__MAIN_TEXT__

Page 1

T DE TEATRE

i

presenten

Amb la col∙laboració del


COM POT SER QUE T’ESTIMI TANT

AUTOR I DIRECTOR: JAVIER DAULTE


SIS DONES

DUES HISTÒRIES

UNA INTRIGA


«De vegades ens sembla que l’odi és l’únic que tenim per enfrontar-nos o lluitar contra el que ens fa mal. Però l’odi funciona com les addiccions: ens sembla que ens ajuden en els moments difícils però, de fet, ens maten a poc a poc. L’únic recurs eficaç contra l’amenaça exterior és l’amor. La pregunta és: amor a què?»

SÒNIA:

Però ella ho havia de descobrir tota sola. Jo no podia ajudar-la. I quan algú està submergit en l’odi, l’amor resulta la cosa més estranya de l’univers. Aleshores, com que el canvi de rumb és pràcticament impossible, no queda cap més remei que seguir pel camí de l’odi fins a les últimes conseqüències, confiant que, al final d’aquell recorregut, hi hagi alguna cosa més.

MIREIA:

I si al final no hi ha res?

SÒNIA:

Doncs deu ser que el viatge no s’ha acabat.


NOTES SOBRE EL MUNTATGE Treballar amb T de Teatre ha significat una multiplicitat de desafiaments. En primer lloc, es tracta d’una companyia amb un segell propi molt fort que l’identifica des de fa anys. Fer qualsevol cosa que pogués alterar aquest segell comportava un risc evident. Tot i això, ens vam saber posar d’acord fàcilment per fer un espectacle que marqués una diferència amb el que havia fet el grup en les obres anteriors. La meva pregunta íntima era si les voluntats explícites de produir aquest gir es veurien ratificades en la pràctica i si no apareixerien resistències inconscients que poguessin conspirar contra la naturalesa del treball. D’altra banda, estava persuadit d’un condicionant ineludible: l’obligació de generar un material per a cinc actrius. Un número acotat i un únic gènere. I a més a més, amb nom i cognoms. Finalment, no podia ignorar l’imperatiu d’establir una certa democràcia en la distribució de papers. Els condicionants són una part intrínseca de la labor artística. No hi ha res més fals que la imatge de llibertat creadora que cert esperit romàntic ens fa creure que pot existir. És per això que, quan la companyia va decidir dotar-me de llibertat absoluta a l’hora de crear la història i la mena d’espectacle, jo pensava: de llibertat absoluta, això en té ben poca cosa. Els acords van anar madurant durant gairebé un parell d’anys de trobades esporàdiques, durant el qual hi va haver un stage de deu dies, el setembre de l’any passat. Els vots de confiança mútua es van fer, però la plena confiança va arribar durant el període d’assaigs pròpiament dit, que va començar el gener d’aquest any. Avui em costa reconèixer


l’angoixant naturalesa d’aquelles primeres dificultats. Han quedat sepultades en la fosa de les inseguretats ja fa força mesos. Avui les pors són unes altres. Poques experiències m’han trobat treballant tan feliç i relaxat. La Mamen, la Míriam, la Marta, la Carme i l’ Àgata són, a més de persones entranyables, grans professionals i millors actrius. Em podria allargar enormement en aquest sentit, però potser això les faria sentir incòmodes. Es suposa que aquest espai hauria d’estar dedicat a parlar de l’obra que ens ocupa. Però això és una cosa que no sé fer. Estic convençut que el que es veu damunt d’un escenari és el resultat del vincle desenvolupat en un procés de treball entre les persones involucrades. A Com pot ser que t’estimi tant, aquest vincle ha estat i és immillorable, i ja no només parlo de les actrius i de mi, sinó també de la producció i de tot l’equip de col·laboradors. És un privilegi per a mi formar part d’aquest projecte.

JAVIER DAULTE


SINOPSI COM POT SER QUE T’ESTIMI TANT Amb en Juli, la Lídia ha trobat la felicitat. Tot i haver canviat de ciutat i haver anat a viure on no coneixia ningú, la Lídia, pintora de professió, està d’allò més feliç. I és que faria qualsevol cosa per en Juli, un prestigiós fotògraf del National Geographic. Poc després d’iniciar la vida en comú, però, en Juli rep l’encàrrec de fer un reportatge a la frontera xinesa amb Mongòlia durant tres mesos. Per a la Lídia, una dona sense coneixences en aquella ciutat, seran uns mesos durs, però es proposa prendre-s’ho amb calma i optimisme. Tanmateix, aquesta relativa tranquil·litat es trenca poc després de la partença d’en Juli, quan la Lídia comença a rebre una sèrie de trucades anònimes d’un home que vol entaular alguna mena de relació amb ella. En un primer moment, la Lídia no en fa cas, però quan una nit l’assetjador s’introdueix a casa seva, truca a la policia buscant ajuda. És llavors quan apareix la Sònia. La Sònia és una agent de la policia que ben aviat simpatitza amb la Lídia. Veure una dona sola, intel·ligent i divertida morta de por fa que de seguida se solidaritzi amb ella i que entre totes dues neixi alguna cosa especial. La Lídia ensenya a la Sònia un objecte que l’assetjador va deixar a casa seva la nit que s’hi va introduir: una caixa de música. La Lídia no té ni idea d’on prové aquest objecte, però la Sònia no pot deixar de pensar que va pel bon camí. Poc temps després, torna a casa de la Lídia per deixar-li escoltar la gravació d’una conversa que, dies enrere, la Lídia va mantenir amb l’assetjador. La conversa no té res d’extraordinari, però durant una frase de l’assetjador, de fons, se sent un soroll estrany. La Sònia demana


a la Lídia que rumiï bé si reconeix aquell soroll, si l’ha sentit en algun altre lloc, ja que llavors tindrien una bona pista, però la Lídia diu que no l’havia sentit mai abans. Pocs dies després, però, una companya de la comissaria informa la Sònia, de passada, que acaben de posar una denúncia pel soroll d’unes canonades que uns veïns es neguen a arreglar. De cop, la Sònia veu la llum: aquest era el soroll, ni més ni menys que el soroll d’unes canonades en mal estat! La Sònia decideix no perdre temps i anar a la casa on han posat la denúncia. Allà la rep una dona que, emocionalment, està passant per un mal moment: és la Mireia. Després d’uns minuts en què la Sònia li fa creure que ha anat al pis pel tema de les canonades, li pregunta per les seves germanes. La Mireia li diu que no voldrien parlar amb ella i que tots plegats estan passant una molt mala temporada. Tot va començar amb la tornada a casa d’una de les seves germanes. La Lola i la Candela, germanes bessones, es van barallar fa anys i la Candela va anar-se’n de casa. Sense ella, la Mireia i la Lola van començar un negoci de cosmètica que, de mica en mica, ha anat donant fruits. Ara fa tres mesos, però, de forma totalment inesperada, els va trucar la Candela per dir-los que havia tornat. A la Lola el món li va caure a sobre. No va voler ni esperar la seva germana, se’n va anar corrents. I millor, perquè la Candela va arribar amb un amiga, la Vicky, que havia conegut a la granja de desintoxicació on totes dues van estar ingressades uns mesos. La Vicky és un tros de pa, una noia simpàtica i despreocupada però incapaç d’adonar-se quan fa nosa o molesta. La seva vida ha estat una autèntica successió de desgràcies des que el seu oncle la va començar a violar quan només era una nena. En qualsevol cas, des de l’arribada de la Candela i la Vicky, la vida a casa de la Mireia es va convertir en un infern. La Lola i la Candela es tiren els plats pel cap cada dos per tres i quan la Mireia intenta posar-hi pau, rep ella. I tot perquè fa anys, i a causa de ser idèntiques físicament, la Candela, fent-se passar per la seva germana bessona, va tenir un embolic


amb el xicot de la Lola, el qual, en assabentar-se’n, les va deixar a totes dues. Des de llavors, la Lola no ha pogut tornar a veure la Candela, a la qual culpa de tot el que va passar. Arribats en aquest punt, la Sònia explica a la Mireia la història de la Lídia. La Mireia, en un principi, no entén quina mena de relació pot tenir aquesta dona que pateix amb ella o amb les seves germanes, però quan la Sònia li ensenya la caixa de música, la Lídia es queda sense paraules, ja que aquesta caixa de música era seva però, no sap com, la va perdre fa temps. La Mireia no entén res. La gota que fa vessar el vas, però, és la gravació en la qual, durant una frase de l’assetjador, se sent el soroll d’unes canonades. «Aquest soroll pot ser de moltes altres cases», argumenta la Mireia. Just llavors, però, s’obre la porta i entra la Lola, xopa de la pluja que cau a fora a bots i barrals. En veure la Sònia, la Lola immediatament es posa a la defensiva, però quan adverteix la caixa de música i la Mireia li explica que la Sònia ha vingut a investigar les trucades que una dona està rebent des de fa uns mesos, la Lola s’ensorra i confessa que ha estat ella qui, durant tot aquest temps, ha estat fent les trucades anònimes. La Mireia no s’ho pot creure: «Tu? Però si ha sigut un home!», exclama. Però la Lola contesta amb la veu de l’home que ha estat torturant la Lídia totes aquestes setmanes. La Sònia no acaba d’entendre el perquè de l’assetjament, però tot queda aclarit quan la Lola explica que l’home que ella i la Candela van compartir durant un temps era en Juli, el Juli de la Lídia. Tot va començar amb la tornada de la Candela. De sobte, la Lola va tenir la necessitat de parlar novament amb en Juli i el va trucar el mateix dia que ell marxava de viatge, fa tres mesos. Va contestar la Lídia, però, i la Lola, encara no sap per què, li va parlar amb veu d’home. Des de llavors, la Lola va tenir la necessitat de trucar la Lídia de tant en tant, amb l’objectiu de conèixer aquesta dona amb la qual en Juli, per fi, havia trobat la felicitat. No li volia fer cap mal, només conèixer-la. I és que la Lola


encara estima en Juli amb bogeria. En aquest moment la Mireia esclata. Li pregunta si s’ha tornat boja i com ha pogut fer una bestiesa com aquesta. La Lola li recrimina que ella no ho pot entendre perquè no ha estimat mai ni l’ha estimada mai ningú. I llavors la Mireia diu prou. Per una vegada, decideix ser egoista i venjar-se de tota la infelicitat que sent que els altres li han provocat. Aprofitant que la Sònia permet a la Lola dutxar-se abans de dur-la a comissaria, tanca la Lola al lavabo i estaborneix la Sònia amb un cop de martell. Tot seguit, i amb l’ajuda de la Vicky, que arriba en aquell precís moment i es mostra encantada que hagi fotut una hòstia a una poli, tanca la Sònia a l’armari i, gràcies a algunes de les màscares i perruques que ven, canvia completament d’aspecte i es transforma en la Sònia. La Vicky intenta fer-li veure que no és veritat que ningú no l’estimi, al contrari, que les seves germanes l’estimen amb bogeria, però no hi ha res a fer: la Mireia ja ha pres una decisió i ningú no podrà fer-la canviar d’idea. Abans d’anar-se’n, demana a la Vicky que, quan arribi la Candela, la faci anar a una adreça. Transformada en la Sònia, la Mireia aconsegueix entrar a casa de la Lídia sense cap problema. La Lídia rep la suposada Sònia feliç perquè acaba de parlar amb en Juli, que és a l’aeroport, i d’aquí no gaire, després de tres mesos, el tornarà a veure. L’alegria, però, li dura ben poc, ja que aviat la Mireia es treu la màscara de Sònia i li deixa veure el seu veritable rostre. La Lídia s’espanta. En aquell moment arriba la Candela. La Mireia la fa passar i, apuntant-la amb una pistola, li dóna roba perquè es transformi en la Lola. Aprofitant un descuit de la Mireia, la Lídia treu una arma que li havia donat la Sònia per defensar-se de l’assetjador i demana a les dues germanes que fotin el camp. La Mireia, però, amb molta sang freda, li dispara un parell de trets, agafa l’arma de la Lídia, tira la seva —que és la de la Sònia— a terra, hi deixa la perruca i la màscara amb les quals ha aconseguit fer-se passar per la Sònia, i, finalment,


treu de la bossa la caixa de música, l’obre i també la deixa a terra. Tot preparat perquè, quan arribi en Juli, es pensi que ha estat la Lola qui ha matat, per gelosia, la Lídia. I, efectivament, els fets succeeixen tal com la Mireia ha planejat. Sis mesos després, la Lola i la Candela es retroben a la presó. La Candela, fent creure a tothom que és la Lola, ha estat condemnada per assassinat. La Lola li porta notícies. La Mireia i la Vicky s’han fet càrrec del negoci de cosmètics, que sembla que va millor que mai. Quant a la Sònia, no s’ha recuperat del cop de martell de la Mireia i està ingressada en un hospital sense gairebé poder-se moure ni parlar. Pel que fa a elles dues, han après que la vida ja és prou difícil com per poder viure l’una sense l’altra. A poc a poc, les dues s’intercanvien la roba. Uns minuts més tard, la Lola va vestida de reclusa i la Candela, de Lola: són com dues gotes d’aigua i, per tant, resulten fàcilment intercanviables, cosa que faran cada sis mesos per repartir-se la condemna i deixar que la Mireia, per una vegada, sigui feliç.


CRÈDITS COM POT SER QUE T’ESTIMI TANT Autor Javier Daulte Traducció Víctor Muñoz Actrius Mamen Duch Míriam Iscla Marta Pérez Carme Pla Àgata Roca

SIS Disseny de so DONES Disseny d’ Il·luminació

Vestuari Escenografia Producció Executiva Direcció Maquillatge Perruqueria Ajudant de vestuari Ajudant de direcció

Francisco Grande Albert Faura (A.A.I) i Carlos Lucena Marian Coromina Jon Berrondo Daniel López-Oros Javier Daulte Susi León Tito Jimena González Víctor Muñoz

Auxiliar de producció Premsa Fotografia Disseny web Disseny Gràfic Ajudant de producció Gerència

Anna Sanahuja Sandra Costa David Ruano Creactivitat Tholön kunst Carmen Álvarez Merche Garrido

Auxiliar de vestuari Iris Cortabitarte 2n operador llum Iñigo Basauri Maquinistes Marçal Vallhonesta, Mateu Vallhonesta i Delphine Lancelle Operador llum Carles Borràs Operador so Ferran Puertolas Cap tècnic i regidora Judit Vidal Veu Enregistrament banda sonora Realització perruques Realització vestuari Lola Realització escenografia

Paul Berrondo Oido Carles Montosa Goretti Hermanos Moro, La Forja del Vallès, Tero Guzmán i Sundisa

Agraïm la col·laboració de Pere Molina i TresX3 Una coproducció de T de Teatre i el Teatre Nacional de Catalunya, amb la col·laboració del Ministerio de Cultura (INAEM) i el Teatre Zorilla de Badalona


T DE TEATRE


H D’HISTÒRIA

Una aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·liciti i prenen la iniciativa de volar pel seu compte. Pere Sagristà, un company de les cinc protagonistes, els proposa llegir el volum de Patricia Highsmith, Petits contes misògins, publicat per primera vegada el 1977. Fascinades per la hilaritat i la ironia d’aquests relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l’autora nord-americana. Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva. En aquest primer muntatge, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants. Les primeres funcions d’aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). L’interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, Villarroel Teatre) i una gira per gran part de la Península, participant


en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles. Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada. La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L’èxit de públic manté l’espectacle sis mesos en cartell i posteriorment engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia. Marxen a Madrid el 1995 per representar l’espectacle durant un mes i mig, però l’èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d’Homes! el 1997. La companyia promet estrenar el seu proper espectacle en aquesta ciutat. I ho compleix. Així és com a l’abril de 1998 viatgen a Buenos Aires per estrenar Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, codirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció. Amb un ull que mira als nens i l’altre que observa als adults, Criatures arriba a Barcelona el setembre i s’instal·la al teatre Poliorama novament amb gran èxit de crítica i de públic. Inicien una gira per tot Catalunya, i també s’estan al Teatro Lara de Madrid durant vuit mesos. Continua un llarga gira per Espanya i retornen al Poliorama per finalitzar l’espectacle.


La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat. L’acollida és excel·lent, amb una mitjana de 691.000 espectadors, i permet seguir treballant per crear nous capítols que s’emetran durant els anys 2002 i 2003. El quart espectacle s’estrena a Artà (Mallorca) al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme. Després de fer una llarga temporada al Teatre Poliorama, les espera una gira per Catalunya. La primavera del 2004, Jet Lag engega els motors de la quarta temporada, i es pot veure a TV3, Canal Satélite i Vía Digital. El bon resultat possibilita que al 2005 s’estrenin nous capítols. I coincidint amb el desè aniversari de la seva estrena a Madrid, Homes! torna a representar-se al Teatro Príncipe de Madrid el febrer del 2005. Per a la reposició, es forma una segona companyia: M de Misògines. T de Teatre crea un nou repartiment on no es busquen dobles, sinó actrius amb capacitat per crear els seus propis personatges, sense perdre el segell personal de la companyia. Després de seixanta-cinc capítols, el febrer de 2006 s’emet la sisena i última temporada de Jet Lag. El 21 d’abril de 2006, la companyia estrena al Teatre Auditori de Granollers 15, un espectacle que neix amb la intenció de celebrar els quinze anys del naixement de T de Teatre. 15, realitza una llarga gira per més


de 40 ciutats de Catalunya, València i Balears, i s’acomiada fent una temporada al Teatre Poliorama. Coincidint amb l’aniversari de la companyia s’edita un llibre-DVD amb l’enregistrament de l’espectacle 15, i material totalment inèdit com imatges de la primera funció amb públic, entre d’altres. T de Teatre ha creat cinc espectacles, ha representat més de 2.000 funcions i ha convocat l’assistència de més de 800.000 espectadors.


JAVIER DAULTE AUTOR I DIRECTOR OBRES ESTRENADES Movimiento de Partida. Muy Rápido, Muy Frágil. Óbito. Criminal. Sueño de una Noche de Verano (Versió sobre l’original de Shakespeare) Martha Stutz. Casino. Esto es una Guerra. Aproximació a un Teorema dramàtic de la por, dramatúrgia sobre una experiència realitzada amb alumnes del taller d’actuació, basada lliurament en ‘El Soplón’ de Bertolt Brecht y ‘El Marinero que perdió la Gracia del Mar’ de Yukio Mishima. Carta de Amor, estrenada dintre de l’espectacle La Confessió. Geometria. Fars de Color. Femenina, obra breu que va formar part de l’ espectacle Combinatoria de 8 en Base 4. ¿Tocar a nuestro concepto del universo, por ese pedacito de tiniebla griega? Criminal. Gore. Fuera de Cuadro. La Escala Humana, text escrit con la col·laboració de Rafael Spregelburd i l’ Alejandro Tantanian. Demóstenes Estomba. Bésame Mucho. Are you there? El Vuelo del Dragón. El Vuelo del Dragón (Versió b). 4D Óptico. ¿Estás ahí?. Nunca estuviste tan adorable. Automáticos. Metamorfosis, versió lliure sobre La Metamorfosis de Kafka. La Felicidad. DIRECCIÓ DE TEXTS PROPIS Faros de Color, coodirecció amb Gabriela Izcovich. Gore. Fuera de Cuadro, coodirecció amb Gabriela Izcovich. Intimidad, coodirecció

amb Gabriela Izcovich. Demóstenes Estomba. Bésame Mucho. El Vuelo del Dragón. El Vuelo del Dragón, versió b. 4D Óptico. Nunca estuviste tan adorable. ¿Estás ahí?. Automáticos. Metamorfosis, versió lliure sobre La Metamorfosis de Kafka, coodirecció amb Alex Ollé. La Felicidad.

TRADUCCIONS I ESTRENES A L’EXTRANJER. Criminal, Madrid, España, 1999–2000. Geometría Shizuoka, Japó, dintre de les Olimpíades teatrals “Hacia un Nuevo Milenio”, 1999. Faros de Color, Festival Internacional de Sitges, España, 2000. Festival Internacional de Platja d’Aro, España, 2000. Sala Beckett de Barcelona, Espanya, 2000.¿Tocar a nuestro concepto del universo por ese pedacito de tiniebla griega? estrenada dins del marc de l’espectacle dedicat a Jorge Luis Borges en Casa de América de Madrid, Espanya en 1999.Confesión: carta de amor, dintre de l’espectácle La Confesión estrenat al Musson de Ete, França; dins del Festival de Avignon 1999 i el Festival Internacional de Buenos Aires 1999. Criminal, dintre del cicle de lectures dramatizades realitzades a París l’octubre de 2000. Martha Stutz, dintre d’un cicle lectures dramatitzadas que es va realitzar al Deutsches Schauspielhaus de la ciutat de Hamburg al febrer de 2001. Fuera de Cuadro, en el marco


JAVIER DAULTE AUTOR I DIRECTOR del Festival del Grec, edición 2001, en la Ciudad de Barcelona. La Escala Humana, en noviembre de 2001 en el Teatro Hebbel de Berlín, Alemania; en la Shauspielhaus de Hamburgo en el mateix any i dins el Festival de Caracas 2002. Festival de Cádiz, 2001. Festival de Manizales, Colombia 2002, Festival de Londrina, Brasil, 2002. Festival de Otoño de Madrid 2002, Alias Teatern d’ Estocolm, Suecia 2002. Gore, en el Festival de Sitges, a la Ciudad de Barcelona i a la Sala Ensayo 100 de Madrid, 2002. Novament a la Ciudad de Barcelona al juliol de 2003 dins del GREC. Are you there? Presentada sota la seva direcció en el Old Vic Theatre de Londres al Festival Fronteras 02, agost 2002. Bésame Mucho, en el Festival Mettre en Scéne de la Ciudad de Rennes, Francia, 2002, en el Festival Internacional de Sitges 03 i al Teatre Principal de Barcelona juny de 2003. Criminal, en Montevideo, Uruguay, sota la direcció d’Alfredo Goldstein, a l’abril de 2003. Criminal, a la Ciudad de Nueva York, al Midtown Internacional Theatre Festival, direcció: Gwynn Mac Donald, julio 2003. 4D Óptico, Teatro Lliure de Barcelona. Direcció: Javier Daulte, novembre 2003, l’espectacle tambè es va presentar dins de l’ultim Festival Fronteras 04, Londres 2004. A partir de octubre de 2004 realiza una nueva temporada en el Antic Teatre de Barcelona. ¿Estás ahí?,

producción Argentina, en la sala La Planeta de Girona dentro del marco del Festival de Temporada Alta en noviembre de 2004.Ets aquí? ,producció catalana, a estrenarse en enero de 2005 en el Teatro Romea de Barcelona con dirección del autor. ¿Estás ahí?, producción mexicana, estrenada en México D.F. en febrero de 2005 con dirección de Daniel Jiménez Cacho. Automáticos, en el Teatro Alegría de Terrassa (Cataluña), con dirección del autor, estrenada en junio de 2005. Metamorfosis, basada en el original de Kafka, en colaboración con La Fura dels Baus. Estreno en Nagoya (Japón, 2005). Actualmente en gira europea. La Felicidad, estrenada en el Teatro Romea de Barcelona con su dirección, en el marco del Festival Grec de esa ciudad 2006. ¿Estás ahí? , producción australiana, a estrenarse en Sydney en 2006 con dirección de Ros Horin.

major part de les seves obres a l’anglès a càrrec de Rodrigo Cameron.

OBRES TRADUÏDES Criminal , (francés, inglés) Geometría (francés, inglés, japonés) Martha Stutz, (inglés, alemán) Confesión: carta de amor, (francés, inglés) La Escala Humana, (alemán, inglés, francés) La otra (inglés) ¿Estás ahí? (inglés, catalán, francés, sueco) Bésame Mucho (francés, sueco, polaco) 4D Óptico (catalán, inglés, sueco) Automáticos (catalán) La Felicidad (catalán) Es troba en preparació de la traducció de la

TELEVISIÓ Fiscales. Miniserie per la televisió de 13 capítols TELEFE 1998.

FEINA CON A DOCENT E INSTITUCIONAL: Va ser fundador e integrant del ja dissolt grup, Caraja-ji. Entre 1992 i 1998 va ser director artístic i administratiu del Teatre Payró de Buenos Aires. Ha impartit seminaris d’actuació i va ser titular de la Càtedra de direcció d’actors a l’Escola Superior de Cinematografia d’Eliseo Subiela. Imparteix cursos d’actuació i dramatúrgia de manera regular diverses ciutats de l’ interior del país i d’ España.Es assessor pedagògic de l’escola d’interpretació EÒLIA a Barcelona. Jurat de nombrosos certàmens de dramatúrgia i de selecció d’obres en concursos Nacionals, de la Ciudad Autònoma de Buenos Aires, Provincials, Municipals i privats, tant a l’Argentina com a Espanya.

PUBLICACIONS Óbito, Un Asesino al otro Lado de la Pared, Criminal - Edició del Autor. Óbito dintre del volum, Así se mira el Teatro Hoy - Edicions BEAS. Desde la Noche llamo - Edicions Último Reino. Martha Stutz dintre de la colecció


JAVIER DAULTE AUTOR I DIRECTOR Caraja-ji de Libros del Rojas - Editorial de l’Universitat de Buenos Aires. Martha Stutz, reeditada per Edicions Último Reino,. Casino. Esto es una Guerra dintre de la col·lecció Caraja-ji de Llibres del Rojas - Edicions de l’UBA/CBC. La Otra, dintre del volum Género Chico ‘97 Llibres del Rojas - Edicions de l’ UBA/ CBC. Criminal, traducció al francès de Dorothé Suárez, dintre de l’antología: “Argentine: Écritures dramatiques d'aujourd 'hui”, copilada per Francoise Thanas. La Escala Humana, a la revista Conjunto, editada per Casa de las Américas (La Habana, Cuba). Tambè publicada en l’idioma francés al maig de 2003 amb traducció de Francoise Thanas i Dorothé Suarez por l’editorial Les Solitaries Intempestifs. Va forma part de l’edició de Teatro de Buenos Aires a càrrec de Casa de América de España. Aquell mateix any s’edita dintre de la col·lecció Teatro Vivo. Anònim Drama Edicions la publica dintre de la col·lació Escenari. Demóstenes Estomba i El Vuelo del Dragón en la colecció, Dramaturgia de Llibres del Rojas, a l’Universitat de Buenos Aires. ¿Estás ahí? publicada dintre de la colecció Teatro Vivo 04 . Ets aquí? Publicada en català amb traducció de Toni Casares en Assaig de Teatre, Revista de la Associació d’ investigació i experimentació teatral de l’Universitat de Barcelona. Es prepara el segon volum de tots els seu treballs complerts,

Teatro 2, que inclourà: Gore, Fuera de Cuadro, Bésame mucho, ¿Estás ahí? y Nunca estuviste tan adorable (Corregidor Edicions).Nova edició de Criminal dintre de la colecció, Los Fundamentales del Teatro Argentino, Edicions Corregidor.

PREMIS Menció especial en el Royal Shakespeare Festival of New York (USA) per Contrato de trabajo, 1984. Premi Fondo Nacional de las Artes per Desde la Noche llamo, 1994. Premi del Banco Cooperativo de Casero per La Otra, 1994. Primer Premi Concurso Escritores Patagónico per Martha Stutz, 1996. Menció Concurso CELCIT per Martha Stutz 1995. Premi ACE, Asociación de Cronistas del Espectáculo, per Criminal, 1996. Nominat com a millora autor nacional pel Premio Trinidad Guevara otorgat pel Gobern de la Ciutat de Buenos Aires per Criminal, 1997. Nominat pel Premio ACE, millor obra argentina per Martha Stutz . Menció especial en el primer concurs d’obres de teatre de l’Instituto Nacional del Teatro per Geometría, 1999. Premi Martín Fierro al millor unitari

de televisió, Fiscales, 1999. Premi Broadcasting al millor unitari de televisió, Fiscales, 1999. Nominat pel Premi de Teatre del Mundo en el rubro Dramaturgía per Paulatina Aproximación a un Teorema Dramático del Miedo, 1999. Nominat pel Premio ARGENTORES per Faros de Color, Primer Premio de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires per Martha Stut”, 2000. Premi ACE a la millore obra argentina per La Escala Humana, 2001. Premi María Guerrero al millor autor per La Escala Humana, 2002. Premi Trinidad Guevara al millor autor per La Escala Humana, 2002. Premi Teatro del Mundo al millor autor per La Escala Humana, 2002. Premi ACE a la millor obra argentina per La Escala Humana, 2001. Premi ACE a la millor obra argentina per La Escala Humana, 2001. Premi ACE a la millor obra argentina per Bésame Mucho, 2002. Premi ACE al millor espectacle off per Bésame Mucho, 2002. Premi María Guerrero al millor autor per Bésame Mucho, 2003. Clarín a la millor obra argentina


2

JAVIER DAULTE AUTOR I DIRECTOR per Bésame Mucho, 2002. Nominació al Premi Florencio Sánchez al millor autor per Bésame Mucho, 2002. Nominació al Premi Premio Florencio Sánchez a la millor direcció per Bésame Mucho, 2002. Nominació al Premi Trinidad Guevara a la millor direcció per Bésame Mucho, 2002. Premi Konex a la producció literaria 1999/2003. ¿Estás ahí?, 2004. Nominacio els premis Clarín millor autor argentí per ¿Estás ahí?, 2004. Nominació al Premi Teatro del Mundo millor dramaturgia per ¿Estás ahí?, 2004. Nominació al Premi Teatro del Mundo millor direcció per ¿Estás ahí?, 2004 Premi Butaca ,España, al millor espectacle de petit format per 4D Óptico, 2004. Premi ACE a la millor comedia dramatica per ¿Estás ahí?, 2004. Nominat els premis ACE al millor director de comedia i/o comedia-dramatica per ¿Estás ahí?, 2004. Premi Clarín millor espectacle del circuit off per ¿Estás ahí?, 2004. Nominació al Premi Teatro del Mundo millor dramaturgia per Nunca estuviste tan adorable, 2004 Nominació al Premi Teatro del Mundo millor direcció per Nunca estuviste tan adorable 2004. Premi dels espectadors al millor espectacle

de l’any per ¿Estás ahí?, 2004. Premi dels espectadors al millor espectacle de l’any per Nunca estuviste tan adorable, 2004. Premi GETEA al millor director de l’any per ¿Estás ahí?, 2004. Nominat Premio María Guerrero millor autor per ¿Estás ahí? i Nunca estuviste tan adorable, 2005. Nominat Premio María Guerrero millor director per ¿Estás ahí? i Nunca estuviste tan adorable, 2005. Nominat Premis MAX espectácle revelació per 4D Òptic, 2005. Nominació a els premis Trinidad Guevara com millor autor per Nunca estuviste tan adorable, 2005. Premi ACE al millor director per Nunca estuviste tan adorable, 2005. Nominat els premis ACE per millor obra argentina per Nunca estuviste tan adorable, 2005. Premis Ciutat de Barcelona. Arts escèniques 2006.


JON BERRONDO ESCENÒGRAF

Diplomat en l’especialitat d’escenografia per l’Institut del Teatre, on actualment treballa com a professor.

TREBALLS MÉS DESTACATS La força del Costum, direcció: Jordi Mesalles. Fi de partida., direcció: Jordi Mesalles. El Chal, direcció: Jordi Mesalles. La Cacatua Verde, direcció: Mario Gas. Sara y Simón, direcció: Manel Dueso. Diari d’Anna Frank, direcció: T. Townsend. En la solitud dels camps de cotó. Direcció: Jordi Mesalles. Sweeney Todd, direcció: Mario Gas. La cantantriu calba, direcció: Boris Rotenstein. De poble en poble, direcció: Joan Ollé. Frankie y Johnny, direcció. Mario Gas. Paraules encadenades, direcció: T. Townsend. Criatures, direcció: David Plana i T de teatre. Así que pasen cinco años, direcció: T. Townsend. La reina de la bellesa de Leenane direcció: Mario Gas. Hamlet, direcció: Lluís Homar. Tops Dogs, direcció: Mario Gas. Temps de ràdio 1924-1999 (exposició Radio Barcelona la cadena SER) A little night music, direcció: Mario Gas. Ay, Carmela, direcció: Antonio Simó. Paseando a Miss Daisy, direcció: Luis Olmos. The full monty, direcció: Mario Gas. Los sobrinos del capitán Grant, direcció: Paco Mir. Peribañez y el Comendadror de Ocaña, direcció: José Luis Alonso de Santos. 84 Charing cross road. direcció Isabel Coixet.

L’oncle Vánia. direcció: Joan Ollé La voz humana, direcció Gerardo Vera. El gran regreso, direcció: Juan José Alfonso. Mika i el Paradís, direcció: Ricard Salvat. Los productores, direcció: Jerry Zaks i BT McNicholl

PREMIS Premi Max per Top Dogs, 2001 Premi Joseph Gaudia (ADE) per La Reina de la belleza de Leenane i Tops Dogs, 2000. Premi Max per La Reina de la bellesa de Leenane, 2000. . Premi Los mejores de 1999, Criatures, La reina de la bellesa de Leenane, Hamlet i La venganza de Don Mendo. Diploma d’honor Prague Quadrennial, Así que pasen cinco años, 1999. Premi de la crítica de Barcelona, Así que pasen cinco años i Paraules encadenades, 1999. Premi Max per Sweeney Todd, 1998 Premi de la crítica de Barcelona, De poble en poble, 1996 Premi Adrià Gual, 1996 Finalista premi Joseph Gaudi, Sweeney Todd, 1995 Finalista premi Joseph Gaudi, La cacatúa verde, 1994


ALBERT FAURA IL.LUMINADOR

Estudis en l’ Institut del Teatre de Barcelona com il·luminador. Curs internacional de il·luminació organitzat per el British Council a Londres.

TREBALLS MÉS DESTACATS TEATRE París 1940, dirección: Josep Maria Flotats. Dissabte, diumenge i dilluns direcció: Sergi Belbel. Comédias Bárbaras, direcció: Bigs Luna. Primera Plana, direcció: Sergi Belbel. Això no és vida!, direcció: David Plan i T de teatre. Casa de nines, direcció: Rafel Duran. Teatre sense animanls, direcció: Sergi Belbel. La cena, direcció: Josep Maria Flotats. Camino al Cielo , direcció: Ferran Madico. Mentiders, direcció: Abel Folch. Les Falses Confidències, direcció: Sergi Belbel. Paradís, direcció: Josep Maria Mestres. Sangre Lunar, direcció: Xavier Albertí. Carnaval , direcció: Sergi Belbel. L’home de Teatre, direcció: Xavier Albertí. Carnaval, direcció: Sergi Belbel. 15 de T de teatre, direcció: Sergi Belbel i T de teatre. Els Vells Temps , direcció: Rosa Novell. Tenesse, direcció: Rosa Novell. Pels Pèls, direcció: Abel Folch. i En Pólvora, direcció: Sergi Belbel.

ÒPERA La Flauta Mágica de W.A. Mozart, Gran Teatre del Liceu. Orfeo i Eurídice de Glüc, Festival de Perelada. Aida de Verdi, Gran Teatre del Liceu. Le Nozze di Figaro de W.A.Mozart, Teatro Real. Dama de Txaikovsky, Gran Teatre del Liceu. La Celestina, Teatro Real. Viaggio a Reims de Rossini, Gran Teatre del Liceu. La Verbena de la Paloma de T. Breton. Festival Internacional de Música y Danza de Granada. La Flauta Màgica.La Fura dels Baus-Opera Nacional de París. Ruhr Triennale Festival (Alemanya) Devereux de G. Donizetti. Gran Teatre del Liceu. Les mil i una nits, Creació de Comediants, Festival Perelada. Le Compte Ory de G. Rossini. Opera de La Coruña Veus i Ciutats i cantonades, Fòrum 2004. PREMIS Premi Butaca 2002, per Dissabte, Diumenge i Dilluns. Premi Butaca 2001, per La Dama Enamorada. Premi Max 1999, per Faust Versió 3.0 de La Fura dels Baus Premi Max 1999 nominat per Arte. Premi de la Crítica de Barcelona 1999, per Faust Versió 3.0 de La Fura dels Baus Premi de la Crítica de Barcelona 1998, per Maria Rosa.


CARLOS LUCENA IL.LUMINADOR

TREBALLS MÉS DESTACATS TEATRE Negroni de Ginebra direcció: J. M. Mestres. Ivonne Princesa de Borgonya direcció: J. M. Mestres. Enemic de classe direcció: J. M. Mestres. A l’est de qualsevol lloc direcció: J. M. Mestres. Krampack direcció: J. M. Mestres. Sóc lletja direcció: Sergi Belbel. La Orestiada direcció: Mario Gas. A Electra le sienta bien el luto direcció: Mario Gas. Le Troyane direcció: Mario Gas. Els dies feliços direcció: Vicky Peña. Èric i l’Exèrcit del Fènix direcció: Pere Planella. CINEMA Auxiliar de càmera L’Orgia, direcció: Francesc Bellmunt. Companys procés a Catalunya, direcció: Josep Maria Forn. 40 años sin sexo, direcció: Joan Bosch. La quinta del porro, direcció: Francesc Bellmunt. Barcelona Sur, direcció: Jordi Cadena. Los últimos golpes del Torete, direcció: José Antonio de la Loma. La triple muerte del tercer personage, direcció: H. Soto. Reborn, direcció:J.JBigas La Plaça del Diamant, direcció: Francesc Betriu.


MARIAN COROMINA FIGURINISTA

Llicenciada a Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Últim curs realitzat amb una beca Erasmus a la Univercità Sapienza de Roma al departament d’espectacles. Curs de disseny de moda a Parson’s School NY. Curs de disseny de vestuari teatral a St. Martins School Londres. Master de disseny de moda a l’escola Marangoni a Milà.

TEATRE 4D Òptic, direcció: Javier Daulte. Barcelona mapa d’ombres, direcció: Lourdes Barba La nit àrab, direcció: Toni Casares. Felicitat, direcció: Javier Daulte. Tennessee, direcció: Xavier Albertí. Teràpies, direcció: Rafael Calatayud. Gorda, direcció: Magda Puyo CINEMA Jaizquibel d’Ibon Cormenzanal. Business d’Alvaro de la Herran. Rottwailer de Brian Youzna,. El habitante incierto de Guillem Morales. Time Line de Runa Islam.


FRANCISCO GRANDE DISSENYADOR DE SO Tècnic en sistemes d’àudio i sonorització. Universitat de València. Tècnic de so i tècnic d’ estudi. Centre de l’Imatge de Barcelona. Tècnic de so i curs de MIDI. British counncil institute Londres.

TREBALLS MÉS DESTACATS Grease, direcció: Ricard Reguant. 15, direcció: Sergi Belbel i T de teatre. Electra, direcció: Mario Gas, Orestiada, direcció: Mario Gas. Mikado, direcció: Joan Lluís Bozzo. La plaça del Diamant, direcció: Joan Ollé. SIT, direcció: El tricicle. 8421 viene regando flores desde la Bana, direcció: Gelabert Azzopardi.

Profile for T de Teatre

Com pot ser que t'estimi tant -T de Teatre. Dossier de premsa  

Les T de Teatre s'enfronten a un nou repte. "Com pot ser que t'estimi tant" suposa un gir en la trajectòria de la companyia, una comèdia de...

Com pot ser que t'estimi tant -T de Teatre. Dossier de premsa  

Les T de Teatre s'enfronten a un nou repte. "Com pot ser que t'estimi tant" suposa un gir en la trajectòria de la companyia, una comèdia de...

Profile for tdeteatre
Advertisement