Issuu on Google+

DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil – Grup 10 Aida Fernández, Laia del Rio Puig, Sandra Ruiz i Pilar Sayós

DESPLAÇAMENT DELS ANIMALS 1. EL CAVALL Un cavall té 205 óssos. La seva columna vertebral està formada per 51 vèrtebres. L’esquelet dels cavall, a diferència del dels humans, no té clavícules, de manera que els membres anteriors s’uneixen a la columna mitjançant uns forts muscles, tendons i lligaments que subjecten les escàpules. També la disposició i les proporcions dels óssos de les potes són molt diferents als humans. Això és així perquè el cavall, per tal de portar a terme el desplaçament necessita tot un seguit d’adaptacions que seguidament veurem. Alguns exemples d’aquestes diferències i modificacions són que els óssos inferiors de les potes del cavall corresponen a óssos de la mà o del peu humà. També, les extremitats de davant, el cúbit i el radi s’han fusionat donant lloc a un únic ós, igual que ha passat també amb la tíbia i el peroné, la qual cosa els impedeix que puguin girar lateralment les mans i els peus. Una altra cosa és que un cavall, més avall dels genolls no té muscles a les seves potes, només té pèl, tendons, lligaments, cartílags, óssos i un teixit còrnic especialitzat per absorbir els impactes que es produeixen en el desplaçament. A continuació us mostrem una imatge de l’estructura òssia d’un cavall:


DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil – Grup 10 Aida Fernández, Laia del Rio Puig, Sandra Ruiz i Pilar Sayós

Deixant de banda l’estructura òssia del cavall i les seves diferències amb l’esquelet humà, parlarem seguidament de les diferents formes de desplaçament que tenen. Se li diuen aires naturals i en té 3: el pas, el trot i el galop. En aquest desplaçament dels cavalls, volem deixar clar primer de tot el significat de dos conceptes per tal d’avançar seguidament en les explicacions. De manera que volem aclarir que: -

BÍPEDE: denomina el suport conjunt de dos peus.

-

TRANCO: el cicle de trepitjades, des que recolza un peu fins que torna a recolzarlo. Cada seqüència ens marca un tranco del cavall en cada aire. En la següent imatge es mostren les seqüències de la posició dels peus en cada aire.

1.1.

EL PAS

El pas és l'aire més lent, amb quatre temps. El cavall en aquest aire avança en bípede diagonal (avança alhora la mà esquerra i el peu dret, i després al revés). És un aire marxat, doncs sempre hi ha algun peu recolzat en el sòl, i simètric, perquè el moviment del bípede diagonal esquerre es repeteix de manera idèntica en el bípede contrari. Es calcula que la seva velocitat mitjana és de 6 a 7 km/h en un cavall d'alçada mitjana.

1.2.

EL TROT

El trot és un aire més ràpid que el pas, de dos temps, simètric i saltat perquè en un moment determinat, el cavall queda en suspensió, sense cap peu recolzat en el sòl. El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (lent i elevat) o llarg (en el qual el cavall aconsegueix la major amplitud de tranco però no per això és el més ràpid). Hi ha 2


DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil – Grup 10 Aida Fernández, Laia del Rio Puig, Sandra Ruiz i Pilar Sayós

formes de muntar el trot: -

Trot assegut: mentre el cavall va trotant, el genet es manté assegut en el seient, i ha de seguir el moviment del cavall amb el maluc.

-

Trot aixecat: mentre el cavall trota, el genet es va aixecant al mateix temps que ell, en un moment en què l'animal li impulsa cap amunt. Per fer bé el trot aixecat (el que es diu «trotar a la mà») sempre cal fixar-se en què, quan l'home s'eleva, coincideix amb el moment en què el peu exterior del cavall s'aixeca també.

Es calcula que la velocitat mitjana del trot és de gairebé 15km/h en un cavall d'alçada mitjana.

1.3.

EL GALOP

El galop és l'aire més ràpid, però el cavall s'esgota abans i no té independència respiratòria. La velocitat màxima que aconsegueix un cavall al galop és de 65 km/h. En recolzar les mans en el pis, està obligat a expulsar l'aire i per això no pot accelerar la seva freqüència respiratòria a voluntat. És l'únic aire asimètric (té tres temps, durant la cambra es troba en l'aire). El cavall pot galopar «a mà dreta» o «a mà esquerra». En el galop a la dreta, per exemple, el bípede dret avança més que l'esquerre. Galopar a les diferents mans els permet girar còmoda i equilibradament al costat (o mà) al que galopen. Es calcula que la velocitat mitjana del galop és d'aproximadament 19 o 20 km/h en un cavall d'alçada mitjana encara que cavalls entrenats per a la carrera poden aconseguir velocitats superiors


DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil – Grup 10 Aida Fernández, Laia del Rio Puig, Sandra Ruiz i Pilar Sayós

2. EL CUC DE TERRA El cuc de terra es caracteritza per presentar un cos de secció gairebé cilíndrica i dividit en tres regions diferenciades. El cuc es desplaça sense tenir ales i potes com fan la majoria d’altres animals. El que si que tenen és un cos molt muscular cobert del que s’anomenen “sedas” que els permet arrossegar-se a través del sòl. Com que el seu cos està molt segmentat i cada segment és molt elàstic i plegable, són capaços de fer distàncies considerables, agafant-se a un punt i després arrossegar la resta del seu cos. De manera que la seva acció muscular és estirar-se i encongir-se, estirar-se i encongir-se, i no funcionaria si no poguessin agafar-se a un lloc i després estirar i empènyer. La part anterior del cuc s’aferra a un lateral, expandeixen les sedas, s’agafen al que tenen al seu voltant i aleshores ja poden estirar tot el que vulguin que el cos del cuc resistirà. Així, veiem que el cuc de terra es desplaça reptant sobre el sòl, a causa dels moviments de contracció del seu cos, i s’ajuda dels ganxos que es recolzen sobre el sòl.

És capaç de fer aquest tipus de desplaçament gràcies al fet que la paret de cos d’aquests animals presenta una epidermis encarregada de la secreció de la cutícula, de mucositats, i d’una capa muscular interna responsable del moviment de l’animal. Concretament, distingirem dues capes de musculatura, l’externa circular i la interna longitudinal. Aquestes dues capes són antagòniques, i el líquid “cefalomàtic” que té l’animal en el seu interior li serveix com a esquelet hidrostàtic. És d’aquesta manera com es pot desplaçar i excavar galeries.


DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil – Grup 10 Aida Fernández, Laia del Rio Puig, Sandra Ruiz i Pilar Sayós

En la foto següent podem veure l’anatomia d’un cuc, la qual potser ens ajuda a entendre una mica més quin és el seu desplaçament:

3. PREGUNTES VINCULADES AL MODEL D’ÉSSER VIU


DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil – Grup 10 Aida Fernández, Laia del Rio Puig, Sandra Ruiz i Pilar Sayós

-

Per què les plantes aromàtiques fan olor?

-

Per què els cucs es desplacen tot arrossegant-se?

-

Per què els cavalls tenen aquestes tres formes de desplaçament tant específiques i diferenciades?

-

Per què les vaques tenen un procés de digestió que fa que vomitin el que han menjat?


DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES 3r Magisteri Educació Infantil – Grup 10 Aida Fernández, Laia del Rio Puig, Sandra Ruiz i Pilar Sayós

4. BIBLIOGRAFIA -

http://es.wikipedia.org/wiki/Equus_ferus_caballus#Aires

-

http://www.alaquairum.net/lombriz_de_tierra.htm

-

http://www.youtube.com/v/XIN-yvMDYWM&hl=es&fs=1&

-

http://vermicuc.com/el-cuc-de-terra.htm


Desplaçament