Issuu on Google+


Fringes_Franges_Franjas El projecte dels espais de transició i de vores urbanes

Torrent gros, Palma de Mallorca

Taller d’arquitectura i projectes F, 2010-2011 Quadrimestre tardor Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC Professors quadrimestre primavera: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Professors convidats: Miquel Vadell, Antoni Forteza, Col·laboradors: David Balbás, Núria Bisbal (becaris), Catalina Salvà (Doctoranda UPC), Josep Maldonado


Títol publicació: El Torrent Gros, Mallorca. El projecte dels espais de transició i de vores urbanes Primera edició: Març 2011 Editors: Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull; professors del Taller d’Arquitectura i Projecte F de l’ETSAV, UPC Coordinació: Catalina Salvà Matas Col·laboradores: Cristina Barquero Miró i Cristina Porta Serrano Fotografia portada: Grup D_ Ana Comas Montserrat, Alejandro Peñas Lopez, Jose A. Corno Collado. Fotografies introducció: Anna Assamà Peláez, Carles Llop Torné, Catalina Salvà Matas. Fotografies i dibuixos del text 1.1. Enclavament, Connectors, Traces i Inflexions del Torrent Gros: Catalina Salvà Matas Els textos, les imatges i els dibuixos que acompanyen a cada un dels projectes publicats han estat elaborats i facilitats pels seus autors. La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, resta rigorosament prohibida sense l'autorització escrita de l'editor.


INDEX

Fringes_Franges_Franjas El projecte dels espais de transició i de vores urbanes Torrent gros, Palma de Mallorca 0.

EL PRETEXT DEL TORRENT GROS, COM A ESPAI DEL

PROJECTE TERRITORIAL...............................................................................9 1.

L’ATLES DEL TORRENT GROS , UN ANÀLISI DE LES

APTITUDS I VOCACIONS DEL LLOC........................................................17 1.1

La geografia del Torrent Gros

1.2

Una lectura dels àmbits del Torrent Gros: Enclavaments, Connectors,

Traces i Inflexions del Torrent Gros 2.

EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE.............................54

2.1

Estratègies generals per pensar i treballar el Projecte del Territori

2.2

Àmbits i qüestions clau del projecte 2.2.1

Grup A _ Connectivitat Territorial, el Torrent des de la Serra fins

a la mar : Jiménez Climent, Núria / Jorba Gaju, Genoveva / Lorite Gómez, Miriam

2.2.2

Grup B_Post Sprawl City, una franja urbana que permet

creixement de Palma cap al Torrent: Alfonso Burgos, Ivan / Rodríguez Macho, Marta / Sala Bufill, Rafa

2.2.3

Grup C_ Reprogramar el Torrent mitjançant la projectació dels

contactes amb les seves discontinuïtats: Bubé Oller, Joan / Rovira Tolosa, Pep / Silhanova, Kristyna

2.2.4

Grup D1_ T'obrim es Torrent, de ciutat a mar: Comas Montserrat,

Anna / Peña Lopez, Alejandro

2.2.5

Grup D2_ Els Parcs Marj-Arts del Torrent Gros, ròtules puntuals

d’espai públic : Corno Collado, Jose Antonio 2.2.6

Grup E_ Tenir Lloc - Ordre / Origen / Orientació = .OR³, un

nou parc lineal per a la ciutat : Klamminger, Maria / Schoettler, Ann Kathrin 2.2.7

Grup F_ El Torrent Verd, des del cicle de l’aigua : Argudo Pedrós,

Carme / Moncal Marquès, Queralt / Franquesa Badia, Marta

2.2.8

Grup G1_ Un nou Tramvia per connectar, recollir, observar i

conèixer el Torrent i cap a Palma: Assamà Peláez, Anna


2.2.9

Grup G2_ Ecotop: El Parc Territorial de Son Ferriol: Cordobés

Sánchez, Daniel

2.2.10 Grup H_ Cultívate!!! De la pista d'aterratge pels avions al passeig per a les persones, el nou aeròdrom de Son Bonet: López Moreno, David 2.2.11 Grup I_ Fusions, el parc entre els dos torrents: Gallostra Benajas, Joan / Sala Güell, Guillem

2.2.12 Grup J_ Parc dels Molins, del pla de Sant Jordi: Arnan Peña, Marta / Fernández Freire, Ilda / Rocamonde Lourido, Javier

2.2.13 Grup K_ La linealitat del torrent com a eix de connexió entre els nuclis urbans: Falleiros Frare, Ulisses / Zeitouni, Danielle 2.2.14 Grup L_ El Torrent dels barris, la intervenció urbana a través dels espais d’oportunitat que ha generat el Torrent : Ezeiza Karrera, Irati / Bas Mantilla, Anaïs

3.

UNA REFLEXIO DEL TERRITORI, SOBRE LES SEVES

POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT...........................................168 3.1

El Torrent Gros dins la Ciutat-Metropolitana i el Territori-Illa, una

oportunitat per rearticular el territori de Palma-Marratxí fins a la Serra de Tramuntana

ANNEXOS.........................................................................................................178 EXERCICIS I EINES D’APROXIMACIÓ AL TERRITORI DESENVOLUPATS EN EL TALLER 1.

Dimensionar vs. mesurar els espais

2.

Mapes i diagrames

3.

Estratègies, sistemes i dispositius

4.

La síntesi del territori des de les primeres idees de projecte


Agraïments: COAIB; Luis Antonio Corral Juan, degà; Antoni Perez-Villegas Ordovás, vocal de visat; Antoni Forteza Forteza, vocal; Joana Nadal, secretaria general. Consell de Mallorca; Maria Lluïsa Dubon Petrus, Consellera de Territori; Miquel Vadell Balaguer, Director Insular d’Urbanisme i Litoral; Joan Carles Fuster, Director de l’Oficina d’Informació Territorial; Alícia Martinez Serrano, secretària de la Consellera Executiva de Territori; Joan Riera Jaume, arquitecte; Xavier Mayor Farguell, ecòleg.


0. EL PRETEXT DEL TORRENT GROS, COM A ESPAI DEL PROJECTE TERRITORIAL 9


Font: Workshop Mallorca 2011 10


INTRODUCCIÓ _____________________________________________________________ EL PRETEXT DEL TORRENT GROS, COM A ESPAI DEL PROJECTE TERRITORIAL _____________________________________________________________ Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull i Catalina Salvà Pensar sobre el Torrent Gros és pensar sobre un territori impossible de delimitar per un àmbit concret. La seva pròpia configuració no es pot entendre des del seu transcurs, sinó que s’ha de pensar des de la totalitat de la seva conca, superficial i subsuperficial, formant part de diferents cicles naturals que conformen la seva traça. El suport físic del Torrent Gros ha permès treballar complementàriament el paisatge, l’arquitectura, l’ecologia i l’urbanisme, entre altres disciplines, com a reunió dels diferents coneixements aplicables al territori format per aquesta franja longitudinal generada pel transport d’aigua, de la Serra de Tramuntana a la mar, lloc de prova magnífic pel debat sobre: - L’experimentació de noves formes per als programes complexos 'mixedforms' d'usos productius, comercials, de serveis i d'equipament territorial supramunicipal. - La projectació d’espais d'habitabilitat entorn de les infraestructures en contextos urbans complexos en àrees urbanes en transformació, on les infraestructures, els mitjans de transport, l'aprofitament dels espais fluvials, ferroviaris o els intercanviadors modals de transport metropolità generen valor afegit i nous enclavaments d'urbanitat contemporània. - La creació de nous paisatges mitjançant el projecte de 'landscape design' d'espais territorials en continuïtat que tenen un paper estructurant a la ciutat contemporània: corredors verds, connectors ecològics, fronts fluvials, vores de les infraestructures, espais de transició urbana i territorial, àmbits de transformació urbana articulats pel transport. - L’exploració d’espais arquitectònics de la ciutat tridimensional, superant les tendències de la hiperespecialització i del zoning monofuncional que han caracteritzat els teixits urbans tradicionals. - La projectació aprofundint en les noves tècniques constructives, estructurals, infraestructurals i els seus requeriments dimensionals, associades als conceptes arquitectònics anteriorment esmentats que concretin arquitectònicament els principis de la sostenibilitat ambiental.

11


12

Font: Miquel Vadell Balaguer


- L’exploració sobre les diferents estratègies per al reciclatge urbà de la ciutat existent i el desenvolupament de nous programes d'habitabilitat, i la cohabitació entre programes d'habitatge, treball i serveis. Amb el motiu de treballar sobre el Torrent Gros, s’ha desenvolupat durant la seva major part en el marc del Taller de Projectes F durant el Curs de Tardor 20102011 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Prèviament a la visita del lloc, es va realitzar un primer estudi del territori des de fora. Això va ser possible gràcies a la generositat dels arquitectes

Antoni

Forteza

Forteza

i

Joan

Riera

Jaume,

autors

del

Desenvolupament de l’ART 9.1 Palma-Marratxí del Pla Territorial Insular de Mallorca, que ens varen facilitat amb una gran generositat tota la documentació de la qual disposaven, així com de presentar-nos-la personalment a una jornada que varem organitzar a l’ETSAV, on també varem poder gaudir de la presència i la presentació d’en Miquel Vadell Balaguer, Director Insular d’Urbanisme i Litoral del Consell de Mallorca. De l’onze al quinze d’octubre de 2010, alumnes i professors varem realitzar una estada de treball a Mallorca, amb la càlida i propera acollida del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (a la seu de Mallorca) juntament amb els representants tant d’aquesta entitat com del Consell de Mallorca, encarregats principals de transmetre un nou descobriment del Torrent, així com de l’illa. Allà, varem poder contar amb autòctons que ens anaven descobrint peces de l’illa, en format col·loqui amb Miquel Vadell, Manolo Cabello, Carlos Garcia-Delgado, i Biel Horrach; en format visita guiada, amb la gran ajuda d’en Toni Forteza i en Miquell Vadell; i en format presentació, on varem tenir el gust de rebre a vàries personalitats del Consell de Mallorca, com la Consellera Maria Lluïsa Dubon, i del COAIB. El taller es va anar desenvolupant amb la col·laboració puntual d’especialistes en ecologia, com Xavier Mayor Farguell, complementant en marxa un intens Taller que finalitzaria l’onze de gener de 2011, amb la presència de tots els intèrprets del territori, alumnes, professors i convidats, que des del primer dia han elaborat un discurs sobre el lloc, entenent que no és possible de cap altra manera la comprensió i intervenció sobre un territori, en aquest cas, el Torrent Gros, a Mallorca.

13


Font: Catalina SalvĂ  Matas

Font: Grup D

14

Font: Catalina SalvĂ  Matas


L’illa de Mallorca ha viscut, des d’èpoques modernes, sempre a cavall entre el seu paisatge construït i el seu paisatge natural, intentant establir un equilibri entre aquests dos, partint d’una societat de base agrícola, present en el tarannà dels mallorquins i transmès al territori de l’illa. El moment en que Mallorca es converteix en el destí turístic per excel·lència es produeix un canvi territorial substancial. La costa es converteix en un paisatge eminentment de consumició turística i es colonitzen i urbanitzen sòls antigament rurals, transformant-se en allotjaments turístics. Aquells antics poblets de pescadors són ara ciutats turístiques, de cara a la mar, però amb l’esquena descoberta, fins avui en dia1. Així passa al Torrent Gros, situat a l’esquena de Palma i a cavall amb el terme de Marratxí, i els seus nuclis de població, un lloc de ningú, i poques vegades de si mateix. El diàleg amb el Torrent Gros ha permès entendre el seu territori, des de la seva formació fins a l’actualitat, formant la base per poder situar-lo com a punt de referència de la ciutat, com a lloc d’oportunitat que és, i ha permès debatre sobre la nova generació d’un paisatge d’identitat dels seus habitants, el nou Torrent Gros.

1

L’illa de Mallorca és la zona turística amb més pernoctacions de l’Estat Espanyol (2009).

Les Illes Balears són la Comunitat Autònoma amb el grau d’ocupació hotelera més alt de l’Estat Espanyol (2009). INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (en línia) http://www.ine.es/ (Consulta 12 de febrer de 2011). 15


Workshop Mallorca

Workshop Mallorca

Workshop Mallorca

Workshop Mallorca

Workshop Mallorca

16

Presentacions finals

Presentacions finals


1. L’ATLES DEL TORRENT GROS, UN ANÀLISI DE LES APTITUDS I VOCACIONS DEL LLOC 17


Font: Catalina SalvĂ  Matas

18


L’ATLES DEL TORRENT GROS, UN ANÀLISI DE LES VOCACIONS I APTITUDS DEL LLOC _____________________________________________________________ LA GEOGRAFIA DEL TORRENT GROS _____________________________________________________________ Catalina Salvà Matas La manera de veure i mirar un territori sempre es veu subjectivada per l’observador, que alhora es veu influenciat per tot el seu bagatge de coneixements i interessos personals que condicionen la seva mirada. Normalment observem, jutgem i representem el que veiem, ho fem tant de manera positiva com negativa, però com a instrument de projectació se sol treballar potenciant les visions personals i positives del territori, associades a virtuts, per intentar sobrepassar les negatives, sovint associades a problemes del mateix. Com deia Augustin Berque2 en el seu article sobre L’origen del Paisatge: “Aquesta bellesa (de la naturalesa) té més a veure amb la mirada que es dirigeix cap a les coses que amb les coses en si mateixes: és el sentiment el que crea la bellesa. Dit d’una altra manera, si la naturalesa es converteix en qualque cosa agradable de mirar és perquè la mirem com a paisatge.” La comprensió del territori a través de l’Atlas permet l’aproximació al territori mitjançant aquesta forma-mètode concrets. És una eina desenvolupada amb èxit en diferents assignatures impartides pel professor Carles Llop, entre elles la “Ciutat Mosaic Territorial” on es treballa la lectura de diferents ciutats a base de la generació d’informació en forma d’Atlas, experiència similar a la que s’ha realitzat al Torrent. La història d’un territori es transmet en la seva matriu biofísica. El territori mostra de manera transparent les traces del que l’ha format, aigua, vent, erosió... forces modeladores del nostre paisatge. La Serra de Tramuntana com a gran generadora de gran part de les escorrenties de l’illa, una d’elles la del Torrent Gros, com el seu nom indica el torrent més gros, denominació generada per la toponímia, reflex popular de la història d’un poble, al seu territori. El Camí dels Reis, el Camí de sa Fita... són només els noms del sistema de connexions del territori, però el punt on 2

BERQUE, Augustin, 1997, “En el origen del Paisaje”. A: MADERUELO, Javier, 2005,

El Paisaje, Génesis de un concepto, Madrid: Abada Editores, p. 21 19


Font: Catalina SalvĂ  Matas

20


es va construir el “pont” que travessava el Torrent Gros, va ser tan important va donar nom a la localitat del Pont d’Inca, punt també de confluència entre el Torrent Gros i el de Coanegra. Els recorreguts generats per, cap a i des del Torrent es troben totalment vinculats a la seva geomorfologia. El canvi en la seva pròpia materialitat respecte l’entorn immediat permet entendre el Torrent com un espai generador del seu propi ecosistema, generant unes condicions climàtiques, tèrmiques i perceptives ben marcades. La concentració de vegetació més humida, lligada al torrent, així com la presència intercalada d’aigua, genera l’aparició de fauna pròpia de l’ecosistema de ribera, com amfibis i insectes, a part de instal·lar-se també flora característica com és el bosc de ribera, propiciat per la gran quantitat de nutrients del terreny en qüestió. En tota la seva longitud, el Torrent Gros es manté gairebé continu, establint respecte els seus marges una espècie de franja de continuïtat del mateix ecosistema. Aquesta franja actualment exerceix de frontera física (el Torrent és un espai d’accessibilitat molt difícil), geogràfica (el Torrent és el límit dels termes municipals de Palma i Marratxí) i urbana (els creixements urbans s’han vist “delimitats” pel Torrent, però aquest no s’ha integrat dins el nou sistema). Tot i detectar aquesta franja de continuïtat, el Torrent es veu interromput en nombrosos punts, combinant aquesta fragmentació amb la innaccessibilitat directa del Torrent, el que suposa una manca d’identitat de la societat respecte el Torrent. Els propis creixements de Palma i Marratxí s’han realitzat de manera dispersa, però ordenada seguint les traces de les grans infraestructures metropolitanes-insulars que neixen de Palma i que travessen el Torrent Gros, i el territori, en diferents punts. Aquestes grans traces de mobilitat i connexió provoquen una irònica desconnexió en els punts d’encreuament, on el Torrent perd les seves característiques que l’identifiquen i, en aquells punts, passa a només complir amb la funció de drenatge territorial. El transcurs del Torrent queda marcat pels components propis de l’ecosistema que el forma, exercint el paper d’elements visuals de percepció i diferenciació del territori, en totes les seves visions. El torrent retalla el territori, acompanyat per la seva pròpia fisonomia, exercint d’embut entre la Serra de Tramuntana fins a la mar, i al revés. És un element també d’orientació territorial, ja que el seu recorregut lineal permet la situació relativa respecte un entorn referències visuals contades i d’escala petita. 21


El Torrent Gros com a element de relaci贸 entre la mar i la Serra de Tramuntana 22


La domesticació del paisatge per part de l’home ha permès la conversió del territori com a productor. La tradició que ha generat el cultiu de la terra es veu implantada o s’intueix a l’àmbit que determina el Torrent Gros. La zona propera del Prat de Sant Jordi es va convertir en l’hort de Mallorca, fet que va mantenir i aferrar el coneixement de la terra, actualment totalment en desús degut al canvi social i econòmic que va trasbalsar l’illa amb l’inici del turisme, un dels canvis significatius més rellevant, però no l’únic. Al territori encara perviuen les marques d’aquesta història, es poden apreciar al parcel·lari, a la colonització de l’arquitectura pròpia d’aquesta saviesa popular (molins, safarejos, síquies, sínies...) que encara avui romanen immòbils en les seves ubicacions originals, fantasmes permanents d’un moment on les interaccions urbanes lligaven amb les del territori i permetien formar un paisatge, que és el que ara associem con a característic de Mallorca. El Torrent Gros defineix en tot el seu transcurs diferents àmbits naturals, rurals, urbans i infraestructurals influenciats per tots aquests, però poques vegades influenciant a la resta, passant moltes vegades desapercebut pel territori que l’ha generat, invisible i moltes vegades molest, tant pel pas de grans autopistes, com per la implantació de noves zones residencials, mantenint-se obviat fins a la actualitat. No obstant, el potencial paisatgístic, ecològic i social del torrent és impensable, la capacitat que ha tingut de resistir, d’adaptar-se i de realitzar les seves pròpies funcions són les virtuts que el podran transformar en un possible nou espai de trobada, de connexió, de regeneració ecològica, en definitiva, un nou espai ordenador del territori, partint de la hipòtesi de que el torrent pot arribar a ser el nou centre d’una ciutat-territori, on aquest espai es forma a partir d’un paisatge subjacent al territori, implantant les lògiques d’ordenació des del propi llenç que l’ha acollit, un paisatge renovat a partir de la comprensió de la història que l’ha generat.

23


La diversificaci贸 de paisatges naturals i domesticats del Torrent.

La Serra de Tramuntana orienta totes les visuals de Mallorca, els molins acaben formant una xarxa de punts de refer猫ncia i el mateix Torrent com a fil conductor del territori.

Una nova concepci贸 del Torrent generada

a

potencialitats.

24

partir

de

les

seves


Anàlisi, [del gr. análysis 'dissolució d'un conjunt en les seves

parts'; format per ana- a través de, sobre, de nou, enrere, contra i -lýsis descomposició] Examen de les parts constituents d'un tot. IEC / Wikipedia

Collage, [mot fr., der. de coller 'enganxar'] m Composició artística feta d'elements diversos (retalls de diari, teixits, etc.) enganxats sobre un suport, com ara tela, fusta o paper. IEC

La lectura de la geografia de Torrent ha anat lligada a un esforç de síntesi de l’observat. La generació de cinc postals del lloc, responent a les impressions momentànies i irreflexives del mateix ha permès elaborar un conjunt de visions del Torrent, moltes vegades sorprenents. El creuament de la informació obtinguda a través de les postals s’ha convertit en imatges collage del lloc, introduint la variable del lèxic per transmetre el conjunt de visions sintètiques de l’anàlisi del lloc. Els tres collage que trobem a l’esquerra determinen un paisatge abstracte del lloc, el paisatge que es recorda, amb elements més importants, potser desordenats, superposats, però que representen gràficament una pluja de records, sensacions i impressions d’una primera visita, que com diu Michel Corajoud3 “c'est l'observation, l'investigation, la prise en compte d'un maximum de données, de tout le système événementiel, de toutes les circonstances qui tissent, sur le plan morphologique et culturel, nos rapports aux choses qui feront que vos décisions et vos projets seront inspirés, inspirés par le monde lui-même”. La primera observació serà la que moltes vegades donarà la primera forma al projecte, com a relació directe entre el coneixement acumulat i el generat, dos binomis que són, possiblement, els que determinen la primera proposta en un projecte. La sistematització d’aquesta lectura s’ha traduït amb l’elaboració d’aquest Atlas de Torrent Gros, recull elaborat com a suma, acumulació i vinculació de diferents components, com ara: -

La lectura del territori en genèric, des del material fotogràfic, topogràfic i ortofotogràfic, com a elements neutres que permeten definir una base comú per a la lectura intencionada del territori i afavoreixen una primera visita virtual a aquest.

3

CORAJOUD, MICHEL, Les neuf conduites nécessaires pour une propédeutique

pour un apprentissage du projet sur le paysage A : BRISSON, JEAN LUC, Le Jardinier, l'Artiste et l'Ingénieur. Besançon: Les Éditions de l'Imprimeur, 2000 25


-

La lectura del territori, des de la literatura que ha generat, a través dels textos històrics i actuals que ens permeten descobrir i entendre parts del Torrent ocultes, així com la generació d’intuïcions de problemàtiques existents al territori.

-

La lectura que altres ja han fet, mitjançant l’anàlisi i recopilació de diferents cartografies històriques, que reflecteixen les preocupacions del moment en que s’elaboren, documents molt valuosos per entendre l’evolució del lloc.

-

La visita al lloc, i la transcripció d’aquesta, la generació de diferents materials com a cartografies, fotografies, videos... de les potencialitats del lloc, analítiques, sistemàtiques i moltes vegades propositives des del seu naixement.

26


27


28


29


30


31


32


33


34


35


36


37


38


39


40


41


42


43


44


Video consultable a http://www.youtube.com/watch?v=nj-DY3zrJYU

45


Font: Catalina SalvĂ  Matas

46


L’ATLES DEL TORRENT GROS, UN ANÀLISI DE LES APTITUDS I VOCACIONS DEL LLOC _____________________________________________________________ UNA LECTURA DELS ÀMBITS DEL TORRENT GROS: ENCLAVAMENTS, CONNECTORS, TRACES I INFLEXIONS DEL TORRENT GROS _____________________________________________________________ Catalina Salvà Matas Límits del territori L’illa de Mallorca, com a illa major de l’arxipèlag Balear exerceix de centre geogràfic de la resta d’illes. Per la seva formació geològica es troba protegida per la Serra de Tramuntana, a tot el front nord, definint una relació/espai important, entesa com a punt de referència i orientació a gairebé tota l’illa. D’una superfície de 3640 km2

i amb una població de 862.397 habitants (2009), es situa

aproximadament la meitat a la capital de l’illa, colonitzant-la de manera concentrada al voltant dels diferents nuclis de població, definint clarament els límits entre territori urbà i territori natural, podent anomenar-ho com paisatge i saturant també la costa de l’illa, produint nous paisatges i evolucionant el litoral en el seu sentit productiu, des de l’antiga funció comercial a la funció turística, consumista d’un paisatge en procés de desaparició a mesura que s’ocupa la totalitat del perímetre de l’illa. Crisi de la centralitat centrípeta Mallorca es troba en el centre de variades rutes i destinacions, equidistant de dues de les ciutats més importants de la Península Ibèrica (Barcelona i València), compartint llengua i cultura. Equidistant també entre les seves illes compatriotes. Es tracta d’un gran intercanviador territorial, a nivell supracomunitari, node de fluxos entre illes, degut a la seva capitalitat. No és casual la ubicació de la capital de l’illa a la badia, amagada i protegida per la serra, en el terrenys de sedimentació, plans i a nivell del mar. Com a port comercial, històricament la ciutat ha crescut a partir de la seva ubicació vora la costa, creixent de manera radial, natural per les seves limitacions físiques, geomorfològiques, seguint les formes determinades pels fluxos d’aigua, desembocant a la badia. La ciutat de Palma destaca per la seva poca porositat, en quant a espais lliures, contràriament a una de les seves imatges més conegudes, on se’ns mostra el gran parc junt a la catedral, emblema històric i arquitectònic de tota l’illa, construït guanyant terrenys al mar, a causa de la limitació existent i la pressió urbana exercida vers la ciutat. 47


Font: Catalina SalvĂ  Matas

48


La colonització del territori La pressió urbana de Palma ha estat evident en el moment en que la balança de la concentració de l’activitat econòmica ha sobrepassat la pròpia ciutat, botant cap als seus exteriors, colonitzant les zones antigament agrícoles i, per conseqüència, els elements naturals vinculats a elles. És el cas del Prat de Sant Jordi, així com, del Torrent Gros. A mida que s’han anat conquerint els territoris annexes a Palma s’han anat generant buits forçosos, per la natura, dominant i persistint en el territori que els ha generat lluitant davant la força de la urbanització enfront les dinàmiques del territori, retallant els trossos que quedaven, permanentment al paisatge.

Direccionalitats continues En mirar la ciutat es descobreixen una sèrie de traces continues, fluxos naturals que la travessen, malmesos en el seu recorregut, però mantenint el darrer fil de la seva continuïtat inicial. Són les traces de la geografia del territori, la resposta escrita en el paper, on la ciutat ha reimprès a sobre, gravant infinites capes sobre el que era la matriu inicial. Contràriament a les generatrius determinades per l’orografia de la badia, en sentit paral·lel a la Serra, la ciutat s’estén circularment, generada a partir del seu node inicial vora la mar, i extrapolant les zones de colonització del territori concèntricament a aquesta. Limitada en el seu inici per les traces marcades pel torrent de Sa Riera i pel de na Bàrbara, actualment la ciutat ha hagut de superar aquests camins d’aigua transversals al sentit lògic de la seva expansió integrant-los a la mateixa, formant un teixit integrat en ambdues direccions. La resposta que se li demana a la ciutat és la resolució de la relació amb els altres elements naturals que la limiten. D’una banda, el Torrent Gros, a l’est, i la Serra de na Burguesa, a l’oest. D’aquest diàleg en sortirà el guió de la integració de nous elements naturals a la ciutat, fragments de paisatge potencials per a noves maneres d’entendre la ciutat, el territori i el paisatge.

49


50


Un teixit de fissures i contactes L’àmbit del Torrent Gros és un gran teixit fet a partir de dues matrius urbanes i territorials ben diferents. D’una banda, el creixement constant de Palma ha generat una sèrie de façanes posteriors a la ciutat, que coincideixen amb el Torrent. D’altra banda, la no-centralitat del municipi de Marratxí ha permès que el seu creixement també es situés dispers en el seu territori, conformant diferents localitats deixades caure en un paisatge original. En els dos casos, la frontissa d’unió coincideix amb el Torrent Gros, element natural que per les seves pròpies dinàmiques de drenatge ha romàs sensiblement intacte a les intervencions territorials. Això no implica el seu reconeixement des dels nuclis urbans. Normalment el Torrent Gros i els espais adjacents passen desapercebuts per restar situats vora una infraestructura important, per situar-se entre teixits urbans i industrials sense interacció, per resultar inaccessible o per desaparèixer completament del territori que l’envolta. Tot i això, el Torrent és connector biològic en sentit longitudinal a l’illa, oferint tant visuals des de la mar a la muntanya, com recorreguts continus entre aquests espais, determinant i recolzant el sistema geogràfic insular, en el qual els elements físics com el Torrent o la Serra de Tramuntana són els que determinen la morfologia del seu territori i, per tant, del seu paisatge.

51


52


2. EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE 53


com a gran connector territorial i biofísic Jiménez Climent, Núria / Jorba Gaju, Genoveva / Lorite Gómez, Miriam

54


EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE _____________________________________________________________ ESTRATÈGIES GENERALS PER A PENSAR I TREBALLAR EL PROJECTE DEL TERRITORI _____________________________________________________________ Catalina Salvà Matas El treball sobre el territori del Torrent Gros ha començat per la definició de l’àmbit concret de treball, que ha anat des de la intervenció territorial completa al Torrent fins a la intervenció feta a partir de petits àmbits puntuals pensats des de la mateixa lògica formant un projecte a partir de la suma de petits projectes, passant per la definició de zones de treball al Torrent, sorgides de la detecció de punts determinats com a base per reactivar el Torrent, a partir d’aquestes intervencions. La pluralitat de disciplines aplicades a les propostes ha estat constant a totes elles, des de la hidrologia, l’ecologia, evidentment l’arquitectura, l’urbanisme, el paisatgisme, el pensament de la mobilitat del territori... s’han anat sumant al propi coneixement del territori, de la seva història, construint un coneixement compartit del i pel Torrent. Tots els projectes han nascut de lògiques complementàries, arribant a l’extrem de la possibilitat de superposició absoluta i la complementarietat d’aquests entre si. La sensibilitat transmesa cap al territori ha permès desenvolupar una sèrie d’estratègies extrapolables en una possible abstracció projectual amb un potencial genèric enorme, sorgit de la comprensió d’un territori que es mostra transparent, un territori que, en aquest cas és el Torrent Gros, però que es repeteix a molts indrets de Mallorca, i a la resta del món Mediterrani. La comprensió del Torrent Gros com a gran connector territorial i biofísic ha desenvolupat una sèrie de projectes que treballen el Torrent com a element territorial de continuïtat, com a un espai d’oportunitat de generar recorreguts seqüencials pel seu transcurs des de la Serra fins a la mar. També s’ha entès com a possible punt d’atracció dels eixos cívics existents a Palma, proposant una prolongació clara cap al Torrent, entenent-lo com a node central d’una sèrie de recorreguts actualment urbans. El Torrent, per tant, s’ha convertit en un punt de referència territorial i visual, on s’ha generat un fil conductor d’Il·luminació, de vegetació i recorreguts que permeten situar el Torrent com a gran eix verd central de l’illa.

55


sobre les lògiques d’ocupació del territori Alfonso Burgos, Iván/ Rodríguez Macho, Marta/ Sala Bufill, Rafa

de nous espais de centralitat Jiménez Climent, Núria/ Jorba Gaju, Genoveva/ Lorite Gómez, Miriam

56


La estratègica ubicació del Torrent en el context urbà ha permès desenvolupar la discussió sobre les lògiques d’ocupació del territori. El treball sobre la decisió i l’establiment de nous models de ciutat, detectant els enclavaments d’oportunitat de connexió urbana entre els dos municipis, s’ha compaginat amb l’elaboració d’un discurs sobre la manera de realitzar petites intervencions a nivell de barri, i de com es poden convertir en detonadors de grans canvis a nivell urbà, o inclús territorial. S’ha generat un model de ciutat nascut de la relació entre el món rural i el món urbà, intentant establir una macla entre aquests dos mons, desenvolupant tipologies d’habitatges més properes, recorreguts de visuals que introdueixen els camps propers al bell mig de la ciutat o entenent i incorporant els elements naturals, com el Torrent, o els patrimonials com a parts d’aquesta nova manera d’implantar-se. Tant la detecció com la proposta de nous espais de centralitat conviuen en una lògica de pensament sobre la ciutat existent com en la nova. La idea de generar i determinar nous espais d’atracció de la població generen una xarxa de petits centres interconnectats, pensats en l’aprofitament de construccions existents o d’espais lliures abandonats. El pensament i la definició del que s’entén com a “nou espai de centralitat” impulsa, per ell mateix, lògiques de projecte. L’establiment d’un possible sistema de recorreguts basats en els diferents mitjans de transport públic (tramvia, autobús, carril bici...) i la determinació del tipus de relació amb el medi urbà i amb el medi natural,

l’establiment de grans equipaments amb una

funcionalitat multiescalar (de barri i metropolitana) com a grans parcs equipats, centres culturals vinculats a la ciutats, places-plataformes o repensar l’aeròdrom de Son Bonet... generen un possible sistemes de nodes d’activitat que doten tant la ciutat com el medi rural d’una nova xarxa d’ús vinculada al territori i al Torrent.

57


58

patrimonial

variable

de la

Marta

Marquès, Queralt / Franquesa Badia,

Argudo Pedrós, Carme / Moncal

paisatge

de l’antic

recuperació

la


La introducció de la variable patrimonial, entesa tan des del punt de vista dels elements naturals com construïts, permet pensar en estratègies de reprogramació de diferents parts del territori, des d’una lògica territorial. La recuperació de l’antic paisatge productiu, d’horta, generat a partir d’un complex sistema de transport hidràulic permetrà tornar a donar sentit a un territori actualment degradat, per la seva manca d’ús. La nova mirada cap a aquest nou paisatge s’enten i es planteja com a renovada, però amb l’esforç de que el Torrent Gros es converteixi en un nou paisatge valorat, recuperat, on els ciutadans es sentin identificats, entenent que aquest procés permetrà i generarà unes noves dinàmiques internes de generació d’un nou paisatge. Un paisatge, però, que ha sorgit del mateix territori, la reinterpretació del qual implica la seva pròpia renovació, readaptació i regeneració.

59


EL TERRITORI COM A LLOC DE PROJECTE _____________________________________________________________ ÀMBITS I QÜESTIONS CLAU DEL PROJECTE

_____________________________________________________________ Catalina Salvà Matas La definició de diferents estratègies i àmbits projectuals ha coincidit, en vàries ocasions durant el taller, però cada una d’elles he desenvolupat o be maneres, o aspectes o direccions de projecte que fan a cada un d’ells una autèntica aportació a la discussió sobre el Torrent. Cada projecte s’ha volgut mostrar íntegre per voluntat expressa de manifestar en la seva totalitat les propostes desenvolupades pels alumnes del Talles F. A continuació es pot trobar un recull sistemàtic de les estratègies plantejades i els àmbits de treball que han definit cada grup. Grup A _ Connectivitat Territorial, el Torrent des de la Serra fins a la mar Jiménez Climent, Núria / Jorba Gaju, Genoveva / Lorite Gómez, Miriam Paràmetres de treball: -Connexió mar-muntanya amb la generació d’un recorregut -Connexió i determinació eixos cívics Palma -Matriu adaptable de solucions pel territori Grup B_Post Sprawl City, una franja urbana que permet creixement de Palma cap al Torrent Alfonso Burgos, Ivan / Rodríguez Macho, Marta / Sala Bufill, Rafa Paràmetres de treball: -Creixement urbà -Densificació urbana per alliberament de l'espai lliure Grup C_ Reprogramar el Torrent mitjançant la projectació dels contactes amb les seves discontinuïtats Bubé Oller, Joan / Rovira Tolosa, Pep / Silhanova, Kristyna Paràmetres de treball: -Contactes entre diferents sistemes -Punts estratègics de reprogramació -Multiescales de treball -Gestió de les actuacions 60


Grup D1_ T'obrim es Torrent, de ciutat a mar Comas Montserrat, Anna / Peña Lopez, Alejandro Paràmetres de treball: -La llera com a base -La gestió de l'aigua Grup D2_ Els Parcs Marjats del Torrent Gros, ròtules puntuals d’espai públic en tota la seva longitud Corno Collado, José Antonio Paràmetres de treball: -La topografia com a element de treball -El renaixement del paisatge a partir del territori Grup E_ Tenir Lloc - Ordre / Origen / Orientació = .OR³, un nou parc lineal per a la ciutat Klamminger, Maria / Schoettler, Ann Kathrin Paràmetres de treball: -Usos i Usuaris -La singularitat del lloc -Elements fites d'orientació Grup F_ El Torrent Verd, des del cicle de l’aigua Argudo Pedrós, Carme / Moncal Marquès, Queralt / Franquesa Badia, Marta Paràmetres de treball: -La matriu biofísica -El territori en la seva totalitat -Els sistemes naturals -La gestió de l'aigua Grup G1_ Un nou Tramvia per connectar, recollir, observar i conèixer el Torrent i cap a Palma Assamà Peláez, Anna Paràmetres de treball: -Connexió transversal per transport públic -L'assentament urbà a partir del transport (públic)

61


Grup G2_ Ecotop: El Parc Territorial de Son Ferriol Cordobés Sánchez, Daniel Paràmetres de treball: -Connexió transversal d'espais lliures Grup H_ Cultívate!!! De la pista d'aterratge pels avions al passeig per a les persones, el nou aeròdrom de Son Bonet López Moreno, David Paràmetres de treball: -La transformació d'un equipament metropolità com a articulador de tot el canvi -Implantació d'un nou equipament metropolità Grup I_ Fusions, el parc entre els dos torrents Gallostra Benajas, Joan / Sala Güell, Guillem Paràmetres de treball: -Un parc metropolità i equipat Grup J_ Parc dels Molins, del pla de Sant Jordi Arnan Peña, Marta / Fernández Freire, Ilda / Rocamonde Lourido, Javier Paràmetres de treball: -Reprogramació i reconversió del patrimoni com a fites dins el paisatge -El patrimoni com a identitat del territori -La renovació tecnològica del territori i el patrimoni, com a dispositiu social Grup K_ La linealitat del torrent com a eix de connexió entre els nuclis urbans Falleiros Frare, Ulisses / Zeitouni, Danielle Paràmetres de treball: -Element continu lineal físic -Determinació de pols d'intervenció i generació d'activitat Grup L_ El Torrent dels barris, la intervenció urbana a través dels espais d’oportunitat que ha generat el Torrent Ezeiza Karrera, Irati / Bas Mantilla, Anaïs Paràmetres de treball: -Acupuntura urbana -Reconversió i generació d'espais lliures.

62


CONNECTIVITAT TERRITORIAL,EL TORRENT DES DE LA SERRA FINS A LA MAR ____________________________________________________ Núria Jiménez Climent Genoveva Jorva Gaju Miriam Lorite Gómez

La nostra proposta al Torrent Gros es basa en intensificar una connectivitat territorial entre el Mar Mediterrani i la Serra de Tramuntana, que ja existeix actualment gràcies a la presència del torrent, dotant al mateix de més continuïtat i qualitat ambiental. Aquesta major comunicació en sentit vertical busca afavorir la transformació d'un torrent, actualment abandonat, en un pol d'atracció de turisme cultural, que centri el seu interès en la riquesa del patrimoni agrícola que caracteritza aquesta zona. A més d'una connectivitat nord-sud, es busca una relació est-oest, que afavoreixi la comunicació entre els diferents nuclis de població situats a les zones perimetrals al torrent. Tot plegat es tradueix en una sèrie d'eixos cívics, que neixen del centre de la ciutat de Palma i travessen el Torrent, per anar a buscar les poblacions veïnes i també en una sèrie d'eixos que comuniquen aquestes diferents poblacions situades en extrems oposats del torrent. En el creuament de l'eix verd amb els diferents eixos cívics, apareixeran nous focus d'activitat, situats en espais d'oportunitat (actualment solars). Aquests focus es traduiran en forma d'equipaments, que no només atreguin a habitants de la zona, sinó també a tots aquells visitants que acudeixin al que serà el nou Parc Territorial del Torrent Gros. La peculiar situació del Torrent Gros ofereix la oportunitat de crear una connexió entre la zona turística de la costa i un dels parcs més importants de l'illa, la serra de Tramuntana. Gràcies a aquesta connexió es podria arribar a promoure no tan sols el parc natural sinó també el mateix Torrent Gros com a àrees de forta activitat turística.

63


64


65


66


67


68


69


70


71


72


“POST SPRAWL CITY”_ UNA FRANJA URBANA QUE PERMET

CREIXEMENT

DE

PALMA

CAP

AL

TORRENT ____________________________________________________ Iván Alfonso Burgos Marta Rodríguez Macho Rafa Sala Bufill

Proposem un model urbà que valora les qualitats de la ciutat, una vida en comunitat, amb serveis propers i gaudint de la cultura, on es valora el contacte saludable amb la natura i proper a les seves fonts de proveïment. Una aglomeració descentralitzada on cada part s'aprofita d'aquest contacte i on s'accentuen unes subcentrals que la doten de caràcter i identitat. El transport en comú assegura la connexió dels veïnats que s'organitzen al voltant de les seves estacions. En aquest context, el Torrent Gros apareix com un element natural de connectivitat i de relació entre les parts. Al llarg de la seva llera es troba i interactua amb diversos paisatges i lògiques de desenvolupament. L'oportunitat d'obrir la ciutat al camp i el camp a la ciutat és donada per aquest element natural. Proposem un creixement adreçat d'un cap a l'altre, un teixit de ciutat compacta i equipada que s'organitza linealment al llarg del transport en comú i les vies de comunicació entre ells. El Torrent Gros passa a integrar-se dins d'aquest creixement actuant com un veritable parc territorial, des de sa Serra de Tramuntana fins a la desembocadura. Aquesta peça urbana, de 2,8 km, es vertebra al llarg d'una via central per la qual discorre un tramvia que en les seves parades genera unes sub-centralitats o centres de barri. Les unitats veïnals s'agrupen en macro-illes delimitades per aquesta estructura viària i d'espais lliures. Un sistema secundari de vies de vianants transcorre per l'interior de les macro-illes connectant els seus centres i places de barri entre ells i amb els principals parcs. El contacte de la ciutat amb el seu entorn estableix continuïtats i discontinuïtats en el territori. Els límits actuen com eco-tons o espais de transició entre la ciutat i el camp o entre la ciutat i el Torrent Gros. _Cap a una urbanitat integrada en el seu entorn_

73


74


75


76


77


78


REPROGRAMAR EL TORRENT MITJANÇANT LA PROJECTACIÓ DELS CONTACTES AMB LES SEVES DISCONTINUÏTATS ____________________________________________________ Joan Bubé Oller Pep Rovira Tolosa Kristyna Silhanova

El projecte l’afrontem des del parc territorial del Torrent Gros model exportable a altres localitzacions i escales. Treballarem des dels límits, vores, fronteres i contactes entre els diversos elements que conformen el territori. La necessitat de donar resposta a les mancances que existeixen en el lloc, com la falta d’ordre, unitat i delimitacions fan que la estratègia emprada sigui un conjunt de solucions. Entenem que aquesta actuació dóna resposta a diversos teixits i realitats urbanes, de manera que s’encarrega de equilibrar (relacionar), delimitar, englobar, connectar, protegir i permeabilitzar. És una situació que ens permet repensar la nova ciutat actual, intentant generar un altre tipus de ciutat mitjançant barris autosuficients, generant noves centralitats. Les incidències geogràfiques, com ara el Torrent Gros i la voluntat de convertir-lo en l’altre pulmó de la ciutat, ens porta a pensar en un parc lineal, que sigui capaç de connectar la zona marítima amb la Serra de Tramuntana i alhora, connectar Palma amb la resta de Municipis de l’interior de l’illa. Marcant fites i/o discontinuïtats en el paisatge, ens afirmarem en l’ interpretació de la posició. Intentarem estar “al costat de” i intentarem “inscriure’ns en”, per tant el diferencial entre elements no ha de ser conflictiu, això afavoreix que hi hagi gradients sense hostilitat. No obstant, el projecte es basarà en resoldre els àmbits més conflictius i de nivell local, que podrien ser prototips per reproduir en situacions semblants

79


80


81


82


83


84


85


T’OBRIM ES TORRENT DE CIUTAT A MAR _____________________________________________________________ Ana Comas Montserrat Alejandro Peña López

Recuperar el torrent en l’aspecte mediambiental i social, convertint-lo en un corredor verd mar-muntanya que articuli els diferents usos i activitats, el patrimoni cultural històric i contemporani, que configuri nous eixos per a la mobilitat i accessibilitat i que s’integri a la societat com a element quotidià i de convivència. Recuperació mediambiental Condicionar i actuar sobre la llera, els marges i part dels terrenys adjacents al torrent. Aquestes actuacions consisteixen en: - Creació d’una bassa temporal, a la finca d’Es Rafal i la rehabilitació de la seva masia per convertir-la en un recurs didàctic per a Centres formatius. - Rehabilitació dels elements arquitectònics amb valor patrimonial. - Adequació del torrent com a eix verd mar-muntanya i connexió dels dos municipis (Palma i Marratxí). Recuperació social - Creació d’una nova línia d’autobús urbà per millorar la mobilitat perimetral del torrent i facilitar alhora la connexió Marratxí-Palma. - Activitats escolars: visites didàctiques guiades a la bassa temporal d’Es Rafal, estades de colònies. - Formació en pràctiques d’estudiants de Grau Mig i Superior. - Tallers ocupacionals. Programes per a persones en situació d’atur laboral. - Implicació voluntària i solidària d’empreses amb programes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) compromeses amb l’entorn i la societat. Planificació El programa es projecta amb una durada de 24 mesos, amb implantació per trams que permeti la disponibilitat progressiva d’espais ja recuperats. Els àmbits de participació social no estan subjectes a aquesta planificació. 86


87


88


89


90


91


92


93


ELS

PARC

MARJATS

DEL

TORRENT

GROS,

RÒTULES PUNTUALS D’ESPAI PÚBLIC EN TOTA LA SEVA LONGITUD ____________________________________________________ Jose Antonio Corno Collado

L’experiència del lloc esta en gran part determinada per com arribem a aquest, a través del camí. Es per això que té la mateixa importància, doncs és un element condicionant. Posem com exemple el Mar. Tots tenim en ment l’experiència del mateix, els peus nus i plens de sorra, la brisa a la cara, l’olor a sal… són sensacions comuns de l’experiència del lloc. Tot i això aquesta experiència no és la mateixa si tenim darrera un bosc o una ciutat. Encara que li donem l’esquena i mirem només al mar la seva muda presència contagia l’experiència del moment present. És per això que aquest projecte és un projecte de camins que busca al seu pas canviar no només el Torrent sinó també la lectura de l’entorn. Mallorca és una illa de configuració radial. De la seva capital, neixen quatre radis en direcció a Andratx, Inca, Manacor y Llucmajor. El Torrent Gros és deficient d’un valor paisatgístic propi, necessita d’un element extern que ajudi a potenciar-lo. És per això, i per la seva situació geogràfica el Torrent representa una oportunitat per guanyar no només un espai verd per a Palma, sinó un corredor transitable que consolidi la desfragmentada perifèria i la connecti amb la muntanya i el mar. Treballant amb elements propis com són els marges i la seva vegetació, es busca reconciliar els dèficits urbans amb el seu deixat entorn, rescatant o reinventant el valor patrimonial del paisatge. Aquests elements (marges, vegetació i camins) implantats en el terreny de forma metòdica al llarg del Torrent busquen arrelar per generar així una nova mirada, base d’un nou paisatge. A nivell concret aquest projecte treballa dos tipus d’intervencions. Les de microcirugía que busquen resoldre conflictes concrets al pas pel Torrent sense modificar-ne el traçat i les de macrocirugía que descanalitzen el torrent convertintlo en un nou parc a mode de membrana. 94


95


96


97


98


99


TENIR LLOC – ORDRE | ORIGEN | ORIENTACIÓ = .OR³ UN NOU PARC LINEAL PER A LA CIUTAT _________________________________________________________________________________

Maria Klamminger Ann Kathrin Schoettler

El lloc està caracteritzat per un desordre i una inaccessibilitat, tan físicament com psíquicament hi ha barreres. Com l’ (àrea del) Torrent Gros pot tenir lloc al seu voltant, com l'usuari pot arribar-hi? Quines són les intervencions necessàries per fer-lo més accessible i més visible però sense desatendre el caràcter del lloc i amb el desig de fer lloc per al mateix? Fora de que qualsevol persona que visiti l'àrea pugui moure's lliurement en el mateix, descrivim uns personatges del lloc i pensem, qui són, i com el Torrent Gros podria tenir lloc en la seva vida quotidiana. Veiem un usuari al costat de l'aigua i passejant, l'ocell que està nidificant en l'àrea ha de tenir lloc tal com la família que ve el cap de setmana per fer un pícnic allà. Els nusos que es desenvolupen en els creuaments de camins, edificis públics i parcs juguen un paper important. Amb els usos que els hem assignat volem dirigir-nos al gran públic, volem aclarir la desorientació, en resum, caracteritzar el lloc. Un cub les cares del qual permeten esdeveniments diferents. Aquests usos són: una àrea d'esport, continuant a un camp de futbol existent i també utilitzant un molí, un centre en què es construirà un edifici nou que conté entre altres coses una biblioteca o un mercat per a l'àrea. En un altre nus que es troba al centre de l'àrea (vista nordsud) un pavelló ha d'oferir un nou lloc de trobada. Un punt central que es dirigeixi a molta gent és el canvi d'us d'un edifici existent al sud de l'àrea. En aquest edifici estem projectant un centre per a la comunitat. Un parc al sud de l'àrea ha de formar l'entrada al nostre àrea projectat. Aquest parc ha de contenir un circuit didàctic com ara un pont de vianants que presti la vista als possibles esdeveniments en l'espai Torrent Gros. Amb l'ajuda de totes aquestes coses, intervencions i el deixar com està volem llençar el fil conductor a través de les 420ha que són tema d'aquest projecte. Té importància el que existeix. Estem usant els avantatges del lloc, no s'ha d'ignorar l'origen de les coses. El resultat ens sembla com un joc amb el lloc. Un cop haver aconseguit ordenar la regió, assolir una orientació al lloc, s'ha guanyat un lloc preciós que no és nou però visible. 100


101


102


103


104


105


106


107


108


EL TORRENT VERD DES DEL CICLE DE L’AIGUA ____________________________________________________ Carme Argudo Pedrós Marta Franquesa Badia Queralt Moncal Marquès

Després d’un extens anàlisi de territori que envolta el Torrent Gros la proposta es centra en generar un canvi tant a nivell local com social. S’estudien les zones inundables no com una zona de risc sinó com a una zona d’oportunitat on poder situar nous pols d’atracció, un eix d’oportunitats d’activitats econòmiques, una zona d’oportunitat per a l’agricultura. L’objectiu de la proposta es poder parlar de ciutat-horta, enlloc de ciutat- jardí gràcies a la creació del Parc Natural del Torrent Gros el tractament de les seves aigües i l’abastiment per al reg. Això permetria poder canviar el model social de compra-venta de productes. Un supermercat al camp donant sortida directa als productes frescos de l’horta. A més, el Parc es complementa amb rutes paisatgístiques i de caràcter patrimonial pels horts, les masies, granges, antigues fàbriques i rutes d’oci i restauració. Per a tirar endavant aquesta proposta es marquen quatre estratègies fonamentals en el temps. La primera ,urgent, esdevé la frenada de l’expansió urbanística acotant límits d’afectació. La segona estratègia de caràcter fonamental és la recollida de les aigües pluvials, la depuració de les tòxiques i la recuperació de l’abastiment d’aigua mitjançant les sèquies i molin. Finalment les dues últimes estratègies es basen en el tractament del propi torrent, la recuperació d’antics camins, la integració d’activitats comercials i canvis d’usos. La proposta doncs, es centra en generar canvis de baix impacte ambiental i de gran canvi ecològic i social.

109


110


111


112


UN NOU TRAMVIA PER CONNECTAR, RECOLLIR, OBSERVAR I CONÈIXER EL TORRENT I CAP A PALMA _________________________________________________________________________________

Anna Assamà Peláez

El projecte té com objectiu utilitzar les actuals infraestrutures que es desenvolupem a mode de dits i potenciar les relacions de connectivitat a partir d’aquestes. Escollim la línia central del sector Llevant, que recull un seguit de població actualment mancada de transport públic amb línia directe a la ciutat de Palma així com un àmbit de gran potencia turística a valorar. Aquest eix intersecciona amb l’ infraestructura fluvial del Torrent Gros, en un lloc d’oportunitat. Aquest punt es tracta com un pulmó verd, una porta Metropolitana a la ciutat de Palma i un intercanviador modal, amb la proposta d’ incorporació del nou tramvia PalmaManacor. La incorporació del nou tramvia dona pretext per desenvolupar un projecte de mobilitat que connectaria el sector nord (on actualment tenim el tren d’Inca), el centre amb la proposta del tramvia Palma-Manacor i el sud (platja). Aquestes tres infraestructures incorporen el transport públic d’est a oest, amb una sèrie d’intercanviadors modals. Ara faltaria connectar aquest sector de nord a sud a través d’aquests intercanviadors. Per aquest motiu, cal analitzar les actuals vies d’autobús i comprovar que aquestes arribin a totes les peces de teixit urbà, rural i àrees d’activitat. Les vies verdes s’usen com a connectors per tal de relacionar els diferents àmbits (nord, est i sud) del sector Llevant a través de la mobilitat bici i peatonal. S’ha de solucionar l’àmbit d’entrada de l’eix Manacor-Palma a la ciutat. Tenim la necessitat d’incorporar peces d’activitat per a la gent que viu en el lloc. A més, hem de potenciar turísticament aquest àmbit. Així agafem llocs i peces que ens interessen i les re programarem envers al turisme. La solució queda desenvolupada en dos itineraris turístics patrimonials i un tercer amb la pròpia línia Manacor (centre) fins Pulmó de Bellver. Incorporació d’una línia d’apartaments que reforcen la carretera on es proposa realitzar la 2na circumval·lació, per tal de modificar-ne la seva secció encarant-la a una via més tipus bulevard. En segon lloc, vora la via Palma-Manacor incorporem un alberg juvenil. 113


114


115


116


117


118


119


120


ECOTOP: EL PARC TERRITORIAL DE SON FERRIOL ____________________________________________________ Daniel Cordobés Sánchez

Al Pla de Renovació del sistema ferroviari a Mallorca s’intenta recuperar part del sistema de vies que fins els anys setanta permetia tenir unides mitjançant aquest transport les quatre costes de l’illa. Però dintre d’aquest pla, on molts municipis quedarien un altre cop units, es deixa despenjats una sèrie de municipis a la zona interior de l’illa. És per això que com a estratègia de projecte la meva idea és crear un TRAM que connecti aquest nombre de municipis des de Manacor, situat a la part de llevant, fins la a Son Ferriol, a la zona de ponent, passant aquest TRAM pel centre de Palma. Paral·lelament a aquesta connexió HORITZONTAL de municipis es generaria una altra connexió també molt important de pulmons verds: el Pulmó de Llevant amb el Parc de Bellver. Aquest TRAM es creuaria amb el Torrent Gros generant una nova oportunitat a aquest últim, una

porta

d’entrada,

una

nova

centralitat

que fes

de

BIOCORREDOR, és a dir, d’element d’interacció entre el sentit horitzontal i el vertical on en aquest últim sentit quedés connectada la Serra de Tramuntana amb la costa de Palma mitjançant una via peatonal paral·lela al Torrent Gros. Aquesta nova centralitat passaria a ser un nou pulmó verd , el qual anomenaria ECOTALP, definint-lo com un ecosistema concret, que es troba en un lloc definit i que és vist com la cèl·lula del paisatge, o sigui la unitat ecològica més petita e important de l’Ecologia del Paisatge. Entesos aquest concepte, al llarg de tot el Torrent Gros ens trobaríem amb una sèrie d’ECOTALPS que a la vegada actuarien com punts d’atracció de cara al torrent. A la fi ens trobaríem amb un mosaic d’ECOTALPS integrats dins d’un Ecodistricte, passant per una Ecoregió, Ecoprovincia i arribant a l’element superior, l’Ecozona, que seria l’illa de Mallorca. Per tant, aquest ECOTALP passaria a definir-se com el nou Parc Territorial de Son Ferriol.

121


122


123


124


125


126


CULTÍVATE ! DE LA PISTA D'ATERRATGE PELS AVIONS AL PASSEIG PER A LES PERSONES, EL NOU AERÒDROM DE SON BONET ____________________________________________________ David López Moreno

Franges permanents o efímeres que s'extenen sobre el paisatge, el doten de carácter i valor representatiu i defineixen espais de diferents usos dins un àmbit de projecte parcial o totalment peatonal, fomentant l'activitat de pràctiques sostenibles. Entendre el projecte com un sistema que coordina diversos factors en la recerca de l'equilibri en el desenvolupament urbà, alhora que satisfa les necessitats humanes millorant la qualitat de vida de les persones i obtenint el benestar social. Entendre aquest sistema com a procés de transformació que comença per reconèixer l'existent, el califica i determina una estratègia vegetal per operar sobre aquest. La proposta arquitectònica es desborda del Torrent Gros focalitzant punts terminals, com l'aeroport de Son Bonet, a mode de porta d'accés al sistema.

127


128


129


130


131


132


133


FUSIONS, EL PARC ENTRE ELS DOS TORRENTS ____________________________________________________ Joan Gallostra Benajas Guillem Sala Güel

Donant una ullada a la distribució de palma ens trobem amb una ciutat radial que als seus extrarradis l’ocupació cada vegada és més dispersa. L’espai resultant del creixement de la ciutat ens dona l’oportunitat de donar forma entre l’urbà i el rural i així tractar els límits. Palma té el bosc de Bellver com a gran pulmó a la part occidental de la ciutat. La creació del parc de Son Pi donarà l’equilibri a la ciutat. El parc actuarà com a tamís entre ciutat i rural. S’ordena de manera que la transició entre edifici i rural es faci de manera esglaonada dotant‐lo d’un programa lúdic, esportiu i comercial. Considerem que la conservació del medi natural és important per tant: les masies, els Camps d’arbres fruiters, els regs, etc…es reutilitzaran i rehabilitaran. És a dir, se’ls hi donarà inputs per fer un dinamisme positiu al parc. El programa específic consta en crear horts urbans autogestionats per entitats, reutilització dels molins per a aigua de reg, crear un llac com a dipòsit d’emmagatzematge, mercat/espai polivalent per la venda de productes d’origen agrícola i/o altres, recuperació i creació de sèquies per la distribució entre regants, impulsar una creació d’una cooperativa a nivell d’agricultors del torrent Gros i rodalies. El programa es completarà amb les necessitats pròpies de la ciutat i d’un parc. Espais d’entrenament, jocs infantils, espais de descans, llocs dinàmics i diàfans… La necessitat de crear un parc a nivell de ciutat ens dóna l’oportunitat de poder connectar les dues lleres dels torrents Gros i Na Bàrbara i fusionar a la trama agrícola amb la ciutat.

134


135


136


137


138


139


PARC DELS MOLINS DEL PLA DE SANT JORDI ____________________________________________________ Marta Arnan Peña Ilda Fernandez Freire Javier Rocamonde Lourido

En el torrent gros ens enfrontem a un territori de perifèria típic del nostre temps on una sèrie de peces de diferent naturalesa es superposen formant un mosaic suburbà. La trama és el resultat d'un creixement no planificat a causa de l'explosió de la ciutat compacta. Així tenim un territori heterogeni, de difícil lectura, on els diferents elements no guarden relació entre ells. L'estructura únicament respon a les

infraestructures

d'alta

velocitat

i

l'oferta

i

demanda

del

sòl.

En aquest context és important l'existència de fites a escala humana que atribueixin identitat i serveixin de referència al habitant. Els molins, com a patrimoni històriccultural de Mallorca, han de tenir aquest rol referencial en el territori. En un context més general, els canvis socials de la nostra època, s'han d'entendre com a inputs que generin un projecte contemporani. Per tot això, triem al molí com a element central en el nostre projecte. Conservem el seu paper patrimonial i de fita en el paisatge, li reassignem un ús contemporani i l'activem com condensador social. A més, el fet que aquest equipament abundi en el lloc, ens permetrà colonitzar el territori de forma progressiva, constituint un corredor verd on el vianant recuperi el seu protagonisme, jugant amb la repetició del mateix element per donar unitat a una intervenció realitzada en diferents fases i per diferents grups de persones. La fita en el paisatge, la producció energètica (a través de la infraestructura necessària per convertir els vells molins en microaerogeneradores eòlics) i la vocació de condensador social (espai públic híbrid tectònic-virtual), són les tres potes sobre les quals descansa la intervenció . També proposem una xarxa de camins que converteixin la trama arbòria existent en una malla que possibiliti la trobada i relació entre habitants molt propers en l'espai i que actualment no tenen contacte. Constituim una sèrie de patrons que donen pautes d'actuació perquè els projectes locals s'integrin en la intervenció global a l'escala del corredor verd que lligui el mar amb la serra de la Tramuntana. Aquests patrons poden ser modificats per la comunitat que habita l'espai.

140


141


142


143


144


145


146


147


148


149


150


LA LINEALITAT DEL TORRENT COM A EIX DE CONNEXIÓ ENTRE ELS NUCLIS URBANS ____________________________________________________ UllissesFalleiros Frare Danielle Zeitouni

El projecte s’inicia fent un estudi sobre el pla territorial de Palma. S’estudia primer els principals nuclis urbans i la distribució dels usos del sòl, agrari, urbà i improductiu. Al detectar la xarxa d’infraestructures es veu amb claredat el seu poder limitat i ordenat de creixement de la ciutat. Actuant com a barreres es veu com tot i unir, la infraestructura fragmenta els nuclis urbans, els dispersa i els desconnecta. Es detecta les zones inundables al llarg del Torrent punt fonamental on es situen els punts d’interès i a desenvolupar en el projecte. Després de l’anàlisi la proposta parteix de la connexió entre les diferents zones urbanes de Mallorca que fins aleshores eren conegudes gràcies al sistema viari que les connecta. La idea es basa en cosir directament les àrees de Palma –Marratxí i Palma- Son Ferriol Així, es pensa el riu com a element de linealitat i possible connexió de manera que reintegri i valori com a paisatge i marc d’una transposició. En la següent etapa es detecten els punts d’intervenció dins de la linealitat. Punts amb potencialitat per relacionar-se amb la ciutat existent o bé per treure partit als espais lliures existents. Es pensa en revitalitzar els punts clau com una possible expansió cap als seus voltants. Com un iman amb el seu camp magnètic operant en punts capaços d’intervenir a una escala urbana. Per acabar, una de les cites utilitzades pel projecte: “…si el mundo rural no se protege en europa y en españa por su valor estético y ecológico y se valora el solo por su producción, tiende a desaparecer. Hay que valorarlo por el paisaje que genera el agricultor como jardinero del paisaje. En este sentido, la arquitectura rural también debe tener un tipo de protección, y se deben establecer medidas y metodologías de análisis y intervención de su arquitectura para conseguir conjugar su uso tradicional con recreación, turismo rural, ecomuseos…” Arquitectura del paisaje rural

151


152


153


154


155


EL TORRENT DELS BARRIS, LA INTERVENCIÓ URBANA A TRAVÉS DELS ESPAIS D’OPORTUNITAT QUE HA GENERAT EL TORRENT _________________________________________________________________________________

Anaïs Bas Mantilla Irati Ezeiza Karrera

Dins del territori del Torrent Gros existeixen moltes mancances en els teixits urbans a nivell d’espai públic i xarxa social. S’aprecia una degradació general, un desaprofitament dels recursos, i una falta de reconeixement del Torrent com a unitat i un oblit del patrimoni arquitectònic, el qual implica una pèrdua de la identitat de la zona. El projecte s’enfoca a la millora d’espais lliures a escala regional (Torrent Gros) i a escala de barri. A escala de barri les actuacions variaran segons el tipus de relacions que es vulguin aconseguir a cada placeta, promovent situacions on es puguin donar interaccions positives i que permetin reforçar la identitat dels barris. Els tipus de relacions amb les què ens trobem són majoritàriament fragmentades, no hi ha interacció entre els usuaris ni amb l’entorn. Això no és favorable per a la vida de barri a l’espai públic, així que a partir de petites intervencions es pretén fomentar les relacions veïnals, duals i de centralitat. En els espais de relació dual no hi ha cohesió entre els ciutadans. Són espais sense límits clars, en els quals la vegetació i el mobiliari urbà juguen el paper de separadors entre diferents ambients, de manera que els usuaris se’ls faran seus. Es consideren espais de centralitat aquells en els quals hi haurà alguns elements atraients per a la població que faran que es generi diàleg entre desconeguts. En aquests espais, de límits acotats, s’hi trobaran singularitats, a nivel arquitectònic, programàtic i de vegetació. Es pretén transformar els buits entre els diferents teixits per aconseguir una xarxa interconnectada que permeti un sistema policèntric, en el qual els fluxos principals aniran relacionats amb els elements naturals, patrimonials, infrastructures i equipaments. La comunicació entre els teixits urbans es millora a partir de la jerarquització del viari existent, la peatonalització de carrers i amb la introducció de nous punts de encreuament del Torrent i de les infrastructures, a més de la millora dels encreuaments ja existents. Amb aquestes actuacions es vol aconseguir actualitzar els barris per optimitzar la interacció dels veïns i ciutadans, i articular els teixits urbans per facilitar la relació entre ells a escala regional. 156


157


158


159


160


161


162


163


164


165


166


3. UNA REFLEXIO DEL TERRITORI, SOBRE LES SEVES POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT 167


Ciutat_Territori_Palma Jiménez Climent, Núria / Jorba Gaju, Genoveva / Lorite Gómez, Miriam

Lloc d’Oportunitat Anaïs Bas Mantilla/ Irati Ezeiza Karrera 168


UNA REFLEXIO DEL TERRITORI, SOBRE LES SEVES POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT _____________________________________________________________ EL TORRENT GROS DINS LA CIUTAT-METROPOLITANA I EL TERRTORI-ILLA, UNA OPORTUNITAT PER REARTICULAR EL TERRITORI DE PALMA-MARRATXÍ FINS A LA SERRA DE TRAMUNTANA _____________________________________________________________ Carles Llop i Torné, Catalina Salvà Matas Ciutat_Territori_Palma La dimensió de l’illa i la concentració històrica de població a Palma ha convertit a la ciutat com un epicentre d’una xarxa estesa totalment pel territori de l’illa de Mallorca. Això ha ocasionat una sèrie de relacions urbanes d’extensió, relació i mobilitat que supera els límits físics i polítics que defineixen els diferents municipis. El que a vegades s’ha anomenat com a “àrea metropolitana” de Palma es podria estendre per tota l’illa, en funció de la variable analitzada, però casualment, el Torrent Gros es troba al mig d’aquesta gran manta palmesana a nivell de relacions i connexions establertes, però físicament en fa de límit físic i polític, separat Palma de Marratxí. Per aquesta particular situació, el Torrent Gros s’ha convertit en una peça clau dins la ciutat metropolitana i el territori-illa, el que es pot entendre com a línia d’unió entre l’illa i el territori, i com a nova traça que defineix el territori de Palma, estesa com a una nova ciutat-territori, a tota l’illa. Lloc d’Oportunitat El Torrent és un espai que ha estat observador de la transformació del seu voltant, però s’ha mantingut, en gran part, lliure d’aquestes accions, trobant-lo avui en dia com a un espai d’oportunitat. La possibilitat de mantenir-lo en les seves característiques actuals permet pensar en ell com un nou espai de regeneració del mosaic territorial. Durant tota la seva longitud, ha generat diferents peces que donen peu a aquesta idea, es tracta dels llocs actiu i els llocs incerts. Uns segueixen actius per seguir generant usos com l’agricultura, o són espais urbans que l’han integrat. Els altres són espais buits, marginals, degradats que determinen grans talls en la seva continuïtat.

169


Una Microbioregi贸 Vadell Balaguer, Miquel

Gran Pulm贸 Verd de Llevant Bub茅 Oller, Joan / Rovira Tolosa, Pep / Silhanova, Kristyna

170


Una Microbioregió Per reprogramar les formes d’habitabilitat del territori de Palma i Marratxí, convertint-se en una membrana d’articulació, de reconfiguració, de metabolització, de reciclatge de l’espai però també permetent noves possibilitats i formes d’habitar entorn aquest espai. Una unitat biogeogràfica al llarg del sistema hídric i els ecosistemes de ribera des de la muntanya al mar. Amb franges d’espais rurals i d’assentaments diversos amb barreja d’usos, i d’activitats. Mosaic de territoris històrics i contemporanis, establint una relació asimètrica en relació als seus fronts.

Gran Pulmó Verd de Llevant La capacitat física del Torrent com a element natural fa necessari un pensament com a nou espai capaç de ser regenerador d’equilibris naturals i antròpics, formant i convertint-se en un gran corredor verd de muntanya a mar.

171


Parc Territorial Jiménez Climent, Núria / Jorba Gaju, Genoveva / Lorite Gómez, Miriam Bubé Oller, Joan / Rovira Tolosa, Pep / Silhanova, Kristyna Fernández Freire, Ilda / Arnan Peña, Marta / Alfonso Burgos, Iván 172


Parc Territorial A diferents escales, la possibilitat de convertir el Torrent Gros en un nou Parc Territorial pel llevant del Pla de Mallorca, però també per Palma, Marratxí, Son Ferriol... (evolutiu, com a motiu i visió de transformació i com a figura de gestió). El nou Parc Territorial també determina una nova Porta per la Serra de Tramuntana. El Parc Territorial combinarà i integrarà els elements actuals que defineixen el Torrent: la base de l’agricultura, incentivant la producció de proximitat i l’agrocivisme, horts urbans, el patrimoni de la cultura de l’aigua del pla, el patrimoni de la pedra seca i els assentaments rurals. Organitzat per areals, àmbits on es superposen els territoris dels diferents agents que viuen el territori. Amb un gran parc central equipat com a referent dels usos d’equipaments de llevant. Fet amb els següents components: -

Un territori de barris, microciutats dins la Palma_metropolitana mitjançant la reprogramació d’espais entorn dels actuals amb vivenda i conjunts equipats, augmentant la densitat de vivendes, la diversificació d’usos,..., redefinint els límits i les articulacions entre teixits diversos. Amb les prolongacions del Torrent que entra en els barris i en la ruralitat del territori de Bunyola.

-

Un parc agrícola amb la recuperació de l’agricultura sostenible i l’agricultura ecològica, facilitant la vida en els marges i la flora i la fauna natural pròpia; recuperant les estructures del reg tradicional i les noves possibilitats d’un ús eficient.

-

Un parc agroenergètic en base als molins com elements de patrimoni però també de producció contemporània.

-

Amb equipaments ambientals, per a la reutilització de residus, amb infraestructures ambientals de dessalinització, evitar filtracions tòxiques al subsòl i generant una noca gestió i regulació de les aigües.

173


Prolongació dels Eixos de nova centralitat: els dits cívics Cordobés Sánchez, Daniel

Un espai xarxa Fernández Freire, Ilda / Arnan Peña, Marta / Alfonso Burgos, Iván 174


Prolongació dels Eixos de nova centralitat: els dits cívics La necessitat de la integració de les infraestructures viàries, aprofitant la seva condició d’intermodalitat possible sobretot sobre les traces ferroviàries, permet la generació de nous recorreguts i landmarks. El Torrent Gros es converteix en l’acompanyant d’un camí central: la via verda del torrent: aigua i riberes (fil conductor); la continuació i conservació de camins històrics (na Cerdana, de Sineu, des Reis, d’en Mallol, Camí d’Inca,...), de síquies i de fonts (de na Bastera, de Mestre Pere), de molins; la generació de nous senders per a vianants... per restablir i obrir noves connectivitats entre barris i entre parts del nou mosaic. Mitjançant la implantació d’un nou sistema de transport col·lectiu, un tramvia accionat amb hidrogen sense catenàries, que connecta nodes territorials (Gènova, La Vileta, Son Sardina, Son Ferriol,...) més els nodes intermedis de l’espai del Torrent Gros. Generant una base de l’accessibilitat transport, vinculat a l’eix determinat per la carretera de Manacor, pel carrer Aragó... connectant nous nodes urbans, vinculats al patrimoni històric reinterpretat (possessions, cases rurals, safareigs, molins) i incorporant nous usos contemporanis de serveis, equipaments... que poden passar per punts panoràmics: atalaies de paisatge vinculades a elements existents o nous. Un espai xarxa El Torrent Gros es convertirà en part d’una organització de i per a la gestió: per crear xarxa(es) de regeneració d’un espai, de generació de coneixement, de generació de noves cultures del territori de gestió de la qualitat integral. Una gestió en xarxa del Parc territorial sobre els nodes dels molins (xarxa social que incorpora els recursos de la xarxa telemàtica i de documentació-informació per portar les dinàmiques de la xarxa virtual en la realitat). Un procés de reciclatge evolutiu: netejar, endreçar, custodiar... Una nova xarxa de relacions, on tot forma part d’un tot més general on el nou Torrent Gros serà el catalitzador de totes aquestes relacions, que milloraran i emfatitzaran tot el potencial que ja te ell mateix i permetran la incorporació de noves potencialitats que faran del Torrent Gros el nou espai de referència territorial i paisatgística.

175


176


ANNEXOS 177


EXERCICIS I EINES D’APROXIMACIÓ AL TERRITORI DESENVOLUPATS EN EL TALLER 1.

Dimensionar vs. mesurar els espais

2.

Mapes i diagrames

3.

Estratègies, sistemes i dispositius

4.

La síntesi del territori des de les primeres idees de projecte

178


EXERCICIS I EINES D’APROXIMACIÓ AL TERRITORI DESENVOLUPATS EN EL TALLER _____________________________________________________________ DIMENSIONAR VS MESURAR ELS ESPAIS Des del PAM a la PASSA, a altres atributs _____________________________________________________________

measurement is the process of estimating or determining the magnitude of a quantity, such as length or mass, relative to a unit of measurement, such as a metre or a kilogram. The term measurement can also be used to refer to a specific result obtained from the measurement process. The word "measurement" is derived from the Greek word "metron," which means a limited proportion. Wikipedia. Dimensionar, v. tr. [EI] Determinar les dimensions adequades (d’una màquina o d’una instal·lació)… (podem afegir: de l’espai, de les arquitectures...) IEC.

Es proposen assajar maneres de percebre -sense prendre mesures- les dimensions dels espais i de les peces de l’arquitectura del nostre entorn immediat a partir de l’analogia i la comparació amb espais, elements construïts i arquitectures que coneixem -sensorialment, perceptual i paramètricament parlant-. S’utilitza el concepte de dimensió com la fusió entre l’estimació de les magnituds i alhora dels atributs qualitatius que caracteritzen un espai, un element construït o una arquitectura. Es vol assolir un màxim de familiarització amb les formes usuals, pertinents, possibles dels espais urbans, de les arquitectures i dels elements que els configuren, superant la asèptica determinació de mides quantitatives o paramètriques. No es tracta d’un manual, sinó d’una investigació sobre els atributs dimensionals dels espais, tenint en compte qüestions com la perceptualitat, les sensacions,…, és a dir les situacions genèriques, específiques o singulars -no és el mateix una ‘toilette’ domèstica d’una casa, que la d’un iot,…4- a partir dels nostres referents personals antropometries personals de cadascun dels estudiants- que podem compartir amb el grup de taller, de manera que col·lectivament es construeixi un atles de referents.

4

Llegir el pròleg del llibre de Steegman, E.; Acebillo, J., Las medidas en Arquitectura,

Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, Barcelona, 1983. 179


_____________________________________________________________ ATRIBUTS, UNITATS DE MESURA PARAMÈTRICA _____________________________________________________________ Magnitud absoluta, pendent Variació de les dimensions en funció del context espacial Variació de les dimensions en funció de la confortabilitat Variació de les dimensions en funció de la visibilitat, legibilitat Variació de les dimensions en funció de les llums i les ombres Variacions de les dimensions en funció de la velocitat Percepció individual, percepcions col·lectives Punt i emmarcament de l’observació Mides antropològiques

Mides amb patrons

Mides itineràries

Braça

Almud

Hora de camí

Colze

Barcella

Jornal

Cos

Metre (Metron)

Llegua

Dit

Nilometre,

Mile (1,6 km)

Pam, pas, passa

Podometre,…

Milla marina o nus.

Peu

Porca

Quartera

Pas

Vara

Sisena

Polsada

_____________________________________________________________ VOCABULARI GENERAT ____________________________________________________________________

Alçada segons les plantes

Castells

Llapis

Aparcament

Cel·lòmetre

Metro – mp3

Aqüímetre

Delineator post

Mides corporals

Arbre

Densímetre

Mitjà de transport

Ascensor

Distància– edat

Modulor

Autocars

Distància – so

Musica

Bicicleta

Escalones

Operaris de manteniment

Bits de interès

Espai vital

Pal elèctric

Camp de futbol

Esquí de fons

Palmeres

Casa de cos

Farmàcia

Paseòmetre

Casa – estació

Ferrocarrils

Percepció visual

180


Persona

Repós

Sup. en funció de les

Pilotes de tenis

So

persones

Pont aeri

Sonòmetre

Tramvia

Rambla

Sortides d’emergència

Vaques

Recollida diferenciada

Suor

Viure

Reg diàri

Sup. en funció del box

_____________________________________________________________ BIBLIOGRAFIA _____________________________________________________________ Alsina, Claudi , Geometría para turistas, Editorial Ariel, Colección Claves, Barcelona, 2009. Benevolo, L., Corso di disegno 1, La descrizione dell’ambiente, Editori Laterza, 1975. Devesa, Ricardo; Gausa, Manuel (eds.), Otra mirada. Posiciones contra crónicas. La acción crítica como reactivo en la arquitectura española reciente, Gustavo Gili, Barcelona, 2010. Miralles, E., Cosas vistas a izquierda y derecha (sin gafas), Tesis doctoral, UPC. 1988. Eco, H., Historia de la belleza, Editorial Lumen, Barcelona, 2004. Steegman, E.; Acebillo, J., Las medidas en Arquitectura, Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña, Barcelona, 1983. Adler, D., Metric Handbook, Architectural Press, 1999. Neufert, P. (Author), Bousmaha Baiche (Author), Nicholas Walliman (Author), Architects' Data, 3ª Edició Wiley-Blackwell , 2002. Text Ejercicio 0 del curs de projectes de Federico Soriano, ETSAM.

181


182


183


184


185


186


187


188


189


190


191


192


193


194


195


196


197


198


199


200


201


202


203


204


205


206


207


208


209


210


211


212


213


214


215


216


217


218


219


220


221


222


223


224


225


226


227


228


229


230


_____________________________________________________________ MAPES I DIAGRAMES Mapa vs *.doc / *.xls / *.jpg _____________________________________________________________

Mapa: (Del b. lat. mappa, toalla, plano de una finca rústica).

1. m. Representación geográfica de la Tierra o parte de ella en una superficie plana. 2. m. Representación geográfica de una parte de la superficie terrestre, en la que se da información relativa a una ciencia determinada. Mapa lingüístico, topográfico, demográfico.

El que qualsevol de nosaltres entendria per mapa avarca un conjunt més ampli de gràfics que els que acota la definició oficial de la pròpia paraula. Existeixen mapes que van més enllà de la representació geogràfica d’un territori, sent aquesta una sola base sobre la que representar gràficament una informació contrastada sobre el mateix territori mitjançant codis de línies i colors; línies i colors que per tant sempre s’hauran de llegir més enllà de la seva geometria com un bit d’informació. Quan comencem a treballar sobre un projecte concret el primer que es fa es recollir tota la informació gràfica disponible sobre aquell lloc; inclús abans de visitar-lo necessitem un mapa primer i bàsic que ens donarà les primeres dades sobre el lloc; segurament també serà imprescindible per poder-lo visitar. Trobarem mapes topogràfics, administratius, cadastrals, de infraestructures viàries, turístics... Buscant més també trobaríem mapes geològics, hidrogràfics, pluviomètrics, de vents... Tota una col·lecció d’estàndards globals d’informació. Però la majoria d’informació sobre aquest lloc que necessitarem per intervenir sobre el territori d’una manera contemporània i pertinent, la trobarem només en format text. La història i altres aconteixements o successos, l’economia territorial, la cultura social dels seus habitants, la mobilitat, les corrents polítiques, les expectatives ciutadanes... o inclús haurem d’investigar personalment si volem apropar-nos a una informació més detallada, més local que global. Moltes vegades haurem llegit textos o manipulat dades de gran interès que desprès oblidem; doncs en el seu moment no vam ser capaços d’atrapar-los, codificar-los i incloure’ls en els nostres dibuixos.

231


_____________________________________________________________ DIAGRAMA vs. GEST _____________________________________________________________

Diagrama: (Del lat. diagramma, y este del gr. διάγραµµα,

diseño). 1. m. Dibujo geométrico que sirve para demostrar una proposición, resolver un problema o representar de una manera gráfica la ley de variación de un fenómeno. 2. m. Dibujo en el que se muestran las relaciones entre las diferentes partes de un conjunto o sistema. ~ de flujo. 1. m. Representación gráfica de una sucesión de hechos u operaciones en un sistema, como el que refleja una cadena de montaje de automóviles.

Els mapes segueixen sent una representació gràfica d’un fenomen o un fet sobre una representació geogràfica d’un territori, és a dir, contenen informació –dadesque corresponen a un lloc concret –base geogràfica-. Els diagrames pertanyen al món dels gràfics abstractes relacionals: variacions de fenòmens, relacions entre parts o successions de fets; no tenen, inicialment, escala física ni dimensió real, només relacions de proporció. Són elàstics i susceptibles d’adaptar-se a unes dimensions determinades. El projecte contemporani precisa de noves aproximacions més enllà de les tipologies pre- establertes que responen a d’altres societats que ja no estan; on s’estableixen les relacions d’equilibri entre el ciutadà, el seu pensament i el seu temps, i el seu territori que li pertany, predominen sobre el traçat automàtic de línies geomètriques. Dibuixar abans un diagrama que un gest permet donar resposta a nous plantejaments.

_____________________________________________________________ EN CONCRET... _____________________________________________________________ “…es proposa desenvolupar un projecte sobre temes d’actualitat relacionats amb les noves dinàmiques socials i de la vida de la ciutadania. Es tracta de treballar explorant sobre les noves demandes programàtiques que provenen de l’ús allargat del territori, de l’extrema mobilitat dels ciutadans, dels nous reptes d’aprofitament de les infraestructures per a millorar l’habitabilitat urbana i dels nous patrons d’un espai públic més polivalent i moltes vegades en continuïtat amb espais col·lectius de caràcter privat” Taller del Tap F 232


Buscar més enllà de les dades bàsiques que sens donen sobre el lloc, incorporant tota aquella informació que pugui apropar-nos a conèixer millor les noves dinàmiques socials i estils de vida de la ciutadania. Una aproximació a noves maneres de representar gràficament la informació territorial: acostumar-nos a treballar amb la informació de la que disposem sobre un lloc d’una manera rigurosa que sigui a la vegada personal i intensa. Una aproximació també al projecte de Torrent Gros que parteixi del establiment de relacions entre el ciutadà i el territori d’una forma diagramàtica i abstracta. La següent informació mostra dades d’interès que s’han determinat en funció del territori i els seus interessos i dels propis. No només dades físiques. No només el que es veu. No allò que percebem millor en un treball de camp quan el visitem. S’ha buscat l’ADN del territori. Els tresors i els conflictes. La geografia i els seus derivats. Flora i fauna. Aigües e inundacions. Història i política. Antropologia. Economia global i local. Usos del territori. Tipologia del ciutadà. Mobilitat real i necessària. Canvis...premsa, dades estadístiques... Els diagrames no són esquemes. Els esquemes són gràfics sense escala de proporció. El diagrama correspon proporcionalment a dades reals del territori. Veracitat, rigor, metodologia. No simbologia. No metàfora.

_____________________________________________________________ ELS TEMES _____________________________________________________________

Vialitat: Viari existent Interseccions a diferents nivell. Moilitat: Interaccions amb el Torrent Gros Moviments del turisme Transport públic / distribució Flux de mercaderies / mercats Àrees d’influència de les estacions Espais lliures: Pre- existències naturals i rurals Tipologies d’espais verds

233


Buits i plens Paisatge / Ambient: Vents Vessants i conques Sistemes hidràulics / hidrografia Relleus Barreres impermeables Contaminació acústica Usos: Assentaments i nuclis d’activitats Consolidacions i tipus d’ocupacions Llocs d’interès turístic / equipaments Ocupació del sòl / sòl edificat vs sòl lliure Pre- existències / precedents / molins d’aigua Usos en planta baixa Tipus d’urbanització Ciutadans: Tipologia de ciutadans

_____________________________________________________________ REFERÈNCIES _____________________________________________________________ The Degree confluence project, Mapas situacionistas, Bea Ramo. S-t-a-r.nl. Series de Mapas para “Pasajes” Revista Fisuras de Arquitectura contemporanea nº 6: “Diagramas” Proyectos: Kazuyo Sejima: varios; OMA, varios; Alejandro Zaera: Yokohama; Eduardo Arroyo: Plaza del Desierto

234


235


236


237


238


239


240


241


242


243


244


245


246


247


248


_____________________________________________________________ ESTRATÈGIES, SISTEMES I DISPOSITIUS _____________________________________________________________

Estrategia. Conjunto de acciones que se llevan a cabo para lograr un determinado fin. (Del griego STRATOS ejercito y AGEIN conductor.)

Sistema. Conjunto de elementos dinámicamente relacionados formando una actividad para alcanzar un objetivo operando sobre datos, energía o materia para proveer información. Conjunto de partes o elementos organizadas y relacionadas, que interactúan entre s, para llegar a un mismo objetivo.(Del Latín SYSTEMA.)

Dispositivo. Aparato, artificio, mecanismo, artefacto.

249


Anteriorment s’ha explorat l’acció de dimensionar, és a dir relacionar, establir mecanismes d’anàlisi que ens suggereixin diferents maneres de veure, d’observar. En el següent exercici es diagramatitza o mapeja aquestes relacions, diem doncs que s’han posat de relleu els valors d’anàlisi del lloc. Aquesta vegada es pretén concloure, trobar mecanismes capaços de formar un discurs, d’establir

l’argument que generarà el procés projectual. Projectar és

avançar-se en el temps, i si bé aquest procés no és lineal, ja que ens obliga a un procés de anades i vingudes, de canvis de escala e interaccions entre múltiples disciplines, explora sobre els termes estratègia, sistemes i dispositius que ens permet trobar l’argument del projecte que dona solidesa al mateix, saber en definitiva cap a on ens dirigim, com i perquè. La següent informació mostra com es pot sintetitzar i extraure d’un projecte l’anàlisi corresponent i les paraules clau sobre les quals finalment es dona resposta, en definitiva quin ha estat l’estratègia, sistema o dispositiu que argumenta el projecte. La capacitat de síntesi és la clau d’aquestes làmines.

_____________________________________________________________ ELS PROJECTES _____________________________________________________________ Sky Village; MVRDV, Copenaghe Tate Modern 2; Herzog & de Meuron, Londres Zira Island Master Plan; Zira Zero (Big), Baku Silodam (vivendes); MVRDV, Amsterdam, 2002 Parc de la Villette; Bernard Tschumi, París, 1983 Projecte de revitalització del riu Vinalopó; grupo Aranea, Elche Muntanya a Dènia; Vicente Guallart Son ido; Nox architects, Lars Spuybroek, Holanda, 2004 Low impact greenfield university campus;Kazuhiro Kojima, Ho Chi Minh city, Vietnam Frog Queen; Splitterwerk, Graz, Austria, 2004-06 Recetas urbanas i arquitecturas colaborativas; Santiago Cirugeda, Sevilla, 2008 Lapis to Vicenza-town hill; landscape planning towards Espacios de creación artística contemporánea; Nieto y Sobejano, Córdoba, 2006 Pla especial pel parc de Llevant; Manuel Ocaña y Oficina Técnica, Córdoba, 2005

250


Cúpula de la energia, edifici institucional de la ciutat del medi ambient; Soto de Garay, Soria La plaza de las Libertades; Hackitectura, Esther Pizarro + Mgm La ciudad de la cultura de Galicia; Peter Eisenman, Santiago de Compostela Cicatriz Urbana; Marginal Tiete, Sao Paulo, Brasil Brasilia (...) Projectes consultables a: http://www.box.net/files#/files/0/f/70669297/10_T

_____________________________________________________________ REFERÈNCIES _____________________________________________________________ Es postren a continuació dos textos d’Eduard Arroyo que tracten de mostrar els mons que acompanyen al projectista en aquesta feina de buscar i explorar, i un d’Andrés Jaque sobre la mirada del projectista. “Principios de incertidumbre”. Eduardo Arroyo. rev. El Croquis nº 118. 2004, p. 26 “Mephisto Testing”. Eduardo Arroyo. rev. El Croquis nº 136/137. 2007, p.72 “Experimentos Colectivos”. Andrés Jaque. Rev. El Croquis nº 149. 2010, p. 4

251


252


_____________________________________________________________ LA SINTESI DEL TERRITORI DES DE LES PRIMERES IDEES DE PROJECTE _____________________________________________________________

Definició, [s. XIV; del ll. defin re, íd.] Explicar (una cosa) pels seus atributs, donar-ne una idea exacta. IEC

Síntesi, [s. XIV; del ll. synthĕsis, i aquest, del gr. sýnthesis

'composició, combinació; síntesi', der. de syntíthēmi 'reunir, compondre', comp. de sýn 'conjuntament' i títhēmi 'posar, establir'] Combinació dels elements d'un tot després d'haver-los separats per mitjà de l'anàlisi. IEC

Es proposa assajar maneres de definir el territori, de manera sintètica, tant en paraules com en dibuixos, com en altres solucions que puguin transmetre la percepció sentida enfront el territori de treball. La síntesi del territori pot ser tant una abstracció del territori mateix, ressaltant aspectes de la seva pròpia constitució actual, com del que podia haver estat en un altre temps, tan passat com futur. Es tracta d’entendre i apropiar-se del territori, es tracta de llegir-lo profundament i en diagonal, realitzar comprensions que permetin elaborar instruments conjunts d’interpretació d’un lloc, com a treball comunitari, com a generació de coneixement de la zona. Es pretén també la visió més enllà del que pròpiament es veu, la investigació profunda i la lectura dels aspectes “invisibles” i intangibles que el defineixen.

253


254


255


256


257


258


259


260


261


262


Torrent gros, Palma de Mallorca WORKSHOP TORRENT GROS Palma, 11-15 d’octubre 2010 Professors quadrimestre primavera: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Professors convidats: Miquel Vadell, Antoni Forteza, Carlos García Delgado, Manolo Cabello, Gabriel Horrach Col·laboradors: David Balbás, Núria Bisbal (becaris), Catalina Salvà (Doctorat UPC), Josep Maldonado Estudiants: Iván Alfonso Burgos, Carme Argudo Pedrós, Marta Arnan Peña, Anna Assamà Peláez, Anaïs Bas Mantilla, Joan Bubé Oller, Anna Comas Montserrat, Daniel Cordobes Sanchez, Jose A. Corno Collado, Irati Ezeiza Karrera, Ulisses Felleiros Frare, Ilda Fernández Freire, Marta Franquesa Badia, Joan Gallostra Benajas, Núria Jiménez Climent, Genoveva Jorba Gaju, Ann Kathrin Schoettler, Maria Klamminger, David López Moreno, Miriam Lorite Gómez, Queralt Moncal Marqués, Valentina Orru, Alejandro Peña Lopez,Javier Rocamonde Lourido, Marta Rodríguez Macho, Pep Rovira Tolosa, Rafa Sala Bufill,Guillem Sala Güell, Kristyna Silhanova, Danielle Zeitouni.

263


264


TORRENT GROS, MALLORCA El projecte dels espais de transició i de vores urbanes.