Page 1


EN PATUFET Alba Palmada Ferrer Ivet Pérez Serra Berta Sala Serra Sònia Urda Valera Rosa Valle Devert


Editors Catalans, S.L. Il·lustració i fotografia: Alba Palmada, Ivet Pérez, Berta Sala, Sònia Urda, Rosa Valle

ISBN: 978-41-8912-81

1a edició, maig del 2014 1a impressió maig del 2014

Imprès a Catalunya


Hi havia una vegada un pare i una mare que tenien un fillet tan petitet, tan petitet, que li deien Patufet.


Ai fill, quina mandra em fa sortir a comprar el safrà.

Un dia la seva mare, mentre cuinava, no trobava el safrà enlloc i en Patufet es va oferir per anar-ne a comprar.

Mare, ja hi aniré jo, i perquè no em trepitgin hi aniré tot cantant una cançó!


I com que en Patufet es va posar a plorar i a picar de peus, la mare va decidir donar-li un dinaret per anar a comprar el safrĂ . En Patufet va sortir carrer amunt amb els seus esclops de fusta i la seva barretina tot cantant : -


Ep, ep! Qui hi ha? Què voleu?

I tot content, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret. Però com que en Patufet era tan petitet el botiguer no el veia. Però de tant cridar es va adonar que en Patufet estava darrere d’aquell dineret. Aleshores el botiguer es va ajupir i li va donar el safrà dins d’una paperina. Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Que em doneu un dineret de safrà?


Això si que no fill meu; el cistell pesa massa.

Quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà la seva mare no s’ho podia creure. Aleshores en Patufet, ben content, va demanar que li deixés portar el dinar al seu pare.

Eh! Eh! Eh, que jo vull anar a portar el dinar!

Tant i tant ho va demanar, que perquè callés, la seva mare li va donar el cistell perquè li portés el dinar.


I en Patufet, que tenia molta força, va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll. Pel camí, cantava així: Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum no trepitgeu en Patufet.


A mig camí, en Patufet es va aturar i es va asseure a la vora d’un hort per reposar una estona, però de cop i volta va començar a ploure molt i molt fort. Per no mullar-se, va anar tot sol a amagar-se a sota una col.


Aleshores va venir un bou mig perdut i d’una queixalada es va menjar la col i amb ella en Patufet.


Cap al tard, el pare i la mare buscaven el seu fill per tot arreu, fins que van trobar el cistell tot sol a la vora d’un hort. Llavors van començar a cridar:

Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni plou !

Patufeeeeeet ! On ets? Patufeeeeeet ! On ets?


Quan finalment els pares el van sentir, van comenรงar a donar menjar al bou i aquest es va anar inflant, inflant i inflant fins que es va tirar un pet molt gros.


I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.


Patim, patam, patum Homes i dones del cap dret, patim, patam, patum no trepitgeu en Patufet‌

EN PATUFET  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you