Page 1

FICTICIO


És temps de Galeries Del 29 de Setembre al 29 d’Octubre, 2011 Exposició Comité Organitzador Anna Buscató (GGAC) Ana Mas (Abe) Laura Zubiaur (Art Catalunya) Miguel Ángel Sánchez (GIC) Vicky Cortina (GGAC) Catàleg Text introducció catàleg: © David G. Torres Fotografies: © Dani Rovira © Jordi Balanyà Pooch © Andrés Ferrer © els autors Disseny i maquetació: Espluga + Associates Correcció i traducció text catàleg: Núria Oncins / Discobole Impressió: Impremta Orriols Amb el suport de:

Empreses col·laboradores:


index de galeries i artisteS Galeria

Artista

Pag.

3 PUNTS GALERIA AB GALERIA D’ART Absolute Art Space Adn Galeria A-FAD Agora 3 Galeria d’Art Àmbit Galeria d’Art Anquin’s Art & Design Barcelona Art Gallery One Art Petritxol Art Window Artloft Atelier Beaskoa Cal Cego Cal Talaveró Centre d’Art Canals Galeria d’ Art Carme Espinet

Erika Babatz 16 Josep Bofill 18 Haugr 20 Ulrich Vogl 22 Jordi A. Manchado 24 Karol Bergeret 24 Laia Llach Pinsach 24 Eva Ortín 24 Marta S. Blanco 24 Joan Iriarte 26 Ferran Cartes 28 David Casals 30 Guillermo Pfaff 32 Roser Noguera 34 Manuel S. Almendros 36 Juan Adrio 38 Tom Carr 40 Jordi Tolosa 42 Josep Bofill 44 Ann V. Janssens 46 Rosa Siré 48 Neus Colet 50 Neus Roig 52

Galeria

Artista

Pag.

Carme Sallent Contrast Drap Art Ego Gallery Elephant Showroom d’Art Espai (B) Galeria Espai Cavallers 31/33 Espai G d’Art Esther Arias Estudi 59 Francesc Mestre Art Fundació Sorigué Fundació Vila Casas: Museu Palau Solterra Museu Can Mario Galeria Cortina Galeria Alonso Vidal Galeria Àngels Barcelona Galeria Antoni Pinyol Galeria Art Centre Galeria Artevistas Galeria Comas Galeria d’Art Patricia Muñoz

Àngels Gonzalez 54 Ugo Martínez 56 Imanol Ossa Altzibar 58 Noe Serrano 60 Alvaro Soler Arpa 62 Dani Buch 64 Perico Pastor 66 Jordi Fulla 68 Esther Arias 70 Yendris Patterson 72 Pablo Serrano 74 Heiko Blankenstein 76 Mayte Vieta 78 Àngels Ribé 80 Trensig 82 Mar Arza 84 Peter Downsbrough 86 Àlvar Calvet 88 M. Rivera – R. Casanova 90 Guim Tió 92 M. Duran i Quintana 94 Jordi Brualla Martí 96

Galeria

Artista

Pag.

Galeria d’Art Vernissage Galeria Ferran Cano Galeria Fidel Balaguer Galeria H2o Galeria Joan Gaspar Galeria Maragall Galeria Marges-U Galeria Marlborough BCN Galeria MiTO Galeria Oriol Galeria Paqui Delgado Galeria Safia Galeria Tagomago Galeria Trama Galeria Valid Foto BCN Galeria Vilad’Art Galerie IAC / Berlin GlogauAIR / Berlin Hangar Il Mondo

Marta Martínez 98 Miguel Ángel Pascual 100 Helena Basagañas 102 Josep Puig i Cabeza 104 Etienne Krähenbühl 106 Yolanda Martín 108 Nobuko Kihira 110 Pelayo Ortega 112 Christian Van Minnen 114 Xavier Escribà 116 Joanpere Massana 118 Michelle Concepción 120 Manel Armengol 122 Javier Vázquez 124 Camino Laguillo 126 Ramon Gutiérrez 128 Johnny Amore 130 Irene Pascual 130 Laura D’ors 132 Kuno Ebert 132 Toshifumi Hirose 132 Rita Rodríguez 134 Dídac Cortina 136

Galeria

Artista

Pag.

Imaginart Gallery R. Ferrer i Martorell 138 Ismes Galeria d’Art Artur Duch 140 Joan Planellas GALERIA Rómulo Royo 142 Jordi Barnadas Vanessa Linares Capel 144 Kowasa Gallery Juan Bufill 146 L’arcada Kike Suay 148 MACBA Àngels Ribé 150 masART Galeria Joana Cera 152 N2 Galeria Rosó Cusó 154 Niu Espai Artístic Oriol Jolonch 156 Piramidón Héctor Francesch 158 Principal Art Eduardo Arranz - Bravo 160 Raiña Lupa Jordi Mitjà 162 Sala Dalmau Virginia Lasheras 164 Sala Parés Xavier Rodés Torras 166 Setba Zona d’Art Marta Darder 168 Sicart Marta Espinach 170 Silvia Sennacheribbo Valeria Cavestany 172 The Loft Galeria Ramon Guimaraes 174 Traç d’Art Sabrina Sampere 176 OFF TARDOR 178


PròlEg. Il·luminar o il·lustrar

de la llum i la representació, o de la il·luminació i la il·lustració. En realitat, un dels punts teològics nodals de la que seria l’Església reformista tenia relació amb el paper de les imatges dins l’Església i la seva assimilació a l’imaginari i la idolatria religiosos. Davant la idolatria, es proposava l’espiritualitat interior: passar de la idea de Déu com a llum a Déu com a espiritualitat; això eliminava la qualitat de les imatges com a mediadores amb allò diví i el seu caràcter representacional o il·lustratiu. Si bé la Reforma implicà la separació entre Església i Estat (l’una abocada vers l’interior i allò espiritual, l’altre dedicat a l’ordenació d’allò que és mundà), també va fer irreconciliables la il·luminació i la il·lustració. Aquesta fou la lluita del Renaixement i la de Tintoretto: entre il·lustrar i il·luminar.

David G. Torres

És curiós que el moviment cultural que protagonitzà el segle XVIII s’anomeni “la Ilustración” en castellà i “la Il·lustració” en català, mentre que, al context anglosaxó i francòfon, vertaders bressols del moviment, se’l denomini “Enlightenment” (il·luminació) i “Lumières” (llums) respectivament. La il·lustració s’assimila al Segle de les Llums tot provocant també l’assimilació del seu contingut: el fet d’il·luminar l’home, de treure’l de la foscor (l’autèntic projecte del moviment) implica il·lustrar-lo; és a dir, instruir-lo i aclarir la comprensió del món. En ambdues accepcions, bé sigui com a il·luminació o com a il·lustració, sota la seva voluntat emancipadora de l’individu hi rau la intenció de desenvolupar un programa en el qual l’educació i la formació de les persones es posi en primer terme. En efecte, il·lustrar i il·luminar poden tenir significats similars. No obstant, il·lustrar també remet al fet de decorar o exemplificar un relat o una idea, en principi amb imatges. Els dos sentits de la paraula il·lustració estan molt enganxats: una il·lustració que acompanya un text projecta llum sobre allò que està escrit, de la mateix manera que l’escriptura pot aportar llum sobre la imatge. En qualsevol cas, el nus de la qüestió és una de les bases del projecte il·lustrat: el coneixement. Aportar coneixement, il·luminar l’individu per mitjà de la raó, és el projecte del Segle de les Llums. I, malgrat totes les crisis que ha patit (des del ventre mateix del Romanticisme), el projecte sembla una idea potent, que no només argumenta els discursos demagògics de les polítiques culturals, sinó que s’enuncia per tal de glossar les bondats de la pràctica artística. Tot això, malgrat la dificultat de pensar de quina manera l’art contemporani ha il·lustrat o il·luminat res. Al cap i a la fi, més cultura i més art no sembla que hagin aconseguit fer una societat més justa o igualitària, la finalitat de la qual es basi en el coneixement. Per això, el títol de la darrera Biennal de Venècia, ILLUMInations, que fa referència fonamentalment al fet d’entendre l’art com

a il·luminador, semblava una mena de cant de sirena: què pot il·luminar l’art? De fet, al catàleg general de l’exposició hi havia una sèrie de preguntes, dins d’una línia molt il·luminadora, que els artistes participants responien amb escepticisme, com a mínim. No només per l’estranyesa que pot provocar l’aliança entre “nació” i “il·luminació” del títol: sembla contradictori parlar d’un projecte utòpic dins la producció artística com a il·luminadora, associat íntimament a la idea dels individus en convivència o igualtat, més enllà d’orígens, amb el fet que allò que s’ha d’il·luminar sigui precisament la nació, allò que sempre pressuposa un element d’exclusió (o això posava clarament en evidència el projecte de Santiago Sierra pel pavelló espanyol a la Biennal de 2003, quan impedia l’entrada d’aquells que no duguessin documentació espanyola). A no ser que l’esmentada contradicció sigui voluntària. Potser sigui així, i el que s’ha buscat ha estat ressaltar totes les contradiccions de la il·luminació. Al cap i a la fi, una de les apostes fonamentals d’aquesta biennal era l’exposició d’uns quadres de Tintoretto. Tintoretto és el pintor del magnífic El lavatori (Museo del Prado), un quadre on l’espai s’organitza en profunditat per mitja dels cossos i l’arquitectura, de la perspectiva aèria, que fa que l’escena floti com dins d’una nebulosa, i de la llum. Aquesta il·lumina allò que està en primer pla, desapareix en la foscor d’una segona estança oberta però fosca i llueix al fons. Sens dubte, i de manera literal, la recuperació de Tintoretto pel discurs sobre art contemporani que proposava la darrera edició de la Biennal de Venècia respon justament a l’ús que aquest fa de la llum. La llum, com a llum divina, en el sentit heretat de Plotí: Déu és llum. Tintoretto pintà El lavatori entre 1548 i 1549. Tan sols dos anys abans de començar-lo tingué lloc el primer del total de vint-i-cinc encontres que conformaren el Concili de Trento, que es prolongà fins el 1563 i que va suposar, finalment, la separació entre l’Església romana i la reformista. Aquest fet no és aliè a la qüestió

No és estrany que a alguns textos crítics de teòrics contemporanis com Rosalind Krauss, entre d’altres, sobre artistes propers al minimalisme (des de Richard Serra o Dan Flavin a James Turrell, present, justament, a la darrera Biennal de Venècia) s’hi trobin al·lusions a l’espiritualitat o revisions de les obres llegides en clau humanista, com una mena de reinterpretació o actualització de la pintura religiosa del Renaixement. És a dir, gairebé com si les obres de Dan Flavin o Donald Judd fossin una mena de pintura del Renaixement revisada en clau calvinista, sense representació. Semblaria doncs que, precisament, la necessitat de raó, d’humanisme, d’“Enlightenment” o “Lumières” romangués enfrontada a la qüestió de la imatge, la il·lustració, assimilada a la idolatria i a allò que és irracional. No és gens casual la relació que es pot establir entre treballs com els de Dan Flavin o Donald Judd i el calvinisme. L’oposició entre il·luminació i imatges es xifra en una dicotomia entre raó i irracionalitat, en un camí farcit d’iconoclàstia. A partir de la investigació d’episodis iconoclàstics, principalment de la Guerra Civil espanyola (intensament documentats per Pedro G. Romero), Manuel Delgado ha estudiat abastament el camí de la iconoclàstia des de Bizanci i l’Islam (en lluita pels valors espirituals en front del paganisme identificat amb l’adoració de les imatges, d’origen romà), passant per la Reforma (en la separació entre religió i Estat), la Il·lustració (com al projecte de la raó enfrontada a la idolatria), fins a la iconoclàstia contemporània espanyola com un intent de recuperar una modernitat occidental perduda, que reconeix immediatament la seva missió: acabar amb les imatges religioses és establir un ordre basat en la raó. Es tractaria, doncs, d’il·luminar i d’il·lustrar, en el seu sentit més instructiu (les missions pedagògiques de la República). Però llavors el problema rauria no ja en com instruir, una qüestió complexa, sinó en si és possible instruir: què il·luminar? El 1902, Lenin publicava un llibre que anticipava la revolució a Rússia de quinze anys després. El títol enunciava una pregunta paral·lela: “Què fer?”. I cinquanta anys més tard, després d’una primera meitat de segle convulsa, Adorno escrivia la frase cèlebre: “Escriure poesia després d’Auschwitz és un acte de barbàrie”, reconvertida moltes vegades en una altra pregunta: “És possible

escriure poesia després d’Auschwitz?” D’alguna manera, entre una pregunta i l’altra, es revela el substrat ideològic subjacent a l’intent de fer obres il·luminadores: la revisió calvinista de la pintura renaixentista, el propòsit de fer un art il·luminador però no il·lustrador, una pràctica artística carregada d’iconoclàstia. Perquè aquella voluntat il·luminadora, d’un art immanent, vàlid per si mateix, concentrat en la seva pròpia revelació, negava la possibilitat de resposta a les dues preguntes. Des dels seus inicis, el minimalisme, com a conseqüència última de la crítica formalista, de la concentració en la recerca de la puresa i l’essencialitat de la obra, estava carregat de la voluntat d’apartar de l’art, no només els elements narratius i il·lustratius, sinó fonamentalment el seu caràcter compromès ideològicament, el potencial revolucionari i polític que havien anat arreplegant els artistes de les avantguardes europees: il·luminar sí, il·lustrar no. Malgrat això, una de les possibles respostes a la pregunta d’Adorno la donava Jorge Semprún, desaparegut recentment, a La escritura o la vida, on parlava de la impossibilitat literal d’escriure, del bloqueig que l’experiència de la barbàrie provocava en el relat mateix. Com si la pregunta de Lenin s’hagués respost amb una incògnita. De fet, aquest incògnita exemplifica una de las característiques fonamentals de la contemporaneïtat: el bloqueig. Allò que Vila-Matas recorria a Bartleby y compañía a través dels escriptors que optaren per la inacció, per la negativa a seguir produint. Un recorregut del qual, el 1997, Jean-Yves Jouannais en dibuixava el paral·lel artístic, per mitjà d’artistes que havien renunciat a la producció o amb obres inexistents: Artistes sans œuvres. I would prefer not to. Un bloqueig sobre el qual gravita la presumpció de que no és possible il·luminar perquè no hi ha res a il·luminar, perquè no hi ha cap lloc des d’on il·luminar i, l’acció negativa, com a acció de resistència, com a acció política, impedeix de produir. Per altra banda, quina veritat s’hauria d’il·luminar, si resulta impossible aferrar-se a cap, per mínima que sigui? I, a més a més, com ja escrivia Semprún, l’única veritat sobre la qual podia escriure era impossible. Així doncs, no hi a res a il·luminar, ni res a il·lustrar. Tanmateix, potser sí que és possible il·lustrar alguna cosa. No en el sentit d’instruir, sinó en sentit literal, d’acompanyar el text, de ser text, de fer-se relat: Perec a una plaça de París explicant fil per randa tot el que passa, il·luminant, il·lustrant cada mínim detall. Tot, res.


Prólogo. ILUMINAR O ILUSTRAR

para nada ajena la cuestión de la luz y la representación, o de la iluminación y la ilustración. De hecho, uno de los puntos teológicos nodales de lo que sería la Iglesia reformista tendría que ver con el papel asignado a las imágenes en la Iglesia y su asimilación a la imaginería y la idolatría religiosa. Frente a esa idolatría, la propuesta de espiritualidad interior, de llevar más allá la idea de Dios como luz a Dios como espiritualidad, eliminaba la cualidad mediadora de las imágenes con lo divino y su carácter representacional o ilustrativo. Si bien la Reforma implica la separación entre Iglesia y Estado, una volcada al interior y lo espiritual y el otro dedicado a la ordenación de lo mundano, también implica una especie de irreconciliación entre la iluminación y la ilustración. Esa era la batalla del Renacimiento y la de Tintoretto: entre ilustrar e iluminar.

David G. Torres

No deja de ser curioso que el movimiento cultural que protagonizó el siglo XVIII se denomine “la Ilustración” en castellano y “la Iŀlustració” en catalán, mientras que en el contexto anglosajón y francófono (verdaderas cunas ilustradas) se denomina “Enlightenment” (iluminación) y “Lumières” (luces), respectivamente. La Ilustración se asimila al Siglo de las Luces, provocando también una asimilación de su contenido: iluminar al hombre, sacarlo de la oscuridad (verdadero proyecto del movimiento) implica ilustrarlo, es decir, instruirlo y aclarar la comprensión del mundo. En ambas acepciones, como iluminación y como ilustración, en su voluntad emancipadora del individuo, subyace la intención de desarrollar un programa en el que la educación y la formación de las personas estén en primer plano. Efectivamente, ilustrar e iluminar pueden tener significados semejantes, pero ilustrar también remite al hecho de decorar o ejemplificar un relato o una idea, en principio, con imágenes. Ambos sentidos de la palabra ilustración están muy pegados: una ilustración acompañando un texto aporta luz sobre lo que está escrito, de la misma manera que la escritura puede aportar luces sobre la imagen. El nudo, en cualquier caso, está en una de las bases del proyecto ilustrado: el conocimiento. Aportar conocimiento, iluminar al individuo a través de la razón configura el proyecto del Siglo de las Luces. Y, a pesar de todas las crisis que el proyecto ha padecido (desde su mismo seno en el Romanticismo), parece ser una idea potente. Una idea que no sólo argumenta los discursos demagogos de las políticas culturales, sino que se enuncia para glosar las bondades de la práctica artística. Aun cuando es difícil pensar en qué medida el arte contemporáneo ha ilustrado o iluminado algo. Al fin y al cabo, más cultura y más arte no parecen haber conseguido una sociedad más justa o igualitaria basada en el conocimiento como finalidad. Por ello, el título de la última bienal de Venecia, ILLUMInations (referido fundamentalmente a entender el arte

como iluminador) aparecía como una especie de canto de sirena: ¿qué puede iluminar el arte? De hecho, en el catálogo general de la exposición había una serie de preguntas en una línea muy iluminadora, a las que los artistas participantes respondían con escepticismo, como mínimo. No sólo por la extrañeza que pueda provocar la alianza entre iluminación y nación en el título: parece contradictorio referirse a un proyecto utópico en la producción artística como iluminadora, asociado íntimamente a una idea de los individuos en convivencia o igualdad más allá de orígenes, con el hecho de que aquello que viene a iluminar se precisamente la nación, que siempre presupone un elemento de exclusión (o así lo evidenciaba claramente el proyecto de Santiago Sierra para el pabellón español de la bienal en 2003, al impedir la entrada a todos los que no portasen documentación española). A menos que tal contradicción sea voluntaria. Quizás sea así y se haya buscado resaltar todas las contradicciones de la iluminación. Al fin y al cabo, una de las apuestas fundamentales de esta bienal era la exposición de unos cuadros de Tintoretto.

En algunos de los textos críticos de teóricos contemporáneos como Rosalind Krauss, entre otros, sobre artistas próximos al minimalismo, desde Richard Serra o Dan Flavin hasta James Turrell (presente justamente en la última Bienal de Venecia), no es extraño encontrar alusiones a la espiritualidad o revisiones de sus obras interpretadas en clave humanista, como una reinterpretación o actualización de la pintura religiosa del Renacimiento. Es decir, casi como si las obras de Dan Flavin o Donald Judd fuesen una especie de pintura del Renacimiento revisada en clave calvinista, sin representación. Pareciera como si justamente la necesidad de razón, de humanismo, de “Enlightenment” o “Lumières” quedase enfrentada a la cuestión de la imagen, la ilustración, asimilada a la idolatría y lo irracional.

Tintoretto es el pintor del magnífico El Lavatorio del Museo del Prado, en el que el espacio se organiza en profundidad a través de los cuerpos y la arquitectura, de la perspectiva aérea (que hace que la escena flote como envuelta en una nebulosa) y de una luz que ilumina el primer plano, desaparece en la oscuridad de una segunda estancia abierta pero en sombra y resplandece al fondo. Sin duda, de manera literal, si Tintoretto era recuperado para el discurso sobre arte contemporáneo que proponía la última edición de la Bienal de Venecia es justamente por su uso de la luz. La luz como luz divina en el sentido heredado de Plotino: Dios es luz.

No es para nada casual la relación que se puede establecer entre trabajos como los de Dan Flavin o Donald Judd y el calvinismo. La oposición entre iluminación e imágenes se cifra en una dicotomía entre razón e irracionalidad en un camino plagado de iconoclastia. Manuel Delgado, a partir de la investigación de los episodios de iconoclastia, principalmente durante la Guerra Civil española (intensamente documentados por Pedro G. Romero), ha estudiado ampliamente el camino de la iconoclastia desde Bizancio y el Islam (en una pugna por los valores espirituales frente al paganismo identificado con la adoración a las imágenes de origen romano), pasando por la Reforma (en la separación entre religión y estado), la Ilustración (como proyecto de la razón opuesto a la idolatría) hasta la iconoclastia contemporánea española, como un intento por recuperar una modernidad occidental perdida y que reconoce inmediatamente su misión: acabar con las imágenes religiosas es establecer un orden basado en la razón. Se trataría así de iluminar e ilustrar en su sentido más instructivo (las misiones pedagógicas de la República).

Tintoretto pintó el El Lavatorio entre 1548 y 1549. Sólo dos años antes de empezar el cuadro tuvo lugar el primer encuentro de los 25 que conformaron el Concilio de Trento, que se desarrolló hasta 1563 y que a la postre significaría la separación entre la Iglesia romana y la reformista. Un hecho del que no es

Pero entonces el problema estaría no ya en cómo instruir (una cuestión ya de por sí compleja) sino en si es posible instruir: ¿qué iluminar? En 1902, Lenin publicaba un libro que anticipaba la revolución en Rusia quince años más tarde, cuyo título enunciaba una pregunta paralela: “¿Qué hacer?”. Y cincuenta años más

tarde, después de una primera mitad de siglo convulsa, Adorno escribía la célebre frase “Escribir poesía después de Auschwitz es un acto de barbarie”, reconvertida muchas veces en otra pregunta: “¿Es posible escribir poesía después de Auschwitz?” De alguna manera, entre una y otra pregunta se desvela el sustrato ideológico subyacente en el intento de hacer obras iluminadoras: la revisión calvinista de la pintura renacentista, el intento de hacer un arte iluminador pero no ilustrador, una práctica artística cargada de iconoclastia. Porque esa voluntad iluminadora, de un arte inmanente, válido por sí mismo, concentrado en su propia revelación negaba la posibilidad de respuesta a ambas preguntas. El minimalismo, como consecuencia última de la crítica formalista, de la concentración en la búsqueda de la pureza y esencialidad de la obra, estaba cargado desde sus inicios de una voluntad por apartar del arte, no sólo elementos narrativos e ilustrativos, sino fundamentalmente su carácter comprometido ideológicamente, el potencial revolucionario y político con el que habían venido cargados los artistas de las vanguardias europeas: iluminar sí, ilustrar no. Y, sin embargo, una de las posibles respuestas a la pregunta de Adorno la daba el recientemente fallecido Jorge Semprún en La escritura o la vida, donde habla de la imposibilidad literal de escribir, del bloqueo que la experiencia de la barbarie provocaba en el propio relato. Como si la pregunta de Lenin hubiese sido respuesta con una incógnita. De hecho, esa incógnita ejemplifica una de las características fundamentales de la contemporaneidad: el bloqueo. Ese bloqueo que Vila-Matas recorría en “Bartleby y compañía” a través de los escritores que han optado por la inacción, por la negativa a seguir produciendo. Un recorrido del que en 1997 Jean-Yves Jouannais trazaba su paralelo artístico en artistas que habían renunciado a la producción o con obras inexistentes: Artistes sans œuvres. I would prefer not to. Un bloqueo sobre el que gravita la presunción de que no es posible iluminar porque no hay nada que iluminar, no hay de donde iluminar y la acción negativa, como acción de resistencia, como acción política, impide producir. Por otra parte, ¿qué verdad iluminar si es imposible anclarse a una, por mínima que sea? Y, además, ya lo escribía Semprún: la única verdad sobre la que podía escribir era imposible. Así que, nada que iluminar, nada que ilustrar. Aunque tal vez sí sea posible ilustrar algo. No en el sentido de instruir, sino en el literal, en el de acompañar al texto, de ser texto, de hacerse relato: Perec en una plaza en París explicando pormenorizadamente todo lo que pasa, iluminando, ilustrando cada mínimo detalle. Todo, nada.


Prologue. Enlightenment or Illustration? David G. Torres

It is rather odd that the leading cultural movement of the 18th century known as the Age of Enlightenment in English or the Siècle des Lumières in French was called the Ilustración in Spanish or the Iŀlustració in Catalan. The Ilustración was similar to the Age of Enlightenment, as was its content: enlightening humankind – or bringing it out of the darkness – was the true goal of the movement, and as such it implied illustrating or instructing humankind and clarifying its understanding of the world. Having reviewed the terminology used in the respective languages, the terms ‘Age of Enlightenment’ will now be used to refer to the cultural movement as it was known in the English-speaking world, and ‘Illustration’ as it was known in the Spanish-speaking world, as will their respective derivatives. In the aspiration for individual emancipation contained in the meanings of both terms, there was an underlying intention to develop a programme in which people’s education and training took pride of place. Indeed, illustrating and enlightening may have similar meanings, but illustrating also refers to decorating or exemplifying an account or an idea, mainly with images. Both meanings of the word ‘illustration’ are closely linked: an illustration of a text brings light to writings in the same way as writings can bring light to images. In any event, the nexus can be found in one of the cornerstones of an illustrated project: knowledge. Bringing knowledge to or enlightening an individual through reason is what shaped the Age of Enlightenment project. And, in spite of all the crises that the project experienced (caused in part by Romanticism), it appears to be a powerful idea that is asserted in demagogical discourse to defend cultural policies and is enunciated to sum up the goodness of artistic practice. This is so, even when it is hard to conceive of the extent to which contemporary art has illustrated anything. After all, neither more culture nor more art appears to have succeeded in creating a fairer, more egalitarian society based on knowledge

as an objective. It is for this reason that the last Venice Biennale called “ILLUMInations” (basically inferring that art should be understood as enlightening) appeared to be a sort of siren song: What can art enlighten humankind about? Indeed, in the general catalogue of the exhibition, participating artists answered a series of questions (formulated along very enlightening lines) in ways that were sceptical to say the least. Not simply on account of the strangeness of title’s association of the concept of enlightenment (or ‘illumination’ as it appears in the title itself) with the concept of nation: it seems contradictory to refer to a utopian project in artistic production as enlightening, closely linked to the idea of individuals living either side by side or on an equal footing, irrespective of their origins, especially when the object of its enlightenment is the nation, which always presupposes an element of exclusion (which was very clear to see from Santiago Sierra’s project for the Spanish pavilion of the 2003 Biennale, which barred entry to anyone not carrying Spanish ID). Unless, of course, the contradiction was created on purpose. Maybe that is the case, and attempts have been made to highlight the contradictions of enlightenment. After all, one of the main features of this Biennale was the exhibition of several paintings by Tintoretto. Tintoretto is the painter of the magnificent Christ Washing the Disciples’ Feet at the Museo del Prado, in which space is organised in depth through the bodies and the architecture; from an aerial perspective that makes the scene float as if on a cloud; and from the light illuminating the foreground that fades into the darkness of a second open yet dim room, only to become bright once again in the background. Undoubtedly, and in the most literal of senses, Tintoretto was brought back for the discourse on the kind of contemporary art on show at the last edition of the Venice Biennale, precisely on account of his use of light. Light as divine light in the sense inherited from Plotinus: God is light.

Tintoretto painted Christ Washing the Disciples’ Feet between 1548 and 1549. Just two years before starting the painting, the first of the 25 sessions of the Council of Trent was held; the remainder were held over three periods until 1563. And, on top of that, it would signify the separation of the Roman Catholic Church and the Reformed Churches. A fact that is not at all alien to the issue of light and representation, or of enlightenment and illustration. Indeed, one of the key theological issues of the Reformed Churches was the role given to images in Churches and their assimilation into religious imagery and idolatry. Faced with this idolatry, the inner spirituality proposal of taking the idea of God as light further towards God as spirituality led to the elimination of the divine mediatory and representational or illustrative nature attributed to images. Even though the Reformation implied a separation of Church and State, one given over to the inner-self and spirituality and the other dedicated to organising the mundane world, it also implied a kind of irreconciliation between enlightenment and illustration. That was the struggle of the Renaissance and the struggle of Tintoretto: between illustrating and enlightening. In some critiques by contemporary theorists such as Rosalind Krauss on minimalist artists, from Richard Serra and Dan Flavin to James Turrell (who was actually present at the last Venice Biennale), it is not surprising to find allusions to spirituality, or new takes on their works from a humanist angle, as reinterpretations or updates of Renaissance religious painting. In other words, it is almost as if the works by Dan Flavin or Donald Judd were a kind of Renaissance painting reinterpreted from a Calvinist angle, without representation. It would indeed seem as if the need for reason, humanism or enlightenment were confronted with the matter of image or illustration assimilated into idolatry and irrationality. The relationship that can be established between works such as those by Dan Flavin or Donald Judd and Calvinism is not at all accidental. The antagonism between enlightenment and image is encoded in a dichotomy between reason and irrationality along a path plagued by iconoclasm. Based on research into periods of iconoclasm, especially during the Spanish Civil War (thoroughly documented by Pedro G. Romero), Manuel Delgado has extensively studied the path of iconoclasm in the Byzantine Empire and in Islam (in a struggle for spiritual values over Paganism identified with the worship of Roman-origin images), in the Reformation (with the separation of Church and State, in which illustration was a project of reason opposed to idolatry) and in contemporary Spain (in an attempt to recover a lost Western modernity that immediately recognises its mission: to do away with religious images to establish an order based on reason). It would thus be a matter of enlightening and illustrating, in the most instructive of senses (the pedagogical mission of the Second Spanish Republic).

But then the problem would no longer reside in how to instruct (a complex question in its own right), but rather in if it is possible to instruct: What to enlighten humankind about? In 1902, Lenin published a book that anticipated the revolution 15 years later in Russia, the title of which asked a parallel question: What Is to Be Done? And 50 years later, after a turbulent first halfcentury, Adorno wrote the famous sentence “Writing poetry after Auschwitz is barbaric”, which is often turned into another question: Is it possible to write poetry after Auschwitz? In some ways, between one question and the other, an underlying ideological substrate is revealed in an attempt to produce enlightening works: the Calvinist review of Renaissance painting, the attempt to make art enlightening but not illustrative, an artistic practice full of iconoclasm. Because the enlightening desire of an immanent art, valid in its own right and focusing on its own revelation, denied the possibility of answering either question. Minimalism as the ultimate consequence of formalist criticism, of concentration in search of the purity and essence of the work, was, right from the start, loaded with a will to divest art not only of its narrative and illustrative elements, but also – and fundamentally – of its ideologically committed nature; the revolutionary and political potential with which artists of the European avant-gardes brimmed – Enlighten? Yes. Illustrate? No. Nevertheless, one of the possible answers to Adorno’s question was given by the recently deceased Jorge Semprún in Literature or Life, where he talks about the literal impossibility of writing, of the writer’s block that the barbaric experience provoked in the account itself. As if Lenin’s question had been answered with an unknown. Indeed, that unknown exemplifies the fundamental nature of contemporaneousness: the block. This was the block that Vila-Matas explored in Bartleby & Co. through writers who had opted for inaction, for a refusal to carry on producing. An exploration from which, in 1997, Jean-Yves Jouannais drew his artistic parallel in artists that had given up producing or whose works were non-existent: Artistes sans œuvres. I would prefer not to. A block around which presumption gravitates, the presumption that it is not possible to enlighten because there is nothing to enlighten anyone about and nothing to draw enlightenment from. And that negative action – as an action of resistance, as a political action – impedes production. And there is another question: What truth to enlighten humankind about, if it is impossible to anchor oneself in any truth, however small it might be? Moreover, Semprún wrote that the only truth he could write about was impossible. So, nothing to enlighten humankind about, nothing to illustrate. Though maybe it is possible to illustrate something. Not in the sense of instructing, but in the literal sense of accompanying a text, of being a text, of becoming an account: Perec in a Parisian square giving a detailed account of everything that is happening, enlightening humankind and illustrating every tiny detail. All, nothing.


galeries i artistes


3 PUNTS GALERIA Aribau, 75 08036 Barcelona Telèfon: 934 512 348 E-mail: galeria@3punts.com Web: www.3punts.com

Erika Babatz

Der Grüne Punkt I 2011 Fotograma impressió digital a partir de gelatina de plata, pigment sobre paper Hahnemühle Fine Art Baryta 325 (Quadríptic) 50,8 x 40,6 cm Ed 1/3

16


Ab Galeria d’Art Agustí Vinyamata, 55 08402 Granollers Telèfon: 938 707 352 / 669 874 500 Fax: 938 707 352 E-mail: abgaleriadart@abgaleriadart.com

Josep Bofill Personatges 2011 Escultura mixta/llum 189 x 48 x 48 cm

18

19


Absolute Art Space Comercial, 3 08003 Barcelona Telèfon: 932 955 799 Fax: 932 683 695 E-mail: info@absoluteartspace.com Web: www.absoluteartspace.com

Haugr

Vanitas 21st century 2011 Disseny electrònic en capsa de plàstic 20 x 25 x 6,5 cm

20

21


ADN GALERIA Enric Granados, 49 08008 Barcelona Telèfon: 934 510 064 E-mail: info@adngaleria.com Web: www.adngaleria.com

Ulrich Vogl

She Brings The Rain 2011 Paper d’alumini, corda, filferro, altaveus i reproductor d’MP3 190 x 200 x 100 cm Edició de 3

22

23


A FAD

A

B

Pl. dels Àngels, 5-6 08001 Barcelona Telèfon: 93 443 75 20 E-mail: info@a-fad.org Web: www.a-fad.blogspot.com

Jordi Aparicio Manchado A Vida 2011 Tècniques mixtes amb un acabat superficial de pols de plata 925/000 rovellat 5 x 4,5 cm

C

KAROL BERGERET

B La luz tras la puerta (també coneguda com a La Fisgona) 2011 Escultura antropomòrfica realitzada sobre sobre una taula de planxar amb llum 190 x 50 x 10 cm

Laia Llach Pinsach C OFF VS ON 2011 Tècnica mixta: llenç, acrílic, pintura fosforescent, interruptors varis 41 x 41 x 28 cm

Eva Ortín D Llum i color 2011 Tècnica: fosa, pintura Polsera > 8,5 cm diàmetre Penjoll > 6 cm diàmetre

Marta S. Blanco E Eco de Luz 2011 Construcció de nàcar troquelat 15 x 15 x 45 cm

24

E

D


AGORA 3 GALERIA D’ART Pg. Ribera, C. Nou 08870 Sitges Telèfon: 938 940 338 Fax: 938 948 229 E-mail: agora@agora.es Web: www.agora.es

Joan Iriarte Moment màgic 2000 Fotografia analògica original 76 x 100 cm

26

27


ÀMBIT GALERIA D’ART Consell de Cent, 282 08007 Barcelona Telèfon: 934 882 243 Fax: 934 874 772 E-mail: g_ambit@teleline.es Web: www.ambitgaleriaart.com

Ferran Cartes Gir cap a la llum 2011 Escultura, marbre de Carrara 172 x 27 x 27 cm

28

29


ANQUIN’S Dr. Vilaseca, 9-11 43202 Reus Telèfon: 977 312 759 Fax: 977 312 414 E-mail: info@anquins.com Web: www.anquins.com

David Casals La cadència de la llum Acrílic sobre tela 81 x 116 cm

30

31


ART & DESIGN BARCELONA Almogàvers, 142 08018 Barcelona Telèfon: 934 456 303 Mòbil: 644 014 908 E-mail: artdesign.barcelona@gmail.com Web: www.adbarcelona.net

Guillermo Pfaff Neon Instalation 2010 Oli sobre tela 162 x 146 cm

32

33


Art GALLERY One Bonavista, 38 08960 Sant Just Desvern (Barcelona) Telèfon: 933 713 544 E-mail: info@rosernoguera.com Web: www.rosernoguera.com

Roser Noguera Llum 2011 Oli sobre tela 120 x 77 cm

34

35


ART PETRITXOL Consell de Cent, 315 08007 Barcelona Telèfon: 933 174 952 E-mail: info@artpetritxol.com Web: www.artpetritxol.com

Manuel SĂĄnchez Almendros Neither more, nor less 2011 Oli sobre tela 114 x 162 cm

36

37


ART WINDOW Balmes, 52 08007 Barcelona Telèfon: 610 22 96 97 E-mail: agora@agora.es Web: www.artwindow.es

Juan Adrio

Sense títol Foto positivada en Duratrans digital Lambda i muntada en caixa de llum 100 x 70 cm Edició 1/3

38

39


Artloft Campoamor, 2 43202 Reus (Tarragona) Telèfon: 977 310 863 E-mail: artloftcontemporani.blogspot.com

Tom Carr Reverberatio 3 2010  Fusta pintada i LEDs 86 x 87 x 4 cm

40

41


ATELIER Pl. Rovira i Trias, 9 08024 Barcelona Telèfon: 932 844 317 E-mail: info@galeriatelier.com Web: www.galeriatelier.com

Jordi Tolosa Soledad 2011 Ferro, Leds 188 x 63 x 51 cm

42

43


Beaskoa Montcada, 16 08003 Barcelona Tel猫fon: 932 682 790 Fax: 932 682 790 E-mail: galeriabeaskoa@hotmail.com

Josep Bofill Progressi贸 II 1997 Resina, ferro i duratrans 168 x 113 x 38 cm

44

45


Cal Cego Col·lecció d’Art Contemporani Còrsega 284, Principal 1ª 08008 Barcelona Telèfon: 932179380 Fax: 932178770 E-mail: info@calcego.com Web: www.calcego.com

Ann Veronica Janssens AX 2006 Díode electroluminiscent Diàmetre 50 cm

46

47


CAL TALAVERÓ CENTRE D’ART C. de la Font, 20 25340 Verdú (L’Urgell) Telèfon: 973 348 053 E-mail: gestio@caltalavero.cat Web: www.caltalavero.cat

Rosa Siré

Peça de llum (Sèrie L’altra llum) 1994 Metacrilat i llum sobre fusta 120 x 90 cm

48


CANALS GALERIA D’ART C. de la Creu, 16 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Telèfon: 936 754 902 Fax: 936 754 902 E-mail: galeriacanals@canals-art.com Web: www.canals-art.com

Neus Colet Ombra 2011 Aiguafort sobre ferro 45 x 94 x 61cm

50

51


Carme Espinet Balmes, 86 08008 Barcelona Telèfon: 932 160 614 Fax: 934 870 144 E-mail: galeria@carmeespinet.com Web: www.carmeespinet.com

Neus Roig Sense títol (Tríptic) 2011 Tècnica mixta sobre tela 150 x 416 cm

52

53


Carme Sallent Passatge Arcadia, Balmes, 179 08006 Barcelona Telèfon:: 935 195 599 E-mail: galeriacarmensallent@yahoo.es Web: www.galeriacarmesallent.com

Àngels Gonzalez

Ingrávida mañana, filtro de la luz del día. Desplazamiento. Tècnica mixta sobre tela 120 x 120 cm

54

55


CONTRAST Consell de Cent, 281 08011 Barcelona Telèfon: 934 543 393 Fax: 934 544 607 E-mail: info@galeriacontrast.com Web: www.galeriacontrast.com

Ugo Martínez

La dama rosa (Serie de Las tres Gracias)   2009 Caixa de llum, collage, acrílic i dibuix a tinta sobre paper 30 x 50 cm 

56

57


Drap ArT Groc, 1 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 268 48 89 E-mail: info@drapart.org Web: www.drapart.org

Imanol Ossa Altzibar Love 2011 Escopeta, base de marbre i manguera lluminosa 160 x 160 x 35 cm

58

59


EGO GALLERY Enric Granados, 9 08007 Barcelona Telèfon: 934 517 428 E-mail: doctordou@hotmail.com Web: www.egogallery.es

Noe Serrano El Pequeño Dictador 2008 Resina 21,5 x 12,5 x 6,5 cm

60

61


ELEPHANT SHOWROOM DE ARTE València 246, 2 Aº 1 Aª 08007 Barcelona Telèfon: 678 772 976 E-mail: adan@elephantarte.com Web: www.elephantarte.com

Álvaro Soler Arpa Luz original 2009 Os, pintura acrílica, instal·lació elèctrica 150 x 45 x 45 cm

62

63


ESPAI (B) GALERIA Torrent de l’Olla, 158 08012 Barcelona Telèfon: 932 171 090 E-mail: info@espaib.com Web: www.espaib.com

Dani Buch

Sense títol 2011 Tècnica mixta sobre metacrilat 36,50 x 40,50 x 13 cm

64


ESPAI CAVALLERS 31/33 Cavallers, 31 25002 Lleida Telèfon: 629 033 150 E-mail: ec3133@gmail.com Web: www.espaicavallers.com

Perico Pastor Todavía no 2005 Aquarel·la sobre paper 65 x 95 cm

66

67


ESPAI G D’ART La Palla, 10 08221 Terrassa (Barcelona) Telèfon: 937 806 228 / 609 955 998 Fax: 934 192 726 E-mail: susanna@espaigdart.com Web: www.espaigdart.com

Jordi Fulla La pensée innocente V 2005 Acrílic sobre tela 100 x 100 cm

68


ESTHER ARIAS Cotoners, 14 08003 Barcelona Telèfon: 932 682 494 E-mail: esthera@arrakis.es Web: www.estherarias.com

ESTHER ARIAS La verdadera luz del ser 2011 Acrílic sobre tela 110 x 135 cm

70


Estudi 59 Cardener, 59 08024 Barcelona Tel猫fon: 661 889 764 E-mail: omtaller46@hotmail.com

Yendris Patterson Huellas del Poder 2011 Instal路laci贸 190 x 50 x 70 cm

72

73


Francesc Mestre Art Enric Granados, 26-28 08008 Barcelona Telèfon: 934 510 466 E-mail: fmestre@mestreart.com

Pablo Serrano Unidad-Yunta c. 1975 Escultura en bronze 22,3 x 38 x 25,5 cm Firmada “Serrano 1/3” Foto ©Andrés Ferrer

74

75


Fundació Sorigué Alcalde Pujol, 4 25006 Lleida Telèfon: 973 282 080 Fax: 973 706 100 E-mail: info@fundaciosorigue.com Web: www.fundacionsorigue.com

Heiko Blankenstein Junebox 2007 Tinta de oli sobre metacrilat, marc de fusta i cables fluorescents 92 x 129 cm

76

77


Fundació Vila Casas, Museu Palau Solterra Carrer de l’Església, 10 17257 Torroella de Montgrí (Girona) Telèfon: 972 761 976 Fax. 972 760 607 E-mail: palausolterra@fundaciovilacasas.com Web:www.fundaciovilacasas.com

Mayte Vieta

Tarde de encuentro 2002 Foto color Duratrans, vidre laminat, metacrilat , marc de fusta i ferro i llum halògena 123 x 178 x 10 cm

78

79


Fundació Vila Casas, Museu Can Mario Pl. Can Mario, 7 17200 Palafrugell (Girona) Telèfon: 972 306 246 Fax. 972 306 247 E-mail: canmario@fundaciovilacasas.com Web:www.fundaciovilacasas.com

Àngels Ribé Cap al lluny 2002 Neó i fusta 105 x 98 x 8 cm

80

81


GALERIA CORTINA València, 248 08007 Barcelona Telèfon: 934 876 886 E-mail: info@galeriacortina.com Web: www.galeriacortina.com

Trensig

Cristal code reflections of elemental light 2011 Vidre, instal·lació de llum sobre ferro 90 cm diàmetre x 30 altura

82


GALERIA ALONSO VIDAL Fontanella, 13 baixos 08010 Barcelona Telèfon: 933 021 024 E-mail: galeria@alonsovidal.com Web: www.alonsovidal.com

Mar Arza

LECTURA ESTIMADA.......... 2011 Factura de llum amb injerts de poesia mística 47,2 x 38,8 x 4 cm

84

85


Galeria Àngels Barcelona Pintor Fortuny, 27 08001 Barcelona Telèfon: 93 412 54 00 E-mail: info@angelsbarcelona.com Web: www.angelsbarcelona.com

Peter Downsbrough Sense títol (Barcelona) 2009 Fotografia B/N – Gelatina de plata 30 x 40 cm Cortesia Àngels Barcelona

86

87


GALERIA ANTONI PINYOL Del Vidre, 11 43201 Reus (Tarragona) Telèfon: 977 341 041 Fax: 977 382 206 E-mail: galeria@antonipinyol.com Web: www.antonipinyol.com

Àlvar Calvet

Shanghai 2011 Tècnica mixta sobre fusta 10 mòduls de 20 x 20 x 20 cm (altura 80 cm - amplada 95 cm)

88

89


GALERIA ART CENTRE Provença, 253 08008 Barcelona Telèfon: 934 875 154 Fax: 934 878 159 E-mail: galeria@artcentrebcn.com Web: www.artcentrebcn.com

Mapi Rivera – Ramón Casanova La semilla de la imagen Fotografia analògica i revelat químic 120 x 120 cm

90

91


GALERIA ARTEVISTAS Passatge del Cr猫dit, 4 08002 Barcelona Tel猫fon: 935 130 465 Fax: 935 130 465 E-mail: info@artevistas.com Web: www.artevistas.com

Guim Ti贸

Silas 2011 Cera sobre impressi贸 digital 95 x 95 cm

92

93


GALERIA COMAS Passeig de Grà cia, 114 08008 Barcelona Telèfon: 934 153 299 Fax: 934 152 464 E-mail: info@galeriacomas.com Web: www.galeriacomas.com

Marta Duran i Quintana Opennes 2011 Oli sobre tela 130 x 97 cm

94

95


Galeria d’Art Patricia Muñoz Latorre, 122-124, baixos 2º 08021 Sabadell (Barcelona) Telèfon: 931 686 300 E-mail: info@galeriadartpatriciamunoz.com Web: www.galeriadartpatriciamunoz.com

Jordi Brualla Martí LaiaXLight 2011 Peça de fusta d’Iroko 485 x 340 x 150 cm

96

97


Galeria d’Art Vernissage Pintor Serrasanta, 15-A, Local 08860 Castelldefels Barcelona Telèfon: 936 658 618 E-mail: montmer@vernissagehabana.com

Marta Martínez ON-OFF 2011 Paper fotogràfic brillant sobre suport dibond 70 x 100 cm Sèrie: 1 de 5 (més una còpia per a l’artista)

98

99


Galeria Ferran Cano Pl. Duc de Medinaceli, 6 baixos 08002 Barcelona Telティfon: 34 933011548 E-mail: galeriabcn@galeriaferrancano.com Web: www.galeriaferrancano.com

Miguel テ]gel Pascual Fotografies fetes amb dispositiu mテイbil 2010-2011 Lightbox 30 x 22 cm (c/u)

100

101


Galeria Fidel Balaguer Consell de Cent 315, entresòl 2a 08007 Barcelona Telèfon: 934 874 199 E-mail: galeria@galeriafidelbalaguer.com Web: www.galeriafidelbalaguer.com

Helena Basagañas Entre las cosas 2011 Tècnica mixta 146 x 114cm

102

103


GALERIA H2o Verdi, 152 08012 Barcelona Telèfon: 934 151 801 E-mail: info@h2o.es Web: www.h2o.es

Josep Puig i Cabeza

La sopa radiant 2011 Instal·lació mitjançant tub de vidre de borosilicat 3.3, led de llum blanca, submergit en un plat de vidre texturat Conjunt de plat i canelobre 60 x 45 x 30 cm (amb taula 80 x 60 x 72 cm)

104

105


Galeria Joan Gaspar Pl. Doctor Letamendi, 1 08007 Barcelona Telèfon: 933 230 848 E-mail: galeria@galeriajoangaspar.net Web: www.agaleriajoangaspar.net

Etienne Krähenbühl La nuit 2011 Fer et découpage laser (ferro tallat amb láser) 35 x 125 x 22 cm Edició de 3 unitats

106

107


GALERIA MARAGALL Consell de Cent, 295, 1º 1ª 08007 Barcelona Telèfon: 932 182 960 / 934 159 726 E-mail: art@galeriamaragall.com Web: www.galeriamaragall.com

Yolanda Martín En Penombra 2011 Tècnica mixta sobre fusta 120 x 90 cm

108

109


GALERIA MARGES-U Unió, 12 17488 Cadaqués (Girona) Telèfon: 972 258 543 Fax: 972 258 703 E-mail: cadaques@galeriamarges-u.com Web: www.galeriamarges-u.com

Nobuko Kihira Sèrie Llum – Composició Vertical 2010 Paper japonès, ferro i il·luminació 120 x 20 x 20 cm Col·laboració P. Carbó Berthold

110

111


Galeria Marlborough Barcelona València, 284,1r 2a A 08007 Barcelona Telèfon: 934 674 454 E-mail: infobarcelona@galeriamarlborough.com Web: www.galeriamarlborough.com

Pelayo Ortega Heraldo negro 2009 Acrílico y tinta sobre lienzo 70 x 70 cm.

112

113


GALERIA MiTO Rossell贸, 193 08036 Barcelona Tel猫fon: 932 179 012 E-mail: info@mitobcn.com Web: www.mitobcn.com

Christian Van Minnen Still-Life 1.5 2009 Oli sobre tela 76 x 101 cm

114

115


GALERIA Oriol Provença, 264 08008 Barcelona Telèfon: 932 152 113 Fax: 932 155 465 E-mail: info@galeriaoriol.com Web: www.galeriaoriol.com

Xavier Escribà Rainbow 2011 Acrílic sobre tela 80 x 30 x 8 cm

116

117


GALERIA PAQUI DELGADO Sant Antoni, 43 08770 Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) Telèfon: 938 184 236 E-mail: info@galeriapaquidelgado.com Web: www.galeriapaquidelgado.com

Joanpere Massana En l’Arc de Sant Martí hi havia una flor negra 2011 Instal·lació 160 x 80 cm

118

119


GALERIA SAFIA Bruniquer, 9 baixos 08012 Barcelona Telèfon: 932 138 496 E-mail: safia@galeriasafia.com Web: www.galeriasafia.com

Michelle Concepción Surface 8 2010 Acrílic sobre fusta 30 x 30 cm

120

121


GALERIA Tagomago Santa Teresa, 3 08012 Barcelona Telèfon: 932 922 422 E-mail: valerieboned@tagomago.com Web: www.tagomago.com

Manel ArmengoL LUX FLORE 2011 Gelatina de plata mate, sobre planxa d’alumini 100 x 38 cm

122

123


GALERIA TRAMA Petritxol, 5 08002 Barcelona Telèfon: 933 174 877 E-mail: galeriatrama@galeriatrama.com Web: www.galeriatrama.com

Javier Vázquez Welcome to the good life 2010 Tècnica mixa sobre tuler i vinil 70 x 70 cm

124

125


GALERIA VALID FOTO BCN Buenaventura Muñoz, 6 baixos 08018 Barcelona Telèfon: 934 869 806 E-mail: info@validfoto.com Web: www.validfoto.com

Camino Laguillo Sense títol Serie Inward 2010 Imprès sobre baryta paper 10 x 15 cm

126

127


GALERIA VILAD’ART Plaça Major, 1 17406 Viladrau (Girona) Telèfon: 938 849 982 E-mail: galeria.viladart@gmail.com Web: www.viladart.net

Ramon Gutiérrez Llum i figura Oli sobre tela 195 x 195 cm

128

129


Galerie IAC Berlin International Art Consult Brunnenstr, 29 10119 Berlín (Alemanya) Telèfon: +49 163 793 6953 E-mail: info@iac-berlin.de Web: www.iac-berlin.de

Johnny Amore

A

A Spontanperforationen 2010 CN Print 40 x 50 cada fotografia

Irene Pascual B Shadow 2010 Acrílic sobre tela 165 x 160 cm2011 Construcció de nàcar troquelat 15 x 15 x 45 cm

B

130

131


GlogauAIR artist in residence program Berlin

A

Glogauerstrasse, 16 10999 Berlín (Alemanya) Telèfon: +49 30 612 2275 E-mail: info@glogauair.net Web: www.glogauair.net

Laura D’ors A The Monochrome Collection/Yelow 2011 Inkjet print 45 x 30 cm

B

Kuno Ebert B 2010 Retalls d’ impressió de paper de cotó amb la part posterior de color reflectant 190 x 140 cm

Toshifumi Hirose

C

C Light Installation 2011 Retalls de paper I llum 200 x 200 cm

132

133


HANGAR Centre de Producció d’Arts Visuals Passatge Marquès de Santa Isabel, 40 08018 Barcelona Telèfon: 933 084 041 Fax: 933 071 211 E-mail: info@hangar.org Web: www.hangar.org

Rita Rodríguez La luz nació en Galicia 2011 Instalación de audio (No me importa nada) Mides variables

134

135


IL MONDO Calabria, 178 08015 Barcelona Telèfon: 931 882 323 E-mail: ilmondogaleria@gmail.com Web: www.ilmondogaleria.coM

Dídac Cortina 台東區 1st Floor (TAITOKU 1st FLOOR)  2011 Fotografia en Giclée sobre paper estucat 75 x 50 cm     

136

137


IMAGINART GALLERY València 261 - baixos 08007 Barcelona Telèfon: 93 241 22 40 Fax. 93 200 79 99 E-mail: info@imaginart-gallery.com Web: www.imaginart-gallery.com

Robert Ferrer i Martorell Sèrie La Nit 2011 PVC patinat 142 x 30 x 30 cm

138

139


ISMES GALERIA D’ART Sant Pau, 20-22 08800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona) Telèfon: 938 140 761 Fax: 938 140 761 E-mail: ismesgaleria@terra.es

Artur Duch

La llum que il·lumina la ment del poeta 2009 Oli sobre paper cotó 92 x 65 ,5 cm

140

141


JOAN PLANELLAS GALERIA Sant Pere, 10 17320 Tossa de Mar (Girona) Telèfon: 972 342 511 E-mail: galeriajoanplanellas@galeriajoanplanellas.com Web: www.galeriajoanplanellas.com

Rómulo Royo Dark Gaze 2010 Oli, acrílic, tintes i elements elèctrics sobre tela translúcida muntat en alumini 165 x165 cm

142

143


JORDI BARNADAS Consell de Cent, 347 08007 Barcelona Telèfon: 932 156 365 E-mail: g.barnadas@gmail.com Web: www.barnadas.com

Vanessa Linares Capel Reunión en el bosque mágico 2011 Oli sobre tela 100 x 100 cm

144

145


KOWASA GALLERY Mallorca, 235, baixos 08008 - Barcelona Telèfon: 934 873 588 E-mail: gallery@kowasa.com Web: www.kowasa.com

Juan Bufill

Buy Me I Eat You (Tokyo Before Fukushima) 2007 + 2011 Còpia cromogènica en paper Fuji semi mate sobre suport d’alumini dibond 66 x 100 cm

146

147


L’arcada Pg. de Dintre, 11 17300 Blanes Telèfon: 972 351 535 E-mail: art@galerialarcada.com Web: www.galerialarcada.com

Kike Suay

La Senyal 2011 Còpia ultrachrome en paper de cotó Hahnemühle 1/5 80 x 80 cm

148

149


MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pl. dels Àngels, 1 08001 Barcelona Telèfon: 93 412 08 10 Fax: 93 412 46 02 E- mail: comunicacio@macba.cat Web: www.macba.cat

Àngels Ribé

3 punts 1970-1971/2011 Cordill de cotó i focus de llum 350 x 350 cm Col·lecció MACBA. Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Donació de l’artista

150

151


masART GALERIA Sant Eusebi, 40 08006 Barcelona Telèfon: 934 141 597 E-mail: info@mas-art.net Web: www.mas-art.net

Joana Cera Sense títol (sèrie Llum) 1999 Impressió fotogràfica 124 x 160 cm

152

153


N2 GALERIA Enric Granados, 61 08008 Barcelona Tel猫fon: 934 520 592 E- mail: info@n2galeria.com Web: www.n2galeria.com

Ros贸 Cus贸 Batecs 2011 Pasta de paper i llum 107 x 107 cm

154

155


NIU ESPAI ARTÍSTIC Almogàvers, 208 08018 Barcelona Telèfon: 933 568 811 E- mail: info@niubcn.com Web: www.niubcn.com

Oriol Jolonch La última exhalación 2009 Fotografia 90 x 67,5 cm

156

157


PIRAMIDÓN CENTRE D’ART CONTEMPORANI Concili de Trento, 313 08020 Barcelona Telèfon: 932 780 768 Fax: 932 780 410 E-mail: piramidon@piramidon.com Web: www.piramidon.com

Héctor Francesch Dulces sueños con Belén 2011 Acrílic sobre tela 120 x 200 cm

158


Principal Art Còrsega, 288, pral. 1º 08008 Barcelona Telèfon: 932 384 964 Fax: 932 719 141 E-mail: info@principalart.com Web: www.principalart.com

Eduardo Arranz - Bravo Dia de Llum 2004 Oli sobre tela 200 x 200 cm

160


RAIÑA LUPA Consell de Cent, 278, 1r-2ª 08007 Barcelona Telèfon: 932 726 717 Fax: 932 726 717 E-mail: info@rainalupa.com Web: www.rainalupa.com

Jordi Mitjà

Tocinería 2007 Impressió fotogràfica sobre paper baritat 75 x100 cm

162

163


SALA DALMAU Consell de Cent, 349 08007 Barcelona Telèfon: 932 154 592 Fax: 934 878 503 E-mail: saladalmau@saladalmau.com Web: www.saladalmau.com

Virginia Lasheras La continuidad del pensamiento Tècnica mixta sobre paper 100 x 70 cm

164

165


SALA PARÉS

Petritxol, 5 08002 Barcelona Telèfon: 933 187 020 Fax: 933 173 010 E-mail: salapares@salapares.com Web: www.salapares.com

Xavier Rodés Torras DS Inside 2011 Oli sobre fusta 56 x 72 cm

166

167


SETBA ZONA D’ART Pl. Reial, 10, 1r 2a 08002 Barcelona Telèfon: 934 813 696 E-mail: setba@setba.net Web: www.setba.net

Marta Darder El greal Díptic: DωNα. EGO SVM LVX MVNDI 2011 Tècnica mixta sobre llautó 40 x 40 x 25 cm

168

169


Sicart

De la Font, 44 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona) Telèfon: 938 180 365 Fax: 977 678 067 E-mail: galeriasicart@galeriasicart.com Web: www.galeriasicart.com

Marta Espinach En la foscor s´albirava una llum 2011 Dibuix i collage sobre paper          128 x 103 cm

170

171


SILVIA SENNACHERIBBO Enric Granados, 106 08008 Barcelona Telèfon: 933 688 778 E-mail: arte@sennacheribbo.es Web: www.sennacheribbo.es

Valeria Cavestany Tuko 2011 LĂ mpada sargantana en fulla de ferro 30 x 30 x 8 cm

172

173


The Loft Galeria / Espace cultural ample Ample, 5 08002 Barcelona Telèfon: 93 318 24 77 E-mail: info@espace-ample.com     Web: www.espace-ample.com

Ramon Guimaraes Being Good 2009 Fotografia performance Tríptic: 210 x 100 cm - 100 x 70 cm c/u

174

175


TRAÇ D’ART Pg. de la Plaça Major, 27 08201 Sabadell (Barcelona) Telèfon: 937 273 794 E-mail: info@tracdart.com Web: www.tracdart.com

Sabrina Sampere Objetos de las sombras Tècnica Mixta Alçada 140 cm - Diàmetre 11 cm

176

177


OFF TARDOR 28.10.2011 Jornada de debat sobre els paràmetres que han de regir les relacions professionals entre artistes i galeristes. Amb la col·laboració de:

Adn Galeria Galeria Alejandro Sales Galeria Estrany de la Mota Galeria Toni Tàpies Miguel Marcos Nogueras Blanchard ProjecteSD Galeria Palma XII Galeria Sebastià Petit

178

179

Catàleg Tardor de l'Art 2011 / Catálogo Otoño del Arte 2011  

Tardor Art és la gran proposta cultural de la tardor a Catalunya. És una iniciativa impulsada pel sector galerista català que vol crear una...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you