Page 1

Any 5 • n ú m . 7 • gener 2006

Full informatiu del treball amb Suport a les Balears

Entrevistes a empresaris

Experiència d’un treballador

SUMARI • Vida independent 2 • Entrevista a na Pueyo Pons, directora del SOIB 3 • Normativa 4 • Projecte d’inserció laboral SOIB - Administracions locals de la Mancomunitat del Pla de Mallorca 5 • Entrevistes a empresaris 6 7 • Notícies d’interès 7 • Empreses col·laboradores que han contractat persones amb discapacitat 8 9 • Vull tenir un ofici, vull ser llanterner 10 • La Taula de treball amb suport atén 992 persones 11

Bonificacions per a les empreses


Editorial

http://treballambsuport.caib.es

EDITORIAL J

VIDA INDEPENDENT

o sóc una persona independent. Per viure el meu dia a dia, només necessito el suport afectiu de la parella, els fills, els pares, els germans i els amics. El suport tècnic del farmacèutic, del pediatra, del metge, del mecànic, del mestre dels nins o del senyor desconegut que

em fa la declaració d’hisenda. El suport a la vida domèstica que em fa la veïna que agafa el butà, la mare que dicta les receptes de cuina per telèfon, la cangur o l’amic “manetes” que mira la rentadora que perd aigua. També necessito suport laboral, de l’administrativa que em resol els papers, dels companys que m’ajuden o del cap que em passa la mà per l’esquena. Així doncs, són els suports normals que rep qualsevol: afectius, tècnics, per a la vida domèstica i laborals. Bé, quan dic qualsevol, vull dir qualsevol dels usuaris dels nostres programes. Perquè ens costa reconèixer que a la vida que duem tots rebem suports, i que la nostra salut física i mental es ressentiria si no els rebéssim. Jo, no tinc certificades les meves discapacitats, perquè entre totes, no arriben a sumar 33. La meva independència, autonomia i/o estil de vida no estan sotmesos al judici d’un equip de persones que decideixen si tinc o no habilitats, capacitats, motivació, ganes de fer feina, si em sento sola, si he d’anar al metge i quan, si em vesteixo correctament o si el xampú és l’idoni. No faig ceràmica ni ball de bot. A vegades menjo pasta tres dies seguits. I tot això és perquè jo decideixo. Faig eleccions. Prenc decisions. He après a assumir les conseqüències de la meva conducta. Som responsable dels meus actes. Som persones sense certificat de minusvalidesa que desenvolupem programes d’inserció per persones amb certificat de minusvalidesa. Les seves necessitats de suport són més evidents, més nombroses i abracen més àmbits. Però no ens podem qüestionar mai que pel tipus de suport que reben la seva vida està exempta d’escollir, decidir i equivocar-se. El significat de VIDA INDEPENDENT passa per la premissa que tots som potencialment autònoms, tots podem aprendre a ser-ho. Els límits els posaran les diferents circumstàncies vitals, els entorns, la feina, la família, els amics, si voleu, també la genètica, però mai els professionals que els donem suport. Donem-los eines (habilitats socials), vies d’inserció (formació i feina), accés als drets ciutadans (participació), capacitem-los per tenir un cicle vital normalitzat i, sobretot, proveïm-los dels suports necessaris per al seu procés d’emancipació personal i social. Aquest ha de ser el nostre objectiu. El seu

2

Crèdits

serà senzillament decidir.

Horitzó Laboral. Full informatiu del treball amb suport a les Balears Edita: Taula per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat amb necessitat de suport. Finança: SOIB, S’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Consell de redacció: Joan Miquel Fiol (SOIB), Joana Fuster (S’Institut), Sandra Méndez (Consell Insular de Menorca), Carlos Lara (Consell Insular d’Eivissa i

Formentera), Bernat Calafat (Ajuntament de Palma), Eugènia Crespí (IFOC - Ajuntament de Calvià), Lurdes Florit (Coordinadora de Menorca), Fina Pons (amadip.esment), Magdalena Vandrell (Aspas), Margalida Cladera (Coordinadora), Tolo Rigo (Intress), Assumpta Tebé (Gira-sol) i Aina Gelabert (GESMA). Redacció i disseny: Inrevés SLL Impressió: amadip.esment Dipòsit legal: PM-1773-1997


http://treballambsuport.caib.es

Entrevista a na Pueyo Pons

ENTREVISTA A NA PUEYO PONS, DIRECTORA DEL SOIB ueyo Pons és des del setembre de 2004 la directora del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB). Amb més de nou anys d’experiència dins l’administració, Pueyo Pons ha estat cap dels Serveis Jurídics de la Conselleria de Treball i Formació i cap de Gabinet del conseller. El Servei d’Ocupació de les Illes Balears és un organisme autònom adscrit a la Conselleria de Treball i Formació que té com a finalitat la gestió de l’ocupació. Entre els seus objectius principals figuren el foment i la millora de l’ocupació. En aquest sentit, hi ha una sèrie de col·lectius que, per les seves dificultats afegides de trobar feina, reben un atenció específica i preferent per part del SOIB i de la Conselleria de Treball i Formació. És el cas de les persones amb discapacitat, les dones, els joves i les persones en situació o risc d’exclusió social.

P

– Quines línies d’actuació impulsa el SOIB cap als col·lectius amb discapacitat? – Les persones amb discapacitat són un dels col·lectius preferents i prioritaris del SOIB, al qual dedicam, com a servei d’ocupació, una atenció específica. En aquest sentit, cal recordar que el mateix Pla d’Ocupació de les Illes Balears, que es va aprovar el juny de 2005, recull, dins la seva segona línia estratègica adreçada a la “igualtat, integració i cohesió social”, les persones amb discapacitat com un col·lectiu d’atenció preferent. Per a aquest col·lectiu s’impulsen una sèrie de línies d’actuació gestionades pel SOIB. Entre aquestes actuacions destacam els itineraris d’inserció laboral. Tenim deu itineraris nous que es varen posar en marxa el passat mes de novembre i que es duen a terme a través d’entitats locals (com per exemple l’Ajuntament de Palma, l’Ajuntament de Calvià i els consells insulars) i d’entitats privades sense ànim de lucre.

des, que són la resta d’oferta formativa de la Conselleria de Treball i Formació i del SOIB que es publica anualment. Si l’usuari està preparat per a la inserció laboral passa a beneficiar-se de les accions de treball amb suport. La persona disposa d’un preparador laboral, un professional del servei que l’assessora, que l’acompanya i que l’ajuda en la seva inserció dins l’empresa ordinària. Aquest tècnic desenvolupa un paper tant per a la persona que s’ha d’inserir com per a l’empresari, ja que el preparador acompanya al treballador dins l’empresa i a mesura que aquest va agafant autonomia, el va deixant tot sol. En aquest sentit s’han de felicitar els empresaris per la seva col·laboració i donar-los les gràcies, ja que és molt important que l’empresari contracti persones amb discapacitat. La inserció al món laboral de la persona amb discapacitat és l’objectiu d’aquest servei. I, en aquest sentit, cal dir que l’empresari hi desenvolupa un paper fonamental. – Quina subvenció dedica el SOIB a aquests itineraris i quants d’usuaris se’n beneficien? – Enguany les subvencions que es concedeixen a les entitats que fan itineraris d’inserció laboral seran per dos anys –des del novembre de 2005 fins al 31 d’octubre de 2007– a diferència d’abans, que només eren anuals. Aquest fet permetrà donar una continuïtat de l’atenció a l’usuari. L’import concedit per a l’execució d’aquests deu nous itineraris durant els dos propers anys és de 4.836.315 euros. Hi ha una previsió d’atenció de 2.410 usuaris. Engloba l’atenció a la persona amb una discapacitat, física, intel·lectual, sensorial o de salut mental. Si ens referim a dades de l’any 2004, durant aquell any es varen atendre 1.613 persones amb discapacitat i es varen inserir 733 persones. És a dir, un 45,4% va trobar feina, la qual cosa és un èxit.

– Quina és la finalitat d’aquests itineraris? – La finalitat és la inserció laboral d’aquestes persones en empreses ordinàries, i no en empreses en les quals tan sols treballen persones amb alguna discapacitat. Les persones amb discapacitat es poden dirigir a qualsevol d’aquests serveis. A partir d’una entrevista se li dissenya un itinerari personalitzat d’inserció laboral que pot incloure, entre d’altres, accions formatives o treball amb suport. Les accions formatives poden ser executades directament pel servei mateix (on els companys de curs són també persones amb discapacitat) o participar a les accions formatives normalitza-

Pueyo Pons, directora del SOIB

– Què passa amb la resta de persones amb discapacitat, els que no han trobat feina? – Continuen, com és lògic, amb l’atenció del servei. Hi ha usuaris que tenen més bo de fer trobar feina que d’altres, però en tot cas cada usuari té una atenció personalitzada. Generalment continuen en accions formatives adquirint aquells coneixements i hàbits per adequar-los tant com sigui possible al perfil que requereix l’oferta de treball i que li permetin la inserció laboral. A més a més intentam que aquests serveis d’inserció tenguin continuïtat i que, per tant, les persones tenguin una atenció continuada.

“El 45,4% de les persones amb discapacitat adscrites als itineraris d’inserció laboral trobaren feina l’any 2004”

3


Normativa

http://treballambsuport.caib.es

NORMATIVA Les empreses poden optar a les següents contractacions bonificades CONTRACTES INCENTIVATS Contracte indefinit per a treballadors minusvàlids Contracte: mínim 3 anys. Subvenció: 3.907 € jornada completa (reduït proporcionalment en cas de temps parcial). Bonificació de la quota empresarial de la Seguretat Social per a totes les contingències: 70%, menors de 45 anys. 90%, majors de 45 anys. 90%, dones amb minusvalidesa menors de 45 anys. 100% durant tot el contracte, dones amb minusvalidesa majors de 45 anys. Subvenció: fins a 901,52 euros per a adaptació del lloc de treball, per a dotació de mitjans de protecció personal i/o per a eliminació de barreres arquitectòniques.

Per acollir-se a aquesta normativa és requisit imprescindible que la persona amb discapacitat acrediti el corresponent percentatge de minusvalidesa no inferior al 33% expedit per l’òrgan competent.

(RD 1451/1983. OM 13/04/1994. Llei 40/1998. RD 4/1999. Llei 24/2001. RD 170/2004). Resolució del Conseller de Treball i Formació, de 28 de juny de 2005 (BOIB núm. 107 de 19/07/05), per la qual s’aprova la convocatòria per concedir ajuts i subvencions per als contractes indefinits per a minusvàlids. A partir d’ara la subvenció, els ajuts i les bonificacions en les quotes empresarials a la Seguretat Social seran gestionades per l’Administració de la CAIB i quedaran condicionades a la disponibilitat pressupostària del punt tercer de la present Resolució i al període en què s’efectuï el contracte, comprès entre el dia 19 de febrer de 2005 i el dia 31 d’octubre de 2005, ambdós inclosos.

Contracte temporal de foment de l’ocupació Contracte: mínim 12 mesos; màxim 3 anys (fins a dues pròrrogues posteriors de 12 mesos com a mínim). Jornada: sencera. Reducció de la quota empresarial de la Seguretat Social per a totes les contingències: 75%. 100%, si és el primer treballador contractat des de l’1 de gener de 2003. 80%, dones amb minusvalidesa menors de 45 anys. 90%, dones amb minusvalidesa majors de 45 anys. El treballador no pot haver estat contractat a la mateixa empresa amb posterioritat a l’1 de gener de 2003. Subvenció: fins a 901,52 euros per a adaptació del lloc de treball, per a dotació de mitjans de protecció personal i/o per a eliminació de barreres arquitectòniques, sempre que la durada del contracte no sigui inferior a 12 mesos. (Llei 42/1994. Llei 13/1996. Llei 12/2001. Llei 24/2001. Llei 36/2003. RD 170/2004). Possibilitats d’acollir-se als beneficis del contracte indefinit establerts en el RD 1451/1983 i a la Llei 12/2001, per la transformació de temporal a indefinit.

Contracte per a la formació Contracte: mínim 6 mesos; màxim a 2 o 3/4 anys

4

(segons conveni col·lectiu). Fins a dues pròrrogues posteriors de 6 mesos com a mínim. Treballadors: sense límit d’edat. Reducció de la quota empresarial de la Seguretat Social: del 50%. Subvenció: fins a 901,52 euros per a adaptació del lloc de treball, per a dotació de mitjans de protecció personal i/o per a eliminació de barreres arquitectòniques, sempre que la durada del contracte no sigui inferior a 12 mesos. Altres consideracions: La persona contractada no computa per determinar el límit màxim de contractes que pot realitzar l’empresa. Quan la minusvalidesa sigui psíquica, la formació teòrica es podrà substituir, totalment o parcialment, previ informe dels equips multiprofessionals de valoració corresponents, per realització de procediments de rehabilitació o ajustament personal i social a un centre de rehabilitació psicosocial o sociolaboral. (Llei 63/1997. Llei 12/2001. RD 488/1998. O 14/07/1998. RD 170/2004). Possibilitats d’acollir-se als beneficis del contracte indefinit establerts en el RD 1451/1983 i a la Llei 12/2001, per la transformació de temporal a indefinit.

COMPATIBILITAT TREBALL I PENSIONS Llei 8/2005, de 6 de juny, per compatibilitzar les pensions d’invalidesa no contributives amb el treball remunerat. Les persones que amb anterioritat a l’inici d’una feina cobrin una pensió d’invalidesa no contributiva, durant els quatre anys següents de l’inici del treball, podran compatibilitzar la paga amb el salari sempre que la suma d’ambdues coses no superi, en còmput anual, l’import també anual de 5.637,60 €. Si s’excedeix aquesta quantia, es reduirà l’import de la pensió en el 50% de l’excés, sense que superi la quantitat de 8.431,33 €. Aquestes quantitats límits es calculen a partir de l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) vigent a cada moment.

RESERVA DE LLOCS DE TREBALL RD 1451/1983, de l’11 de maig: regula l’art. 38.1 de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, que dicta que les empreses públiques i privades amb 50 o més treballadors, han de comptar, com a mínim, amb un 2% de treballadors amb discapacitat. Llei 53/2003, de 10 de desembre, sobre l’accés a l’Administració pública de les persones amb discapacitat. En les ofertes d’ocupació pública es reservarà una quota no inferior al 5% de les vacants per ser cobertes entre persones amb discapacitat, de manera que, progressivament, s’arribi al 2% respecte al total de treballadors de l’Administració de l’Estat.


SOIB - administracions locals

http://treballambsuport.caib.es

PROJECTE D’INSERCIÓ LABORAL SOIB - ADMINISTRACIONS LOCALS DE LA MANCOMUNITAT DEL PLA DE MALLORCA

M

itjançant les convocatòries anuals per concedir subvencions a les corporacions locals per a la contractació de

treballadors desocupats, per realitzar obres i serveis d’interès general i social, els programes de treball amb suport de la part forana, disposen d’una nova via de contractació dins les administracions locals. Els dos darrers anys la Mancomunitat del Pla i l’equip de “Treball amb Suport” de S’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, acollint-se a aquestes

Josep Oliver Rabassa, batle de Sineu, és un dels que –vista la bona experiència de l’any 2004– torna a formar part del projecte.

convocatòries, han presentat al SOIB un projecte d’inserció laboral, per tal de promoure l’ocupació de persones amb discapacitat psíquica i amb risc d’exclusió social.

– Què opina de les possibilitats que ofereixen

Els projectes presentats pretenen donar una

aquestes subvencions?

oportunitat d’ocupació real a set persones dels municipis del Pla que tenen una discapacitat

– És una eina que ens facilita contractar-los i

psíquica i altres factors psicosocials que les

conèixer les seves possibilitats en el món labo-

exclouen dels itineraris d’inserció ordinaris.

ral, sense que suposi una despesa extraordinà-

L’objectiu és que aquestes persones s’integrin

ria que molts ajuntaments no ens podem per-

als respectius equips de feina dels seus muni-

metre. En el cas concret de Sineu ja tenim un

cipis, i augmentin les seves habilitats i els

usuari de treball amb suport contractat, però

recursos per accedir a contractes normalitzats

les subvencions ens ajuden a ampliar l’oferta

dins el mercat laboral.

de llocs de feina per a aquest col·lectiu.

La repercussió d’aquest projecte en els municipis del Pla de Mallorca és clara, ja que factors

– En particular, què ha suposat per a aquest

com la deficitària xarxa de transport intermuni-

ajuntament?

cipal o les reticències del petit empresari per contractar persones amb discapacitat, eren difi-

– Tenir contractades dues persones més, grà-

cultats afegides en el procés d’inserció.

cies al projecte, la qual cosa suposa cobrir

Les subvencions per a l’ocupació d’aquest

necessitats reals de serveis propis de l’ajunta-

col·lectiu dóna exemple d’acceptació de la

ment, amb persones que tenen especials difi-

diversitat i d’igualtat d’oportunitats en les

cultats per trobar una feina, i que d’aquesta

administracions públiques, i millora la percep-

manera treballen dins el seu propi municipi.

ció que d’aquestes persones tenen els empresaris de la zona.

– Ha canviat la imatge d’aquestes persones en

Aquesta iniciativa, a més, fomenta la participa-

el poble?

ció d’aquests ciutadans en la vida laboral i econòmica dins el seu poble, i afavoreix la valo-

– Sí. Ha canviat la forma de relacionar-se amb

ració positiva per part del seu entorn.

ells. Es valora més la feina que fan dins el

Maria de la Salut, Santa Eugènia, Petra,

poble i la imatge que projecten és molt diferent

Vilafranca, Montuïri i Sineu són ajuntaments

a la de persona que s’està sense fer res dins ca

amb els quals hem col·laborat.

seva.

5


Entrevistes

http://treballambsuport.caib.es

ENTREVISTES César Domínguez, director de personal d’EROSKI CENTER SYP a les Balears – Es troba satisfet amb l’experiència de tenir treballadors amb discapacitat? – Sí, ens sentim encantats de comptar amb ells tant personalment com professionalment. Pemsam que l’experiència és summament enriquidora, per això fa anys que ho fem. César Domínguez, director de personal d’Eroski Center SYP

– Quants de treballadors tenen a l’empresa i quines tasques realitzen? – A dia d’avui comptam amb 48 treballadors a les Illes Balears amb diferents tipus de discapacitat, distribuïts pels diferents centres que tenim (supermercats, oficines o plataformes). Ocupen diferents llocs de feina, des de centraleta fins a mosso de magatzem, passant per qualsevol secció de frescs o caixa en els supermercats. A Eivissa són cinc treballadors; les feines que desenvolupen estan relacionades amb les funcions de caixera, de mosso reposador a supermercats i de personal de neteja als magatzems.

“No s’ha de cercar tan sols el benefici econòmic de tenir en la plantilla persones amb aquestes característiques, sinó, sobretot, el benefici sociocultural que aporten al seu entorn”

6

“Com més ajuda s’ofereixi des de l’Administració, més receptivitat hi haurà per part de les empreses”

“Comptam amb 48 treballadors amb diferents tipus de discapacitats, distribuïts pels diferents centres de les Illes”

– Quines passes ha seguit per contractar un treballador amb aquestes característiques? – D’una banda, ens posam en contacte amb els serveis d’entitats locals que duen endavant aquests programes per informar-nos de com funcionen i passar-los els perfils dels llocs que necessitam cobrir. Normalment, ells cerquen entre els usuaris aquells que poden reunir les característiques per realitzar aquestes tasques. Poden començar en pràctiques o directament contractats. En tot cas, compten amb un tutor que els acompanya en el lloc en el qual desenvolupen el seu treball fins que són suficientment autònoms per seguir tots sols. Per exemple, tenim una recepcionista a la seu que es va incorporar el setembre seguint aquest procediment. Altres vegades són els organismes mateixos els que acudeixen a nosaltres per oferir-nos els programes. En aquests casos, el que fem des del departament de personal és dissenyar llocs

adaptats a les característiques d’aquests col·lectius per facilitar la seva integració al mercat laboral. Com a exemple d’això, tenim reposadors en supermercats que realitzen tasques especials, acompanyats i coordinats pel responsable de la tenda. – Com valora el tipus d’incentius que ofereix l’administració pel fet de tenir a l’empresa personal amb discapacitat? Són suficients? – Totes les ajudes són bones i fomenten l’interès de les empreses per aquests tipus de col·lectius. Com més ajuda s’ofereixi des de l’Administració, més receptivitat hi haurà per part de les empreses. Ara bé, a la nostra empresa, es valora molt més la vocació d’integrar aquest tipus de col·lectius que l’import de les ajudes que rebem. – Troba que s’han d’obrir més línies en el futur entre l’administració i les empreses per potenciar la contractació d’aquests treballadors? – Pensam que sempre es pot fer més, com també treballar per a una millora contínua dels programes a fi que siguin realment efectius en els seus objectius. – Què els diria als empresaris que encara no tenen en nòmina aquests treballadors? – Que haurien de fer un pensament sobre la responsabilitat que com a ens generadors de riqueses tenen amb la societat i la comunitat en la qual desenvolupen la seva activitat. No han de cercar tan sols el benefici econòmic de tenir en la seva plantilla persones amb aquestes característiques, sinó, sobretot, el benefici sociocultural que aporten al seu entorn. Sense comptar amb el fet que hi ha nombrosos treballs que poden ser desenvolupats per persones amb discapacitat.


Entrevistes

http://treballambsuport.caib.es

Toni Melià, de la fusteria “Es Mercadal”, té en nòmina un treballador amb discapacitat intel•lectual contractat per un any prorrogable per dos més Toni Melià té 26 anys i és propietari, juntament amb el seu pare, de l’empresa de fusteria i acabats “Es Mercadal”, a Menorca. Aquesta empresa té contractat un treballador amb discapacitat psíquica intel·lectual per al desenvolupament de tasques de manteniment. – Quants de treballadors té vostè a la seva empresa i quines tasques realitzen? – Tenim un treballador, en Cristian, de 22 anys, amb discapacitat intel·lectual. El tinc contractat per un any prorrogable per dos anys més amb la categoria de peó de fusteria. El tipus de contracte és de foment de l’ocupació. Les tasques que desenvolupa són de manteniment. Neteja el taller, col·loca materials i ajuda a les tasques dels seus companys de treball. – Es troba satisfet amb l’experiència de tenir treballadors amb discapacitat?

“Els primers mesos li va costar adaptar-se, però poc a poc va anar aprenent i estic satisfet amb la feina que fa: la seva motivació és molt alta” nostra empresa és des Mercadal i, a través de la coordinadora, vàrem fer-li una prova, ens va agradar i el contractàrem. – Com valora el tipus d’incentius que ofereix l’administració pel fet de tenir a l’empresa personal amb discapacitat? Són suficients? – Estan bé perquè implica unes bonificacions, però pens que, perquè els empresaris s’acabin d’animar amb la contractació d’aquest col·lectiu, les bonificacions haurien de ser més elevades: superiors al cinquanta per cent.

– L’experiència amb ell és bona. No li pots demanar que faci treballs complicats però la feina que li manes la fa bé. La relació amb els seus companys és positiva: va connectar ràpidament, massa i tot (riu).

– Troba que s’han d’obrir més línies en el futur entre l’administració i les empreses per potenciar la contractació d’aquests treballadors?

– Va trobar inicialment dificultats perquè el treballador s’adaptàs a les pautes que exigia la feina?

– Sí. No basta que surtin anuncis per la revista o la televisió. Crec que un tema important és conèixer el perfil d’aquest treballador. Tenir més informació sobre quines feines li agrada fer.

– Va costar els primers mesos, però poc a poc ha anat aprenent i estic satisfet amb la feina que fa. – Quines passes ha seguit per contractar un treballador amb aquestes característiques? – Ell és des Mercadal i feia feina a Ferreries. La

NOTÍCIES D’INTERÈS Creació del Consell Assessor a l’Administració pública Mitjançant la Conselleria de Funció Pública del Govern de les Illes Balears, s’ha constituït el Consell Assessor per a vetllar pel compliment de la contractació de persones amb discapacitat a l’Administració pública.

Toni Melià, de la fusteria “Es Mercadal”

“Les bonificacions haurien d’ésser més elevades per animar els empresaris a contractar més treballadors”

– Què els diria als empresaris que encara no tenen en nòmina aquests treballadors? – Que els provin, i que tinguin paciència, ja que a la llarga donen bons resultats i la seva motivació és molt alta.

Congrés

Presentació de DVD

Ens mostram molt satisfets del Congrés Internacional de Treball amb Suport realitzat els dies 15-17 de juny a Barcelona i de les diferents intervencions, molt especialment les dels tècnics de les Illes Balears, en Xisco Serra, na Mercè Garcia, n’Eugènia Crespí i en Tolo Rigo.

Dia 7 de juny es va presentar públicament el CD publicitari de Treball amb Suport a Can Domenge, amb la presència d’autoritats de diferents administracions públiques, empresaris, usuaris i tècnics.

Jornades de salut mental

Pàgina web

“La intervenció amb persones amb discapacitat intel·lectual i amb dificultats associades de salut mental” va ésser el tema que ens va ocupar i preocupar durant els dies 3 i 4 de març dins les Jornades d’intercanvi entre tècnics dels serveis d’orientació i inserció laboral de persones amb discapacitat i necessitats de suport.

Podeu conèixer la pàgina web de la Taula de Programes per a la Inserció Laboral de Persones amb Discapacitat anant a: http://treballambsuport.caib.es.

7


Empreses col .laboradores que han contractat persones amb discapacitat

http://treballambsuport.caib.es

EMPRESES COL LABORADORES QUE HAN CONTRACTAT •

PERSONES AMB DISCAPACITAT 2004-2005 Administracions públiques • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

AJUNTAMENT D’ALAIOR AJUNTAMENT D’ALCÚDIA AJUNTAMENT D’ARTÀ AJUNTAMENT DE CALVIÀ AJUNTAMENT DE CIUTADELLA AJUNTAMENT DE FELANITX AJUNTAMENT DE FERRERIES AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR AJUNTAMENT DE MANACOR AJUNTAMENT DE MAÓ AJUNTAMENT DE MARIA DE LA SALUT AJUNTAMENT DE MONTUÏRI AJUNTAMENT DE MURO AJUNTAMENT DE PALMA AJUNTAMENT DE PETRA AJUTNAMENT DE PORRERES AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA AJUNTAMENT DE SANTA MARGALIDA AJUNTAMENT DE SANTA MARIA AJUNTAMENT DE SANT LLUÍS AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ AJUNTAMENT DE SINEU AJUNTAMENT DE VILAFRANCA AJUNTAMENT DES CASTELL AJUNTAMENT DES MERCADAL AJUNTAMENT D’INCA AUTORITAT PORTUÀRIA CONSELL DE MALLORCA CONSELL INSULAR D’EIVISSA I FORMENTERA • CONSELL INSULAR DE MENORCA • CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA. GOVERN DE LES ILLES BALEARS (CENTRE DEL PROFESSORAT D’INCA) • CONSELLERIA D’INTERIOR • C. P. SANT VICENÇ DE PAÜL • DELEGACIÓ DEL GOVERN. ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT (OFICINA D’ESTRANGERIA) • EMAYA • EMSER 2002/ AJUNTAMENT DE POLLENÇA • FODESMA • GESMA • HOSPITAL CAN MISSES • IBAL - CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT • IBANAT • IB-SALUT • IMFOF • INSTITUT BALEAR DE SANEJAMENT (GOVERN DE LES ILLES BALEARS) • INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA • PATRONAT MUNICIPAL HOSPITAL GERIÀTRIC DE CIUTADELLA • S’INSTITUT DE SERVEIS SOCIALS I ESPORTIUS: ESCOLA TALLER MESTRES D’AIXA • S’INSTITUT DE SERVEIS SOCIALS I ESPORTIUS: LLAR D’ANCIANS

8

Manteniment d’exteriors i jardineria

• GARDEN SON FERRER • ISLA VERDE. JARDINERÍA Y SERVICIOS, S. L. • JARDINES Y RIEGOS AZAHAR • JARDINS DE TRAMUNTANA • MAGATZEM VERD • ROSAS BUENO

Agrícoles • AGROILLA • AGUSTÍN ROSSELLÓ • CAN BEIA PRODUCTES AGROPECUARIS • EULEN, S. A. • FLORS LLULL • FRUITA BONA • PRODUCTES MALLORQUINS DE FRUITS SECS • PRODUCTES MONVERD • REDORKA, S. L.

Hoteleria i restauració • ACORN INTERNATIONAL HOTELS UNIPERSONAL, S. A.: HOTEL ALMIRANT FARRAGUT DE CIUTADELLA • ANOU BAR RESTAURANT • APARTAMENTOS CALA SANTANYÍ • APARTAMENTOS MARTINIQUE • APARTAMENTOS NOVA-ARCON HOTELES • APARTHOTEL SAFARI PARK • ARAMARK (CAFETERIA SON DURETA) • ASSOCIACIÓ HOTELERA COLÒNIA DE SANT JORDI • BARCELÓ HOTELS MEDITERRÁNEO, S. L.: HOTEL PUEBLO MENORCA I HOTEL HAMILTON • BEST WESTERN HOTEL SON CALIU • BQ HOTELES. HOTEL BELVEDERE • CAFÈ RESTAURANT SANTA EULÀLIA • CAFETERIA S’ESCORXADOR • CASTILLO HOTEL SON VIDA • CELLER SA PREMSA • CLUB SON XORIGUER, S. L. • COSTA NORD • EUROPA PLAYA MARINA • GLOBALES BQ, HOTEL LUNA PARK • GRUPOTEL, HOTEL ACAPULCO PLAYA • HIDRÓPOLIS • HOTEL ARABELA • HOTEL BELLVEU, COMPANYIA HOTETUR • HOTEL CANYAMEL PARK, CAN CRUIA, S. A. • HOTEL CLUB CALA MANDIA • HOTEL DON ANTONIO • HOTEL DON MANOLO • HOTEL DON PEDRO, COMPANYIA GLOBALES • HOTEL ESPERANZA MAR • HOTEL HAWAI • HOTEL HONOLULÚ, HOTELES GLOBALES • HOTEL ILLA D’OR • HOTEL LAGOMONTE

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

HOTEL LEMAR HOTEL MALLORCA, MARRIOTT HOTEL PALMIRA HOTEL RIVIERA HOTEL SANTA LUCIA, ARCON HOTELES HOTEL SOL ANTILLAS BARBADOS HOTEL SOL CLUB FALCÓ HOTEL SOL GUADALUPE HOTEL SUNWING RESORT DE CALA BONA HOTEL TONGA HOTEL VISTANOVA, HOTETUR HOTEL VIVA BAHIA HOTEL VIVA BLUE HOTEL VIVA CALA MESQUIDA HOTEL VIVA GOLF HOTEL VIVA MALLORCA HOTEL VIVA PALMANOVA HOTELERA SOL MELIÀ HOTEL VIVA SUNRISE HOTEL VIVA TRÓPIC HOTELES GAVIMAR HOTELES GLOBALES: HOTEL CALA’N BOSCH, HOTEL LOS DELFINES I HOTEL LORD NELSON • HOTELES MAC • HOTELES MAC, HOTEL PORT ADRIANO • HOTETUR • INTURHOTEL • IR HOTELES • MAC HOTELS: HOTEL ESMERALDA CIUTADELLA • MALLORCA MARRIOTT • MARDAVALL HOTEL & SPA • MCDONALD’S EIVISSA • MCDONALD’S NUREDDUNA 1 • MCDONALD’S PALMA NOVA • MCDONALD’S PORTO PI TERRAZAS • PALMIRA HOTELS • PROTUR HOTELS. APARTHOTEL SAFARI PARK • RESIDENCIAL VORANOVA • RESTAURANTE APTC • RESTAURANT CAN ARABÍ • RESTAURANTE LA YAYA • RESTAURANTE SKALOP • SET HOTELS, S. L.: HOTEL SANTO TOMÁS DES MIGJORN • SODEXHO • SUN CLUB EL DORADO • VIVA HOTEL & RESORT CALA MESQUIDA

Indústria • • • • • • • • • • • •

ALMENDRAS CAPÓ ALUMINCA ANGA BISUTERIA, S. L. ASERRADERO CA’N JUST AUTHEX, S. A. LABORATORIOS BOLLERIA Y PANADERIA MARUJA, S. L. BUADES, S. A. CARPINTERIA Y ACABADOS ES MERCADAL, S. L. CASASNOVAS PONS, S. L. COINGA DESCAFON, S. L. DISBAL


Empreses col .laboradores que han contractat persones amb discapacitat

http://treballambsuport.caib.es

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

EINES DE MALLORCA ENTARIMADOS BALEARES F. E. CUINES I BANYS GRUCAMA. GRUAS Y CARRETILLAS DE MALLORCA, S. L. GRUPO TOLEDO HERRERIA METALISTERIA YUNKE HISPAN - PAN HISPANO, S. A. INDUSTRIAS GRÁFICAS MALLORQUINAS, S. A. (INGRAMA) INDUSTRIAS MARQUÉS, S. L. ISMA PRIMA JAIME MASCARÓ, S. A. JAIME PONS SINTES, S. L. LBC- LABORATORIO BALEAR PARA CALIDAD MUNDIFOREST, S. L. PERFUMERIA ROVER, S. L. SAITON ARMARIOS SILLAS MENORCA, S. L. TALLER TOLO ENSENYAT TECNOTEXTIL. BORDADOS COMPUTERIZADOS, S. L. TIRME, S. A. TORRENT, S. L.

Grans superfícies, comerços i supermercats

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

ANTONY’S BARCELÓ, S. A. CAPRABO CARREFOUR CARREFOUR. PORTO PI CONFORAMA, S. A. DISTRIBUCIONS MERCAT, S. A. DISTRIBUCIONS MERCAT, S. A. EIVISSA DISTRIBUÏDORA ROTGER DURAN. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ EL CORTE INGLÉS EROSKI CENTER SYP EROSKI CENTER SYP. CALA ESTÀNCIA EROSKI CENTER SYP. CENTRE DE FORMACIÓ EROSKI CENTER SYP. PORTITXOL FERRETERIA CALVIÀ FERRETERIA CA’N JANER FLORS LLULL GRUP BENZINERES HIPER CENTRO LA GRAN OPORTUNIDAD LEROY MERLIN MINIKPRIX SOUVENIRS JUANA Y MIGUEL SPAR EXCLUIB, S. A. EIVISSA SUPER APROP- ANTÒNIA SERVER MAS SUPERMERCAT TUTA 2000, S. L. SUPER PACO

Construcció • COEXA • COMASA • CONSTRUCCIONES MELCHOR MASCARÓ • CONSTRUCCIONS ALORDA COLL • CONSTRUCCIONS ESTELRICH • CONSTRUCCIONS I MANTENIMENT JOAN ARBONA • GRUPO LLABRÉS FELIU • PREFABRICADOS MANERA • PROMOCIONES VIA RONDA • TEJAR BALEAR

Bugaderies • • • • •

ECONAR LAVANDERIA OLÍMPIA NETTO RENTADURIA MÉS BLANCA ROYAL CALA D’OR

Neteja i manteniment • • • • • • • • • •

ARGUI A. V. CALA BLAVA BALIMSA. BALEARES DE LIMPIEZA, S. A. CESPA I. U. EIVISSA ENDEMA, S. L. FCCSA ISS. EUROPEAN CLEANING SYSTEM, S. A. ISS - HOSPITAL MANACOR LIMPIEZAS TOLEDANA LIREBA. LIMPIEZAS Y REFORMAS DE BALEARES • OH! LIMPIA • RENTOKIL INITIAL, S. L. • TOP CLEAN BALEAR

Serveis • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

ACORN INTERNATIONAL SPAIN AGUSTÍ ROSSELLÓ, S. L. ALLAN REVIVAL AMBALNERARIO ANGEL 24 ASERRADERO CAN JUST ASPRO-OCIO BARCELÓ VIAJES, S. L. BETACAR CLÍNICA JUANEDA COMASA CONTENEDORES LLUCMAJOR CREU ROJA CTP’S MALLORCA, S. A. DECATHLON DIELECTRO BALEAR ESCULL PROJECTES EDUCATIUS EULEN SEGURIDAD FORD INCA, S. A. FOTO FLASH FUNDACIÓ HOSPITAL MANACOR FUNDACIÓ HOSPITAL SON LLÀTZER FUNDACIÓ “SA NOSTRA” FUNDACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES ILLES BALEARS FUTURA GLOBALIA ACTIVOS INMOBILIARIOS, S. A. GLOBALIA SERVICIOS CORPORATIVOS, S. A. GRAUS GRUPO CABANACH HALCON VIAJES HANDLING INEUROPA HELLO AMERICA HOLUDIA, S. L. HOSPITAL SON DURETA IMPRESRAPIT INTRESS JUMBOTOURS ESPAÑA, S. L. U. LLAR CALVIÀ MALLORCA PUBLICIDAD DIRECTA MATAS I CAMPINS OPEL INCA, CENTRO AUTO, S. A. PELUQUERÍA LLABRÉS POLICLÍNICA NTRA. SRA. DEL ROSARIO

• RADIO TAXI SANT JOSEP • REOLID CONSULTING. PROYECTOS DE INGENIERÍA • RESIDÈNCIA DE GENT GRAN “SA NOSTRA” • ROMANTIC ESPECTACLES • SODEXO • SQUARZIA TARTAS DE AUTOR • SPANAIR • TRABLISA • TRAMUNTANA DE SERVEIS • TUI • UTE CESPA, S. A., Y SANMARTI, S. L. • UTE TRANSPORTS SANITARIS DE MALLORCA • VIAJES BARCELÓ • VIGILANCIAS Y SISTEMAS • W-MEGA

Distribucions i transport • • • • • • • • • • •

AMETLLER PONS, ANTONI A. PALLISER BENEJAM PONS, ANDREU COBEGA – COCA COLA DISTRIBUCIONES GARAU DISTRIBUÏDORA PALMER, S. A. INEUROPA HANDLING INEUROPA HANDLING MENORCA, UTE KARTA IBIZA, S. A. NEWCO AIRPORT SERVICES UTE TRANSPORT SANITARI PROGRAMAT

ONG • • • • • • • • • •

ASPANADIF ASPAS CÀRITAS CREU ROJA CREU ROJA DE MONTUÏRI DEIXALLES CALVIÀ DEIXALLES SANTA MARGALIDA FUNDACIÓ DEIXALLES ORFEÓ MAONÈS SERVEIS AMBIENTALS DE MESTRAL, S. L.

Escoletes infantils • SOL I LLUNA

Centres esportius i d’oci • • • • • •

FUNDACIÓ REIAL MALLORCA FUNDACIÓ UIB, CAMPUS SPORT MALLORCA TENIS CLUB MARINELAND NOVA SPORT REAL GOLF BENDINAT

Serveis administratius • COLEGIO OFICIAL DE ADMINISTRADORES DE FINCAS DE BALEARES • FORTUNY I ASSOCIATS. DESPATX LABORAL, JURÍDIC I COMPTABLE • NIGORRA MORALES ADMINISTRACIONES • “SA NOSTRA”. CAIXA DE BALEARS

Panificadores i pastisseries • PANADERÍA I PASTELERÍA LA GLORIA • PASTISSERIA CA’N POMAR • QUELY

9


Experiència d’un treballador

http://treballambsuport.caib.es

VULL TENIR UN OFICI, VULL SER LLANTERNER En Juan Carlos Santos té una discapacitat psíquica i treballa en una oficina n Juan Carlos Santos és d’origen argentí, encara que té la nacionalitat espanyola. Treballa des dels 22 anys. Ara en té 52 i viu a Mallorca des de 2002. En aquests anys ha treballat per a una empresa de reciclatge de residus, ha fet de cambrer i actualmet treballa en una oficina de l’EMOP1, tot i que ha estat contractat a través de l’IMFOF. El seu contracte és per a 5 mesos, no renovables, fa 37,5 hores setmanals, les mateixes hores que fan una gran majoria de treballadors d’aquest país, amb la diferència, però, que cobra 560 euros. Viu tot sol, té al·lota. Quan va arribar a l’illa va cercar feina pel seu compte però no va aconseguir res.

E

– “Va ser el meu germà que va contactar amb Gira-Sol2. M’hi vaig apuntar com a usuari per tal de trobar feina. Vaig tenir converses amb el coordinador i la preparadora laboral. Després d’un temps vaig treballar com a jardiner a Tirme3, després vaig treballar com a cambrer, tot i que era una feina que jo ja veia que no m’aniria bé perquè no em veia capacitat per manejar els plats en el braç. Tenia por que em caiguessin. A més t’exigien un ritme ràpid. Només vaig durar el mes de prova”. L’1 d’agost de 2005 va començar a la feina actual, inicialment en tasques de manteniment de l’empresa. Va col·locar les cortines americanes de l’oficina on treballa i va arreglar una sèrie de mobles que s’havien d’ajustar, però aviat es va adonar que no hi havia gaire més feina per fer. Llavors se li va proposar treballar a l’oficina: plegar plànols, encarpetar, enquadernar. Tot aquest treball és necessari, ja que així els arquitectes i els enginyers tenen el material ordenat i ben col·locat quan l’han de consultar. A ell, però, li agrada més la feina de manteniment, ja que és una feina en la qual, com ell diu, “m’he de moure, he de canviar de lloc”. Tampoc li desagrada la feina d’oficina “perquè és gent maca i em duc bé amb ells”. Juan Carlos Santos

Relacions amb els companys de feina En Juan Carlos qualifica les relacions amb els seus companys de feina de “positives”. – “M’he fet amic amb n’Antònia, que està a l’oficina amb mi. Quan no tenim feina conversam una mica, ens fem bromes. També em duc bé amb el cap, amb l’enginyer...”. Ens explica que a l’empresa on treballa “fan projectes”. Darrerament s’encarreguen de fer plànols dels casals per reformar-los. Com ja hem comentat, duu una llarga trajectòria laboral. Durant tres anys va treballar com a operari a la secció de control de qualitat a General Motors. El seu pare era un dels responsables de personal de l’empresa i d’aquella època conserva un mal record. – “Mon pare em deia –quan treballava a General Motors– que era un inútil, que no sabia fer feina. I això em va deixar molt marcat fins que finalment amb el temps em vaig poder deslligar. Tal vegada per això, quan començ una feina sempre tinc por de fer malament les coses, d’equivocar-me”. En Juan Carlos, a causa de problemes mèdics, va estar en tractament psicològic dels 25 als 42 anys, i no va poder fer feina fins que el 1995 va tornar a començar a treballar a un taller de fusteria. Després va realitzar un curs de llanterneria el 1998. La preparadora laboral ens explica com és: “El vaig conèixer fa un mes, és una persona oberta i autònoma, ja que ho demostra el fet que viu sol i que té recursos davant les dificultats que se li poden presentar. Ha dut bé les fases de superar el pas de canviar de feina, que sempre costa”. Les contradiccions de la inserció laboral

1. EMOP, Empresa Municipal d’Obres i Projectes Urbans de Palma. 2. Gira-Sol, Associació Mallorquina per a la Salut Mental. 3. Tirme, Tractament Industrial de Residus del Mediterrani.

10

En Juan Carlos vol treballar, no vol estar aturat sense fer res. No li agrada. Vol acció. Està d’acord que l’administració disposi d’eines, de programes i d’entitats que li donin una mà a la recerca de la feina, ja que tot això l’ajuda en la inserció laboral. No obstant això, però, el sou que cobra no és precisament un gran estímul: “Costa viure amb aquest sou perquè he de pagar les despeses de la casa, el menjar i sort que he deixat de fumar”, comenta amb humor. Un altre problema que veu són els tipus de contractes no renovables que ha tingut: una vegada que ha après l’ofici ha de tornar a cercar feina una altra vegada, es lamenta. – “Abans feien contractes de set mesos; ara en fan de cinc, i no són renovables. Quan acabi aquí m’hauré de tornar a inscriure i cercar una feina nova. Però a mi m’interessa cercar una estabilitat. I d’aquesta manera és difícil”. Per aquest motiu, l’interessa aprendre bé un ofici; un ofici que, a més, li agradi, com és el de lampista: “A l’Argentina vaig fer un curs de llanterner, però era molt de teòrica més que de pràctica. Ara m’agradaria tornar-ne a fer un altre i treballar d’això. Tenir un ofici i una estabilitat”.


http://treballambsuport.caib.es

La Taula de treball amb suport atén 992 persones

LA TAULA DE TREBALL AMB SUPORT ATÉN 992 PERSONES urant l’any 2005, els programes de la Taula de treball amb suport han donat atenció personalitzada a un total de 992 persones. D’aquestes persones, un total de 448 són dones, mentre que el nombre d’homes és un poc superior: són un total de 544.

D

Pel que fa als trams d’edat dels usuaris dels programes de treball amb suport, els més joves han estat els usuaris més majoritaris, amb un total de 283 peticions, formulades per persones que tenen entre 16 i 24 anys. Tot seguit se situa el tram d’edat dels 35 als 45 anys, amb un total de 239 persones. Les persones ateses entre els 25 i els 29 anys han estat 180; bastant igualat amb les 167 persones entre 30 i 34 anys. Finalment, els majors de quaranta-cinc anys han sumat un total de 123 casos. En relació amb el tipus de discapacitat dels usuaris dels diferents programes, destaca el fet que un total de 297 persones presenten alguna discapacitat intel·lectual, mentre que el nombre de persones amb algun tipus de discapacitat física ha estat de 197. Seguidament hi ha un nombre important de persones ateses amb multidiscapacitat: un total de 164, així com de persones amb discapacitat auditiva: 151 casos. També s’han atés 96 casos relacionats amb trastorn de salut mental, i 87 joves amb necessitats educatives especials (NEE). Pel que fa a les estadístiques laborals, durant el 2005 s’han realitzat 397 nous contractes (71 més que en l’any anterior) i se n’han renovat 112. El nombre total de contractes mantinguts s’ha situat en un total de 230, mentre que els contractes indefinits han arribat fins a 176. En aquests moments queden 199 persones que continuen cercant feina i 171 usuaris en període de formació.

Persones ateses segons sexe Dones

448

45,2%

Homes

544

54,8%

Total

992

100%

Persones ateses segons edat 16-24

283

28,5%

25-29

180

18,2%

30-34

167

16,8%

35-45

239

24,1%

> 45

123

12,4%

Total

992

100%

Persones ateses segons tipus de discapacitat Discapacitat física

197 19,9%

Discapacitat intel·lectual

297 29,9%

Discapacitat auditiva

151 15,2%

Amb trastorn de salut mental

96

9,7%

Joves amb NEE

87

8,8%

Multidiscapacitat

164 16,5%

Total

992 100%

Període 2005 Nombre de treballadors Contractes nous Contractes renovats Contractes mantinguts Total contractes Contractes indefinits Usuaris en formació Usuaris en recerca actual

529 397 112 230 693 176 171 199

11


C/ de’n Bosc, 1 07002 Palma Tel.: 971 71 16 27 / Fax: 971 72 23 32 amadip@amadipesment.org

Av. de Palma de Mallorca 1 A 07760 Ciutadella (Menorca) Tel.: 971 481 447 / Fax: 971 484 279 cmm@telefonica.net

C/ de Costa Rica, 23 · 07014 Palma Tel.: 971 45 81 50 / Fax: 971 28 07 86

C/ de la Vinyassa, 12 C, baixos 07005 Palma Tel.: 971 77 12 29 / Fax: 971 46 02 76 serveis@coordinadora.e.telefonica.net

CENTRE DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MIGJORN Ctra. de Campos, km 0 07620 Llucmajor Tel.: 971 66 08 37 / Fax: 971 66 90 38 migjorn@intress.org

Institut de Formació i Ocupació de Calvià (IFOC) C/ na Boira, núm. 2 07181 Palmanova - Calvià Tel.: 971 13 20 68 ifocsuport@calvia.com

Gestió Sanitària de Mallorca C/ del Camí de Jesús, núm. 40 07010 Palma Tel.: 971 21 24 00 / Fax: 971 21 21 91

C/ de Lope de Vega, núm. 1 07013 Palma Tel./fax: 971 285 123 girasol@AMSMGS.e.telefonica.net http://www.gira-sol.com

Av. d’Espanya, 49 · 07800 Eivissa Tel.: 971 19 59 00 Fax: 971 19 59 11

Pl. de la Biosfera, 5 · Maó Tel.: 971 35 62 46 forma.cime@silme.es

Regidoria de Serveis Socials C/ del Gremi de Teixidors, 38 07009 Palma Tel.: 971 17 63 00

C/ del General Riera, 67 · 07010 Palma Tel.: 971 76 15 63 / 33 25 Fax: 971 76 04 75

Pl. de Cort, 4, 2n. 07001 Palma Tel.: 971 72 76 11 / Fax.: 971 22 59 54 ac.social@as.a-palma.es

HORITZO 2006  

INFORMACIO GENERAL SOBRE PERSONES AMB DISCAPACITAT

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you