Page 1

Publicació gratuïta

El mensual que diu les coses que els altres no diuen

2 / Juny 2018

Sergi Bernal

# 22

de anys IU! SO M R

El passat 30 de maig, veïnes i veïns de la ciutat van aturar l’enderroc, entre altres, d’un dels edificis amb més història de la ciutat; la primera escola lliure republicana de Santa Coloma, l’escola Manent. L’Ajuntament no s’havia ni plantejat el seu valor històric quan va aprovar el PERI Ciutat Vella.

Una vegada més, el govern municipal del PSC utilitza “L’Ajuntament informa”, fent-ne una edició especial, per donar només la seva visió partidista sobre el PERI Ciutat Vella i, de pas, atacar SOM. Un exemple més de manipulació i apropiació d’un mitjà de comunicació que paguem entre tots.

Por el derecho a la ciudad

Jordi Rovira

El PSC ha acusat SOM d’“aprofitar-se” de la protesta veïnal d’aquests dies contra el PERI. Obvia que, l’any 2016, SOM ja va presentar al·legacions al Pla per aturar-lo, unes al·legacions que el govern municipal va rebutjar.

¿Has oído hablar del PERI Ciutat Vella II? Es un proyec- nuestro patrimonio histórico, o bien to urbanístico concebido hace veinte años por el gobier- nos lo cargamos y lo reemplazamos no del PSC de Manuela de Madre, con el apoyo de Inicia- por grandes bloques de pisos? ¿Retiva y de Convergencia, que los sucesivos gobiernos de cuperamos para quien necesita una Bartomeu Muñoz y Nuria Parlón han ido modificando. vivienda los centenares de pisos Un proyecto en el que el Ayuntamiento decidió que se vacíos que hay en nuestra ciudad, tenía que abrir una avenida que “conectara” a través de propiedad de los bancos, o bien seescaleras y ascensor la rambla Sant Sebastià con la Igle- guimos edificando bloques cada vez sia Mayor, aunque para ello tuviera que cargarse parte más altos y a precios prohibitivos? de la plaza de la Vila y de las calles Pedró, Etcétera. Vistalegre y Pedragosa, y expulsar a quienes Pero el gobierno muNo queremos nicipal del PSC no quiere allí vivían. Un proyecto que consiste en levantar bloabrir el debate. Prefiere un Cubics en ques de pisos en una zona de casas bajas, y a el insulto y la mentira, los pleno centro 400 persones van participar a la cadena humana contra el PERI el coronar la actuación con una especie de rastuits ofensivos y las hojas de la ciudad. passat 10 de juny. cacielos, que en su día la gente bautizamos informativas municipacomo el Pirulí del Ortega, de más de 50 meles que nos recuerdan al tros de altura, un edificio desproporcionado que atenta NO-DO por la cantidad de falsedades que cuentan, pero logrado también detener in extremis, cuando los operacontra la vista. ¡Un Cubics en pleno centro de la ciudad! que sin embargo pagamos entre todos. No escatiman rios ya estaban golpeando contra una pared, el derribo Hoy, cuando la Plataforma Salvem la Ciutat Vella pide medios ni tienen reparos éticos; todo vale para descali- del edificio novecentista de la calle Pedró 14, que fue al Ayuntamiento que detenga los derribos para poder ficar a la Plataforma Salvem la Ciutat Vella y a quienes sede del Estudi Nou que se fundó en el año 1923. reconsiderar con la participación de la ciudadanía este formamos parte de ella, como SOM Gramenet. Desde aquí te animamos, vecina, vecino, a que firmes PERI, en el fondo lo que está diciendo es que las granSin embargo, no nos harán callar. De momento, la a favor de esta causa y participes en las movilizaciones des transformaciones de la ciudad debemos decidirlas Plataforma ya ha arrancado el compromiso municipal de la Plataforma Salvem la Ciutat Vella. Por una Sanla gente que vivimos en ella, no quienes se sientan en los de no derribar las casas de dos familias con alquileres ta Coloma habitable, que preserve el casco antiguo y no despachos del Ayuntamiento, de las promotoras inmo- de renta antigua, de realojar a dos familias más con al- construya más Cubics. No permitamos que los intereses biliarias o de los consejos de administración del Banco quileres finalizados (eso sí, después de que la policía lo- inmobiliarios nos echen de nuestras casas y desfiguren Sabadell. Somos la gente quienes tenemos que respon- cal entrara en su casa rompiendo la puerta y sin orden la ciudad según su voluntad. ¡La ciudad la decidimos ender a preguntas como: ¿Rehabilitamos y preservamos judicial). Asimismo, la movilización y la ocupación han tre todos y todas!


| # 22 | Juny 2018

L’estudi de l’impacte econòmic del Rock Fest 2015, una presa de pèl Ara que torna una nova edició del Rock Fest al parc de Can Zam, un esdeveniment controvertit pel lloc on es fa, en una zona verda i parc, i a prop dels barris del Singuerlín i les Oliveres, és bo avaluar una de les principals raons que dona l’Ajuntament perquè es faci aquí i no en altres espais pròxims expressament habilitats per a macroconcerts com la zona Fòrum: els suposats beneficis econòmics que l’estada dels milers de persones que venen durant tres dies als concerts deixa per a la ciutat. Quan en una ciutat hi ha una polèmica considerable sobre un determinat esdeveniment, com és el nostre cas, i una de les parts implicades (l’Ajuntament de Santa Coloma, per exemple) encarrega un informe a un institució que en depèn (Grameimpuls), convé malfiar-se’n, d’entrada. Quan l’informe és tan barroer com el que ara comentem, el millor és llençar-lo a la paperera. El nucli de l’informe sobre l’impacte econòmic del Rock Fest elaborat per Grameimpuls és una enquesta administrada al públic del festival el 2015. D’entrada, l’enquesta sembla ben plantejada; el problema és la interpretació que se’n fa. Per començar, el recompte de participants es fonamenta, segons l’informe, en la quantitat d’abonaments i entrades venudes. Per cert, la dada la subministra l’empresa, però és igual, donem-la per bona. Ara bé, per calcular el nombre real de públic, l’informe suma totes les entrades venudes quan el lògic seria dividir-les pels dies que els mateixos enquestats declaren haver estat al festival i sumar-hi els abonaments. Aquí ja tenim una diferència entre el que recompta l’informe (25.496 persones) i el nostre càlcul (19.927, fruit de dividir les entrades venudes per la mitjana de dies que hi han anat i afegir-hi els abonaments). L’informe suposa que totes les entrades que no són abonaments de tres dies corresponen a persones diferents, quan les mateixes dades indiquen el contrari. El més estrafolari, però, és que compten com a despeses efectuades a la ciutat totes les que afirmen haver fet els participants. Vet aquí, però, que el mateix informe xifra en només 283 persones les “persones colomenques que paguen pernocta a Santa Coloma”, un 1,1% del total. Així, ja els poden sortir aquestes xifres inversemblants! És veritat que no sabem del cert on han fet la seva despesa (en bars, restaurants, etc.), però si no ho sabem tampoc no podem adscriure-la, interessadament, a un consum “local” (cal tenir en compte que bona part de la despesa es fa dintre el recinte). Aquí la diferència és monumental: de 800.000 euros, segons l’informe, a no més de 20.000, si sumem la despesa que sabem segur que s’ha fet a la ciutat (també segons l’informe). Finalment, s’apliquen uns multiplicadors de difícil justificació en aquest cas. El resultat, segons l’informe, és d’1,6 milions (223.000 euros de despesa directa de l’empresa feta a la ciutat, els 800.000 en qüestió i l’efecte dels multiplicadors). Si acceptem, generosament, el primer epígraf , el nostre càlcul estaria al voltant dels 250.000 euros. I acabem amb la despesa que l’Ajuntament ha fet per al festival. L’informe no aporta aquesta xifra, encara que indirectament alguna cosa hi diu: els 1,6 milions en qüestió “pràcticament multiplica per 10 aquesta aportació” (municipal), és a dir, l’aportació municipal, segons això, ha estat, aproximadament, de 160.000 euros. Per tant, ¿una aportació municipal de 160.000 euros a una activitat lucrativa de caràcter privat (per cert, no es diuen els beneficis de l’empresa) per “obtenir” una despesa a la ciutat, a tot estirar, de 250.000 euros, paga la pena? Paguen la pena les molèsties als veïns circumdants? Paga la pena, en fi, hipotecar l’ampliació del parc de Can Zam a una activitat d’aquest tipus? A mi, sincerament, em sembla que no. Albert Fabà

La ciudad vota por un laberinto de arbustos para el espacio de la Fase II de Can Zam El gobierno municipal dio por terminado el mal llamado proceso participativo para el plan de usos de la segunda fase del parque de Can Zam. Decimos mal llamado porque estuvo lleno de irregularidades y no se ajusta a lo que debería ser un proceso participativo, incluso según el propio Reglamento de Participación Ciudadana del Ayuntamiento. Pero, sea como sea, el resultado de dicho proceso no deja lugar a dudas acerca de las preferencias de los vecinos y vecinas sobre qué queremos que sea el espacio del parque denominado Fase II, actualmente vallado. En efecto, ha ganado la propuesta de que se haga un laberinto de arbustos con 2.933 votos, seguida de que sea un jardín botánico y bosque fluvial, con 2.558 votos. En cambio, la opción preferida por el gobierno de Nuria Parlón queda solo en tercer lugar (esplanada para conciertos o espacio abierto polivalente), con 2.550 votos. Por consiguiente, está claro que la ciudadanía quiere que dicho espacio sea una zona verde y arbolada, pues ambas opciones suman 5.551 votos, más del doble que la tercera. Esperemos que el gobierno municipal respete el resultado y convierta de una vez todo Can Zam en el parque urbano verde y frondoso que llevamos más de cuarenta años reivindicando. Sin embargo, habrá que estar alerta, pues el Ayuntamiento podría tratar de sacarse un último as de la manga y ponerse de acuerdo con el Área Metropolitana de Barcelona para descartar la opción ganadora aduciendo razones de falta de viabilidad técnica, jurídica o presupuestaria, y correr “el listado de priorización de propuestas ciudadanas en el mismo sentido” hasta llegar a la suya, la tercera. La presencia de esta cláusula en el procedimiento participativo fue una de las razones que nos impulsó, a SOM Gramenet, a oponernos al mismo. Ahora utilizarla sería como reírse a la cara de todas las personas que participaron con toda su buena fe en el proceso. No lo harán, pero no estará de más permanecer vigilantes.


Jordi Rovira

Juny 2018 | # 22 |

AGENDA JUNY Fins al 6 de juliol Exposició fotogràfica: “Monólogo sobre Chernobyl” de Raúl Moreno Lloc: Centre Cívic Riu

22 de juny, 19 h Acte-concert per la Llibertat d’Expressió amb El Tornado, VS, Homes Llúdriga i DJ’s per acabar la festa.

10 RAONS PER ESTAR EN CONTRA DEL PERI CIUTAT VELLA II

Entrepans i barra solidària amb #NoCallarem Organitza: SOM Gramenet Lloc: Mas Fonollar

23 de juny, nit Revetlla de Sant Joan a Can Zam Organitza: Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam

25 de juny, 17 h Ple extraordinari sobre el projecte de la CIBA Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament

1

DESTRUEIX part del centre històric: 18 cases de la rambla Sant Sebastià, la plaça de la Vila i els carrers Pedró, Vistalegre i Pedragosa.

2

EXPULSA les persones que hi viuen, moltes de tota la vida.

3

ENDERROCA cases que tenen un valor artístic o històric, algunes construïdes al segle XIX, la majoria en bon estat, i altres necessitades, si de cas, de rehabilitació, mai de destrucció.

4

AIXECA a la plaça de la Vila una torre de pisos totalment desproporcionada (més de 50 metres d’altura), un atemptat a la vista. Amb un Cubics ja en tenim més que suficient!

5

EDIFICA més blocs de pisos, que substituiran les cases baixes, de manera que desfigura el nucli històric i augmenta la densitat de població a la zona.

6

FA PUJAR el valor del sol i, per tant, la cobdícia dels especuladors: d’aquí a un temps, les immobiliàries pressionaran per comprar les cases baixes que quedin pel voltant per edificar-hi més blocs.

7

FA PERILLAR les botigues de sempre, tant per la competència de la zona comercial prevista com per la mateixa pujada del preu dels locals per l’increment del preu del sol.

8

ÉS UN PROJECTE FOSC, amb pressions als veïns afectats perquè marxessin i coincidències que fan sospitar que el Banc Sabadell, propietari actual del 80% de la zona, ha pogut obtenir informació privilegiada.

9 10

27 de juny i 2, 4 i 9 de juliol Il·lustrem el gènere. Taller de còmic social Organitza: Joves Grup Eirene Lloc: Mas Fonollar

27 de juny, 19 h Xerrada amb Carlos Taibo Organitza: Ca la Sisqueta

28 de juny, 19 h Taula rodona: “República i sobirania econòmica: com puc contribuir-hi?” Amb Joan Canadell (secretariat de l’ANC) i Jordi Garcia (cooperativista i regidor de SOM Gramenet). Organitza: ANC Gramenet Lloc: CAC Can Sisteré

29 de juny, 21 h Sopar de revetlla de Sant Pere Organitza: Ateneu Popular Julia Romera Lloc: carrer Sant Ramon

30 de juny Fira de col·lectius de Ca la Sisqueta

JULIOL 1 de juliol, de 9 a 14 h 1r Campionat de Futbol Sala: CDR’s en solidaritat amb les que lluiten

ÉS UN PROJECTE FET ALS DESPATXOS de l’Ajuntament i de la immobiliària: aquest Pla no s’ha sotmès mai a un debat públic ni a un procés participatiu.

Organitza: CDR Gramenet Lloc: Complex Esportiu Prat de la Riba

NO RESOL CAP NECESSITAT. ¿Algú creu que és una raó de pes expulsar veïns i destruir part del centre històric perquè es pugui veure l’Església Major des de la plaça de la Vila, segons diu l’Ajuntament? En realitat, és una excusa: no hi havia cap necessitat de fer aquest PERI. Només servirà al Banc Sabadell i la seva immobiliària SOLVIA per guanyar milions. És un pelotazo urbanístic en tota regla!

Festa de benvinguda dels infants sahrauís amb espectacle de Dr. Fly

(Basat en una octaveta de la Plataforma Salvem la Ciutat Vella de Santa Coloma)

9 de juliol, 18 h Lloc: Jardins de Can Sisteré

14 de juliol, 21 h Sopar de benvinguda dels infants sahrauís Organitza: Santa Coloma amb el Sàhara Lloc: Escola Pallaresa


T’agradaria ser afegit al canal de WhatsApp o Telegram SOM Gramenet? Envia’ns un correu amb el teu nom i email (i el mòbil si vols afegir-te als canals) a info@somgramenet.cat

On ens reunim?

618 17 37 34

Espai obert Ca La Sisqueta Avinguda Santa Coloma 104 Dimecres a les 20 h, quinzenalment

info@somgramenet.cat

Grup municipal de SOM Gramenet Ajuntament de dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 h i, a més, dilluns i dimecres de 16.30 a 19 h.

somgramenet.cat

B10161-2016

T’agradaria rebre el butlletí electrònic de SOM Gramenet?

Fotodenúncia

SOM Gramenet és un moviment ciutadà obert a tothom, fruit de molts veïns i veïnes vinculades a les entitats de la ciutat, que té com a objectiu fer una Santa Coloma més justa, habitable, participativa i solidària, per mitjà de la vida associativa, la mobilització al carrer i la presència a l’Ajuntament, avui com a primera força de l’oposició.

Som Gramenet @somgramenet

Zona peatonal de carga y descarga Una vez más, la calle Massenet se está convirtiendo en un espacio para aparcar cuando debería ser una calle peatonal. Esta es una imagen que se va repitiendo diariamente ante la impotencia de los vecinos, que ven como a ellos se les impide acceder a sus viviendas en coche para realizar tareas tan necesarias como asistir a enfermos o a mayores. Los vecinos hace tiempo que reclaman poder acceder a su calle de forma puntual y denuncian el uso indebido de las aceras como zona de carga y descarga, así como la entrada a la calle en sentido contrario o marcha atrás con el peligro que ello conlleva. Últimamente, el Ayuntamiento promociona nuevos “espacios públicos” en varios puntos de nuestra ciudad, pero los vecinos de la calle Massenet ponen en evidencia que estos proyectos no acaban de funcionar. Varios representantes municipales han recogido estas y otras quejas sobre la calle, que siguen sin resolver.

Marco Fonktana:

“La cultura, si no provoca una reacció, no té cap sentit. Ha de fer pensar” Marco Fonktana és un raper colomenc que comença a tontejar amb el micro a la dècada dels 90. Des de llavors no ha deixat de fer-ho. Un artista inquiet, nascut de la vella escola, i que es va introduir en el món del hip hop a Barcelona. Ara col·labora en algunes accions del Col·lectiu per la Llibertat d’Expressió #NoCallarem. Per què apareix #NoCallarem? Per denunciar i visibilitzar que a l’Estat espanyol es persegueix la llibertat d’expressió. És absurd el que està passant, se’ls ha anat de les mans. L’acció concreta del tema “Los borbones son unos ladrones” va ser, en inici, una idea per tal que pesos pesants i veus autoritzades de l´ escena hip hop estatal s´impliquessin i, en certa manera, s’ha aconseguit, no tant per la implicació, com pel ressò mediàtic. Et sorprèn el vincle entre rap i llibertat d’expressió? Gens. En el món de la cultura urbana (rap, hip hop, grafitti, breakdance, etc.) vam entrar fa uns vint anys gent de les classes populars per tal de fer-nos veure i alçar la nostra veu. No teníem altra forma de fer-ho. Sempre ha estat contracultural, d’alguna manera, il·legal. Mai ens vam imaginar que un jove entrés a presó per una cançó. És desproporcionat. Hi haurà que gent no comparteixi el contingut de la lletra, però la majoria no admet aquesta condemna. Per què no criden l’atenció a un bisbe quan diu que l’homosexualitat és una malaltia curable o a un

periodista quan demana que bombardegin Barcelona? Això sí que és incitació a l’odi. El que al final acaba empipant la gent és que la repressió vagi sempre en la mateixa direcció.

Creus que el rap continua sent un art “marginal”? És evident que no. Les manifestacions artístiques han canviat perquè la societat ha canviat. La cultura urbana es va absorbir per part d’una classe mitjana, amb més recursos econòmics i formació cultural. Ara que el sistema és en crisi es fa ressò d’aquesta crisi. Tens por? T’autocensures? No tinc por i la majoria dels artistes no tenim por. El rap és una música on el tema és la teva paraula, la teva manera de pensar, on hi ha compromís social, encara que les teves lletres no tinguin un contingut polític explícit. Jo no acostumo a fer un rap polític en el sentit estricte de la paraula, però el que diuen Valtonyc i Hasel no és cap mentida ni rar, és un pensament molt estès, i si el poder judicial ha de descobrir ara que músiques com el

rap o el punk tenen un component contestatari i de denúncia social, tenim un greu problema d´actualització dels estaments de l´Estat. Si prens les lletres de les cançons de segur que pots trobar elements sexistes, alguns d’homofòbia o d’ofensa als sentiments religiosos. Ho hem de prohibir tot? La meva opció sempre serà la pedagogia en comptes de la repressió.

Què pot aportar Gramenet en aquest panorama cultural? Aquí hi ha un mestissatge social del qual no es treu profit per una mancança “crònica” tant de recursos com d´equipaments, a més de cert desinterès per part de qui fins ara ha tingut al seu abast dotar la ciutat d´aquests recursos, cosa que comporta que quasi tothom que ha volgut desenvolupar una carrera artística (i no parlo només de música) ha hagut de fer- ho fora d´una ciutat que té 120.000 habitants. Tot i així, penso que es pot aportar precisament tot aquest potencial cultural que té viure en una ciutat que té molts micromons en si mateixa i que sap viure el carrer.

SOMRIU #22  
SOMRIU #22  
Advertisement