Page 1

RECURSOS RETÒRICS: FÒNICS, MORFOSINTÀCTICS I SEMÀNTICS 1.- FÒNICS: - AL.LITERACIÓ: repetició de fonemes Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge que han penjat - ONOMATOPEIA: ús de fonemes que suggereixen l’objecte o l’acció. La Mort va descalça; quan se’n va duu socs que van fent cloc...cloc...cloc...cloc... - PALÍNDROM: mot o frase que es pot llegir de dreta a esquerra Roma=Amor Sinera=Arenys - PARONOMÀSIA: joc de paraules en què s’oposen mots semblants fonèticament o un mateix mot repetit usat en sentit diferent En cap cap cap el que cap en aquest cap 2.- MORFOLÒGICS: - ANADIPLOSI: repetició del final d’un vers al començament del vers següent Si tu et fas la lluna la lluna del cel blau - ASÍNDETON: omissió de conjuncions de coordinació. Una rosa, una altra rosa, una altra rosa... - EL.LIPSI: supressió de paraules que s’entenen pel context. Amb motxilla, botes i anorac - EPÍTET: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu El fred hivern - PARAL.LELISME: repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides La teua veu la teua veu de ferro i forrellat - POLISÍNDETON: és la repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió. Assumiràs la veu d’un poble, i seràs per sempre poble, i patiràs i esperaràs...,


3.- NIVELL SEMÀNTIC: - ANTÍTESI: contraposició de mots o sintagmes oposats És quan dormo que hi veig clar - EXCLAMACIÓ RETÒRICA: figura emotiva que serveix per expressar alegria, tristesa, dolor,... Oh que cansat que estic en la meua...! - HIPÈRBOLE: exageració evident Veus aqueixa mar que abraça de pol a pol la terra - INTERROGACIÓ RETÒRICA: pregunta que no espera resposta perquè es formula per suggerir al lector una resposta evident. ¿No heu sentit mai els enamorats com parlen? - INTERTEXTUALITAT: inclusió de textos o versos que pertanyen a d’altres obres. La citació literària és un cas d’intertextualitat. La carn vol carn A. March No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit... - IRONIA: Afirmar el contrari del que expressen les paraules No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos... - METÀFORA: un terme A real, és substituït per un terme B imaginari amb el qual manté una relació de semblança. Els cabells d’or - METONÍMIA: substitució d’un mot per un altre amb el qual manté una relació de contigüjitat lògica o física: l’ autor per l’obra: Tinc un Picasso la matèria pel producte: El ferro de l’espasa. la marca pel producte: Tens un seat. - OXÍMORON: contradicció en el significat de dues paraules. obscura claredat - PARADOXA: unió d’idees aparentment irreconciliables. Les persones pobres són molt riques. - PERSONIFICACIÓ: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. Els vents encara m’estimen


- PRETERICIÓ: afirmar que no es dirà el que efectivament es diu. No pretenc atraure els vots del públic, però vosaltres sabeu quin és el vot intel.ligent, el vot catòlic. - PROSOPOPEIA: fer parlar els éssers inanimats o els animals. El gat va contar un acudit al seu amic el ratolí - SINÈCDOQUE: el tot per la part o la part pel tot. Un poble de 5000 ànimes EEUU atacà l’Iraq

La Poesia  

Recursos retorics