Page 1

Difusió bimensual i gratuïta DL: B-11711188 BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC

Edita: Associació de Veïns del Casc Antic

No

13

tardor-hivern/2011

C/Rec, 27 - 08003 BARCELONA Tel. 93 319 75 65 www.sosicascantic.cat - sosicascantic@yahoo.es

Editorial Retallades salvatges als serveis públics, sentències contra el català a l'escola, reformes de la Constitució dictades des de l'ortodòxia dels mercats, pujades abusives dels serveis bàsics (llum, aigua i transport), més apartaments turístics que mai (legals i il·legals), l'Audiència Nacional criminalitzant el moviment del 15-M i un conseller d'Interior que vol passar a la història per tornar a introduir els gasos lacrimògens i els canons d'aigua, al més pur estil tornen els grisos. Malament, les coses pinten molt malament i encara no hem tocat fons. Mai com ara hi havia hagut una ofensiva tant clara contra el model de cohesió social del nostre país, i el pitjor encara està per arribar, i pot fer-ho aquest més de novembre. És cert que el passat 19 de juny vam sortir molta gent al carrer, que durant tot aquest estiu la indignació no ha fet vacances i que setmana rera setmana han continuat les protestes als CAPs, les assembles de barri, les accions contra els desnonaments i les execucions hipotecàries. Però, si volem frenar la tempesta que s'apropa, ens cal ser més, moltes més, ja que ens hi estem jugant molt i els vents contraris bufen amb molta força. Davant d'aquesta situació no podem quedar-nos de braços creuats. Fa gairebé 70 anys, un grup de catalans exiliats a Mèxic després de la derrota republicana ens recordaven que “Tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans per defensar-la”. Així, salvant les distàncies, també

http://www.juanantoniolopez.com.ar/

Tanta roba i tan poc sabó

nosaltres durant molt de temps hem pensat que la llengua a l'escola, l'edat de jubilar-se, el sistema de sanitat pública,... ja estaven garantides, que no era necessari organitzar-se per defensar-les. Ara sabem que això no és així, i que tots aquells drets que tant van costar d'aconseguir poden desaparèixer si no ens organitzem per defensar-los. Per això, des del moviment veïnal de Casc Antic us animem a participar en totes aquelles iniciatives en defensa d'allò públic, ja sigui la sanitat, l'educació, la llengua, l'espai públic,... Nosaltres allà hi serem, us hi esperem!


Som 15M: indignades i sense por Eva i Remei (XVCV)

Des de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, mirem amb esperança i amb il·lusió el moviment popular que s’està fent sentir les últimes setmanes. S’ha trencat el silenci d’una majoria indignada i alhora legítima, pacífica i democràtica.

http://acampadabcn.wordpress.com

Aquests darrers anys han estat una etapa de polítiques excloents per a la ciutadania, etapa marcada pel protagonisme de grups de pressió econòmica, molt especialment el del turisme, de manca de participació i de menyspreu cap a les persones que vivim, treballem i estimem els nostres barris.

Hem portat una feina de sumar esforços i de compartir lluites i reflexions amb voluntat de crear espais on ens sentim representats i representades, subjectes de drets i no mers comparses en un escenari dissenyat per afavorir el consum abans que la vida. L’esperit que va fer possible la creació de la XVCV va ser la defensa d'un espai públic i d'uns serveis públics que són fruit de moltes lluites populars i que ara estan greument amenaçats. La crisi econòmica avança, aquells que l’han creat es mantenen al poder i els nostres polítics no canvien les seves actituds, segueixen enganxats a formes i models autoritaris

2

http://acampadabcn.wordpress.com

La Xarxa veïnal de Ciutat Vella va néixer amb la voluntat de refer el teixit veïnal d’aquest Districte i de posar a l’agenda política les prioritats que com a entitats veïnals considerem claus pels propers anys.

d’entendre la política i fermament decidits a carregar-nos a totes i a tots els costos de la irresponsabilitat i l’enriquiment desmesurat d’uns pocs.

Les retallades a la sanitat i a l’ensenyament, la pèrdua de llocs de treball, els desnonaments, la pobresa, tenen rostres als nostres barris. Rostres que ens interpel·len cada dia, que reforcen la nostra voluntat de seguir endavant amb fermesa i decisió. El moviment veïnal que va lluitar per a fer possible la conquesta dels drets democràtics ara té la responsabilitat de defensar aquests drets i d’incrementar-los. Des del 15 de maig venim participant d’un debat sobre els temes polítics claus i la construcció d’alternatives, fet a peu de carrer. El 19 de juny varem assistir a un esdeveniment magnífic, mostra de la maduresa democràtica d’una ciutadania que pot i vol agafar les regnes i decidir. Aquest és l’espai natural de la XVCV, perquè les places i els carrers són de totes i de tots, perquè volem una democràcia real ja i amb aquest esperit varem néixer, perquè som hereves de les genealogies de lluites anteriors i ens volem parteres d’ un canvi social que s’està gestant. SI NO ÉS ARA, QUAN? SI NO NOSALTRES, QUI?


ELS REBOMBORIS DEL PA DE 1789: revolta que, protagonitzada per les dones, va tenir lloc a tot Catalunya i també al nostre barri Mercè Queralt, AVV del Casc Antic

Una mica d’història per situar la Barcelona de 1789

Els fets: L’any 1789, van haver una sèrie de revoltes a Catalunya anomenades rebomboris del pa arran de l’aparició d’uns papers que anunciaven la pujada del preu del pa, producte bàsic de l’alimentació d’aquella època. Una mica més al nord, a França esclata una revolució: corrien aires de revolta. Aquests rebomboris van tenir lloc a Catalunya principalment al Maresme i també a Barcelona. Són moltes les cròniques que narren aquests fets i depèn qui les feia els fets tenien una connotació o una altra (igual que avui dia segons quin diari llegim, les connotacions seran diferents: Ara, Público, La Vanguardia, la Razón, Mundo, el País…), per al nostre relat seguirem la crònica d’en Ramon Cornet, perquè ens parla de les dones com a

CDM.MMB/Imatge“Ruta de les llibertats”

La Barcelona d’aquells temps, 1789, era una ciutat encerclada per un recinte emmurallat que coincidia amb el nostre Districte, Ciutat Vella.Muralles enllà, una zona de camps s’estenia per tot el pla fins a la serra de Collserola amb alguns petits pobles com Gràcia, Sarrià, Sant Martí... Muralles endins la població es concentrava entre la Rambla i el límit de la ciutat. De la Rambla vers l’oest, el Raval d’avui, la densitat de la població i d’habitatges era baixa ja que majoritàriament hi havia convents, hospitals,i algun hort i les primeres fàbriques d’Indians. Els bombardeigs del 1714 van malmetre el convent de Sant Agustí i poc després, el 1716, Felip V el va fer enderrocar per tal d'aixecar la Ciutadella i llavors es va traslladar prop del carrer de l'Hospital. Més endavant es van adaptar com forn de pa, el pastim. Els frares van marxar l’any 1813. Després ja recordem aquest lloc com a Caserna militar i ara tenim un Centre Cívic municipal i el Serveis Socials.

protagonistes tot el contrari que fa un altre cronista el Baró de Maldà que no anomena a cap dona ni a les dones en general.

Crònica del capellaire Ramon Cornet, que feia barrets i vivía al carrer Boqueria: “El dia 28 de febreo de 1789, pusieron un papel por las esquinas sobre el pressio del pan lo que se abía de subir de pressio aquel papel empesso á enfurecer las gentes porque pienso que también abia alguno sobre el pesso del pan, pero en fin esto fue el primer cimiento de nuestro San Martí i pasó al asunto de la tragedia que pasó en Barcelona en assumtos del pan. “ El pan faltó ó por mejor hiba escasso i a dos días abia empesso la gente á ser probission de pan cada uno por lo que podía entre que hiva escasso y la provission que se assía falto del todo pan no hallando pan en unas partes ni otras se amotina [ron] las gentes y al anochecer empessaron agritar “baia fuera el ambre”. Y quien empesso toda la bulla fueron las mujeres y de ellas passo a todo el mundo o Comensaron a entrar en el pastim y urtar el pan que enquentraban aunque poco hasta el que hivan amassando pegaron fuego a una barraca que abia al pe del pastim

3


donde nadie etxhava agua sino piedras para ensiendarle mas Biba el Rey y muera el General que era el Conde del Assalto porque corria por la ciudad ya as abia que negossiava con el pan Després de la publicació dels papers que indicaven l’augment del preu de venda del pa, esclata el conflicte el dia 28 de febrer. Es va iniciar a la Boqueria on les dones van calar foc a totes les barraques de fusta de venda del pa i van continuar seguint l’eix més transitat que travessa la part més densament poblada de la ciutat, on cremaren més barraques: carrer Llibreteria, abans Baixada de la Presó i van acabar a la plaça Sant Agustí Vell on hi havia el pastim que també van cremar i on es van emportar el pa. La historiadora i feminista Isabel Segura comenta: “aquest recorregut l’imaginem com una estratègia per expandir el conflicte a partir dels punts o espais on es troben les dones quotidianament, en aquest cas les barraques de venda de pa, ja que aquestes faciliten la proximitat física i comunicativa entre les dones, que eren les encarregades de cobrir les necessitats quotidianes d’alimentació de tots els membres del grup familiar”. El segon dia, diumenge 1 de març, el conflicte pren un caire més polític i la multitud es concentra en els espais on hi ha allotjat el poder: a la plaça del Palau del Capità General, màxima autoritat política, i a la Catedral. Símbol del poder religiós i alhora perceptora del dret de cops que grava el blat. . Tot el dia se’l passen del Palau del Capità General a la Catedral. Les seves revidicacions: - La llibertat de les persones empresonades del dia anterior - La rebaixa del preu del pa i també de l’oli i la

4

carn Al llarg del dia es van repetir les anades i pedregades contra el Palau del Capità General exigint la rebaixa del preu del pa, que van aconseguir amb un paper firmat. Un cop assolit se’n tornaren cap a la catedral, on van esbotzar la porta de Santa Llúcia i tocar a somatent. Van aconseguir totes les seves reivindicacions: - Van quedar lliures les persones detingudes el primer dia - Es rebaixà el preu del pa, de la carn, del vi i de l’oli - El bisbe va cedir una part del “dret de còps” - Va ser destituït el General Conde de l’Asalto Però el preu va ser molt car. Els fets del segon dia van concloure amb moltes persones ferides i empresonades, sis de les quals foren condemnades a la forca: cinc homes i una dona. D’altres dones que havien participat en el conflicte també van passar per la forca El poble de Barcelona no va acudir a presenciar l’execució dels sis condemnats a mort com a gest de disconformitat. Les dones, les protagonistes, de la lluita de tot del poble barceloní Com a dades a tenir en compte pensem que en el rebombori del pa van participar unes 8000 persones, segons algunes fonts En aquesta revolta de subsistència, les dones tingueren un clar protagonisme en l’ inici i en desenvolupament d’un conflicte que interessa tant a homes com a dones. Isabel Segura conclou: “No era la primera vegada que ocupaven els carrers de Barcelona els ciutadans d’ambdós sexes en demanda de millores condicions de vida, ni tampoc la primera vegada que la població es revolta contra les institucions del poder responsables del preu de les subsistències. Durant l’etapa medieval, la manca de productes bàsics per a l’alimentació, peix i blat, havien provocat la reacció immediata de les classes populars, com la revolta del blat, el 1285, i l’avalot del peix, el 1365, entre d’altres.


Amb el record i l’exemple de la Josepha “Negreta” de Barcelona, l’Eulàlia Prats de Martorell, la Josepha Bordius de Vic i de tantes altres companyes, de 1789, nosaltres, dones i homes de 2011 no defallirem i també sortirem al carrer. Sortirem al carrer perquè ara també cal plantar-se: tenim raó i raons per fer-ho: Ens retallen els nostres drets socials, com la sanitat i l’ensenyament i tantes altres prestacions socials conquerides amb el treball i l’esforç de totes i tots. És clar que el panorama no és el mateix. A finals del s. XVIII el poder el teníem més a la vora, uns carrers més

http://acampadabcn.wordpress.com

Autor: Mercè Queralt

Tardor de 2011, què fem?

enllà. Ara en un món tan globalitzat sabem molt bé on és el poder, però és més difícil destriar-lo a vegades: els mercats, el poder financer, els bancs..... l’església encara ho és però no tant com en aquella època...Els polítics, teòricament els nostres representants son titelles de tot aquest sistema però hi són i han de respondre !!! Per una altra banda està el com ho fem. Hem vist com aquestes dones s’enfrontaven al poder des de la proximitat dels obradors i llocs de venda del pa per tal d’arribar a les dones i arrossegar també als homes. Nosaltres també tenim llocs de proximitat, malgrat aquest món de grans superfícies i supermercats, tenim els nostres barris, els mercats, les places els CAPs, els Hospitals, les associacions i entitats populars, les escoles i els instituts .....Ens calen també reivindicacions clares i entenedores i les tenim:

Que no ens retallin la sanitat, l’ensenyament, els nostres drets socials, que no ens retallin la vida Sortim als carrers, a les places, als mercats, a les escoles, als CAPs, als Hospitals Ocupem els nostres espais de proximitat

5


Festa Major 2011, salutació i ressenya

Autor: M. Socorro Pérez Rincón F.

Jordi Bonet, President AVV del Casc Antic

Festa dels avis 300 persones

Un any més l’Associació de Veïnes de Casc Antic tornem a organitzar la festa major amb un programa que esperem faci les delícies de tots vosaltres, petits i grans. Des de la Sosi, sempre hem donat molta importància a aquesta festa com un espai de trobada, alegria i també de reivindicació; per què motius per seguir lluitant no en falten. Malgrat que durant aquest any hem guanyat la lluita de l’Hotel del Palau i hem aconseguit un Pla d’Usos més restrictiu amb les activitats turístiques, ara comencen a fer-se sentir les retallades en sanitat i educació. Així doncs, des de la Sosi, continuarem lluitant per què es construeixi la residència per a la Gent Gran al carrer Mestre Casals i Martorell; per garantir els serveis del CAP; per què no es retalli la qualitat de l’ensenyament de les escoles del nostre barri, que són tot un exemple d’integració i creació de bon veïnatge, i per què l’Ajuntament escolti les reivindicacions de l’AMPA de l’escola bressol Puigmal. Així doncs aquests dies ballarem, menjarem i beurem; però també aprofitarem per parlar i imaginar com ens agradaria que fos el nostre barri: cohesionat amb uns serveis públics de qualitat; integrador on tothom fos reconegut com a veí sense importar-ne l’origen; solidari amb la gent gran i els infants, alegre amb la festa i la vida al carrer i reivindicatiu quan toca, per què tot el que hem guanyat (i han estat moltes coses) ho hem fet sempre amb empenta i alegria. Bona Festa Major.

6

resenya FESTA MAJOR DEL CASC ANTIC 2011

Mercè Queralt, Secretària AVV del Casc Antic

S’acaba la primavera i arriba la nostra Festa Major. Petits, grans i joves ja l’esperaven. La Festa Major del Casc Antic dóna pas a l’estiu i a les vacances... Aquest any el temps ens ha respectat i el barri s’ha omplert d’activitats de tota mena i per a tothom. Com sempre, ha començat amb la Fira dels comerciants del carrer de Sant Pere més Baix. Nosaltres, la Sosi, també vàrem tenir la nostra taula amb els butlletins i revistes del barri, no venem res però és un bon moment per parlar i trobar-se amb la gent del barri. Com a novetat a la Fira van venir Cooperatives Agràries Ecològiques.. que a més d’exposar i vendre producte ecològic van fer xerrades als equipaments del barri. Colors, olors i sabors... molt bons!!! La coral Nodamen va acompanyar la Fira amb les seves veus, això ja és un clàssic. El divendres al vespre el marc va ser el Claustre de Sant Agustí amb el lliurament dels premis del Campionat de


Autor: Mercè Queralt

Festa dels nens i els joves 300/500 persones

Dominó seguit del pregó de la Festa Major a càrrec de Dani Cortijo i els parlaments de la Maria Mas, Vicepresidenta de la Sosi i d’en Jordi Bonet, el nou president. La gent continuava arribant a sopar, van arribar els polítics, els veïns i veïnes i vam començar a sopar. Després la música i el ball fins a tard. El dissabte va ser la festa dels nens amb curses de sacs com a novetats i trencar l’olla, amb molt èxit com l’any passat. Van haver-hi tallers de pintura, de reciclatge, contes a l’hortet. Els nostres veïns bascos van oferir un taller de Txalaparta i també vàrem berenar amb galetes i xocolata, nens i pares... Més tard va ser l’hora dels joves amb prou gent i molt soroll per concloure aquest dissabte. Diumenge: paella popular al Born: aquest any sí!! La gent, com sempre s’hi va apuntant poc a poc es

van omplir les taules amb bon temps i bons aliments. Com sempre la paella va ser molt bona i varem recollir depressa perquè volíem ser al carrer com tants d’altres per reivindicar els nostres drets socials retallats i això era el començament... Dilluns va arribar la festa dels avis, entranyable, amb les seves activitats, les sardanes i el berenar amb coca i sucs de fruita: molts avis es van quedar a les Havaneres i al rom cremat. Vàrem cantar i treure el mocador per “la bella Lola” i “el meu avi”. La nostra Festa Major sempre acaba amb el concurs de dibuixos i xocolatada que organitzen els botiguers pels nens. Aquest any també vam tenir butifarrada al migdia (dia ?). Com hem dit abans la Festa Major del Casc Antic és molt esperada i participativa: al voltant d’aquestes activitats s’ha aplegat molta gent.

Paella popular 200 persones

Ball de Festa Major 700 persones

7


Nucleares ni aquí ni en Japón Hortensia Fernández (Ecologistes en Acció de Barcelona)

Nos bombardean insistentemente con la idea de que la energía nuclear es necesaria si queremos progreso y trabajo y que decir no a las centrales nucleares es decir sí a la pobreza y a la crisis. El modelo al que obedece el desarrollo de la energía nuclear y el uso ilimitado del petróleo es el de un mundo basado en un crecimiento y consumismo desmedido es totalmente insostenible. Nos dicen que la energía nuclear es buena y segura, porque el petróleo se termina y el negocio se acaba sobre todo ahora que las centrales ya están amortizadas y que los costes de posibles accidentes o residuos inevitables, los pagaremos nosotros o lo que es lo mismo socializaremos las pérdidas, un modelo que nos lleva a la catástrofe, hoy en Japón y ayer en Chernobil y que no respeta la vida de sus ciudadanos no puede ser bueno. Los efectos de Fukushima no han hecho mas que empezar. La radioactividad llegará a todo el mundo acortando y empeorando la salud de sus habitantes. Los efectos del cesio y del estroncio radiactivo acumulado a lo largo de las cadenas tróficas de los alimentos permanecerán mas de 30 años en nuestro organismo sin hablar ya del plutonio que forma parte del reactor 3 de Fukushima y cuya presencia en dosis mínimas es mortal para los humanos por lo que no podemos permitir poner nuestra vida en manos de quienes no la respetan . En Catalunya tenemos tres centrales nucleares: dos en Ascó y una en Vandellós y algunas de ellas sufren incidentes con cierta frecuencia como un conato de incendio ocurrido recientemente en Ascó o fugas graves como en el 2007 que no son declaradas por el Consejo de Seguridad Nuclear y de la cual nos enteramos por casualidad gracias a los análisis realizados por Greenpeace. Por otro lado, la política del Gobierno del estado Español es la de alargar cada vez mas el tiempo de la explotación de las centrales nucleares por lo que a medida que son

8

mas viejas la probabilidad de sufrir un accidente aumenta. Sobre los residuos de alta actividad presentes en las piscinas casi llenas de los reactores en funcionamiento, es prioritario el cierre de las centrales nucleares y no negociar la ubicación de los ATC (almacén temporal centralizado) o cementerio nuclear ya que se continuarán generando residuos peligrosos. De momento la central de Garoña en la provincia de Burgos que tenía que haber sido cerrada en el 2009 ha sido prolongada en su permiso de explotación hasta el 2013 y que es lo que ocurrirá con Ascó cuyo permiso de funcionamiento se ha de renovar el próximo mes de octubre. La crisis ecológica y social existente nos obliga a pensar y a mirar en la posibilidad de una vida mas austera con menos consumo, porque los recursos naturales son limitados. Actualmente el movimiento ecologista y el movimiento por el decrecimiento, están planteando la posibilidad de vivir mejor con menos porque sabemos que puede haber otro modelo económico que reparta el trabajo y que promocione el desarrollo de las energías alternativas y renovables como eólicas y solares cuya eficiencia ha aumentado considerablemente y que nos pueden hacer mirar al futuro con un cierto optimismo si estamos dispuestos a prescindir de todas aquellas cosas superfluas que nos esclavizan y no nos hacen más felices sino mas dependientes. Como decía el viejo eslogan de los 70: Hoy activos o mañana radiactivos.


Centre de Formació de persones adultes CFA Francesc Layret Ester Peñalver Cap d'estudis

Ens volem donar a conèixer:

web CFA Francesc Layret

Som l’escola de Formació d’Adults Francesc Layret, som nous al barri des de les darreries del maig passat. Som un grup de 16 mestres i profess@rs que us volem oferir tot el millor de nosaltres mateixos, per tal d’acompanyar-vos en la formació continuada del màxim nombre de persones possible.

Estem ubicats al Palau Alòs, al carrer Sant Pere Més Baix 55, en un edifici emblemàtic que molts de vosaltres coneixeu d’antic i que actualment ha pres un caire renovat i molt funcional, lluminós i alegre, que ens ajudarà a tots a fer millor les tasques d’ensenyament i aprenentatges. Venim d’un local molt estret i ben peculiar, ja que tenia per primera funció ser una escala de veïns, però feia molts anys que funcionava com escola; estàvem ubicats a Ciutat Vella, al Passatge de Sant Bernat nº 9, allà ha quedat, de moment, el local buit i sol. A més de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, oferim també activitats de caire cultural, com “El Club de Lectura”, un bon grup d’alumnes i ex-alumnes es troben per comentar un llibre, prèviament llegit per tot el grup. Li treuen tot el suc, de la ma d’una persona, sovint experta en el tema, i en ocasions el mateix autor. Tot això animat per la Teresa, la nostra bibliotecària, que acull i orienta en tot, als qui acudeixen per consultar-la.

Entre les activitats d’aquest any, també hi ha la participació en el programa “Agenda 21”, al qual fa anys hi participem. El Projecte “Agenda 21 Escolar” és un programa pensat per facilitar la implicació dels Centres Educatius en l’ambiciós projecte d’imaginar i construir un món millor i més sostenible, començant per l’entorn més immediat. El curs passat es va iniciar el projecte titulat “Consumim els millors ingredients?”. Aquest any es crearà una comissió que proposarà i organitzarà les activitats. Aquesta comissió està oberta a tota la comunitat educativa. Però amb tot això que us estem explicant, potser penseu: Què hi puc anar a aprendre a aquesta escola? Doncs bé, aquí hi podeu venir si.... Si sou immigrant i no coneixeu gaire ni el català, ni el castellà, us farem classes des del nivell zero d’aquestes dues llengües. Si no sabeu Informàtica o anglès, també podeu venir a aprendre’n des dels inicis més bàsics. Si no heu acabat l’ESO, i voleu fer un cicle formatiu de Formació Professional de Grau mitjà, podeu fer la preparació a les proves d’accés i així després estudiar els ensenyaments professionals. Si el vostre interès es fer un cicle formatiu de Grau Superior també podeu venir a preparar-vos-hi, per això caldrà complir 19 anys dins del 2012 o si teniu ja fet un Cicle formatiu de Grau Mitjà, tindreu algunes convalidacions i només cal que compliu els 18 anys dins el 2012 Si la vostra ambició és accedir a la Universitat, perquè ja heu complert els 25 anys o els compliu el 2012 també us hi podem preparar. Ens agradarà poder col·laborar amb les entitats que ja funcioneu al barri i poder-nos integrar en l’ambient que ens envolta. Estem pensant en fer una festa de presentació al barri, per això esperem que els nostres alumnes estiguin ja arrelats en el nou edifici, i així creiem més apropiat convocar-la a les acaballes del primer trimestre d’aquest curs. Us hi esperem a tots.

9


Col·laboració Associació d’Ajuda Social Cel Obert Cel Obert

Tot nen necessita una família on créixer. Vols ser família acollidora?

desenvolupament personal, social i emocional. La majoria de nens acollits milloren la salut i la autoestima al poc temps de conviure amb una família. A Catalunya hi ha un gran nombre de menors de diferents edats que viuen en centres residencials, en espera de poder conviure amb famílies. Tot i que no es pot valorar econòmicament la dedicació, la implicació i la solidaritat d’una família acollidora, la Generalitat de Catalunya fa una aportació econòmica a aquestes famílies per ajudar a cobrir les despeses dels nens. L’associació Cel Obert dóna a aquestes famílies suport professional d’orientació, assessorament i acompanyament durant l’acolliment. Des de l’Associació es realitzen unes entrevistes per conèixer la família acollidora i valorar el perfil d’infant més adequat per incorporar-lo a la família. La convivència del nen/a amb la família acollidora és progressiva i així por anar-se adaptant a la nova situació. En el moment que l’infant ja resideix amb la família la integració és global, ja sigui amb la vida quotidiana com amb l’entorn (escola, activitats...) igual que fan els altres nens.

A Catalunya hi ha molts infants que per diferents circumstàncies familiars no poden viure amb la seva família. Les famílies acollidores són una alternativa a l’ingrés dels nens/es a centres residencials. Les famílies acollidores fan possible que aquests infants puguin gaudir durant el temps que sigui necessari, d’un ambient familiar, afectiu, i normalitzador que els ajuda a un adequat

10

De la mateixa manera que existeixen diferents característiques dels nens en situació d’acolliment manquen famílies acollidores que puguin donar resposta a aquestes necessitats. Hi ha diverses modalitats d’acolliment en funció del que les famílies poden oferir i adaptar-se a les circumstàncies familiars i personals dels infants. Truca’ns i t’informarem sobre l’acolliment, pensa que hi ha molts nens a l’espera d’una família com la teva que els pugui acollir per viure en un ambient normalitzador i amb molta estima. Xavier Garcia Director de l’Associació d’Ajuda Social Cel Obert Entitat Acreditada per la Generalitat de Catalunya. Avinguda Meridiana 354, 11è A , 08027 Barcelona Tel. 93 311 69 05 e-mail:adminstracio@cel-obert.com


MEMORIA HISTÒRICA DEL BARRI Una veïna del barri, Josefina

“ El barri ha millorat, a mi que no em treguin d'aquest barri........” Autor: Álvaro Pico Pla

La Josefina va néixer el 15 de gener de l'any 1921 a Canet lo Roig (Castelló). Del seu poble recorda poc, diu que va anar una mica a l'escola, i que la seva àvia era molt de missa però, a ella no li agradava anar-hi. Després de la guerra vingué a viure a Barcelona a casa d'un germà de la seva mare ja que ells no tenien fills. Des de llavors viu al barri al carrer de Sant Pere més Baix. Quan va ser més gran treballava a Badalona collin tomates a temporades, feia la neteja d'alguna escola i després en una perfumeria al carrer de Regomir. “Em vaig casar a l'església de Sant Pere l'any 1942. El meu marit era veí de casa i treballava al Banc de Crèdit Espanyol.” “ Érem socis de la Penya, i anàvem a veure sarsuela, teatre, a jugar a cartes i sobretot a ballar” “Els diumenges, pel carrer, passava un “organillo” (piano de manubri) i des del balcó li tirava cinc cèntims i tocava...i vinga ballar”. “ Al barri, una cosa molt bona ha estat que tinguéssim bus de barri. Va costar molt ja que deien que els carrers eren massa estrets però nosaltres dèiem que sí que podia passar, que s’hi passaven cotxes també hi podia passar un bus petit. Recollirem signatures i les portarem al districte.” Quant s'aconsegueix una millora pel barri un està molt content.”

11


Mercè Queralt

REBOST DE LA SOSI

PLaTANS A LA CATALANA

Realitzacio

12 plàtans

Feu un tall longitudinal en la pela dels plàtans, per tal de poder extreure la fruita sense malmetre’n la pela, la qual després la farem servir de guarniment del plat. Talleu els plàtans a rodanxes i poseu-los en un bol gros, afegiu-hi el sucre, les avellanes picades grosses i el conyacDeixeu-los en maceració una hora. Ensalgueu-ho amb la canyella en pols. Passada aquesta estona, farciu amb aquesta preparació les peles que teniu reservades. Unteu una safata amb la mantega, passeu els plàtans a la safata i porteu-los al forn prèviament escalfat durant 15 minuts. Quan els traieu del forn, flamegeu-los amb el mateix licor de la maceració i serviu-la ben calenta. Aquesta recepta és molt antiga i molt bona.

100 g d’avellanes torrades 50 g de sucre 1 dl de conyac Canyella

Bon profit!!!

Mantega per untar

SI VOLS QUE EL BARRI MILLORI, FES-TE`N SOCI Quota anual: 15 euros Srs., Els prego que m`inscriguim com a soci a l`Associació de Veïns del Casc Antic. Els autoritzo a presentar els rebuts corresponents a les quotes de soci al compte bancari que especifico més avall. Barcelona, a

de

de

Signatura:

Dades Bancàries Banc o Caixa Codi compte client Agència Núm. de compte Titular del Compte

Telèfon amb data de DNI

Núm. d´oficina

Dades per a l`entitat bancària Banc o Caixa Agència Codi de compte client Distingits Srs., Els pregem que, fins a nou avis, se serveixen deure al compte que consta al peu els rebuts a nom de que els seran presentats per l´Associació de Veïns del Casc Antic. Atentament. Data i signatura:

12

Impressió: centre de reprografia replay

Dades personals Nom i cognoms Adreça Codi Postal i població Nascut a Professió

Sosi no. 13  

Butlletí de l'AVV del Casc Antic

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you