EL per ADOLF CASTRO muntanyes per ideologies poli'tiques, eren els temps de les expedicions (existents actualment), i dels escaladors amb pflntalons bàvars i camisa de franela, que amb les seves pesades botes superaven Un individu no pot considerar VI's. Vells temp s, que han passat en qüesesports com un altre qualsevol, és tió d'un parell d'anys de l'alpinista al a dir, tant l'espeleologia com l'escalada te- Free- Climbing. El Free-Climbing un nen una sèr Íe de factors que no es donen escalador esportiu entrenat fi'sica i psi'quien altres: el buit, l'altltut, el fred, el cament en la superació de la dificultat; sentit de l'aventura I fins í tot una mane- els medis tècnics lleugers fan que s'arribi ra de viure i de al VIII, grau inimaginable fa uns quants com a tal podem anys. En l'espeleo la progressió ha estrrobar d'un individu per una de les preses, sobretot, tat més lenta tècnicament però no en descom a punt clau de l'ascensió, desafiant el cubr ¡ments i fets. De l'electron a la corbuit, instal.lant punts d'assegurança. En da, del rappel d'esquena al davallador. l' existeixen un altre tipus de sensa- Molt tecnificat, però aquesta tècnica ha cions que poden arr ibar, segons opinions, a fet que l'espeleo tingui més adictes i es ésser excitants. L'espeleo de per si, disfruti l'exploració, malgrat tot tampoc és un món que s'ens presenta hòstíl però està exempta de les expedicions pesades no exent de bellesa i d'obstacles com la dona t que en aquest esport les grans cavihumitat, els grans subterranis, tats necessiten gran quantitat de materiaL blocs inestables ... i una progressió de vega- Actualment està sorgint un nou concepte, , . que podr Íem anomenar espeleo esportiva, des precar la. que amb molt menys material i amb tècniLa bellesa de pot vaques de doble corda, aconsegueix efectuar riar segons opinions: hi l'estil de grans exploracions i integrals amb molt l'alpinista, la utilització de segons quin menys temps. material... i naturalment la en si, aIEs molt dif¡'cil, doncs, catalogar xí com l'arribar a la de l'objectiu, on no qUin d'aquests esports és millor, quin té et donen res, però s'hi troba la més dificultat. Poden sorgir moltes pregunde fer quelcom depenent de un poden tenir simílituts, si de cas tècnila bellesa radica en En l' ques però no de progressió i de nivell. exla cavitat en SI: formacions L'escalada avui dia és al capdavant i té cèntr iques, galeries extremes, pous on les vàries graduacions diferents segons el país l, cascades es per den en l' i es fan competicions, llocs d'entrenament on naturalment, la progresseió per urbans, i el material ha avançat molt més la subsistència, de es fa impossi- que el de l'espeleo d'un parell d'anys ençà. ble. Per contra l'espeleo continuél essent una Tornant a en els activitat cient(fico-tècnica, on el vessant solament la base del descobritemps de "Los conquistadores de lo inut il ll , esportiu quan els alpinistes fejen cims amb tots els ment per l'estudi posterior. medis possibles i on, fins i tot, es feien
Dos esports, dues formes de pensar, i, malgrat tot, molt fortament relacionats en un mateix ambient: la muntanya com a punt comt:í.
41
II
N!?2 -1987