Issuu on Google+

Dossier de l’espectacle “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”


Presentació Elisenda Roca a la direcció, recupera el clàssic de Joe DiPietro ‘‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’’, estrenat a l’Off Broadway fa prop d’11 anys. Una oportunitat per riure’s de les relacions sentimentals, a través d’un muntatge irònic, “gamberro” i fresc que compta amb quatre actors i dos músics amb vis còmica i una gran complicitat sobre l’escenari. Una combinació explosiva que ha guanyat el Premi Max i diversos premis Butaca al millor musical i ha estat aclamat pel públic i la crítica. Una nova oportunitat de veure un dels musicals de més èxit dels últims temps, després de fer un ple absolut, amb dues funcions extres, a Temporada Alta 2013.

3


Dades Dia i hora: dissabte 25 de gener a les 18 h i a les 21 h. Preu: 28/20 euros Durada: 1 h 40 min. I després de la funció... Fotografieu-vos amb els protagonistes. Us hem preparat un photo call molt divertit expressament per a l’ocasió! Deixeu constància de la rialla amb què heu sortit de l’espectacle!

4


Fitxa artística Autor: Joe DiPietro Direcció: Elisenda Roca Intèrprets: Ivan Labanda, Jordi Llordella, Mercè Martinez, Muntsa Rius Escenografia: Elisenda Roca / Paula Bonet Vestuari: Mariel Soria Disseny vestit de núvia: José María Peiró Disseny vestit de nuvi: Eduardo Bosch Il·luminació: Quico Gutiérrez Música: Jimmy Roberts Direcció musical: Andreu Gallén Traducció del llibret: Anna Ullibarri Traducció de les cançons: Anna Ullibarri i Roser Batalla Músics: Andreu Gallén (piano); Víctor Pérez (violí) Coreografia: Joan Maria Segura Coordinació tècnica: Eudald Gili Ajudant regidoria: Laia Cambrils Ajudant de vestuari: Lea Lügstenmann Ajudant so i projeccions: Albert Rams / Tárek Ryan Il·lustracions i tipografia: Paula Bonet Aplicacions gràfiques i web: Wwweah! Programació de projeccions: Joan Grané Tècnic de llums: Joan Grané Constructors: Jorba - Miró. Taller - estudi d’escenografia Regidoria: Olalla Calvo Administració: Teresa Gomez Disseny de producció: Carles Roca Producció: Azucena Miró Distribució: Vania Produccions

5


Sinopsi L’espectacle mostra les interioritats del món de la parella. És una visió ampliada, irònica, divertida, “gamberra”, fresca i tendra, d’experiències que tothom ha viscut en algun moment o altre de la seva vida: la primera cita, el festeig, el matrimoni, l’arribada dels fills, la rutina, la crisi dels quaranta o l’amor en la vellesa. Una oportunitat de reviure, amb humor, les relacions sentimentals.

Premis i distincions PREMIS BUTACA Millor Actriu de Musical (Mercè Martínez) Millor Actor (Xavi Mira) Millor Actriu (Teresa Vallicrosa) Millor Musical de l’Any PREMI MAX al Millor Musical

6


La directora ha dit... L’actor, director i amic Josep Maria Pou em va donar la clau per diferenciar clarament un musical d’un seguit de cançons disfressades d’aquest gènere. “És molt senzill –em va dir-. Si a un musical li treus les cançons no entendràs l’obra, no tindrà sentit, no avançarà. Cada cançó és part de l’argument, del text.” Quan s’aixeca el teló, comença una obra de teatre musical que és una joia imperdible. Fa tretze anys vaig gaudir de l’estrena de “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré” a Barcelona i vaig sortir del teatre amb un somriure als llavis i moltes melodies al cap. Aquest musical posa una lent d’augment sobre diferents parelles i els seus comportaments. La seva fórmula magistral combina diversos ingredients: molt d’humor, una dosi de tendresa, un grapat d’ironia i un punt de mala llet a ritme de jazz, foxtrot, rock, gospel, swing o country. I, en aquest muntatge, la fórmula es completa amb sis grans talents sobre l’escenari i un compenetrat i sensacional equip al darrere. Enamoraments apassionats, relacions de parelles amb fills i desconcertats amics sense criatures, desenganys amorosos, passions retrobades, amors adolescents, amors rutinaris, amors perdurables i intensos… De les primeres cites a l’amor en la vellesa. Parlant amb Joe DiPietro, mentre dinàvem al Sarabeth’s de l’Upper West Side, l’autor novaiorquès em va confessar que aquesta obra, traduïda a dotze idiomes, funcionava a tot arreu perquè a tothom li agrada parlar d’amors, embolics, crisi i desamors i que, com diu la cançó: l’amor tot s’ho val. Vaja, que l’amor és una de les poques coses que no ens poden retallar i que necessitem per viure, per créixer. Així que oblida les preocupacions per una estona i riu. Si t’agrada, repeteix, torna a veure-la, com una teràpia musical. Ens farà molt feliços retrobar-te. I, quan surtis del teatre, estima i deixa’t estimar. Arrisca’t. Sense por. Jo només afegiré que t’estimo, que ets perfecte i que ja et canviaré. Elisenda Roca Directora de l’obra 7


Les cançons 1- Pròleg 2- Cantata per a una primera cita 3- Tens WhatsApp? 4- Si jo estigués bo 5- No hi ha mercat d’homes solters 6- Jo sóc un noi 7- Plorar sense parar 8- M’abraçarà de nit 9- Tu no et vols casar 10- Miracle! 11- Sí, ho vull 12- Lluna de mel pels dos 13- La dama d’honor 14- La cançó del nen 15- El tango del matrimoni 16- Tot a punt per marxar! 17- Circulant per l’amor 18- Sempre junts 19- Sento potser massa amor per tu? 20- Ja m’he fet a tot 21- T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré

8


Currículums JOE DIPIETRO, autor Ha escrit el guió i les lletres dels hits internacionals “I Love You, You’re Perfect, Now Change” i “The Thing About Men”, o el més recent “Nice Work If You Can Get It”. DiPietro era un escriptor de comèdies curtes fins que el 1992 va conèixer el productor Jimmy Roberts i es van associar per escriure aquest musical que The New York Post anomenaria com “una batalla dels heterosexes”. L’any 1997 va rebre els premis New Voices in American Theatre i el prestigiós O’Neil d’autors de comèdia. Viu a Manhattan amb el seu carlí Rocco. JIMMY ROBERTS, compositor Jimmy Roberts és productor i compositor de musicals, a més de pianista. Es va graduar a l’Escola de Música de Manhattan i ha rebut diversos premis per les seves composicions. Va compondre les músiques per a “The Thing About Men” i “I Love You, You’re Perfect, Now Change” amb Joe DiPietro; que es va convertir en el segon musical amb més representacions de la història del teatre a Broadway. ELISENDA ROCA, direcció Elisenda Roca es dedica des de fa trenta anys a l’ofici de periodista i està vinculada al món del teatre des de ben petita. La seva mare va estudiar a l’Institut del Teatre a l’antiga seu del carrer Elisabets i els seus pares es van conèixer i enamorar fent teatre al Cercle Catòlic de Gràcia. Allà va actuar i dirigir diversos muntatges. Va fer el salt al teatre professional dirigint l’obra “Misteriós assassinat a Manhattan”, adaptació teatral de JL Martín del guió cinematogràfic de Woody Allen, estrenada el gener de 2006 al Teatre Tívoli de Barcelona i prorrogada al Teatre Condal, amb Montse Guallar, Pep Ferrer, Àlex Casanovas, Maria Lanau, Camilo García i Maribel Altés. Ha dirigit, produït i presentat programes a Antena 3, Televisió Espanyola, TV3 i BTV, i a Antena 3 Ràdio, Ràdio Salut i COM Ràdio. Entre els nombrosos premis que ha rebut, destaquen: Premi Ondas de Televisió, TP, Micròfon de Plata, Asociación de Telespectadores de Madrid, Antena de Oro i l’Òmnium Cultural de Ràdio. Durant vuit anys va ser vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. És membre del jurat literari de la Lletra d’Or. Imparteix cursos de postgrau de comunicació audiovisual i periodisme a diverses universitats. Dirigeix la productora audiovisual Paraula. En l’actualitat, col·labora 9


al diari Ara, a la revista Descobrir Catalunya, al programa 8 al dia de Josep Cuní a 8tv, a El Món de Jordi Basté i a La primera pedra de Jordi Margarit a RAC 1. A finals de febrer presentarà el seu setè llibre, “Misteri a Moltmort”, a la col·lecció “Vaixell de Vapor” de l’Editorial Cruïlla. ANDREU GALLÉN, composició musical i piano Nascut el 1987 a Barcelona. Format a l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya) i al Koninklijk Conservatorium de Brusel·les, amb Eulàlia Solé, Josep Colom, Wolfram Rieger i Udo Reinemann. Pianista de formació clàssica, dedica la seva tasca concertística principalment a la música de cambra. Ha actuat en sales i festivals com l’Auditori de Barcelona, el Círculo de Bellas Artes de Madrid, la Sala Kursaal de Manresa, el Teatre l’Atlàntida de Vic, etc. També ha actuat a Alemanya, Suïssa i Itàlia. Ha rebut diferents premis, entre els quals destaquen el Premi Injuve d’Interpretació Musical 2009; i ha estat becat per Joventuts Musicals (Curs Internacional de Lied) i la Generalitat de Catalunya. La temporada passada va ser el director musical i pianista de “La Vampira del Raval” d’Albert Guinovart, guanyador de quatre Premis Butaca 2012. VÍCTOR PÉREZ, violí Començà els estudis de violí als sis anys amb Assunto Nese i estudis de teoria musical amb Rafael Blanc. Ha format part d’orquestres joves com, Jonde, Jonc, o Njo. I en orquestres professionals com Murtraensemble, Camerata XXI, Jonc Filharmonia, entre d’altres. Actualment, forma part del grup de cambra Conjunt XXI i de l’orquestra Vilafranca del Penedès. Ha rebut classes de mestres com Osipov, Alla Voronkova, Manuel Guillen, Raul Garcia, Mauro Rossi i finalitzà els seus estudis amb Eva Grauvin. Ha tocat sota la direcció de Salvador Mas, Edmon Colomer, Jordi Pons, Bruno Aprea, Pablo Gonzalez, Lutz Köhler i Manel Valdivieso, entre d’altres. Ha actuat diverses vegades com a solista, amb obres com la Simfonia concertante, el Concert núm. 4 de Mozart, i Concert per a violí i violoncel de Vivaldi, entre d’altres. Al concert de final de carrera interpretà el Concert per a violí de Beethoven, i obtingué les qualificacions màximes. Assíduament, forma part en projectes dels compositors catalans Albert Guinovarti Alberto Demestres.

10


IVAN LABANDA, actor Artista creatiu, treballa principalment com a actor i intèrpret, doblador, guionista i director en el mitjà audiovisual i escènic. Entre els seus treballs més recents com a actor en televisió, destaca la seva incorporació recent a Polònia i Crackòvia; el film “El Retaule del Flautista”; “KMM: Kubala, Moreno, Manchón”; “Porca Misèria”; “Leonart”, on també intervé com a guionista, etc. En cinema ha treballat sota les ordres de Peter Greenaway i Isabel Coixet, entre d’altres. Recentement, ha protagonitzat i intervingut als espectacles “Over the Moon: La Vida amb les Notes de Jonathan Larson”, “Viatge a la Lluna”, “Guinovart 50”, “Live in Burlesque”, “40 El Musical”, “La Bella y la Bestia”, “Flor de Nit”, “Què el Nou Musical”, “Pels Pèls”, “L’Home de Teatre”, “El Mikado”, “Forasters”... i ha dirigit els espectacles “Quiero Jugar a un Juego”, estrenat al Teatre Capitol de Barcelona; i “Fashion. Feeling. Music” de Josep Maria Mestres i Lluís Hansen, que va obtenir una gran acollida de públic i crítica. JORDI LLORDELLA, actor Llicenciat en art dramàtic i especialitzat en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. També va estudiar solfeig al Conservatori Municipal de Terrassa. Compta amb una extensa experiència teatral, amb produccions com “Perséfone”, amb la Companyia Comediants; “Asufre” de la Companyia Dei Furbi o “La Nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom. Ha visitat els festivals més importants del país amb “La Festa”, al Temporada Alta i “Numeràlia” de Comediants, al Festival de Peralada. D’entre les seves altres produccions, destaquen: “Venedors”, d’Edoardo Erba, dirigida per Carles Fernández; “Teràpies”, sota la direcció de Rafa Calatayud; “Festen” dirigida per Josep Galindo; “La Tempesta” de William Shakespeare, en gira per Catalunya, i“La Bella Helena”, d’Offenbach, dirigida per Josep Maria Mestres. En la seva carrera cinematogràfica, ha treballat en pel·lícules com “Los Ojos de Julia” de Guillem Morales, “Las Dos Vidas de Andrés Rabadán” de Ventura Durall, o “Pepe Carvalho, Cita Mortal en Up&Down”. En televisió destaquen: “La Sagrada Família” i “Psico-Exprés” de Dagoll Dagom. També ha col·laborat en sèries com “El Comisario” de Telecinco, o “Estació d’Enllaç” i “Porca Misèria” de TV3.

11


MERCÈ MARTÍNEZ, actriu Formada al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Conservatori Municipal de Barcelona. Aquesta actriu i cantant, nascuda a Sabadell (1976), ha participat en nombrosos i exitosos espectacles teatrals com “The Full Monty”, “Fedra + o -- Hipòlit”, “La ópera de cuatro cuartos”, “Amants”, “Just la fi del món”, “No són maneres de matar una dona”, “Sarau de gala”, “Obra vista”, “Casa i Jardí”, “Paradís”, “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”, “La Bella y la Bestia”, “El Mercader” o “Le maniforti”. També acumula una llarga trajectòria a la televisió i ha participat en sèries com “Plats Bruts”, “Ventdelplà” o “Porca Misèria”. Actualment, forma part de “La Riera”. Al món del cinema ha treballat a “Sévigné” i “Va a ser que nadie es perfecto”. Una de les anècdotes que explica sobre el càsting de “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”, és que havia d’explicar un acudit i abans de les proves va demanar a una amiga que li n’expliqués un. Per la traça que té a explicar-los i la poca memòria a recordar-los, li van donar el paper. Té Premis Butaca a la millor actriu pels seus papers a “Full Monty”, “Paradís”, “La Vampira del Raval” i “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”. MUNTSA RIUS, actriu Muntsa Rius ha actuat en un gran nombre d’espectacles des que, el 1988, va treballar a la producció de “Mar i Cel” de Dagoll Dagom, dirigida per Joan Lluís Bozzo. Entre d’altres, ha actuat a “Flor de Nit”, “Historietes” i “El Retaule del Flautista”, totes sota les ordres de Joan Lluís Bozzo; “West Side Story” on interpretava la protagonista, Maria, en la producció que va dirigir Ricard Reguant; “Master Class”, al costat de Núria Espert, “Sweeney Todd” on va interpretar un sensacional Toby, i Mare Coratge, totes tres obres dirigides per Mario Gas; “Amants” sota la direcció de Paco Mir i “Mamma Mia!”, amb Nina i Roser Batalla, dirigides per Andrew Wale, Paul Garrington i Nichola Treherne. L’any 2012, la seva magnífica interpretació de Sally a “Follies”, dirigida per Mario Gas, va aconseguir l’aplaudiment unànime de crítica i públic. A la televisió, a més d’actuar en sèries com “El Cor de la Ciutat” o pel·lícules com “Cor Robat”, ha fet de professora de cant en programes com “Operación Triunfo” a Telecinco i “Buscant la Trinca” a TV3 o de directora d’un cor d’homes masculí a “El Coro de la Cárcel” a TVE. Actualment, és professora de cant a l’escola Coco Comín de Barcelona.

12


La crítica n’ha dit... “Enginyosa, divertida... sarcàstica en alguns moments, satírica en d’altres, així és I love you, you’re perfect, now change.” Vincent Canby The New York Times

“Hace tiempo que no veo un musical tan en su punto como el revival de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré. Una puesta en escena de Elisenda Roca precisa, elegante y espumosa. Con Ivan Labanda, Mercè Martínez, Muntsa Rius y Jordi Llordella que rebosan ritmo, gracia, encanto, energía y cantan de perlas. Y dos músicos sensacionales (Andreu Gallén y Víctor Pérez) que suenan como una orquesta. Otro éxito merecidísimo: devórenlo.” Marcos Ordoñez El País

“Seis intérpretes. Dos instrumentos y cuatro actores que defienden el musical a las mil maravillas. Realmente, deseamos que, como el reloj que cuelga de la fachada del teatro, este montaje marque el tiempo y el ritmo del género musical de Barcelona. NO OS LO PERDÁIS.” Fernando Solla Broadway World

“Quatre actors amb vis còmica, generosos, àgils i còmplices amb els dos músics.” Jordi Bordes El Punt Avui

“El T’estimo és un d’aquells musicals que fascina els professionals del gènere i es percep tant en l’energia i la potència dels actors com en la qualitat de tot el muntatge.” Gemma Ruiz TV3

13


JUAN BUFILL Barcelona

L’exposició Colecciona el mundo que presenta la galeria Valid Foto és excepcional perquè aconsegueix reunir obres fetes mitjançant una gran varietat de procediments tècnics fotogràfics, gairebé els més importants que s’han fet servir en diferents períodes de la història de la fotografia. Per això és una exposició més pròpia d’un centre o museu de la fotografia –cosa que encara no hi ha a Catalunya i que cal fer– que d’una galeria privada que treballa per tirar endavant en temps difícils, de crisi agreujada per unes lleis equivocades, pròpies d’un país totalitari, que sabotegen la creació i la difusió de l’art. Colecciona el mundo, que pren el títol d’una frase de Susan Sontag, convida el col·leccionisme fotogràfic mitjançant una bona selecció. Però el més rellevant d’aquesta àmplia mostra és l’aspecte tècnic relacionat amb l’expressiu i l’estètic. Qualsevol fotògraf o aficionat a aquest art hi podrà comparar els diversos resultats que artistes molt diferents han pogut obtenir mitjançant diferents procediments i en diferents papers i suports, també metàl·lics. Sembla un mostrari de totes les opcions. La galeria ofereix fins i tot un glossari: còpia a l’albúmina, ambrotip, carbó pigmentat, carbó bicromatat, còpia cromogènica, c-print, cibachrome, ilfochrome, daguerreotip, impressió digital, dye transfer, fotograma, gelatina de plata baritada, paper baritat, gelatina de plata pintada a mà, gelatinitza de plata virada, giclée, impressió de tinta per pigment, inkjet, tècnica mixta, orotip, oroto, platinotípia, impressió al platí / pal·ladi, R 3, transferència polaroid. Quant a les obres exposades, es pot esmentar les seqüències

Fotografia d’un cigne amb el coll submergit, d’Albarrán Cabrera, a la galeria Valid Foto

de Muybridge i de Pedro Madueño, la fotogràfica odalisca del pintor Pere Casas Abarca (c. 1900), la gran targeta en gelatina de plata de l’estudi Pérez de Rozas, el nu masculí de Toni Catany, la radiografia floral de Nick Veasey, el fotograma foradat d’Henri Foucault, el daguerreotip (sobre superfície de plata) d’Adam Fuss, les tres meravelles en platí de Masao Yamamoto (processades a Barcelona pel duo Albarrán Cabrera), la foto de carrer de Maig del 68 de Marc Riboud, les sabates de l’estudi de Pollock en rara quadricromia d’Evelyn Hofer i el repertori d’imatges en platí, pal·ladi, or i carbó d’Albarrán Cabrera. Galeria Valid Foto. Buenaventura Muñoz, 6. Fins al 16 de març.

Recull de premsa

Núria Güell. Haurien de veure aquesta exposició, i especialment un vídeo de la sala del fons, tots els ciutadans que sospiten que se’ls escapen algunes claus imprescindibles per comprendre les veritables causes de la crisi i per començar a posar-li fi, i que creuen a més que en aquestes circumstàncies la resignació significa una opció trista, irresponsable i fins i tot indirectament homicida. A primera vista, l’acumulació de dades de la mostra resulta dissuasiva, però la conferència de l’economista Qmunty inclosa en l’esmentat vídeo és molt substanciosa. No és un economista antisistema i fins i tot reconeix que la banca –possiblement una altra banca– és necessària. Però co-

neix massa bé l’estat degenerat d’allò que abans semblava un sistema eficaç com per salvar la cara als responsables de l’actual desastre econòmic. Pel que sembla, el món actual és realment un infern perquè es permeten els paradisos fiscals i financers i perquè les víctimes dels avars es comporten com a xais mal informats. Afirma l’economista Qmunty que avui el cap de l’empresa i l’obrer estan sota la mateixa bota. I que només quatre empreses dominen veritablement el món. Però dominar no significa controlar quan el plantejament és curtterminista, nihilista i suïcida, com s’aprecia al llibre i la pel·lícula Cosmópolis. ADN Galeria. Enric Granados, 49. Fins al 9 de març.

La Vanguardia, 02/03/2013

Elisenda Roca dirigeix el musical ‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’ JUSTO BARRANCO Barcelona

Va ser l’èxit de la temporada barcelonina acabat de traspassar el nou mil·lenni, l’any 2000, i ara el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré torna al mateix teatre on va iniciar llavors el camí, el Poliorama, encara que amb un equip diferent, començant per la direcció: si llavors l’equip era sota la batuta d’Esteve Ferrer, la recuperació de l’espectacle és a càrrec de la periodista Elisenda Roca, que ja havia dirigit al teatre fa set anys una altra obra de gran

èxit, la woodyalleniana Misteriós assassinat a Manhattan. Junt amb quatre actors –Muntsa Rius, Jordi Vidal, Frank Capdet i Mercè Martínez– i dos músics –Víctor Pérez i Andreu Gallén, que a més és el director musical de la funció– donen vida al Poliorama fins al 28 d’abril a un espectacle que vol mostrar les interioritats del món de la parella. “M’agradaven el text i la música. És una gamberrada, una sàtira brutal”, diu Roca, que explica que no s’ha dedicat més a la direcció teatral durant aquests anys perquè el teatre necessita molt

(Sergio Mora, Roger Olmos) participaran en conferències i taules rodones els propers dies 4 i 7 d’aquest mes de març. L’exposició dóna compte de les possibilitats artístiques i professionals que permet actualment el dibuix i la il·lustració, en àmbits diferents i complementaris que inclouen el cinema (animació, storyboards), la premsa, el disseny de cartells o de portades de discos, el còmic, la publicitat, la il·lustració infantil, científica, etcètera. Potser el que més satisfà d’aquesta mostra, el comissari de la qual és el professor Xavier Canals, és la pluralitat d’estils, tons i arguments. És un símptoma de llibertat i contrasta feliçment amb la pedagogia més usual, consistent en programes educatius la funció dels quals és embotir de dades i tallar les ales l’alumne. Queda clar que a la Llotja hi ha un veritable respecte a la creació artística, la primera condició de la qual és la llibertat personal. I que en aquest centre no es confon el rigor amb el dogma sectari i no es fa passar a l’estudiant pel tub sovint equivocadíssim que se li va ocórrer a algun ministre d’Educació hostil a la imaginació creadora. Artesania Catalunya. Banys Nous, 11. Fins al 10 de març. Guillermo Pfaff. Aquest artista barceloní nascut el 1976 fa una pintura que aporta matisos nous a la ja molt explorada pintura abstracta, en clau minimalista. És el regne de la subtilesa que passa inadvertida a la mirada precipitada: un quadre gairebé monocrom amb una entreclaror negra sobre negra, pintures rentades amb lleixiu, o realitzades a imatge d’escultures també exposades, o fins i tot pintures plegables i portàtils. La Taché Gallery. Consell de Cent, 292. Fins al 9 de març.c

ni, la rutina, la crisi dels quaranta, l’amor a la vellesa... “Hi ha parelles que no se suporten, que tenen la primera criatura, gent que a darrera hora es repensa el casament, d’altres que porten tota la vida junts i es meravellen d’estar així... L’obra mos-

DAVID RUANO

Muntsa Rius i Mercè Martínez a T’estimo, ets perfecte...

de temps i només ara ha pogut aconseguir-lo per poder muntar aquesta obra de Joe DiPietro i Jimmy Roberts que conté 22 escenes i ni més ni menys que 18 cançons. Una obra que obliga els actors, explica la directora, a un exercici

de fregolisme per interpretar els diferents tipus de personatges que apareixen al llarg d’una peça que, a les escenes, mostra de manera tendra però també irònica experiències que gairebé tothom ha viscut o acabarà vivint: la primera cita, el festeig, el matrimo-

Muntsa Rius, Frank Capdet, Jordi Vidal i Mercè Martínez recorren els diferents estadis de l’amor tra diferents relacions i diferents estadis de la parella”, assenyala Roca, i conclou que sobretot “mostra que tots busquen algú que els estimi, mostra la necessitat d’estimar i ser estimats, i que per molts cops que et trenquin el cor, tornes a intentar-ho”.c

14


Un dels artistes de la companyia xinesa Jinan Acrobatics Troupe, durant un assaig, ahir a Figueres ■ LLUÍS SERRAT

Més de 60 artistes de 13 països presentaran des de demà 22 noves atraccions inèdites a Europa, en el 2n Festival de Circ de Figueres

Figueres viu el circ Xavier Castillón FIGUERES

“En la primera edició ens va quedar l’espineta de no poder presentar cap número de la Xina, una de les grans potències del món del circ, i tampoc no hi vam poder tenir cap troupe de més de vuit persones”, explicava ahir Genís Matabosch, director i presentador del 2n Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres, que tindrà lloc entre demà i dilluns vinent al recinte firal de la capital empordanesa. Matabosch explicava això ahir per introduir un dels assajos de

La xifra

—————————————————————————————————

16.500

entrades s’han venut ja de les 25.000 posades a la venda per a les nou funcions del festival figuerenc.

la companyia xinesa Jinan Acrobatics Troupe: dotze artistes que realitzen impressionants salts a través de cercles i que fan meravelles amb els llaços. No sembla que hi hagi res impossible per a aquests acròbates xinesos, i el ma-

teix es podria dir de Matabosch, que, tot i les dificultats i les dimensions faraòniques del projecte, torna a reunir a Figueres el millor del circ mundial, representat per 22 atraccions inèdites a Europa, a càrrec de 63 artistes de 13 nacionalitats, en un gran campament d’enormes veles on treballen més de 200 persones. Les 22 atraccions es reparteixen entre dos espectacles, el Blau –una funció demà i tres dissabte– i el Vermell –una funció divendres i tres diumenge–, per acabar amb la gran gala de dilluns, en què participa-

ran els artistes seleccionats pel jurat i pel públic entre el Blau i el Vermell, i es lliuraran els premis. El festival no només ha passat de 7 a 9 funcions –més els dos assajos generals, oberts a les escoles de Figueres–, sinó que estrena una vela principal més gran, amb capacitat per a 2.250 espectadors, 750 més que l’any passat. Abans, però, el públic passarà per una vela vestíbul de 38 metres de diàmetre, amb un gran carrusel de doble planta del 1953, per a unes 40 persones, envoltat de les típiques casetes de mercat de Nadal, on es po-

El Punt Avui, 20/02/2013

drà adquirir des de crispetes fins a llibres sobre circ. A més, hi actuaran grups de l’Escola de Música del Casino Menestral. El festival, amb un pressupost proper al mig milió d’euros, també estrena una vela restaurant i, en general, millora tots els serveis. Entre els grans artistes que hi actuaran, destaquen els 8 cavalls de la troupe de cosacs Yakov Ekk, que, després de viatjar milers de quilòmetres i de superar rígids controls fronterers, ara descansen a Figueres a la seva pròpia vela mentre es preparen per sortir a escena. ■

econòmiques actuals. En aquest sentit, Marí ha explicat que ja es treballa en un pla de viabilitat que a curt i mitjà termini pugui augmentar els recursos propis del museu. “Una màxima optimització dels recursos és l’objectiu a assolir. El Macba va ser un model pioner en la seva fundació i ara ha d’anar al davant d’un nou model de museu”, ha afirmat Marí. ■ REDACCIÓ

PREMI

Plensa fa una donació al Banc dels Aliments L’escultor Jaume Plensa donarà a la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona la dotació de 30.000 euros del Premio Nacional de Artes Plásticas, concedit pel Ministeri de Cultura, que ahir va rebre a Madrid. En una cerimònia que va tenir lloc al Palau Reial del Pardo, també van ser guardonats la filòsofa Victòria Camps, el fotògraf Joan Fontcuberta, el cineasta Agustí Villaronga, l’actriu Blanca Portillo, el dissenyador de sabates Manolo Blahnik, l’humorista gràfic Andrés Rábago i l’escriptor José Luis Sampedro. ■ REDACCIÓ

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Críticateatre

Jordi Bordes

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

Una comèdia afinada Dilluns, 18 de febrer (fins al 28 d’abril), al Teatre Poliorama.

E

n la recuperació del musical T’estimo... es permet fer un viatge en el temps i comprovar de què es reia fa

una quinzena d’anys a partir de partitures musicals. La vis còmica dels quatre actors (generosos, àgils, còmplices amb els dos músics que no acaben de fer un pas més a l’escena) supera l’exigència musical de la partitura. És, això sí, una comèdia afinadament cínica.

Les escenes, ben acompanyades per una pintura d’aquarel·la, de Paula Bonet, són apunts al natural. Els actors, per la seva habilitat i versatilitat, esdevenen personatges ridículs en el que pot ser un moment crucial de la seva vida. L’acció és trepidant i, com en una proposta de

càpsules, una escena amb la qual un es pot identificar menys, de seguida n’arriba una altra que riu de nafres conegudes. Ho fa sense insultar ni denigrar els personatges. Desgraciadament, hi ha algunes escenes que, tot i el lífting del llibret, denoten el pas del temps: les

llistes de noces són antiquades. Però la comèdia supera aquestes caigudes en el temps (no és per res una obra que busca el realisme) i afronta, amb bon rotllo, aquest almanac de situacions quotidianes que van des de la felicitat absoluta fins al desengany catastròfic més ridícul.

824613-1069347V

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré Directora: Elisenda Roca

15


Regió 7, 22/10/2013

22 D’OCTUBRE DEL 2013

ves mirades fantàstiques

ival de Sitges combina el vessant més cridaner i festiu del mb un enfocament obert a tendències menys complaents

ca

cisives ·lela de Noves visions orcionant un grapat ncisives i heterodoment trobaran un escuit comercial. Un esperats –guanyador

INTERIORITATS EN PARELLA QUE ENCOMANEN VITALITAT El Kursaal ha acollit tres funcions d’un musical que ha tornat amb la mateixa força que el primer cop que es va presentar

EASYPRESS

TGES

46 edició del Festival e Cinema Fantàstic e Sitges s’ha tancat mb un palmarès que tancialment les mii distingides a un gèueix despertant les militants. El Premi a cula de la Secció Ofie en Boorgman, un gnat d’humor negre i nvenientment aguda l’ésser humà. El seu andès Alex van Warbé va ser mereixedor a del temps. es títols importants, orat, va ser Only Loque va aconseguir el al del Jurat. El seu dirmush, s’erigeix en us més genuïnes, coents que ha donat el mericà en els darrers autor de perles com el paraíso i Bajo el ha efectuat una opesimilar a la que va fer morable Dead Man. bornable ha tornat a ere clàssic –el terror, per despullar-lo dels ps i conduir-lo cap a ó creativa tan nova nt. rs Left Alive retrata ensibles i cultes, però umental és mínima: neasta resideix a subn una atmosfera exent melancòlica, ronsitiva. Una joia de que desconcertà totrava veure una altra s o menys convende les icones del cic. d’Argent, que recor obra europea, va my, una coproducció denca que està preer un dels films més dmirats de l’any. Dee –el seu Prisioneros ecentment a les pangueix inquietar-nos s amb un thriller obtrofòbic que recull millor Polanski. Una ació de L’home duSaramago, que culma sorprenent i im-

Regió7

IMATGE PROMOCIONAL

TEATRE CRÍTICA Assumpta Pérez T’ESTIMO, ETS PERFECTE, JA ET CANVIARÉ  LLOC: Sala Gran del teatre Kursaal (Manresa)  DIEs: 19 i 20 d’octubre.  Direcció: Elisenda Roca.  Direcció musical: Andreu Gallén.  Coreografia: Joan Maria Segura.  Intèrprets: Mercè Martínez, Muntsa Rius, Ivan Labanda i Jordi Llordella.  Músics: Andreu Gallén (piano) i Víctor Pérez (violí).

na reposició ben trobada i encertada. Anys després de l’estrena en català del musical de Joe di Pietro i Jimmy Roberts, T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré ha passat aquest cap de setmana pel teatre Kursaal de Manresa sota la direcció d’Elisenda Roca. Les interioritats del món de la parella, els primers contactes, les primeres impressions, casaments, paternitats, la vellesa... donen cos a un muntatge fresc, divertit, a ritme d’unes atractives i ben resoltes peces musicals amb quatre intèrprets que, a ritme frenètic, van donant vida a la llarga i divertida galeria de personatges del musical. Una posada en escena simple i eficaç on la mínima expressió escènica és resolta amb rapidesa per

U

El curt rodat a Mura guanya la secció Phonetastic  The other side, el curt rodat a Mura amb un iPhone5 (vegeu Regió7 del 13 d’octubre), ha estat el guanyador de Phonetastic, la secció del Festival de Sitges que, per primer cop, seleccionava treballs filmats amb telèfon mòbil. La història de terror dirigida per Conrad Mess (Saragossa, 1974) a partir d’un relat de Marina Gómez (Barcelona, 1973) va tenir la complicitat dels habitants del poble bagenc durant el rodatge.

«Boorgman», thriller d’humor negre amb una perversa visió de l’ésser humà, va ser premiat com a millor pel·lícula Va ser justament valorat «Only Lovers Left Alive», film en què Jim Jarmush despulla d’estereotips el terror

del Premi Especial del Jurat– va ser Gente en sitios, nou llargmetratge escrit i realitzat per Juan Cavestany, un dels franctiradors més suggestius del nou cinema espanyol. El director independent observa la quotidianitat amb un esperit misteriós tan xocant i delirant com analític. Una successió irregular, evocadora i atrevida d’esquetxos, inspirada en Kafka i el teatre de l’absurd, que es beneficia de la generosa col·laboració d’alguns dels intèrprets més coneguts del panorama peninsular. Al mateix apartat també va destacar un projecte tan singular com 3 x 3D. La commemoració del 2.000 aniversari de la ciutat portuguesa de Guimaraes és l’excusa perquè dos realitzadors consagrats –l’anglès Peter Greenaway i el francès Jean-Luc Godard– i un altre de

desconegut –el portuguès Edgar Pera– reflexionin, amb enfocaments radicalment diferents, sobre el poder vigent del cinema i l’ús vertaderament expressiu del 3D. El resultat final és fascinant i imposant. Homenatge a Takashi Miike D’altra banda, un dels esdeveniments d’enguany ha estat l’homenatge a Takashi Miike, un dels ídols de la parròquia de Sitges i un dels més sovintejats per aquest certamen en els últims temps. L’autor japonès va recollir el premi honorífic i va comprovar novament que té una legió fidel d’entusiastes. Es va revisar una de les seves cintes més populars –la brutal Audition– i vam confirmar, amb pel·lícules tan diferents com Shangri-la –una faula costumista– i The City of Lost Souls –un thriller romàntic– que som davant d’un realitzador eclèctic i vibrant que porta el cinema a les venes: cadascuna de les seves obres és un veritable festí. Hi hagut alguna decepció a Sitges 2013, però al balanç final predomina el feliç maridatge del vessant més cridaner i festiu del gènere, i un enfocament, obert a les tendències menys complaents, que es mou dins les coordenades del cinema d’autor.

El casament, una fita en parella

donar total atenció i pes als intèrprets, en una amalgama de situacions ben trobades i resoltes, principalment, amb humor i enginy, properes a l’espectador. Cadascun dels intèrprets (Mercè Martínez, Muntsa Rius, Ivan Labanda i Jordi Llordella) va desgranant la seva particular galeria de personatges i, malgrat que es basin en prototipus arquetípics, certament enganxen i conviden a encomanar-se de la vitalitat i energia que des de l’escenari es desprèn. Un treball coral ben executat i arrodonit per les interpretacions musicals, acompanyades per Andreu Gallén al piano i Víctor Pérez al violí. T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré s’assumeix com un repte ben resolt i, malgrat que es tracta d’una reposició, torna amb la mateixa força i interès que la primera vegada que es va presentar. La feina ha estat ben feta, resolta i assumida i el conjunt escènic esdevé gratificant.

PASSIÓ PER LA PARAULA TEATRE CRÍTICA Assumpta Pérez ESPRIU!  LLOC: Sala Petita del teatre Kursaal (Manresa)  DIA: dijous, 17 d’octubre.  Direcció: Oriol Broggi.  Intèrprets: Oriol Broggi, Clara Segura i Màrcia Cisteró.  Guitarra: Marc Serra.

a programació de la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa acollia dijous l’estrena d’Espriu!, el darrer muntatge de La Perla 29 amb direcció del seu cap visible, Oriol Broggi. El director es reserva una petita parcel·la a escena, juntament amb les actrius Màrcia Cisteró i Clara Segura, i són acompanyats a la guitarra per Marc Serra. Tots quatre desgranen a Espriu! íntimament, però poderosa algunes de les peces literàries de l’artífex de Sinera, Salvador Espriu. Espriu! esdevé un muntatge ín-

L

timament elegant i solvent i estableix una especial connexió entre cadascun dels textos escollits amb total encert que són un in crescendo d’intensitat a mesura que es va desenvolupant la lectura dramatitzada dels textos. Encert total amb Primera història d’Esther, que enceta el muntatge i dóna el tret de sortida al desplegament del particular ventall de l’obra d’Espriu. Inevitable, i reiterant la bona tria, la intensitat del moment escènic que aporta Escolta Sepharad, de La pell de brau. Són moments d’intensitat diàfana i apassionada que donen pas a moments més íntims, acollidors. Les tres veus, Broggi, Segura i Cisteró, esdevenen l’afinat instrument que dóna cos i vida a cadascuna de les peces que acaben amb el cant He mirat aquesta terra. La petita mostra es tanca amb una extensió més de la bona amalgama i entesa del conjunt global del muntatge. Espriu! és una mostra oberta de la devoció i la passió per la paraula escrita, en aquest cas, la del poeta de Sinera.

16


ARA, 17/02/2013

cultura

ara DIUMENGE, 17 DE FEBRER DEL 2013

43

ARTS ESCÈNIQUES

02

L’amor i tots els seus jocs

‘T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré’ torna de la mà d’Elisenda Roca Elisenda Roca estrena demà al Teatre Poliorama una nova producció del musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré. Tretze anys després de la que va firmar Esteve Ferrer, l’obra no ha perdut vigència. ANTONI RIBAS TUR

Els guanyadors de la Berlinale ● Ós d’Or al millor film ‘Child’s pose’, de Calin Peter Netzer ● El Gran Premi del Jurat ‘An episode in the life of an iron picker’, de Danis Tanovic ● Alfred Bauer Prize ‘Vic + Flo saw a bear’, de Denis Côté ● Millor director David Gordon Green per ‘Prince avalanche’ ● Millor actriu Paulina García per ‘Gloria’ ● Millor actor Nazif Mujic per ‘An episode in the life of an iron picker’ ● Millor guió

‘Closed curtain’, de Jafar Panahi ● Millor fotografia

‘Harmony lessons’, de Von Emir Baigazin ● Menció especial del Jurat ‘Promised land’, de Gus van Sant, i ‘Layla Fourie’, de Pia Marais ● Millor curtmetratge ‘La fugue’, de Jean Bernard Martin ● Premi a la millor ‘opera prima’ The Rocket, de Kim Mordaunt

BARCELONA. L’espera ansiosa d’una trucada, els dubtes, les primeres cites, els equívocs, la tendresa, les mentides, el desig, la rutina, el matrimoni... Des de fa segles l’amor és una font d’inspiració inesgotable per a creadors de tota mena, i quan els sentiments més idealitzats es desgranen en les grandeses i en les petites misèries de la gent corrent sorgeixen obres com T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré. Aquest musical de Joe DiPietro i Jimmy Roberts és recordat a Barcelona perquè va ser un fenomen quan es va estrenar a finals del 1999 de la mà del director Esteve Ferrer al Teatre Poliorama, i demà Elisenda Roca n’estrena una nova producció al mateix teatre. Tretze anys després, com canten els quatre protagonistes, “Ja hi tornem a ser”, amb la dosi d’humor, ironia i mala bava amb què les cançons tracten el món de la parella. Hi tornen a ser Frank Capdet, que va fer la gira del muntatge anterior, i Mercè Martínez, que va debutar com a professional aleshores. “Ara l’agafo amb tretze anys més d’experiència”, explica Elisenda Roca, que ha comptat amb dues de les veus més solvents del musical català: Muntsa Rius i Jordi Vidal. “La Muntsa tenia moltes ganes de fer l’obra el 1999, però estava embarassada. Ve de fer un paper més melodramàtic, la Sally de Follies. I Jordi Vidal és extraordinari. Em va captivar a Món Brel i The black rider, i la seva capacitat per transformar-se. Aquí serà una sorpresa”, avança la directora. “Les cançons acompanyen molt bé les escenes, n’hi ha algunes que pràcticament són una cançó”, explica l’actriu Roser Batalla, que el 1999 i ara s’ha encarregat, juntament amb Anna Ullibarri en aquesta ocasió, de traduir les cançons. Tretze anys després els temes no han perdut vigència, i només ha calgut posar-los al dia amb detalls com l’aparició de les noves tecnologies i els canvis en les joguines –les consoles s’han imposat– que s’esmenten als temes.

Un espectacle frenètic

Elisenda Roca es va reunir amb Joe DiPietro a Nova York abans de posar-se a treballar. T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré té algunes acotacions, però la directora ha tingut prou marge per deixar-hi el seu segell. “El muntatge té algunes acotacions, molt ben marcades. Una de les escenes, L’autopista de l’amor –que relata el típic viatge en cotxe de tota una família–, s’ha fet en totes les versions, inclosa la catalana,

Frank Capdet i Muntsa Rius en un moment de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré. Al fons, la il·lustració de Paula Bonet que vesteix l’escena. DAVID RUANO

Eclèctic El musical està compost amb ritmes de jazz, gòspel, rock i country Vertiginós Els intèrprets han de fer una vintena de canvis d’escena a un ritme frenètic

amb cadires d’oficina amb rodes”, explica Roca, que ha pogut potenciar a l’escena els diferents ritmes de la música: jazz, foxtrot, gòspel, rock, swing i country. “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré és una obra endimoniada, Fregoli total, cal un equip molt compenetrat. A més de ser bons cantants i bons actors, els intèrprets han de tenir la capacitat de fer els canvis d’escena molt ràpidament”, afegeix Roca. El muntatge es desenvolupa en un escenari net, i els actors van introduint els mínims elements de mobiliari que caracteritzen cadascuna de les 21 escenes que el formen. A més dels mobles, en aquesta ocasió, els llocs on succeeixen les accions estan suggerits per un seguit d’il·lustracions de Paula Bonet que es projecten al fons de l’escenari. “Hem treballat molt estretament. Volia do-

nar una altra imatge a l’espectacle. Ella no havia fet mai un treball d’aquest tipus. Ha sigut tot un repte”, explica Roca. A més de la renovació d’un fenomen teatral, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré també suposa el retorn a la direcció teatral d’Elisenda Roca després de Misteriós assassinat a Manhattan, la versió teatral de la pel·lícula de Woody Allen que va estrenar el 2006. Des d’aleshores altres compromisos la van mantenir allunyada de l’escenari. “M’havien ofert un altre projecte que m’engrescava, però la televisió no em va permetre dedicar-m’hi absolutament com m’hi he pogut centrar ara”, diu la periodista. “Espero que la gent s’ho passi molt bé. En aquests temps tan negres no hem de deixar que el teatre i la cultura es paralitzin. Ens hem de sobreposar i tirar endavant aquests projectes sigui com sigui”, conclou.e

El Teatre Poliorama enceta programa doble Coincidint amb l’estrena de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, el Teatre Poliorama estrena programació doble. Abans del musical de Joe DiPietro i Jimmy Roberts es pot veure, fins al 17 de març, Red Pontiac, l’obra de Pere Riera (Canet de Mar, 1974) protagonitzada per Míriam Iscla i Cristina Cervià. El text, que aborda en clau de comèdia els sacrificis que dues mares fan pels seus fills, va ser un dels semifinalistes del I Torneig de Dramatúrgia Catalana que va organitzar el festival Temporada Alta, i és una producció de la Sala Trono de Tarragona.

17


Time Out, 22/02/2013

roenlàndia

T’estimo, ets perfecte ja et... IIIII Teatre Poliorama. Sense data de comiat

vid Vert, Oriol Genís i Àngels Poch, a l’ocàs dels déus.

IIII

tre Nacional. Fins al 3 de ç

ntre l’espectacle lisèrgic ueix el seu curs a l’escenari, pectador fa un recés i especula re la bona estona que van er de passar Jordi Faura i tropòleg Francesc Bailón, n expert de la cultura inuit. ades dedicades a la umentació de Groenlàndia. cinants històries sobre els s i costums del poble que ita les latituds més inhòspites hemisferi nord. Valuosa rmació que l’autor regala b generositat al públic. otser ningú no sortirà del C amb la sensació d’haver dit d’un bona obra de teatre, ò torna a casa sabent molt més s sobre com resolen els inuits onflictes –rapejant, per cert–, ns són els seus hàbits sexuals, lació que tenen amb la mort i morts, el seu respecte per la ura la seva saviesa natural, les es particularitats místiques. recreació dramatitzada d’un cle de Human Nature. erò superat l’efecte National graphic–també present a komori–, cal enfrontar-se a obra que és un pou d’ambició se fons. Els inuits i el seu món només una part d’una

forçada del seu càlid Olimp per vagar per un desert de gel empesos pel destí tràgic i la recerca d’un remei contra la mort. Alhora també és una distopia ecologista, un brutal drama de patró shakespearià, una sàtira a l’estil Grombowicz. Un paisatge teatral tan eclèctic, com inconnex, atropellat, caòtic. Groenlàndia és un artefacte artificial que segurament tenia més interès quan només era un plantejament. A l’escenari text i premisses es desdibuixen en una posada en escena en què s’imposa, curiosament, l’autor (Jordi Faura) sobre el director (Jordi Faura). A més de vehicle per a una interessant lliçó d’antropologia, aquesta comèdia tràgica podria reivindicar amb

La parella, l’etern tema del teatre, del cinema, de la literatura. Sembla ser que els humans han nascut per aparellar-se, com tots els animals, però que la seva complexitat psicològica els porta a situacions molt més complicades, o divertides, o tendres, o tot alhora. El musical de Joe DiPrieto i Jimmy Roberts passa per ser un dels èxits més sonats del Broadway dels últims temps on va triomfar durant onze anys. També ho va aconseguir ara far dotze en el mateix Poliorama que ara el recupera en una nova producció de Vania ben dirigida per Elisenda Roca. Probablement,

Un èxit que, sortosament, torna.

Tan bé que anàvem IIIII La Seca. Fins al 14 d’abril

L’obra de Jordi Faura presenta un paisatge teatral tan eclèctic com atropellat més claredat la idea latent de crear un mite fundacional: la fi d’una era i el principi d’una altra. Però aquesta textura etèria és danyada per una allau d’escenes sense jerarquia, com si cadascuna

l’èxit d’un espectacle que no deixa de ser un seguit de números sobre un tema únic, però vistos des d’angles diferents, sigui el càsting, els intèrprets. I sortosament Frank Capdet, Jordi Vidal, Muntsa Rius i Mercè Martínez demostren tenir tots els drets i uts per fer de la comèdia una delícia on s’imposa l’humor i la diversió. Tots estan d’allò més bé, però Rius és sense dubte qui té la vis còmica més accentuada i, a sobre, té una veu clara i bonica. Que bé s’entenen les lletres i que bo que és el ritme, les transicions i els músics (piano i violí). I per cert, les il·lustracions de Paula Bonet que es projecten i que són l’element escenogràfic més present li escauen d’allò més bé a la textura de l’espectacle. Per fi, un èxit que és repetirà. I que ho mereix. –Santi Fondevila

La Sala Fregoli de La Seca s’està convertint en un cau de bons espectacles aferrats a la intimitat que les dimensions de l’espai els hi procuren. L’últim, Tan bé que anàvem, reuneix per primera vegada Carles Flavià i Jaume Sisa en una funció esplèndidament dirigida per Pau Miró, que aconsegueix un equilibri entre els dos històrics artistes i mesura molt bé el ritme. Dos vells coneguts que un dia van decidir

dos August, tot i que Flavià tregui maneres de cara blanca amb les seves interpel·lacions. Flavià té ofici. I Sisa, que va tenir un episodi de pànic escènic –“però jo això no ho puc fer”– es mostra com un actor natural, directe, i lluny de deixar que Flavià porti l’espectacle cap al seu territori, equilibra la balança amb la narració i amb cançons, en castellà, i no pas del seu repertori, molt ben introduïdes en una conversa on s’hi barreja la història personal d’ambdós, qüestions quotidianes i algunes reflexions sobre les dones, com no

18


Programaci贸

19


Canals de venda Web: www.teatredesalt.net Nou punt de venda a Girona: Llibreria 22 C/Hortes, 22 (Girona) Horari comercial Venda telefònica: 972 40 20 04 De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h (laborables)

Paquets i avantatges

20


Contacte Pl. Sant Jaume, 6-8 Salt 972402004 www.teatredesalt.net Facebook: teatredeSalt Twitter: @teatredeSalt Instagram: teatredeSalt Comunicaci贸 i premsa: Albert Olivas 972 40 20 04 / 626 24 89 02 albert@bitoproduccions.com

21


22


T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré - Teatre de Salt 2014