Rumbo a Valencia
ción áurea como instrumento conceptualmente impecable para articular sus composiciones pictóricas. Musicalidad de las formas, silencios sonoros. Armonía, ritmo, contrapuntos… como elementos comunes a la belleza en cualquiera de sus manifestaciones. Materia y geometría perfectamente hilvanadas a través de sus pensamientos y de sus sentimientos en su vida hecha pintura.
secció àuria com a instrument conceptualment impecable per a articular les seues composicions pictòriques. Musicalitat de les formes, silencis sonors. Harmonia, ritme, contrapunts… com a elements comuns a la bellesa en qualsevol de les seues manifestacions. Matèria i geometria perfectament enllaçades a través dels seus pensaments i dels seus sentiments en la seua vida feta pintura.
Podría seguir escribiendo sobre los innumerables detalles compartidos con Francisco que están ahí, latentes en ese cajón cerrado que es nuestra memoria, y que no queremos abrir cuando el dolor se entremezcla con el afecto, con tantas emociones contradictorias. Podría seguir escribiendo sobre tantos cuadros y murales de Francisco que tuve la oportunidad de ver en casa de su hermano, en la ENAP, en la Academia de San Carlos, en su casa de Zacatecas, en la Presidencia Municipal de Jerez de Zacatecas, en una exposición suya en Durango…
Podria continuar escrivint sobre els innombrables detalls compartits amb Francisco que estan ací, latents en aquest calaix tancat que és la nostra memòria, i que no volem obrir quan el dolor s’entremescla amb l’afecte, amb tantes emocions contradictòries. Podria continuar escrivint sobre tants quadres i murals de Francisco que vaig tenir l’oportunitat de veure a casa del seu germà, a l’ENAP, a l’Acadèmia de Sant Carles, a la seua casa de Zacatecas, a la Presidència Municipal de Jerez de Zacatecas, en una exposició seua a Durango…
Pero sencillamente voy a terminar, y voy a hacerlo con las palabras finales de mi intervención aquel día 26 de marzo, el mismo día en que el Mtro. Francisco de Santiago hubiese cumplido años.
Però, senzillament, vaig a acabar, i vaig a fer-ho amb les paraules finals de la meua intervenció aquell dia 26 de març, el mateix dia en què el mestre Francisco de Santiago hauria complit anys.
“Y concluyo como empecé, con otra cita musical. Del Norte
“I concloc com vaig començar, amb una altra cita musical. Del
al Sur, de arriba a abajo, ahora termino con la última estrofa
nord al sud, de dalt a baix, ara acabe amb l’última estrofa d’un
10