Page 1



EXILI, Canรงons en escena




COR MUSICAL

EXILI Direcció de Ramon Manent

COR PAÍS MEU Dissabte 21 de gener a les 21h Preu: 6 € Durada: 1h 30min

Direcció i arranjaments Ramon Manent Interpretació Cor País Meu (cant), Laia Carreras (rapsòdia), Tomàs Morales (acordió diatònic) i Pep Prats (tarota) Il·luminació Tomàs Morales Vestuari Clara Garí Vídeo Montserrat Moliner Producció Nau Côclea de Camallera i Associació Cor d’Amics de l’Aula Exili és un recital de cançons populars que fa memòria i dóna testimoni de l’èxode de milers de persones abans, durant i després de la Guerra Civil espanyola. Músiques, dades històriques i textos poètics acompanyats d’una videocreació on es combinen imatges documentals i els paisatges dels camins transfronterers dels exiliats. Amb aquest espectacle, Cor País Meu vol retre un homenatge a les persones que van patir i lluitar per les llibertats. A través de cançons i poemes d’artistes com Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Joan Salvat-Papasseit prop de 30 intèrprets ofereixen el seu cant d’esperança perquè mai més ningú no sigui forçat a anar-se’n de casa seva i de la seva terra. Amb la col·laboració de:




Presentació Exili, Cançons en escena Amb imatges, paraules i cants evoquem els sentiments dels qui van marxar i la lluita dels qui van resistir

Exili és un espectacle de cançó popular d’ahir i d’avui que fa memòria i testimonia l’èxode de milers de persones abans, durant i després de la Guerra Civil espanyola. Acaba amb un cant a l’esperança, perquè mai més ningú no sigui forçat a anar-se’n de casa seva i de la seva terra. La música s'acompanya de textos poètics, històrics i d'una videocreació amb imatges documentals i de paisatges de la terra fronterera. Tot plegat vol ser un homenatge a les persones que van patir i lluitar per les llibertats, recordant el seu valor i la necessitat de vetllar per la convivència i el respecte a nosaltres mateixos com a poble.

L’exili Anar-nos-en d‘aquí. Deixar-ho tot. No endurnos absolutament res. Amb nosaltres mateixos ja serà prou feixuga la càrrega. Unir-nos, això és tot. Defensar-nos del món exterior, car tot ho esdevindrà d’exterior. No creguis que mai ningú comprengui el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar, i mirar això que sembla que és la vida. Només tu i jo podrem mirar-nos als ulls. Josep Palau i Fabre




Programa ALLÀ El rossinyol. Tradicional Corrandes d’exili. Pere Quart/Jaume Arnella L’emigrant. Jacint Verdaguer/Amadeu Vives L’exiliat. Ramon Carreras

AQUÍ Quan jo vaig nàixer. Raimon Dos anònims. Ovidi Montllor Junteu-vos. Joan Salvat-Papasseit/Ovidi Montllor Què volen aquesta gent? Lluís Serrahima/Maria del Mar Bonet País petit. Lluís Llach A Miquel Grau. Al Tall

MAI MÉS Txoria txori. Mikel Laboa Més lluny. Lluís Llach Company. Canta u Populu Corsu L’estaca. Lluís Llach

Poemes: L’Exili, fragment de Mots de ritual per a Electra, Josep Palau i Fabre Afusellat, Jaume Agelet El mercat, fragment d’Homenatge a Picasso, Josep Palau i Fabre Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu Assumiràs la veu d’un poble, Vicent Andrés Estellés




Currículum de la companyia Cor País Meu El COR PAÍS MEU va néixer a finals de l’any 2009. És una formació polifònica hereva del Cor de l’Aula de Música Tradicional i Popular (AMTP) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va iniciar la seva trajectòria el 1999. Ramon Manent sempre n’ha portat la direcció.

La formació basa el seu treball en el repertori tradicional i popular català i de la Mediterrània occidental, tractat amb els procediments més habituals i espontanis del cant a veus. Les cançons es presenten sempre al públic sense direcció aparent.

Amb la força de la polifonia popular i l’arrelament de la poesia oral, el Cor Pís Meu redescobreix l’emoció de cada cançó i la posa en escena transmetent sentiments de pertinença a una cultura viva i molt rica d’expressions ben diverses.

Al llarg d'aquests anys, el Cor s’ha nodrit d’alumnes, antics alumnes, professors de l’AMTP i de cantaires externs interessats en el projecte, i ha realitzat una bona quantitat d’actuacions arreu del territori català i també en terres occitanes i a l'illa de Sardenya.

Altres concerts presentats: “País meu canta”, “Cançons per la pau i la llibertat”, “Terra de Vent”, “De l’Empordà a l’Alguer”.

Cantaires: Amadeu Andrés, Anna Ferran, Anna Rica, Anna Riera, Anna Solés, Bruna Planàs, Cristina Giner, David Bonet, Eva Queralt, Ferran Sáez, Francesc De Gispert, Ioia Llauró, Isidre Caro, Jaume Pi, Jaume Elias, Joan Nadal, Jordi Bolea, Jordi Majó, Josep M. Freixa, Mercè Puertas, Mercè Pla, Montse Jaén, Muntsa Fernàndez, Núria Puertas, Pep Prats, Pilar Rocafort, Pitu Llos, Quim Armengol, Roger Tugues, Roser Peramiquel, Sefa Miralles, Tomàs Morales, Toni Borrell.

Per a més informació podeu visitar el web: http://www.corpaismeu.cat




Currículum del director Ramon Manent i Folch Nascut a Barcelona l’any 1952 és músic i cantador especialitzat en la música tradicional, la cançó popular i el cant coral. Ha fundat diversos grups i formacions on ha treballat camps tan variats com la música dels trobadors catalans i occitans, la baladística catalana tradicional, el ball folk, la cançó marinera i de taverna, el cant improvisat i la polifonia tradicional. Amb els grups Oreig de Mar, El Tamborí, Bitayna, Els Tranquils, Tres de Xauxa i La Mata de Jonc ha enregistrart 15 treballs discogràfics i ha coordinat l’edició de tres cd’s recopilatoris amb cançons recollides en context oral. És professor de l’AMOT i dirigeix el Cor Anselm Viola de Torrolla de Montgrí, el Cor Indika de l’Escala, el Cor País Meu d’àmbit intercomarcal i la Coral Dalladalt de l’IES Montgrí.




La premsa ha dit… “Quan s’acaba l’espectacle, el públic, que ha hagut d’estar assegut en silenci, contenint l’emoció, s’aixeca i aplaudeix amb ganes, alguns encara tenen els ulls humits. Aquesta és la reacció que acostuma a tenir el públic d’Exili (…)”

“Un altre dels trets d’aquest cor és la voluntat de donar tanta importancia a la música com a la lletra (…) Exili és una mostra d’aquest interés per destacar el text, ja que cadascuna de les lletres de les cançons acosta el públic a la memòria histórica…”

Teresa Artigas. La Vanguardia, 6 de gener de 2012

El Cor País Meu no és un cor convencional sobretot pel que fa a la disposició dels seus membres a l’escenari en aquest espectacle. Es caracteritza per interpretar les cançons amb moviments escènics simples però plens de sincera expressivitat: perquè Exili no és tant una representació dramàtica com un testimoni històric. La jonquera 9 diari, 7 de juny del 2011




La Vanguardia, 6 de gener de 2011




La jonquera 9 diari, 7 de juny del 2011

 

'Exili', un espectacle i un testimoni cantat, a càrrec del Cor País Meu DIMARTS, 7 DE JUNY DE 2011 14:47

Divendres, 10 de juny a les 20:00h a la sala de la Societat de La Jonquera. El Museu Memorial de l’Exili s’integra dins els actes de la festa petita de La Jonquera amb la programació de l’espectacle “Exili” de la formació musical Cor País Meu. En concret, “Exili” es planteja com un recital de cançons populars d’ahir i d’avui que fa memòria i dóna testimoni de l’èxode de milers de persones abans, durant i després de la Guerra Civil espanyola. L'espectacle es mostra com un cant a l’esperança perquè mai més ningú no sigui forçat a anarse’n de casa seva i de la seva terra. És trist i alhora és optimista en tractar també la lluita valenta per la llibertat. La música i cançons s’alternen amb la lectura de dades històriques i de textos poètics relacionats amb els fets ocorreguts. El conjunt s’acompanya d’una videocreació realitzada per Montserrat Moliner, que conté imatges documentals de la guerra i dels paisatges de la terra fronterera per on els exiliats van haver de passar. Durant l’espectacle s’interpreten temes d’autors tan coneguts i emblemàtics com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i adaptacions musicals de poemes de J. Palau i Fabre, J. Salvat-Papasseit, J. Verdaguer o Pere Quart. Els arranjaments, la direcció musical i la direcció escènica són a càrrec de Ramon Manent. El Cor País Meu no és un cor convencional sobretot pel que fa a la disposició dels seus membres a l’escenari en aquest espectacle. Es caracteritza per interpretar les cançons amb moviments escènics simples però plens de sincera expressivitat: perquè Exili no és tant una representació dramàtica com un testimoni històric. Tot plegat es concep com una mena d’ homenatge a les persones que van patir i lluitar per les llibertats, un recordatori del valor que tenen i de la necessitat de vetllar avui per la convivència, la llibertat i el respecte a nosaltres mateixos com a comunitat. “Exili” és una producció de la Nau Côclea de Camallera realitzada en col•laboració amb Cor País Meu que ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic i del Consell Nacional de les Arts de la Generalitat de Catalunya, així com també de la Diputació de Girona. La Nau Côclea de Camallera, en els darrers anys, ha anat dedicant alguns dels seus actes a la recuperació de la memòria històrica i més concretament a l’exili de la zona de l’Albera, a l’Alt Empordà. Atès que la Nau Côclea es dedica fonamentalment a donar suport a la creació contemporània, quan es va posar a treballar amb el Cor País Meu ho va fer amb la intenció de dissenyar un espectacle on la tradició i la innovació es donessin la mà, explorant sense estridències alguns recursos escènics. Es tracta, doncs, d’un espectacle sincer, senzill, emotiu, que dóna rellevància al potencial escènic del cor, no tan sols en la sonoritat , sinó també en la presència física.






“Exili” es va estrenar a La Fraternal d’Espolla el 13 de novembre de 2010.

Titulars amb Arial 14 interliniat senzill

Subtitulars amb Arial 12 interliniat senzill “EXILI” Cor País Meu Laia Carreres, recitant Cos del text principal amb Arial 9 interliniat senzill. A partir d’ara és fa un text fictici per simular-ne l’ús de la tipografía en Tomàs Morales, acordió diatònic el text… Et voluptios volestrum a cus ipsaper sperchicimod quae sit ut rectur reproribus estem qui ium facius res etus Pep Prats, tarota vent ra ad magnatet quaerovita vellabo. Ovit doluptat autaquod etus am verione strupta nisint ipidis ant, od mo beriasin Montserrat Moliner, vídeo eaquas cone nonsequodit, od quistiorerum quia quam facea nim quam imus eum exernati in pe volessum que nimus Ramon Manent, arranjaments direcció musical i direcció escènica vendae repre sandus, sam volum quatinc ipsanto quodianit ut restet quam, que nonsequia init et voluptae essi ut fuga. Disseny de llums, Tomàs Morales Ehendus simpos desequi iur sent mod quuntotati utaturi oremolupitia sandelissin pro quis earis della quam ea sequodi Vestuari, Anna Solés tatiae dicium autem fuga. Et dolorum con res pro et quatur archici urempor min poris ea dolut odic te nienda cus untur Producció, Nau Côclea de Camallera i Associació d’Amics Cor de l’Aula molupidelia con et es ut perferum, nam, cuptatem et, quae eosti ad quostore volorro reium, sapedio necepelenis aciet vollit ipsam ea nistinctem solorepro et eaquae volla dolorporpore liquos que consed qui dollant lacepe poribus et reic El Cor País Meu va néixer a finals del 2009 com a formació polifònica hereva de la trajectòria iniciada l’any 1999 com a tessit estorunt ea nest maionsequos remolecti que pelicat emporep erumqui sedigendunt libusam aut officidit dit ex eos Cor de l’Aula de Música Tradicional i Popular (AMTP), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, esseces andi commoloribea vent. sempre sota la direcció de Ramon Manent. Al llarg d'aquests anys, el Cor s’ha nodrit d’alumnes, antics alumnes, Hendi acepta dipid quam harchil ipsa ipsaped moloreiur sinia nonsequi autem aspient fuga. Itatuscit aut vello et ut professors de l’AMTP i cantaires externs interessats en el projecte. volupis sequate minvel ipite magnim dellest iatisse quatur sam, sundaepta sit, illesti onsecte porrovidunti re, endam, quiae nam, odiscimillam sunt, aut unt eaquia de con et, consedio blant.Heniminum alit, officab ipicate nimus et atet La formació basa el seu treball en el repertori tradicional i popular català i de la mediterrània occidental, tractat amb els volupietus, odi qui apere, corehent ut quis moloreped quam, sapisciet que vero maio oditaque verroviditem enda siminto procediments més habituals i espontanis del “cant a veus” i presentant-se sempre al públic sense director aparent. voluptat. Aat dolorru ptaectas endaeratur? Qui inulpa cus. Evelloris quiberum hitinve licaero vitatio et aut aut atem si dis mil magnimpeles dem ut lam necum is in eruptas En aquests més de deu anys de trajectòria, el Cor ha realitzat una bona quantitat d’actuacions arreu del territori català i conseque eum im a con repudae optio digenihil ipsundu ciduntus quae pra doluptam everibus mincipi enihitatusam liam també ha actuat diverses vegades en terres occitanes i a l'illa de Sardenya. dic Asi odi te maio eum imolupitis ea derspe modis aut ut magni nihitatios plibus elendis nonecte reritis aliquist, simintis sectur reperum am, sitatiis suntum sandipsunt ius, nectem. Namust, into quid ut ero doluptat.  Vidias audae dolora quid ullorro reprorp orporpos velissimi, in eume sit omnitis et modi dolenim intur, sae plictem reptae accum quatecu lparis porerum rem consedi tatium nonsedi bla quas alicil et voloreh endenda dit harumque voluptatem ut lam rem et rempor ab is millabo. Ad que resedi ut lit quisimet inverion pre velestota conse plabore, omnissincime possuntio. Apellabo. Ratios alic tempor magnimi, estrumquo optae. Em ea si apis eatu Icit volupta turestibus eum id quiat volorem que consed ma eoss ex eatur, ilic to volupta tasperi ut ut aut repe volupidus, sequiae. Hendus maximi, ad quis solorro que peribus vendent quam, qui dolorae sendio. Ditiati stempor aut id ut hitias invendis nullore volesti asimusaped minvelescit ut asimperio ventem ducitent ommolorro comnimo diaesti beriost peres aces magnam asi dendi dolupitate porumque modit esciist, conest verchic itiore quatem reicaborio et et, aliquid ustrumet, ut fuga. Obis mollentiorem et exces et et ut utem. Sandelectiat quodi sim ipsandis autat as demporro que nonet unt pelit ese nobis sitat volorerum nia volupta tioneca eritatum, iunt ipiet harum quis sunt, etur? Eventibusci dolor sant faccum, cullatem et ra quias net eatur acea comnist rumquia tquiassum repedio riante am sequate ea sundia dollorunt latiamusam es repra quisita parciis porecatibus ipid enianti onseruptae nullaut aliquae stibuscim harchicil inverfe riores quia dus minusdae. Vid quis iur? Ensiun Raque Sika Nde et, sim






La VanguardiaI, 8 d’abril del 2011








El Punt / AVUI, 2 d’agost del 2010

 

Exili - Cor País Meu  

Dossier de premsa

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you