Page 1

Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

2

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

3

PROPOSTA DIDÀCTICA

14

CONCLUSIÓ

18

BIBLIOGRAFIA

19


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

INTRODUCCIÓ La nostra proposta did{ctica sobre l’ésser viu consta en estudiar el peix, més concretament els guppys i els platys, que són peixos d’aigua dolça i calenta. Tenim tres femelles guppys i tres de platys i un mascle guppy i un de platy. Aquesta experiència la durem a terme amb nens de P-5. D’aquesta manera aconseguirem iniciar el nen en la descoberta de l’entorn, perquè observi i explori elements de la natura de forma vivencial per tal de despertar l’interès per tot el que ens envolta, i amb això poder construir maneres de mirar la diversitat i les interaccions que caracteritzen la vida. El nostre principal objectiu és que a partir de l’observació directa, així com l’experimentació i manipulació d’elements, aprenguin a seleccionar, processar i contextualitzar les informacions de manera que puguin construir aprenentatges en interacció amb el medi. La unitat s’estructura en diferents tipus d’activitats d’exploració on els nens a partir de l’observació directa han d’adonar-se de molts aspectes sobre aquest ésser viu. Partirem sempre dels coneixements previs dels alumnes i els anirem formalitzant per tal que vagin adquirint nous coneixements amb la finalitat que un cop s’acabi aquesta proposta didàctica tinguin un ampli coneixement sobre aquest ésser viu. També durem a terme comparacions entre nosaltres i l’ésser viu, ja que som diferents però a la vegada tenim algunes semblances. Al llarg d’aquest treball explicarem la nostra experiència en torn el peix i les diferents propostes que hem generat per treballar amb els nens.


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA Després de debatre durant uns quants dies quin seria l’ésser viu que triaríem per fer el nostre treball vam decidir cuidar un peix. Com que també hi havia un altre grup que volia tenir-lo, vam pensar que un agafés un peix d’aigua calenta i l’altre d’aigua freda. Nosaltres ens vam decantar pel primer tipus. D’entrada no coneixíem molt aquest tipus de peixos així que vam demanar ajuda per triar quina espècie compraríem i ens van recomanar els guppys i els platys. També ens van dir que aquests peixos tenien una característica molt curiosa i és que tenen fills amb molta facilitat i en grans quantitats; així que vam comprar un mascle i tres femelles de cada espècie. A l’hora de comprar les femelles ja vam triar les que veiem més grassonetes i creiem que ja podien estar embarassades. Un cop vam triar el tipus de peix que voldríem cuidar ens vam posar a preparar la peixera. Primer la vam netejar i vam netejar les pedres, ja que si no ens podria embrutar l’aigua o ser perjudicial pels peixos. També vam esterilitzar les pedres més grosses. A més de les pedres també vam col·locar petxines. Un cop estaven les pedres dins la peixera vam abocar-hi l’aigua (1/4 part d’aigua destil·lada i la resta normal), com que passarien dos dies abans que hi introduíssim els peixos no va fer falta treure el clor a l’aigua, ja que s’evapora; però si ho haguéssim hagut de fer el mateix dia que introduíem els peixos li haguéssim hagut de tirar un producte especial que treu el clor (Aquasan). Un cop ja teníem l’aigua vam introduir dos plantes (elodea: planta de creixement ràpid), perquè l’aigua estigués més oxigenada, encara que ja teníem l’aparell de l’oxigen. També vam haver d’escalfar l’aigua, ja que aquest tipus de peixos són d’aigua calenta (com ja hem comentat abans) i tenen que estar a una temperatura entre 24ºC i 28ºC. També vam preparar el filtre. El filtre està format per tres parts: una esponja, carbó actiu i zeolita. Com que la nostra observació no ha estat molt llarga, no hem hagut de canviar el filtre, ni l’aigua. Per fer aquest canvi d’aigua s’ha de treure 1/3 d’aigua i tornant a afegir la mateixa quantitat de la següent manera: 1/5 d’aigua destil·lada i 4/5 d’aigua


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

normal (treure el clor prèviament); aquest procés s’ha de fer un cop al mes, exceptuant el primer mes que s’ha de fer dos. Potser de tot el procés diríem que la part més delicada va ser el moment d’introduir els peixos a la peixera, ja que s’havia de fer a poc a poc perquè s’anessin acostumant a l’aigua de la peixera (components químics i temperatura). Per fer-ho vam seguir els següents passos: 1. Posar la bossa on estaven els peixos dins la peixera, perquè la temperatura de l’aigua de la bossa s’anés equilibrant amb la de la peixera. La vam mantenir així durant 10 minuts. 2. Afegir una mica d’aigua de la peixera a dins la bossa. Aquest pas el vam fer tres cops, de manera que al final hi havia més aigua de la de la peixera que de la de la bossa. Vam esperar 10 minuts cada vegada perquè s’acostumessin a la nova aigua abans d’afegir més. 3. Vam introduir els peixos a la peixera. Aquest procés és molt important, ja que aquest tipus de peixos són molt sensibles als canvis i si no ho haguéssim fet probablement haguessin mort a l’introduir-los a la peixera. Al llarg d’aquests dies que hem estat cuidant els peixos els hi hem donat de menjar dos cops al dia. Els hi podíem donar dos tipus de menjar làmines i cucs (uns cubs de cucs criofilitzats) i els quals alternàvem. Quan van néixer els alevins, a aquestes els hi vam haver de donar un altre tipus de menjar: tenia els mateixos components que les làmines, però triturat perquè les làmines són massa grosses. Un tema que ens tenia molt intrigades i encuriosides era el fet del naixement dels alevins, ja que els peixos neixen d’ous i nosaltres busc{vem femelles embarassades i aquests dos fets es contradiuen. Després de buscar informació en diversos llocs vam descobrir que aquest tipus de peixos són ovovivípars, és a dir, les mares porten dins seu els ous fins que aquests oclosionen. Una cosa que ens ha sabut greu és que no


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

em pogut veure el naixement de cap peix (i això que com a mínim n’han nascut 14). Així que vam buscar al Youtube i vam trobar un vídeo molt interessant on es veia el part d’una femella guppy. (http://www.youtube.com/watch?v=XqCzCRCMgyw) També ens vam assabentar que les femelles d’aquests tipus d’animals poden tenir entre 10 i 80 alevins en cada part. Una cosa que ens va sobtar molt és que les femelles es guarden l’esperma del mascle, i després el poden utilitzar per quedar-se embarassades. La quantitat d’esperma que poden guardar és la necess{ria per a dos o tres embarassos més. Aquest tipus de peixos no tenen sentiment maternal, per tant, es mengen les seves cries quan neixen. Per aquest motiu, es poden utilitzar paridores quan les femelles estan a punt de parir. Les paridores són una mena de recipient que té una placa que separa la part de dalt amb la de baix. Es posa a la femella embarassada a la part superior i quan pareix la cria travessa aquesta placa que té unes petites seccions que permeten baixar els peixets però se’ls fa molt més complicat tornar a pujar. D’aquest mode queden separats i no se’ls poden menjar. Informant-nos sobre la cria d’aquest tipus de peixos, vam veure en diversos fòrums que si les femelles estan molt de temps en les paridores poden morir d’estrès, ja que és un espai molt petit. I degut al gran nombre de cries que tenen, molts deien que no les deixaven a les paridores, sinó que les mantenien a la peixera i deixaven que parissin allà i no separaven els peixets, ja que deien que fos el més fort el que sobrevisqués (Darwin). Nosaltres va arribar un moment que vam fer el mateix, ja que ja havien nascut 14 peixets en 2 o 3 parts diferents (quan pareixen no surten tots els alevins de cop, ho fan en tandes) i ens feia molta llàstima la femella, així que vam decidir deixar-la amb els altres i deixar que sobrevisquessin les cries més fortes. Un dels motius pels quals vam deixar d’utilitzar la paridora va ser per aquest de l’estrès; a més com no podíem saber amb exactitud quan paririen, no les podíem deixar tant de temps a les paridores. Una de les “pistes” que tenim per saber que


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

s’apropa el moment de parir és la taca negra que tenen al final de la panxa. Quan més s’apropa el moment del part, més s’enfosqueix, tot i així, detectar el moment exacte és molt difícil. Nosaltres ens vam fixar que els nostres peixets podien pujar quan estaven a la paridora i, per tant, les femelles se’ls podien menjar, així que vam preparar una segona peixera per posar-los allà. En aquesta segona peixera no vam posar filtre, ja que eren tan petits que el filtre se’ls tragava. Això ho vam poder observar, ja que un dels alevins ens el vam trobar allà. Els vam tenir allà durant una setmana i mitja, però vam acabar canviant-los de lloc, perquè la peixera s’embrutava molt i no podíem canviar l’aigua de cop, ja que els peixets s’haguessin mort perquè no estaven acostumats a aquell tipus d’aigua. Així que vam posar-los dins de la paridora (sense la placa que divideix) i dins de la peixera gran, ja que d’aquesta manera l’aigua dels peixets també es mantindria neta, o almenys més neta que a la petita. Aquest canvi el vam haver de fer com quan vam introduir el peix per primer cop. Barrejant la seva aigua amb la de la peixera gran i esperant 10 minuts i cada cop afegint més aigua de la gran, fins que la majoria de l’aigua sigui de la peixera gran. Les femelles platys no ens han parit, ja que quan les vam comprar eren molt joves. Ara, però, creiem que hi ha alguna que està embarassada, ja que li hem vist la panxa una mica més grossa. Al llarg de la nostra observació ens han sorgit diferents preguntes: 

Les cries senten que els pares se les volen menjar?

Com podem saber si estan a punt de parir?

Es relacionen entre espècies?

Els peixos dormen?

Com crear un ambient adequat?

Quin menjar els hi hem de donar?


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

Al llarg d’aquest procés d’observació hem après que hi ha peixos ovovivípars; que ni sabíem que existien, que aquesta espècie de peix és molt delicada pel que fa als canvis ambientals, i, per tant, hem après la forma de manteniment d’aquests peixos (la temperatura de l’aigua, l’aliment,...); a diferenciar els mascles de les femelles; i a vigilar els embarassos de les femelles per anar controlant la taca negra del final del ventre. Al llarg del procés ens hem anat fent preguntes i hem investigat per trobar les solucions. Són les següents: (les hem classificat seguint la pauta donada a classe) ORGANISME: 1. Com són els guppys? El guppy (Poecilia reticulata) és un peix d’aigua dolça i calenta. Es reprodueix amb molta facilitat. El seu manteniment és molt senzill i la seva reproducció és també molt fàcil. Són peixos ovovivípar, és a dir, es formen els ous i els peixos petits neixen dintre de la mare. Els guppys tenen el cos més aviat allargat. La femella és més gran que el mascle, i el mascle té la aleta transformada en un òrgan per la fecundació, anomenat “gonopodio”. Els mascles adults solen mesurar al voltant de tres centímetres o com a molt tres centímetres i mig i les femelles poden arribar fins als sis centímetres. Respecte els colors, la femella té menys color que els mascles. Tenen diferents colors, verds, blaus, vermells i fins i tot tigrats. 2. Com són els platys? El platy també és un peix d’aigua dolça i calenta. El mascle mesura com a m{xim uns tres centímetres i mig i la femella pot arribar a uns sis centímetres. És un peix pacífic que conviu perfectament amb altres peixos i viu en grup. Els mascle té una gran coloració i en canvi la femella té una coloració menys intensa. El platy es caracteritza per tenir el perfil del ventre més convex que el dors. Els


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

colors típics del cos són combinacions de tons groguencs, ataronjats, verdosos o blavosos i posseeixen un dibuix irregular formant uns punts negres. 3. Què fan i com es mouen? Els peixos es passen la vida nedant i a vegades juguen entre ells. Els peixos es desplacen gràcies a les aletes que tenen. Són emprades perquè es puguin impulsar, guiar i frenar el seu moviment cap endavant. Els peixos tenen en la base dos grups de músculs que es poden moure’s des del tronc i els permet plegar-les, desplegarles i emprar-les per a guiar-se i fer diferents moviments. 4. Què mengen? Tant els guppys com els platys els hi agrada els cucs crustacis, insectes, matèria vegetal i el menjar sec. És important alternar diferents tipus d’aliments. Tenen un metabolisme molt r{pid i sobretot s’han d’alimentar amb poca quantitat però diverses vegades al dia. En el seu hàbitat natural, l'alimentació d'aquests peixos consisteix en larves de mosquit vermell. Un fet important perquè s’utilitzen aquest peixos és per a controlar la població de mosquits en alguns països i per a lluitar contra la malària. Quan tenim els peixos en captivitat, és a dir, en la peixera accepten diversos tipus d'aliments com poden ser l'aliment en escates, flocs, pastilles d'algues i aliment liofilitzador. Les cries les podem alimentar amb qualsevol dels aliments abans esmentats, però que sigui de petita mida. 5. Com són per fora? El cos del peix és divideix en tres parts: el cap, el tronc on trobem les aletes i la cua. Totes elles és troben recobertes per una pell composta per dues capes: l'exterior que és d’epidermis i la interior que és la dermis. La primera excreta una mucositat que redueix la resistència per fricció de l'aigua i constitueix una protecció contra els paràsits, els ferides i els infeccions. Entre la capa exterior i la interior és troben els escates.


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

6. Com són per dins? Els peixos com tots els vertebrats, tenen un esquelet que li dóna forma i solidesa al cos. El del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La columna vertebral es compon d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vèrtebres presenten sobre el centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, la medul·la espinal. Sobre la cavitat ventral presenten les vèrtebres sota uns apòfisis espinosos dobles en els quals s'insereixen les costelles. El crani del peix consta de molts ossets. L'esquelet de les extremitats està compost per les aletes. La musculatura ocupa la major part del cos del peix. La dels costats del tronc serveix per a la locomoció. S'estén des del clatell fins l'arrel de l'aleta cabal i forma dos feixos iguals situats a ambdós costats de la columna vertebral. Els músculs es componen de nombrosos segments successius units entre si sense sutura, com en paquets. De la musculatura del tronc s'ha desenvolupat també la de les aletes; es compon de dos músculs principals que produeixen l'extensió i contracció de les mateixes. 7. Com respiren? Per respirar usen una part especial del seu cos, les brànquies. Les brànquies es troben en el cap dels peixos just després dels ulls i estan protegides per un obertura que es diu opercle. Els peixos necessiten oxigen per sobreviure i agafen oxigen de l’aigua. Tenen unes estructures anomenades agalles que són obertures al costat del seu cap per on entra l'aigua, llavors aquesta entra contacte amb les brànquies que són òrgans amb la mateixa funció que els pulmons, solament que en lloc de necessitar aire per a aconseguir l'oxigen requereixen aigua. Les brànquies en si, són estructures poroses que requereixen estar humides per a poder intercanviar l'oxigen dissolt en l'aigua cap al seu cos i aprofitar-lo.


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

8. Per què floten? Els peixos floten perquè són més pesats que l’aigua a causa dels seu esquelet intern. Tenen un òrgan especialitzat que fa que no s’enfonsin, que s’anomena bufeta natatòria. La bufeta natatòria és un òrgan que s’infla i es desinfla de gasos que provenen de la sang i de l’aigua i fa que el peix pugui pujar i baixar de la superfície sense haver de fer gaires esforços. 9. Com són ara? Tant els guppys com els platys des que els vam comprar hem vist que hancrescut una mica més. Respecte a les cries de guppys des del seu naixement hem pogut veure molt clarament el seu creixement, no tenen encara color i es veu com és el seu organisme, ja que són semitransparents.

INTERACCIÓ ENTORN:

- Natural 1. Què necessita per viure? El que necessita per viure és una peixera on hi hagi aigua amb les circumstàncies adequades i plantes aquàtiques perquè els hi proporcioni més oxigen. 2. Com és el lloc on viu? El lloc on viuen és una peixera, on tenen suficient espai perquè puguin nedar. La peixera té una capacitat de vint litres. La vegetació és un altre tema important; per això hi ha dues plantes aqu{tiques, que s’anomenen elodea i al fons de la peixera hi ha pedretes i algunes pedres més grans acompanyades amb petxines. També hi ha un termoescalfador perquè l’aigua estigui a la temperatura idònia per als peixos i un aparell que proporciona oxigen.


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

Els guppys i els platys són peixos d'aigua calenta per això els tenim a temperatures entre els 22°C i 28°C (òptima: 25°). El manteniment d'aquests peixos requereix aigua d'un pH lleugerament alcalí, però no hauria de ser inferior a 6,5 ni superior a 8; es recomana que la duresa de l'aigua estigui entre 10º i 20ºdGH, encara que poden suportar dureses de fins a 30ºdGH i fins i tot viure en aigües lleugerament salades.

- Social 1. Com els cuidem? Els hi donem menjar dues vegades al dia : sobre les vuit del matí i sobre les dues de la tarda. En aquests moments també ens fixem en com est{ l’aigua i, en el cas de les cries quan estaven a l’altra peixera, els hi an{vem canviant de mica en mica l’aigua, ja que no tenien filtre. Sempre controlem la temperatura que tenen. Quan vam decidir canviar les cries a la peixera gran vam fer un període d’adaptació perquè s’adaptessin a la nova aigua. Ara es troben a la peixera amb tots però estan a la paridora perquè encara són petits i no volem que la resta dels peixos se’ls mengin. 2. Condicions de cria Només ens ha criat els guppys. Els guppys afortunadament crien en gairebé qualsevol condició. Tanmateix no hem d'oblidar que prefereixen un aigua de duresa mitja amb un pH entre 7 i 8. La temperatura ideal és de 25°C . És particularment important que l'aigua estigui neta. S’ha de canviar un 20% d'aigua mensualment. Un aigua amb molts nitrats, especialment si és groguenca, ocasiona un creixement lent dels alevins, menor grandària dels adults, una perduda de coloració i susceptibilitat a les malalties. Per a una bona coloració és molt important subministrar menjar que tingui abundància de colorants naturals.

DIVERSITAT:

- Mateixa espècie


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

1. N’hi ha més? A la peixera tenim un mascle guppy i tres femelles i de platys també tenim un mascle i tres femelles. 2. Tots són iguals? No tots són iguals, cadascú té una mida diferents encara que es veuen casi igual i tenen un color diferent. 3. De què es diferencien el mascle i la femella? La femella és més gran que el mascle, i el mascle té la aleta transformada en un òrgan per la fecundació, s’anomena “gonopodio”, la podem veure a la part inferior del peix i en canvi la femella no ho té. Una altra diferencia és que els colors del mascle són més vius. 4. Tots es comporten igual? No tots es comporten igual. El mascle segueix molt a les femelles i es fa molt pesat fins arribar el moment que les estressa i en canvi elles van fent, però no hi ha cap peix que es comporti igual. 5. Com es reprodueixen? Aquest peixos són ovovivípars, les femelles desenvolupen els ous en el seu interior fins que aquests estan madurs i, quan pareixen, els fills surten del ventre de les seves mares completament desenvolupats, caient primer al fons per a immediatament després nedar. Durant l'acte sexual, el mascle se situa prop de la femella en forma de "S" i utilitza el gonopodio per a disparar paquets d'esperma a la femella. És important ressenyar que, encara que les femelles quedin fecundades i donin a llum els peixets, poden conservar part de l'esperma dels mascles per a autofecundar-se durant una temporada. Durant la gestació, la femella engreixa visiblement i mostra una taca negra en la seva part posterior. Com més gran i més fosca és aquesta taca, més pròxim està el moment del part; de vegades fins i tot es


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

poden distingir petits punts negres en aquesta taca, que són els ulls dels peixets. Arribat el moment, és possible que la femella no tregui tots els fills d'una sola vegada, sinó que aquests vagin naixent a poc a poc, durant diversos dies. El nombre de criatures depèn tant de l'alimentació de la mare, com de la seva grandària i altres factors, no és rar obtenir uns 15 o fins i tot molts més. Després el naixement dels petits peixos, convé separar-los en un aquari a part per a evitar que siguin devorats per la seva pròpia mare o altres peixos. La gestació dura de quatre a sis setmanes. 6. Com es diferencies els platys amb els guppys? El que diferencia un guppy d’un altre són dues coses: la seva cua i el seu color. Els colors poden ser taronja, groc, negre, transparent (color salvatge), vermell, etc. Els guppys mascles es destaquen enfront d'altres peixos d'aquari de major grandària pels seus bells colors. Les femelles són generalment de color oliva i solament solen mostrar color en la seva aleta dorsal i cua. En canvi els platys tenen el cos diferent que els guppys, tenen un perfil del ventre més convex que el dors i els guppys són més allargats.


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

PROPOSTA DIDÀCTICA Justificació

Objectius didàctics 

Conèixer el peix i les seves característiques (aspecte, entorn,...)

Prendre consciència del propi cos a partir de l’observació directa del peix.

Adonar-se que a la nostra peixera hi conviu més d’una espècie.

De què poden adonar-se els nens? A partir de l’observació directa volem que els nens es formulin preguntes sobre l’aspecte, el comportament i el medi dels peixos. Amb aquesta observació els nens poden adonar-se que els peixos: 

viuen a l’aigua

floten

es mouen molt ràpid

tenen aletes

mengen alguna cosa diferent d’ells

Amb la nostra intervenció volem que els nens es fixin i pensin en: 

la reproducció o el gran número de fills que poden tenir o com neixen

comparació amb com ho fan unes altres espècies de peixos

paridores (el perquè del seu ús)

Anatomia o Com és el seu esquelet


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

o Semblances i diferències amb l’home Seqüència didàctica La proposta didàctica que hem pensat va dirigida als nens de 5 anys. Per introduir aquesta unitat did{ctica aniríem a l’aqu{rium i ens fixaríem en que hi ha molts tipus de peixos diferents: Durant la visita aniríem dient als infants observessin molt atentament la gran quantitat de peixos que hi ha, en com són... 1a sessió: La farem després de la visita a l’Aqu{rium. Demanarem als nens que dibuixin un peix, el que més els hi hagi agradat de la visita a l’Aqu{rium; d’aquesta manera sorgiran diferents propostes que ens podran fer parlar sobre la gran quantitat d’espècies que existeixen i recordar la visita a l’Aqu{rium del dia anterior. A partir dels dibuixos sorgirà una conversa sobre la diversitat de peixos. Per tant a partir del dibuix ens podrem plantejar diferents preguntes: -

De quins colors són?

-

De quina mida són?

-

Tenen extremitats? Quines? Cóm son? Són totes iguals?

-

Com es desplacen?

-

On viuen?

-

Com respiren?

2a sessió: Farem veure als nens la importància de preparar la peixera. En aquest moment ja pot començar el debat sobre quins elements necessitarem per crear un ambient idoni per aquests animals. Haurem de preguntar als nens què necessitarem, què posarem, com haurà de ser,... i preguntar els perquès de totes les idees que tinguin. Per què creuen que necessitem totes aquestes coses? També els hi preguntarem que haurem de fer per mantenir-los, que menjaran, s’hi s’haur{ de canviar l’aigua, com s’haur{ de fer,... Un cop decidit tots aquests aspectes,


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

muntarem la peixera entre tots. Podem demanar als nens que portin coses per muntar-la. 3a sessió: Muntarem la peixera seguin les pautes que vam decidir en la sessió anterior. 4a sessió: Introducció dels peixos a l’aigua. Un cop tinguem l’aquari/peixera preparada introduirem els peixos a l’aigua. Quan ho fem els hi anirem comentant que com que els peixos són tan delicats no ho podem fer de cop, sinó que els hem d’anar adaptant poc a poc. Hem de remarcar molt el fet que són molt delicats. Un cop introduït el peix l’observarem. D’entrada aquesta observació ser{ lliure, és a dir, els nens miraran i nosaltres no direm res. Un cop els deixem una estona observant sols, els hi preguntarem les coses en les quals s’han fixat i els perquès d’aquestes observacions i els farem contemplar aquelles coses en què no s’havien fixat. Segurament els alumnes, a partir de l’observació lliure, es fixaran en els aspectes més bàsics: els colors, la forma, les aletes, la cua, com es mouen... i serem nosaltres, les mestres, les que els haurem de guiar cap a aspectes menys perceptibles a primera vista: la reproducció (aquest punt l’hem de tractar després d’haver-los explicat que les mames peix, també porten els peixets a la panxa; ja que sinó no podran imaginar la resposta), la respiració, la flotabilitat... A partir de totes observacions (guiades i no guiades) preguntarem perquè creuen que és així, provocant que els nens imaginin diverses solucions. 5a sessió: En aquesta sessió seguirem observant els peixos, però intentarem provocar en els nens una conversa i una observació cap a la comparació del peix amb ells mateixos. Per fer-ho, preguntarem coses del següent estil: quants ulls tenen els peixos? I nosaltres?, com es mouen?, es mouen de la mateixa manera que nosaltres?,... 6a sessió: Un altre dia portarem un peix de la peixateria, de mida gran per tal de poder observar-lo millor. El primer que farem, i abans de dir als nens que hem comprat un peix a la peixateria, serà demanar als nens que realitzin un dibuix de com imaginen ells l’interior del peix, per tal de poder saber les seves idees sobre


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

això. Un cop fets tots els dibuixos, obrirem el peix que hem portat i mirarem el seu interior. Amb aquests dos elements (el dibuix i el peix) generarem una conversa on els compararan. 7a sessió: Aquesta sessió la faríem si es generés una conversa sobre la flotabilitat dels peixos: floten, però, per què?, per què no suren?, per què neden a qualsevol profunditat?... Si sorgissin totes aquestes qüestions podríem fer la següent activitat que està formada per dues parts. La primera és experimentar amb diferents objectes i aigua, per observar quins floten i quins no. A partir d’aquesta experimentació podrem seguir parlant de la flotabilitat dels peixos: hi ha alguns objectes que floten, però no de la mateixa manera com ho fan aquests. Per veure que passa amb els peixos, com ho fan per nedar a l’alçada que volen, ho farem amb un rotllo de paper de vàter amb un globus al seu interior. Segons la quantitat d’aire que hi hagi a dins surarà més o menys. Aquest globus estaria fent la funció de la bufeta natatòria.


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

CONCLUSIÓ A partir d’aquesta activitat hem pogut ampliar coneixements sobre aquest ésser viu: el peix, en concret, els guppys i platys. Per exemple: ara sabem que no tots els peixos són vivípars, sinó que també n’hi ha que són ovovivípars (com aquests); el poc sentit maternal que tenen; les condicions de manteniment que necessiten,... Hem descobert que aquest tipus de peix és adequat per treballar dins l’aula, ja que ofereix moltes possibilitats, no només pel que fa a l’observació de l’animal en sí i el seu medi, sinó també focalitzant-ho en la reproducció. Ens hem adonat de les grans possibilitats que ofereixen per treballar amb els nens l’entorn proper, ja que trobem que a partir de l’observació directa, els nens s’interessen i aprenen més significativament. Per mitj{ d’aquesta experiència ens hem adonat de les qüestions que poden sorgir a l’aula i dels punts més importants a treballar amb els infants dins del món dels éssers vius. Aquest treball ens ha donat la possibilitat de situar-nos en un context de preparació d’una unitat did{ctica: com introduir el tema; avançar-nos a les observacions, comentaris, reflexions i preguntes dels infants, per poder preparar activitats idònies als interessos i necessitats dels nens i alhora ampliar els seus coneixements. Per acabar hem d’admetre que els hi hem agafat un gran afecte a aquests animalons i que a totes ens agradaria endur-nos-els a casa, però això no es possible perquè no tenim l’ambient i les condicions idònies per mantenir-los.


Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

BIBLIOGRAFIA

Essers vius  

natura y animales