Issuu on Google+

Cia. Boixaderas – Soler

El Silenci és Or Distribució Marta Bou - 649994449 info@martabou.com


SINOPSI Diu Apel·les Mestres en el pròleg dels seus monòlegs: "Ja que la malaltia no em permet anar a visitar als meus pastors i boscaters i als meus pescadors i puntaires, quin remei em queda sinó treure partit dels dos tipus que em venen a tret de mà? Això si: no sabent poetitzar-los, em diverteixo caricaturitzant-los, el qual em procura algunes bones estones que desitjaria vivament saber encomanar-te". Plantejat com un recital, els vuit monòlegs que conformen l'espectacle son verbalitzats un darrera l'altre amb petits fragments musicals que serveixen d'enllaç, així com d'acompanyament en algun moment del text. Els intèrprets creen entre ells un seguit de complicitats que arrodoneixen el caràcter unitari que vol tenir l'espectacle. Espectacle estrenat a la Fira de Teatre de Tàrrega el mes de setembre del 1997.

FITXA ARTÍSTICA AUTOR: Apel·les Mestres DIRECCIÓ: Frederic Roda Fàbregas INTÈRPRETS: Jordi Boixaderas i Lluis Soler MÚSIC: Lluís Carmona RESPONSABLE TÈCNIC: Joan Carles Martin / Marc Martin DISTRIBUCIÓ: Marta Bou

FITXA TÈCNICA IL·LUMINACIÓ 22000w de potència 1 taula de llums SO PA adaptada segons sala 1 taula de so Es necessita un piano de mitja cua Escenari òptim de 8m x 6m x 4m Temps de muntatge: 2 hores


PREMSA Jordi Boixaderas i Lluís Soler, acompanyats al piano per Lluís Carmona, van ser al Teatre de Ponent per llegir vuit monòlegs d'Apel·les Mestres, agrupats sota el títol "El silenci és or" amb direcció de Frederic Roda. Es presentava un espectacle exquisit, amb el pianista de blanc, i els dos actors de negre, d'etiqueta. El teatre, força ple, va anar escoltant atentament primer en Jordi Boixaderas, i posteriorment, a Lluís Soler, i així successivament, alternant-se. Contradient a Apel·les Mestres, les seves paraules sí que van ser d'or!. El 9 Nou, Dimecres 23 de desembre del 1998

Plantejat com un recital, Frederic Roda ha fet, a partir dels textos d'Apel·les Mestres, un espectacle divertidíssim en el qual els deu monòlegs de Mestres són verbalitzats un rera l'altre amb petits fragments musicals que serveixen d'enllaç i alhora d'acompanyament en algun moment del text. Amb dos dels millors actors que hi ha actualment a Catalunya, i la col·laboració del compositor i pianista Lluís Carmona, el caràcter unitari de l'espectacle s'arrodoneix per les complicitats creades entre tots tres intèrprets, que van triomfar en la seva estrena al Festival de Tàrrega de fa quatre anys. Els actors s'alternen en escena i creen la galeria de tipus amb uns elements mínims: l'expressió facial i les seves veus potents i clares. No els cal res més per omplir una hora i quart de rialles, d'intel·ligència i de complicitat amb el públic. Pere Puig (EL PUNT)


d desembre 2009 p dues sessions de l'esspectacle per po oder acollir tot el públic intereessat Ciutaddella hagué de programar

Ell silennci és é d'oor, o quann els millo ors moonòleegs tennen seegle i mig de vida Jordi Boixaderas B i Llluís Soler oferirren una excel·leent interpretació d'uns textos amb a més de cennt anys d'històrria però que mantenen el seu humor h intel·ligent i aconsegueeixen captivar el e públic Boixaderas. El conegut actor català c demostrà ambb una excel·lent inteerpretació que l’imporrtant no és l’escenoggrafia, sinó l’actor.

LL.A..C. Ciutadella.

Els monòlegs m són avui en dia un gènere molt m practiccat i amb grann resposta ciuutadana. Estrellles televissives i actors han descoberrt la potencialiitat d'aqueest format, i ell secret d'aquesst gènere: un bon b text i una bona innterpretació. Doncs D bé, aquuest misterri ja estava reesolt a mitjanss del segle XIIX, quan Apel·les Mesttres va escriurre els textos que q v dur dalt de l'escenarri de Calós els ahir van immennsos actors Joordi Boixaderaas i Lluís Soller. Vuit monòlegs m de gran g intel·ligènncia, escrits annys enreree però totalmennt vigents, acoompanyats nom més de la música m d'un piano, i com a escenografia una u cadiraa i un faristol. p peerfectament dibbuixats, que si fossin reprodu uïts per L'horaa i mitja d'espeectacle permet conèixer vuit personatges qualseevol de les estrrelles mediàtiqques d'avui al seu s programa televisiu aconseguirien granns índexs d'aud diència. Començant per l'hom me qui nega crreure en superrsticions -"me'n n ric de tot aixxò", deia-, peròò acaba expliccant les n tretze o a miralls trrencats. Seguinnt també per aaquell apassion nat del desgrààcies de la vidda en base al número progréés, per simple que sigui, que és capaç de veure en un ralllador de formaatge una revoluució per a l'hom me. Un personnatge que si deescobrís els invvents d'avui pootser hauria d'an nar directe a l'hhospital per unn cobriment dee cor. c algunns més fluixos altres més forts. f El suposat viatger a Pequín La deesfilada de perrsonatges és constant, aconseegueix portar el e públic al riuure sense vergoonya gràcies a les l detalladíssiimes explicacioons -resumidess en un "tot éss diferent allà"- d'algú que no vol fer méés que crear l'enveja entre els e qui l'escolten, tot i no haaver-se mogutt del barri. O també aquell quui desmunta laa història d'un antic rei supossadament ric però que vivia mancat m de les coses més elem mentals. m monòleggs, però, es guuardaven per al a final. El cass d'aquell qui, tot i trobar-see en perfecte estat e de Els millors revistaa, diu estar maalalt i sentir-se incomprès perrquè ningú no el plany en vida, interpretat per un immen ns Jordi Boixaaderas, que nom més amb la sevva veu i uns mínims m gestos es e fica el públiic a la butxacaa i li fa viure uns dels momeents més diverrtits de la sessiió. O aquell deesmemoriat qu ue intenta recoordar el seu prrimer amor, am mb una falta tal t de records que q ni sap el nom n de la donna, ni el lloc on n la va conèixeer ni les circum mstàncies... "P Però no l'obliddaré mai", concclou. d metges perquè creu qu ue enverinen el e cos, però aacaba a les mans m de La hisstòria d'aquelll qui renega dels curandders i altres peersonatges és també destacable, i molt ben b interpretadda per Lluís Sooler. Ara, el final fi de l'obra és un dels millors m momentts de la mateiixa, i de fet hi h dóna nom. Soler es transforma en un fervent v sense preeu. Deplora less paraules sensse sentit, els m mots que s'emprren per defenssor que el silennci és or, una virtut omplirr i ornamentar el discurs. Però, P ai, la sevva defensa es basa en un discurs d ple de vacuïtats, obv vietats, sinòniims, però tambbé amb una crrítica mordaç i divertidíssim ma de les converses estèrils qque es munten n sobre temes com el temps o la salut. I a més, Soler ho fa amb una caapacitat oratòriia que deixa am mb la boca obeerta als assisteents, i que servveix per tancaar l'espectacle. Una obra quee havia desperttat expectació a Ciutadella, que ha hagut de duplicar seessions per dem manda dels espectadors, i quee ha tornat a duur el teatre del bo a una ciutaat sense teatress.


dossier silenci és or