Issuu on Google+


Editorial

Sorres Mogudes diu hola! Sorres Mogudes som un col·lectiu interdisciplinari de persones motivades per experimentar una nova forma de desenvolupar la informació i buscar la transformació social. Convençudes que la comunicació ha de recuperar el sentit d’estar al servei de la comunitat, que el periodisme ha de recuperar el compromís, l’ètica i la dignitat, se’ns va ocórrer un experiment. La majoria ens vam conèixer fent Teatre de l’Oprimit, fet que va contribuir significativament a conscienciar-nos de les moltes opressions i desigualtats existents, que calen noves formes de comunicar-les, i que tenim un potencial col·lectiu per contribuir a solucionar-les. Moltes també veníem del periodisme, de la fotografia, de l’audiovisual o del teatre, abans de practicar el Teatre de l’Oprimit. Així que, després de participar en alguns processos de resolució de conflictes i d’empoderament amb l’objectiu de retornar la producció artística a la ciutadania, hem decidit passar a l’acció.

escrits, Amb Lupa, i Finestra. Quasi al final, a la secció Mapeo, intentem dibuixar aspectes d’una situació conflictiva, o d’una opressió. I a la contraportada, el Punt de Fuga, que no és res més que una fotoentrevista. En Teatre de l’Oprimit es vol trencar la barrera fictícia que separa el públic de l’escenari. A Sorres Mogudes també volem trencar aquesta barrera que han construït els mitjans de comunicació majoritaris per imposarnos una agenda informativa i dir-nos què és interessant i què no. No sabem si serem capaces d’aconseguir-ho, és un repte. De moment, us convidem a debatre i comentar els temes que tractarem a la revista, al nostre blog: www.sorresmogudes.blogspot.com.

Mitjançant la metodologia proposada per Augusto Boal i la comunicació social, comencem un laboratori que vol ser un espai per a visibilitzar les opressions existents (i que som capaces de veure) al nostre entorn, sense pretendre oferir respostes, però sí amb la urgència de despertar preguntes, convençudes de la necessitat i possibilitat de canvi. La pregunta de partida és: sabrem fer periodisme de la mateixa manera que fem Teatre de l’Oprimit? De moment ho farem de cinc formes: a la portada demanem a una activista de Teatre de l’Oprimit que representi una imatge d’un tema d’actualitat amb el seu cos. A les pàgines centrals, Boalà, publiquem una peça de Teatre Fòrum en cinc imatges. Després, dos reportatges

Foto de portada: Activistes del grup Impacte Teatre representant la privatització de la sanitat. Col· lectiu Sorres Mogudes: Aida I. de Prada, Bibiana Lopera Pineda, Elena Ledda, Gabriel Lamarthee, Gianluca Battista, Isabel Ureña Carmona, Jordi Panyella Carbonell, Massimiliano Minocri, Valentina Meli Il· lustracions: Valentina Meli Fotos: Gianluca Battista i Massimiliano Minocri Correcció Lingüística: Joan Bonmatí. Edita: Plataforma d’Activistes de Teatre de les Oprimides. Imprès a: El Tinter SAL, empresa certificada EMAS, ISO:14001 i ISO:9001, en paper certificat FSC. Sorres Mogudes es distribueix trimestralment amb el Setmanari de Comunicació DIRECTA, www.setmanaridirecta.info <http://www.setmanaridirecta.info> directa@setmanaridirecta.info <mailto: directa@setmanaridirecta.info> Telefons: 93 527 09 82 i 661 493 117 c. Radas 27. 08004 Barcelona.

Segueix-nos a: www.sorresmogudes.blogspot.com


Amb Lupa

Homenatge a Augusto Boal “Aquell que transforma les paraules en versos es transforma en poeta; aquell que transforma el fang en estàtua es transforma en escultor, aquell que transforma les relacions socials i humanes representades en una peça de teatre, es transforma en ciutadà” (A.B.) Augusto Boal (Brasil, 16 de març de 1931 – 2 de maig del 2009) Nominat Premio Nobell de la Pau 2008. Dramaturg, escriptor i director de teatre, un home que en el camí de la seva vida va desenvolupar i va deixar un gran llegat: el Teatre de l’Oprimit, un mètode de teatre democràtic i participatiu per treballar amb i per les persones que viuen les desigualtats i injustícies socials. Una metodologia participativa on les persones col·lectivitzen las seves opressions i assagen en l’escenari teatral accions per la vida real, participant política i activament en la transformació d’aquesta realitat i del context. El 1956 Augusto Boal agafa la direcció del grup Arena (fundat el 1953) i inicia una nova dramatúrgia amb compromís polític desenvolupant la creació col·lectiva on actrius i actors s’acosten més als personatges i els personatges més a la realitat. L’Arena Un grup dinàmic, en constant moviment a causa de la història que havia viscut abans, durant i després de la dictadura de Brasil, els fets van marcar la seva línia política i d’acció estètica començant a parlar i representar la realitat que es vivia en aquests anys. Boal viu 15 anys en l’exili -entre 1971 i 1986- i durant aquest temps desenvolupa el Teatre de l’Oprimit, l’objectiu del qual és reprendre un llenguatge teatral accessible a totes les persones per estimular el diàleg i buscar la transformació de la realitat social utilitzant el teatre com política. En 1986 crea el Centre de Teatre de l’Oprimit a Rio de Janeiro, centre dedicat a la investigació i difusió d’aquest mètode, que actualment es practica en més de 170 països i roman vigent i en constant evolució. Una de les més recents investigacions desenvolupades per Boal i CTO Rio, és l’Estètica de l’Oprimit que té com objectiu unir el pensament simbòlic i el pensament sensible del ser humà partint que totes les persones som creadores i creatives i podem transformar la realitat des de l’art i amb art.

Augusto Boal, un home al qual ni la presó, ni la tortura ni l’exili li va poder arrabassar els somnis, utopies i conviccions en la seva lluita per la justícia sinó que això li va donar més idees i força pel seus objectius, convençut que totes les conquestes de la humanitat es fan amb la vida de cada ésser humà.

03

Bibiana Lopera P.


Acumulació de tensió, esclat de la ràbia, penediment i lluna de mel. La Joana explica que aquest és el cercle que “sosté

El cercle de la violència

La Joana de Teatraviesas m’explica que Lara al cercle és una peça que tracta de la violència de gènere en la parella. Una parella pot tenir conflictes, que passen a ser conflictes de gènere quan l’actitud que pren cada persona està en funció d’haver estat socialitzada en base als estereotips del que ha de ser un home o el que ha de ser una dona. A Lara al cercle aquests conflictes desencadenen una relació abusiva que es manifesta de forma molt violenta, una violència directa, però no física. En situacions en les quals habitualment giraríem l’esquena argumentant que són qüestions de parella i que si no hi ha violència física és millor no ficar-s’hi, Teatraviesas ens diu que ens hi fiquem. Ho explica la Sara: “pensem que una relació abusiva és un assumpte públic, perquè és una violència visualitzada en l’àmbit privat però que està sustentada per una violència estructural de la que totes en som partícips”. Considerar que el món de la parella s’ha de mantenir en l’àmbit privat, diu, “és una estratègia del patriarcat per perpetuar-se i per perpetuar les relacions desiguals”.

L’opressió no és el cop de puny

Una peça de teatre fòrum representa una opressió. Quan es crea, hi ha grups que l’estructuren en cinc moments: presentació, desig, desencadenant, crisis i fracàs. Aquests cinc moments són els que trobareu fotografiats a les pàgines següents. Abans ha calgut un procés de creació col·lectiva on a Teatraviesas partien de les vivències pròpies.

El 6 de juliol del 2009 es va estrenar al CSOA Can Vies de Barcelona, la peça de teatre fòrum Lara al Cercle creada i representada pel grup de Teatre de l’Oprimit Teatraviesas. Deu presentacions i gairebé deu mesos més tard, ens tornem a trobar a Can Vies per fotografiar cinc moments de la peça.

Jordi Panyella i Carbonell

Però quan es representa Lara al cercle el més important és el fòrum, en el qual se’ns convida a intervenir, a substituir personatges que fracassen en la seva estratègia per complir el seu desig i assajar formes per superar l’opressió, ja que com diu la Joana, “encara no sabem quina és la millor manera d’ajudar a les persones que es troben immerses dincs d’una relació abusiva”. Comencem? Tres, dos, un... acció!

Lara al cercle ha tingut tres fases, molts moments, exercicis i punts de vista. S’ha fet tractant el gènere des de la prevenció, des de l’atenció a qui pateix una relació abusiva, des de l’amistat, i des de la víctima i qui l’agredeix. La Joana recorda un exercici on s’havia d’escollir un objecte que simbolitzés el procés de socialització de gènere que cadascú considerava que havia viscut. Es van escollir martells, faldilles i pintallavis. Primer ballaven amb l’objecte i després de diversos passos, es convertien en ell. Qui va escollir el martell va descobrir que com a home, s’hi identificava bastant: un cap pesant i un cos rígid.

Un home, un martell

les relacions abusives en les parelles”. Aquest cercle apareix tres vegades seguides en escena amb l’objectiu “de mostrar la seva naturalesa cíclica”, diu la Sara. Per això “espero que les persones que es vegin identificades amb aquest cercle, puguin identificar que es tracta d’un cercle. Aquest és el primer pas per qüestionar la teva reacció o la teva acció dins del cercle”.

Lara al cercle

Boalà


Aquestes discussions i debats giren entorn del Límit entre el públic i el privat en violència de gènere. Autonomia, responsabilitat i empudegament de les dones per a afrontar les decisions quan viuen violència de gènere. Tòpics de rol femení i masculí i la Complicitat que de vegades es té amb la violència de gènere.

Hi ha una complicitat amb l’opressió des del silenci.

Aquest conflicte de relacions abusives és conseqüència d’un procés de dinàmiques que vam viure històricament com es mostra en la màquina d’estereotips de l’ho me i la dona.

La persona que pateix una situació de violència té una pressió psicològica que impedeix que compleixi amb altres compromisos quotidians.

Quin és la responsabilitat d’una persona oprimida i d’una persona opressora en una relació abusiva?

Com s’arriba a dependre de la parella?

La pèrdua d’autonomia d’una persona en la parella és un procés individual o de parella?

Fins a quin punt és real que els amics puguin intervenir en un problema de violència de parella sabent que aquest problema és intern?

Preguntes i comentaris que sorgeixen des del públic

Quan vam preguntar a l’audiència quina és la sensació que els genera la situació de conflicte plantejada a l’obra de Lara al cercle, algunes de les respostes van ser: dolor, por, frustració, ràbia, impotència, ganes de cridar. Moltes persones manifesten que se senten identificades amb la situació, ja que o han viscut l’experiència o coneixen a alguna persona que la viu o l’ha viscut.

Bibiana Lopera Pineda

Pensar fins a quin punt és un problema de relació en la parella o és un problema social que ha de canviar-se des del context per a no generar més agressors ni persones que pateixen agressions de gènere. Anar a l’arrel per començar a afrontar i transformar aquesta situació.

La persona que pateix aquesta situació necessita un temps per a solucionar aquests aspectes personals, explicar la situació i demanar suport .

Ser conscients cada vegada més dels rols que tenim i de com actuem en la vida quotidiana pel que fa a les relacions de poder que el sistema patriarcal ens imposa, generant canvis primer amb nosaltres.

Propostes i reflexions per afrontar el conflicte:

Reflexions y debats del fórum

Boalà


la finestra

Activisme i actuació

L’experiència de cinc grups de Teatre de l‘Oprimit (TO) a Barcelaona.

Al cor del Raval, allà on fins l’any 1936 hi havia el forn de pa del barri, des d’en fa deu hi ha la seu de l’escola Forn de Teatre Pa’tothom. Aquí és on va començar a difondre’s per Catalunya l’eina proposada per Boal i per on van passar gairebé tots els altres grups barcelonins de Teatre de l’Oprimit, entre els quals Impacta Teatre, RevolarT, L’Aranya Creació, Teatraviesas i El Grito. “És una eina eficaç perquè permet treballar els desequilibris de poder a temps real”, diu el Carles Vidal, barceloní de 35 anys i membre d’Impacta. Juntament amb la Sara Carro, de Teatraviesas, l’any passat va impartir un taller de “Creativitat i Resolució de Conflictes” dins del curs del Postgrau de l’Escola de Cultura de Pau. El tema a tractar, a través —entre altres coses— de la creació d’imatges, era el gènere. És el mateix tema que van tractar, aleshores, l’Alicia i en Gus, també d’Impacta, amb els 26 joves de Badia del Vallès, als quals fa quatre anys que imparteixen tallers de teatre social i de l’oprimit (ha estat el primer d’una sèrie de diferents tècniques i el segon un mètode específic). Impacta és alhora una associació sense ànim de lucre i una

companyia de teatre formada per sis persones, totes provinents de l’àmbit teatral. La majoria de projectes que fan (cursos de formació per a educadors, tallers, fòrums —alguns en presons— i espectacles) reben el suport de La Roda, una fundació que treballa accions socioculturals a Catalunya. “El TO permet ampliar les possibilitats d’expressió física i psíquica i dur-les a una societat que actualment està necessitada de vies i recursos per solucionar les seves opressions”, diu Beatriz Hernán, madrilenya de 31 anys i una de les fundadores de *Revol-arT, el més jove dels col·lectius barcelonins format per deu persones provinents de les arts escèniques, que van decidir unir-se a principis de 2009 després d’estudiar Teatre Social amb Impacta Teatre. “El *TO és una forma d’empoderar-se i d’apropiar-se de la política, entenent per política tot el que esdevé al nostre entorn”, diu Aida de Prada gallega de 28 anys i una de les fundadores de L’Aranya Creació. L’Aranya Creació és una associació sense ànim de lucre que treballa en l’àmbit de l’educació i té com a línies d’acció el gènere i la pau conflictual a través de les arts


visuals i la creació audiovisual. De L’Aranya va néixer Teranyina, un grup de Teatre de l’Oprimit i de gènere que es reuneix al CSO La Gordíssima, al barri de Sant Andreu de Barcelona. “El Teatre de l’Oprimit permet reflexionar col·lectivament no només per entendre com es generen les situacions d’opressió sinó, sobretot, per buscar la manera de transformar-les”, diu Mariana Villani, argentina de 35 anys i una de les fundadores de Teatraviesas. El col·lectiu més nombrós de cinc barcelonins (format per 19 persones procedents de països i disciplines diferents) va néixer el 2005 de la voluntat d’unes deu de les actuals membres de posar en pràctica els coneixements adquirits a l’escola Pa’*Tothom. Tetraviesas és un dels col·lectius que formen part del CSOA Can Vies del barri de Sants de Barcelona, on assaja i sovint actua. Les seves activitats van des d’accions directes al carrer fins a teatre fòrum i processos de creació col·lectiva amb grups i a escoles, tant a Catalunya com a d’altres comunitats autònomes. “Gràcies al meu pare, que va lluitar contra el franquisme i va estar entre els fundadors d’Els Verds, vaig entendre des de petit la importància de fer les coses de manera col·lectiva”, recorda l’Acant Canet, 24 anys, de Mollet i l’únic practicant de TO a Catalunya que és membre de dos grups, Teatraviesas i El Grito. “Sempre gràcies a ell també vaig viure la decepció

causada per la corrupció que està darrere de la política i vaig arribar a entendre que volia fer-la per altres mitjans. El TO va ser per a mi l’alternativa ideal”. El Grito és una associació cultural fundada per cinc persones el 2008 amb dos objectius principals: d’una banda tirar endavant el projecte que va començar fa alguns anys la Mariana de Teatraviesas a la ciutat argentina de Mar del Plata l’objectiu del qual, a llarg termini, és la creació d’un centre de TO a l’Argentina; i de l’altra, crear una xarxa entre els diferents grups catalans. Des de fa més d’un any aquest desig s’ha fet realitat amb l’impuls per la creació de la Plataforma d’Activistes de Teatre de les Oprimides. I aquesta només és el primer tast del poder de la creació col·lectiva (o és només el principi de la creació col·lectiva).

13

Élena Ledda


Mapeo

La privatitzaci贸 del sistema sanitari


15

El路 laboraci贸: Col路 lectiu Sorres Mogudes Consulta les fonts a: www.sorresmogudes.blogspot.com



sorres mogudes no.0