Page 1

RESIDÈNCIA DE JOVES CREADORS

Tordera 2016


De l’1 al 20 de març de 2016

CCCB - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Montalegre, 5 08001 Barcelona www.cccb.org

Abril de 2016 Teatre Clavé

Plaça de Miquel Martí i Pol, s/n 08490 Tordera www.teatreclave.cat


ANNA BONFILL LLUCI JUAN UXÍA LARROSA ANNA REVUELTO MAGDA VAZ


PRESENTACIÓ “Fer el retrat d’una ciutat és feina de tota una vida i cap fotografia és suficient, perquè la ciutat està en canvi constant. Tot el que hi ha a la ciutat forma part de la seva història: el seu cos físic de maó, pedra, acer, vidre, fusta, o la sang vital d’homes i dones que hi viuen i hi respiren. Els carrers, els paisatges, la tragèdia, la comèdia, la pobresa, la riquesa. ” La fotògrafa estatunidenca Berenice Abbott, que va estudiar ciutats com Nova York, París o Berlín, explicava d’aquesta manera la complexitat de la ciutat. La ciutat entesa com un espai viu, com un complex entramat d’universos complementaris –a vegades– o sobreposats o contraposats o, fins i tot, enfrontats. Un espai on neixen i creixen propostes i contrapropostes, debats possibles i impossibles, visibles i invisibles. Un món que es mou, que gira amb una constància impertorbable. Un pèndol infinit que percudeix el món de les idees fins a transformar-lo o modelar-lo o revelar-lo. Carrers per on roden bicicletes amb corbata que escanyen projectes multimilionaris i carrers per on s’amaguen rostres volgudament silenciats perquè no malmetin l’estètica de l’aparador permanent en el que vivim. Tot plegat, un món fruit de l’aiguabarreig de vides de dones i homes que intenten conviure en un mateix espai i fer-se’l seu per avui, però pensant en el demà i tenint en compte l’ahir. En aquest context, en el context de la ciutat del segle XXI, que intueixo que cada vegada exerceix de centre de gravetat més i més potent en tots els sentits, com un gran node que ens connecta amb els altres grans nodes del món i ens manté, així, enganxats entre allò local i global alhora; en aquest context al qual se li suma velocitat imposada per no sé exactament quin poder que ens arrossega amb un ritme frenètic, des de Tordera, i amb tota la humilitat del món, vam pensar que no estava de més crear Ciutat Subterrània. Fins i tot vam pensar que era necessari que existís. Vam crear Ciutat Subterrània amb la intenció de generar un petit espai de silenci, una espècie de recés, un espai per aturar-nos i poder focalitzar en algun punt concret d’aquesta ciutat tan convulsa la nostra mirada. Veure, mirar, reflexionar, interpel·lar, compartir, crear, submergir-nos en algun àmbit específic de la ciutat, de la vida. Buscar una mirada concreta i profunda. Un espai perquè l’art faci la seva feina: qüestionar-se i qüestionar-nos. Aquesta és la tercera edició de Ciutat Subterrània, i això vol dir que ja hem posat sobre la taula unes quantes mirades intel·ligents, joves i inquietes –al meu entendre–, i això vol dir, també, que hi ha ulls encuriosits amb ganes de mirar i molta ciutat per descobrir encara. No perdem, per tant, la curiositat que, com deia Vladimir Nabokov, és la forma més pura d’insubordinació.

Joan Carles Garcia Cañizares Alcalde de Tordera i president de la Fundació Teatre Clavé


Promoure la interacció entre els diversos agents que participen de la cultura i facilitar la possibilitat de creació són sempre motius de celebració per a la Facultat de Belles Arts. Perquè aquestes són dues de les funcions en les quals la Universitat no vol deixar de contribuir activament. Si com a element de qualitat, a més, compten amb l’entusiasme de la Fundació Teatre Clavé que ens ha convidat a col·laborar en el projecte, tindran la clau d’aquesta publicació que tenen entre mans: confluència de tarannàs i d’objectius comuns per tirar endavant el projecte de residència artística a Mas Panella. Per aquells que gaudim la docència, no hi ha res més satisfactori que tenir l’oportunitat d’acompanyar el procés de treball que desenvolupa un estudiant d’art en reflexionar, desxifrar i interpretar el món que l’envolta. En acollir aquesta iniciativa, doncs, la Facultat contribueix a incentivar i preservar un dels llocs que ens fan avançar com individus / persones / ciutadans: el lloc de l’art, on hi és natural el dret a pensar, a imaginar i a proposar futurs potencials. En l’exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es presenten les obres realitzades per les joves creadores residents, Anna Bonfill, Lluci Juan, Uxía Larrosa, Anna Revuelto i Magda Vaz. S’hi pot reconèixer la traça de la Tónia Coll, artista i docent de la Facultat de Belles Arts amb qui han tingut la sort de comptar i que ha assumit el repte de comissariar la mostra. S’hi us farà present, també, l’esperit i l’empremta dels organitzadors de la residència, el lema de la qual és la Ciutat Subterrània. Les obres són motiu de gaudi però, al mateix temps, ens inspiren a obrir el nostre camp de visió projectat al món: la superfície i la fondària de les múltiples realitats properes. L’exhibició pública dels resultats d’aquest procés interactiu encoratja, de ben segur, l’alumnat d’art a no defallir, a treballar amb confiança i responsabilitat per poder projectar-se i esdevenir futurs artistes ciutadans / individus / persones. Per a la Facultat de Belles Arts, la tan preuada transferència del coneixement té molt a veure amb el que celebrem avui: poder contemplar el resultat de les recerques d’un grup d’artistes que es presenten al públic en un espai públic; en un espai de la ciutat. En aquests moments en què al nostre entorn li cal tant la cultura i l’acció, per a Belles Arts és important establir ponts amb entitats com la Fundació Teatre Clavé. Perquè permeten enfortir els engranatges del període formatiu amb l’inici de la professionalització dels nostres estudiants. I perquè uneixen a tothom qui es proposa impulsar la creativitat i la recerca en la producció artística rigorosa.

Mar Redondo Vicedegana de la Facultat de Belles Arts Universitat de Barcelona


CIUTAT SUBTERRÀNIA 03

..Dear, I know nothing of either, but when I try to imagine a faultless love or the life to come, what I hear is the murmur of underground streams, what I see is a limestone landscape. W. H. Auden1

Per a l’art contemporani, la descripció de la Terra, de les formes del terreny i dels diferents aspectes de la vida en la superfície i el subsòl del planeta ha estat i és una font inesgotable. La geografia i la seva representació mitjançant la cartografia ha passat de la projecció de Mercator d’ahir a la imatge sofisticada de satèl·lit d’avui. Segons Bourriaud alguns dels temes majors de l’art actual, travessat per l’obsessió de descriure el planeta i d’utilitzar els seus espais, radiquen a explorar les maneres d’habitar, les múltiples xarxes en què evolucionem, els circuits pels quals ens desplacem i, per damunt de tot, les formacions econòmiques, socials i polítiques que delimiten els territoris humans2. El que el crític denomina com art topocrític parteix del fet que “la representació de l’espai humà ja no és evident, que amb les imatges del món ja no n’hi ha prou per a descriure la realitat. La topocrítica és un art del muntatge. Muntatge d’informacions en les instal·lacions-enquestes, el muntatge de formes pictòriques, muntatge de significacions pel subtitulat i l’exegesi de les imatges, muntatge de gèneres i disciplines. (...) La foto del satèl·lit i el sistema GPS, les càmeres de vigilància, o el mapa, l’expedició o la col·lecta de dades, pertanyen tots al domini de les pràctiques que l’art ha de qüestionar amb la finalitat d’afavorir una “democràcia dels punts de vista”, una policultura de l’imaginari: és a dir, allò contrari a la monocultura de la informació.”3 A les imatges del Google Earth, ara també hem d’afegir-hi la cartografia del subsòl. A Barcelona s’ha fet recentment el primer plànol subterrani complet del conjunt urbà del subsòl d’una gran ciutat4. L’ús del subsòl urbà ha anat augmentant al llarg del temps paral·lelament a l’augment del confort urbà i els avenços tècnics. Ara esdevé imprescindible cartografiar la ciutat subterrània. Cal cartografiar els espais humans, les relacions interpersonals, les emocions. Subterrani és allò que està davall de la terra, allò ocult a la simple visió. Les arrels, els diferents rizomes però també allò marginal, el que no respon al discurs oficial i esdevé a pesar de tot, per la seva pròpia força, per la seva pròpia necessitat, pel fet d’existir en un moment i un temps determinat, per la ràbia, la fúria, el neguit de ser tot i no ser visible. Tot aquest món del subsòl és com la part submergida d’un iceberg. Sense aquesta gran massa no s’aguantaria ni seria visible el petit cim que llueix per damunt la superfície. Aquesta idea nodreix el projecte artístic Ciutat Subterrània 03, que permet cada any a uns artistes fer visible un bocí d’aquest gran iceberg en el qual habitem. En aquesta tercera edició l’Anna Bonfill, la Lluci Juan, l’Uxía Larrosa, l’Anna Revuelto i la Magda Vaz han desenvolupat els seus projectes artístics al voltant de les formacions socials, econòmiques, polítiques i emocionals que delimiten el territori humà concentrat a Tordera, com a punt de partida.


L’Anna Bonfill, amb el títol Fragmentar la frontera, proposa construir un confí per estudiar les seves divisions. Delimitar espais mitjançant la instal·lació feta amb materials tous, peces de roba, tèxtils, cordes, llana i fils que formen una mena de crisàlide extensiva i rizoma. L’artista vol provocar un diàleg emocional a partir de formes que suggereixen calidesa i confort, però també poden provocar inquietud. Formes i materials que ens remeten a l’origen, a un estat primigeni, orgànic i pre-humà, ens retornen a la cova, a l’espora, al fetus, a l’ou... L’obra de la Lluci Juan Dones al carrer és un projecte de caire relacional que va creixent en diverses fases lligades al territori: un lloc, una dona, un objecte, un relat. L’artista cerca amplificar la veu femenina en relació a la seva vinculació a l’espai públic per posar-la en valor. Relats de dones individuals contats per elles mateixes. La dona treballadora en el seu context, el territori, la llengua i el seu temps. L’objectiu és donar visibilitat i amplificar la veu per generar un nou relat a partir de la paraula, la imatge, l’objecte i l’acció performativa de l’artista feta en relació a cada dona. L’Uxía Larrosa amb Cartografies de la por fa una aproximació a l’espai nocturn, fotografiant els espais il·luminats al llarg d’un recorregut que s’apropa molt al lliure vagar. La seva proposta ens remet al concepte de Debord, Psicogeografia, o estudi dels efectes i les formes de l’ambient geogràfic en les emocions i el comportament de les persones. L’imaginari de la por associat a la nit. La il·luminació de l’espai nocturn crea illes de foscor, són el buit com a imaginari de l’aliè, de la pèrdua de control, la inseguretat. La il·luminació justa per accentuar la foscor. Les ciutats es tornen més restrictives en nom de la seguretat. Les fotografies de Larrosa actuen com cartografies psicogràfiques, reflexionen sobre les xarxes que configuren la intel·ligència emocional dels individus i la topografia urbana nocturna. L’Anna Revuelto a Vellere es planteja el desvergonyiment. S’enfronta a la vessant més acre del propi cos. El cos femení i els propis residus. L’artista parteix del secretisme i el tabú per arribar, amb una actitud desvergonyida, a la representació formal descarada i ostentosa. Vellositats púbiques magnificades que acaben evocant bellesa, sensualitat i suggestió. La vella màxima de convertir els excrements en or passada pel sedàs femení. La proposta videogràfica de la Magda Vaz, Si no tienes nada mejor en lo que trabajar, documenta micronarracions mitjançant la repetició de conductes quotidianes enfocades en les fàbriques de la industria tèxtil i el mercat dominical. Vaz evidencia com les conductes humanes es veuen condicionades per unes situacions externes que poden incidir en conceptes com tradició i identitat, i provocar la desnaturalització de les formes canòniques mitjançant la repetició i l’esgotament. Es planteja conceptes com automatització, adaptació, efímer, identitat i el sentit dels llocs de subjectivació. Ciutat Subterrània 03 és una cartografia de les emocions i els mecanismes que les provoquen. Mostra noves maneres de relacionar-se amb el món. En un hàbitat canviant, l’artista revisa, torna a mirar i es qüestiona tot allò establert. Es qüestiona les relacions amb el temps, on la memòria és un present creatiu que refà, re-posa i ordena. Es qüestiona les relacions amb el lloc que transitem i que esdevé polític. Es qüestiona les relacions amb el cos femení, que ha estat amagat i silenciat, i avui es mira desvergonyit, desafiant i sense complexos. Es parteix d’un territori concret i un món local per fer visible i amplificar, per entendre i fer aflorar a la superfície el dinàmic murmuri del corrent subterrani. Tónia Coll


ANNA BONFILL Fragmentar la frontera 2016 Instal·lació. Mides variables. Llana, roba de cotó, corda de cotó, fusta i cable d’acer

Fragmentar la frontera és una instal·lació que investiga sobre els límits emocionals mitjançant peces de llana, roba i corda. El punt de partida és l’interès per entendre el món emocional, que es vehicula creant formes suggerents que ens ajuden a fragmentar-lo per entendre’l. L’obra es formalitza mitjançant dues peces. A terra, una crisàlide de mida humana que embolcalla un ésser incorpori i magmàtic. A la part superior, a mode d’extensió de la primera peça, es reflecteixen tots els codis emocionals que es despleguen en una cartografia tèxtil.

annabonfill.hotglue.me


LLUCI JUAN Dones al carrer Casa de pagès

2016 Instal·lació. Mides variables. Registre visual i sonor, fotografies, objectes (cistell amb ous)

La protagonista d’aquest capítol de Dones al carrer és la Dolors Guix, torderenca nascuda a una casa de pagès l’any 1934, lloc on ha viscut gairebé tota la vida. En aquesta ocasió, a través de la protagonista es recupera una tasca molt estesa entre les dones de pagès: vendre ous al mercat dominical de Tordera, una activitat que els permetia obtenir prou diners per comprar menjar per la setmana. L’únic que porta són els ous en una cistella. Ara, però, els ous porten un codi QR per escoltar la Dolors Guix contant-nos la seva vida, un exemple de la vida de les dones a les cases de pagès.

donesalcarrer.blogspot.com sites.google.com/site/llucijuanartistavisual/


UXÍA LARROSA Cartografies de la por

Una aproximació a l’espai nocturn 2016 Sèrie de 12 fotografies. Mida 55 x 38cm Impressió Digital sobre Paper Hahnemühle Photorag 306g

El projecte proposa la realització d’una sèrie de derives nocturnes per l’espai urbà i semiurbà de Tordera amb la intenció de reflexionar sobre aspectes com els ritmes a l’espai públic –el descens d’activitat vinculat a la foscor-; la fragilitat del cos, en especial, el de la dona, quan s’enfronta a la nit; i el vincle entre la llum i la por. Les derives són documentades amb un cert nombre de fotografies de les quals s’extrauen observacions estètiques que busquen representar allò que esdevé significatiu durant aquest passeig.

cargocollective.com/uxialarrosa


ANNA REVUELTO Vellere 2016 130x190cm i 130x95cm Gravat. Fusta de bedoll i paper japonès.

Vellere parteix del joc entre els sentiments de pudor, vergonya i indiferència a l’hora de mostrar a l’espectador una imatge creada a partir de l’observació i la interpretació del propi pel púbic. La tècnica del gravat en fusta o xilografia permet experimentar amb les possibilitats que ofereix el material i la subjectivitat que transmet. Les formes i línies sinuoses recorden les ones hipnòtiques d’un conjunt de cabells. La mateixa acció de gravar la matriu té relació amb el fet d’arrencar el material sobrant d’una superfície, un acte al qual sotmetem el nostre cos contínuament.

www.behance.net/annrevolt


MAGDA VAZ Si no tienes nada mejor en lo que trabajar 2016 Conjunt de tres peces audiovisuals. Registre visual i sonor

Si no tienes nada mejor en lo que trabajar està format per fragments sense connexió situats al voltant del mercat dominical i el polígon d’indústria tèxtil de Tordera. Omplir i buidar de persones la fàbrica, els trenta minuts de muntatge i desmuntatge de la parada d’abrics, les mandarines que sobren els diumenges al mercat i la manca de sentit del propi registre són idees al voltant de les quals s’estructura el procés i el resultat final del projecte.


CAST Hacer el retrato de una ciudad es tarea de toda una vida y ninguna fotografía es suficiente, porque la ciudad está en constante cambio. Todo lo que hay en la ciudad forma parte de su historia: su cuerpo físico de ladrillo, piedra, acero, cristal, madera, o la sangre vital de hombres y mujeres que en ella viven y respiran. Las calles, los paisajes, la tragedia, la comedia, la pobreza, la riqueza. La fotógrafa estadounidense Berenice Abbott, que estudió ciudades como Nueva York, París o Berlín, explicaba de esta forma la complejidad de la ciudad. La ciudad entendida como un espacio vivo, como un complejo entramado de universos complementarios –a veces- o sobrepuestos o contrapuestos o, incluso, enfrentados. Un espacio donde nacen y crecen propuestas y contrapropuestas, debates posibles e imposibles, visibles e invisibles. Un mundo que se mueve, que gira con una constancia imperturbable. Un péndulo infinito que percute el mundo de las ideas hasta transformarlo o modelarlo o revelarlo. Calles por donde rondan bicicletas con corbata que ahogan proyectos multimillonarios y calles por donde se esconden rostros silenciados adrede porque no malmetan la estética del aparador permanente en el que vivimos. Al fin y al cabo, un mundo fruto de la confluencia de vidas de mujeres y hombres que intentan convivir en un mismo espacio y hacérselo suyo hoy, pero pensando en el mañana y teniendo en cuenta el ayer. En este contexto, en el contexto de la ciudad del siglo XXI, que intuyo que cada vez ejerce de centro de gravedad más y más potente en todos los sentidos, como un gran nodo que nos conecta con los otros grandes nodos del mundo y nos mantiene, así, enganchados entre aquello local y global a la vez; en este contexto al que se le suma la velocidad impuesta por no sé exactamente qué poder que nos arrastra con un ritmo frenético, desde Tordera, y con toda la humildad del mundo, pensamos que no estaba de más crear Ciudad Subterránea. Incluso pensamos que era necesario que existiera. Creamos Ciudad Subterránea con la intención de generar un pequeño espacio de silencio, una especie de retiro, un espacio para pararnos y poder focalizar un algún punto concreto de esta ciudad tan convulsa nuestra mirada. Ver, mirar, reflexionar, interpelar, compartir, crear, sumergirnos en algún ámbito específico de la ciudad, de la vida. Buscar una mirada concreta y profunda. Un espacio para que el arte haga su trabajo: cuestionarse y cuestionarnos. Esta es la tercera edición de Ciudad Subterránea, y eso quiere decir que ya hemos puesto sobre el tapete unas cuantas miradas inteligentes, jóvenes e inquietas –a mi entender-, y eso quiere decir, también, que hay ojos con curiosidad y con ganas de mirar y mucha ciudad por descubrir, aún. No perdamos, por tanto, la curiosidad que, como decía Vladimir Nabokov, es la forma más pura de insubordinación. Joan Carles Garcia Cañizares Alcalde de Tordera y presidente de la Fundación Teatre Clavé

Promover la interacción entre los distintos agentes que participan de la cultura y facilitar la posibilidad de creación son siempre motivos de celebración para la Facultad de Bellas Artes. Porque estas son dos de las funciones en las que la Universidad no quiere dejar de contribuir activamente. Si como elemento de calidad, además, contamos con el entusiasmo de la Fundación Teatre Clavé que nos ha invitado a colaborar en el proyecto, tendrán la clave de esta publicación que tienen entre manos: confluencia de talantes y de objetivos comunes para desarrollar el proyecto de residencia artística en Mas Panella. Para aquellos que gozamos de la docencia, no hay nada más satisfactorio que tener la oportunidad de acompañar el proceso de trabajo que desarrolla un estudiante de arte en reflexionar, descifrar e interpretar el mundo que le rodea. Al acoger esta iniciativa, la Facultad contribuye a incentivar y preservar uno de los lugares que nos hacen avanzar como individuos / personas / ciudadanos: el lugar del arte, donde es natural el derecho a pensar, a imaginar y a proponer futuros potenciales. En la exposición en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona se presentan las obras realizadas por las jóvenes creadoras residentes, Anna Bonfill, Lluci Juan, Uxía Larrosa, Anna Revuelto y Magda Vaz. En ellas se puede reconocer la traza de Tónia Coll, artista y docente de la Facultad de Bellas Artes con quien han tenido la suerte de contar y que ha asumido el reto de comisariar la muestra. Se os hará presente, también, el espíritu y la huella de los organizadores de la residencia, cuyo lema es la Ciudad Subterránea. Las obras son motivo de gozo pero, al mismo tiempo, nos inspiran a abrir nuestro campo de visión proyectado al mundo: la superficie y la profundidad de las múltiples realidades cercanas. La exhibición pública de los resultados de este proceso interactivo anima, de seguro, al alumnado de arte a no desfallecer, a trabajar con confianza y responsabilidad para poder proyectarse y llegar a ser futuros artistas ciudadanos / individuos / personas. Para la Facultad de Bellas Artes, la tan preciada transferencia del conocimiento tiene mucho que ver con lo que celebramos hoy: poder contemplar el resultado de las investigaciones de un grupo de artistas que se presentan al público en un espacio público; en un espacio de la ciudad. En estos momentos en los que a nuestro entorno le hace tanta falta la cultura y la acción, para la Facultad de Bellas Artes es importante establecer puentes con entidades como la Fundación Teatre Clavé. Porque permiten fortalecer los engranajes del periodo formativo con el inicio de la profesionalización de nuestros estudiantes. Y porque unen a todos aquellos que se proponen impulsar la creatividad y la investigación en la producción artística rigurosa. Mar Redondo Vicedecana de la Facultad de Bellas Artes Universidad de Barcelona


CIUDAD SUBTERRÁNEA 03 ...Dear, I know nothing of either, but when I try to imagine a faultless love or the life to come, what I hear is the murmur of underground streams, what I see is a limestone landscape. W. H. Auden1 Para el arte contemporáneo, la descripción de la Tierra, de las formas del terreno y de los diferentes aspectos de la vida en la superficie y el subsuelo del planeta ha estado y es una fuente inagotable. La geografía y su representación mediante la cartografía han pasado de la proyección de Mercator de ayer a la imagen sofisticada de satélite de hoy. Según Bourriaud, algunos de los temas mayores del arte actual, atravesado por la obsesión de describir el planeta y de utilizar sus espacios, radican en explorar las maneras de habitar, las múltiples redes en las que evolucionamos, los circuitos por los cuales nos desplazamos y, por encima de todo, las formaciones económicas, sociales y políticas que delimitan los territorios humanos2. Lo que el crítico denomina como arte topocrítico parte del hecho que “la representación del espacio humano ya no es evidente, que las imágenes del mundo ya no son suficientes para describir la realidad. La topocrítica es un arte del montaje. Montaje de informaciones en las instalaciones-encuestas, el montaje de formas pictóricas, montaje de significaciones por el subtitulado y la exégesis de las imágenes, montaje de géneros y disciplinas. (…) La foto del satélite y el sistema GPS, las cámaras de vigilancia, o el mapa, la expedición o la colecta de datos, pertenecen todos al dominio de las prácticas que el arte debe cuestionar con la finalidad de favorecer una “democracia de los puntos de vista”, una policultura del imaginario: es decir, aquello contrario a la monocultura de la información”.3 En las imágenes de Google Earth, ahora también hay que añadir la cartografía del subsuelo. En Barcelona se ha hecho recientemente el primer plano subterráneo completo del conjunto urbano del subsuelo de una gran ciudad.4 El uso del subsuelo urbano ha ido aumentando con el paso del tiempo en paralelo al aumento del confort urbano y los avances técnicos. Ahora resulta imprescindible cartografiar la ciudad subterránea. Hay que cartografiar los espacios humanos, las relaciones interpersonales, las emociones. Subterráneo es aquello que está debajo de la tierra, aquello oculto a la simple visión. Las raíces, los diferentes rizomas pero también aquello marginal, lo que no responde al discurso oficial y ocurre a pesar de todo, por su propia fuerza, por su propia necesidad, por el hecho de existir en un momento y un tiempo determinado, por la rabia, la furia, la inquietud de ser todo y no ser visible.

Todo este mundo del subsuelo es como la parte sumergida de un iceberg. Sin esta gran masa no se aguantaría ni sería visible la pequeña cumbre que luce por encima de la superficie. Esta idea nutre el proyecto artístico Ciudad Subterránea 03, que permite cada año a unos artistas hacer visible un pequeño trozo de este gran iceberg en el que habitamos. En esta tercera edición, Anna Bonfill, Lluci Juan, Uxía Larrosa, Anna Revuelto y Magda Vaz han desarrollado sus proyectos artísticos alrededor de las formaciones sociales, económicas, políticas y emocionales que delimitan el territorio humano concentrado en Tordera, como punto de partida. Anna Bonfill, con el título Fragmentar la frontera, propone construir un confín para estudiar sus divisiones. Delimitar espacios mediante la instalación hecha con materiales como piezas de ropa, textiles, cuerdas, lana e hilos que forman una especie de crisálida extensiva y rizoma. La artista quiere provocar un diálogo emocional a partir de formas que sugieren calidez y confort, pero también pueden provocar inquietud. Formas y materiales que nos remiten al origen, a un estado primigenio, orgánico y pre-humano, nos retornan a la cueva, a la espora, al feto, al huevo... La obra de Lluci Juan Dones al carrer es un proyecto de carácter relacional que va creciendo en varias fases atadas al territorio: un lugar, una mujer, un objeto, un relato. La artista busca amplificar la voz femenina en relación con su vinculación con el espacio público para ponerla en valor. Relatos de mujeres individuales contados por ellas mismas. La mujer trabajadora en su contexto, el territorio, la lengua y su tiempo. El objetivo es dar visibilidad y amplificar la voz para generar un nuevo relato a partir de la palabra, la imagen, el objeto y la acción preformativa de la artista hecha en relación con cada mujer. Uxía Larrosa con Cartografías del miedo hace una aproximación al espacio nocturno, fotografiando los espacios iluminados a lo largo de un recorrido que se acerca mucho al libre vagar. Su propuesta nos remite al concepto de Debord, Psicogeografía, o estudio de los efectos y las formas del ambiente geográfico en las emociones y el comportamiento de las personas. El imaginario del miedo asociado a la noche. La iluminación del espacio nocturno crea islas de oscuridad, son el vacío como imaginario del aliento, de la pérdida de control, la inseguridad. La iluminación justa para acentuar la oscuridad. Las ciudades se vuelven más restrictivas en nombre de la seguridad. Las fotografías de Larrosa actúan como cartografías psicográficas, reflexionan sobre las redes que configuran la inteligencia emocional de los individuos y la topografía urbana nocturna. Anna Revuelto con Vellere se plantea la desvergüenza. Se enfrenta a la vertiente más acre del propio cuerpo. El cuerpo femenino y los propios residuos. La artista parte del secretismo y el tabú para llegar, con una actitud desvergonzada, a la


representación formal descarada y ostentosa. Vellosidades púbicas magnificadas que acaban evocando belleza, sensualidad y sugestión. La vieja máxima de convertir los excrementos en oro pasada por el tamiz femenino. La propuesta videográfica de Magda Vaz, Si no tienes nada mejor en lo que trabajar, documenta micronarraciones mediante la repetición de conductas cotidianas enfocadas en las fábricas de la industria textil y el mercado dominical. Vaz evidencia cómo las conductas humanas se ven condicionadas por unas situaciones externas que pueden incidir en conceptos como tradición e identidad, y provocar la desnaturalización de las formas canónicas mediante la repetición y el agotamiento. Se plantea conceptos como automatización, adaptación, efímero, identidad y el sentido de los lugares de subjetivación. Ciudad Subterránea 03 es una cartografía de las emociones y los mecanismos que las provocan. Muestra nuevas maneras de relacionarse con el mundo. En un hábitat cambiante, el artista revisa, vuelve a mirar y se cuestiona todo lo establecido. Se cuestiona las relaciones con el tiempo, dónde la memoria es un presente creativo que rehace, re-pone y ordena. Se cuestiona las relaciones con el lugar que transitamos y que se vuelve político. Se cuestiona las relaciones con el cuerpo femenino, que ha estado ocultado y silenciado, y hoy se mira de manera desvergonzada, desafiante y sin complejos. Se parte de un territorio concreto y un mundo local para hacer visible y amplificar, para entender y hacer aflorar a la superficie el dinámico murmullo de la corriente subterránea. Tónia Coll

1.- W. H. Auden, In Praise of Limestone en “Vint-i-set Poemes” Quaderns Crema, Barcelona, 1995, p.44 2.- Bourriaud, Nicolas, “Topocritique: l’art contemporani et l’investigation géographique”, catálogo de la exposición GNS (Global Navigation System), Palais de Tokyo, París, 5 de junio al 7 de septiembre de 2003. 3.- Bourriaud,Nicolas, “Topocrítica. El arte contemporáneo y la investigación geográfica” en VVAA. Heterocronías. Tiempo,Arte y Arqueologías del presente. CENDEAC, Múrcia, 2008, p.33-34 4.- Vinyes, Rosina. Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània. Tesi doctoral defendida el 30-11-2015, Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio de la ETSAB, UPC, Barcelona. www.tdx.cat/ handle/10803/323901

ANNA BONFILL FRAGMENTAR LA FRONTERA

2016 Instalación. Medidas variables Lana, ropa de algodón, cuerda, madera y cable de acero Fragmentar la frontera es una instalación que investiga sobre los límites emocionales mediante piezas de lana, ropa y cuerda. El punto de partida es el interés por entender el mundo emocional, que se vehicula creando formas sugerentes que nos ayuda a fragmentarlo para entenderlo. La obra se formaliza mediante dos piezas. En el suelo, una crisálida de tamaño humano que envuelve un ser incorpóreo y magmático. En la parte superior, a modo de extensión de la primera pieza, se reflejan todos los códigos emocionales que se despliegan en una cartografía textil. annabonfill.hotglue.me

LLUCI JUAN DONES AL CARRER Casa de pagès

2016 Instalación. Medidas variables. Registro visual y sonoro, fotografías, objetos (cesta con huevos) La protagonista de este capítulo de Dones al carrer es Dolors Guix, una mujer de Tordera nacida el 1934 en una casa de payés, lugar donde ha vivido casi toda su vida. En esta ocasión, a través de la protagonista se recupera una tarea muy extendida entre las campesinas: vender huevos en el mercado dominical de Tordera, una actividad que les permitía obtener dinero suficiente para comprar comida para la semana. Lo único que lleva son los huevos en una cesta. Pero ahora los huevos llevan un código QR para escuchar a Dolors Guix contarnos su vida, un ejemplo de vida de las mujeres que vivían en el campo. donesalcarrer.blogspot.com.es/ sites.google.com/site/llucijuanartistavisual/


UXÍA LARROSA CARTOGRAFÍAS DEL MIEDO Una aproximación al espacio nocturno

MAGA VAZ SI NO TIENES NADA MEJOR EN LO QUE TRABAJAR

2016 Serie de 12 fotografías. 55 x 38cm Impresión Digital sobre Papel Hahnemühle Photorag 306g

2016 Conjunto de tres piezas audiovisuales Registro visual y sonoro

El proyecto propone la realización de una serie de derivas nocturnas por el espacio urbano y semiurbano de Tordera con la intención de reflexionar sobre aspectos como los ritmos en el espacio público –el descenso de actividad vinculado a la oscuridad-; la fragilidad del cuerpo, en especial, el de la mujer, cuando se enfrenta a la noche, y el vínculo entre la luz i el miedo. Las derivas son documentadas con un cierto número de fotografías de la que se extraen observaciones estéticas que buscan representar aquello que resulta significativo durante este paseo.

Si no tienes nada mejor en lo que trabajar está formado por fragmentos sin conexión sobre el mercado dominical y el polígono de industria textil de Tordera. Llenar y vaciar de personas la fábrica, los treinta minutos de montaje y desmontaje de la parada de abrigos, las mandarinas que sobran los domingos en el mercado y la falta de sentido del propio registro son ideas alrededor de las que se estructura el proceso y el resultado final del proyecto.

cargocollective.com/uxialarrosa

ANNA REVUELTO VELLERE

2016 130x190cm y 130x95cm Grabado. Madera de abedul y papel japonés Vellere parte del juego entre los sentimientos de pudor, vergüenza e indiferencia a la hora de mostrar al espectador una imagen creada a partir de la observación y la interpretación del propio pelo púbico. La técnica del grabado en madera o xilografía permite experimentar con las posibilidades que ofrece el material y la subjetividad que transmite. Las formas y líneas sinuosas recuerdan las ondas hipnóticas de un conjunto de cabellos. La misma acción de grabar la matriz tienen relación con el hecho de arrancar el material sobrante de una superficie, un acto al que sometemos nuestro cuerpo continuamente. www.behance.net/annrevolt


ENG To make the portrait of a city is the task of an entire life and no photograph is enough, because the city is contantly changing. Everything in a city belongs to its history: its physical body of brick, stone, steel, glass, wood, or the vital blood of men and women who live and breathe there. The streets, the landscapes, the tragedy, the comedy, the poverty, the wealth. The American photographer Berenice Abbott, who studied in cities such as New York, Paris or Berlin, explained in this way the complexity of the city. The city understood as a living space, like a complex framework of complementary universes -sometimes- or overlapping or conflictig worlds or even confronted. A space where proposals are born and grown and counterproposals, possible and impossible debates, visible and invisible. A world that moves, that tours with an imperturbable constancy. An infinite pendulum that shakes the world of the ideas to transform it or shape it or reveal it. Streets where bicycles ride with a tie that strangle billionaire projects and streets where faces hide, silenced on purpose so they do not damage the aesthetic of the permanent showcase where we live. A world fruit of the mixture of lives of women and men that try to colive in the same space and make it for themselves for today, but thinking about tomorrow and having into account yesterday. In this context, in the context of the city of the 21st century, that I guess that works every time as the centre of gravity more and more powerful in all the senses, like a great bump that connects us with other great bumps in the world and keeps us sticked between the local and the global at the same time; in this context in which an imposed speed is added by a power -that I do not exactly know- that drags us to a frenetic pace, from Tordera, and with all the humility of the world, we thought that it did not hurt to create Underground City. We even thought that it was necessary that it existed. We created Underground city with the intention of generating a small space of silence, a kind of retreat, a space to stop and be able to focalize our look in a concrete point of this so convulsed city. To see, look, think, interpellate, share, create, plunge in a specific scope of the city, of life. To look for a concrete and deep look. A space for art to make its job: to question itself and question us. This is the third edition of Underground City and this means that we have already put on the table some intelligent, young and restless looks -to my understanding- and this also means that there are curious eyes eager to look and much city to be discovered. It’s important, then, not to loose the curiosity that, as Vladimir Nabokov said, is the most pure shape of insubordination. Joan Carles Garcia Cañizares Mayor of Tordera and President of the Foundation Teatre Clavé

Promoting interaction between the different agents that are involved in culture and facilitate the possibility of creation are always a cause for celebration for the Faculty of Fine Arts. Because these are two of the functions in which the University does not want to stop contributing actively. Moreover, if we also count with the enthusiasm of the Foundation Teatre Clavé, that has invited us to collaborate in the project, as a quality element there will be the key to this publication at hand: convergence of wills and of common objectives to advance the project of artistic residence Mas Panella. For those of us who enjoy teaching, there is nothing more satisfying than having the opportunity to accompany the process of a work that an art student develops, reflecting, decrypting and interpreting the world around him/her. Welcoming this initiative, the Faculty contributes to stimulate and preserve one of the places that makes us move forward as individuals / people / citizens: the place of art, where the right to think, imagine and propose is natural. In the exhibition in the Centre Contemporary Culture of Barcelona it is presented the works made by resident young creators Anna Bonfill, Lluci Juan, Uxía Larrosa, Anna Revuelto and Mada Vaz. In them it can be recognized the stroke by Tónia Coll, artist and teacher of the Faculty of Fine Arts, with whom they have been lucky to count on and who has assumed the challenge to commission the exhibition. You will feel present, also, the spirit and the mark of the organizers from the residence, whose slogan is Underground City. The works are a reason to enjoy but, at the same time, they inspire us to open our vision field projected to the world: the surface and the deepness of the close multiple realities. The public exhibition of the results of this interactive process encourages, surely, to art students not to weaken, to work with confidence and responsability in order to be able to project themselves and become future artists citizens / individuals / people. For the Faculty of Fine Arts, the so precious transfer of knowledge has a lot to do with what we celebrate today: we can contemplate the result of investigations of a groups of artists that present themselves to the public in a public space; in a city space. In these moments in which our environment needs so much culture and action, it is important for the Faculty of Fine Arts to establish bridges with entities such as Foundation Teatre Clavé. Because they allow to strengthen the gears of the formative period with the beginning of the professionalization of our students. And because they link all those that have proposed to boost the creativity and the investigation in the rigorous artistic production. Mar Redondo Vice Dean of the Faculty of Fine Arts University of Barcelona


UNDERGROUND CITY 03 ...Dear, I know nothing of either, but when I try to imagine a faultless love or the life to come, what I hear is the murmur of underground streams, what I see is a limestone landscape. W. H. Auden1 For contemporary art, the description of the Earth, the landforms and different aspects of life in the surface and subsurface of the planet has been and is an inexhaustible source. The geography and its representation through cartography has changed from Mercator projection from yesterday to the sophisticated satellite image today. According to Bourriaud some of the major themes of contemporary art, crossed by the obsession to describe the planet and use their spaces, lie in exploring the ways to inhabit multiple networks in which we evolve, the circuits for which we move and, above all, economic, social and political formations delimiting human territories2. What the art critic calls topocritic comes from the fact that “the representation of the human space is not obvious anymore, that with the images of the world is not enough to describe reality. Topocritic is the art of assembling. Assembling information on facilities-surveys, assembling pictorial forms, assembling of significance for the subtitling and the exegesis of the images, assembling genres and disciplines. (...) The photograph of the GPS satellite system, the surveillance cameras, or the map, the expedition or the collection of data, all belong to the domain of practices that art has to question in order to favour a “democracy of viewpoints”, policulture of the imaginary: in other words, that contrary to the monoculture of information.”3 To the images from Google Earth now we must also add the subsurface cartography. In Barcelona it has recently be made the first complete underground map of all underground urban area of a big city4. The use of urban underground has been increasing over time parallelly to the increase of urban comfort and technical advances. Now it becomes essential to map the underground city . It is necessary to map the human areas, interpersonal relationships, emotions. Underground is what is under the ground, hidden from simple vision. The roots, different rhizomes, but also that marginal, which does not answer to the official speech and becomes, despite its own strength, for its own necessity, because of the fact of existing in a moment and at a given time, for the anger, the rage, the frustration of being everything and not being visible.

All this underground world is like a submerged iceberg. Without this big mass, the small top would not hold neither would it be visible over the surface. This idea nourishes the artistic project Underground City 03, which allows artists to make visible a piece of this great iceberg in which we live every year. In this third edition Anna Bonfill, Juan Lluci, Uxía Larrosa, Anna Revuelto and Magda Vaz have developed their artistic projects around the social, economic, political and emotional formations that define the human territory concentrated in Tordera, as a starting point. Anna Bonfill, with the title Fragmentar la frontera, proposes to build a border to study their fragments. Delimiting spaces through the installation made with soft materials, clothes, textiles, ropes, yarn and threads that form a kind of chrysalis and extensive rhizome. The artist wants to provoke an emotional dialogue based on forms that suggest warmth and comfort, but they can also cause anxiety. Shapes and materials that refer to the origin, an original state, organic and pre-human, we return to the cave, to the fetus, to the egg. The work by Lluci Juan, Dones al carrer, is a project, relational in nature, that is growing in different phases linked to the territory: a place, a woman, an object, a story. The artist seeks to amplify the voice of women in relation to their links to the public space to worth it. Stories by individual women told by themselves. The working woman in her context, her territory, her language and her time. The aim is to give visibility and amplify the voice to generate a new story from the word, the image, the object and performative action of the artist made in relation to each woman. Uxía Larrosa, with Cartografies de la por, makes an approach to the space night taking photographs of the illuminated spaces along a route that is very close to the free roaming. Her proposal brings us back to the concept of Debord, psycho-geography, or study of the effects and shapes of the geographic atmosphere of the emotions and behavior of people. The fear imagery associated with night. The night lighting of the space creates islands of darkness, that are the blank as the imaginary of others, of the loss of control, the insecurity. The right lighting to accentuate the dark. The cities become more restrictive in the name of security. Larrosa’s photographs act as psychographic maps; they reflect on the networks that make up the emotional intelligence of individuals and night urban topography. With Vellere Anna Revuelto considers the shamelessness. She faces her most acre side of her own body. The female body and their own waste. The artist starts from the secrecy and taboo to arrive, with shameless attitude, to the unashamed formal and ostentatious representation. Magnified


pubic hair that ends in an evoking beauty, sensuality and suggestion. The old principle of converting the feces in gold filtered by woman silk. The video proposal of Magda Vaz, Si no tienes nada mejor en lo que trabajar, documents micronarrations by repeating everyday behavior focused on factories of the textile industry and the Sunday market. Vaz demonstrates how human behaviors are conditioned by external situations that can affect concepts such as tradition and identity, and cause denaturation of the canonical forms through repetition and exhaustion. She raises concepts such as automation, adaptation, ephemeral, identity and subjectivity sense of places. Underground City 03 is a cartography of the emotions and the mechanisms that cause them. I shows other new ways of interacting with the world. In a changing habitat, the artist revises, looks back again and questions him/herself everything set. It is questioned the relationship with time, where memory is a creative present that remakes, re-places and orders. It is questioned the relations with the place we walk and it becomes political. It is questioned of relations with the female body, which has been hidden and silenced, and today it is seen shameless, defiant and without complexes. It is based on a specific territory and local world to make visible and amplify, to understand and bring out the dynamic surface the undercurrent of murmuring. Tónia Coll

1.- W. H. Auden, In Praise of Limestone a Vint-i-set Poemes, Quaderns Crema, Barcelona, 1995, p.44 2.- Bourriaud, Nicolas, “Topocritique: l’art contemporani et l’investigation géographique”, exhibition catalog GNS (Global Navigation System), Palais de Tokyo, Paris, 5th June to 7th September 2003. 3.- Bourriaud,Nicolas, “Topocrítica. El arte contemporáneo y la investigación geográfica” VVAA. Heterocronías. Tiempo,Arte y Arqueologías del presente. CENDEAC, Murcia, 2008, p.33-34 4.- Vinyes, Rosina. Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània. Tesi doctoral defensada el 30-11-2015, Departament de Urbanisme i Ordenació del Territori de la ETSAB, UPC, Barcelona. www.tdx.cat/ handle/10803/323901

ANNA BONFILL FRAGMENTAR LA FRONTERA

2016 Exhibit with wood, cotton fabric, cotton rope, wood and steel cable Fragmentar la frontera is an exhibit that looks into the emotional boundaries by means of pieces of wood, fabric and ropes. The starting point is the interest in understanding the emotional world. To achieve this knowledge, the artist creates some thought-provoking shapes to fragment this world to understand it. The work is made up of two pieces. On the floor, a human size chrysalis that wraps an incorporeal, magmatic being. On the top, as an extension of the first part, a textile cartography deploys all the emotional codes. annabonfill.hotglue.me

LLUCI JUAN DONES AL CARRER Casa de pagès

2016 Exhibit with visual and talking inputs, photographies, objects (basket with eggs) The protagonist of this chapter of Dones al Carrer is Dolors Guix, a woman from Tordera who was born in a country house in 1934 and has been living ever since. In this occasion, the artist/protagonist a wide spread task among country women is recovered, to sell eggs at the Sunday market in the town of Tordera. This activity allowed Dolorsand a lot of women of her generation- to get enough money to buy for for all the week. The only objects that we see are some eggs inside a basket. Every egg has got a QR code, so we can listen to Dolors herself telling us about her life, as an example of the life of women living in country houses. donesalcarrer.blogspot.com.es/ sites.google.com/site/llucijuanartistavisual/


UXÍA LARROSA CARTOGRAFÍAS DEL MIEDO Una aproximación al espacio nocturno

MAGA VAZ SI NO TIENES NADA MEJOR EN LO QUE TRABAJAR

2016 Digital printout in Paper Hahnemühle Photorag 306g

2016 Audiovisual record

From adrift night walks around the urban and semi-urban spaces in Tordera, the 12 shot series of Cartografies de la por goes deep into reflections of aspects of the city, like the different rhythms in the public space -the drop of the activities related to the darkness-, the fragility of the body, specially the woman body when she confronts the night and the tie between the light and the fear. The wanderings are documented by a certain number of pictures that want to represent what becomes meaningful for the artist during the walk.

Si no tienes nada mejor en lo que trabajar is made of 3 unconnected fragments recorded around the Sunday market and the industrial textile state in Tordera. To fill and to vacate people from the factory, those 30 minutes of assembling and dismantling the stand of the coats, the excess of mandarins in the market and the lack of meaning of the shooting itself, are the underlying ideas of the process and the final result of the project.

cargocollective.com/uxialarrosa

ANNA REVUELTO VELLERE

2016 Engraving. Birch wood and Japanese paper. Vellere has as starting point the game among shyness, embarrassment and indifference to show to the spectator a created image from the observation and interpretation of all these elements by the audience. The technique of wood engraving or xylography allows to experiment with the possibilities the material provides and with the subjectivity it transmits. The shapes and the sinuous lines remind us the hypnotic waves of a bunch of hair. The action of engraving the wood is related to the fact of removing surplus, something we make our body to go through every day. www.behance.net/annrevolt


1.– W. H. Auden, In Praise of Limestone a Vint-i-set Poemes, Quaderns Crema, Barcelona, 1995, p.44

“Amor, jo no en sé res de res, pero quan vull imaginar-me un amor pur o la vida futura, només sento el murmuri dels corrents subterranis, només veig un paisatge de pedra calcinera.”

2.– Bourriaud, Nicolas, “Topocritique: l’art contemporani et l’investigation géographique”, catàleg de l’exposició GNS (Global Navigation System), Palais de Tokyo, París, 5 de juny al 7 de setembre de 2003. 3.– Bourriaud,Nicolas, “Topocrítica. El arte contemporáneo y la investigación geográfica” en VVAA. Heterocronías. Tiempo,Arte y Arqueologías del presente. CENDEAC, Murcia, 2008, p.33-34 4.– Vinyes, Rosina. Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània. Tesi doctoral defensada el 30-11-2015, Departament de Urbanisme i Ordenació del Territori de la ETSAB, UPC, Barcelona. www.tdx.cat/handle/10803/323901


Comissariat Tónia Coll Coordinació residència artística Josep Navarro Mar Redondo Anna Dalmau Marta Dalmau Traducció textos anglès Verònica Muñoz Maribel Rodríguez Iván Domènech Disseny gràfic Enric Garrido Impressió publicació Stilgraf Agraïments Família Panella Institut de Tordera Ràdio Tordera Biblioteca de Tordera Dolors Guix, Mercè Torrelles, Pepita Heras, Sara Martí, Lluís Puig, Felicita Sagrera, Pilar Bota, Carme Barceló, Maria Rosa Caimel, Dolors Taverner, Teresa Lombarte I a totes les persones que han contribuït a fer de Ciutat subterrània 03 una realitat.


Ciutat subterrània 03  

Publicació que recull els projectes de les artistes participants a la tercera edició de la residència de joves creadors realitzada a Mas Pan...