Page 1

1


DE-SIDERIS Looking for happiness d’Helena Tornero i Ponent Jove

Dossier de l’espectacle

“La consciència pròpia és desig.” Hegel

2


INDEX

0 PETIT VOCABULARI DEL DESIG 1 TEATRE I JOVES Altres formes de fer teatre 2 SOMNI Punt de partida del procés de creació 3 EL PRIMER DESIG Algunes notes de dramatúrgia 4 ANELS Algunes notes de direcció 5 RECERCA Calendari del procés de creació 6 DESIG Sinopsi i equil artístic 7 LOOKING FOR HAPPINESS

3


0 PETIT VOCABULARI DEL DESIG DESIG

ANHEL

AMBICIÓ

VOLUNTAT

GANA

PLAER

ESPERANÇA

TEMPTACIÓ

PROPENSIÓ

ÀNIM

AFICIÓ

INCLINACIÓ

MANIA

LUXÚRIA

VICI

SOMNI

VEHEMÈNCIA

ARDOR

PROJECTE

PLA

FINALITAT EMPENY

OPTIMISME

GANA

GUST

CAPRICI

ESPERA

PERSPECTIVA

IL—LUSIÓ

SET

AVIDESA

AVARÍCIA

COBDÍCIA

EGOISME

SEXE

LUXÚRIA

EXCITACIÓ

DESITJAR

ESPERAR

BELL

CUMPLIR

ESTIMAT

APETITÓS

DESITJABLE

RIC

DELICIÒS ANHELAT

CONSUMIT

ENVEJAT

GUSTÒS

ATRACTIU

BONIC

APASSIONANT

ÀNSIA

ERÒTIC

AMORÒS

ADDICTIU

GOLAFRE

VULL

ENVEJA

EMULACIÓ

CONSUM

FRUSTRACIÓ

NO

4


1. TEATRE I JOVES Altres formes de fer teatre

“Res valuós s’ha fet sense passió.” Hegel

5


Des de fa molt anys en la majoria dels països europeus s’ha anat desenvolupant una nova manera d'entendre el teatre, menys lligat als rígids esquemes del teatre oficial. Aquest teatre s’anomena per simplificació teatre social. Es tracta de realitzar tallers i espectacles dins d'específiques comunitats socials: presons, hospitals, escoles etc. La finalitat és doble: utilitzar el teatre com una eina social i crear una nova manera d'entendre el teatre que necessita de noves tècniques, noves maneres de produir, nova organització dels assaigs, etc. A Espanya, els resultats d’aquests processos no solen traspassar a l’àmbit teatral, no han tingut quasi mai la visibilitat social que mereixen, ni un apropament i un reconeixement dins del circuit professional. Aquest projecte vol intentar obrir camí en aquesta direcció. És tracta de realitzar un espectacle amb un grup de joves no professionals de l’àrea de Granollers que treballaran amb un equip artístic (director, dramaturg, escenògraf) totalment professional. El resultat final serà presentat en un festival de teatre i desprès dins del circuit teatral català. Quan pensem en joves i teatre moltes vegades els associem simplement com a espectadors potencials o bé com a participants d’un taller de teatre que segurament no traspassarà la frontera del nucli on es realitza. Per a nosaltres, com a professionals del teatre i també com a pedagogs, el fet de triar a uns joves com actors és demostrar que la col—laboració entre professionals i joves pot donar un resultat susceptible de ser representat dins la programació d’un teatre. És tracta, doncs de crear un espectacle amb i sobre els joves. Tenint en compte la temàtica que volíem tractar vam trobar imprescindible treballar amb els protagonistes directes, oferir-los el teatre per a poder expressar i crear conjuntament amb uns professionals allò que forma part de la seva realitat. Per a ells podrà ser un moment d'apropament al teatre i un procés de reflexió i creixement personal i per als espectadors un apropament a una nova manera de viure el teatre i al mateix temps una mirada més directa sobre el món tan complex dels joves.

6


2. SOMNI Punt de partida en el procés de creació

“El deseo es el anhelo de consumir. De absorber, devorar, ingerir y digerir, de aniquilar. El deseo no necesita otro estímulo más que la presencia de alteridad.” Zygmunt Bauman, “Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos”

7


El punt de partida per a la creació de l’espectacle era el tema del desig. Ens interessava explorar aquesta sensació, tan intensa i física. El naixement del desig, que apareix precisament durant els anys d’adolescència. O més aviat, la presa de consciència de la seva existència. Per començar a treballar aquest tema vam decidir prendre com a punt de partida el text de Franz Wedekind “El despertar de la primavera”. No només va ser un text revolucionari en el seu moment pel fet de portar per primer cop el tema de la sexualitat dels joves a l’escenari, sinó que a més a més - i malauradament, podríem afegir – els temes que proposa són encara absolutament actuals. Aquest text, era però, un punt de partida per a parlar del tema escollit, per a poder extreure’n imatges, situacions, preguntes per a llençar als joves actors i d’aquí anar elaborant el material del nostre espectacle. La idea no és crear una narració en el sentit més convencional, sinó teixir l’espectacle fusionant diferents disciplines artístiques com ara al música, la dansa, els audiovisuals i la paraula.

8


3. EL PRIMER DESIG Algunes notes de dramatúrgia

“La nostra facultat de desitjar és veritablement extraordinària. És, a més, una facultat que podem exercir sense treva. Tots som uns experts en l’art de desitjar. Si hi haguessin unes olimpíades del desig, tots hi participaríem.” William B. Irvine, “Sobre el desig”.

9


El món dels joves d’avui és, a primera vista, molt diferent del que era el dels joves de l’època de finals del segle XIX. La roba, la música, els gustos, són probablement molt diferents. Wedekind denunciava la hipocresia d’un món que defugia mirar directament els cossos, els desitjos, els plaers. A primera vista, doncs, ens pot semblar que ens parla d’un món poc lliure on tot són tabús i prohibicions. Avui, en canvi, estem submergits en un món que no defuig la mirada del cos, sinó ben al contrari: el cos ha esdevingut el protagonista. El cos exhibit, embellit, bronzejat, tatuat, rejovenit. Tampoc no defuig els plaers: la recerca del plaer immediat mitjançant el consum de tot tipus de productes, esperonada per la publicitat, sembla ser l’objectiu principal de tots nosaltres, encara que no en siguem conscients. Perquè, a primera vista, som molt més lliures. Ho som, realment? No deixa de ser curiós que una de les primeres feines que va tenir Franz Wedekind va ser la de publicista per a una important empresa a Suïssa. Potser això el va fer un especialista en el tema del desig i la seva utilització perversament hipòcrita: per una banda, sancionar-lo moralment, per una altra banda, explotar-lo econòmicament. Emile Zola ja havia acusat de “traficants de desitjos” als propietaris dels grans magatzems quan aquests van prendre la iniciativa de crear els aparadors. El que criticava precisament Zola era l’ús de les mercaderies com a temptació, que considerava com una mena de prostitució. De fet, el mot prostituere vol dir exhibir-se en un aparador. Exhibir-se de forma desitjable. No és el mateix anar a comprar unes sabates perquè les necessito, o veure unes sabates a un aparador i decidir que necessito unes sabates. El procés mental en el segon cas és diferent. I té a veure amb el desig. Avui en dia el món ha esdevingut un gran aparador. Cinema, televisió, internet, noves tecnologies, estem bombardejats constantment de tota mena d’informacions. I els especialistes en publicitat no es cansen mai d’investigar per avançar-se als nostres pensaments. Tot es mostra al nostre davant per a excitar qualsevol dels nostres desitjos més secrets. Quines conseqüències té tot això en els joves d’avui? Són els joves d’avui més lliures? Poden ser-ho? Un gran aparador que continua tractant amb reserva els temes relacionats amb el desig, però que en canvi estimula el desig quan aquest es tradueix un consum. Potser no hem canviat tant. Potser aquella doble moral que amb tanta energia criticava Wedekind encara existeix, hàbilment camuflada. Però, paradoxalment, sense desig estaríem morts. El desig mou la nostra vida, les nostres ambicions els nostres somnis. Quans projectes no s’haurien fet sense el desig de un grup de persones? 10


Què és el desig? Un impuls que ens arrossega irremeiablement cap a un objectiu irracional? Una necessitat interna triada deliberadament mitjançant la raó? Alguns diuen que el desig és la causa del sofriment i en la seva eliminació rau el secret de la felicitat. Per a d’altres, en canvi, el desig és el motor que dóna sentit a la vida, i mòbil d’inspiració i productivitat. Perquè desitgem unes coses no unes altres? Què tenen a veure les prohibicions amb el desig? Perquè existeixen? D’on surt aquesta necessitat de portar el desig al límit? Perquè actuem com actuem? D’on venen els nostres desitjos? I els nostres projectes? I els nostres somnis? Aquest és el món del desig i rodalies dins el qual ens movem durant la creació d’aquest espectacle.

11


4. ANELS Algunes notes de direcció

“El deseo nos saca de nosotros mismos, nos desubica, nos dispara y proyecta, nos vuelve excesivos, hace que vivamos en la improvisación, el desorden y el capricho, máximas expresiones de la libertad llevada al paroxismo. El deseo reivindica la vida, el placer, la autorrealización, la libertad.” Eduard Punset “El alma está en el cerebro”

12


El desig és un vent que ens agafa i ens descontrola. Una força que ens pots portar en territoris impensables, fer-nos fer coses estúpides o atrevides, violentes o extremadament dolces, aprofundir territoris coneguts o llançar-nos en viatges cap a mons desconeguts, fer-nos sentir un súper heroi o el nen més desprotegit, donar-nos plaers intensos i dolors insuportables. I l'adolescència és el moment quan tot això comença, quan prenem consciencia d'aquest increïble mon que tenim a dins, de l’eterna alternança de desitjos i desil—lusions. El desig té infinites formes. La més clara i la més explotada és el desig sexual. El desig és una força impossible a descriure i analitzar i per això interessant a treballar en teatre, un lloc de suggestions i poesia. El desig canvia de forma i intensitat contínuament, i així de ràpid, intens i imprevisible volem que sigui l'acció en l'escenari. El desig ens porta en una continua pulsació entre desig i desil—lusió, i aquesta pulsació volem que tingui el ritme el espectacle. Un espectacle senzill, per tothom, per joves i adults, on tothom pugui reconèixer aquesta força i, si és possible, poder-ne riure. On el sentit passi més a traves de la memòria emotiva i visual de l’espectador que pel seu intel—lecte. Un joc sobre la única cosa que possiblement és comú a tots, més allà de la historia personal, la cultura, la nacionalitat. La força més humana. I, per tant, la més teatral.

13


5. RECERCA Calendari del procés de creació

“La realidad no nos basta. Aspiramos a la posibilidad. Necesitamos alzar las interminables arquitecturas del deseo para después habitarlas.” José Antonio Marina, “Las arquitecturas del deseo”

14


1. Recerca de participants: JUNY-OCTUBRE 2009 Durant aquest termini vam contactar amb joves de Granollers i rodalies que estiguessin interessats en el projecte. Tot i que la majoria han fet alguna activitat relacionada amb el teatre, no se’ls demanava cap preparació ni experiència teatral prèvia, només un real interès a parlar de si mateix mitjançant el teatre. 2. Selecció dels participants: OCTUBRE-DESEMBRE 2009 Taller de teatre dos cops a la setmana de dues hores de duració. Treball conjunt per tal de conèixer més els participants, iniciar l’entrenament actoral i començar a treballar materials que poden formar part de l’espectacle posteriorment. 3. Revisió de materials i dramatúrgia: DESEMBRE-MARÇ 2010 Revisió dels materials obtinguts amb el treball i esbós de l’estructura bàsica de la dramatúrgia de l’espectacle. 5. Pre-assajos: MARÇ-JUNY 2010 Durant aquest període, es realitzaran sessions dos cops a la setmana de dues hores de duració per tal de fer un entrenament actoral de cara als assajos. Creiem indispensable aquest període de formació dilatat en el temps atès que els processos d’aprenentatge en el teatre demanen el pas d’un temps real. Aquests assajos ens serviran també per cohesionar el grup i establir un llenguatge de treball comú. 4. Assajos: JULIOL-SETEMBRE 2010 En aquest temps, continuarem el treball de creació del text conjuntament amb un dramaturg i continuarem amb la posada en escena. 5. Estrena: SETEMBRE 2010 Estrena al Teatre de Ponent (inici de la temporada).

15


6. DESIG Sinopsi i equip artístic

“Mis deseos son órdenes para mí.” Oscar Wilde

16


Sinopsi Fa molt de temps que vull que arribi el dia. Jo sé que arribarà. No sé quan, ni com, ni per què, només sé que quan arribi serà un dels moments millors que hauré viscut mai. D’aquells que no oblides encara que passin els anys. Vull que arribi, vull que arribi ja, ara, en aquest mateix moment, el moment esperat, el moment desitjat, el moment perfecte. Perquè no arriba? T’estic esperant. Vinga, arriba! Ja estic fart d’esperar, ja no puc suportar-ho més. Vull que es faci realitat, vull que es faci realitat ara, ja! M’agradaria poder volar com ho faig en somnis.

Espectacle en: Català Durada: 1 h 10 min Gènere: Teatre de creació Web: www.teatredeponent.com

Per veure un tast

http://www.youtube.com/watch?v=FO-beE7OCj0 video promocional de 5 minuts http://www.youtube.com/canalcatalavoriental#p/u/3/WcYfwLjPfKM noticia a TVC http://www.youtube.com/watch?v=pCrzsuxNPjA Fragments http://www.youtube.com/watch?v=9AOAlOlQDLs&feature=related Video de De-sideris Cultura en gira

17


18


19


20


Direcció ROBERTO ROMEI / MARTA G. OTÍN Dramatúrgia HELENA TORNERO I PONENT JOVE Actors NÚRIA ADÁN DUNA BOSCH MIREIA BOSCH YERAY CREMADES ADRIÀ GIRONA MARIONA GUAL TERESA GUIXÉ NOEL JIMÉNEZ CÈLIA LEGAZ DAVID MARTÍN AÏDA NACHER RAÚL RIBAS Ajudant de direcció MICHAL DERLATKA Coreografia TERESA G. VALENZUELA Videoprojecció MARCO DOMENICHETTI Realització vídeo final ARIAN BOTEY Escenografia i vestuari ROGER ORRA So i llum MARC MARTÍN Fotografíes ANNA PADRÓS Producció executiva FREDERIC RODA / NEUS COLLADO Agraïments A ELS PARES I LES MARES 21


Núria Adán, 1993 Caldes de Montbui Actualement estic estudiant el Batxillerat d'Arts Escèniques al I.E.S Celestí Bellera. He fet 7 anys d'art teràpia amb en Joan Sagrera. Tinc un petit grup de 6 noies que muntem performances (protesta). Crec que si hagués de demanar un desig, el que demanaria seria que ningú deixi mai de desitjar coses, amb aquest espectacle m'he n'he adonat que desitjar és un dels motors que fa moure el cor!

Duna Bosch, 1993 Les Franqueses del Vallès Estudio el Batxillerat Tecnològic a l’Institut Vil—la Romana de la Garriga. Dels 11 als 13 anys vaig participar en un curs de teatre per a infants. Més endavant vaig estar durant quatre anys al grup de teatre de l’institut des d’on participàvem al projecte Caixaescena i fèiem obres com El Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare o L’Arlequí criat de dos amos de Carlo Goldoni. A un estel li demanaria estima per repartir, per rebre i per mi mateixa.

Mireia Bosch, 1993 Granollers Aquest nou curs faré les proves d'accés per entrar a Eòlia. Des de petita vaig saber que em volia dedicar al teatre, i va ser als 10 anys quan vaig començar a fer-ne. Si hagués de demanar un desig a un estel seria que em donés forces de més per no desistir mai en els meus propòsits.

Yeray Cremades, 1994 Lliçà de Vall IES Lliçà. La meva tutora em va proposar entrar al grup de teatre de la meva escola i he continuat fins ara. El meu desig seria poder viure molts anys i arribar a ser el que desitjo. Adrià Girona, 1993 Breda Batxillerat d'Arts Escèniques He fet obretes de poble no professionals quan era petit. Aquest any en Batxillerat d'Arts Escèniques he començat a fer mini-actuacions de diversos tipus per la ciutat de Granollers. El meu dessig ara mateix? un estiu el doble de llarg!

22


Mariona Gual, 1993 Granollers La meva experiència ha estat amb els Pastorets a Granollers, també estic en un grup de teatre de Granollers que es diu Xivarri, i he realitzat tallers de teatre i circ (amb la Llançadora). El meu desig? Que els meus pares em donin permís per poder estudiar a Eòlia aquest any i poder entrar-hi.

Teresa Guixé, 1993 La Roca Estudio el Batxillerat d’Art Escènic al IES Celestí Bellera. M’encanta el teatre i he fet algun curset i alguna actuació, a més, sempre he viscut en un àmbit molt “teatrero”. I si tingués la gran sort de demanar un desig a un estel i que aquest es fes realitat seria un dels següents. En primer lloc m’agradaria demanar que augmentés el grau d’intel—ligència del món en el que vivim. I en segon lloc, i per això una mica més personal, demanaria felicitat per totes aquelles persones a les que he estimat, estimo i estimaré.

Noel Jiménez, 1992 La Garriga Porto 5 anys interpretant i treballant amb un el grup de teatre de l’escola, fent els pastorets i fent cursos de clown i esgrima. M’apassiona el món de d’il—lusionisme. Si tingués la oportunitat de demanar un desig: faria una cosa que fins ara no feia. Mirar per un mateix, ja que porto molts anys tancat, ajudant a tothom i rebent molt poc, així que com a desig demanaria tot i que sé que això no depèn d’un estel sinó d’un mateix, demanaria aconseguir un bon futur, no em refereixo a la fama, ja que penso que hi ha molts actors que no són reconeguts i són realment bons, que no pas els 4 que surten per TV. Així que el meu desig seria aquest: que arribés un dia en el qual la gent em reconegués com a persona, pels meus actes i no per la fama.

Cèlia Legaz, 1993 Sta. Eulàlia de Ronçana IES Celestí Ballera. A part de l’Institut tinc un grup de performance CLAMÀTUM!. El meu desig seria poder volar, però com que sé que és anatòmicament impossible, suposo que m’ho pensaria i demanaria una cosa més racional.

23


David Martín, 1992 Cardedeu. Actualment estudio el Batxillerat Escènic al Institut Celestí Bellera. Fa quatre o cinc anys vaig formar part d'un petit grup de teatre amateur a Cardedeu en el qual hi vaig estar un any. El desig que li demanaria a un estel és que em deixés somiar com ara ho faig.

Aïda Nacher, 1993 Granollers Estudio Batxillerat Escènic al Institut Celestí Bellera Des de els 9 anys que tinc contacte amb el teatre, però tampoc fèiem gaire cosa, de fet era una obra de teatre a l’any i a partir d’això ara ajudo al director que em va dirigir a mi de petita a portar als nens i nenes que ara estan fent teatre amb ell. Un desig? Doncs suposo que demanaria, tenir sempre un somriure i fortalesa per aguantar i no defallir en qualsevol situació que es pogués presentar.

Raúl Ribas, 1992 Sta Eulàlia de Ronçana Estic estudiant segon del Batxillerat Artístic en l’IES Celestí Bellera de Granollers Des de sempre m’ha agradat el teatre i he volgut dedicar-me professionalment. Vaig començar a introduir-me en aquest món als 15 anys, ja que abans havia estat fent 7 anys de solfeig i guitarra, i no havia tingut l’oportunitat de fer cap taller teatral ni res semblant. Actualment compagino els assajos d’aquesta companyia amb els estudis i altres activitats d’àmbit teatral. Si hagués de demanar un sol desig, demanaria que es fessin possible tots els desitjos que demanes.

24


ROBERTO ROMEI – DIRECCIÓ Florència, 1967. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Accademia Nazionale d’Arte Drammatica S.D’Amico (Roma) i per la International School of Biomecanichs del GITIS de Moscou. Diploma del Centro di Avviamento a ll’Espressione d’Orazio Costa. Complementa la seva formació amb cursos de postgrau a diverses escoles i teatres com ara la Toneel School d’Amsterdam, la Guildhall School de Londres, el Teatro di Pisa i l’Odin Theatret d’ Holstebro (Dinamarca). A partir del 1990 i fins al 1999 treballa com a actor a diferents companyies i teatres italians, entre els quals: Teatro Argot di Roma, Teatro Stabile dell’Aquila, Teatro Comunale di Firenze, Gruppo della Rocca di Torino, Quelicherestano di Roma, Teatro della Tosse di Genova, Fabbrica dell’Attore di Roma, C.R.S.t. di Pontedera, Liberamente di Napoli. A partir del 1997 treballa com a director a Itàlia, França, Anglaterra i Espanya en diversos espectacles: “Leone”, de N. Robello (Pontedera Teatro, 1997), “El despertar”, de R. Romei (Companyia Circ Invàlid de Barcelona, 1999), “Desprès de Troia”, a partir de textos de Sartre i Sèneca (Institut del Teatre de Barcelona, 1999), “Crampi”, de M. Lodoli (TodiArte Festival i TeatriCorsari, 1999), “Poi venne il vento”, de L. Ariosto (Pontedera Teatro, 2000/1), “Antígona”, de J. Anouilh (Cia. Parracs, 2001), “Il—lusions” a partir de L. Pirandello (Institut del Teatre, 2001), “Hollywood”, de J. L. Lagarce (Accademia Nazionale d’Arte Drammatica S.D’Amico, 2002), “I ciechi”, de M. Maeterlinck (Centro Intern. La Cometa, 2002), “Dies meravellosos”, d’A. Morcillo. (Festival Internacional de Sitges/ Teatre Tantarantana, 2002/3), “Just la fi del món”, de J.L.Lagarce (Festival Grec/Teatre Tantarantana, 2003/4), “Madame Bovary”, a partir de G. Flaubert (Théâtre de la Maison Rouge de Montpellier, 2004), “El diable compartit”, de F. Melquiot (Teatre Tantarantana, 2005), “Natura morta”, de F. Paravidino (Teatre de Ponent, 2006), “Michael Kohlhaas”, a partir de H. Von Kleist (CAET, 2007), “La mujer del perro cojo”, a partir de C. Samonà (Teatre Tantarantana, 2007), “Una del montón”, Espectacle de teatre-dansa a partir de W. Szymborska (Sala Trono, 2009). També ha treballat com a ajudant de direcció i dramatúrgia “Bernardeta-xoc”, Direcció M. Puyo, (Teatre Nacional de Catalunya) i com a director de moviment a “La Lupa” de G. Verga, Direcció de S. Gonella (Royal Shakespeare Company, 2000/1). Des del 1994 treballa també com a professor dins els àmbits d’entrenament físic, interpretació, direcció d’actors i guió cinematogràfic a diversos centres com ara l’Accademia Nazionale d’Arte Drammatica S.D’Amico, la Scuola Nazionale di Cinema di Roma,la Statens Teaterskole de Copenhaguen, la Guildhall School of Music and Drama de Londres, i l’Institut del Teatre de Barcelona, on també ha estat Cap de l’Especialitat d’Interpretació del 2002 al 2005.

25


MARTA GARCIA – DIRECCIÓ Granollers 1971. Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Realitza el curs de Pedagogia Teatral realitzat per L’Institut del teatre de Vic. Inicia una breu trajectòria com actriu en les companyies Tac teatre i Jalepatakala. A la vegada s’inicia en el món de la pedagogia teatral, treballant com a professora de teatre en centres de secundària. Participa en diferents projectes pedagògics amb el Teatre Auditori de Granollers i l’Orquestra de Cambra de Granollers. Realitzant 4 espectacles “Alibabà i els quaranta lladres” i “El Flautista de Hamelin” Cantates interpretades pel Cor infantil amics de la Unió i “l”Òpera de tres Rals” i “Musique de table” espectacles realitzats per l’orquestra de Cambra de Granollers i alumnes de 4rt de primària de l’Escola Pereanton de Granollers. Realitza també projectes teatrals amb alumnes de l’aula d’acollida de l’Institut Antoni Cumella de Granollers i amb joves en risc social del barri Congost de Granollers. Des de 1995 és directora artística i pedagògica del projecte Teatre en l’Educació (Teatre debat per a joves),espectacles dirigits : “Vull tornar”, “Jugo jo” i “Kdm x akbar ptó” Fóra de l’àmbit del teatre social treballa com ajudant de direcció amb Frederic Roda, Txell Roda, Roberto Romei i Jordi Vall. Ha dirigit diversos espectacles amb companyies no professionals com “La bona persona de Sezuan”, “Vapors”, “El coronel Ocell”, “La boja de Chaillot”,”Procés per l’ombra d’una ase”... i amb companyies professionals “Como lo pienso lo digo te lo juro” . En aquests moments és professora del batxillerat en arts escèniques de l’ institut Celestí Bellera de Granollers i imparteix cursos de formació en tallers de teatre per a professors d’institut. També participa en un nou projecte amb el Cor Infantil Amics de la Unió i amb la Polifònica de Granollers.

26


HELENA TORNERO BRUGUÉS – DRAMATÚRGIA

Figueres, 1973. Diplomada en Turisme per l’UdG i Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre Barcelona. Ha estudiat escriptura teatral amb Toni Cabré, Carles Batlle, Sergi Belbel, Enzo Cormann, José Sanchís Sinisterra, Roland Schimmelpfennig i Rafael Spregelburd entre d’altres. El 2007 va assistir amb una beca al Forum International del Theatertreffen de Berlín. En teatre ha escrit “El Vals de la Garrafa” (Premi Joan Santamaría 2002); “Les Madames”(Sala Artenbrut, 2003), “Babybird” (Finalista Premis Romea 2006), “Submergir-se en l’aigua” (Premi SGAE de Teatre Juvenil 2007), “Suplicants”(Festival Temporada Alta de Girona 2008), “De música i d’homes” (Teatre Tantarantana 2009), i “Apatxes” (Premi de Teatre 14 d’Abril 2009). Autora de la novel—la infantil “El lladre de llibres” (Ed. Planeta- Oxford 2005) Ha treballat com a ajudant de direcció i com a guionista televisiva. Ha traduït textos d’Evelyne de la Chenelière, Xavier Durringer, Sylvain Levey i Fabrice Melquiot. Actualment treballa com a dramaturga i com a professora de teoria del teatre a diverses escoles d’art dramàtic de Barcelona. La versió francesa “De música i d’homes” es va estrenar l’octubre del 2009 al Théâtre L’Atalante de París. La versió castellana de “Submergir-se en l’aigua” es va estrenar el novembre del 2009 a la sala Cuarta Pared de Madrid.

27


ROGER ORRA – ESCENOGRAFIA Vic, 1980. Diplomat en l’especialitat d’Interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic. Llicenciatura en l’especialitat d’Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a escenògraf ha treballat en el disseny i creació de l’espai escènic dels següents espectacles: “Salveu les nostres ànimes”, Direcció Gerard Guix (Sala Beckett, 2004); “Nadarta la pell”, Direcció Joan Fullana (Teatre de Vilafranca de Mallorca); “Salvatges”, Direcció de Dusan Tomic (Teatre de l’Aurora d’Igualada 2006/Obrador de la Sala Beckett de Barcelona, 2007); “Nuntempa”, Direcció de Miquel Barcelona (Oratori de Sant Felip Neri, Barcelona 2007); “L’épaisseur des choses”, Direcció de Maite Delafin, (Certamen coreogràfic de Sabadell. Espectacle finalista al Certamen coreogràfic de Madrid, 2007); “Transformación xy”, Direcció de Silvia Ferrando (I.D. Francesca Bonmaisson, Barcelona 2007); “Jardí de mirall trencat”, Creació col—lectiva (Jardins del Palau Robert, Barcelona 2008) i “NEMOSINA solo in progress”, Direcció de Sílvia Ferrando (Festival de teatro alternativo de Bogotà). Com a figurinista ha treballat en l’espectacle “Residents”, Direcció de Pau Sastre (Teatre del Raval, 2008). També ha treballat com a ajudant d’escenografia de Francesc Calafell a l’espectacle “A la meva Mercè”, (Festival Temporada Alta de Girona, 2005); de Ramon Ivars al “Concert homenatge al cantautor Joan Baptista Humet” (Palau Sant Jordi, 2008); de Jon Berrondo a “La Gran Via...Esquina Chueca”, Direcció de Paco Mir (Teatro La Zarzuela de Madrid, 2009), i de Frederic Amat a “Odiseo y Penélope”, dirigit per Joan Ollé (Teatro Clásico de Mérida, 2006), “El viaje a Simorgh” (Teatro Real de Madrid, 2007) i “Blanco” (Teatre de Salt, 2007).

28


MARCO DOMENCICHETTI Va néixer a Milà al 1975, es va graduar en flauta amb Ezequiel Recondo Acadèmia Internacional de Música. Es va especialitzar en música contemporània i tardana edat mitjana, respectivament Bragetti Daniel i Kees Boek, a continuació, en la música de cambra barroca italiana amb Laura Alvin. Estudiar música electrònica a 'IRMus Michele Tadini, i Pietro Alvise Vidolin Polotti. Des de 1990, les pipes, els Apenins oboè popular de les quatre províncies (PV, PC, GE, AL). Creixement de l'escola de Stefano Valla, el desenvolupament d'una tècnica depurada que li permet execucions particularment ric i personal. Bon coneixement del repertori de flauta tradicional i el cant, està involucrat en l'estudi dels llenguatges musicals de diferent origen. Des de 2000 ha impartit classes a diverses escoles de Pavia. Ell va fundar grups com Lampetron, Epinfrai, l'espurna musical. Ha participat en diversos festivals italians i europeus i ha col.laborat amb diverses institucions: Festivals Ultrapadum, Appennino Folk Festival, Festival au Pays du traditionnel Galoubet, Festival Internacional de San Marcial, el festival internacional de música ètnica de Teolo, Suisio Festival, Festival Intercèltic de Lorient d' , Une han estat, EYFO (Folk Orquestra Europea de la Joventut), el Teatre Stabile de Gènova, Agon [Londres] en temps real [Florència] Tradicionàrius Festival de Barcelona 2005, Barcelona 2007 Festival Tradicionàrius, trobades, Le Grand Bal d'Gennetines Europa, La boina. Va començar el treball del seu últim CD que el satisfà, per ara, només el títol.

29


7. LOOKING FOR HAPPINESS

“And the fever, gettin’ higher Desire. Desire.” U2, “Desire” .

30


Com sempre, la creació d’un espectacle és un tren amb destinació desconeguda. Sabem la distància entre l’estació d’origen i l’estació de destí. Sabem fins i tot els horaris de sortida i els d’arribada. (Tot i que, no ens enganyem, pel que fa als horaris dels trens la distància entre la realitat i la ficció és, sovint, més que variable.) Sabem fins i tot el nom del lloc a on ens dirigim. Sabem que tenim els millors companys de viatge. El que no sabem és com serà el trajecte. I encara menys com serà el paisatge del nou indret a descobrir. I és precisament això el que fa del teatre un viatge tan desitjable.

Barcelona – Granollers, setembre de 2010

Producció Teatre de Ponent i Amics Teatre de Ponent c/ Ponent 60 08401 Granollers www.teatredeponent.com 93 849 81 67

31

de-sideris (looking for happiness)  

Espectacle de Ponent Jove fer per i per a joves

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you