Page 1

Atlas urbanístic sobre l’àrea dels “Magazzini Generali” a Verona

TAP F, tardor 2011 ETSAV // Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. 10 Arquitectures mixtes, 3 arquitectures equipaments, 1 nou Barri. Magazzini generali. Verona // EXERCICI 1a


Guia de temes

Biografia dels Magazzini

Origen, gestació, evolució La ciutat abans dels Magazzini El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’enmarquen El contextsociopolític: Les raons El context disciplinar: Les propostes alternatives El context tècnic: Les solucions L’evolució i formació urbanística de l’àrea en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai al voltant

Carnet d’identitat

El projecte del Magazzini Generali Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Estat actual, Forma i estructura

Codi de barres

Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Edificis i arquitectures singulars a l’àrea

Mode d’emploi

La xarxa viària entorn dels Magazzini Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació de les formes dels espais generats Les regulacions, normes i ordenances vàries

Radiografia urbana de Verona

El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...)

Arbre de família

Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials

Portraits + 24 hores de la vida del carrer

Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes…

Magazzini Generali Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre els Magazzini Generali


Context Socio-polític. Itàlia

“Magazzini Generali” Verona

Mazzini

Garibaldi

Cavour

Giolitti

Mussolini

Berlusconi

pròfug Benito Mussolini (1883-1945). Dos anys després forma un grup militar de dretes, Fasci Italiani di Combattimento, precursors del Partido Fascista. Guanyà les eleccions al 1924 i dos anys més tard prengué tot el control prohibint altres partits polítics, els sindicats no filiats al partit i la premsa lliure. A la dècada dels 30, tots els aspectes de la societat italiana estaven regulats pel partit. La economia, la banca, enormes projectes d’obres públiques, i una ambiciosa modernització de les forces armades. Al 1940 Itàlia entra a la IIªGM en el bàndol de l’Alemanya nazi.

El Nord d’Itàlia va ser alliberat al 1945 gràcies a la resistència, i aquests atraparen a Mussolini quan fugia i el afusellaren. Al 1946 Itàlia es converteix en república creant la Primera República fins el 1992. El 1949 Itàlia es va fer aliat del EUA per la qual cosa va rebre suport econòmic sota el Pla Marshall. El 1957 Itàlia s’uneix a Alemanya Occidental i el Benelux amb la firma del Tractat de Roma, que crea la Comunitat Econòmica Europea (actual UE). Entre el 1950 i 1960 el país creix econòmicament.

La unificació italiana es va completar al 1870 sent el resultat dels esforços coordinats entre els nacionalistes italians, Giuseppe Garibaldi i Giuseppe Mazzini, i els monàrquics lleials a la casa de Savoia, Camillo Benso di Cavour. El turbulent nou estat presencià violents atacs entre els socialistes i la dreta. Giovanni Giolitti, un dels primers ministres italians amb la carrera més llarga (1892-1921), aconseguí crear llaços entre els extrems polítics i instituir el sufragi masculí. Tot i que a les dones se’ls negà el dret al vot fins després de las IIª Guerra Mundial. El 1915 Itàlia entre a la IªGM en el bàndol aliat per recuperar territoris encara en mans dels austríacs. Al mateix any declara la guerra a Àustria que durà tres anys i mig. La economia de guerra va generar una petita concentració de poderosos barons industrials al mateix temps que deixava la majoria de la població civil a la misèria. Un dels joves entusiastes de la guerra va ser el editor del diari socialista i abans

La dècada dels 70 va ser dominada per l’espectre del terrorisme i el malestar social. La dècada dels 80 Itàlia es converteix en una de les principals economies mundials a través del Partit Comunista. Creació de la IIª República al 1992. Al 1999 Itàlia es converteix en base principal en la guerra aèria de la OTAN sobre Iugoslàvia. Al 2001 la coalició de dretes Casa delle Libertà de Silvio Berlusconi obté majoria absoluta. El 2006 Romano Prodi, coalició centre-esquerra, entra al govern fins que dimiteix dos anys més tard. Berlusconi aconsegueix la majoria.

D’esquerra a dreta. 1940 - Mussolini amb Hitler 1946 - Itàlia es converteix en república 1980 - Atemptat a l’estació de Bolonya, reivindiquen l’atemptat la cèl·lula feixista i les Brigades Rojes.

Italia. Lonely planet www.wikipedia.org

GRUP I


Context Socio-econòmic

“Magazzini Generali” Verona Pel seu patrimoni paisatgístic, històric, artístic i arquitectònic és la regió més visitada d’Itàlia. El Véneto està subdividida en set provincies: Belluno, Padua, Rovigo, Treviso, Venecia, Verona i Vicenza. La provincia de Belluno es la més extensa, la de Padua es la més habitada. El Veneto durant diversos segles ha estat independent amb el nom de Repubblica Veneta, després d’un breu parèntesi austríac i francès (1797-1814), i autònoma durant unes dècades com a Regno Lombardo-Veneto en poder d’Austria. El Veneto s’uneix a Itàlia al 1866. Durant molt de temps ha estat una terra de pobresa i emigració però, gràcies a un notable desenvolupament industrial, avui és una de les regions més riques d’Itàlia. El Veneto va ser la regió amb més emigració de tota Itàlia. S’estima uns 3.300.000 d’emigrants des del 1876 al 1976. En els primers anys del segle XX, l’economia va començar un període de prosperitat a Verona, amb la plena utilització dels canals. Això també gràcies a dos aspectes fonamentals: la custòdia

dels canals d’un consorci i l’adveniment de l’electricitat que es va produir gràcies a la força motriu de la canal. Al1921 és l’any en què es produeixi un canvi polític, social i econòmic que modificarà les següents dècades fins a la meitat del s.XX. El canvi es deu a l’aparició d’una nova classe emergent (capitalisme no liberal) que no té res a veure amb la burgesia liberal. L’enorme pobresa provocada per la guerra afavorí una massiva emigració cap als països d’Amèrica Llatina i les altres regions d’Itàlia. La IIªGM aporta noves destruccions al territori i al 1943 fou ocupat per les tropes alemanes. El comandant de Verona es

negà a entregar les armes als alemanys i començà una batalla. La ciutat es va convertir així en una de les capitals de la RSE (Reppubblica Sociale Italiana), amb l’assentament dels principals comandaments militars i alguns ministeris. En aquest període van patir enormes destruccions causades pels bombardejos. Durant la postguerra, Itàlia obté finançament dels EUA gràcies al Pla Marshall. Aquests diners afavoreixen el sorgiment de grans empreses com la Fiat, Pirelli o Olivetti. Tot i això, el domini de les petites i mitjanes empreses continua essent aclaparador. Els anys 50 el Veneto era encara una

http://cronologia.leonardo.it/storia/ http://it.wikipedia.org/wiki/Storia_del_Veneto#Il_Veneto_italiano http://it.wikipedia.org/wiki/Storia_dell%27industria_italiana

regió on l’economia predominant era l’agrícola. La petita burgesia agrícola era la més important de la regió i representa un terç de tota l’ocupació regional. En canvi la classe treballadora agrícola tenia en aquells moments un pes molt petit. Ja als anys 60 l’èxode rural de les petites comunitats de l’àrea central, on tradicionalment es concentrava la petita propietat camperola, pateix una frenada. A diferència del que passa a la resta d’Itàlia, on els treballadors de l’agricultura emigren cap als grans centres urbans, al Veneto aquests es quedaven al camp sent l’origen del sistema de petites empreses repartides per el territori rural, que durant les dècades següents es consolida per la seva capacitat de recuperació en un context de crisi de les grans empreses. Les transformacions més significatives de l’estructura ocupacional es produïren en els anys 50 i 60, pas d’una economia agrícola a una basada en el sector secundari. Als anys 80, degut a la disminució de la gran indústria, apareix una massiva proliferació de la petita empresa que acceleraren l’economia de la regió convertint-la en la més productiva d’Itàlia. És per això que el Veneto esdevé terrra d’immigració.

GRUP I


“Magazzini Generali” Verona

Context Socio-cultural

En la primera dècada del segle XX, després de les teories de Marx i Engels i les profundes transformacions socials, econòmiques i polítiques, produïdes per la revolució industrial, es consoliden a tota Europa els moviments populars i socialistes. De 1914 a 1918, Europa és sacsejada per un conflicte global, la Iª Guerra Mundial, al que participa també Itàlia, en un principi neutral. Al final del conflicte, com a resultat d’una sèrie de vagues i les lluites d’obrers i camperols, causades per la crisi econòmica de postguerra, a Alemanya i a Itàlia les classes conservadores reaccionen amb un govern totalitari (el nazi-feixisme). Aquestes dictadures impedeixen qualsevol manifestació de dissidència política i cultural, amb el control de tots els intel•lectuals i els homes contraris al règim. Els moviments artístics italians, en la segona meitat del segle XIX tenien dificultats a l’hora d’establir contactes amb els moviments europeus, a causa de la

situació política abans de la unificació d’Itàlia al segle XX. Aquests contactes s’iniciarà només després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Els principals moviments de l’art modern, amb l’excepció del futurisme, es desenvolupen fora d’Itàlia durant les primeres dècades de segle. Quan estallà la IªGM van surgir dos moviments moderns; el futurisme, liderat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti i el pintor Umberto Boccioni, buscava noves maneres d’expressar el dinamisme de la era de les màquines. Pel contrari, la

pintura metafísica mirava cap a l’interior i produïa imatges misterioses del món subconscient. A Itàlia es centren en el Novecento (seguin la tradició del Quattrocento i el Cinquecento), moviment artístic desenvolupat entre els anys 1920-1930. El grup es funda al voltant de set artistes, liderats per Margherita Sarfatti, vinculats a la Galeria Pesaro de Milà. Aquests artistes pretenien renovar l’art italià tornant a les bases artístiques del Renaixement. Moviment aliat del feixisme. Mussolini

inaugura la primera exposició del grup. Estilísticament pretenen trencar amb l’art de vanguàrdia europeu, retornant a l’essència de l’art italià, promovent un estil realista, emfàtic y monumental. Al final de la II Guerra Mundial, amb l’ocupació per part dels americans, arriben els nous ginys que es construeixen en cadena com els frigorífics i els automòbils. Aquestes màquines influeixen de forma directa o indirecta a l’abandó dels Magazzini generalli de Verona. El frigorífic provoca que la necessitat de l’us dels magazzini generalli vagi en declivi i es deixin abandonats. El cotxe, en canvi, envaeix el recinte a causa del espai que necessita per al seu estacionament, sobretot quan es realitzen fires al recinte de la Fiera. La Regió del Veneto compta amb un patrimoni cultural immens i extraordinari que és valorat i protegit independentment de la propietat. El mateix s’aplica als actius intangibles, relacionats amb la llengua i el folklore, que gaudeixen d’una posició important en la promoció de la Regió, mitjançant l’organització d’exposicions, conferències, espectacles i esdeveniments. Es presta especial atenció també a les activitats de valorització i promoció del patrimoni històric, artístic i arquitectònic.

http://it.wikipedia.org/wiki/Novecento_%28movimento_artistico%29 http://www.thehistoryblog.com/archives/5337 http://weimarart.blogspot.com/2010/07/mario-sironi.html

GRUP I


Context Disciplinar. Propostes alternatvies.

“Magazzini Generali” Verona Al 1997 l’ajuntament, sota la pressió per les protestes dels habitants del barri i d’una campanya de premsa organitzada per l’Arena (una revista) contra els traficants de drogues i immigrants que poblen la zona, decideix prendre mesures per posar remei al estat de la degradació imperant a la zona aprovant el projecte per incloure el Teatro Tenda que encara està actiu. Per fer espai per al teatre s’enderroquen dos edificis de començament de segle (tancant l’accés als soterranis del Forte Clam, última resta de l’estructura d’Àustria) i realitzen una sèrie d’obres (connexió de clavegueram, tanques, quitrà a la plaça i el tancament l’accés d’alguns magatzems). A més de la destrucció de l’administració, en els últims anys s’han repetit diversos actes de vandalisme, en particular, a la sala de màquines de l’edifici Nº10, que ha perdut tot el material antic que va ser una interessant troballa de l’arqueologia industrial.

L’abandonament dels Magazzini Generali ha estat provocada per una política que sempre ha desanimat, com ho demostren les nombroses sol•licituds d’associacions que van acabar en els calaixos de l’Administració Municipal, per l’ús de la zona amb fins socials. La forma bàsica per a la conservació d’una propietat és el seu ús, i amb l’omissió d’aquesta possibilitat es va perdre l’oportunitat de revitalitzar una part del teixit urbà. El govern de la ciutat actual respon a aquest problema amb un

instrument de planificació que preveu la demolició i substitució de molts dels edificis per a ús públic parcial (destinacions culturals, serveis, sector de servei públic), mostrant un total menyspreu als significats històric, social, econòmic i ecològic en relació amb els treballs de recuperació. Aquesta àrea constitueix una anomalia a la ciutat, que dins del recinte troba lògiques de relació entre els edificis, entre plens i buits, absolu tament intrínsec a les necessitats ferro-

http://www.rcvr.org/assoc/interzon http://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htm http://www.b-e-t-a.net/000/html/05_projecta/sub_subversive/subversive_ita.html http://www.vr.archiworld.it/doc/rivista/45/architettiverona_79%202.pdf

viaries. El mur que ha impedit el diàleg entre la ciutat i els barris, amb el temps ha preservat la integritat de la zona en qüestió. En els últims vint anys, només l’abandó prolongat ha estat el protagonista dels canvis més importants de la zona i dels seus edificis. L’abast dels plans de recuperació és sovint diferent, van des de la restauració, la renovació i el disseny de peces de construcció nova.

GRUP I


Context arquitectònic

“Magazzini Generali” Verona

“Lo stile floreale”

Casa Castiglione. Somaruga

Casa del Fascio. Terragni

Ville Savoye. Le Corbusier

Aquests arquitectes estaven inspirats per Walter Gropius, Ludwing Mies van der Rohe, Peter Behrens i altres figures de la Bauhaus. El membre més important va ser Giuseppe Terragni, la seva obra més destecada va ser la Casa del Fascio (anomenada Casa del Popolo) de 1936 a Como. Com molts altres arquitectes d’Itàlia en aquella època, Terragni va dissenyà edificis totalment modernistes per les autoritats feixistes. La arquitectura feixista combinava la modernitat amb la monumentalitat.

Les corrents arquitectòniques del s.XX s’inclouen dins l’arquitectura moderna. Una de les característiques distintives de l’arquitectura moderna és la simplificació de les formes, l’abandó dels ornaments i la composicó acadèmica clàssica. L’element més destecat de l’arqutiectura moderna és la utilització de nous materials com l’acer i el formigó armat, i l’ús de les tecnologies associades, canviant així la manera de projectar i construir edificis.

MILANO

VICENZA

L’arquitectura de principis del S.XX va ser tant estimulant com a la resta d’Europa. La versió nacional de l’art nouveau, anomenada “lo stile floreale”, destacà per ser la més extravagant que la majoria dels estils. Ho podem observar a la Casa Castiglione de Giuseppe Sommaruga de 1903, un gran bloc de pisos. Quan el modernisme entrà en escena, adoptà dues formes: la primera era estrictament teòrica i es basava en l’influent “Manifesto futurista” de Marinetti del 1909; la segona va ser el racionalisme. El racionalista italià és un corrent arquitectònic que es va desenvolupar a Itàlia en els anys vint i trenta del segle XX juntament amb el moviment modern internacional, seguint els principis del funcionalisme. Un exemple és el “Gruppo 7” constituit al 1926 era un col·lectiu de professionals amb l’objectiu de renovar el pensament d’aquell moment de l’arquitectura i la recerca formal i la construcció de pràctiques a través de l’adopció del racionalisme italià.

Les regions del Nord d’itàlia (la Lombardia, l’Emilia Romagna i el Veneto) hi trobem diversos “magazzini generali” construits a inicis del s.XX. Cada un d’ells ha viscut més o menys la mateixa història en quan a situació, desenvolupament, abandonament, rehabilitació i reprogramació. Hem trobat algunes d’aquestes arquitectures a Milà, Ferrara i Vicenza. Tots ells propers a les vies del tren i situats a zones perifèriques de les ciutats

FERRARA

http://magazzinigenerali-fe.blogspot.com/ GRUP I http://www.magazzinigenerali.it/ http://www.yoruba.it/segnalazioni/internazionale_10.php http://ferrarasociale.org/sc-arti/requests/2011/03/1595:spazi_per_le_iniziative_delle_associazioni_presso_i_magazzini_generali http://it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Castiglioni


_“ t ota l l òquepr e e x i s t e i xal e s a c t ua c i ons huma ne s que ha n a na tc onf or ma nta que l l ar e a l i t a t s oc i oa mbi e nt a lque a nome ne m t e r r i t or i ” _ Ca ldi rques obr ea que s t ama t r i u– que de t a nt r a ns f or ma da mol t e s v e g a de st e ni ml ai mpr e s s i óqueha de i x a t d’ e x i sr -s ’ hi c ol • l oque n t ot e sl e sa cv i t a t s .Aque s t e sa cv i t a t spode ne mma s c a r a rd’ a l g una ma ne r al ’ e x i s t è nc i adel ’ e s t r uc t ur a pr è v i a ,t otia i x òie nc a r aqueno s i g uia pa r e nt ,l ’ e s t r uc t ur as e g ue i x e x i snti c ondi c i ona nte l de s e nv ol upa me ntdel e sa cv i t a t s .

GEO G RAFIA L ac i ut a tdeVe r onas ’ a i x e c aa l spe usde l sT ur onsdeL e s s i nique l ’ a br a c e n: a l nor dhi hal av a l l de l Adi g i oe nunr e l l e uqueba i x afinsl e s munt a ny e sDol omi.Al s uds ’ e s t é nl apl a nadePa da nai apoc squi l òme t r e sc a pal ’ oe s te st r obae l l l a cmé sg r a nd’ I t à l i a , e l Ga r da . D’ a l t r aba nda ,Ve r onaé sa t r a v e s s a dape lr i uAdi g i oquepa s s ape rl a c i ut a tf e ntc or be ss ua us .Amé samé s ,a que s ta flue ntpr e s e nt auns a flue nt ss e c undà r i squev a ns e r v i rpe rpos a rl e sdi r e c t r i usdedos c a r r e r si mpor t a nt sc om: l aVi aRomai l aVi aGi ul i oCa muz z oni .

TERRITORI

VEG ETACIÓ L av e g e t a c i óe s t àt ot a l me nti nflue nc i a dape rl apr ox i mi t a tde l L l a cde Ga r da .E st r a c t ad’ unav e g e t a c i ódec a r à c t e rMe di t e r r a ni :x i pr e r s , c e dr e s , ba l a dr e s , ol i v e r e sy , pa l me r e s .

CLIM A Elc l i maéselc ar ac t er í scdelnor d d’ I t àl i a:esusc al or os osihi v er ns humi t st otique elc l i maquas i Medi t er r anidelL l acdeGar dat é unag r ani nfluènc i as obr el ac i ut at . L ahumi t atr el av aésal t adur ant l ’ anyai x í c oml espr ec i pi t ac i ons .

1

E LT E RRI T ORI PRE E XI S T E NTI L E SL AT È NCI E SDEL AMAT RI UBI OF Í S I CA


Orígen, gestació i evolució de Verona Prehistòria: - Els primers assentaments es van produir al turó de San Pietro durant el Neolític (6000-3000 a.c). Des d’allà era fàcil de defensar-se dels atacs i estaven a fora de perill de les inundacions anuals del riu Adigio. (pobles de cabanyes de pedra) - També s’han trobat indicis de assentaments produïts durant la edat de bronze i de ferro. Edat antiga:

Assantaments prehistòrics Primeres edificacions romanes

Historiadors atribueixen el naixement de la ciutat a pobles indoeuropeus com els Eugans, els Reti, els Etruscos, els Cenomans i els Paleoveneti. Època Romana: - Durant el segle I a.c Verona va passar a formar part de l’Imperi Romà. A partir d’aquí el senat romà va construir la base per l’edificació d’una nova ciutat situada a la corba del riu Adigio. - Al llarg de l’imperi romà la ciutat es va començar a expandir travessant al riu i construint dos ponts nous. (Ponte pietra, Postumio (destruït) ) - Durant l’època de Claudio es van construir els banys i teatre als peus de Sant pedro. - Durant la dinastia Flavia la ciutat va anar creixent sobrepassant els límits de les muralles. Per tal de protegir aquesta part de la ciutat es va construir una altre muralla al sud. Durant aquesta època d’esplendor també es va construir l’Arena de Verona (amfiteatre)

Directrius poble romà Piazza delle Erbe Muralla romana

Dibuix de com era la Verona romana.

Alta Edat Mitja. - Odoacre, cap dels hèruls i turcilingis , va acabar amb l’Imperi Romà al 476. - Al 489 els ostrogots, dirigits pel rei Teodorico, van conquerir la ciutat. Durant aquesta època Verona va ser el centre militar més important. Va restaurar els banys, l’aqüeducte i varis edificis. També va construir el Palau de Teodorico i va reconstruir muralles que havien destruït les invasions bàrbars. - Al 526 els bizantins van ocupar la Itàlia ostrogoda i van estar al poder fins el 568. - Al 568 els llombards, dirigits pel rei Alboi, van conquerir la ciutat i la van conservar fins a la conquesta dels francs (Carlo Magno) al 774. Durant el regnat dels francs Verona es va convertir en un comptat. Al llarg d’aquesta època es van construir moltes esglésies com per exemple la Basílica de Sant Zeno

ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT

2


Baixa Edat Mitja. A partir d’aquesta época els güelfs i gibelins es van començar a disputar el poder de Verona. - Al 1136 Verona passa a ser un municipi lliure, una comuna, (“Veronal Comunale”) governat per una oligarquia formada per dotze families. - Al 1137 la Comuna de Verona va formar part de la Lliga llombarda per tal de combatir a Frederic I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (“barbarrossa”). - Una de les famílies importants a Verona és la família Ezzelino da Romana. - Amb la família Scaligera la ciutat va passar a ser una senyoria. Del 1260 al 1387 aquesta cort va convertir la ciutat en un important centre de producció artística i cultural. Es va construir el castel Vecchio , el Ponte Vecchio, el ponte navi entre altres edificacions. - Al 1387: Senyoria de Visconti de Milan. Es va construir el castell de san Pietro i el de San Felice, i la ciutadella militar dins de la ciutat rodejada per una muralla acompanyada per una fossa. Verona Veneciana: Al 1405 Verona va passar a formar part de la República de Venècia. Edat moderna: - Del 1509 al 1517 la ciutat va estar en poder de l’emperador Maximiliano I. Però després va tornar a formar part de la República de Venècia. - Al segle XVI es va produir un renaixement en l'economia i la construcció d'esglésies i edificis importants destacant l’arquitecte Michael Sammicheli. Edat Contemporania: - Al 1797 Verona va ser ocupada per Napoleó. Al mateix any Napoleó va firmar el Tractat de Campoformio en el qual va cedir Verona a Àustria formant part així del regne llombard-venecià. Durant aquesta època els austríacs van construir un gran sistema defensiu a Verona ampliant la seva muralla i construint castells, nombroses casernes i magatzems. - Verona era l’eix estratègic i el centre logístic per les seves carreteres i el ferrocarril. -Finalment després de diverses guerres, al 1866, els austríacs van cedir la ciutat a Itàlia. Segona Guerra Mundial: - Del 1942 al 1943 va patir els bombardejos dels aliats. - Del 1943 al 1945 va ser ocupada pels alemanys Després de la segona guerra mundial es va iniciar un procés de reconstrucció començant pels pont, esglésies històriques i l’estació de porta nuova. - A partir del 1955 van començar a construir edificis nous. Als anys 60 Verona es va recuperar econòmicament gràcies la emigració de la gent des de l’agricultura a la indústria i al turisme en massa.

1800 Muralla de l’època dels Scaligera. Castell de San Pietro i el de San Felice, i la ciutadella militar. Muralla construïda des del 1526 al 1543. Muralla construïda pels austríacs.

1927 Ferrocarril

ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT

3


1900 Fins a les primeres dècades del s. XX, Verona ha conservat les terres agrícoles fora de les muralles.

1920 L’inici de la industrialització va tenir com a conseqüència la formació dels primers barris residencials suburbans del sud de la ciutat.

1924 Inici de la construcció del Magazzini Generali, un complex necessari per a la recollida, emmagatzematge, amb un sistema de refrigeració, i classificació de fruites, verdures i cereals.

1927 Construcció dels primers edificis, magatzems i tendes amb sistema de refrigeració.

1930 a 1940 Ràpid creiexement dels negocis que implica l’ampliació del Magazzini Generali amb nous edificis i magatzems al sud de la zona.

1948 Trasllat de la Feria de Verona del centre de la ciutat a la banda oposada de la Viale del Lavoro, en els Magazzini Generali.En poc temps es converteix en un dels centres comercials més importants d’Europa.

1953 Compra de 56.340 m2 de terreny per l’establiment del mercat de fruites i verdures de Verona que es reparteix en quatre grans pavellons amb diverses possibilitats d’ús.

4

1913 Destrucció de la Forte Porta Nuova, l’àrea de 76.000 m2 dedicada a ús militar on es situarà els Magazzini Generali.

1922

Creació de la nova estació ferroviària de Porta Nuova juntament amb la instal·lació de les primeres indústries al llarg del canal Camuzzoni, obrint camí cap al desenvolupament urbà del sud de la ciutat, fora de les muralles.

1924 a 1926

Elaboració dels primers plans d’expansió de la ciutat que portarà al desenvolupament dels barris Borgo Roma i Golosine.

1929

Construcció de l’ estació de refredament especialitzada, instal·lació pionera en la industria europea durant molts anys. Edifici circular de 100 m de diàmetre coronat per una cúpula.

1945 Al final de la Segona Guerra Mundial gran part de l’àrea va quedar danyada, l’antic refrigerador i alguns magatzems van quedar destruïts .

1949 Formació del ZAI (Zona Industrial Agrícola), com una zona mixta amb activitats de la industria manufacturera, l’agroindústria i el comerç. En la seva creació s’amplia l’àrea dels Magazzini Generli 2 km cap al sud.

L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE


1954 Un cop reconstruïdes les instal·lacions danyades durant la guerra comença una disminució progressiva de les activitats tradicionals d’emmagatzematge de fruites, verdures i cereals. A poc a poc, altres activitats es van desenvolupant. D’altra banda, l’ aparició de frigorífics privats, fa menys necessària la capacitat de refrigeració per a l'emmagatzematge de fruites i verdures.

1970 Després de quatre anys, el dipòsit de vehicles constituirà una de les principals riqueses de l’àrea.

1973 Durant aquests anys, els sistemes de refrigeració emprats resulten antiquats.

1976 En aquest moment, l’activitat dins del Magazzini Generali està cada vegada més desordenada. Després d’un breu període de gestió per part d’empreses de transport de la zona, l’àrea és abandonada per complet.

1979 L'administració municipal segueix mantenint l‘àrea cuidada fins al desmantellament del centre d’acollida, moment en què abandona per complet la zona.

1980 La manca de manteniment i l’escassa utilització de la zona porta a la preocupació de l’opinió i administració pública entorn a la recuperació d’aquest espai. Les úniques intervencions fins al moment són un control continu per part de la policia i les demolicions d’alguns dels edificis per donar lloc a una construcció provisional que acull activitats culturals amb el fi de trobar un lloc més atractiu dins dels edificis de l’àrea.

5

1960 Represa de productes que necessiten refrigeració, a l’hora que es perd la necessitat d’emmagatzematge de gra deixant inutilitzats 20.000 m2 de magatzems.

1964

Es destinen magatzems que havien quedat en desús com a dipòsits de vehicles provinents de l’estranger.

1971 Els principals beneficis del Magazzini Generali passen a provenir de l’afluència de vehicles estrangers i de l’emmagatzematge refrigerat de carns congelades, mentre que la refrigeració de fruita ha desaparegut per complet.

1975

Es manifesta la necessitat de traslladar l’activitat del Magazzini Generali al Quadrante d’Europa, una nova zona industrial, més apartada del centre de la ciutat, gestionada i dissenyada pel Consorci ZAI.

1978

Durant un cert període de temps, els edificis de l’entrada són utilitzats com a centre d’ acollida per als refugiats de fora de la Unió Europea i de l’ ex Iugoslàvia. Un altre espai és ocupat per Càritas, per a la recollida de material i un altre com a seu de l’associació cultural Interzona, mentre que de l’àrea restant, només una petita part serà utilitzada com a dipòsit de diversos elements. Durant les fires de la ciutat, l’espai obert és utilitzat com a àrea d’aparcament.

1990 a 2011

Un “Estudi de la viabilitat en la recuperació de l’àrea de l’ex Magazzini Generali i del Mercat de fruites i verdures” fixa un punt fonamental per a la creació d’un nou projecte que de moment, no s’ha dut a terme.

L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE


Lí mi t sdel ac i ut at

TI PUSDEPEÇAURBANA

RELACI Ó AMBALTRESENTI TATSURBANES

Bui tdet al l esdec i ut at

Àr eas os t i ngudadel c ent r ehi s t òr i c at r av ésdev i al depr i meror dr e


11 FLUXES DE DESPLAÇAMENT OPINIÓ DE LA CIUTADANIA REFERENT AL TRANSPORT PÚBLIC 46% Satisfet 54% No està satisfet

ÚS DEL TRANSPORT PÚBLIC DELS CIUTADANS 11% Diàriament 15% Un cop a la setmana 12% Un cop al mes 62% No utilitza el trasnport públic

MODE DE MOBILITAT SEGONS ACTIVITAT I DESTÍ

MODE DE DESPLAÇAMENT HABITUAL DIARI DEL CIUTADÀ 65% Vehicle propi 17% Transport públic 17% En bici/ A peu D'aquest percentatge que utilitza el trasnport rodat (tant privat com municipal), el temps que triguen a arribar al seu destí dins el municipi és: 26% <10 min 39% 10-20min 19% 20-30min D'aquests resultats de disconformitat i d'un alt ús del vehicle privat entenem i en podem extreure que, el transport públic a la ciutat de Verona pot estar més enfocat al turisme (major nombre de parades en punts d'interès turístic) que no pas a les necessitats dels propis ciutadans.


12


6. ARBOL DE FAMILIA Ana Isern García, Martí Obiols Galí, Marina Rubio Herranz

MAGAZZINI GENERALI

1 El aparcamiento de la feria es un espacio libre en una zona angosta que puede incorporarse al espacio público

!1¿

7 Àmplia zona desmembrada entre calle, acera, aparcamiento de la iglesia... Reordenación.

2 El viaducto provoca una fuerte barrera y es una oportunidad para crear nuevos espacios y comunicaciones

!7¿ ¿ !2¿

3

P

Este gran aparcamiento descohesiona la zona y nos brinda la ocasión de apropiarnos de él y aprovecharlo

P

!3¿

P !6 ¿ !6¿ 6 Viviendas sin ordenación clara ni metódica. Las calles terminan en “cul de sac”. Posible extensión y ordenación.

!4¿ 4¿ ¿

4 Gasolineras y edificaciones varias que no estructuran el tejido

!5 ¿ 5 Zonas de aparcamiento privadas e infrautilizadas que pueden integrarse en una reforma conjunta de espacio público

- www.bing.com/maps - http://maps.google.es - www.comune.verona.it - www.istat.it

- www.cestim.it - www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898 - Wikipedia.org


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

IMATGES, SIGNES, SÍMBOLS I SIGNIFICATS

Verona es el famoso escenario de la trágica historia de amor de Romeo y Julieta. El arte y su larga historia la caracterizan gracias a sus monumentos románicos y renacentistas. Su anfiteatro (el Arena) y el Lago Garda le han dado fama internacional.


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS

SAN ZENO CITTÀ ANTICA VERONETTA

CITTADELLA

CENTRO STORICO CITTÀ ANTICA En el centro histórico está el corazón de la ciudad, Piazza Bra, caracterizada por uno de los símbolos de la ciudad; la Arena, uno de los anfiteatros romanos existentes más grandes. La plaza también alberga el Palazzo Municipale. En la Via Pallone, está el Museo degli affreschi y la tumba de Julieta, mientras que su casa se encuentra en Via Cappello. En el Corso Cavour, se encuentran dos importantes monumentos veroneses: Sanmichelis Palazzo Canossa y la iglesia de San Lorenzo. Desde aquí es posible cruzar al Porta Borsari, la entrada principal de la ciudad romana CITTADELLA Es el centro económico de la ciudad, está en el Piazza delle Erbe, una de las zonas más comerciales de la ciudad. Piazza dio Signori es el centro político y administrativo de Verona. Scaligere Arche, en Riva Sotto, se encuentra de Sant 'Anastasia y más adelante el Duomo. SAN ZENO Aquí está la famosa iglesia de San Zeno la cual da nombre a la zona. En dirección hacia el centro, siguiendo el rio Adige encontramos el Castelvecchio y el Ponte Scaligero. Dentro está el museo de historia de Verona. VERONETTA Ponte Pietra y el Teatro Romano, donde se organiza la estación de prosa en verano.


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS

Piazza delle Erbe: Es el antiguo foro romano, donde se encuentra el Ayuntamiento, la fuente Britney, la Torre Lamberti, la Torre Gardello (del siglo XIV) y el tradicional mercado. Romeo y Julieta: Aunque también exista la casa de Romeo, lo más característico es la casa de Julieta. Se trata de un palacio gótico del siglo XIII en donde encontramos el famoso balcón y una estatua de Julieta. Las paredes de la casa están llenas de cartas enganchadas con chicles escritas por parejas. Duomo de Verona: Se encuentra en la Piazza Duomo, a orillas del río Adige. Es una catedral del siglo XII-XV. El interior es gótico y está formado por tres naves con pilares de mármol rojo.

Arena: Es el teatro romano principal de Verona. Tiene más de mil años y es famoso por tener la ópera más grande de Italia. Tiene capacidad para quince mil personas y sobrevivió al terremoto de 1117. . Castelvecchio y el Ponte Scaligero El castillo es una fortaleza gótica del siglo XIV. Se encuentra a orillas del Adige. Dentro se pueden ver los jardines, los estanques y el museo dedicado a la historia de la ciudad. El Ponte Scaligero, tiene casi 50 metros de largo.


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

1

- Puerta de entrada a la ciudad - Edificio como rotonda

2

3

- PBs comerciales - Barrio residencial

- Plaza pasaje - Verde + pavimento

4

- Edificio histórico


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES

5

- PBs comerciales - Edificios públicos

6

8

7

- Casco antiguo - Edificios bajos

- Rio Adigio

- Barrio residencial - Edificios altos


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

VIDA URBANA, “EVENTS”

Actualmente Verona además de los grandes parques, el río que rodea la ciudad y su gastronomía consta de una de las mayores vidas culturales de toda Italia. Cultura: -Galeria Moderna en el Palazzi Forti - Espectaculos en el Arena - Estación lírica de verano - Estación musical del Teatro Filarmonico - Prosa en el Teatro Romano - Museo de Castelvecchio - Conciertos Simfonicos - Semana internacional de cine - Teatro de verano -Herbora

Deportes: -Ciclismo -Carreras de cavallos - Palio del drappo verde Ferias: -Vinitaly (vinos y gastronomía) - Fieracavalli - Marmomac (muestra tecnologica, diseño) - Fieragricola


PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca

RESUMEN

A_Castello San B_Castello di San Martino C_Castello di San Felice A_porta Fura o Catena B_porta San Zeno C_porta Palio D_porta Nuova F_ Arco dei Gavi E_Portoni della Bra G_Porta Borsari H_Porta dei Leoni

I_Porta San Giorgio L_Porta Vescovo M_Porta della Vittoria 1 - forte San Procolo 2 - forte Sofia 3 - forte San Leonardo 4 - forte Biondella A - batteria di scarpa B - batteria di contro scarpa

1 - bastione di Spagna 13 - bastione di Santa Toscana 2 - bastione di San Procolo 14 - rondella di San Zeno 3 - bastione di San Zeno 15 - rondella della Grotta 4 - cavaliere di San Giuseppe 16 - rondella della Bacola 5 - bastione di San Bernardino 17 - rondella delle Boccare 6 - bastione di Santo Spirito 18 - rondella di San Giorgio 7 - cavaliere 19 - bastione di San Giorgio 8 - bastione Barbadrigo 9 - bastione Falier o della Trinità 10 - mezzo - bastione di San Francesco 11 - bastione di Campo Marzio 12 - bastione delle Maddalene


F

TAP GRUP

METRICHANDBOOK 1 0 5

2 0

5 0

5 0 0 1 0 0

me t r o s


F

s o t u n 6mi

s o r 0met 0 4

TAP GRUP

4 0 0m e t r o s 6m

s o r 0met 5 7

os r et m os 0 ut n 55 mi

u t o s

1 1 0 0me t r o s 1 6mi n

8

1 1mi n u t o s

i n u t o s

METRICHANDBOOK 5 0 0

5 0

1 0 5

2 0

1 0 0

me t r o s


F

TAP GRUP

METRICHANDBOOK 1 0 5

2 0

5 0

MANZANASEI XAMPL E

=

9

5 0 0 1 0 0

me t r o s


F

TAP GRUP

2 2 0m

CA MP NO U

MI NI ES TA DI

1 5 0m

2 6 0m

1 1 0m

ET SA V

9 0m

5 0m

+ + =1 3 1 1 0 CAMPNOU

MI NI ESTADI

HECTARI AS

1 3

HECTARI AS

2

METRICHANDBOOK 2 0

CAMPNOU

5 0 0

5 0

1 0 5

= +

1 0 0

me t r o s

2

MI NI ESTADI

ETSAV


F

TAP GRUP

3 0m

1 0 0m

ROTONDA VERONA J UZGUENSUS PARECI DOS

ARENA BCN

ALTURACUPULA27m 0 5m AMETRO 1 DI

ALTURACUPULA31m 0 8m AMETRO 1 DI

METRICHANDBOOK 1 0 5

2 0

5 0

5 0 0 1 0 0

me t r o s


EXEMPLES DE PROJECTES http://www.paolocogotti.com/Architettura/concorsi/verona/Relazione%20tesi% 20di%20laurea%202.htm Proposta i análisis de la zona per un concurs a l’area, “Arqueologia industrial i futur d’una ciutat, Verona”)

http://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htm Projecte de Elias Khuri, Davide Pagliarini

http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx Projecte de Claudio Colombo

PROJECTES DE MOBILITAT A VERONA http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx Projectes sobre la mobilitat de la zona sud de Verona http://www.caire.it/upl/19_low.pdf Analisis de l’implant del sistema de mobilitat a l’area

DISCUSSIONS http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898&page=3 (Projecte Mario Botta) http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1269889 (Verona) http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898 ( Recuperació magazzini generali)


ARTICLES DE PREMSA http://corrieredelveneto.corriere.it/verona/notizie/cronaca/2009/1dicembre-2009/auditorium-roseto-parte-polo-culturale-1602088904663.shtml (Diario “Corriere del Veneto”, Alessio Corazza)

http://www.sarzanachebotta.org/2010/01/botta-a-verona-scopre-lamemoria-dei-luoghi-e-riduce-le-volumetrie/ (Sarzana, che botta!, Roberta Mosti)

INFORMACIÓ PRUSST VERONA SUD http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4168 http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4190 http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4176 (Descripció del programa de requalificació urbana i desenvolupament sostenible del territorio, promogut per l’ajuntament de Verona )

INFORMACIÓ GENERAL http://it.wikipedia.org/wiki/File:Magazzini_generali_a_Verona.jpg http://pl.wikipedia.org/wiki/Plik:Magazzini_generali_cupola.jpg (Descripció general dels Magazzini generali i del edifici principal anomenat la cupola )

TAPF-11T ATLAS VERONA  

Atlas sobre els Magazzini Generali de Verona, elaborat pels estudiants del TAP F de l'ETSAV durant el Quadrimestre de Tardor del curs 2011-2...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you