Issuu on Google+

L’ASSOCIACIÓ CULTURAL L’ALJAMA. L’Associació Cultural l´Aljama de Bétera, naix l’any 2004, gràcies a la motivació d'un grup de persones, amb iniciatives i molta il·lusió per treballar en l'apassionant món de la Cultura Popular i Tradicional Valenciana, amb una idea clara de mantenir vives els costums i les tradicions valencianes. Des d'eixe moment i fins a l'actualitat, l'Aljama de Bétera ha tingut una activitat intensa, destaquem alguns dels treballs realitzats: De manera especial destaquem el treball monogràfic de Bétera, realitzat per l´Aljama junt en Fermin Pardo i publicat per les Obreres i Majorals de 2004, que ha quedat constatat en el CD "la Música Popular i la festa d'un poble, Bétera". En aquest treball de camp, vam arreplegar material del nostre poble molt interessant per a nosaltres, cançons de pasqua, de treball, infantils, cançons festives i de reunió, melodies i cançons per a ballar i també una gran part de música tradicional religiosa de gran valor, per correspondre a una tradició ja perduda a Bétera com era "l'aurora i els auroreros". Per a poder fer tot aquest treball, vam comptar amb l'ajuda d´Amparo Domenech qui ens ficà en contacte amb els informadors Paquita Coll Ricart, María Broseta Miralles, María Coscollar Ingles, Juan Fuentes i Manuel Aloy, tots ells persones majors de Bétera i que ens van transmetre gran part del material arreplegat. Amb molt de treball, de tot el material recopilat s'han pogut montar balls del nostre poble com la Jota de Bétera, la Jota de la Molinera i la Masurca del Trovador, un treball del que ens sentim molt orgullosos. Un altre dels treballs del què ens sentim molt satisfets és el de la recuperació a l'any 2006 de les danses de Bétera, les danses que en la nit del dia 14 d'agost dediquem a la Mare


de Déu d’agost, com a preludi al dia gran de les festes de les alfàbegues de Bétera. Una de les tradicions més generalitzades i antigues en les comarques valencianes és el fet d'organitzar balls de participació oberta en un carrer o plaça amb motiu d'una festa important anual, generalment de tipus patronal de tota una localitat. Totes les danses rituals tenen una finalitat definida (acció de gràcies, adoració o reverència a la divinitat, petició, alabança, etc.). La finalitat originàriament religiosa d'aquests balls es combina perfectament amb la diversió dels que participen en ells, perquè generalment s'utilitzen estructures i moviments senzills. Aquestes danses les vam montar amb una estructura senzilla amb moviments de dansa plana i sense utilitzar complicades passades de Ball de Comptes, reproduint d'aquesta manera la forma de ballar aquestes danses de carrer a Bétera, segons ens van contar els informadors anteriorment citats i com es pot observar a les imatges de l'any 1926 publicades pels Majorals de Bétera de 1993. Cal assenyalar la gran acollida que ha tingut any rere any, aquesta iniciativa de l'Aljama de Bétera, que després d'un intens treball, vam decidir instaurar-lo en el calendari festiu de Bétera, destacant una notable participació de gent ballant les danses i una gran afluència de públic, normalment també participen en l’execució de les danses de Bétera, les Obreres i Majorals. A la Casa de la Cultura de Bétera, hem organitzat diferents actes, dels que cal destacar dos esdeveniments: "Comencem per dins": exposició d'indumentària dels segles XVIII i XIX, on es van exposar més de 120 peces originals de roba interior masculina i femenina, propietat de Victòria Liceras, i 38 peces originals propietat de gent de Bétera que va col·laborar amb


nosaltres. Aquesta exposició va estar acompanyada d'una extraordinària conferència de Victòria Liceras, i d'una entranyable actuació de l'Associació Cultural l'Aljama, amb la collaboració de la colla “Xe que Burrà” i d’Onofre Valldecabres. En aquest esdeveniment, vam fer entrega a l'Ajuntament de Bétera d'un pergamí amb la partitura i lletra de la Jota de la Molinera, cançó que vam recopilar en 2004 a Bétera de l'informant María Broseta -la Cola-. Aquesta Jota es remunta al segle XVIII, com ens mostra una de les seues coples cantada en castellà, que fa referència a l’aparició d’una peça d'indumentària femenina en l'època, com era el mocador de coll:

Desde que salió la moda de los pañuelitos blancos parecen las labradoras palomitas en el campo. "La musica Popular en la Tradició dels Pobles": una exposició d'instruments musicals d’arrel popular dels segles XVII, XVIII, XIX i primer terç del segle XX. Vam poder exposar un total de 74 instruments originals i 7 reproduïts, 52 d'ells propietat de Fermin Pardo, 14 d'Isabel Martí i 15 de Vanesa Muela. A aquesta exposició el va acompanyar una extraordinària mostra i conferència de Fermín Pardo, Vanesa Muela i Pep Gimeno "Botifarra" acompanyats per Pep Ricart com a fil conductor de l’esdeveniment. També es van ballar part de les peces recuperades dels nostres informadors, amb la posada en escena d'aquests balls, baix la direcció d'Inma López, la nostra mestra


de ball, gran coneixedora dels diferents ritmes que formen la musica tradicional valenciana. A conseqüència del nostre treball, han sorgit intervencions en molts pobles del territori valencià, a més de:

2006 Pont Saint Martin (Vall d'Aosta, Itàlia). 2007 Innsbruk (Àustria). 2008 Sant Joan de Labritja (Eivissa). Hem col·laborat amb diferents col·legis i entitats amb xarrades, mostres i tallers relacionats amb la Cultura Tradicional Valenciana. Destaquem els següents treballs: Els tallers realitzats a Carpesa baix la direcció de Fermín Pardo, per a la recuperació de les danses de Carpesa, cal assenyalar que aquesta dansa apareix documentada l'any 1653. També hem col·laborat amb la realització d'un taller de danses al poble de Benaguasil, per a poder muntar les danses de Sant Blai, i recuperar la tradició d’aquesta població de ballar les danses al voltant d'una gran foguera, amb motiu de la festivitat del patró de Benaguasil. Des de l'any 2004 col·laborem amb l'Ajuntament de Bétera, en els tallers de danses que organitza la Regidoria de Cultura. Un altre dels treballs realitzats que volem destacar, és el muntatge del ball dels oficis de Llíria. Hui aquesta dansa ha deixat d'executar-se i ha quedat en l'oblit, afortunadament hem pogut aconseguir material suficient per a poder muntar el ball dels oficis en l'actualitat. Hem comptat amb l'ajuda de Fermín Pardo, qui ens va facilitar les partitures d'aquesta dansa, a més de la relació dels oficis que l'executen i un esquema del ball. Victòria


Liceras, ens ha ajudat amb l’elaboració de la indumentària dels dansadors, basant-se en els seus gravats de l'any 1801 que fan referència al camp de Llíria i la zona del Camp de Túria. I finalment, Inma Lopez ha pogut muntar l'estructura final del ball dels oficis, basantse en la documentació obtinguda. Finalment, destaquem el treball que ara tenen vostés a la mà, "La Memòria dels Sentiments", un monogràfic de la comarca del Camp de Túria. Aquest ha sigut el projecte mes ambiciós que hem fet fins al moment, per tractar-se de recuperar música popular de transmissió oral, una cosa realment difícil hui en dia i de la que ens sentim molt satisfets. Afortunadament encara hem pogut recopilar gran quantitat de material, que forma part dels costums i tradicions i que ens identifiquen a tots com a valencians. Mes avant detallem aquest treball.


Història de l´Aljama de Bétera