Page 1

9. No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat 1. Llegiu els tres textos següents i destaqueu-ne en groc les idees més importants:

1. Alimentació a pagès a l’Edat Mitjana Quan el pa esdevingué la base de l'alimentació pagesa, aquest era de mestall i no de forment com el que consumia la noblesa. Els camperols s'havien de conformar amb els cereals secundaris (sègol, civada) més pobres en calories que el blat, però també menys exigents i ben adaptats a les zones fredes i humides de la muntanya. I com que són més digeribles cuinats que panificats, feien farinetes a les quals afegien petits trossos de carn. Aquesta dieta té un altre avantatge: els cereals per a sopa no necessiten ni el molí, ni el forn; només cal passar-los pel morter: així s'estalviaven de pagar els drets senyorials anomenats banals. I l'olla de terrissa seria el símbol que palesaria aquesta dieta: bull lentament i sense interrupció, i és, per tant, molt adient per obtenir el plat únic de l'àpat de la pagesia, que consistia en aigua salada a la qual s'afegia sèmola de cereals, llegums, verdures, llard, embotits i trossos de carn fresca o seca. Els llegums secs, rics en proteïnes, també jugaven un paper important, sobretot les faves i els pèsols; les hortalisses fresques (cebes, alls, porros, cols, carbasses i naps) i els fruits silvestres asseguraven una aportació mínima de vitamines. Es consumia poca carn. Bàsicament de porc (perquè és un animal del qual s'aprofita quasi tot i per la facilitat de conservació). La matança del porc es feia en començar l'hivern; tot el que no es podia o sabia conservar es menjava fresc, de la resta se'n feia salums, embotits i fumats. També n'obtenien llard i xulla, greixos que posaven a les farinetes. Menjaven poc aviram, sobretot perquè així s'asseguraven un proveïment mínim d'ous i perquè el senyor es feia pagar alguns impostos amb caps de bestiar menor. No deuria ser gens menyspreable l'aportació de la caça (conills, llebres, perdius...); dels boscos també n'obtenen aglans i castanyes (que substituïa la sèmola de cereals en èpoques de males collites), móres, nesples, maduixes, gerdons, nabius, així com bolets (d'alt contingut proteic) i mel. El vi, amb el seu important contingut calòric, no hi mancava mai. Les fams són rares al segle XIII, però tornen a ser més habituals al segle XIV, degut a l'augment de la població. Les primeres crisis comencen a aparèixer vers el 1300.

2.-Alimentació als pobles i ciutats durant l’Edat Mitjana El pa normalment és de blat candial, a vegades de mill, i és la base de l'alimentació del poble. El pa es cou a cada casa per mans de les dones. El forn senyorial no és, doncs, obligatori. La possessió de forn a casa és un signe de riquesa. Quan no se'n té a casa s'ha de demanar a algú que el deixi coure a casa seva, portant la massa preparada de casa.


El xai i, més freqüentment, el porc salat o, sobretot, fumat complementen l'alimentació base. El treball del "fumat" del porc després de la matança de l'hivern, el realitza tota la comunitat, ajudant-se els uns als altres. A l'habitació, les xemeneies més espaioses o el foc més gran permeten "curar" les carns penjades. La resta de les proteïnes procediran de la llet que es beu en mig de les reunions de familiars o amics. També el formatge produït pels pastors de la comarca. Per això no falten els menjars nitrogenats, tot i que els menjars ordinaris són monòtons i mediocres. Les sopes de la regió porten porc i pa. També contenen verdura de col i "porros". Aquests pagesos encara no coneixen la sofisticació de l'horta àrab, que comença a estendre’s per Catalunya vers el s. XIV i que consisteix en carxofes, meló, préssec. Aquí es conreen faves i naps. Les collites de nous, avellanes, bolets i la recol·lecció de cargols proporciona la resta de recursos complementaris

3.- Els molins fariners a l’època medieval A L’època medieval, els senyors es reservaven el dret absolut de construir molins fariners en els seus dominis i obligaven els vassalls a fer-ne ús en exclusiva. Fins al segle XVIII, el règim feudal, que no havia de fer front a cap mena de competència que fes desitjable la introducció d’innovacions, va constituir un fre a l’evolució tecnològica dels molins. Així mateix, la producció de farina es veia limitada a l’àmbit local degut a la pobresa de mitjans de transport i permetessin el transport de blat en grans quantitats.

ACTIVITATS 2.-Feu un breu comentari a la frase feta del títol d’aquest apartat. És una frase feta que significa que fins que no tinguis una cosa no et facis il·lusions i no ho diguis a tothom. 3.-Després de fer una acurada lectura dels tres textos, cerqueu informació de cinc tècniques de conservació d’aliments que eren utilitzades a l’Edat Mitjana. Feu una breu descripció del procés que rebien els aliments i poseu exemples pràctics. Expliqueu si encara s’utilitzen avui en dia? - La salaó: dissolució aquosa de sal en l’aigua. - El salat: consisteix en cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat i crear un medi en els microorganismes perquè no es puguin desenvolupar


- Assecar els aliments: deixar que s’assequin els aliments fins que es deshidratin. - La fermentació: es basa en el creixement i l’acció selectiva de certs microorganismes que impedeixen el desenvolupament d’organismes nocius. - El fumat: tècnica que consisteix en sotmetre els aliments al fum que prové de focs realitzats amb fusta que conté poc nivell de resina. Encara s’utilitzen aquestes tècniques a la cuina. 4 .-Observeu l’esquema del molí fariner, és un tipus de molí anomenat “hidràulic de rodet horitzontal”. Busqueu informació de manera que pugueu explicar el seu funcionament. Serà obligatori utilitzar el nom de les parts que figuren numerades en el dibuix. Val a dir que cal començar per la resclosa on hi ha l’aigua emmagatzemada. El recorregut del gra comença a la gronsa (1), l’embut (2) el porta a l’ull de la mola, on cau entre mig de la mola priora (3) i de la mola fixa (4). Un cop el gra es mol surt pel farinell (5) i cau a la farinera (6). L’aigua de la bassa o del pou surt a pressió, al cèrcol per un canal (9) i cau damunt del rodet o turbina (8), fent que volti, moviment que l’eix (7) comunica a la mola priora (3). L’aigua s’escola pel sòl de cèrcol cap a l’exterior.

Podeu trobar informació, entre d’altres pàgines, a les del Museu de la farinera de Castelló d’Empúries o bé dels Molins de la vall d’Ora.

9 no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat