•
CT20: Parlem d’empatia!
En moltes ocasions creiem que tenim molta empatia i que sabem posar-nos en el lloc de l'altre. Lamentablement, no sempre és així i, per això, podem fins i tot arribar a empitjorar la situació. Imaginem que una amiga ens conta que està fatal perquè ha preparat un sopar per als seus familiars amb molta il·lusió i finalment el menjar s'ha cremat. Nosaltres podem trobar-lo una ximpleria. Ens posem en el seu lloc i pensem que el succés podria haver-se convertit en una divertida anècdota per a contar. Aquesta hipotètica situació ens mostra que de vegades ens posem en el lloc de l'altre, però amb la nostra forma de pensar! Només som capaces d'imaginar-nos a nosaltres mateixos vivint aquesta situació, però no sentint el mateix que l'altra persona. Potser el seu terrible neguit l'hem sofert quan un projecte laboral s'ha anat a pic. O, en general, quan alguna de les nostres il·lusions s'ha vist frustrada. Així que el que hauríem de fer és recordar en quins moments hem viscut una emoció similar i posar-nos en el lloc de la nostra amiga amb el cor i no des dels nostres esquemes mentals. Encara que normalment s'entén l'empatia com la capacitat de posar-se en la pell de l'altre, no és exactament això. De fet, tècnicament es defineix com la capacitat de sentir, imaginar o experimentar les emocions o estats d'ànim d'altra persona. Intentem doncs posar-nos en l'emoció de l'altre i no només en la seva situació. Hauríem d'esforçar-nos per a desenvolupar l'empatia. Aquesta constituïx una de les habilitats essencials de la intel·ligència emocional que Goleman va demostrar, a través de molts estudis, com incidia en la felicitat. Fins i tot Howard Gardner, el qual defensa que posseïm vuit tipus d'intel·ligències en lloc d'una, apunta a l'empatia com una d'elles; la denomina: intel·ligència interpersonal. Un dels punts essencials per a desenvolupar l'empatia consisteix a aprendre a escoltar. La comprensió és un bàlsam molt potent. Les persones amb les quals més a gust ens trobem són les quals ens comprenen. Si volem que els altres s'asseuen còmodes i compresos per nosaltres, simplement escoltem sense jutjar; no aconsellem amb tanta facilitat; permetem qualsevol emoció sense intentar relativitzar-la; i posem-nos no només en la seva pell, sinó sobretot en el seu cor. Preguntem-nos: en aquests moments, qui necessita la nostra comprensió? JENNY MOIX La Vanguardia 25/10/2009
Índex