Issuu on Google+

EL FINANÇAMENT POSSIBLE DE LA GENERALITAT I DELS AJUNTAMENTS VERS EL TURISME Joaquim Solé Vilanova Catedràtic de Finances Públiques Universitat de Barcelona jsvilanova@eco.ub.es

1. INTRODUCCIÓ L’objectiu d’aquesta ponència és mostrar de forma ordenada els diferents elements que configuren el finançament dels serveis públics adreçats al turisme. Cal posar de relleu les relacions entre el sector turístic i el sector públic, les característiques del serveis públics i els recursos actuals i futurs per a finançar aquests serveis. Cal explicar quins són els models de finançament de la Generalitat i dels municipis i si aquests models estan pensats per finançar aquesta població flotant que és el turisme. La resposta és que ni el sistema de finançament autonòmic ni el sistema de finançament municipal té present el fenomen turístic. Per tant caldrà sondejar les possibles solucions futures a aquesta mancança financera. Solucions que tant haurem de buscar en un canvi en els models com en un canvi d’actituds fiscals dels protagonistes del àmbit turístic: administracions públiques, empresaris turístics i turistes. 2. EL SECTOR TURÍSTIC I L’ECONOMIA NACIONAL El sector turístic és una “indústria” que té un impacte territorial important donat l’efecte multiplicador de l’economia que genera. I això ha de ser tingut en compte pel govern municipal si es tracte d’un àmbit local i pel govern autonòmic si es tracte d’un àmbit regional sobretot si el turisme és forà. Vist des d’un àmbit estatal si el turisme és estranger aquest efecte multiplicador és més evident i més positiu pel país. En aquest cas podem dir que el turisme és una indústria exportadora i el que s’exporten són serveis d’oci. Aquesta activitat exportadora té un efecte molt positiu pel país ja que ajuda a equilibrar la balança de pagaments, i per un país com Espanya on la balança comercial és molt negativa el superàvit que representa la indústria turística és molt beneficiós. Però, a més, a diferència dels cotxes, els teixits o les taronges que un cop fora del país ja no tenen cap efecte intern, els serveis d’oci son vinguts a buscar personalment pels turistes estrangers i durant la seva estança turística aquests es converteixen en consumidors de bens i serveis complementaris (records, vestimenta, espectacles, serveis de restauració i recreació, etc.) del sector privat i del sector públic. Per tant la indústria turística té un doble efecte positiu que no tenen molts altes sectors econòmics: ajuda a reequilibrar la balança de pagaments i té un efecte multiplicador sobre les economies locals, regionals o estatals.

1


3. ELS SERVEIS PÚBLICS TURÍSTICS Quan es parla de serveis públics turístics o de turistes el sector d’allotjament turístic (hotels , càmpings, apartaments reglats i cases rurals) i l’Administració publica no pensen en el mateix. Per l’Administració pública el concepte de turista té un sentit més ampli lligat als serveis públics que es presten a persones que gaudeixen del temps de lleure: persones en allotjaments turístics, persones en segones residències pròpies o particulars i visitants de dia. Cap d’ells requereix serveis d’educació, però tots ells requereixen de serveis públics de seguretat, sanitat, salubritat, oci, cultura i esports. Tots ells obliguen a infrastructures addicionals en carreteres i aparcaments, tots ells agraeixen una millora constant del patrimoni cultural i tots ells provoquen la necessitat de preservar, restituir i millorar el medi ambient per part dels governs municipal, autonòmic i estatal. Aquests 3 tipus de turistes (allotjats reglats, segones residències, i visitants de dia) no demanen exactament els mateix tipus de serveis públics, i les solucions pel seu finançament no poden ser les mateixes en cada cas. Però tots tres casos són pel municipi i pel govern autonòmic una població flotant que demana serveis públics i cal assistir o que simplement provoca despesa pública, tot i que potser també generi ingressos públics. Pels municipis els turistes en sentit ampli coincideix amb la població flotant o assistida, si es descompte els immigrants no censats i els “commuters” o viatjants de dia per raons de treball, estudi o compres quotidianes. Els serveis públics turístics són principalment prestats pels municipis però també pels governs autonòmics i pel govern central. Podem classificar els serveis públics turístics de la manera següent: • serveis provocats pel turisme: subministrament d’aigua, recollida i tractament de residus, neteja de carrers, platges i boscos, protecció i restauració del medi ambient, policia i protecció civil, i assistència sanitària, • serveis d’iniciativa pública: promoció, informació, senyalització i visites guiades, transport, parcs i jardins, lavabos, cultura (museus, i exposicions), recreació (festes, espectacles, música) i esports, i activitats infantils, per famílies o per gent gran, • serveis de formació professional, universitària, continuada, ocupacional, i idiomes • serveis de foment econòmic, I+D i innovació, • infrastructures viàries, aparcaments, equipaments culturals, rehabilitació del patrimoni cultural, i creació de zones verdes. Molts d’aquests serveis poden ser prestats pel sector privat. I el sector privat sempre financia aquest serveis establint un preu que permeti el seu finançament. Si els serveis els presta el sector públic també s’han de finançar amb un preu, taxa o tarifa que paguen els usuaris, amb impostos propis que paguen els residents o no residents, o amb subvencions d’altres administracions que també acaben sent finançades amb impostos que graven els ciutadans i les empreses. 4. IMPOSTOS I FINANÇAMENT DE SERVEIS PÚBLICS El sector públic modern obliga a pagar impostos tant als ciutadans com a les empreses i el model d’Estat del Benestar comporta un nivell d’impostos important. La globalització econòmica dels últims temps fa més difícil mantenir uns pressupostos equilibrats ja que per 2


una banda els ciutadans s’han acostumats a gaudir d’un alt nivell de serveis en canvi cada cop és més costos recaptar els recursos suficients perquè les possibilitats d’elusió o d’evasió fiscal son més grans sobretot per les rendes de capital d’individus o empreses. La major part de la despesa pública, descomptant defensa, és despesa social i va destinada a les persones en forma de serveis educatius, sanitaris, assistencials i pensions. Això està finançat pels impostos que graven a les persones i que graven a les empreses, encara que tots els tributs, en últim terme, els acaben pagant les persones com a consumidors, com assalariats o com accionistes. En general els sectors econòmics o les empreses són creditors fiscals nets o, dit en termes de saldo fiscal, tenen un dèficit fiscal permanent. Les empreses són aportadores netes ja que reben menys serveis públics del que aporten perquè els seus impostos ajuden a finançar els serveis públics en educació, sanitat i assistència de les persones. Tant sols algun sector desfavorit (agricultura) o privilegiat més del que fiscalment aporta. Probablement el sector econòmic del turisme ni és un sector desfavorit ni privilegiat, ni pot esperar ser-ho. El sector d’allotjament turístic i restauració paga els impostos habituals: impost de societats o IRPF, contribucions a la seguretat social, IVA i impostos especials com el d’hidrocarburs. També paguen un IBI per els immobles i els impostos sobre vehicles, i en alguns casos l’I.A.E. Quan compren un immoble paguen un Impost de transmissions, i quan el venen un d’Increment de Valor dels Terrenys (Plusvàlua) i en fer obres un impost sobre Construccions. Es paguen impostos per constituir societats i la realització d’altes actes jurídics (hipoteques, etc.), per consumir electricitat i tenir assegurances. Etc., etc. Si hi ha tres nivells d’administracions públiques –que són més!- que presten serveis als ciutadans i a les empreses, la forma més simple, transparent i entenedora de finançar-se amb impostos seria que cada nivell de govern gaudis de forma exclusiva dels seus propis impostos, és a dir que es complís la dita castellana que cada palo aguante su vela. Però això no és viable perquè hi ha impostos que han de ser centrals per ser justos, efectius, de fàcil gestió i no comportin problemes o conflictes. En canvi molts serveis seguint els desitjós dels ciutadans o per aplicació del principi de subsidiarietat és presten descentralitzadament (cas d’educació, sanitat i assistència social). Per tant a la practica existeix un desequilibri en el finançament de cada nivell d’Administració pública. El govern estatal gaudeix dels impostos més importants i en canvi ja no té la despesa més voluminosa. D’altra banda els governs subcentrals tenen un gran volum de serveis a prestar però no gaudeixen dels recursos impositius suficients. Aquesta situació de desequilibri vertical entre administracions fa tot l’entramat financer molt més complexa a tots els països i el resultat, satisfactori o no per a cada govern, depèn dels models de finançament establerts. En el cas espanyol els models de finançament autonòmic i municipal tenen graus importants de desequilibri. La realitat és especialment insatisfactòria per les comunitats autònomes riques i pels municipis emprenedors que no tenen un creixement urbanístic continu. I el que és més rellevant aquí i pel sector turístic, el model de finançament de l’Administració central espanyola aprofita els recursos que li proporciona la fiscalitat sobre el sector turístic però els models de finançament autonòmic i municipal – aprovats per el govern i parlament centrals- ignoren el fenomen del turisme i les necessitats que comporta inevitablement per les administracions autonòmica i local la prestació de serveis turístics.

3


5. EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT El finançament de la Generalitat està totalment condicionat al model de finançament de règim comú que estableix la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) de 1980, reformada el 1996 i el 2001. És un sistema de finançament basat en la despesa necessària reconeguda per l’Estat i no en els ingressos impositius propis o participats. Les comunitats autònomes gaudeixen aparentment d’impostos cedits raonables i de participacions en impostos estatals importants. Tanmateix aquests impostos que en principi podrien reflectir l’esforç fiscal i la capacitat fiscal dels ciutadans i empreses de Catalunya queden neutralitzats per un mecanisme de solidaritat entre regions riques i pobres exagerat que, no solament elimina qualsevol incentiu a una millora de la capacitat fiscal, sinó que deixa a moltes comunitats autònomes pobres amb més recursos per habitant que les riques. El Quadre 1 mostra de forma esquemàtica les fonts de finançament de la Generalitat i els factors dels quals depenen. Que es recaptin més impostos estatals o cedits a les comunitats autònomes a Catalunya no vol dir que Catalunya gaudeixi particularment d’aquest ingressos impositius. Catalunya només gaudeix de la recaptació impositiva addicional, ja sigui per una millora en la gestió tributària, per un augment dels impostos cedits o de l’IRPF autonòmic o sigui per l’establiment de nous impostos o taxes propis. Aquesta situació, que és ja de per si insatisfactòria, es fa més greu perquè en els indicadors de necessitats de despesa garantida només es té en compte la població de dret o censada i en cap moment es té en compte la població flotant o assistida que inclou la població turística. Dit d’una altre manera els beneficis fiscals del turisme són retinguts per l’administració central o si es vol són repartits entre totes les comunitats autònomes, turístiques o no. La solució només passa, en primer lloc, per un canvi radical del model de finançament autonòmic que s’ha de basar en els ingressos tributaris que cada comunitat obté del seu territori i en una garantia de mínims en les necessitats de despesa garantida. En segon lloc cal un reconeixement de la població flotant o assistida sigui de forma directe o indirecte.

6. FINANÇAMENT MUNICIPAL L’Administració municipal presta proporcionalment més serveis públics al turisme que l’Administració autonòmica, però en canvi gaudeix d’un sistema de finançament basat clarament en la recaptació pròpia. Aquest model permet als municipis turístics, que tenen un major volum de despesa per habitant de dret, tenir també uns ingressos propis (impostos i taxes) més lligats a la recaptació efectiva municipal la qual depèn de les bases imposables i de l’exercici de l’autonomia tributària. Els municipis espanyols tenen una estructura de fonts de finançament raonable encara que formada per figures modestes tal com mostra el Quadre 2. Els municipis gaudeixen d’una diversitat d’impostos, els impostos sobre la propietat immoble són els més importants i existeix una llarga tradició en la utilització de taxes, preus i contribucions especials, figures,

4


aquestes últimes, que són molt apropiades a nivell municipal per la naturalesa dels serveis que es presten. Totes aquestes fonts impositives acostumen a ser molt estables, excepte les relacionades amb el creixement urbanístic que són més dependents de la conjuntura econòmica. Aquesta flexibilitat de fonts d’ingressos és la que ha permès als municipis turístics fer front a la major despesa originada per la població turística flotant. En els municipis amb molta població flotant procedent de segones residències s’ha pogut fer front a la demanda de serveis públics amb la imposició que tant paguen, sense distinció, els habitatges principals com els habitatges secundaris. Fins i tot aquesta font d’ingressos s’ha vist complementada per els ingressos derivats dels impostos que graven la compravenda de solars (Impost sobre Increment de Valors) i la construcció (Impost sobre Construcció). Possiblement els municipis amb segones residències i creixement urbanístic no han tingut problemes financers, a menys que hi hagi hagut una mala gestió. Els municipis amb segones residències sense creixement urbanístic poden haver anat més escassos de recursos. Els que segurament han anat escassos de recursos són els municipis amb una població turística procedent de allotjaments turístics i sense creixement urbanístic important. El Quadre 2 també mostra que el finançament municipal es complementa amb una Participació Municipal en els Tributs de l’Estat (PMTE). Ara bé aquesta subvenció incondicionada, a diferencia de la que reben les comunitats autònomes (Fons de Suficiència), no depèn (pràcticament) dels ingressos propis que recapta cada municipi. És a dir que la Participació estatal és un finançament complementari independent. Aquesta Participació depèn majoritàriament de la població de dret de cada municipi, i és més elevada per habitant com més elevada és la població de dret. No és té en compte la població flotant o assistida. Per tant novament s’ignora la població turística, sigui d’allotjament hoteler o camping, sigui de segona residència, malgrat provoqui una major despesa municipal per habitant (de dret). La subvenció que els municipis reben del Fons de Cooperació Local de Catalunya finançat pels pressupostos de la Generalitat és molt petita i per tant difícilment podria compensar l’efecte de la subvenció estatal. Tanmateix, ignora com en tots els casos la població flotant o assistida dels municipis turístics. Sense entrar-hi en detall, hem de dir que els estudis realitzats amb rigor sobre els municipis turístics no demostren que aquests estiguin en una situació financera més insatisfactòria que els municipis no turístics. El que aquests estudis no mesuren es si el nivell de qualitat dels serveis en els municipis turístics és semblant al nivell en els municipis no turístics. Tampoc les associacions i federacions de municipis tenen la sensació que els municipis turístics tinguin una insuficiència de recursos superior a la que puguin tenir la resta de municipis. Sense ara entrar si aquesta insuficiència realment existeix, de quin nivell és i quines són les causes que la produeixen. Caldria aquí destacar, breument, dues coses. D’una banda que els ajuntaments tenen una autonomia tributària i un potencial impositiu que no sempre aprofiten. Per això s’han recollit les dades de 100 municipis majors de 1.000 habitants que amb diferents índexs s’han catalogat com a “turístics” o amb una població flotant elevada (vegeu el Quadre 3 i les notes explicatòries a peu de pàgina). Per tots aquests municipis es mostren de forma homogènia i

5


comparable els tipus impositius efectius establerts en els diferents impostos municipals i en la taxa de escombraries (Vegeu els quadres 4 a 9). No s’ha pogut elaborar un índex sintètic que mostri el diferent grau d’esforç fiscal però s’han marcat en negreta els tipus i coeficients d’aquells ajuntaments que graven per sota de la capital de província. En segon lloc cal destacar que la imposició municipal per família és realment baixa en comparació als països anglosaxons o amb els municipis de la Cerdanya francesa, sense anar més lluny, tenint en compte els serveis que presten els municipis catalans. Tanmateix, l’actual sistema de creixement de les bases liquidables de l’IBI dels immobles que estan sent revisats des de 1998 portarà ala practica que en els deu anys posteriors a la revisió les quotes de l’Impost sobre Bens Immobles es dupliquin pràcticament. Això permetrà satisfer una part de les necessitats de despesa municipal generada o no pel turisme.

7. EL TRACTAMENT DELS MUNICIPIS TURÍSTICS A LA LLEI DE REFORMA DE LES HISENDES LOCALS 51/2002 Tal com mostra el Quadre 2 per primera vegada la legislació estatal sobre Hisenda Locals que regula la Participació dels Municipis en els Tributs de l’Estat (PMTE) té un reconeixement financer als municipis entre 75.000 i 20.000 habitants de dret catalogats a la llei com a turístics. Aquesta fou una mesura legal afegida en l’últim tram d’aprovació de la llei a les Corts sense que sembli haver estat gaire meditada. En primer lloc el sistema de catalogació és molt qüestionable. Primer perquè només té en compte el criteri que el nombre d’habitatges secundaris del municipi sigui superior al nombre d’habitatges principals. Això fa que només compleixin el requisit 28 municipis -2 a Catalunya- entre 70.000 i 20.000 habitants, i quedin exclosos tots els que tenen un percentatge relativament elevat de places hoteleres, campings o altes allotjaments reglats. En segon lloc el sistema és qüestionable perquè no ofereix una participació addicional de recursos clara als municipis turístics. Es tracta tant sols d’una participació territorialitzada en els Impostos especial d’hidrocarburs i de tabac substitutòria d’una part equivalent de l’actual PMTE. Tots els municipis –turístics o no- majors de 75.000 habitants tenen una participació en impostos semblant ( a més d’una participació en IRPF, IVA i Alcohols) que està per demostrar que sigui realment satisfactòria pels municipis en general.

8 CONCLUSIONS I PROPOSTES El sector turístic és una “indústria exportadora” que té un doble efecte positiu per la economia del país: ajuda a reequilibrar la balança de pagaments i té un efecte multiplicador en la economia local (municipal, regional o estatal).

6


El model actual de finançament de les comunitats de règim comú no té en compte la població flotant o assistida en el càlcul de la despesa necessària reconeguda que determina les necessitats de finançament. D’altra banda els ingressos disponibles per la Generalitat no estan relacionats amb la recaptació efectiva dels impostos procedents de les empreses, consums i rendes de la indústria turística, ni dels altres sectors econòmics que es beneficien del turisme. Això és degut a l’efecte neutralitzador que té el Fons de Suficiència que és la subvenció solidària per excel·lència entre les comunitat autònomes de regim comú. El model de finançament dels municipis és més autònom i flexible. Els municipis tenen un 60% de recursos que són propis i regulables pels propis ajuntaments, enfront d’un 20% (aproximadament) que tenen les comunitats autònomes. Bona part dels impostos municipals provenen de la imposició sobre els immobles i l’activitat immobiliària. Això fa que els municipis amb segones residències puguin fer front a la demanda de serveis públics, sense més dificultats que els municipis no turístics, sempre i quan aprofitin adequadament el potencial fiscal que la llei d’hisendes locals posa a la seva disposició. La principal transferència que els municipis reben de l’Estat depèn principalment de la població de dret i no té gens en compte la població flotant o assistida. El tractament singular que en la llei 51/2002 de reforma de les Hisendes locals reben els municipis catalogats com a turístics és inadequat en tots els aspectes i no representa una resposta mínimament satisfactòria. Tanmateix és pot interpretar com un punt d’inflexió en el reconeixement de les especificitats dels municipis turístics que hauria d’estimular la presentació de propostes més coherents i satisfactòries per als municipis amb població flotant derivada de l’activitat turística. Una solució alternativa, i fins i tot complementària del finançament autonòmic i municipal, és l’establiment d’una tributació pròpia lligada a les estances turístiques. Per que aquesta tributació no sigui ni es vegi com “un impost més”, cal que estigui afectada a uns serveis turístics concrets com poden ser la promoció de marca o la millora d’alguns altres serveis autonòmics o municipals estretament relacionats amb el turisme d’estada en allotjaments reglats. Una garantia d’aquest lligam o afectació el podria donar una gestió mixta, públicaprivada, dels recursos derivats d’aquesta figura tributària específica. Aquesta tributació pot tenir sentit en una gran ciutat, però en tindria menys en una població petita si fos establerta de forma aïllada, donada la competència fiscal i mobilitat que pot generar. Per tant caldria contemplar aquesta figura a nivell autonòmic encara que fos compartint els recursos amb els municipis amb la fórmula d’una participació territorialitzada de la taxa o tribut. Una fórmula encara més imaginativa seria que l’impost tingués un tram autonòmic i un altre tram amb límits decidit per cada municipi. La figura tindria avantatges addicionals si fos contemplada a nivell estatal, és a dir, fos un tribut estatal automàticament cedit a les comunitats autònomes o als municipis fora del model bàsic de finançament. L’avantatge estaria en que anul·laria la potencial competència fiscal entre regions. Per acabar-ho d’arrodonir l’Estat podria lligar la participació en impostos estatals que volgués cedir als ajuntaments amb la recaptació obtinguda per un eventual nou tribut turístic. Això voldria dir per exemple que per cada euro que es recaptés amb la taxa o tribut turístics l’estat transferiria un altre euro al municipi.

7


QUADRE 1

MODEL DE FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT PART A: FINANÇAMENT PER DESPESA NECESSÀRIA RECONEGUDA 1. Equival al 80% (aproximadament) dels ingressos 2. La xifra “reconeguda” en despesa es calcula segons les variables següents: A. Per competències comunes i educació: - Població de dret o censada (94%) - Superfície en Km2 (4,2%) - Dispersió de nuclis (1,2%) - Insularitat (0,6%) - Baixa densitat de població (ajust a la baixa) - Invers de renda per càpita (ajust a la baixa) - Altres B. Per competències en sanitat: - Població “protegida” (aproximadament la censada) (75%) - Població censada major de 65 anys (24,5%) - Insularitat (0,5%) - Altres C. Per competències en serveis socials: - Població major de 65 anys (100%) - Altres 3. La “despesa necessària reconeguda” es finança amb els ingressos següents: A. Impostos cedits o participacions en impostos de l’Estat que es poden recaptar a Catalunya fent l’esforç fiscal estàndard espanyol: - 100% d’I. sobre el Patrimoni, I. sobre Successions i Donacions, I. sobre Transmissions Patrimonials, I. sobre Actes Jurídics Documentats, Taxa de joc (màquines, bingo i casinos) - IRPF autonòmic estàndard (equival al 33% del total de l’IRPF) - 35% de l’IVA calculat sobre la recaptació global estatal i repartit segons el consum interior de cada Comunitat Autònoma. - 40% d’Impostos Especials. Els ingressos per hidrocarburs i tabac es reparteixen segons els lliuraments de productes a cada territori, i els ingressos per alcohol, segons el consum interior de cada Comunitat Autònoma. - 100% d’Impost sobre Matriculació de Vehicles - 100% d’Impost sobre Electricitat - 100% d’Impost sobre Vendes Minoristes d’Hidrocarburs

continua Æ


QUADRE 1 (cont.) B. Transferència estatal anivelladora (Fons de Suficiència): - Aquesta transferència és la diferència entre la quantitat garantida per despesa necessària reconeguda i els impostos cedits i les participacions en impostos estatals que pot obtenir la Generalitat amb un esforç fiscal estàndard. - Aquesta transferència és un instrument potentíssim de solidaritat. Per tant el seu volum per habitant (censat) és molt més elevat a les Comunitats Autònomes pobres que a les riques. - Conclusió prèvia: el sistema de càlcul d’aquesta transferència fa que la recaptació estàndard per impostos cedits i participacions estatals quedi neutralitzada i que l’únic determinant del finançament disponible sigui el volum calculat per despesa necessària reconeguda. PART B: FINANÇAMENT COMPLEMENTARI PER INVERSIONS 1. Fons de Compensació Interterritorial: subvenció repartida entre les 10 comunitats més pobres (Catalunya no rep res. València, Múrcia i Andalusia si). 2. Fons Estructurals Europeus (fins 2006): la major part de recursos són rebuts per les Comunitats Autònomes més pobres. PART C: FINANÇAMENT ADDICIONAL AUTÒNOM 1. Impostos propis: cànon d’aigües (afectat a sanejament), I. s bingo, I. grans superfícies comercials. 2. Recàrrecs propis: Rec. vendes minoristes d’hidrocarburs (afectat a sanitat). 3. Increments de tarifes en impostos cedits: cas de I. Transmissions Patrimonials i I. Actes Jurídics. 4. Increments de tarifes en IRPF autonòmic: inexistents. 5. Taxes i preus públics: addicionals als existents quan l’Estat transferí les competències als anys 80’s. CONCLUSIONS: 1. La Generalitat no es beneficia directament dels impostos pagats per les empreses (ISOC, IVA i IRPF) del territori, excepte pels pagaments anuals diferencials. 2. El principal volum d’ingressos de la Generalitat no depèn de la recaptació dels principals impostos en el territori si no de la despesa necessària reconeguda. 3. La despesa necessària reconeguda es calcula en bona part en funció de la població de dret o censada. No hi ha cap reconeixement de la població flotant o assistida generada principalment pel turisme. 4. Amb l’actual model autonòmic, la Generalitat només pot finançar les despeses addicionals, les no reconegudes o les generades per la població flotant si estableix tributs propis o recàrrecs addicionals.


QUADRE 2

MODEL DE FINANÇAMENT MUNICIPAL PART A: FINANÇAMENT MUNICIPAL PROPI 1. Impost sobre els Béns Immobles (IBI). Grava habitatges principals i secundaris, locals comercials i industrials i solars urbans segons valor cadastral. 2. Impost sobre Activitat Econòmica (IAE). Fins 2002 gravava tot tipus d’activitat empresarial (autònoms i societats) a cada municipi. Des de 2003 només grava empreses amb volum de negoci superior a un milió d’euros. 3. Impost sobre vehicles: tribut anual segons cavalls fiscals. 4. Impost sobre Increment Valors Terrenys (Plusvàlua): grava (teòricament) al venedor de l’immoble per l’increment del valor del solar des de l’anterior compra venda. 5. Impost sobre Construccions 6. Taxes i preus públics per serveis prestats. Algunes són obligatòries (escombraries, clavegueram) i d’altres depenen de la sol·licitud de serveis per part de l’usuari (transport urbà, piscines, museus, etc.) 7. Contribucions especials i Quotes d’urbanització. Recau sobre els propietaris de finques que obtenen millores a causa d’obres d’urbanització. 8. Sòl urbà: que reverteix al patrimoni municipal com a resultat d’urbanització de parcel·les. PART B: FINANÇAMENT PER TRANSFERÈNCIES DE L’ESTAT 1. Model fins 2003: Participació dels municipis en els tributs de l’Estat (PMTE): Volum global decidit per l’Estat i repartit segons les variables següents: - Població de dret o censada (70%) multiplicada per un coeficient corrector (entre 1,00 i 2,85) que creix segons el volum de població censada (5.000, 20.000, 50.000, 100.000 i 500.000 habitants). - Esforç fiscal (15%): recaptació real respecte recaptació potencial legal en l’IBI. - Capacitat fiscal (invers) (12%): reajust positiu per municipis relativament pobres i negatiu pels relativament rics entre municipis espanyols dins el mateix tram de població. - Nombre d’aules en centres públics de primària. 2. Model a partir de 2004: Participació dels municipis en els tributs de l’Estat: A. Ajuntaments majors de 75.000 habitants: es solidifiquen les quantitats rebudes però una part es substitueix per petites participacions (menys d’1,5% en IRPF, IVA i IESP (Alc., Tab. i Hidrocarb.). Aquestes donaran ingressos addicionals solament si la recaptació d’aquests impostos creix més en el municipi que el creixement global dels impostos de l’Administració central. B. Ajuntaments menors de 75.000 habitants: continua el sistema vigent fins el 2003 amb petits retocs a les variables de repartiment.


C. Ajuntaments catalogats de turístics i entre 75.000 i 20.000 habitants: - Criteri restrictiu de catalogació: el nombre d’habitatges secundaris ha de ser igual o superior al d’habitatges principals. Només 28 municipis d’Espanya compleixen el requisit. - Es substitueix part de la PMTE d’aquests municipis per una petita participació (menys de l’1,5%) en els Impostos Especials d’Hidrocarburs i Tabacs. - La mesura només és beneficiosa per als municipis “turístics” si la recaptació d’aquests dos impostos creix més en el municipi que el creixement global dels impostos de l’Administració central. D. Compensació per l’IAE abolit a les petites empreses: - Ajuntaments majors de 75.000 habitants: la compensació específica per l’IAE deixat de recaptar s’integrarà a la subvenció rebuda. - Ajuntaments menors de 75.000 habitants: la compensació específica rebuda per l’IAE rebuda el 2003 passa a integrar-se en la PMTE a repartir entre tots els municipis segons les variables de població corregida, esforç fiscal i invers de capacitat fiscal. Per tant es perdrà en el futur la compensació individualitzada per a cada municipi. PART C: FINANÇAMENT PER TRANFERÈNCIES DE LA GENERALITAT 1. Fons de Cooperació Local de Catalunya: - El volum global de recursos és molt petit en relació a les transferències de l’Estat. - Els Fons es reparteixen en base a les següents variables: població censada (exclòs Barcelona), tant fix igual per cada municipi (Barcelona a part), nombre de nuclis, capitalitat comarcal i municipis menors de 1.000 habitants. 2. Subvencions del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) - Subvenció per a projectes d’inversió dels municipis aprovats anualment per la Generalitat. CONCLUSIONS 1. El model de finançament municipal té uns ingressos propis del 60% i una autonomia tributària rellevant permet que els ajuntaments puguin gaudir de les seves capacitats fiscals (bàsicament en el sector immobiliari i les taxes i preus). 2. Les transferències de l’Estat estan basades majoritàriament en la població censada (corregida a l’alça segons el tamany) i en cap cas es té en compte la població flotant o assistida. 3. Les transferències incondicionades de la Generalitat són molt reduïdes perquè el model de finançament autonòmic no té en compte les finances municipals. Només es considera la població censada i mai la població flotant o assistida.


© J. Solé Vilanova

QUADRE 3 1 de 3

CATALOGACIÓ DE MUNICIPIS TURÍSTICS MAJORS DE 1.000 HABITANTS. RÀNKING DELS 100 PRIMERS EN ALLOTJAMENTS TURÍSTICS, ÍNDEX TURÍSTIC I HABITATGES SECUNDARIS (1) A1

Municipis

Sant Pere Pescador Santa Susanna Pals Tossa de Mar Creixell Salou Castell-Platja d'Aro Torroella de Montgrí Mont-roig del Camp Lloret de Mar Castelló d'Empúries Naut Aran Roda de Barà Vinyols i els Arcs Calella Escala, l' Cadaqués Ampolla, l' Mont-ras Sort Vielha e Mijaran Calonge Malgrat de Mar Santa Cristina d'Aro Cambrils Roses Vandellòs i l'Hosp Infant Santa Pau Camprodon Bellver de Cerdanya Vall de Bianya, la Vila-seca Palamós Blanes Alp Altafulla Pont de Suert, el Begur Ametlla de Mar, l' Sant Pol de Mar

A1

IT

S1

A2

(2)

(3)

(3)

(3)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

X X X X X X X X X X X X X X X X X X

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Allotjament Turístic/ Residents Població 2002 Principals (4)

1.577 2.258 2.055 4.608 2.197 15.360 7.691 9.004 7.438 23.424 7.530 1.493 3.885 1.323 14.530 6.398 2.487 1.988 1.684 1.895 4.352 7.684 14.933 3.206 22.215 14.214 4.623 1.506 2.312 1.673 1.158 13.927 15.662 32.926 1.272 3.563 2.166 3.626 5.211 4.035

IT Índex turístic/ milers d'habitants

S1

A2

Habitatge Secundari/ Allotjament+ Habitatge Secundaris/ Principals Principal

(5)

(6)

(7)

(8)

8,19 5,82 3,30 2,88 2,25 1,91 1,84 1,82 1,81 1,69 1,61 1,55 1,40 1,22 1,11 0,97 0,94 0,93 0,93 0,93 0,87 0,81 0,74 0,72 0,68 0,67 0,63 0,58 0,57 0,57 0,47 0,47 0,45 0,45 0,44 0,44 0,39 0,39 0,39 0,34

43,02 117,28 31,26 32,80 6,02 69,84 29,60 16,40 12,03 47,92 9,19 47,31 4,12 7,30 22,08 5,72 11,49 2,81 1,72 11,43 17,59 8,09 10,18 6,53 12,57 14,27 4,52 4,73 5,98 6,51 5,97 13,49 4,82 5,45 18,50 2,96 3,23 7,74 6,51 1,87

0,70 1,22 2,55 2,50 2,86 2,38 3,26 1,87 1,80 0,96 2,54 4,88 3,01 1,35 0,48 4,12 2,08 2,47 0,17 0,94 1,15 1,65 0,26 1,09 1,95 3,54 0,81 0,06 1,21 1,45 0,22 1,72 0,38 0,84 4,08 1,91 0,47 2,38 1,61 0,90

8,89 7,04 5,85 5,39 5,11 4,29 5,11 3,69 3,61 2,65 4,15 6,43 4,41 2,57 1,59 5,09 3,02 3,40 1,09 1,86 2,01 2,45 1,00 1,80 2,64 4,21 1,45 0,64 1,78 2,02 0,69 2,19 0,83 1,28 4,53 2,35 0,86 2,77 2,00 1,24


© J. Solé Vilanova

QUADRE 3 2 de 3

CATALOGACIÓ DE MUNICIPIS TURÍSTICS MAJORS DE 1.000 HABITANTS. RÀNKING DELS 100 PRIMERS EN ALLOTJAMENTS TURÍSTICS, ÍNDEX TURÍSTIC I HABITATGES SECUNDARIS (1) A1

Municipis

Pineda de Mar Montbrió del Camp Llançà Ribes de Freser Palafrugell Pobla de Lillet, la Sitges Palafolls Sant Feliu de Pallerols Vallromanes Porqueres Jonquera, la Olost Torredembarra Puigcerdà Alcanar Canet de Mar Oliana Sant Cebrià de Vallalta Vendrell, el Sant Feliu de Guíxols Sant Llorenç d'Hortons Preses, les Campdevànol Vallgorguina Riudarenes Fornells de la Selva Llívia Deltebre Planes d'Hostoles, les Santa Maria de Corcó Riba-roja d'Ebre Cubelles Taradell Viladecans Solsona Bagà Peralada Calafell Santa Oliva

A1

IT

S1

A2

(2)

(3)

(3)

(3)

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

X X X X X X X

X

X

X

X X X X X

X X

X

X

X X X X X X

X X X

X X X

X X X

X X X X X X X X X

X X X X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

X X

X X

X X X X

Allotjament Turístic/ Residents Població 2002 Principals (4)

21.958 1.538 4.129 2.064 19.115 1.320 21.377 6.010 1.163 1.595 3.768 2.790 1.170 11.593 7.774 8.390 11.065 1.870 2.060 24.997 18.994 1.779 1.511 3.412 1.516 1.415 1.616 1.133 10.541 1.750 2.139 1.334 7.733 5.330 58.213 7.689 2.133 1.382 14.637 2.286

IT Índex turístic/ milers d'habitants

S1

A2

Habitatge Secundari/ Allotjament+ Habitatge Secundaris/ Principals Principal

(5)

(6)

(7)

(8)

0,32 0,31 0,30 0,29 0,29 0,29 0,29 0,28 0,28 0,27 0,25 0,24 0,24 0,24 0,23 0,23 0,22 0,20 0,20 0,20 0,19 0,19 0,18 0,17 0,17 0,17 0,17 0,17 0,16 0,16 0,16 0,15 0,14 0,14 0,14 0,14 0,13 0,13 0,13 0,12

6,87 14,33 4,25 4,88 2,95 2,21 8,93 0,63 2,52 0,59 4,21 4,21 0,84 2,23 3,11 1,72 1,54 1,07 0,91 3,17 3,14 2,18 1,29 0,59 2,50 3,49 1,77 6,90 2,71 0,58 0,00 3,73 1,52 0,55 0,49 1,77 1,42 7,08 3,21 0,41

0,47 0,16 2,85 0,38 1,16 0,30 0,66 0,26 0,27 0,03 0,03 0,05 0,27 1,83 0,60 0,78 0,35 0,35 0,40 1,76 0,71 0,54 0,09 0,05 0,91 0,36 0,06 3,59 0,24 0,19 0,33 0,00 0,64 0,31 0,02 0,14 0,45 0,25 3,04 0,60

0,78 0,48 3,15 0,68 1,45 0,59 0,95 0,54 0,55 0,30 0,29 0,29 0,51 2,07 0,83 1,01 0,57 0,55 0,60 1,96 0,90 0,73 0,27 0,22 1,08 0,52 0,23 3,75 0,40 0,34 0,49 0,15 0,78 0,45 0,16 0,28 0,58 0,38 3,17 0,72


© J. Solé Vilanova

QUADRE 3 3 de 3

CATALOGACIÓ DE MUNICIPIS TURÍSTICS MAJORS DE 1.000 HABITANTS. RÀNKING DELS 100 PRIMERS EN ALLOTJAMENTS TURÍSTICS, ÍNDEX TURÍSTIC I HABITATGES SECUNDARIS (1) A1

Municipis

Riudellots de la Selva Sant Carles de la Ràpita Seva Palau-solità i Plegamans Caldes de Malavella Sant Hilari Sacalm Arenys de Mar Horta de Sant Joan Llagostera Casserres Cunit Ponts Pobla de Segur, la Vilanova i la Geltrú Portbou Vilanova del Vallès Vall d'en Bas, la Tarragona Gironella Caldes de Montbui

A1

IT

S1

A2

(2)

(3)

(3)

(3)

81 82 83 85 95 86 87 88 89 90 91 92 93 94 96 97 98 99 100 84

X X X

X X X

X X

X X X X X X X X X X X X X X

X X X

X X

X

X

X

X

Allotjament Turístic/ Residents Població 2002 Principals

IT Índex turístic/ milers d'habitants

S1

A2

Habitatge Secundari/ Allotjament+ Habitatge Secundaris/ Principals Principal

(4)

(5)

(6)

(7)

(8)

1.597 11.735 2.662 11.586 4.365 5.220 13.107 1.217 6.072 1.562 6.828 2.405 2.866 55.063 1.443 2.604 2.508 117.184 4.899 13.244

0,12 0,12 0,11 0,11 0,11 0,11 0,11 0,11 0,10 0,10 0,10 0,10 0,10 0,08 0,08 0,08 0,08 0,08 0,08 0,06

4,69 3,56 6,20 0,42 1,52 1,67 1,49 1,68 0,79 2,59 1,36 1,69 1,72 1,64 1,43 3,22 1,17 2,21 0,41 1,45

0,00 0,52 0,52 0,28 0,32 0,17 0,51 0,97 0,09 0,10 3,29 0,29 0,48 0,24 0,42 0,40 0,30 0,17 0,06 0,20

0,12 0,63 0,64 0,39 0,43 0,27 0,62 1,07 0,20 0,20 3,39 0,39 0,58 0,33 0,51 0,48 0,38 0,25 0,14 0,26

Notes: 1 Elaboració pròpia. 2 Rànking de municipis en funció dels valors de l'índex d'Allotjament Turístic / Residents Principals. Vegeu dades a la columna A1. 3 Es marca amb X els municipis que estan dins dels 100 primers municipis en aplicar els índex IT, S1 i A2. S'exclouen els municipis menors de 1.000 habitants. 4 Població de dret de l'any 2002. 5 Índex derivat del quocient Allotjament Turístic / Residents Principals. Les xifres de Residents Principals són el resultat de multiplicar per 2,74 el nombre d'habitatges principals del municipi, extrets del Cens d'Habitatges de Catalunya 2001, Idescat. La xifra 2,74 és el quocient de població total respecte el nombre d'habitatges principals de Catalunya. 6 L'índex turístic és el quocient de l'Índex Turístic de l'Anuari Econòmic 2003 de La Caixa respecte els milers d'habitants del municipi. 7 Aquest índex és el quocient d'Habitatges Secundaris respecte Habitatges Principals. Dades del Cens d'Habitages de Catalunya 2001, Idescat. 8 Aquest índex és el quocient de places en Allotjament Turístic més residents en Habitatges Secundaris respecte residents en Habitatges Principals.


1 de 4

© J. Solé Vilanova

QUADRE 4 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES 2002 I.B.I. Municipis turístics (1)

Arenys de Mar Bagà Caldes de Montbui Calella Canet de Mar Casserres Cubelles Gironella Malgrat de Mar Olost Palafolls Palau-solità i Plegamans Pineda de Mar Pobla de Lillet, la Sant Cebrià de Vallalta Sant Llorenç d'Hortons Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Maria de Corcó Santa Susanna Seva Sitges Taradell Vallgorguina Vallromanes Viladecans Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Barcelona Província Barcelona Alp Begur Blanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge Campdevànol Camprodon Castelló d'Empúries Castell-Platja d'Aro Escala, L' Fornells de la Selva Jonquera, la Llagostera Llançà Llívia Lloret de Mar Mont-ras Palafrugell

Any última revisió cadastral

2001 1986 1986 1998 1999 1986 1998 1986 2001 1989 1986 1987 1985 1986 1985 1997 2001 1984 1989 1998 1984 1994 1987 1987 2002 1994 1995 1998 2002 1989 1995 1990 1986 1986 1996 1997 1989 1996 2000 1995 1987 1996 1989 1988 1986 1989 1989 1989

Valor cadastral Tipus impositiu Tipus impositiu per unitat urbana Coeficient d'ajust (3) (euros) nominal (2) efectiu (4)

0,94 0,70 0,90 0,95 0,88 0,69 0,88 0,85 0,92 0,69 0,80 0,95 1,00 0,71 0,74 0,54 0,81 0,92 0,75 0,85 0,72 0,78 0,56 0,69 0,75 0,81 0,50 1,05 0,86 0,79 0,60 0,61 0,73 0,85 0,77 0,71 0,55 0,74 0,68 0,88 0,62 0,70 0,67 0,68 0,74 0,68 0,66 0,68 0,80

1,00 0,38 0,38 1,00 1,00 0,38 1,00 0,38 1,00 0,43 0,38 0,40 0,37 0,38 0,37 0,67 1,00 0,36 0,43 1,00 0,36 0,56 0,40 0,40 1,00 0,56 0,59 1,00 1,00

0,94 0,27 0,35 0,95 0,88 0,27 0,88 0,33 0,92 0,30 0,31 0,38 0,37 0,27 0,27 0,36 0,81 0,33 0,33 0,85 0,26 0,43 0,22 0,28 0,75 0,45 0,29 1,05 0,86

0,43 0,59 0,45 0,38 0,38 0,63 0,67 0,43 0,63 1,00 0,59 0,40 0,63 0,43 0,42 0,38 0,43 0,43 0,43

0,26 0,36 0,33 0,33 0,30 0,44 0,37 0,32 0,43 0,88 0,36 0,28 0,42 0,30 0,31 0,26 0,29 0,30 0,35

66.544 34.383 34.092 30.657 32.674 19.154 34.977 24.675 51.742 20.747 33.130 40.016 20.614 19.184 26.982 44.413 52.795 38.078 21.994 88.389 27.164 46.220 26.576 29.589 108.525 36.475 52.612 29.914 76.399 52.651 26.924 51.044 31.266 30.700 27.618 32.155 27.199 19.660 33.195 38.605 33.215 43.972 51.972 23.857 23.264 24.898 39.171 50.440 39.111

Unitats urbanes

8.819 1.440 8.245 12.167 8.259 1.093 10.114 2.799 11.089 677 4.258 6.213 19.025 892 2.272 1.277 5.418 4.102 1.545 2.577 2.599 23.171 3.265 1.924 1.216 31.790 2.121 39.311 988.617 3.072.213 3.138 7.051 29.644 3.805 4.764 15.934 2.349 2.920 18.045 21.486 17.127 990 1.791 5.127 9.356 2.335 28.301 866 19.444


2 de 4

© J. Solé Vilanova

QUADRE 4 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES 2002 I.B.I. Municipis turístics (1)

Palamós Pals Peralada Planes d'Hostoles, les Porqueres Portbou Preses, les Puigcerdà Ribes de Freser Riudarenes Riudellots de la Selva Roses Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Hilari Sacalm Sant Pere Pescador Santa Cristina d'Aro Santa Pau Torroella de Montgrí Tossa de Mar Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, la Girona Província Girona Bellver de Cerdanya Naut Aran Oliana Pobla de Segur, La Pont de Suert, El Ponts Solsona Sort Vielha e Mijaran Lleida Província Lleida Alcanar Altafulla Ametlla de Mar, L' Ampolla, L' Calafell Cambrils Creixell Cunit Deltebre Horta de Sant Joan Montbrió del Camp Mont-roig del Camp Riba-roja d'Ebre Roda de Barà

Any última revisió cadastral

1988 1989 1989 1987 1989 1989 2000 1986 1987 1990 1985 1989 1990 2000 1990 1989 1984 1987 1986 1990 2000 1987 1990 1989 2001 1994 1989 1989 1994 1986 2002 2001 1996 2001 1989 1999 1996 2002 1997 1990 1996 2000 1990 1989 1990 1990 1998

Valor cadastral Tipus impositiu Tipus impositiu per unitat urbana Coeficient d'ajust (3) (euros) nominal (2) efectiu (4)

1,02 0,64 0,50 0,80 0,54 0,80 0,76 0,90 0,70 0,67 0,56 0,77 0,80 0,72 0,73 0,40 0,85 0,85 0,89 0,56 0,67 0,65 0,67 0,69 0,65 0,50 0,42 0,72 0,65 0,49 0,63 0,50 0,56 0,70 0,61 0,81 0,80 0,62 0,62 0,95 0,50 0,77 0,70 0,88 0,50 0,45 0,49 0,55 0,85

0,42 0,43 0,43 0,40 0,43 0,43 1,00 0,38 0,40 0,45 0,37 0,43 0,45 1,00 0,45 0,43 0,36 0,40 0,38 0,45 1,00 0,40 0,45

0,43 0,28 0,22 0,32 0,23 0,35 0,76 0,35 0,28 0,30 0,21 0,33 0,36 0,72 0,33 0,17 0,30 0,34 0,34 0,25 0,67 0,26 0,30

0,43 1,00 0,56 0,43 0,43 0,56 0,38 1,00 1,00 0,63

0,28 0,50 0,23 0,31 0,28 0,27 0,24 0,50 0,56 0,44

1,00 0,43 1,00 0,63 1,00 0,67 0,45 0,63 1,00 0,45 0,43 0,45 0,45 1,00

0,81 0,35 0,62 0,39 0,95 0,33 0,35 0,44 0,88 0,23 0,20 0,22 0,25 0,85

24.925 40.322 44.040 20.007 26.253 21.975 57.757 23.914 17.595 20.224 47.952 26.812 36.303 35.670 24.871 43.977 35.907 20.887 29.827 48.406 14.007 39.136 41.526 34.027 20.255 47.886 26.574 17.391 15.714 29.109 25.746 32.565 39.021 38.522 27.243 33.973 29.907 32.828 39.866 48.622 35.123 29.990 31.858 24.868 12.500 23.733 28.298 19.444 34.525

Unitats urbanes

15.622 4.653 1.117 968 2.441 1.252 873 6.779 1.720 1.933 1.186 27.530 18.763 900 3.184 1.699 4.711 935 11.248 8.706 1.619 413 56.685 570.529 2.725 7.030 1.447 3.002 2.158 1.609 4.728 2.555 7.082 82.956 321.503 7.978 4.237 8.694 3.670 30.166 35.047 3.940 16.014 8.365 1.073 931 14.637 1.071 8.904


3 de 4

© J. Solé Vilanova

QUADRE 4 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES 2002 I.B.I. Municipis turístics (1)

Salou Sant Carles de la Ràpita Santa Oliva Torredembarra Vandellós i l'Hosp. de l'Infant Vendrell, El Vila-seca Vinyols i els Arcs Tarragona Província Tarragona Catalunya

Any última revisió cadastral

1995 1986 1996 1990 1986 1997 1996 1989 2001

Valor cadastral Tipus impositiu Tipus impositiu per unitat urbana Coeficient d'ajust (3) (euros) nominal (2) efectiu (4)

0,81 0,82 0,49 0,92 0,46 0,73 0,61 0,57 0,87 0,75 0,77

0,59 0,38 0,63 0,45 0,38 0,67 0,63 0,43 1,00

0,48 0,32 0,31 0,42 0,18 0,49 0,38 0,25 0,87

31.265 20.814 44.741 51.040 68.342 32.749 32.342 21.418 61.020 34.579 46.129

Unitats urbanes

42.288 10.024 1.852 16.191 5.884 35.684 19.011 1.851 73.310 611.092 4.575.337

Notes: 1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals o efectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província. 2 Tipus legalment establert per cada municipi a l'any 2002. 3 Per les revisions entre 1998 i 2002 s'aplica un coeficient igual a la unitat. Per les revisions d'anys anteriors al 1998 (que no els afecta la llei 53/1997 de reducció en la base imposable de l'IBI) s'aplica el coeficient resultant de la fórmula 1/[1+(0,1*n)], on n és la diferència entre l'any 2002 i l'any de l'última revisió cadastral. 4 Resultant d'aplicar el coeficient d'ajust al tipus impositiu nominal. Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002 . Ministerios de Hacienda 2003.


1 de 4

© J. Solé Vilanova

QUADRE 5 IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES 2002 I.A.E. (2) Municipis turístics (1)

Arenys de Mar Bagà Caldes de Montbui Calella Canet de Mar Casserres Cubelles Gironella Malgrat de Mar Olost Palafolls Palau-solità i Plegamans Pineda de Mar Pobla de Lillet, la Sant Cebrià de Vallalta Sant Llorenç d'Hortons Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Maria de Corcó Santa Susanna Seva Sitges Taradell Vallgorguina Vallromanes Viladecans Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Barcelona Província Barcelona Alp Begur Blanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge Campdevànol Camprodon Castelló d'Empúries Castell-Platja d'Aro Escala, L' Fornells de la Selva Jonquera, la Llagostera

C. Increment

Índex de situació màxim

Índex de situació mínim

1,37 1,40 1,45 1,60 1,55 1,20 1,45 1,40 1,60 1,30 1,60 1,60 1,50 1,40 1,27 1,40 1,22 1,38 1,40 1,40 1,20 1,55 1,40 1,24 1,40 1,80 1,00 1,80 1,90 1,74 1,40 1,38 1,55 1,40 1,30 1,10 1,40 1,40 1,44 1,62 1,55 1,30 1,30 1,59

1,50 1,01 1,40 1,90 1,00 1,10 1,50 1,00 1,80 1,00 1,50 1,48 1,05 2,00 1,00 2,00 1,00 2,00 1,00 1,85 2,00 2,00 1,00 1,00 2,00 2,00 1,00 1,33 2,00 1,74 1,00 1,00 2,00 1,60 1,50 1,00 1,40 1,40 1,30 1,57 1,00 1,30 1,80 1,00

1,50 1,00 1,10 1,00 1,00 1,00 1,23 1,00 1,40 1,00 1,00 1,15 0,50 1,10 1,00 1,30 1,00 1,62 1,00 1,05 1,00 1,70 1,00 1,00 1,50 1,37 1,00 0,83 0,50 0,88 1,00 1,00 0,80 1,00 1,10 1,00 1,15 1,28 1,20 1,05 1,00 0,80 1,00 0,80


2 de 4

© J. Solé Vilanova

QUADRE 5 IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES 2002 I.A.E. (2) Municipis turístics (1)

Llançà Llívia Lloret de Mar Mont-ras Palafrugell Palamós Pals Peralada Planes d'Hostoles, les Porqueres Portbou Preses, les Puigcerdà Ribes de Freser Riudarenes Riudellots de la Selva Roses Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Hilari Sacalm Sant Pere Pescador Santa Cristina d'Aro Santa Pau Torroella de Montgrí Tossa de Mar Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, la Girona Província Girona Bellver de Cerdanya Naut Aran Oliana Pobla de Segur, La Pont de Suert, El Ponts Solsona Sort Vielha e Mijaran Lleida Província Lleida Alcanar Altafulla Ametlla de Mar, L' Ampolla, L'

C. Increment

Índex de situació màxim

Índex de situació mínim

1,39 1,40 1,20 1,30 1,30 1,56 1,15 1,30 1,40 1,30 1,40 1,40 1,60 1,40 1,30 1,00 1,60 1,50 1,32 1,22 1,10 1,20 1,40 1,52 1,37 1,30 1,40 1,79 1,49 1,10 1,40 1,40 1,40 1,40 1,34 1,27 1,30 1,40 1,38 1,34 1,30 1,20 1,40 1,40

1,70 1,00 1,80 1,10 1,10 1,00 1,18 1,00 1,00 1,00 1,40 1,00 1,14 1,30 1,10 1,10 1,10 1,50 1,00 2,00 1,00 1,10 1,20 1,20 1,40 1,00 0,60 1,59 1,33 1,00 1,80 1,10 1,16 1,00 1,20 1,00 1,00 1,40 1,80 1,36 1,50 2,00 0,60 2,00

1,00 1,00 0,80 1,10 0,80 1,00 1,05 1,00 1,00 1,00 1,20 1,00 1,03 1,20 1,10 1,00 0,80 1,50 1,00 1,00 1,00 1,10 1,20 1,00 1,20 1,00 0,50 0,85 0,94 0,80 1,70 1,00 1,06 0,90 1,10 1,00 0,90 1,00 1,00 0,98 1,00 0,60 0,50 1,00


3 de 4

© J. Solé Vilanova

QUADRE 5 IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES 2002 I.A.E. (2) Municipis turístics (1)

Calafell Cambrils Creixell Cunit Deltebre Horta de Sant Joan Montbrió del Camp Mont-roig del Camp Riba-roja d'Ebre Roda de Barà Salou Sant Carles de la Ràpita Santa Oliva Torredembarra Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Vendrell, El Vila-seca Vinyols i els Arcs Tarragona Província Tarragona Catalunya

C. Increment

Índex de situació màxim

Índex de situació mínim

1,35 1,18 1,40 1,40 1,60 1,10 1,24 1,40 1,40 1,39 1,60 1,40 1,40 1,60 1,40 1,49 1,60 1,40 1,88 1,52 1,67

1,40 1,11 1,10 1,10 1,00 1,00 1,00 1,00 2,00 1,12 2,00 1,00 1,35 1,18 0,60 1,40 1,75 0,90 1,75 1,42 1,65

1,00 0,81 1,10 1,00 1,00 1,00 1,00 0,90 1,00 0,54 1,00 0,60 1,25 0,88 0,50 1,20 0,75 0,80 1,00 0,87 0,89

Notes: 1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals o efectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província. 2 El coeficient general i l'índex de situació (segons categoria del carrer) s'apliquen sobre les quotes mínimes establertes per l'Estat. Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002. Ministerios de Hacienda 2003.


1 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 6 IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 2002 Municipis turístics (1)

Arenys de Mar Bagà Caldes de Montbui Calella Canet de Mar Casserres Cubelles Gironella Malgrat de Mar Olost Palafolls Palau-solità i Plegamans Pineda de Mar Pobla de Lillet, la Sant Cebrià de Vallalta Sant Llorenç d'Hortons Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Maria de Corcó Santa Susanna Seva Sitges Taradell Vallgorguina Vallromanes Viladecans Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Barcelona Província Barcelona Alp Begur Blanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge Campdevànol Camprodon Castelló d'Empúries Castell-Platja d'Aro Escala, L' Fornells de la Selva Jonquera, la Llagostera Llançà Llívia

Coef. Increment Turismes (2)

Coef. Increment Camions (2)

Coef. Increment Altres (motos) (2)

1,70 1,50 1,69 1,50 1,68 1,20 1,51 1,56 1,70 1,20 1,56 1,51 1,60 1,45 1,60 1,60 1,60 1,60 1,34 1,55 1,30 1,44 1,40 1,12 1,18 1,89 1,21 1,51 2,00 1,83 1,00 1,58 1,80 1,60 1,29 1,36 1,53 1,39 1,48 1,39 1,30 1,23 1,35 1,51 1,55 1,35

1,60 1,50 1,69 1,50 1,68 1,20 1,51 1,07 1,70 1,20 1,56 1,51 1,60 1,45 1,50 1,60 1,50 1,60 1,34 1,55 1,20 1,44 1,40 1,12 1,18 1,89 1,26 1,85 2,00 1,81 1,00 1,50 1,56 1,60 1,29 1,35 1,35 1,39 1,43 1,39 1,30 1,23 1,35 1,51 1,51 1,28

1,70 1,60 1,69 1,50 1,68 1,20 1,51 1,49 1,70 1,20 1,56 1,51 1,60 1,45 1,50 1,60 1,61 1,60 1,34 1,55 1,60 1,45 1,40 1,12 1,40 1,89 1,20 1,85 2,00 1,83 1,00 1,50 1,80 1,63 1,29 1,35 1,60 1,39 1,67 1,40 1,30 1,23 1,35 1,52 1,50 1,45


2 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 6 IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 2002 Municipis turístics (1)

Lloret de Mar Mont-ras Palafrugell Palamós Pals Peralada Planes d'Hostoles, les Porqueres Portbou Preses, les Puigcerdà Ribes de Freser Riudarenes Riudellots de la Selva Roses Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Hilari Sacalm Sant Pere Pescador Santa Cristina d'Aro Santa Pau Torroella de Montgrí Tossa de Mar Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, la Girona Província Girona Bellver de Cerdanya Naut Aran Oliana Pobla de Segur, La Pont de Suert, El Ponts Solsona Sort Vielha e Mijaran Lleida Província Lleida Alcanar Altafulla Ametlla de Mar, L' Ampolla, L' Calafell Cambrils Creixell Cunit

Coef. Increment Turismes (2)

Coef. Increment Camions (2)

Coef. Increment Altres (motos) (2)

1,49 1,35 1,50 1,43 1,33 1,20 1,43 1,57 1,44 1,75 1,30 1,39 1,47 1,18 1,38 1,47 1,48 1,60 1,11 1,47 1,53 1,93 1,60 1,40 1,03 1,75 1,52 1,50 1,00 1,10 1,46 1,38 1,39 1,28 1,16 1,40 1,80 1,47 1,15 1,30 1,10 1,29 1,50 1,47 1,47 1,50

1,49 1,35 1,62 1,36 1,33 1,20 1,43 1,47 1,44 1,58 1,30 1,35 1,47 1,18 1,38 1,43 1,44 1,50 1,03 1,47 1,53 1,59 1,60 1,40 1,03 1,74 1,49 1,50 1,00 1,10 1,46 1,38 1,39 1,28 1,16 1,40 1,80 1,47 1,15 1,30 1,10 1,29 1,50 1,47 1,47 1,50

1,70 1,35 1,50 1,70 1,33 1,20 1,43 1,50 1,44 1,64 1,30 1,37 1,47 1,18 1,38 1,70 1,55 1,60 1,15 1,47 1,53 1,70 1,60 1,41 1,03 1,90 1,57 1,50 1,00 1,10 1,46 1,38 1,39 1,28 1,16 1,40 1,80 1,47 1,15 1,30 1,10 1,62 1,58 1,47 1,60 1,50


3 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 6 IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 2002 Municipis turístics (1)

Deltebre Horta de Sant Joan Montbrió del Camp Mont-roig del Camp Riba-roja d'Ebre Roda de Barà Salou Sant Carles de la Ràpita Santa Oliva Torredembarra Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Vendrell, El Vila-seca Vinyols i els Arcs Tarragona Província Tarragona Catalunya

Coef. Increment Turismes (2)

Coef. Increment Camions (2)

Coef. Increment Altres (motos) (2)

1,70 1,11 1,33 1,16 1,00 1,55 1,38 1,37 1,19 1,40 1,10 1,42 1,70 1,12 1,72 1,50 1,74

1,70 1,13 1,36 1,16 1,00 1,59 1,38 1,37 1,18 1,40 1,03 1,42 1,70 1,12 1,72 1,49 1,73

1,70 1,11 1,59 1,16 1,00 1,55 1,38 1,37 1,22 1,40 1,10 1,42 1,69 1,12 1,72 1,54 1,76

Notes: 1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals o efectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província. 2 El coeficient mostrat per cada municipi és el més alt dins el tipus de vehicles en cas de no tenir un mateix coeficient per totes les categories dins d'un mateix tipus de vehicle. Això possiblement crea una distorsió important en el cas de les motos, que molts ajuntaments acostumen a tenir un coeficient molt alt per les motos de cilindrada més alta. Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002. Ministerios de Hacienda 2003.


1 de 3 © J. Solé Vilanova

QUADRE 7 IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA 2002 Porcentatge anual (2) Municipis turístics (1)

Arenys de Mar Bagà Caldes de Montbui Calella Canet de Mar Casserres Cubelles Gironella Malgrat de Mar Olost Palafolls Palau-solità i Plegamans Pineda de Mar Pobla de Lillet, la Sant Cebrià de Vallalta Sant Llorenç d'Hortons Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Maria de Corcó Santa Susanna Seva Sitges Taradell Vallgorguina Vallromanes Viladecans Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Barcelona Província Barcelona Alp Begur Blanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge Campdevànol Camprodon Castelló d'Empúries Castell-Platja d'Aro Escala, L' Fornells de la Selva Jonquera, la Llagostera

% Reducció (4)

Porcentatge anual mitjà (5)

Tipus impositiu mitja en porcentatge (6)

percentatge (percentatge anual

40,00 0,00 0,00 40,00 40,00 0,00 45,00 0,00 40,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 45,00 0,00 0,00 0,00 40,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 55,40 50,00 46,65 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 50,00 0,00 0,00 0,00 0,00

2,80 2,53 2,83 2,13 2,83 2,65 2,83 2,53 2,83 2,13 2,83 2,83 2,83 2,20 2,83 2,83 2,70 2,83 2,55 2,83 2,83 2,83 2,40 2,23 2,53 2,93 2,83 2,83 3,15 2,92 2,83 2,13 2,83 2,53 2,35 2,08 2,83 2,76 2,83 2,53 2,52 2,73 2,63 2,33

26,52 26,00 27,00 24,00 21,00 23,00 24,30 27,00 27,00 18,40 27,00 27,00 27,00 26,00 26,00 25,50 23,00 26,00 25,25 26,00 26,00 27,00 26,00 18,00 26,00 29,00 26,00 28,00 29,00 27,61 24,00 22,00 28,00 26,00 21,25 19,00 26,00 26,00 26,00 23,75 20,50 25,00 24,00 21,00

74,26 65,65 76,28 51,00 59,33 60,95 68,65 68,18 76,28 39,10 76,28 76,28 76,28 57,14 73,45 72,04 62,10 73,45 64,39 73,45 73,45 76,28 62,40 40,05 65,65 84,83 73,45 79,10 91,35 80,56 67,80 46,75 79,10 65,65 49,94 39,43 73,45 71,63 73,45 59,97 51,56 68,13 63,00 48,83

Tipus impositiu en porcentatge (3)

De 1 a 5 anys

Fins a 10 anys

Fins a 15 anys

Fins a 20 anys

De 1 a 5 anys

Fins a 10 anys

Fins a 15 anys

Fins a 20 anys

3,00 2,60 3,10 2,40 3,10 2,80 3,10 2,60 3,10 2,20 3,10 3,10 3,10 2,48 3,10 3,10 2,90 3,10 2,70 3,10 3,10 3,10 2,40 2,50 2,60 3,20 3,10 3,10 3,50 3,20 3,10 2,20 3,10 2,60 2,50 2,40 3,10 2,84 3,10 2,60 2,80 3,00 2,90 2,40

2,80 2,40 2,80 2,10 2,80 2,60 2,80 2,40 2,80 2,00 2,80 2,80 2,80 2,17 2,80 2,80 2,70 2,80 2,60 2,80 2,80 2,80 2,40 2,20 2,40 3,00 2,80 2,80 3,30 2,98 2,80 2,00 2,80 2,40 2,40 2,10 2,80 2,79 2,80 2,40 2,51 2,70 2,50 2,20

2,70 2,50 2,70 2,00 2,70 2,60 2,70 2,50 2,70 2,10 2,70 2,70 2,70 2,07 2,70 2,70 2,60 2,70 2,50 2,70 2,70 2,70 2,40 2,10 2,50 2,80 2,70 2,70 3,00 2,79 2,70 2,10 2,70 2,50 2,30 2,00 2,70 2,70 2,70 2,50 2,40 2,60 2,50 2,30

2,70 2,60 2,70 2,00 2,70 2,60 2,70 2,60 2,70 2,20 2,70 2,70 2,70 2,07 2,70 2,70 2,60 2,70 2,40 2,70 2,70 2,70 2,40 2,10 2,60 2,70 2,70 2,70 2,80 2,70 2,70 2,20 2,70 2,60 2,20 1,80 2,70 2,69 2,70 2,60 2,35 2,60 2,60 2,40

26,52 26,00 27,00 24,00 21,00 23,00 24,30 27,00 27,00 18,40 27,00 27,00 27,00 26,00 26,00 26,00 23,00 26,00 26,00 26,00 26,00 27,00 26,00 18,00 26,00 29,00 26,00 28,00 29,00 27,62 24,00 22,00 28,00 26,00 25,00 22,00 26,00 26,00 26,00 23,75 21,00 25,00 24,00 21,00

26,52 26,00 27,00 24,00 21,00 23,00 24,30 27,00 27,00 18,40 27,00 27,00 27,00 26,00 26,00 26,00 23,00 26,00 26,00 26,00 26,00 27,00 26,00 18,00 26,00 29,00 26,00 28,00 29,00 27,62 24,00 22,00 28,00 26,00 20,00 20,00 26,00 26,00 26,00 23,75 21,00 25,00 24,00 21,00

26,52 26,00 27,00 24,00 21,00 23,00 24,30 27,00 27,00 18,40 27,00 27,00 27,00 26,00 26,00 25,00 23,00 26,00 25,00 26,00 26,00 27,00 26,00 18,00 26,00 29,00 26,00 28,00 29,00 27,61 24,00 22,00 28,00 26,00 20,00 18,00 26,00 26,00 26,00 23,75 20,00 25,00 24,00 21,00

26,52 26,00 27,00 24,00 21,00 23,00 24,30 27,00 27,00 18,40 27,00 27,00 27,00 26,00 26,00 25,00 23,00 26,00 24,00 26,00 26,00 27,00 26,00 18,00 26,00 29,00 26,00 28,00 29,00 27,60 24,00 22,00 28,00 26,00 20,00 16,00 26,00 26,00 26,00 23,75 20,00 25,00 24,00 21,00

Índex de síntesi en x tipus impositiu)


2 de 3 © J. Solé Vilanova

QUADRE 7 IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA 2002 Porcentatge anual (2) Municipis turístics (1)

Llançà Llívia Lloret de Mar Mont-ras Palafrugell Palamós Pals Peralada Planes d'Hostoles, les Porqueres Portbou Preses, les Puigcerdà Ribes de Freser Riudarenes Riudellots de la Selva Roses Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Hilari Sacalm Sant Pere Pescador Santa Cristina d'Aro Santa Pau Torroella de Montgrí Tossa de Mar Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, la Girona Província Girona Bellver de Cerdanya Naut Aran Oliana Pobla de Segur, La Pont de Suert, El Ponts Solsona Sort Vielha e Mijaran Lleida Província Lleida Alcanar Altafulla Ametlla de Mar, L' Ampolla, L'

% Reducció (4)

Porcentatge anual mitjà (5)

Tipus impositiu mitja en porcentatge (6)

percentatge (percentatge anual

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 60,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 60,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 40,00 0,00 0,00 52,96 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 60,00 60,00 0,00 60,00 60,00 0,00 40,00 0,00

2,38 2,70 2,20 2,65 2,83 2,83 2,59 2,83 2,35 2,30 2,83 2,83 2,83 2,65 2,83 2,83 2,83 2,58 2,13 2,25 2,38 2,70 2,13 2,25 2,33 2,40 0,00 3,00 2,62 2,83 2,30 2,50 2,02 2,30 2,38 2,13 2,33 2,53 3,25 2,78 2,53 2,50 2,25 2,40

23,00 20,00 20,00 23,50 27,00 27,00 26,00 20,00 22,00 22,00 26,00 26,00 27,00 22,00 22,00 26,00 22,00 21,00 24,00 17,00 25,00 24,00 25,00 24,00 20,00 22,00 0,00 28,37 24,80 26,00 21,00 21,00 20,10 17,51 21,40 16,00 20,00 21,25 25,75 23,50 27,00 25,00 17,50 17,50

54,63 54,00 44,00 62,28 76,28 76,28 67,34 56,50 51,70 50,60 73,45 73,45 76,28 58,30 62,15 73,45 62,15 54,08 51,00 38,25 59,38 64,80 53,25 54,00 46,50 52,80 0,00 85,11 65,03 73,45 48,30 52,50 40,50 40,27 50,93 34,00 46,50 53,66 83,69 65,40 68,18 62,50 39,38 42,00

Tipus impositiu en porcentatge (3)

De 1 a 5 anys

Fins a 10 anys

Fins a 15 anys

Fins a 20 anys

De 1 a 5 anys

Fins a 10 anys

Fins a 15 anys

Fins a 20 anys

2,60 2,70 2,40 3,10 3,10 3,10 2,68 3,10 2,50 2,50 3,10 3,10 3,10 2,80 3,10 3,10 3,10 2,80 2,20 2,50 2,60 3,00 2,20 2,40 2,60 2,50 0,00 3,20 2,83 3,10 2,40 2,80 1,06 2,50 2,67 2,40 2,40 2,60 3,60 3,03 2,60 2,70 2,40 2,40

2,40 2,70 2,10 2,50 2,80 2,80 2,48 2,80 2,40 2,20 2,80 2,80 2,80 2,60 2,80 2,80 2,80 2,40 2,10 2,30 2,40 2,80 2,00 2,20 2,30 2,35 0,00 3,10 2,59 2,80 2,20 2,50 2,40 2,30 2,35 2,10 2,20 2,40 3,40 2,84 2,40 2,50 2,30 2,30

2,30 2,70 2,10 2,60 2,70 2,70 2,55 2,70 2,30 2,20 2,70 2,70 2,70 2,60 2,70 2,70 2,70 2,50 2,10 2,10 2,30 2,60 2,10 2,20 2,20 2,40 0,00 2,90 2,53 2,70 2,20 2,40 2,30 2,20 2,25 2,00 2,30 2,50 3,10 2,68 2,50 2,40 2,20 2,40

2,20 2,70 2,20 2,40 2,70 2,70 2,65 2,70 2,20 2,30 2,70 2,70 2,70 2,60 2,70 2,70 2,70 2,60 2,10 2,10 2,20 2,40 2,22 2,20 2,20 2,35 0,00 2,80 2,54 2,70 2,40 2,30 2,30 2,20 2,25 2,00 2,40 2,60 2,90 2,58 2,60 2,40 2,10 2,50

23,00 20,00 20,00 26,00 27,00 27,00 26,00 20,00 22,00 22,00 26,00 26,00 27,00 22,00 22,00 26,00 22,00 24,00 24,00 17,00 25,00 24,00 25,00 27,00 20,00 22,00 0,00 28,37 25,13 26,00 24,00 21,00 20,10 17,51 21,40 16,00 20,00 26,00 30,00 25,61 27,00 25,00 16,00 16,00

23,00 20,00 20,00 24,00 27,00 27,00 26,00 20,00 22,00 22,00 26,00 26,00 27,00 22,00 22,00 26,00 22,00 21,00 24,00 17,00 25,00 24,00 25,00 25,00 20,00 22,00 0,00 28,37 24,88 26,00 22,00 21,00 20,10 17,51 21,40 16,00 20,00 23,00 28,00 24,60 27,00 25,00 17,00 17,00

23,00 20,00 20,00 22,00 27,00 27,00 26,00 20,00 22,00 22,00 26,00 26,00 27,00 22,00 22,00 26,00 22,00 20,00 24,00 17,00 25,00 24,00 25,00 23,00 20,00 22,00 0,00 28,37 24,69 26,00 20,00 21,00 20,10 17,51 21,40 16,00 20,00 20,00 25,00 23,12 27,00 25,00 18,00 18,00

23,00 20,00 20,00 22,00 27,00 27,00 26,00 20,00 22,00 22,00 26,00 26,00 27,00 22,00 22,00 26,00 22,00 19,00 24,00 17,00 25,00 24,00 25,00 21,00 20,00 22,00 0,00 28,37 24,49 26,00 18,00 21,00 20,10 17,51 21,40 16,00 20,00 16,00 20,00 20,68 27,00 25,00 19,00 19,00

Índex de síntesi en x tipus impositiu)


3 de 3 © J. Solé Vilanova

QUADRE 7 IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA 2002 Porcentatge anual (2) Municipis turístics (1)

Calafell Cambrils Creixell Cunit Deltebre Horta de Sant Joan Montbrió del Camp Mont-roig del Camp Riba-roja d'Ebre Roda de Barà Salou Sant Carles de la Ràpita Santa Oliva Torredembarra Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Vendrell, El Vila-seca Vinyols i els Arcs Tarragona Província Tarragona Catalunya

% Reducció (4)

Porcentatge anual mitjà (5)

Tipus impositiu mitja en porcentatge (6)

percentatge (percentatge anual

60,00 40,00 0,00 0,00 40,00 0,00 0,00 0,00 0,00 40,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 40,00 0,00 40,00 55,00 46,99 46,75

2,83 2,25 2,60 2,83 2,83 2,13 2,75 2,20 2,13 2,83 2,50 2,53 2,35 2,83 0,00 2,58 2,60 2,83 2,50 2,48 2,85

27,00 25,00 26,00 27,00 22,00 16,00 23,00 17,00 16,00 26,00 16,00 27,00 19,50 27,00 0,00 25,00 25,00 22,00 25,00 23,59 26,82

76,28 56,25 67,47 76,28 62,15 34,00 63,25 37,40 34,00 73,45 40,00 68,18 45,83 76,28 0,00 64,38 65,00 62,15 62,50 58,55 76,30

Tipus impositiu en porcentatge (3)

De 1 a 5 anys

Fins a 10 anys

Fins a 15 anys

Fins a 20 anys

De 1 a 5 anys

Fins a 10 anys

Fins a 15 anys

Fins a 20 anys

3,10 2,60 2,67 3,10 3,10 2,40 3,10 2,40 2,40 3,10 2,50 2,60 2,60 3,10 0,00 3,10 2,60 3,10 2,50 2,68 3,11

2,80 2,10 2,47 2,80 2,80 2,10 2,70 2,10 2,10 2,80 2,50 2,40 2,40 2,80 0,00 2,80 2,60 2,80 2,50 2,48 2,89

2,70 2,10 2,57 2,70 2,70 2,00 2,60 2,10 2,00 2,70 2,50 2,50 2,20 2,70 0,00 2,40 2,60 2,70 2,50 2,39 2,73

2,70 2,20 2,67 2,70 2,70 2,00 2,60 2,20 2,00 2,70 2,50 2,60 2,20 2,70 0,00 2,00 2,60 2,70 2,50 2,38 2,65

27,00 25,00 26,00 27,00 22,00 16,00 23,00 17,00 16,00 26,00 16,00 27,00 26,00 27,00 0,00 25,00 25,00 22,00 25,00 24,26 27,00

27,00 25,00 26,00 27,00 22,00 16,00 23,00 17,00 16,00 26,00 16,00 27,00 20,00 27,00 0,00 25,00 25,00 22,00 25,00 23,74 26,89

27,00 25,00 26,00 27,00 22,00 16,00 23,00 17,00 16,00 26,00 16,00 27,00 16,00 27,00 0,00 25,00 25,00 22,00 25,00 23,36 26,77

27,00 25,00 26,00 27,00 22,00 16,00 23,00 17,00 16,00 26,00 16,00 27,00 16,00 27,00 0,00 25,00 25,00 22,00 25,00 22,98 26,62

Notes: 1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals o efectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província. 2 Percentatge que es multiplica pel nombre d'anys (màxim 20) de l'última transmissió i es multiplica pel valor cadastral per calcular la base imposable 3 Tipus que s'aplica sobre la base imposable 4 Reducció entre el 40 i 60% quan hi ha hagut una revisió cadastral als darrers anys. 5 Mitjana dels 4 percentatges establerts per cada període de 5 anys 6 Mitjana dels 4 tipus impositius establerts per cada període de 5 anys. Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002 . Ministerios de Hacienda 2003.

Índex de síntesi en x tipus impositiu)


1 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 8 IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS (ICIO) 2002 Municipis turístics (1)

Arenys de Mar Bagà Caldes de Montbui Calella Canet de Mar Casserres Cubelles Gironella Malgrat de Mar Olost Palafolls Palau-solità i Plegamans Pineda de Mar Pobla de Lillet, la Sant Cebrià de Vallalta Sant Llorenç d'Hortons Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Maria de Corcó Santa Susanna Seva Sitges Taradell Vallgorguina Vallromanes Viladecans Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Barcelona Província Barcelona Alp Begur Blanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge Campdevànol Camprodon Castelló d'Empúries Castell-Platja d'Aro Escala, L' Fornells de la Selva Jonquera, la Llagostera Llançà Llívia

Tipus impositiu %

2,80 2,40 2,80 2,80 2,80 2,00 2,80 2,20 2,80 2,20 2,40 2,80 2,80 2,40 2,40 2,40 2,40 2,40 2,40 2,40 2,00 2,90 2,40 2,00 2,40 3,60 2,40 3,60 2,75 3,07 2,40 2,00 3,06 2,40 2,20 2,60 2,40 2,40 2,53 2,00 2,40 2,25 2,40 2,20 2,30 2,20


2 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 8 IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS (ICIO) 2002 Municipis turístics (1)

Lloret de Mar Mont-ras Palafrugell Palamós Pals Peralada Planes d'Hostoles, les Porqueres Portbou Preses, les Puigcerdà Ribes de Freser Riudarenes Riudellots de la Selva Roses Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Hilari Sacalm Sant Pere Pescador Santa Cristina d'Aro Santa Pau Torroella de Montgrí Tossa de Mar Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, la Girona Província Girona Bellver de Cerdanya Naut Aran Oliana Pobla de Segur, La Pont de Suert, El Ponts Solsona Sort Vielha e Mijaran Lleida Província Lleida Alcanar Altafulla Ametlla de Mar, L' Ampolla, L' Calafell Cambrils Creixell Cunit

Tipus impositiu %

2,20 2,40 2,80 2,00 2,27 2,20 2,10 2,40 2,40 2,00 2,80 2,22 2,00 2,00 2,30 2,40 2,40 2,40 2,40 2,40 2,00 2,70 2,40 2,00 1,50 3,60 2,58 2,40 2,40 2,20 2,40 2,40 2,40 2,50 2,40 2,40 2,75 2,42 2,80 2,40 2,30 2,40 2,80 2,80 2,20 2,80


3 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 8 IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS (ICIO) 2002 Municipis turístics (1)

Deltebre Horta de Sant Joan Montbrió del Camp Mont-roig del Camp Riba-roja d'Ebre Roda de Barà Salou Sant Carles de la Ràpita Santa Oliva Torredembarra Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Vendrell, El Vila-seca Vinyols i els Arcs Tarragona Província Tarragona Catalunya

Tipus impositiu %

2,80 2,30 2,30 2,55 2,00 2,40 2,80 2,80 2,40 2,80 2,00 3,12 2,80 2,40 2,90 2,63 2,94

Notes: 1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals o efectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província. Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002. Ministerios de Hacienda 2003.


1 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 9 TAXA PER RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES 2004 Municipis turístics

Arenys de Mar Bagà Caldes de Montbui Calella Canet de Mar Casserres Cubelles Gironella Malgrat de Mar Olost Palafolls Palau-solità i Plegamans Pineda de Mar Pobla de Lillet, la Sant Cebrià de Vallalta Sant Llorenç d'Hortons Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Maria de Corcó Santa Susanna Seva Sitges Taradell Vallgorguina Vallromanes Viladecans Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Barcelona Província Barcelona Alp Begur Blanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge Campdevànol Camprodon Castelló d'Empúries Castell-Platja d'Aro Escala, l' Fornells de la Selva Jonquera, la Llagostera Llançà Llívia Lloret de Mar Mont-ras Palafrugell Palamós Pals Peralda Planes d'Hostoles, les Porqueres

habitatge urbà

99,54 107,25 85,27 78,98 119,96 87,00 86,33 78,00 81,79 77,91 79,00 69,00 86,00 87,15 93,10 80,30 110,00 72,00 77,18 50,00 0,00 79,85 69,13 105,93 0,00 108,08 58,00 0,00 -65,51 100,00 87,27 105,27 74,46 70,00 43,22 52,67 48,40 120,00 88,90 66,00 78,20 80,64 63,70 45,00 91,51

habitatge extrarradi

122,34 110,56

114,13 79,00 95,30 89,27 165,00 190,00 90,82 70,00 0,00 105,80

0,00

0,00 -65,51 100,00 90,81 152,09 31,28 70,00 43,22 52,67 60,90 120,00 88,90 47,00 78,20 80,64 63,70 45,00

restaurant fins restaurant de més a 150 m2 de 250 m2

hotel per plaça

40,75 (1)

248,60 397,07 (14) 880,90 1036,28 5,59 €/m2 150,00 474,82 242,00 975,87 181,50 368,25 (17) 346,27 6,18 €/m2

332,05 647,25 (15) 1606,51 2202,08 5,59 €/m2 150,00 604,31 242,00 1254,69 181,50 874,80 (18) 593,57 6,18 €/m3

549,46 145,50 211,20 (3) 663,26 276,00 5,85 €/m2 390,66 0,00 480,70 268,83 1755,39 0,00 363,85 (40) 768,11 375,00 (5) --

549,46 182,15 420,20 (4) 663,26 276,00 5,85 €/m3 390,66 0,00 480,70 268,83 1755,39 0,00 736,94 (41) 901,34 468,00 (6) --

(28)

(28)

1000,00 (20) 658,31 1517,68 420,68 477,20 170,00 276,91 455,10 702,00 806,30

1500,00 (21) 691,74 2612,80 420,68 705,20 170,00 415,42 629,50 1084,00 995,35

19,72 750,00 (2) (7) -438,74 (2)(29) 40,00 (1) 12,40 47,10 (1) 515,24 (2) 22,50 (1) 440,00 (2)(22) 8,00 10,81 24,00 (1) 15,70 (1)

1584,00 848,13 258,00 283,00 829,36

2160,00 848,13 258,00 283,00 1414,61

29,00 (1) 33,65 (1) 357,00 (2) 404,00 (2) (8) 17,14

(16)

2169,35 (2) 14,08 9,20 150,00 (2) 8,78 29,74 (1) 181,50 (2) 185,25 (2)(19) 25,25 7,41 65,45 845,78 (2) 276,00 (2) 38,60 (1) 480,81 (2) 0,00 138,90 (2)

0,00

100,00 79,00 62,35

100,00 116,00 62,35

1365,00 1384,00 389,10

2275,00 2384,00 389,10

22,75 (1) 28,00 (1) 28,06 (1)

77,79 72,00

37,40 72,00

204,70 782,50 (30)

204,70 1179,00 (31)

204,70 (2) 0,00


2 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 9 TAXA PER RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES 2004 Municipis turístics

Portbou Preses, les Puigcerdà Ribes de Freser Riudarenes Riudellots de la Selva Roses Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Hilari Sacalm Sant Pere Pescador Santa Cristina d'Aro Santa Pau Torroella de Montgrí Tossa de Mar Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, la Girona Província Girona Bellver de Cerdanya Naut Aran Oliana Pobla de Segur, la Pont de Suert, el Ponts Solsona Sort Vielha e Mijaran Lleida Província Lleida Alcanar Altafulla Ametlla de Mar, l' Ampolla, l' Calafell Cambrils Creixell Cunit Deltebre Horta de Sant Joan Montbrió del Camp Mont-roig del Camp Riba-roja d'Ebre Roda de Barà Salou Sant Carles de la Ràpita Santa Oliva Torredembarra Vandellós i l'Hosp. de l'Infant Vendrell, El Vila-seca Vinyols i els Arcs Tarragona Província Tarragona

habitatge urbà

habitatge extrarradi

60,00 54,50 68,74 83,91 72,00 102,97 91,24 83,46 33,13 77,65

60,00 37,60 68,74 47,68 104,00 102,97 45,62 83,46 33,13 99,75

92,90 90,63 54,48 91,20 95,60 -59,10 71,72 68,00 58,60 66,07 44,00 33,26 71,72 69,04 -58,08

90,63 54,48 143,45 -59,10

33,26 81,55 --

60,00 60,00

100,00

55,19 76,90

72,45

(26)

(26)

100,00 90,89 53,43 66,00 89,98 57,45 --

hotel per plaça

450,00 340,50 428,52 (32) 1126,00 1035,36 865,38 165,03 316,94 156,10 872,20

450,00 340,50 428,52 (32) 1126,00 1552,98 865,38 165,03 316,94 196,81 1430,00

8,50 404,90 (2) (9) 24,04 (1) 1126,00 (2) 16,00 (1) 23,80 (1) 247,53 (2) 316,94 (2) 4,65 32,25 (1)

8,60 €/m2 1533,29 225,82 (23) 404,40 (33) 545,85 -236,20 273,81 (40) 206,51

8,60 €/m2 2288,04 451,00 (24) 577,20 (34) 1089,05 -236,20 312,93 (41) 206,51

30,85 (1) 6,56 450,00 (2)

(35)

(35)

(43)

(43)

20,80 (1) -442,40 (2)(25) 228,18 (2)(42) 401,10 (2)(44) 4,66 6,52 (1)

70,00 166,32 273,81 (40) 221,81 (10) -445,80

70,00 241,92 312,93 (41) 308,08 (10) -445,80

102,00 (2) 221,76 (2) 228,18 (2)(42) 556,42 (11) -1220,40 (2)

195,00 525,00

195,00 525,00

885,12 (2)(29)

827,99 530,06

827,99 530,06

15,94 (1) 26,46 (1)

(16)

(26)

(26)

(26)

119,80 120,20 251,08

119,80 120,20 251,08

119,80 (2)(13) 120,20 (2) 39,50 (1)

89,60 190,00 500,00 459,74 (14)

89,60 190,00 1100,00 735,57 (36)

89,60 (2) 23,00 (1) 1700,00 (2)(12) 548,27 (2)(37)

100,00 109,42

1006,00 450,14 (5) 379,50

1162,00 583,02 632,50

2000,00 (2)(27) 34,84 (1) 21,08 (1)

66,00

(38)

(38)

(39)

90,57 --

244,89 --

320,18 --

9,17 (1) (5) --

74,25 45,12 79,00 44,80 61,00 62,00 68,80

restaurant fins restaurant de més a 150 m2 de 250 m2

102,00


3 de 3

© J. Solé Vilanova

QUADRE 9 TAXA PER RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES 2004 Municipis turístics

Catalunya

habitatge urbà

habitatge extrarradi

--

--

restaurant fins restaurant de més a 150 m2 de 250 m2

Notes: 1 Per habitació 2 Per hotel 3 Restaurant de temporada 4 Restaurant obert tot l'any 5 Fins 200 m2 6 Fins 400 m2 7 Més de 1000 m2 8 Entre 15 i 35 habitacions 9 Més de 10 habitacions 10 Carrers de 2a categoria 11 Carrers de 1a categoria 12 Entre 500 i 2000 m2 13 Si tenen restaurant també pagaran la part de local corresponent 14 Fins a 60 places 15 Més de 60 places 16 El mateix cas que en els restaurants 17 Dins el casc urbà, no té en compte els m2 18 En front de la carretera i un contenidor 19 Si té més de 100 llits la taxa serà de 1020,00 per hotel 20 Fins a 15 taules 21 Més de 15 taules 22 Hotel de 3 estrelles, per cada 20 places o fracció 23 Fins a 10 taules 24 Més de 10 taules 25 Més de 25 habitacions o 60 places 26 Cunit es paga segons el valor cadastral: VC Taxa 50,00 0-24.000,00 70,00 24.000,01-36.000,00 110,00 36.000,01-60.000,00 130,00 Més de 60.000,01 27 Més de 500 m2 28 Restaurants en pistes d'esquí 275,26; la resta 154,46 29 Entre 50 i 100 places. 30 Restaurant d'una forquilla 31 Restaurant de més d'una forquilla 32 Els primers 100 m2 428,52€ i cada m2 d'excés 1,95€ 33 Fins a 40 places 34 Més de 40 places 35 155,96€ més 3,20€ per taula 36 Entre 85 i 180 places 37 Fins a 100 places, si té més de 100 places la taxa és de 1096,55€ 38 Els primers 100 m2 925,00€, i al 50% els altres 100 m2 o fracció 39 Està incorporat a l'IBI 40 Restaurants fins 100 m2 41 Restaurants de més de 100 m2 42 Hotels de 3 i 4 estrelles, tarifa de 228,18€ i 3,26€ per habitació 43 Part fixa de 187,13€ més una part variable de 3,32€ per taula 44 La taxa per els hotels-motels és de 701,83€

--

--

hotel per plaça

--


J.SoleVilanova. El finançament possible de la Generalitat i dels Ajuntaments vers el turisme.2004+