Issuu on Google+

Novembre 2007

NOTÍCIES

L

es dones estan

més ben formades que mai, però continuen tenint una presència menor en els càrrecs directius. Desaprofitar el seu talent genera una pèrdua de 977 milions d’euros.

Innovació tèxtil ar per a un millor benest

Pàgina 4

COMERÇ

cent Ganiveteria Roca, quasi anys ajudant-nos a tallar

L

a Ganiveteria Roca és la botiga gairebé centenària del Carrer del Pi. Conjuga tradinitat. moder i ció Juny 2007 No hi ha res que tingui un mànec i talli que no s’hi pugui trobar.

de la Cambra de Comerç

David Ruano

Butlletí de

de Barcelona

ció de Barcelona ç, Indústria i Navega la Cambra Oficial de Comer

Pàgina 7

REPORTATGE

com El caragol es configura sió una indústria en expan ’empresa Cal Jep, Castellfollit del Bages, és la primera productora de caragols d’Espanya. La deman da creixen t d’aque st produc te ha fet que esdevingui un sector en ex-

BOTIGUES AMB ENCAN

EMPRESES

ntrevista a Marc Escursell, soci i undada respon sable l’any 1902, de relacions la Farmàcia externes de Bolós és un Demasié, una dels establinova aposta ments catalans pastissera dels que encara confundadors de serven elements Xocoa que vol decoratius del isme apropar -nos Modern la cultura galecatalà. L’acde qualitat, tant pels tual propietera oferint un producte de producció, com pel tari ha sabut les ingredients i el sistema a a Pàgina 5 adaptar-l i tat, ció. combinar tradició i moderni Pàgina 4 disseny i la presenta societat. la de necessitats actuals

E

5

de de la Cambra de Barcelona Comerç

Externes

sié

de Dema

pactant atge im aconseguit” m una im m “Buscàvee negoci i ho he del nostr

Entrevista

lós,

M. José Rasero

Bo tat Farmàcia i moderni tradició just entre equilibri

ell,

a Marc Escurs

Relacions

Stefano

Buonamici

ideDemasié, tra a la botiga ar amb tots es concen riment les galetes ell després d’expe és una nova El món de Escurs . Demasié a i ho germans ta a Xocoa la cultura galeter ada pels e, r-nos s de la xocola els recurso era que vol apropa dels socis del project el i un ingredients aposta pastiss Marc Escursell, t, tant pels tació” de qualita fa, com explica la presen producte disseny i com pel “oferint un producció, de a sistem

i

ntrevis ta amb Joan Gratacós, mànager de l’empresa tèxtil Gratac ós, una companyia que aposta pel moviment constant, la innovació, la diversificació i la reinvenció dins del sector.

COMERÇ de de la Cambra de Barcelona Comerç

sable de

L’audiovisual català, eixement cr mirada a un sector en

Més informació a les

Pàgina 13

CAMBRA

L’ARXIU

DIU...

La Univer sitat de Prohom s i el bar

L

ri de la

Ribera

da per Benecé Produccions pallasso i el führer coproduï

EMPRESA

pàgines 10 i 11

i TVC

COMERÇ

GREMI

“Els joves empresaris ” necessitaríem més ajuts

“Sortim dels circuits nts, “En determinats mome tradicionals” de el perruquer és l’amo na” l’estat anímic d’una perso

L

E

CULTURA

” “Leonardo, geni curiós

C

V

15

Arxiu BCD

Arxiu Cambra

A

Rodatge de la pel·lícula El

iència i curiosi tat s’uneixen al Museu Maallery és rítim gràcies una galentrevis ta a creativia Leonardo ria, llibreria i a Ramon tat i la da Vinci en botiga, creada Lladó, presipassió per la una exposició per l’estudi de dent del Gremoda s’uneique es podrà disseny gràfic mi Provinxen a l’emprevisitar fins al Pepe Cor Vasava, que tés cial Artesà de sa catalana 2 de setemrecull les últiels Premi i l’empresa SIGNE s Naciona EMPRESE dirigida Perruq ueria bre. La mosmes novetats S La celeb ls de Dis S guanyen Erva, ració dels de GarSenyora de Premis ha seny BREUS per Eva tra està orgainternacionals estat presi dida per E lona, e c r Rosa a ada pel Museu Marítim B la infanta la El Centr i cía disseny, del e Comercial Cristina i, i socis de nitzada i coordin Glòries de Borb repdedicada ó Solal el prem entitat que els nous formats gràfics. Els fem de Barcelona i per Anthelios Edizion na i Rial, ió i il·lustrac de Mark eting a Barcelo el que fem ho reuneix més al disseny de Vasava destaquen que “tot que té un preu o s’inscriu dins el program no pensant del 60 % de bosses de pell, Ciència 2007. a i perquè hi creiem, convendels Barcelon i a ació ha Pàgines 18 i 19 hi massific que la jutjarà”. eries que fuig de un públic que ho Pàgina 15 amb un estil les perruqu ia. cionalismes per produir provínc Pàgina 9 propi. Pàgina 7

Buonamici

M. José Rasero

de Barcelona al carrer Princesa amb molta obrador petit, Hem tractat disseny es fan en un el que tenim. l’embalatge, el negoci i és de marca, botigues, etc., perquè plenaels la imatge nts per gaudir o vins cura l’interiorisme de les eina per atraure i compleme una potser de galeta gràfic, l’atenció també és motllos, etc.,galetes, com licors el disseny que si no els cridés costaria molt les ens ment de es per acompanyar-les. ja la botiga, una clients, de llarg i a nosaltres i melmelad a dins de passarien també feu Un cop sónfinal, però nosaltres vosaltres més arribar-hi. dir que de la iaia Podríem casolana, com és? artesanal. Fem qui mana és el producte tenir les receptes producció producció és moltpetit, al carrer podem presumir de l més actual. l’embolcal La nostra m a la nau engalonades amb en un obrador de preparar acollir ens traslladare les galetes magistrals també s’ha però aviat Xocoa, on podrem al nosles fórmules la botiga Princesa, amb vinculat Llavors, de tenir on es preparaven tura han que compartim de producció totes maneres, per als clients? el dispensari s’ha ió l. De i la infraestruc havia estat ven, però millor l’augment de fet, és t empresaria al fons, que El disseny a amb allò que es el client se de la combinac on la rebotiga exemple La conservació endatre creixemenproducció no canviarà, és un bon Interior amb t. de Nosaltres t per continuar m el una coherènci entorn agradable farmàcia modernita el procés plenamen sinequanon crear un on pugui xafardejar. a nova augmente de farmàcia entre tradició i i originals de la experiènci seves una condició que creixem additius ni con- senti a gust i decoratius ni la renovació s, perquè punt tingui una de les impedit dels elements utilitzem un incomprè exposició, molt vant, encara frescos i, volem que la gent l’actualitza que s’oblidi i que gauràbia, ets negoci. No comenta modernistes no ha naturals i molta niques ni , a la botiga, sistemes volum de ingredients són i sortir”, s arquitectò altres dels seus quan entri ions per uns momentsvolem acond’avui requereix els matí a buscar-los passa amb per les estructuredels productes i ràpid, d’agafar que menta. servants i al mercat cada ant preocupac de venda La farmàcia, com com la i és això el ció constant si cal, anem amb productes treballar i ja ho deixin de la visita, d’anar especialitz Jordi Bolós. de ts. “Hem de venda i de publicitat. petits, s’ha com fem la nostra manera Demasié. mateixa és el grans establimen comerços oferim la l’em- seguir a fort, que de Demasié? amb els Aquesta és amb Xocoa, on l’expansió competir nostre punt encara que de creixebuscar el vam fer així fa sis o set anys en un moment pròpies. Com us plantegeu d’anar a de persobotigues xocolata canviat tant. , Ara ens trobem servei i l’atenció fer-lo amb a l’estranger capaç de socis presa hagi la sortida condels tres àrea ment i volem nalitzada, bon concadascun ens plantegem ja que preferim a la d’una donar un Bolós creu ser que Quant s’ocupa de Tambévista a l’any 2009, de Barcelona Sembla més aquí. tenim, però de Demasié la millor manera amb sell”. Jordi s ament mica carrer Princesa, t no es una del en s fundador és aquesta no exagerad 14 a la botiga que actualmen ni en continuem . de moment de solidar-no negoci, són ‘Galetes Marc Escursell s’encarrega r competència, sortirà, o sigui quemés novetats . Les de ? pot competir El resultat diu el vostre eslògan.. i en horaris, transmetre funcionar que en Miquel Escursell el restaurado de negoci preu, ni bones’, com la idea que volemgaletes casolanes , sinó A Demasié, R+D de l’empresa; comptabilitat segur altres línies oferta. i Demasié? Escursell, no només de És aquesta les tradicionals buscant de ni en potencial especials t, “oferir tota la part es dedica a la part vessant comer- per completar la nostra d’ofici. Com sorgeix no són el Miquel perquè siguin en proximita , a un i Demasié en la Varela treballem exageradament bones. El meu germà,sinó que és pastisser va veure nostres de Xocoa en José aquesta divisió entrelligada i jo em centro molts productes i amb amb Xocoa, estava de sempre,creiem que són Demasié, també i finances, g. Crec que aquesta, Voleu dir que després temàtica? hi ha és xocolater, floral i la fusta preu competitiu està no molt de temps diversa i ell màrquetin realment perquè en . Però tot la botiga, nova botiga deencara que amb el vitrall la Cambra Després de professió era molt Tenia ganes de De fet, el nom de és una exageració aquest cial i de pràctica i eficient, és millor de arribarà una horaris flexibles són de jo som idees, peròComerç de la farmàcia, empresa, i amb molt lloc Barcelona què germàdecom que la seva generació bé, però això en la xocolata. que les galetes fa referència, perquè Tenim moltes més emblemàtics de l’humor es recordi és en qualsevol altra sap fer, en Si el veiem diferents mides Tant el meu la dissetena la pro- molt i una farmàcia amb sentit com la gent un dels elements massa focalitzatmés i vam pensar i de vidre de ara representa allò que millor de tasques. jo res definitiu. inquietes, viatgem, cosa moltes oportuni-a això ho fem aconseguit que tasti. La porta és de ceràmica Bolós. Ell que han anat heretantde ser la súpers més”. idees, peròpromolt uniforme números o si cadascú faci fer alguna hem que oferia les antics pots sorgeixen Nadal Jordi ics El en exclusiva presumir ell va és molt galetes i que conserva els coses persones temes de farmacèut món i ens dedicada mer- eslògan fer una distribució eren un producte el que tenim. més de . Amb Vergés (Tortosa), Sala de de pares a fills i poden entrés en les nostres hi ha pel t La farmàcia , potser les una botiga una idea única al casa... de a expandir germà Crear “Al Catalunya (Girona), farmàcies de fessió tats. a fer-les farmàcia. Un exponen sme es segle de la producció ada ha estat dues botigues per ara volem Novemb XII meu no en coneixem (Figueres), a), Saguer més antiga les galetes, ció de la els clients Vilano fes càrrec bé com ara. També aprofiobrirem que han visalmenys re 2007 llar improvis aquest aperitiu murall (Barcelon o Ferran Torrent que tastin el nostreles em ió de l’edifi- del Moderni ers en nissaga la gran transforma tan Bolós les per any nosaltres hi havia pastisseries pro- També animeu més de Xocoa. s de Xocoa es impedi en destaca Una elements capdavant de tot volem coneguinva del Mar.no sortirien de remodelac i va intei innova- Demasié i tres cat, ja que (Manresa) en el de la Farmàcia la Guerra Civil, Sí que es logístique endavant, de locals sabut integrar arribar en la De tots els la Farmàcia Bolós, Sí, primer l que Barcelo la cultallada, unes obres diferent El nucli Novemb s i Internet, és constru Les parets Més exemples plataform fomentar fonamenta na, i va passar cap precedent.però no estan centrades re 2007 ordinador decoració. “S’ha de decoratius de porta d’accés de fusta Demasié colors. Durant una ordre obligavivia per ccióamb socials Aprofitant de tarem les Demasié a Madrid. són alguns comercial, que han de la botiga ja que és però també volem d’altres països. com nosaltres. de les activita de més ferits. coronada de tes de tots bombardejos, de la hi va instal·lar tendències nt la La imatge que s’hi venen galetes, que l’envolta portar anome és la vinculació atendre els percases la decoració havia ls amb les conserven autèn- ci, la tecnologia dins ar la història emploespecialme rectes a la part inferior, van producte, galeta, més habitualdonem la recep- dora,a quina món més fem. nar-se barri el quetstémarine a poc a veure res, veuremi què tradiciona sa militar instal·lar membre . El vitrall motiu quan hi les farmàcies per avi, que vivia a actuals es , compagin ducte i el els l’època els anide la a s’han grar ja era elements i dels un el seu i terratine les necessitats just en amb línies de traces ondulades a obrir Al seu interior el temps, les tura la gent ve a comprar, utilitzem molt imaginatiu s de la nobleque és la Ribera” pròsper, poc, extram el disseny?molts diners en tot de creiem la va Bolós explica que corrents cada vegada D’altra nt. les receptes? de crear totes romans del local amb del moment.de museu que, ambcontemporanis, ser diguin un panell el dibuix d’un taronger, Quan mateixos penetrav es va anaració urs, va sorgir a, ja que representa banda, Invertim les porJordi la línia com el sortir família i la s’ha de trobar l’equilibri (univers a terra Com es creen és l’encarregat a casa i ens receptes l’actual que nosaltres de fer-les el poblat de la Cambra Més inform fent gran e, que a més amb la botà- Gràcia, havia de de corporativ tiques peces nous materials artístics de cada la itat) definia el nom d’univer ig per obrir hi hagi exposició mat mostra imatge marqualitat del producteBarcelona monum queendins de ica El Miquel investiga i va provant ents de ta ambalal’alçada Comerç bombarde de poc servia, ja és complicat,se senti còmode, ia. No volem a l’actual ent Colom, i es va ajuntar de val les comunit la que provin de de Barcelona a la Catalun barrejat amb els corrents sitas www.demasie.es típic del Modernismfarmacèut s’ha distingit que hi havia un ell ts formen Bolós. època agrada aque carrer ent res. amb mem ha anat l’experiènc segons tan important de l’activitat masie.es que formave ats d’habita fórmules, àmplia gamma d’assortim ya establimen va marcar què el client explica Jordi L’estudi Mucho imatge i aquest d’aigua ens Princesa a novetats pràcticam decorats cuinar . Erai arribava comprar, relació de disciplines en les quals ió, el pro- tes, tot i que en aquella info@de si d’aquests fins que entrava nts d’una medieembolcall. la nostra n entitats a més de Abans d’in- com vinguin a natural, a, que rcats no tenien seu una col·lecti i sigui pràctic”, ser ferit i, amb una dues la remodelac central en a ser de divertit i salades, ciutat modernist època. Molts llenguade crearals premis Laus. Nosaltres altasca us dels superme només titulars litorals’ha evident de Al final, la ica catalana. encarregat queaquesta gia nica, nostre que les farmàcies Bolós. Amb Universi i feia galetes dolcesherbes, entre d’altres. cartell d’es- vegin com pot arribar la porta va el risc gradualm . omplint farmacèut Novellas, un boom impactant del comerç versus facilitarem de port part del moviment tat dels seus membre dels drets en farmacolocada la família a o estat necessaris convertir comporta els nostre important de al la tradició ha Petit va ent Això sorra ent any Barcelon farmàcia s. Així, part també infusions opinem galetes i e t es va anar riormen productes i va formar la farmàcia, ns contínues comercial una imatge en bona pietari actual guanyar espai. a la part supe- no obria, una sanció a, regida Prohoms de definitivam de tast i a viure a Bolós, antiga Modernism de tots els t seria si Les innovacio a una oferta de prohom per Ribera la estrany elbuscàvem cloure-les fem un comitè per un cap el incorporan que de barri trobem La farmàcia part de la Ruta del Barcelona de decidir anar nt. Durantanirem prou fortes, cuina, peu amb la venda de seguida de , de de s, la constitu la Ribera. postemajor i la no ens sembla medici- corredissa posterior, fanal amb el nom era família va elbarrets madors de l’establime han donat segle XIII pecialitats ens semblen però poques per fer-ho, que quest un cos D’estètica n’és un. Forma un itinerari per ïa i barri va i Puig i àmplia. Aradietètics, plantes galetes, si el creixeme com davantals, porta un noucentista, que va la part superior , perdel port. de mercaders l’agrupació d’artenir dia més sobre les més sal o més sucre..., de Barcelona, h i Montaner nt d’aingredient rior de la a la botiga, desenvolupamen un procés que vivien productes puericultura, d’higiene d’estil família El la o es altres arquitecseu algun defensar ues Domènec paral·lel quan imprès, amb trobar-hi necessiten falta retocar de tres elements t comercia del a prop Gaudí, l’encerta. ortopèdiq “Bolós” la zona objectiu era promou anys vint, mundial l i artesana al del Dades bàsiqu , que, juntament nguany , sabates vegades fa cabdals portuàri port, la de nals, productes demandes moda al final dels gairebé sempre Cadafalch de la ciutat la capital a, 77 re i cosmètics l. Els a. L’any la vegetasèquia comtal de la zona la Rambla Disseny els Premis Naciona sol. Les noves 215 29 75 la farmàcia. què el Miquel al·lusió a de Cataluny Al barri 1258 el s’han eren situada a carrer València, corporal, tes, van fer - Tel. 93 ulleres de l’accés ràpid al produc- adquirir i la Rambla interior fa murals, i senyado han estat atorgats ls de me. És el fins i tot ció forçade la Ribera, que plaça del mercat.el .com La decoraciónt en les pintures i de vidre de El carrer Modernis cantonada amb r d’interio l’empres 08007 Barcelona h i Estapà. socials, que prevalenevolucionar les farmàcies, densa, al tenia aciabolos , disd’autoa obradors una hi de Domènec mà del farCatalunya www.farm formes han fet ció, especialme de ceràmica ció d’identiespecialitzada rs Pepe Cortés reservat a i tallers havia gairebé poblaaconseguirde Montcada va de la d’un edifici te, també adaptat a les noves noves tendèn- conservat els pots ocupen un espai sèquia tat corporat en la implant i a de la de la tots als baixos al públic el 1902 1927 la va comtal En el primer mides, que armaris. L’interior i Roig. El ar aquestes donava ciutat, ja que els per moure per que s’han Es va obrir seva àmplia cas, ha iva, SIGNES. adiferents que s’hi tant de prestigi dels Compagin és difícil. i Vayreda la la maquinà l’energia necessàr Antoni Novellas estat premiat que no de Bolós darrere del la part superior decora- servei. macèutic de l'interio trajectòria la història es va arribar ria de treball. ia per la membres van instal·lar professio l’olotí Antoni va conservar la cies amb tradicional de venda,“A vegades fa cació urbaníst a elaborar comprar te, per la risme i del Tot Josep M. el qual de disseny nal al món La forma a marxes forçades. ica de la Antoni i una planifi-i diverses fill, i del dissenyseva tasca docent 50.000 pessetes, de producmilitar i la noblesa zona, es dels germansla va passar al seu nét, taulell, es perd barri. N’ésmesures per de van dictar espanyo terratinent ent, Naciona ció original seu al creixeme l emergen generacions Posteriorm propietari n’és el de Montcadun exemple ts. nt del Signes hal de Disseny Falguera. l’obertur consell 19 anys el 2006 a El Premi seu creador, a, que va prendre a del carrer de prohom nou dissenyestat per la seva des de fa l’empres Guillem titució el qual aposta forta a en el mercat i els seus projecte van redactars i el cap major Ramon el nom del havia Ribera. de Montcad els terrenys parcel·lat internac les Ordenac de la inss d’iniciar pel clients principa D’aques i ional. Entre la Universi -se ta manera ions de Montcad on es faria el venut al segle a, de Barcelon ls hi ha els XII a va aconsegu carrer. El corporac tat de Prohom es va legitimala a o la Caixa,Adif, l’Ajunta seus carrer de Els organitz ir tant ment Ordenac ió gremial de drets de Ribera com r de prestigi Il·lustrac adors dels entre d’altres. Ministe ions són ió del Consell ri els afers el primer públic. Aquestesa Premis (1523) conjunt d’Indústria, de Cent de són text Turisme ament Consola del mar, i Barcelon Barcelon amb la i Comerçel l’origen legal sobre t de Mar a, inclosa Fundaci a , del de Centre El Barcelon banda, futur barri en el Llibre ó BCD de a. Casa Llotja de la Ribera, del Consol Barcelon la Cambra Disseny. D’altra– on està de Mar de Comerç at de Mar Cambra ubicada -seu Gestió a convoca el Premi La Duquesa del d’aquest de Comerç de corporativa de la de Palma Cambra de Signes, Els PremisDisseny. antic Consola Barcelon la Lluís Morón, va lliurar el a la la seva història. Naciona guardó t de Mar- a, hereva i al dissenyad Premi Nacional ls també té l’Estat més important de Disseny és or Pepe Cortés de Disseny a al director empresa una trajectòr que s’atorga el general de l'empresa Disseny rial. Els Premisia professional a i Naciona potencia tenen com a ls de Coincidi r i impulsa objectiu seny i destacar estendre Nacional nt amb aquesta r la , nova edició la relació cultura del l’empres L’exposic es de Diseño disdels 1987-20 cultura a, així com la entre el disseny disseny ió vol sensibilitzar 06”, que Premis, s’ha i la Novembre 2007 incidènc i en inaugura Aquest societat. ia en la que ens el mercat. Aquestales empreses i celebra 20 anys t l’exposici any, la celebrac ofereixen el de la Cambra de estat presidid les empresesmostra parla públic en general d’història dels ó “Premios 7 L’exposic Comerç de Barcelona ió dels de disseny a per Borbó, guardons i els dissenyad confluèn ió s’estructura el ministre la infanta Premis ha a partir sobre el valor estratègic . cia dels en tres àmbits d’algunes i el presiden ors premiats d’Indúst Cristina de aspecte del de les i reflecteix importaninteressos socials, durant la ria, Joan t de la Miquel societat t reflectit la història realitzacions Clos, culturals Valls. Fundaci i els mitjans dels a l'exhibici i econòminova cultura del ó BCD, cepte disseny. disseny, premis. de comunic cs dels ó és ació, i comla utilització de actors del disseny.un punt de El disseny l’expressi s’ha creat satges visuals defineix la forma, ó de disseny Un altre un nou sentit que ens que les contradic prestacio fa envolten tori del la ns i els usos . condels objectes, els espais i els misLes galetes

E

Exposició dels

Entre copes, al Pened

Stefano Buonamici

P

Stefano Buonamici

els qui recordin la pel·lícula Entre copas, d’acord que aquesta estaran que volen comèdia va portar experimentar els plaers a la gran sos pantalla les virtuts del tast dels prestigiocaldos catalans de la vitat que ja fa anys que del turisme enològic, una acticomarca. practiquen centenars a Catalunya. Els recorreguts de persones que els personatges film, nominat a cinc d’aquest Temàtiques vinícoles Oscars, realitzaven per tral de Califòrnia, tenen la costa cenAixí, a partir del final seva rèplica a la comarca des de fa més d’una dècada la de l'any es podrà combinar, exemple, l’interès pel per món del vi i el cava Ara, a més, els turistes de l’Alt Penedès. amb el coneixement de l’arquitectura que vulguin gaudir la cultura del vi i el modernista de molts al cava, en aquesta terra màxim de edificis de la zona. El dels cellers i disseny d’aquestes rutes tindran la possibilitat de la vinya, impulsat d’escollir entre nou temàtiques, per la Cambra de Comerç ques; totes pensades rutes temàtide Barcelona implicació de tots els per a la gran varietat agents del territori, també amb la de persones posar ha un èmfasi especial en les persones que tenen volgut un desconeixement total de la realitat d’aquest món. Per això, una de les rutes posa l’accent en les qüestions més bàsiques del sector del vi aquest sentit, i pensant i el cava. En en la diversitat del turisme, també una ruta perquè les s’ha adequat persones amb Les rutes del vi i el cava discapacitats físiques tenen ja 140 empreses adherides limitacions a l’hora de no tinguin gaudir de l’oferta del territori. l’any 2006, la Cambra de Comerç de Barcelona yar un pla estratègic va dissenper al turisme del vi Consens i futur i el projecte, que requeria el consens entre el sector cava. Aquell vat de la zona, era l’embrió públic i priLa tematització de les el cava, que van néixer rutes del vi i rutes temàtiques. Actualment,per posar en marxa les noves a noranta com a circuits mitjan anys Penedès tenen ja unes 140 les Rutes del Vi i el Cava del geogràfics, es quals empreses adherides, basa en l’oportunitat 70 han volgut formar part que, segons els par-se d’aquest projecte que de les experts, té el Penedès vol aproLa verema, un dels moments per convertir-se nícola al gran nombre de turistes que atrau el àlgids de la vida a la comarca sector vitivien una destinació enoturística del Penedès. del Penedès líder a Per a més informació: escala europea. Amb aquest objectiu, www.enoturismealtpen edes.net

Arxiu Cambra

Internet ja és protag onista en el sector turístic E

20 anys

d’història dels

DELEGACIONS

ès

L’Alt Penedès oferirà rutes temàtiques per seus vins i caves a través gaudir dels cellers, restaurants dels que hi ha a la zona i hotels

L’AIAS L’Associa

celebra

el 25è

aniversa

guardons

El Centre Comerci pertany al guardon al Grup RodamcGlòries, que at enguany o, ha estat Solal de Marketi amb els l’Associa premis ng, Comerci ció Internacional que atorga als de Centres El jurat d’Europa (ICSC). cial una ha atorgat al menció centre comerla categoria especial de Relacion del premi reconeix s Públique en ement a cini del Futbol la seva acció de s, en Club Barcelon patroAquests a. anualme guardons es nt des del concede de premiar 1975 ixen les millors amb l’objectiu centres campany comercia cipen en es dels ls europeu s, que partianiversar set categories: is, renovaci grans oberture sales promotio ons s, n, consumeo ampliacions, advertisi ng, productiv community r and trade relations, to-busin ity, public relations centre ess. També i cions especials s’atorgu businessen accions d’interès als centres quemenexcepcio fan nal.

Mercabarna organitza un postg gestors rau per come d’emprese rcials alimentàri s es Captar alimenta les tendències ri del del

consum avançarSuperfíc ció de les Indústrie se a les mercat mundia ies dues capacitat seves l i s d’Acabat versari a (AIAS), ha s imprescinecessitats, són celebrat s de millora va aplegarla Casa Batlló, el 25è aniTanmate ndibles de per a la alimenta la competitivitat als associatsix, ofereixen associats representants en una reunió formació del sector que de l’Admin i col·labor l’Associa ri del nostre a través específic país. L’Associa de adors de istració, d’Estudis i Mercaba ció de Concess Per això, l’Associa Assessor PIMEC i del Centrea activitat (CEAM Superfíc ció de les Indústrie ció. ament ). ies tercera rna (Assocome) ionaris de superfic quant a subcont Metal·lú s d’Acabat Empresa forma part de Les indústrie edició del ha ials són rgic ria, ractació s de comercia de Catalun la Petita postgrau engegat la s d’aquest d’acabat CETS (Comité la construc l’automoció, i Mitjana residus que ya mentació l d’empreses majoristen gestió cal tractar sector produeix ció, la decoraci la maquinà s precioso jançant de Surfaces Europée (PIMEC) i si en molts el reciclatg en formar . Aquesta titulació es d’alió, els casos mit- el 2 % i el l’aeronàutica, i part de ). Fins a l’anyn des Traiteme de ca que aquesta e d’aigua, joves titulats permetrà 2,5 % de represen metalls nts importac 1997 va fet de la indústria en Empresa la patronal ta la xifra formar regulades per activitat sigui una que provode negoci entre alimenta ió i l’exportació l’àmbit de la les normes mecànic arribi seus 25 rial Independent)AEI (Agrupa de les més ris. de producte total a. anys de El curs i, al llarg ció ambienta representar una mediambientals, s terme un vida, dirigit dels d’aquest del 10 Triptóle gran nombrel’Associació per la % sobre despesa en medii com la mos, Fundaci tipus signatur el d’accion ha dut a ria agroalim especialitzada ó a d’un conveni ració amb L’acabat Els processod’indústries. total de costos s diverses, entària, en hores de superfí el Departa de col·labo- estan estretam s d’acabat lectives Ambient consta matècies de 200 s de superfíc als alumnes i preveu no crea ent vinculat europeu , la participa ment de Medi fabricació que hi pràctiques per ció ies sats. Els però aportaproducte estiguin Cr VI, Chromatex per en el projecte cada cop de tots els products al cicle la participa de més als interess’ofereix camps d’especi a l’elimina cions importa valor afegit guia nacional plàstics, es metàl·lics ció alització ció i segureta en en el postgrau que de millorsen l’elaboració del les caracterí nts i millorenaporten prestables per de són la de gestiót alimentària, metàl·liq al tractame tècniques disponi-la s’aplique stiques d’ús sobreles qualitats nt i qualitat i negociació i les habilitats Aquests n (durada, aspecte, els béns A Espanya Manual ues i plàstiqu de superfíc i la logística la gestió processo , el sector Els impulso de la fricció, que mentalm . així com de galvanotècniaes i l’edició ies fases finals s es concent es etc.). del rs d’aquest una revista han estat de i medi 27 % de ent, a Catalun concentra, fonaren en entre d’altres. ambient, i s’engloben la fabricació pròpia per nou Mercaba els empresaris dels productles i el 31 l’activitat en ya, que abasta en quatre ció, els als associats rna, que majorist títol xifra neta grups: el tractame es espanyo % quant ven reclaman , mics, es de fa temps nts tèrmics la galvanitz a ocupació de vendes l els que cobrís t una oferta que esta. A i termoqu a- ses, amb predominen pintures revestiments aquest formativ i els vernisso electrolí í- ballador una plantilla les petites l’Estat majoria àmbit laboral. a empres. Els sectorstics i les s. A Europa inferior organitz d’aquests empresa als 20 La de més unes 18.300 es ris estan l’Associ ats a través emprese calcula que tre440.000 ació de d’Assoc s, que donen hi ha empleat Mercaba s. feina a rna que Concess ionarisome, 156 membre agrupa de un total s. de

ri

Empreses del sector carni s’agrupen i demanen ajuts per a la innovació empresarial

l sector turístic s’ha convertit creixement de les economies en un àmbit clau per al i per això està immers un procés de canvi constant en Per aquest motiu, el servei vinculat a les noves tecnologies. de Comerç, Turisme la Cambra ha organitzat i Serveis de eines d’optimització del un seguit de tallers sobre tècniques i posicionament de pàgines tabliments turístics a web d’esInternet. Aquests tallers de turisme -que ja s’han fet al Berguedà, Maresme, Garraf, Vallès Osona, i ara estan previstos Oriental i a l’Anoia-, han servit inquanta-set empreses conèixer els principals per donar a catalanes del sector factors que influeixen de la s’han concentrat i han en el ment de les pàgines web presentat la candidatura carn als cercadors, dels quals posicionaclúster al Ministeri d’Indústria. èmfasi en el Google. a un es fa especial La intenció del taller L’objectiu d’aquesta agrupació empresarial és posar de relleu de forma pràctica i senzilla és afavorir la competitivitat, nova La xarxa potencia la capacitat els conceptes clau per seguir una millor preparació aconnes eines, des d’una perspectiva de les empreses per fer arribar saber qui- informació per poder afrontar els que no sigui tècnica, la de la globalització, als turistes reptes xen en la millora del influeii poder elaborar un posicionament de les pla estratègic per potenciar la innovació pàgines web de les seves empreses, institucions o entitats. d’un import màxim empresarial. Aquest any, l’ajut és Les noves tecnologies de 100.000 euros per en el cas dels viatges de te d’innovació. a cada projecd’empreses, (TIC) han creat un nou la informació i de la comunicació D’altra banda, el màrqueting segons assenyala l’informe. escenari que ha revolucionat De moment, el conglomerat tor tradicional del turisme. a Internet és un nou d’empreses negoci que s’han presentat Internet s’ha convertit el sec- que fa cinc anys no existia com a nova forma fonamental tal i que, només en el en una es calcula que rep el nom provisionalinnovadores tant 2006, (Innovació va moure com a mínim d’Innovacc zació de vols aeris o reserves en la recerca com en la localit- amb en el Sector de 144 MEUR a tot un creixement del 132 la Carn de Porc d’habitacions d’hotel. %. A més a més, el sector l’Estat, Catalunya), representa el 28 ris utilitzen la xarxa de Els usua- ges és un % per dels viat- porc de l’Estat espanyol i donadel sector de la carn de abans de reservar la seva obtenir la informació necessària empreses dels àmbits amb més competència a la xarxa; les treballadors. feina a més de 9.500 funcionalitats que ofereixdestinació. D’altra banda les noves arribar que tenen un model de venda per Internet a dependre dels cercadors Internet faciliten a l’usuari poden L’agrupació tes clau per confirmar fins d’empreses també aspec- visites. Per això en el 80 % de les seves després la seva tria. Segons rep el suport de encarregat per la cadena un estudi que ofereixen és important estar ben situat dins les sortides l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària i del els cercadors. La meitat el 51 % dels usuaris fa d’hotels NH a la consultora Ikerfel, ria de la inversió publicità- Centre Nacional de Tecnologia Agropecuària a Internet va destinada servir la xarxa per obtenir per fomentar la innovació i Forestal, a estar ben abans de reservar un informació dors. No empresarial, i el suport hotel. Aquesta dada augmenta només s’hi ha d’aparèixer, posicionat dins els cerca- sarial de la FECIC, empreal 73 % suari trobi sinó que la clau és que de la Cambra de Comerç l’empresa mitjançant una l’uvia natural o de pagament. i de la Cambra de Comerç de Barcelona de Girona d’Osona, entre d’altres. - Delegació

C

Edita:

Comercializa:

Més informació a les

s comercials millorar les seves estratègie

Demasié, la revolució s en el món de les galete

F

var Gratacós, el frenesí d’inno de reinventar

a consumidors obliguen els comerços

COMERÇ

T

Farmàcia Bolós, u quan la tradició convi amb la modernitat

Pàgina 9

soci i respon

ment, La innovació i el creixe objectius del comerç

L'increment de la competèn

pansió.

2007

núm. 1011

cia i les noves necessitats dels

L

Novembre

núm. 1012

ona

Stefano Buonamici

núm. 1.013

de Barcelona

femení Desaprofitar el talent costa milions d’euros

e 2007 Novembr

de Barcelona

ria i Navegació de Barcel

Oficial de Comerç, Indúst Butlletí de la Cambra

David Ruano

Butlletí de

Març 2008

de la Cambra de Comerç

de Barcelona

ç, Indústria i Navegació la Cambra Oficial de Comer

Stefano

de la Cambra de Comerç

EMPRESA

KH Lloreda concilia vida laboral i familiar

pàgines 10 i 11

EMPRESA

vitat, Shambala proposa creati diversió i pedagogia

S

hambala és una empre’empre sa que dirisa de serveis pedagògics i de geix Josep M. basa impulsaes lleure Lloreda da per la perioen una sèrie dista Cristina de valors i té Serrat i la tècnien compte les ca en turisme necessitats Olga Vilaseca. personals de Aquestes dues cada treballaprofess ionals dor. Recentpropose n un ment, KH en el creid’habilitats per avançar Lloreda ha esFidem en la seguit cognitiu, corporal i emocional premi el amb ada xement tat guardon Pàgina 13 a la Vida Familiar i dels infants. categoria Conciliació

L

Laboral.

Pàgina 9


TARIFAS 2007 - 2008

EDICIONES

PÁGINAS 1 PÁGINA 265x380mm 1/2 PÁGINA 265x152mm ROBA PÁGINAS FALDÓN 265x72mm

2.300€ 1.500€ 1.300€ 900€

265x152 mm

1/2

1/2

132.5x380 mm

* Marca de sangrado: 5mm

Reserva

Material

Publicación

Feb

02/01/08

15/01/08

15/02/08

Jul

02/06/08

15/06/08

15/07/08

Sep

02/08/08

15/08/08

15/09/08

Dic

02/11/08

15/11/08

15/12/08

CARATERISTICAS GENERALES

1/1 265x380 mm

Periodicidad 4 por año Difusión 50.000 ejemplares Audiencia estimada 150.000 lectores Distribución Cataluña Deadline reservas Días 2 del mes anterior A sangre 294x395mm

265x72 mm

A caja 289x390mm

FD

Fecha del cierre Día 15 del mes anterior Soporte CD-R, ZIP, INDD, PDF

CUBIERTAS

Interior de portada Interior de contraportada Contraportada

3.000 EUR 3.000 EUR 3.500 EUR

PUBLI-REPORTAJES

1 PÁGINA

2.500 EUR

ENCARTES

2 PÁGINAS 4 PÁGINAS 8 PÁGINAS

6.195 EUR 8.795 EUR 9.535 EUR

* Estas tarifas incluyen los costes de producción, manipulación y envío.

SUPLEMENTO

Emplazamiento prefente

20%

Editor Cámara de Comercio de Barcelona Comercializa Sponsorship & Advertising

COBERTURA POR FACTURACIÓN DE LAS EMPRESAS

Más de 6m. €

5,3% (2.651 empreses)

de 600.000 a 6m. €

PERFIL DE LECTOR (Por Cargo) CARGO

%

LECTORES

Director General / Gerente

32,39%

16.199

Administrador

23,81%

11.906

1,5%

758

Director Comercial/Marketing Director Financiero

0,9%

481

Titular

13,6%

6.802

Presidente

3,5%

1.773

Apoderado / Consejero

3,2%

1.619

Comercio exterior, administración y logística

20,5%

10.271

Sin información

0,3%

191

20,7% (10.351 empreses)

Menos de 600.000 €

75,7% (37.870 empreses)


Empreses