TAPF-11P MEMORIES PARIS

Page 1

ACT & MOT + IVATION ____________________________________________________ Grup A Araceli Mora Jiménez Marisol Jiménez Rivera Alan Latre Cabrera

En l'actualitat la zona de Gentilly es veu afectada per una falta de comunicació amb el centre parisenc, de manera que la vialitat, i els propis serveis de transport es veuen fragmentats, en molts casos per la presència del périphérique. La manca d'aquestes interrelacions urbanes va portar a pensar en la necessitat de restablir

aquests

elements

de

connexió

entre

les

dues

parts.

Així doncs es proposa recollir els fluxos circulatoris que arriben des de París a través de l'anomenada Porte de Gentilly, mitjançant la resolució d'un nou nus que ordenarà l'entrada i sortida de vehicles d'accés al barri, posant-los a un nivell inferior per dotar la nova estació d'un gran espai públic associat. A una escala més petita es treballarà en les interrelacions entre els elements presents a la zona per a això s'ha d'adequar la connexió actual entre la cité universitaire i l'església de Gentilly, creant una plaça de recepció al nou passeig de la via Paul Vaillant Couturier que desenvoluparà un sistema d'espais a diferents nivells creant espais de circulació separativa al mateix temps que de protecció respecte al perifèric. El nou front proposat haurà d'incloure usos relacionats amb el comerç de proximitat i oci, a més de nous espais d'equipament de dimensió reduïda, a més d’habitatge per reubicar les persones desplaçades a la intervenció. Així s'inicia un recorregut que portarà a l'usuari cap a la nova estació de Gentilly des de la cité. Per a solucionar la connexió entre el centre del barri i la nova estació i passeig de VaillantCouturier, es desenvolupa un passeig d'ús exclusivament vianants que porta a l'usuari des de la nova estació cap al nou final de línia de la metropolitana 4. En conjunt s'ha desenvolupat un recorregut que permet circular en diferents direccions relacionant París i Gentilly, a més de la nova fluctuació d'usuaris que aportarà la possibilitat de l'intercanviador modal.

147


SUTURES URBANES ____________________________________________________ Grup B Andrei Mihalache Gerard Fernandez Jordi Mitjans

L'objectiu és trobar una fórmula que permeti reduir l'impacte separador que genera el Périphérique. Analitem els fluxos i circulacions dels ciutadans del barri juntament amb els principals pols atractors d'aquest carreriarribem a la conclusió de que l'aprofitament d'aquestes traces com a grans eixos internodals especialitzats poden acabar sent les pròpies "voreres" de l'autopista deixant de ser aquesta una barrera pel ciutadà.Creiem que s’han de pensar aquests "carrers internodals" des del vianant i no des de l'automòbil, facilitant uns serveis i una mobilitat més sostenible, que generi una millor qualitat ambiental i alhora creïn una vida social, comercial i de carrer que potenciï la cohesió entre els barris perifèrics i Paris. Per aconseguir aquesta cohesió ha d’haver-hi intercanvi d'usos i d'activitats entre una banda i intentar que la gent de Gentilly utilitzi la gran superfície verda que no en fa ús la Cité amb la integració d’equipaments necessaris per la gent del mateix barri, esborrant així les barreres i cooperant per viure millor. Sorgeix la necessitat de resoldre els problemes per aconseguir que aquest carrers internodals integrin el Péripherique i és quan apareix la idea de l'Ecotò com a límit entre els diferents ecosistemes que entren en contacte en el nostre carrer, el de l'automòbil i el del vianant. Aprofitem l'espai no utilitzat per introduir-hi el nostre propi Ecotò, una franja on els dos ecosistemes comparteixin espais, es complementin, hi hagi un filtre entre l'un i l'altre i sobretot, on es concentri la gran majoria d'intercanvis d'activitats. Una franja que ens complementi la mobilitat sostenible que volem pel Périphérique, que ajudi a realitzar amb eficiència i eficàcia el carrer internodal pensat per les relacions entre els peatons i pel seu dia a dia.

155


CONNECTORS VERDS ___________________________________________________________________ Grup C1 Elisabeth Bague Carlos Fernàndez

Les estructures urbanes del territori són molt diverses i molt pròximes, i les barreres urbanes que les envolten i limiten no ajuden gens a unificar el territori, quasi es toquen però no existeix cap relació funcional entre elles. És per això que creiem com a punt més important a resoldre és el de unir les estructures urbanes, abans de introduir un programa concret. Pensem que hem de llegir el territori on actuarem com a una unitat i per tant, és primordial per al bon funcionament de la ciutat que els seus habitant estiguin ben comunicats. I establim com a estratègia general la cobertura de les barreres arquitectòniques més importants. Tanmateix existeixen en el territori carrers que funcionen com a carrers principals, però no estan ben resolts segons les necessitats del territori. És per això que trobem important que agrests carrers es reconverteixin i, i per tant, canviïn de secció per tal de satisfer aquestes necessitats. Un cop unificat el territori és necessari afegir-hi activitats. Unes activitats que creiem que han d’anar destinades a diferent usuaris, ja que la composició actual de les estructures urbanes diverses ha fet que els habitants també tinguin unes necessitats diferents. La disposició i formalització dels edificis responen a un esquema d’edifici rampa transitable que s’adapta al territori tant en planta com en alçada per tal d’integrar-se de la millor manera a la ciutat. S’elevar per tal d’evitar les barreres urbanes, o s’ ajupir per tal obrir visuals al vianant i presentar-se d’una panera amable. Els espais no edificats actuaran de protagonistes ja que el que es pretén és prolongar l’espai verd de la Cité cap a Gentillly. Per tant, el projecte es compon de diverses places de diferent caràcter i usos que la seva suma dóna com a resultat un gran parc central amb edificis que s’eleven com si de turons es tractés per tal d’ajudar al vianant a la transició de la ciutat. Proposem una gran superfície d’espai lliure que acompanyarà als equipaments i farà de pulmó de la ciutat. Uns espais lliures connectats per passeigs que configuraran uns recorreguts amables pels vianants, per tots els espais lliures de la ciutat. És a dir crear una xarxa de verd urbà que ens connecti tots els espais

lliures

disponibles

de

la

ciutat.

159


VIVRE DANS LE VIDE – GENTILLY ARTS CENTER ____________________________________________________ Grup C2 Marc Martí Gimeno

Per unir la ruptura de la xarxa urbana existent entre Gentilly – CitéUniversitaire – Paris, proposo un edifici que connecti els àmbits entre si, afavorint tant la connexió vehicular com la dels vianants. L’inconvenient principal que trobo és a l’hora d’edificar sobre aquest conjunt, ja que no ens permet una circulació continua per tant el que es fa és aprofitar l’estructura que utilitzem per cobrir l’autopista, amb obertura de patis tant per il·luminar l’interior com per poder ventilar els interiors de l’edificació, per penjar una edifciació i així evitar el tall de circulació en planta carrer.En conclusió estem habitant el buit produït per l’autourute du soleil per evitar la ruptura de l’espai. Els àmbits del parc estan agrupats en dos grans grups, un situat al centre definits per les persones que utilitzaran aquest equipaments i l’altre grup col·locat als extrems definits per l’ús que tindrà aquest espai. La illa es dissenya amb una microtopografia molt definida el terreny es completament pla i només trobem desnivell en els llocs on programàticament necessitem un canvi de nivell com són els accessos a la part inferior de la plaça i els accessos de llum. Es proposa una construcció soterrada per dotar al parc de serveis culturals i activitats. GENTILLY ARTS CENTER aquest conjunt consta de 25.000 m2 situats sota rasant i uns 30.000 m2 sobre rasant, construint, un gran espai verd connector entre Paris - citéuniversitaire - Gentilly. Amb aquest equipament el que pretenem és una barreja de la gent, unir tant als habitants de Gentilly com els residents de la citéuniversitaire, complementant els seus equipaments i realitzant una zona ho suficientment atractora i on tothom és benvingut.

171


DESFIBRILACIÓ URBANA ____________________________________________________ Grup D Adrià Camarsa Ignasi Casas Jordi Utset

El projecte s’inicia amb una anàlisi i identificació dels espais d’oportunitat, de les zones on manquen serveis, on la mobilitat és complicada, on una gran presencia d’habitatge social necessita de l’atenció d’intencionades intervencions per a la millora dels espais públics i les condicions de vida en general. Es centra en major mesura al districte de Chaperon Vert, un barri d’habitatges socials on plantegem un fort canvi en la superposició d’espais, usos, serveis i activitats. Es comença per la reorganització de l’espai públic i la mobilitat de l’entorn, augmentat doncs el servei de transport públic i fomentant l’ús de la pròpia bicicleta, utilitzant aquesta millora com a estratègia per a alliberar gran part de l’espai congestionat pel vehicle privat i que pretén convertir-se en noves rambles, places més consolidades pel que fa a l’espai peatonal, espais d’horts urbans entre els habitatges i una franja verda que travessi tot el barri i amb intenció de prolongació. L’obertura del barri s’aconsegueix longitudinalment a través del nou parc, amb una passera connectant amb la Cité i una plataforma a l’extrem inferior fins al parc du Solei Levant al sud de Gentilly. Transversalment el barri es “cus” amb Gentilly amb un joc de passeres, per sobre l’A6, que s’adapten als espais que connecten a banda i banda. El nou espai públic inclourà terciari de proximitat i un seguit de programa que donarà una nova identitat al barri i que aquest a més se’n podrà beneficiar. El terciari apareixerà als espais més de caràcter plaça o rambla i el nou programa, el punt fort del projecte, s’assentarà en el parc lineal paral·lel a l’A6. Com a últim pas ens centrem en la dissecció dels habitatges socials, proposem habitatges amb més superfície, millora de les façanes... L’autopista serà un nou front positiu, amb vegetació, espais d’oci i treball que esdevindrà una àrea d’interès productiu per petits comerciants i d’esbarjo per la gent que viu en l’entorn proper.

177


PARIS GREENWAY ____________________________________________________ Grup E Bernat Colomé Franco Elisa Ferrando Martorell Alba Julià Collados

París ha anat creixent de forma radial i la nostra intenció és la de ramificar aquests creixements mitjançant l’esponjament dels àmbits entre les línies de creixement intentar fer penetrar el verd a l’interior de la ciutat a través d’unes traces. Així: - Per augmentar el rati d’espais verds per persona i el contacte directe amb aquests espais s’ha introduït la idea d’horts urbans: traslladar la ruralitat dins l’urbanitat. - Per millorar els desplaçaments cap a l’interior de París i reduir els kg de co2 emesos pel périphériqueproposem un aparcament intermodal ‘ParkandRide’. - Per tal d’augmentar el radi d’influència de la cité cap als afores de la muralla rodada que aïlla París, es disposaran centres pel desenvolupament cultural. Al nostre projecte ens hem centrat en l’adequació i prolongació de l’aqüeducte al llarg de París i la perifèria. Es tracta de la unió entre la successió de varis espais lliures residuals del teixit urbà i l’aqüeducte de Vanne. Per tal de dissenyar aquest espai hem definit unes condicions bàsiques del ple i del buit que vertebraran la nostra proposta.El ple quedarà condicionat per la forma, que s’adaptarà a l’entorn, l’espai, que ha de crear una transició entre l’exterior i l’interior jerarquitzant espais, la matèria, que actuarà com a funció i no com a producte, i el temps, que també va canviant en funció de l’entorn fa que el ple no sigui estàtic. L’espai buit queda condicionat pel concepte de límit, entès com a un element amb gruix i on hi succeeixen diverses coses i no com a barrera, protagonitzat per la traça i els horts urbans, un ecotó. La traça generada no és una finalitat en sí mateixa, sinó un mitjà per tal de trenar elterritori adjacent a través de filtracions. El gruix es tracta amb la multidisciplinaritatper tal que aquesta es reactivi i reinventi constantment. S S’han trobat els espais amb les condicions més adequades per a cada una de les propostes. De manera transversal i mitjançant 3 eixos: la traça, el tramvia i camins i places, saltem la barrera del périphérique per tal de connectar Gentilly amb la cité i amb París en general. Aquestes transicions s’han intentat fer evidents per a un peató, però a la vegada que li resulti imperceptible i que es pugui desplaçar lliurement pel territorri ‘Thinkpedestrian’.

183


ESTUDIANT LES VORES DEL PERIPHÈRIQUE ____________________________________________________ Grup F Carlos Espejo Martín David Moreno García

La proposta parteix d´estudiar les característiques dels teixits urbans que envolten el Periphèrique en diferents estrats. Això va permetre identificar una sèrie de deficiències en els teixits, especialment en les vores de les grans infraestructures de mobilitat que fraccionaven Gentilly i CitéUniversitaire. També va posar en relleu els nodes de relació existents i els que s´havien de potenciar, l’Eix terciari i el Vector paisatgístic Nord-Sud.Es proposava per tant en un primer terme actuar en aquests tres eixos. 1.Av. Paul VaillantleCouturier – Av. Du Soleil: es crearà una plataforma que permeti identificar els vectors de paisatge Nord Sud en el tram d´incorporació de la A6a i potenciar el caràcter comercial en la avinguda PaulVaillant. 2. A6a: es cobrirà parcialment la autovia per tal de comunicar els barris del ChaperonVert i lePlateau, contribuint a la aparició d´un eix que formarà part dels sistemes generals, ambnoves zones verdes i equipaments . 3. Rue Rafael Blanqui –RER B: habilitar una plaça enfonsada que relacioni l’estació de RER existent, amb un entorn de locals comercials i una nova estació de busos que serveixi de plataforma d´intercanvi amb l´aeroport. En un últim pas es van establir els condicionants per tal de dissenyar l’envolvent. A. Reconeixement del caràcter terciari del carrer : fer-lo servir d´arteria terciaria entre el centre de la vil·la, la Cité i Arcueil. B. Circulació lliure al nivell de plataforma : continuïtat de circulació en el nivell inferior per tal d´oferir uns desplaçaments a voluntat de l´usuari. C. Incorporació d´un walkway programàtic: espai de relació entre el públic i el privat,plataforma que connecti els blocs que fins ara havien estat monofuncionals.

191


CREMALLERA URBANA ____________________________________________________ Grup G Gemma Cisa Pàmies Joan Comamala Duran Eduardo Figueras Menacho

Després d’un anàlisi intencionat s’han observat diverses mancances en l’àmbit d’actuació, sobretot pel que fa a la comunicació i mobilitat tant entre la Cité Universitaire i Gentilly, com dins del propi Gentilly en sentit transversal. Tota aquesta incomunicació és deguda a l’existència de diverses vies de gran importància (el Boulevard Périphérique, l’autoroute A6 i el R.E.R.) que sectoritzen l’espai disgregant-lo. És per aquest motiu que el projecte pretén trencar aquesta barrera, unificant Gentilly i connectant-lo amb el seu entorn generant un continu urbà. També es pretén recréixer la Cité Universitaire i integrar-la amb el teixit urbà del qual forma part. S’ha optat per l’eliminació d’una de les ramificacions de l’Autoroute A6, la A6b. Aquesta decisió es basa en dos paràmetres principals: la previsió d’una paulatina reducció del trànsit rodat del Boulevard Périphérique i en que el P.L.U. ja contempla el tractament de la discontinuïtat creada per la ramificació A6a. En l’àmbit d’actuació hem trobat diversos punts d’oportunitat que per les seves qualitats i la seva ubicació (NEURONES) permeten solucionar la problemàtica detectada. Trobem zones o àrees amb diferents inputs que donen peu a recórrer una gran varietat de solucions possibles. En primer lloc, la subconnexió Citè-Gentilly que soluciona la barrera creada per el Boulevard Périphérique. En aquest punt s’ha optat per una connexió subterrània aprofitant tant la topografia com la pròpia forma de l’actual connexió de l’autoroute amb el Périphérique. En segon lloc, la connexió urbana de Gentilly i la continuïtat de la cremallera urbana mitjançant una placa urbana. Aquesta relaciona ambdues connexions generant un volum dinàmic que actua a tots els nivells. Per tal de crear aquesta relació es proposa l’ubicació d’un edifici de mixed uses. En tercer lloc, l’eix vibratori que uneix la placa urbana i el nus intermodal. En aquest punt es pretén crear una gran intercomunicació entre la cremallera urbana i el tramat urbà de Gentilly, mitjançant la creació d’un edifici pont i un joc de talusos que soluciona la diferència d’alçada entre la cota ciutat i la cota autoroute. També s’ubiquen edificis que treballen a diverses alçades, els quals acullen residències d’estudiants, residències-taller, comerç i oficines en funció de la cota a la qual treballen. Per últim, el nus intermodal. La seva funció principal és coordinar la mobilitat generada (noves estacions de R.E.R, Bus, Taxi i Velib, Vehicle privat, Pedestrian), alhora que pretén ser un punt de transició entre l’arribada de l’antiga autopista A6b i la cremallera urbana projectada. Degut a la seva multifuncionalitat té un gran potencial com a font d’activitat per a Gentilly. La suma de tots aquests punts d’actuació dóna lloc a la creació d’una cremallera urbana que genera el continu urbà que requereix Gentilly.

203


REGENERAR LA TOPOGRAFIA EN EL TEIXIT URBÀ ____________________________________________________ Grup H Peni Michailidou Marios Papanikolaou

La pregunta que ens hem fet abans de començar a pensar ha estat "per què connectem Gentilly i CIUP?" Per a nosaltres la resposta no és una connexió física entre els dos espais, sinó que volem apropar el projecte cap a una regeneració des de dins de la problemàtica. En la primera fase interferim en Gentilly, creant una àrea amb coherència que pot acceptar usos de comerç, cultura i serveis únics amb un sistema d'espais públics fluids. D'altra banda a la CIUP reactivem edificis abandonats

existents

enriquint-les

amb

usos

comercials,

residencials

i

culturals. D'aquesta manera donem motius d'una banda als ciutadans, i d'altra banda

als

estudiants

de

CIUP

per

creuar

el

Périphérique.

Fent un zoom de la primera fase de la recuperació de Gentilly, intentem una coherència al centre urbà. Llegim la topografia del paisatge físic i la situació actual a la ciutat i intentem re-incorporar-la en el context urbà contemporani. El sistemaeina que utilitzem per donar suport a aquest objectiu és el sistema de tractar el Bièvre, crear una traça urbana que uneixi edificis públics, espais públics existents i espais semi-privats al llarg del riu.La traça comença del parc Picasso, i segueix per crear una plaça urbana directament relacionada amb l'edifici-pont nou. Aquesta plaça que s'introdueix dins de l'edifici HAM (habitabilitat, activitat, mobilitat) és un dels espais més fàcilment accessibles i que funciona com un punt de mobilitat.Al final, quan elBièvre troba l'església el seu espai s’enriqueix amb noves activitats que tenen una relació més física amb l'aigua.La traça del Bièvre segueix travessant en el teixit urbà de maneres semblants fins que creua el Périphérique per arribaral parc Kellerman. Aquest nou tipus del parc dóna prioritat a la mobilitat dels vianants i després les bicicletes i el transport públic. Per això, peatonalitzemla comunicació dels dos barris, canviem la jerarquia dels carrers, introduïm una xarxa de bicicletes en tots els carrers dels cotxes però diferenciats d'ells i regenerem els carrers existents. Tots aquests moviments creen una xarxa fluïda d'espais que generen un centre urbà coherent en Gentilly.

213


SUTURAR PER FER CIUTAT: SISTEMES, TEIXITS, CONCIÈNCIES _____________________________________________________________ Grup I Pierre BadiaBaurier Albert Mampel i Cava Albert Viladot i Solé

Un primer anàlisis, permet detectar disfuncions importants en la comunicació sociològica, entre París-cité i Gentilly, i també les mateixes disfuncions en la comunicació de la pròpia ciutat de Gentilly. La asimetria existent pel que fa al sistema local d’equipaments, espais verds i densitat de població, entre les zones ChaperonVert, PlateauMazagran i el centre de la ciutat és important i limita l’habitabilitat a escala de barri, impossibilitant la lectura de la ciutat com a conjunt. Si a això hi afegim l’impacte visual i de desconfort que generen les grans infraestructures viaries, la conseqüència són barris – guetos. La voluntat d’unir pot dotar-se de diferents estratègies: 1. Espai públic: la proposta es centra en l’obertura de nous espais verds, noves centralitats d’espaipúblic amb contingut cívic, en la millora de l’existent, i en la connexió entre tots ells. Es tracta de poder-lo llegir com a sistema continu, tant en vertical nord-sud com en horitzontal est-oest. Mitjançant una reestructuracó de l’eix Paul Vaillant, generem un guany important d’aquest espai públic, que ens redibuixa la frontera entre gentilly i el peripherique, dotant-la de sentit cívic i de qualitat ambiental, a diferència de la actual barrera de contenció. 2. Moblilitat:A escala de Gentilly, proposem una nova jerarquia viària, que aposta per a la creació de macroilles. A escala metropolitana, proposem la supressió de dos dels quatre ramals de connexió entre la A6-b i el Périphérique. Aquesta intervenció genera un guany molt important d’espai públic. 3. Activitats: per garantir un seguit de fluxes de gent que revitalitzin la ciutat, hem arribat a la conclusió que caldensificar determinades zones de la ciutat, i per això, incorporem creacióde nous habitatges protegits i privats, així com residències per a estudiants que ampliïn l’oferta de la citéuniversitaire, i la ubicació de nous equipaments locals (fluxes horitzontals est-oest; Gentilly) i globals (fluxes nordsud; cité-parís amb Gentilly).

221


DE LES PORTES DE L’ENCEINTE DE THIERS AL CREUAMENT DEL PÉRIPHÉRIQUE _________________________________________________________________________

Grup J Elia Lopez Gemma Milà

Es proposa una actuació local, l’adaptació espacial i l’adeqüació de programa a cada porta del périphérique a través d’uns patrons obtinguts de l’estudi de les mancances i oportunitats, les necessitats de connexions i limitacions externes i les seves interrelacions de les tipologies de les portes del “périphérique”. Considerem quatre tipus de portes atenent als diferents conjunts de característiques espacials i els seus elements, així com els usuàris i serveis que proporciona: les portes metropolitanes, les majors, les locals i les paisatgístiques. Des de l’àmbit de l’ús i la percepció, les portes són dissenyades per assegurar la transició entre la ciutat i les rodalies, tal com eren enteses abans quan existia la muralla, i ara , modernament entre la ciutat i la infraestructura. Paris ha conegut vàries muralles successives en el curs de la història, trobem traces antigues de les portes de Paris a l’interior de la ciutat. Haussman va aprofitar aquests traçats per crear el sistema de boulevards. Veient les antigues muralles i les seves obertures s’entén el Paris d’ara, les seves dinàmiques i les seves articulacions. Però en la nostra època s’ha creat la darrera muralla, fora de l’escala humana, pensada a l’escala de les màquines, les rondes: el “périphérique”. Trencar la barrera del périphérique implica una millor superació de la infraestructura, provocant una subordinació de l’acondicionament i activitats dels voltants. Tenint una infraestructura rígida, sectoritzada i monofuncional, es tracta de posar-hi peces estratègiques que l’articulin encadenant els espais adjecents que són polifuncionals i socials. Superar el “périphérique” implica un treball de dimensió transversal. Tant per conservar la continuïtat simbòlica de l’enceinte de Paris i les seves corones, com utilitzant aquests punts com a pols d’unió i concentració d’activitats. Les portes garanteixen la transició entre la infraestructura i la ciutat, s’ha d’aprofitar al màxim el potencial de cadascuna segons la seva especificitat. No creiem que la solució sigui incrementar els passos a través del périphérique o fer-los majestuosos, sinó treballar sobre els ja existents, rehabilitant-los i adequant cadascun en la seva escala amb la mínima intervenció, diversificant i articulant les funcions segons la tipologia

de

porta.

229


RALENTIR LA VILLE _________________________________________________________________________

Grup K MartinoPacchetti Marion Denis Camille Rivy Charlotte Nelles

El traçat del Périphérique està creant una frontera a causa de l’ample eix de circulació d'alta velocitat, induint unes parts de "no man 's land" al voltant. La idea principal és d'integrar el Périphérique al teixit sencer de la ciutat i dels seus voltants

per

cosir

el

seu

entorn.

El projecte es basa també en el fet de "frenar la ciutat" de manera general, i d'afavorir l'ús dels vianants i dels bicicletes, de disminuir el nombre de cotxes. Tot això

es

fa

dins

de

la

preocupació

del

desenvolupament

sostenible.

Es basa en el projecte actual de TVK. D'aquesta manera, es crea un conjunt de llocs "punts de referència" a tota la circumferència del bulevard que ens donen una localització

sobre

aquest.

El nostre tros, "T8 Bièvre i A6" es caracteritza per la presència de la CitéUniversitaire, l'arribada de l'autopista A6, i la vall de la Bièvre.El Périphérique es converteix en un nou bulevard urbà, per reintegrar-se naturalment dins de la continuïtat del teixit urbà de la ciutat, i així facilitar les connexions entre una banda i l'altre. El projecte estableix espais de vida variables i espais verds mesurats, una reforma de les tipologies dels edificis, i una xarxa de comunicacions de transport públic. Desenvolupem també el verd de la Cité Universitaire i l'aqüeducte de la Vannes, activant els seus usos. Establim passejades vegetals al llarg del bulevard, densificant les tipologies al costat d'aquest, creant una nova lectura dels fronts edificats. Facilitem també l'ús del transport públic en i al voltant del bulevard, ampliant l'espai dels vianants i del es bicicletes, limitant el nombre de vies de cotxes, planificant un tramvia a la circumferència del Périphérique i des del Sud de Gentilly fins al bulevard, i línies de bus que completen el tramvia creuant-la. Establim també un metro aeri a 8 metres d'alçada, que fa tot el Périphérique més ràpidament. Fem

també

la

reforma

dels

comerços

existents,incloem

els

equipaments que falten a la zona i reemplacem l’antiga estació de RER per un nou edifici intermodal. Dins de la nostra marxa, englobem també els projectes existents, com els projectes del chaperon Vert i principalment el del terreny Lenin.

235


L’ ESPAI PÚBLIC COM A MECANISME SUTURADOR ____________________________________________________ Grup L Mª Dulce Barceló Serra Michel Ortiz Valdés Núria Petit Saludes

Vam detectar de les barreres existents: físiques, psicològiques i d'identitat.D'altra banda, seguint els conceptes de HAM (Habitabilitat, Activitat, Mobilitat) es va determinar quins valors eren deficitaris i per tant havien de desenvolupar-se. Els objectius consisteixen en la disminució de l'impacte del "Périphérique", la integració de l'arquitectura actual i millora dels espais que les envolten, aprofitament dels equipaments i sectors terciaris presents, i introducció d'un programa que provoqui el flux entre les dues àrees.Un cop trencades les barreres psicològiques, per tal de resoldre els talls físics, l'estratègia territorial recau en l'adequació de l'espai públic com a sistema connector i element vertebrador de la proposta. Un espai públic que suturi la inconnexió, que unifiqui i que també actuï com a lloc generador d'activitats i trobades entre els habitants de les dues àrees. Actuació 1 - nous volums edificats al costat del costat oest de l'església, destinats a l'ús de residència per a estudiants. A l'altra banda, s'introdueixen edificacions que alberguen al programa d'oci i habitatge, connectades entre si per un carrer elevada que

a

més

connecta

la

Cité

amb

la

plaça.

Actuació 2 - eliminació de les zones d'aparcament i conseqüent augment d'espai per

al

vianant,

introducció

de

carril

bici.

Actuació 3 - aprofitant el cobriment de les vies del tren es procedeix a la inserció d'un programa d'oficines, supermercat i mercat, creant nous espais d'estada. Actuació 4 - obertura d'un carrer d'accés restringit mitjançant l'actuació puntual basada en l'enderrocament d'algunes edificacions existents de manera que connecti la

zona

de

mercat

anteriorment

descrita

amb

l'equipament

escolar.

Actuació 5- la reducció de trànsit repercuteix notablement millorant la qualitat d'aquesta

porta

d'entrada

al

municipi.

Actuació 6 - la supressió de carrils afecta de la mateixa manera a aquest carrer, mitjançant una ampliació de les voreres actuals. D'aquesta manera s'aconsegueix esborrar els límits i crear una zona d'estada que articula banda i banda.

241


ECOBOULEVARDREINVEST,

TEIXIT

REINVENT,

AGRÍCOLA

URBÀ:

RECONNECT,

RE-

INTERGRATE Grup M MärtaMarklinder Alexandra Blennow

L’ Ecoboulevar delimina la frontera entre la Cité Universitaire i Gentilly, connecta la densitat de la ciutat de París i el paisatge rural de Massy amb una cicatriu d'agricultura urbana i cura amb una Acupuntura d'habilitat, activitat i mobilitat. Hi ha edificis d'ús mixt. Aquests tenen tots el seu propi jardí o espai verd i hort. Cada hort té el seu propi ús i especialitat. Per exemple els horts educatius; situats prop d'escoles i guarderies s'usen perquè l’usuari (l'estudiant o professor) pugui experimentar i aprendre sobre els cultius i d'on venen els aliments, i perquè s'usen. Això és per introduir una nova mentalitat sana i sostenible, que millora la situació econòmica, social i ambiental. Obrim en planta baixa per crear vida i dinàmica al carrer. La naturalesa & l'agricultura en un costat, i el carrer i la infraestructura en l'altre, l'edifici en el medi com un element que dóna força i claredat als dos costats. Un centre nou el en punt estratègic del Périphérique amb un edifici d'ús mixt que marca l'antic part de la terra de ningú o el "no man's-land", que va ser un espai on no hi havia res, és el patrimoni que activem amb nous equipaments. Agricultura urbana dóna una possibilitat d'una vida més sana, fora, de rectificació. Activitats s'ajunten

al

boulevard

i

la

zona

de

naturalesa

de

Massy.

Una linia verda connectarà Paris amb el périphérique i la natura amb un carril de bici nou, carril de córrer i una continuïtat de places i agricultura urbana. La línia verda activa els activitats al llarg del Ecoboulevard i fortaleix seva identitat pròpia, posant activitats importants en el punt més estratègic entre les dues bandes. Allarguem la línia del tram T3 amb una nova parada al punt estratègic Gentilly / Cité Universitaire com un alternatiu comunitari al cotxe. Una estació per llogar o omplir cotxes elèctrics, i una estació de Vélib en el mateix punt crea junts a el carril de bici un nou nus de mobilitat.

247


LA VILLE MOBILE Grup N Bruto da Costa, Ana Guerreiro Costa, Tiago Rocha Dias, Ana

París és una ciutat molt marcada per les infraestructures que li donen suport. El centre de París i la seva perifèria es troben dividits per una via ràpida, La Vie du Périphérique. Les seves estructures verdes, culturals i socials estan desconnectades entre si i no tenen continuïtat. No obstant això, hi ha una estructura que les interconnecta, que travessa i creua el Périphérique i que recorda la importància de tota una ciutat subterrània: la línia de tren. En aquesta infraestructura cada dia una enorme quantitat de persones es mouen. Així la línia de tren, les seves estacions i la possibilitat de relació amb la ciutat adjacent, esdevenen un espai d'oportunitat. La proposta s'inicia amb l'alteració del traçat del tren, ampliant l'espai lliure subterrani i possibilitant el sorgiment del carrer metropolità. Sorgeix el - Fòrum de Gentilly - estructura que reactivarà activitats i espais lliures preexistents al barri. Es crea un sistema d'interconnexió de les diferents formes de transport. La nova estructura parteix de les diferents velocitats existents entre Gentilly i la Cité, possibilitant la relació i connexió de tren, cotxe, bici i vianant. El sistema es composa per un conjunt d'activitats i espais lliures, relacionats a través de circulacions verticals, horitzontals i inclinades, que es connecten a la xarxa de transports, millorant la circulació entre el barri i altres llocs de la ciutat. A Gentilly es proposen residències per a estudiants. Cada edifici és activat per la circulació vertical, que permetrà oferir espais de servei amb caràcter més públic. Algunes plantes baixes dels edificis seran reutilitzades com a tallers (treball i venda). Aquests espais, a través de la circulació inclinada, aproximaran els habitants de les diferents generacions. Apareixeran, a la planta al nivell del tren, sales pels habitants del barri. Per això el sistema s'adapta a través d'un conjunt d'escales mòbils. Així, els diferents usos de la ciutat s’adaptaran a través d'elements mòbils, que reactiven tota l'accessibilitat consonant els ritmes del barri. En arribar a la Cité Universitaire hi haurà una alteració en l'escala dels usos que es reflecteix en l'escala de les circulacions. Sorgeix el "Foyer Urbà" com un espai de trobada que amplia la ciutat. El foyer és el lloc de gestió i manteniment econòmic, però també social i cultural. Apareix la circulació horitzontal com una nova forma de transport que es conjuga amb el tren, amb el cotxe i amb la bici. Tot el conjunt del Fòrum es preveu poder auto-sostenir-se. Els residus dels edificis arribaran al Foyer, on seran transformats en energia, en els espais de circulació. La proposta és així el punt d'arribada i de partida. El Fòrum de Gentilly és una estructura de trobada entre les persones i la ciutat. Es recorda la importància de la ciutat com a espai d'intercanvi i de renovació del preexistent, cap a una ciutat més sostenible i activa. 253


NOUS NUCLIS D’AGLOMERACIÓ DE LA CIUTAT ECOBOULEVARD Grup O Ilaria Fiore Francesco Leoni

La vida del barri de Gentilly es distancia del boulevard i pateix el problema del soroll i contaminació. Ens hem adonat de la inexistència d'espais públics on la gent pugui relacionar-se i gaudir la ciutat. La primera intenció ha estat crear una plaça d'activitat on la gent pugui reunir-se, però una sola centralitat no pot solucionar tot el barri per això hem decidit crear un sistema de places segons les possibilitats i les necessitats de cada part del barri. Les places tenen com propòsit reunir la gent, per això la base és crear un sistemes de places tancades. Delimiten l'espai de la plaça uns edificis modulars destinats a comercial, oficines i habitatge que segons la necessitat puguin canviar el seu ús. Al centre d'aquests nuclis col·loquem una sola activitat principal, per estimular també els fluxos de gent entre les places. Hem diferenciat quatre tipus principals de places: - La plaça gran, situada a les zones buides més grans, són centres d'agregació social on l'activitat principal és un edifici públic. Delimitant el seu voltant, mòduls comercials i oficines, però també habitatges. - La plaça pont / encreuament, és un particular tipus de plaça que ha nascut des de la voluntat de creuar el Périphérique, realitzant un carrer-pont, afegida d'edificis que la delimiten, barrejant l'acció de creuar amb la d’estar. Hhi haurà comerç a tota la planta baixa dels edificis sobre el pont, d'aquesta manera en creuar el pont el Périphérique desapareix, excepte en els punts-mirador sobre ell. L'activitat principal és el recorregut, indispensable per arribar a l'altre costat del barri. - La plaça petita, que hem col·locat a les zones buides llargues i estretes, alternades al parc, creant un recorregut verd on les places identifiquen les parades. Els edificis al voltant poden ser bars i activitats d'oci o també comercial a nivell de mercat dominical. Les activitats principals estan enllaçades al parc. - La plaça d’illa, aquests tipus de places són ja existents així que no necessiten de nous edificis per als seus identificació. Sobretot aquest tipus de plaça té usuaris específics que són les persones que viuen a prop d'elles. La introducció de nous edificis tindran el propòsit de millorar la qualitat i la seguretat de l'espai de manera que aquests llocs s'utilitzin i es cuidin. Les activitats són jocs per als nens i bancs per

als

seus

avis,

sense

molestar

la

intimitat

d'aquests

llocs.

267


ARRONDISSEMENT 14G _________________________________________________________________________

Grup Q Thomas Benedict Holth Clara del Cerro Gutiérrez

La perspectiva des de la qual s'ha elaborat aquest projecte des del seu començament ha estat la d'un acostament progressiu, una mirada subtil, intencionadament delicada, que rebutja les visions fugitives, instantànies, alienes. Hem intentat que fos l'espai mateix, i sobretot els seus usuaris, la seva matèria, els seus propis elements com a ecosistema urbà els s’expressin lliurement, definint les seves mancances i virtuts, i als que utòpicament nosaltres, com arquitectes, podríem incorporar com una mera eina. En la mesura del possible hem indagat en aquests components (animats i inanimats) per descobrir quina intervenció podria millorar aquest lloc, quina filosofia espacial està demanant a crits la ciutat contemporània. La nostra resposta es concreta així en una doble intervenció a dues escales diferents, que són les mínimes que hi ha en un lloc tan complex com ho és el límit (físic i psicològic) entre París i la seva perifèria. Ja s'ha escrit molt sobre aquest tema, i molt oportú és el comentari que l'arquitecte Philippe Panerai feia en el seu article "Paris Métropole: une polycentralité hiérarchisée", quan afirmava que “en una ciutat que ha sobrepassat els seus límits, els confins han de ser domesticats, integrats, sociabilitzats, valoritzats”. En el mateix text redacta, (traducció pròpia): "Es tracta (...) de fer amb, de partir del territori, de la seva història i dels seus habitants". Situa la regió d'Ille de France com una de les grans àrees agrícoles d’Europa, admetent que la reconfiguració de l'agricultura biològica i de l'horticultura són elements que han d'incitar a reorganitzar els territoris. Ens hem posicionat; enfrontant el repte de "domesticar" o "humanitzar" la traça d'escala tan poc humana del Boulevard Périphérique des d'un punt de vista domèstic, responent amb un llenguatge oposat i respectuós alhora amb el territori però sense negar la necessitat i la funció actual que aquesta via compleix en l'actualitat parisenca. La nostra proposta es centra en dues traces, que corresponen a dues escales, una d'elles és, com no podia ser d'altra manera, la traça del Périphérique, que és el cinturó de tota la vila i per tant d’escala metroplitana, i l'altra, és el riu Bièvre, enterrat gairebé totalment, que creua tota la ciutat de Gentilly i ha col·laborat al seu desenvolupament econòmic i històric. Ambdues vies, encara que de caràcter molt diferent, formen part del paisatge i de l'espai urbà de la zona estudiada, i per això hem actuat amb eines comunes, però diferents estratègies. Els cicles d'aigua, matèria orgànica i treball social es tornen protagonistes, i en ser modificats de diferents formes, s'optimitzen aconseguint un major aprofitament dels recursos i una millora de la qualitat de vida dels seus usuaris i dels seus ambients. Durant el procés de projecte hem estat en contacte amb alguns habitants de la zona, i esperem que el nostre treball pugui servir de suport a noves iniciatives.

283


SUTURA SIMBIÒTICA _________________________________________________________________________

Grup R Fernando De la Riva Santillán

Analitzant els tipus d'usos i usuaris que hi ha a l'àrea de Gentilly i la Cité Universitaire de París, observem que a l'àrea central de Gentilly predominen els habitatges unifamiliars, homogeneïtzant els tipus d'usuaris i activitats, a diferència de la part esquerra de Gentilly on tenim més habitatges plurifamiliars, combinat amb edificacions d'usos econòmics i serveis de comerç, el qual no té un ambient tipus barri, creant una dissociació entre el centre i les seves extremitats. Igual que amb la Cité Universitaire i els seus usuaris, els quals són d'una tipologia diferent a la que trobem fora del cinturó del Périphérique ja que gaudeix d'un emplaçament afavorit per la seva ubicació, dins del cinturó del Périphérique, gaudint d'àrees verdes pensades i dissenyades, cosa que no passa a Gentilly, on trobem àrees verdes que no són aprofitades, com el Chaperon Vert i l'aqüeducte, o bé estan flanquejades per blocs plurifamiliars d’habitatges, sense donar percepció de permeabilitat. Una altra situació negativa dins de Gentilly és la disjunció dins del mateix generada per la línia del RER i l'autopista A6 (l'Autoroute du Soleil), que generen un tipus d'illa, envoltada per aquestes barreres. Una vegada tenint en compte això es va prendre la decisió d'intervenir en l'àrea de l'Autoroute du Soleil, per unir, la part del Chaperona Vert amb aquesta part aïllada, creant una simbiosi urbana, per generar una interacció entre individus de diferents rols, fent que aquesta diferència d'actors socials generi una reacció on la interacció entre ells sigui profitosa per a tots i no separativa. El projecte comença a prendre forma aprofitant les àrees verdes sense ús dels costats de l’A6 transformant-les en vies de vianants amb usos mixtos (oficines, tallers, habitatges d'estudiants, etc). Prolongant aquesta unió a través del Périphérique fins a la Cité Universitaire creant parcs i àrees de recreació i oci, propiciant la convivència entre estudiants, empresaris i famílies, creant "usos pels usuaris" i dotant-los d’un espai de transició amigable, integrant vies de comunicació de vianants i vehiculars. Creant un pont que travessa l’A6 d'est a oest aprofitant la connectivitat que té amb la parada de RER Gentilly i rehabilitant un altre pont que es troba més al sud sobre la mateixa autopista, incorporant equipaments esportius i econòmics, així com pàrquing. Al nord a la intersecció de l’A6 amb el Périphérique generem una esplanada que creua fins a la Cité Universitaire, suturant de nord a sud i d'est a oest. La proposta del pàrquing sorgeix de la necessitat de donar un lloc als vehicles sense llevar-li prioritat al vianant, utilitzant aquest espai per implantar activitats de comerç més local, aprofitant el caràcter de Gentilly, atractors de l'ús de l'espai proposat. També s'aprofita la nova àrea de pàrquing per col·locar sobre aquesta activitats esportives i extreure-les de la Cité Universitaire i estendre-la per la nova línia de sutura, generant convivència, implementant nous sistemes de transport de curta distància com és la bicicleta, creant dos pols d'interès i activitats.

293


GENTILLY CONNECTAT _________________________________________________________________________

Grup S Laura Herrera Ellen Persson

L’àmbit d’estudi engloba el sud de París, on es situa la Cité Universitaire i Gentilly, barri en els suburbis de la capital francesa. Dues zones totalment diferents separades pel Périphérique, infrastructura de circumval·lació divisòria i causant de la naturalesa d'aquests dos espais que han crescut per separat. Gentilly és un suburbi separat de París pel Périphérique i això ha fet d'ell un barri de classe mitjana-baixa que ha quedat aïllat i al marge de la evolucions de la gran ciutat. Però a més és un barri que està en si mateix fragmentat, per l'autovia A6-ai pel RER. Entenent la poca unitat i cohesió que caracteritza aquest suburbi, vam voler treballar en aquesta línia per proporcionar a Gentilly una connectivitat longitudinal d'oest a est. Uns eixos que connectaran i alhora travessessaran tot Gentilly, articulats per una sèrie de nodes, espais públics o punts de reunió o concentració, on els habitants o visitants de Gentilly es trobin. La idea d'eixos la reflectim en dos carrers, la rue Romand Rolland i la rue Louis Gaillet, parcialment existents, però que, transformem en uns eixos continus, obrint carrers o traient edificació al seu pas. Aquests dos eixos són gairebé paral·lels i es troben a la part central de Gentilly, per sota de l'escola. El carrer Romand Rolland de 10m d'ample, serà completament vianants i el carrer Louis Gaillet serà per al trànsit rodat i tindrà dos sentits de circulació, connectant a est i oest amb l'avinguda Raspail i l'avinguda Lenin, també de doble sentit i perpendicular. Pel carrer de vianants proposem uns talls en planta baixa, per obrir aquest carrer a la zona oest, també proposem un canvi en l'ús d'alguns locals en planta baixa per destinar-los a terciari i el canvi del tipus de viari, de trànsit rodat a vianants. D'aquesta manera aconseguim que el vianant pugui moure d'un extrem a un altre de Gentilly a peu, a través d'un carrer que és parcialment comercial en alguns trams i que s'obre en alguns punts del seu recorregut per abastar espais públics. Pel carrer de trànsit rodat proposem uns talls en planta baixa per obrir aquest carrer a la zona oest, afegim un carril al ja existent obtenint un carrer de doble sentit i traiem l'aparcament dels cotxes als carrers ara així guanyar més espai, i mantenim les voreres de 2m. Juntament amb els carrers Louis Gaillet i Raspail obtenim una trama viària en forma de "H". Pel que fa als nodes principals, creem un jardí públic de 12000m2 prop de l'aqüeducte que dóna cabuda a un camp de futbol, dos camps de voleibol, una zona lúdica infantil i una zona de pícnic. També cobrim una part de la A6a per donar continuïtat a aquests eixos per sobre de l'autovia, creant una plaça de 5500m2. A més, en una parcel·la pròxima a l'actual estació del RER, del carrer Romain Roland, escollim una parcel·la per ubicar-hi una estació intermodal on s’albergarà l'estació del RER, l'estació d'autobusos i un pàrquing subterrani de dues plantes per cotxes, cobrint les places que traiem d'aparcament al carrer.

303