Page 1

Sala Teatre CCBB

Centre de Cultura ContemporĂ nia de Barcelona Barcelona 15 i 16 de novembre de 2012

Resum de la jornada

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

1 de 16


Eix temàtic: Eix de les neurociències aplicades a l’aprenentatge. Aspectes a tenir en compte de l’aprenentatge i el comportament dels infants i adolescents; com ensenyar perquè tothom aprengui; límits i possibilitats dels coneixements neurocientífics sobre l’aprenentatge, la memòria, l’oblit, etc.

10.00 h Conferència Aprenentatge: L'aprenentatge vist des de la neurociència. David Bueno (UB) -

-

-

El doctor David Bueno explica com algunes dades obtingudes a través de la genètica i la neurociència ens ajuden a entendre millor el procés d’aprenentatge dels alumnes. Destaca tres finalitats de l’educació: utilitària, cultural i democràtica. Comenta a partir d’un article del diari ARA: “La meitat d’alumnes d’ESO no es veuen fent una carrera científica” la manca d’interès dels joves pels ensenyaments de caràcter científic. Assegura que com a docents alguna cosa no estem fent bé. Opina que ens cal transmetre als alumnes motivació, entusiasme i ambició. Es pregunta: com podem fer-ho? Afirma que tenim un cos relativament antic ja que no ha sofert grans canvis durant els darrers anys, des del punt de vista biològic, però que vivim en un entorn modern i sempre canviant. Afirma que l’educació s’ha d’adaptar també a les necessitats de l’entorn social de l’època. Es pregunta què és el que hem d'ensenyar ara? Em d’ensenyar als alumnes a memoritzar grans llistes? o els hem d’ensenyar a gestionarles? Fa una distinció entre cervell i ment CERVELL -

-

-

Sistema nerviós Gens Regulació genètica Neurones mirall Evolució

MENT -

Presa de decisions Cervell racional (mètode científic) Cervell emocional (motivació, risc, optimisme, cerca de novetats, plaer)

Afirma que quan els infants estan manipulant objectes també s'activen certes àrees del cervell relacionades amb el llenguatge, encara que no estiguin parlant. Destaca la importància dels neurotransmissors en l’activitat cerebral.

Defineix la creativitat com una habilitat que tenim els humans per qüestionar assumpcions, trencar límits intel·lectuals, conèixer patrons ocults, observar l'entorn de manera critica i analítica i establir relacions noves entre elements no vinculats. Forma part de l'espectre des dels seus orígens. Ha estat crucial per a la supervivència de la nostra espècie. La creativitat té una base genètica i neural: cadascú té els seus propis al·lels o formes alternatives per aquests gens. Estan implicades: 1. Xarxes neuronals Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

2 de 16


2. Gens concrets: Gen DRD2: relacionat amb creativitat verbal (receptor d'un • neurotransmissor) Gen TPH1: relacionat amb la creativitat numèrica i figurativa (enzim). • Gen AVPR1: relacionat amb creativitat musical. • Gen de la Serotonina- relacionat amb la creativitat global. • -

La creativitat ha estat afavorida per la selecció natural. Reflexiona al voltant del paper de l'entorn i/o ambient en l'activació o expressió de determinats tipus de gens. Certs estímuls externs ajuden en la motivació dels aprenentatges. Destaca la funció dels activadors i inhibidors genètics en aquest procés. Els canvis epigenètics impliquen expressió genètica a llarg termini. També estan influenciats per l'ambient.

Plasticitat neural. Xarxes neuronals. -

-

La creació de xarxes neuronals les compara amb la recerca d'aliment per part de les formigues. Aquestes deixen un rastre químic quan cerquen aliment que varia en funció de la qualitat i quantitat de l'aliment que hi troben. Amb les neurones es produeix un fenomen similar. Les neurotrofines són les biomolècules que afavoreixen la connexió d’unes neurones amb unes altres i l’establiment d’aquestes xarxes neuronals. Aquestes es van creant i destruint al llarg de la vida, i se sap que presenten més activitat durant els primers anys de vida. Com més petit és l’alumne més s’ha de treballar la motivació i l’estimulació per poder activar aquestes xarxes neuronals.

Neurones mirall -

-

Permeten que nosaltres puguem reproduir mentalment el que veiem fer a d'altres persones. Constitueixen la base biològica del procés d’imitació. Moltes d’elles estan distribuïdes en els zones del cervell que controlen habilitats socials de les persones. Les actuacions a l’aula i l’estat d’ànim dels mestres provoquen reaccions similars en els alumnes durant el procés d’aprenentatge El cervell va canviant amb l’edat. Els circuits neuronals implicats en la percepció, la imaginació, el pensament abstracte, el judici i la presa de decisions es desregulen durant l’adolescència. Però aquests mateixos circuïts també estan lligats a moments de màxima creativitat. Introdueix el concepte de cultura acumulativa.

La neuroeconomia i la presa de decisions -

Son els alumnes els qui decideixen el que volen aprendre. Què? Quan? Totes les decisions que prenem tenen un component emocional. Les emocions sempre intervenen en la presa de decisions. Exemple: demora en l’obtenció de guanys. L’edat també condiciona les nostres decisions. L'aprenentatge es realitza sobre l'experiència prèvia, per això qualsevol aprenentatge és important. Els infants d’educació infantil apliquen des de petits el mètode científic: observen, experimenten, repeteixen les accions, canvien els Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

3 de 16


paràmetres, etc. Exemple: donar cops o llançar una joguina. Cal evitar desaprendre aquest mètode d’experimentació amb el pas dels anys.

Article relacionat : "Children's imitation of causal action sequences is influenced by statistical and pedagogical evidence” -

-

Ens explica una experiència amb alumnes de primària: a un grup d’alumnes se’ls va demanar que classifiquessin en dos grups els següents objectes: LLAPIS, PANTALONS, GOMA D’ESBORRAR, CAMISA, FULL i SABATA. La majoria dels alumnes van organitzar els objectes en: Objectes que utilitzo a l’escola: LLAPIS, GOMA D’ESBORAR i FULL Objectes que utilitzo per vestir-me: PANTALONS, CAMISA i SABATA. Només un alumne va organitzar d’aquesta altre manera: Objectes que es gasten: LLAPIS, SABATA i GOMA Objectes que s’embruten: CAMISA, PANTALONS i FULL. El sistema que utilitza aquest altre alumne per classificar els objectes, és totalment vàlid. No hem d’acceptar només com a vàlides respostes predefinides.

El cervell emocional - És molt important emocionar als alumnes per motivar-los per aprendre i continuar aprenent al llarg de la vida. Destaca tres conceptes: - OPTIMISME: voluntat de continuar vivint i procreant malgrat saber que la mort es inevitable. - NEOFILIA: aquells que són cercadors de novetats. - CREATIVITAT: un cervell optimista és més creatiu. - Per acabar un proverbi: << Escolto i oblido. Veig, llegeixo i recordo. Faig, practico i entenc.>> Lao-Tsé

Articles relacionats del mateix autor -

Límits en l'adolescència: http://www.edu21.cat/ca/continguts/830 Conductes arriscades: http://www.edu21.cat/ca/continguts/831

Altres materials -

Neuroscience: implications for education and lifelong learning. Informe que destaca avenços en la neurociència que tenen implicacions potencials per l'educació. Els autors de l'estudi, entre els que hi ha neurocientífics, psicòlegs i especialistes en educació, consideren que si s'apliquen de manera adequada, els impactes de la neurociència poden ser molt beneficiosos per a les escoles. L'informe argumenta que el creixent coneixement sobre com s'aprèn hauria de tenir un rol molt més important en la política educativa i en la formació docent. També planteja els reptes i limitacions de l'aplicació de la neurociència a les aules.

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

4 de 16


11.45 h Taula rodona Aprenentatge: Aprenentatge escolar: de la neurociència a l’aula. Nieves Maya (Colegio Carmelitas S.C. Vitoria); Ignacio Morgado (UAB); Carme Timoneda (UdG) Ignacio Morgado (UAB) -

-

-

Una anècdota: he ensenyat a parlar al meu gos. Jo li he ensenyat, però ningú sap el que ell ha après. Ens explica el paper dels astròcits - cèl·lules suport - en el subministrament d'energia per a les neurones. A través de la glucosa emmagatzemada en el cos humà en forma de glicogen i àcid làctic. Es creu que aquests dipòsits també estan relacionats amb la memòria. Hi ha dos grans tipus de memòria relacionats amb els aprenentatges: la memòria implícita i la memòria explícita. o Memòria explícita: permet comparar, relacionar, crear, etc. o Memòria implícita: relacionada amb les rutines i els hàbits, les repeticions. Present des de la infància i els aprenentatges que se’n deriven queden arrelats durant molt de temps. Defensa els aprenentatges que s’assoleixen a través de la memòria implícita. L’aprenentatge requereix activitat per part dels estudiants, no passivitat. Considera que un bon ensenyament fa disminuir les diferències entre els alumnes bons i els alumnes dolents. No hi ha estudiants dolents, sinó mals educadors.

Articles relacionats del mateix autor -

Claves científicas para una enseñanza de calidad. http://xurl.es/yk5in

Carme Timoneda (UdG) -

Considera que aprendre implica apoderar-se. Un cervell que s'apodera estableix connexions, es comunica, construeix estructures, treballa en xarxa. Apel·la a la neuroplasticitat del cervell dels alumnes d’educació infantil. Reafirma la relació entre cognició i emoció. La neurociència diu que primer sentim i després pensem. Si hi ha bloqueig emocional difícilment podrem aprendre res. Ens diu que aprendre depèn dels alumnes. El paper de l'educador és ESTIMULAR i MEDIAR. Cita alguns expert en el tema: Jagannath Prasad Das. Cal estimular en els alumnes els processos cognitius. Utilitza alguns vídeos per treballar amb alumnes de P5. Col·lecció: “El Fundi i el cervell”: cervell, llanterna, televisió, lloro i director orquestra. En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 1 - El cervell En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 2 - La llanterna En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 3 - La Tele En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 4 - El lloro En Fundi i el Cervell (Educació Infantil / P5) - Vídeo 5 - El director d’orquestra

-

Cal deixar pensar als alumnes. No hem de donar sempre la resposta o les premisses per fer una feina. D’aquesta manera anul·lem l’activitat de la zona prefrontal del cervell. Estratègies que cal potenciar a les escoles: o Aprenentatge indicatiu. Potenciar el paper de director d’orquestra. o Paper de l’educador com a mediador en els aprenentatges. o Simbolitzacions, metàfores. o Vivències Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

5 de 16


-

o Comunicació indirecta: empatia, llenguatge corporal, gesticulació, etc. Comenta els programes que duen a terme a la Fundació Carme Vidal: o Programa PASS d'Intervenció Cognitiva: Programa informatitzat d´intervenció cognitiva en lectoescriptura o Programa d'estimulació cognitiva COGEST: programa dissenyat per estimular els processos cognitius en edat infantil a fi i efecte de prevenir futures dificultats d´aprenentatge

Per a més informació: -

Fundació Carme Vidal: http://www.fcarmevidal.com/plantilla.php

Nieves Maya (Colegio Carmelitas S.C. Vitoria) -

-

A l'edat de 5 anys estan dissenyades gairebé totes les estructures bàsiques del cervell. La maduració del cervell depèn de la mielinització de les neurones. Destaca la relació del cervell amb supervivència. Quan estan cobertes les necessitats bàsiques podem dedicar-nos a aprendre. Qüestiona l’aprenentatge fragmentat per matèries o disciplines que es dóna a les escoles. Potser caldria enfocar els aprenentatges d’una manera més interdisciplinar. També proposa incorporar temes relacionats amb l’economia i la política per l’impacte que tenen en la nostra societat. El cervell s’activa quan realitzen accions determinades (destaca el paper de les neurones mirall) Cita el programa d’estimulació primerenca de Glenn Doman.

Aprenentatge

-

És el que millor fa el cervell. L’aprenentatge necessita temps per gravar-se. Amb períodes de descans, on no hi ha aprenentatge. Per tal d’evitar interferències o pseudo-aprenentatges. L’avaluació és el punt de partida per a la millora.

Emocions

-

Tots els processos cognitius tenen una base emocional. Treballant les emocions s’avança en els aprenentatges: reconeixements, recompenses, no penalitzar els errors, etc. No és convenient associar els errors o el fracàs amb emocions negatives Un estrès excessiu disminueix la capacitat dels individus per aprendre. Se sap que el cortisol bloqueja l’activitat de l’hipocamp i influeix negativament en la memòria i la gènesi de noves neurones. Tot i així un cert nivell d’ansietat ens fa ser una mica més productius.

Atenció

-

L’atenció és limitada i selectiva. L’atenció també és cíclica: forma d’ensenyar activa, dinàmica.

Memòria

-

Memòria explícita: episòdica, natural, coneixements. Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

6 de 16


-

Memòria implícita: motora, hàbits i habilitats. Memòria a curt termini: és la memòria de treball.

Alguns consells per millorar l’aprenentatge dels alumnes: Garantir certes hores de descans (permet consolidar els aprenentatges, mantenir les sinapsis neuronals, regenerar neurones, etc.) Assegurar nombre mínim d’hores de son: o Infantil: 11 hores o Primària: 10 hores o Secundària: 9 hores. Respectar els cicles circadians. Realitzar exercici físic regularment. Alimentació equilibrada. Ambient enriquit a casa i a l’escola. Aprenentatge actiu. Aprenentatge significatiu. Treball cooperatiu.

-

-

Per a més informació: -

http://www.innobasque.com/

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

7 de 16


Eix temàtic: Eix de la gestió de l’aula diversa. Espais, temps, currículum, agrupaments, docències, metodologies didàctiques, digitalització... al servei d’una aula polifuncional, diversa i flexible. 16.00 h Exposició - reflexió Aula: Avenços TIC al servei de la gestió Jordi Jubany (expert TIC a l'educació); Miquel Àngel Prats (Edu21)

de l’aula.

“No existe algo llamado aula de classe, porque el aprendizaje ocurre en una variedad de escenarios” Seymour Papert pioner en l’estudi de l’intel·ligència artificial. -

On som ara? Estem en una societat líquida, complexa i globalitzada El procés de digitalització fa que les persones siguin prossumidors (produeixen i consumeixen a la vegada) tant si és en positiu com en negatiu. Veiem una pàgina web on apareix un comptador de productes i serveis web que es generen o es consumeixen a Internet en temps real. Social media counts. http://www.natinnova.net/2012/01/social-media-count.html

-

Els humans generem cada dos dies tantes dades com des del principi dels temps fins al 2003. La funció de l’escola actualment ja no és ensenyar coses. Això ho fa millor la televisió o Internet. “Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologias, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo” Francesco Tonucci Aules d'arreu del món: http://www.slideshare.net/esltechnology/school-design-be-thechange#btnPrevious

-

-

La tecnologia ha vingut per quedar-se. La tecnologia la volem utilitzar per a construir coneixement, debatre, compartir, no com a objectiu o finalitat en si mateixa. Perquè val la pena que els nens vinguin a classe? Cita les “Flipped clasroom” com a model de treball a l’aula. No hem de confondre ser hàbil amb la tecnologia (configurar el programari, encendre i posar en marxa un dispositiu electrònic, connectar un cable, etc.) amb tenir bon criteri a l’hora d’utilitzar les tecnologies. Els nadius digitals no qüestionen tot allò que veuen, sinó que ho consumeixen directament. Per canviar, és necessari fer coses diferents. Cal abandonar la zona de confort. El problema no són només els ordinadors i la connectivitat. El problema és com ens enfrontem a la gestió del canvi. Estem davant un repte clarament adaptatiu. Actualment tenim aules del segle XIX, mestres i professors del segle XX i alumnes del segle XXI. Considera important la construcció de la identitat digital dels alumnes. La tecnologia ha d’estar al servei de la pedagogia. Destaquen la importància dels entorns personals d’aprenentatge. Ens parla de la Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

8 de 16


multitud d’eines que existeixen a Internet per cercar, llegir, organitzar, arxivar, compartir i col·laborar.

-

Els mestres han d’utilitzar noves estratègies metodològiques amb suport TIC. En relació a l’avaluació destaquen el paper dels portfolis digitals (e-portfolis) o dossiers personals d’aprenentatge. Destaquen la presència dels docents a les xarxes socials. Cal tenir actitud 2.0. Vídeo - A Day Made of Glass 2: http://youtu.be/jZkHpNnXLB0 Presentació de la ponència - http://www.slideshare.net/jjubany/avenos-tic-al-servei-de-la-gesti-de-laula Articles relacionats - El futur de l’escola continua sent digital. Miquel Àngel Prats. http://www.edu21.cat/ca/continguts/838

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

9 de 16


19.00 h Taula rodona Aula: Com implementar, gestionar i optimitzar l’aula polivalent Jordi Carmona (Escola Garbí); Blai Sotos (Escola Roser Capdevila); Teresa Terrades (Escola Inter-municipal del Penedès) Cal imaginar l'aula del s. XXI dins de l'escola? -

Podem considerar l'aula com qualsevol lloc on es produeix un aprenentatge. Cal aprofitar tots els moments. Voldríem una aula expansiva, projectada més enllà de les parets de la pròpia escola. Les aules són espais de vida: creixement, angoixes, aprenentatge, etc. Calen entorns de confiança per mobilitzar al professorat de secundària per tirar endavant projectes interdisciplinaris i projectes internivells.

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

10 de 16


Eix temàtic: Eix de l’orientació educativa. L’orientació educativa per a construir i reconstruir el centre orientador; l’acció tutorial i orientadora com a tasca de coresponsabilitat de tot l’equip docent; acompanyament sistemàtic, integral i personalitzat de l’alumne, acompanyament del grup classe...

09.00 h Conferència Acompanyament: Acompanyar en educació. Ignacio Calderón (UMA) -

Hi ha diferència entre educar i acompanyar? Quins alumnes hem d'acompanyar? Només hem d’acompanyar a l'escola? I quan estiguin fora del centre?

Preguntes formulades: 1. Quan orientem a un alumne conscientment o inconscientment li tanquem portes. És inevitable? 2. Podem acompanyar sense dirigir? Escoltem? Respectem? Motivem suficientment? 3. Es bo fomentar la resiliència dels alumnes? -

-

Considera la tasca d'orientar com a perillosa. És una feina molt gran, interessant i que permet fer moltes coses, però també pot tancar algunes portes. Quan orientem a un alumne el dirigim, li diem per on ha d'anar i inconscientment projectem el que nosaltres volem, en certa manera el limitem nosaltres mateixos. Destaca dues de les funcions de l’escola: FUNCIÓ SOCIALITZADORA i la FUNCIÓ EDUCATIVA Ara per ara les escoles estan assumint més un paper socialitzador que un paper educatiu o instructiu. A les escoles es reprodueixen els models social i cultural que actualment estan presents a la societat. De forma inconscient nosaltres imposen els límits als quals poden arribar els alumnes amb barreres d'aprenentatge. Orientar significa també crear les condicions necessàries perquè aquell alumne pugui progressar per si mateix. A les escoles continuen havent encara molts prejudicis. Estem condicionats fortament per la història prèvia que arrosseguen els nostres alumnes. A més determinades persones i col·lectius semblen estar condemnats a la exclusió per sempre (nacionalitat, nivell socioeconòmic, capacitats, etc.) Cal pensar abans de res en les repercussions que poden tenir les decisions o les coses que els hi diem als nostres alumnes. Arriba un moment en que l’alumne trenca amb el sistema i decideix que serà ell qui prendrà les decisions sobre el seu futur. Exemples: -

Manolo Tomàs: El seu professor de guitarra es posava una vena a la mà per ensenyar-lo a tocar la guitarra.

-

Hellen Keller: Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària.

-

Rafael Calderón: Trompetista malagueny amb síndrome de Down que ha aconseguit

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

11 de 16


salvar les barreres d’una escola excloent. Per a més informació: http://www.cinesin.net/calderon.htm - Cal que siguin els primers en la seva professió perquè algú els tingui en consideració? - Les famílies volen una educació igual per el seu fill. Volen que tingui les mateixes oportunitats. Destaca la importància del....I jo perquè no? - Defineix el concepte d’acompanyar des de diferents accepcions: o o o o

Acció de menjar d’un mateix pa. Estar o anar en companyia d’una o moltes persones. Anar amb algú per escortar-lo, custodiar-lo, fer-li costat, guiar-lo. En música: fer l’acompanyament musical (de la veu, d’un cant, etc.). Acompanyar un cant amb el piano.

Què és l'acompanyament? -

No m’expliquis el que faràs, sinó posem-nos a fer...ara!, ja! o o o o o

-

És fer amb... Des del compromís. En la realitat. Aprendre en acció (els dos). És un procés.

No només implica conèixer a la persona que has d’acompanyar, sinó reconèixer-la. L’important és qui i no el què. Tenim un nen (persona), i té algun tipus de discapacitat. La discapacitat en si mateixa és quelcom secundari. Cal ajudar a l’alumne a tenir veu pròpia. No podem negar-li la possibilitat de participar en qualsevol esdeveniment o activitat escolar. Per això cal trobar a la persona. Acompanyar és transcendir. Cal que nosaltres com a mestres canviem el xip. El canvi cal fer-lo a nivell personal, sobretot a l'hora d'interpretar qui és l'altra persona. Sovint pensem com ens els podem treure de sobre. Habitualment, a les escoles, s’afavoreix l'individualisme, es posen exàmens que no poden superar, se’ls exclou d’una manera o d’un altre, etc. Cal fer un canvi interpretatiu. Això implica acceptar incondicionalment a l’altre i fer-se còmplices.

De la etiqueta a l'acció? -

Ens cal reaccionar davant d’allò que és bo i el que és dolent. Un alumne explica: Jo se unes coses (bo) també hi ha coses que no se (dolent). Zona de desenvolupament proper (Lev Vygotski) Acompanyar és mediar entre el que un alumne sap i el que no sap. Destaca el paper de l’avaluació formativa en tot el procés d’aprenentatge. Acompanyar és resistir. Sentit d'aguantar. Lluitar contra l'opressió, cal que els docents, qüestionin constantment les estructures i els sistemes avaluació.

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

12 de 16


El paper de les famílies -

Cal implicar-les en tot el fa referència a l’educació dels seus fills. La família coneix més i millor a l'alumne que el professorat. Potser a vegades podem pensar que no accepten les dificultats dels seus fills, però realment per a ells no tenen cap tipus de limitació. Volen que tinguin les mateixes oportunitats que la resta. Les famílies no estan cegues però poden equivocar-se. Les escoles necessiten la participació real de les famílies, com a motors que impulsen els mecanismes de justícia social.

Per acabar... -

Val la pena deixar-se sorprendre pels alumnes. Educar no és classificar. La qualificació final és l’element distorsionador. Cal tenir present que el desenvolupament dels infants no és lineal. L'acompanyament és recíproc. És una tasca molt humana. Ningú educa a ningú, ningú s’educa sol, els homes s’eduquen entre ells. Acompanyar és l'habilitat de fonamentar els somnis. Somiar en el que es pot aconseguir. Quin acompanyament més bonic: estar en la ment d'altres persones. Els professors m'ajudaven a ser lliure. Quan em sentia acompanyat em sentia més lliure. Web personal: - http://www.the.uma.es/personal/ver/id/6

10.00 h. Taula rodona Acompanyament: Orientació, tutoria i acompanyament al servei d’un projecte de vida Joana Ferrer (Departament d’ensenyament) -

Les escoles han d’aconseguir l’adhesió dels alumnes al centre. Existeix connexió i permeabilitat entre els tres compartiments: Aprenentatge- Aula – Acompanyament. No els podem considerar com a compartiments estancs. Projecte de vida Defineix el concepte educar com a: nodrir, alimentar, fer créixer, ajudar a projectar la llum, mostrar el camí, donar sortida. Destaca com elements a tenir en compte en un model didàctic orientador: Cervell emocional. Pràctica continuada (hàbits). El bon estil docent. El valor de l'ambient, el context, la interacció.

-

Cal posar a l'alumne en situació de comunicació – acció. La tasca orientadora com a centre cal fer-la de forma holística. Cal tenir en compte diversos factors. Consisteix adquirir la capacitat d’anar construint i reconstruint sobre Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

13 de 16


-

la pràctica. Cal definir en el PEC el model orientador de centre que volem. Això implicarà duu a terme accions a nivell de centre, aula i individual. Destaca com a important definir uns criteris i uns indicadors de l'orientació en els centres. Cal aconseguir acompanyar als alumnes perquè decideixin aprendre i continuar aprenent.

Jordi Longàs (URL) -

Considera l’orientació com a feina de resistents. Ens explica algunes dades en relació a l’orientació en els centres catalans: o Ens diu que durant força temps s'ha enfocat el treball dels departaments orientació des d'un punt de vista clínic. o Reflexiona sobre el nombre mínim de tutories que caldria realitzar per fer una bona orientació. o Les hores de tutoria sovint s'atorguen a professorat novell en les escoles públiques. o Els professors es queixen de les famílies, però realment tenen poca informació sobre les mateixes. o Tampoc recorden els alumnes que han tingut amb dificultats. o Es pregunta pel paper dels EAP's com a suport a l’orientació en els centres. o Els centres no saben que és el que fan, on van els alumnes que suspenen i marxen de l'escola.

-

Acompanyar és personalitzar l'aprenentatge Cal afavorir un entorn acollidor en les escoles. El repte és aconseguir que els alumnes pensin de l’escola on han anat que és el millor lloc on han viscut. S’ha de garantir reequilibri social dins del propi centre. Ens parla de la tutoria difosa: tothom és tutor d’un grup d’alumnes. Cal aconseguir que cada nen/a tingui un adult de referència en el centre. I si preguntem uns anys després als nostres alumnes: de qui t’enrecordes de l’escola? Destaca la importància del coaching per a tutors i alumnes. Lligams de confiança entre els docents d'un mateix grup. Cal que els departaments d’orientació no donin tanta importància a la diagnosi i avancin cap el: aprendre a interpretar les dificultats dels alumnes amb els que treballen.

Antonio Medina (Salesians de Badalona) -

Estant elaborant un document sobre acompanyament a les seves escoles. Cal pensar molt bé en els acompanyants (professors) que poden fer els reforços o les orientacions als alumnes, no tothom pot fer aquesta feina de forma adequada. Els docents també carreguen amb la seva motxilla personal.

Montserrat Oliveras (Educaweb) -

Interpel·la a l’audiència dient que en alguns casos els “muds” són els professors. Manifesta la preocupació dels alumnes alhora d'escollir itineraris de formació. En Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

14 de 16


-

aquests moments els orientadors han d’ajudar-los a que prenguin decisions. Cal preocupar-se per com els alumnes s'informen, el que veuen, el que senten, etc. És important refermar la confiança dels alumnes perquè tinguin aspiracions professionals.

Propostes concretes per l’acompanyament als centres -

Capacitació de l'acció docent des de la pràctica. Incorporar l’acompanyament i l’orientació en els programes de màster i els estudis de magisteri. Repartiment equilibrat de les tutories en tots els nivells. Tenir el Pla d’Acció Tutorial (PAT) elaborat. Cuidar els traspassos d'informació entre els tutors/es en els canvis d’etapa. Cuidar les transicions dels alumnes d’un nivell a un altre, evitant que es vagin perdent pel camí. Calcular la càrrega horària necessària per fer una bona orientació en el centre. Cal que sigui una política de centre.

Millores concretes per l’acompanyament als centres -

Cal reflexionar com a centre sobre el model orientació que existeix a l'escola. Formació conjunta com a claustre. Cal orientar el projecte de vida dels alumnes com a centre. El moll de l'os es l'orientació en la millora dels aprenentatges.

12.00 Contrast d'idees sobre l’Acompanyament

Pepe Menéndez (Jesuïtes Educació); Jordi Riera (URL) En quins aspectes hem d'acompanyar als nostres alumnes? -

-

Cal que acompanyem a la persona, no a l'estudiant. Sovint depenent de l'etapa educativa posem més èmfasi en un aspecte que en l’altre. Durant els primers anys d’escolarització s’acompanya més a l’infant com a persona i en etapes posteriors (ESO i batxillerat) s’insisteix més en aspectes més acadèmics. En relació als alumnes amb moltes matèries suspeses, ens cal primer recuperar l'autoestima de la persona. Després ja podrem treballar els aspectes més acadèmics.

Hem d'acompanyar en les mancances d'aprenentatge? -

Hem d’anar acompanyant en la vida. Cal estar disposat a veure que em passarà a mi mateix durat l'acompanyament. Destaquen la importància del coaching per als tutors. Conèixer les pròpies emocions, ens permetrà gestionar a les persones d’una millor manera. Les respostes cal que les trobin els acompanyats. El model serveix per alumnes i per professors.

On ens posicionen els tutors com acompanyants? -

Com en un acompanyament en jazz: la creativitat del solista és sostinguda i acompanyada amb els altres instruments. Ens cal esbrinar perquè un alumne no estudia o no treballa. A vegades som poc Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

15 de 16


-

exigents durant les juntes d'avaluació. Els educadors han de servir com a exemple d'esforç. Difícilment ho faran ells si no ho veuen en nosaltres.

Com acompanyen als alumnes que no tenen dificultats d'aprenentatge? Però qui son aquests? Els que no tenen dubtes? Són els que estan callats i no donen problemes? Són els que treuen bones notes? -

Qui no té actualment dificultats d'aprenentatge? Tothom en té. El repte és anar superant-les.

Quines preguntes els mobilitzen? -

Podem dotar-nos d'estructures en els centres per atendre la diversitat però cal que primerament entenguem quin tipus de model o filosofia educativa tenen els propis educadors (la riquesa de l'aprendre, de compartir, de créixer conjuntament, etc.) No és convenient tecnificar l'acompanyament. A vegades fer la diagnosi, ens permet accedir a determinats recursos (EAP, CSMIJ, Aules d’acollida, beques, etc.)

Com ho reflectim en el PEC? -

Totes les escoles que tenen “ganes” en la personalització, en fer l’acompanyament ja ho tenen definit en el PEC. Primer de tot cal tenir gana! Cal definir el model d'acompanyament, però no ens hem de limitar a deixar-ho només per escrit. Autenticitat de l'experiència entre educant i educador. Potser caldrà trencar algunes estructures. No som organitzacions que anem aprenent amb el temps, dedicant-nos a l'educació com ens dediquem. Alinear emocionalment als claustres abans de començar una jornada. Després ells ho haurien de fer amb els alumnes. Aprofitem la interdisciplinarietat. Qui acompanya als qui acompanyen? Un altre acompanyant.

13.30 Clausura del Congrès AAA -

Millora de les competències professionals dels docents. Detecció precoç de les necessitats d'aprenentatge. Lectura com a eix vertebrador en totes les àrees Didàctica a les aules. Simplificació del currículum. Avaluació formativa. Impuls i organització de gestió autònoma dels centres. Lideratge dels equips directius. Seguiment de l'evolució acadèmica de l'alumne. Donar respostes ajustades a les necessitats dels alumnes i dels centres. Reincorporació al sistema educatiu dels alumnes que marxen.

Aprenentatge, Aula i Acompanyament. Resum de la jornada

21/10/12

16 de 16


Resum de la Jornada AAA  

Resum de la Jornada Aprenentatge-Aula-Acompanyament

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you