Issuu on Google+

TREBALL INFORMÀTICA Hardware és el conjunt de components que formen la part material d’un ordinador. Sol distinguirse entre bàsicament els dispositius necessaris per inicia el funcionament d’un ordinador. Els components del hardware es divideixen en 2 grups: hardware bàsic i hardware complementari. ● El hardware bàsic: son les peces fundamentals per a que la computadora funcioni son: Placa base, monitor, teclat y ratolí. ● El hardware complementari: son tots aquells dispositius adicionals no esencials com pueden ser: impresora, escáner, cámara de vídeo digital, webcam, etc. Software es refereix als components que no es poden tocar. Es diu software o sistema de software de base al conjunt de programes que serveixen per interactuar amb el sistema,i dona suport a altres programes.

Elements d’un ordinador Els elements d’un ordinador des d’un punt fisic son els següents:


-Teclat: capaç de convertir lletres, números,signes y símbols en impulsos elèctrics. -Ratolí: transmeteix el moviment a l’ordinador mitjançant impulsos elèctrics. -Monitor:permeteix veure les dades que intrduïm a través dels dispositius d’entrada i les dades de la informació ya procesada. -Memoria: s’utilitza al sistema per emmagatzemar algunes dades que utilitzem habitualment. -Altaveu: es un dispositiu utilitzat per reproduir sons des d’un dispositu elèctric. -Mòdem: s’utilitza a l’informatica peer convertir les senyals digitals en analògiques i viceversa. permeteix conectar una linia telefonica a l’equip i accedir a diferents reds , com internet. - CD-rom: es un disc compacte òptic utilitzat per emmagatzemar informació no volàtil.

El sistema operatiu(SO) és el programa més important d’un ordinador. Per a que funcionin els altres programes, cada ordinador d’ús general ha de tenir un SO. Els sistemes operatius realitzen tarees bàsiques, com el reconeixement de la conexió del teclat, enviar l’informació a la pantalla, no perdre de vista els arxius i directoris en el disc, i controlar els dispositius periférics com impresores, escàner, etc. Els elements s’inclouen per lo general en aquest conjunt de software: -Carregador inicial. Es tracta d’un conjunt d’instruccions que permeteix el pas dels programes del sistema operatiu des de el disc a la memoria RAM. -El nucli o kernel, que representa les funcions bàsiques del sistema operatiu, com per exemple la gestió de la memòria. -Administrador de memoria. S’encarrega de la compactació, segmentació, swapping i gestió de la memòria virtual.


-L’intèrpret de comands, que possibilita la comunicació amb el S.O. a través d’un lleguatge de control, permetén a l’usuari controlar els perifèrics sense conèixer les característiques del hardware utilitzat,etc. -Interface o interfas d’usuari UI: S’encarrega d’estableixer la comunicació amb els usuaris. -El sistema d’arxius, que permeteix que els arxius es registren en una estructura arbórea. -Planificador de feines. Asigna temps de CPU a cadascun dels programes carregats en memòria per la seva ejecució. A d’atendre a les diverses interrupcions que es generen.

El software es clasifica en: Software de sistema: El seu objectiu es desvincular adecuadament al usuari i al programador dels detallas del sistema informatic en concret de que s’utilitzi,aïllant especialment del prosesament referit a las caracteristiques internes de: memoria, discos, ports y dispositius de comunicacions, impresoras, pantallas, teclats, etc. Software de programació: Es el conjunt d’eines que permeteixenn al programador desembolupar programes informatics utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació d’una manera pràctica. Software de aplicación: Es aquell que permeteix als usuaris portar una o mes tareas específiques, en qualsevol camp d’actividat de ser automatitzat,amb especial enfasi en els negocis.


Una xarxa és un sistema de comunicació que es dóna entre diferents equips per poder realitzar una comunicació eficient , ràpida i precisa. Realitza un intercanvi d’informació. Els avantatges de traballar en xarxa són: les organitzacions aprenen a treballar juntes , compartint documentació i experiències; les organitzacions no es senten soles en els procesos de canvi; les organitzacions es beneficien de la documentació i eines compartides; cada organització pot comprar els resultats amb les dades de les restes d’organitzacions; es provoquen porcessos de canvi de cultura organitzativa reforçant l’equip afavoreix el desenvolupament d’aliances entre les organitzacions principals; es produeix un notable estalvi econòmic... Una targeta de xarxa és una classe de targeta destinada a ser introduïda a l’ordinador per possibilitar que la màquina pugui compartir els seus recursos.

Els tipus de xarxes segons l’extensió són: LAN: Una xarxa d’área local. La seva extenció està limitada físicament a un edifici o a un entorn d’uns 200 metres o amb repetidors podríem arribar a la distància d’un camp d’1 quilómetre. La seva aplicació més extensa és l’interconexió d’ordinadors personals i estacions de treball en oficines, fàbriques,etc., per compartir recursos i intercambiar dades i aplicacions. Permeteix que dos o més màquines es comuniquin. Per a això inclueix tant el hardware com el software. MAN: Una xarxa d’àrea mepropolitana és una red d’alta velocitat que proporciona capacitat d’integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo. La xarxa d’àrea metropolitana representa una evolució del concepte de red d’àrea local a un àmbit més ampli, cobrint àreas majors que en alguns casos no es limiten a un


entorn metropolità sino que poden arribar a una cobertura regional o inclús nacional mitjançant la interconexió de diferents xarxes d’àrea metropolitana. Aquestes xarxes poden ser públiques o privades. WAN: Una xarxa d’àrea amplia és un tipus de xarxa d’ordinadors capaços de cobrir distàncies desde uns 100km fins a 1000km, donant el servei a un pais o un continent. Un exemple d’aquest tipus de xarxa és internet o qualsevol xarxa en la que tots els seus membres no estiguin en un mateix edifici.La majoria d’aquestes xarxes són construïdes per els proveïdors d’internet per proveir de conexió als seus clients. PAN: La seva extensió abraça uns poc metres i permet conectar dispositius a un ordinador via Bluetooth. CAN: La seva extensió és de diversos edificis de la mateixa universitat.

Segons la disposició física dels cables tenim les seguënts tipologies de xarxa: En arbre: és un tipus de xarxa on cada node pot estar connectat a un node superior i del que poden penjar diversos nodes inferiors formant un arbre. En estrella: és un tipus de xarxa on els nodes estan connectatd a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d’enrutador per transmetre els missatges entre nodes. En bus: és un tipus de xarxa on els nodes estan conectats a un medi de comunicació comú bidireccional. En anell: és un tipus de xarxa on cada node téuna única connexió d’entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següents fins l’últim que s’ha de connectar amb el primer. D’aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.


Avantatges de xarxa en bus: És senzilla d'implementar i estendre. Normalment és la més econòmica. La fallada d'un node no n'afecta la resta. Desavantatges: Difícil d'administrar. Longitud de cable i nombre d'estacions limitades. El rendiment disminueix en afegir-hi nodes. Si la fallada en lloc de en un node esdevé en el bus és difícil de detectar.

Avantatges de xarxa amb anell: El creixement del sistema té un mínim impacte en el rendiment. Tots els nodes tenen el mateix accés. Cada node actua com a repetidor, això permet que la xarxa tingui una gran extensió. Desavantges: Normalment és la més cara. La fallada d'un node afecta la resta.

Avantates de l’estrella: Es senzilla d'implementar i estendre. Fins i tot en grans xarxes. Normalment és la més econòmica. La fallada d'un node no afecta a la resta. Fàcil d'administrar. Facilitat per detectar-hi fallades als enllaços. Gran ample de banda entre enllaços car no és necessari compartir aquests amb diferents nodes. Desavantatges: Longitud de cable i nombre d'estacions limitat. Cost d'administració car a llarg termini. El rendiment disminueix a l'afegir nodes. La fallada del node central deshabilita tota la xarxa.


Switch (commutador) : Disposen d’una sèrie de ports els quals es connecten els dispositius de xarxa. Aquest dispositiu genera en la seva memòria interna una taula on recull lo què hi ha connectat en cadascun dels seus ports, de forma que és capaç de direccionar la informació que li arriba cap al dispositiu al qual va dirigida. Hub (concentrador) : A diferència dels SWITCH, no disposa de la capacitat de reconèixer quin dispositiu té connectat a cada port, és per això que envia a tots els ports la informació que va rebent. Cada dispositiu ha de reconèixer si la informació va dirigida a ell o no.

HUB

SWITCH


Mitjans de transmissió En quant als mitjans de transmissió, els més estensos,per ser els més antics, són els cables i, més concretament , els parells trenats que consisteixen en quatre parells de fils trenats de manera independent i entre ells, recoberts d’una capa aïllant externa i que al final de cada extrem tenen un connector. hi ha altres tipus de cables de parells trenats en els quals l’aillament i la seguretat són més grans. hi ha un cable que connecta la targeta de xarxa de l’ordinador a través d’un connector amb el connectador , mitjançant alguns dels seus ports. si decidim utilitzar com a mitjà de comunicació , necesitarem instal·lar dos components hardware en la nostra xarxa. d’una banda , un punt d’accés sense fil conectat a un sense fil, que s’encarregara de recollir tots els señals i distribuir-los per la xarxa. Per conectar-se a internet es necessita hardware: Normalment s’utilitza un modem i el router. -El modem: traduieix l’idioma del nostre ordinador (signes i nombres) a un tipus de senyal que va per les nostres linies telefóniques i arriba al nostre proveïdor de serveis per transmitir l’informació. -El router: és un dipositiu de red que s’encarrega de buscar els millors camins per dirigir els paquets de dades que rep. Interconecta xarxes, per això necessita tenir moltes direccions IP. Quan rep un paquet de dades o analitza i decideix, depenent de la IP de destí i de la situació de tràfic en la que es troben en cada moment les diverses xarxes que comunica, per quina de les altres boques ha de sortir. Direcció IP: el numero que identifica cada dispositiu dins d’una red amb protocol IP.



Treball informàtica