Issuu on Google+

Cosmo Caixa Barcelona 24/10/2012

Resum de la jornada

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

1 de 15


09:30 Acte d’inauguració Gerard Ardanuy. Regidor d’Educació i Universitats. Ajuntament de Barcelona - Agenda digital europea: https://agendadigital.gob.es/ - Alfabetització digital. Lideratge tecnològic. Cal extendre la visió de la tecnologia com a oportunitat a tots els cercles de la comunitat educativa. Ha de deixar de ser el tema d’uns pocs. - En l'àmbit de la FP: formació semipresencial (online) - Audiència pública dels joves de BCN, aposta per les noves tecnologies (moodle, QR, galeries d'imatges) - Estratègies educatives per a l'ús de les xarxes socials.

10:00 Benvinguda Miquel Àngel Prats. Director de l’ITworldEdu 2012. - Explica un conte d’un home i d’un savi: la falguera i el bambú. Fa una comparació dels educadors i l'ús de les tecnologies amb el creixement d’una falguera i d’un arbre de bambú. No hi ha res que s’aguanti sense unes bones bases.

10:15 Conferència plenària Enrique Dans. Professor de Sistemes d’Informació en IE Business School. “L’impacte de les Xarxes Socials en l’àmbit educatiu i empresarial” - Blog personal: http://www.enriquedans.com/ - A partir d’un missatge que li fan arribar a través de twitter ens mostra un fragment d’un llibre de text de l’editorial Anaya relacionat amb la pirateria a Internet.

-

A partir del fragment, ens explica que va escriure un article al diari “Expansión”.

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

2 de 15


-

-

-

Ens mostra les estadístiques de visites del seu bloc durant els dies de publicació de la columna al diari. Interpel·la a l’audiència fent les següents preguntes: Què està passant a les aules? Quines metodologies utilitzem a l’hora d’ensenyar, i com estan evolucionant? A quins nivells? Estem vivint una evolució o l’estem deixant passar? Vinyeta relacionada amb les proves PISA. No sembla que els resultats siguin gaire bons per a Espanya.

Examina les metodologies que s’utilitzen i la seva evolució per poder extreure alguna idea clara. Fent referència a l’abans... aprendre era sinònim de memoritzar. L’accés al coneixement era un recurs escàs. Tenir accés a la informació era difícil i el coneixement es feia accessible a través dels llibres. El llibre és un recurs per a “empaquetar el coneixement”. Tenir èxit estava relacionat amb la capacitat de retenir i memoritzar coneixements. El professor reforçava aquesta línia unidireccional. Pels alumnes és més fàcil, només escoltaven.

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

3 de 15


-

-

En un món com l’actual on existeix accés a Internet, aquest mètode és ineficient. Fins i tot es pot parlar de ridícul. Quan proposem un exercici als nostres alumnes, com per exemple: quines varen ser les causes de la Primer a Guerra Mundial? Els nostres alumnes ens demostren que la informació és fàcil d'aconseguir i ens entreguen treballs enormes basats en el copiar i enganxar. En el millor dels casos milloren una mica l'aspecte del treball. Però nosaltres com a professors els suspenem. Els nostres alumnes es desmotiven i s’avorreixen profundament... Crítica el model d'empaquetat del coneixement en format de llibre de text. http://www.youtube.com/watch?v=rytmaKmRgEE

-

-

-

Parla de l’arribada d’una nova generació de joves. La generació Y. Els nascuts entre els anys 1982 i 2000. Una generació que ha tingut des de sempre accés a Internet i que sempre està connectada a la xarxa. Una generació decididament diferent.

Ens explica com es treballa a l’escola de negocis. El mètode que s’utilitza és l’estudi de casos. Comenta les dificultats del com aprendre a redactar-los. Bàsicament es demana als alumnes que analitzin una situació empresarial històrica i es preparin per a discutir-la a classe. Es pretén potenciar la presentació d’idees, la comunicació, el lideratge... Tot i així, diu que aquest sistema també està en crisi. Ja que els alumnes també tenen accés a les "Tiching notes" dels casos i poden venir molt més preparats a l’aula. Ell proposa “Matar al caso”, no així l’educació basada en l’estudi de casos. http://youtu.be/NcoDV0dhWPA. Ah! Es que jo tinc un màster.

-

-

Proposa als alumnes que utilitzin blogs per treballar els casos a través de fòrums de discussió, repositoris externs, compartir fils RSS, etc. Utilitzar sistemes en obert com els blogs millora la visibilitat dels alumnes i de la institució. Com es dertermina la visibilitat d’una institució? El nombre d’enllaços entrants és el que fa pujar a l’escala de google. El professorat pot fer servir altres eines o dimensions per avaluar als seus alumnes (comentaris que provoquen, entrades que realitzen, enllaços entrants, etc.) Destaca la importància del que diuen els alumnes en facebook sobre l’escola de negoci. Facebook s’ha convertit en una eina molt potent. Els alumnes creen grups de discussió al Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

4 de 15


-

-

voltant d’un tema de classe. Cada vegada més les coses que es fan dins de l’aula surten fora. Emfatitza la importància treballar amb continguts oberts. Ens explica el seguiment que fan els alumnes d'una classe a través de twitter. En ocasions el professor fa participar a convidats en les sessions de twitter. Els temes i les condicions de participació s’acorden prèviament amb el convidat i amb els alumnes. Internet actua com a element tranversal a l’educació. El docent treballa com a supernode.

I a les escoles que podem fer? - Cal tenir present que el professor segueix sent fonamental encara que hagi canviat el seu paper. - Cal formar al professorat. No es necessiten professors que siguin enginyers de software. No cal que estiguin a l'última en tot. Només els hi calen coneixements bàsics del treball en xarxa, maneig de repositoris, blogs, fòrums, documents compartits i d’altres eines per millorar la productivitat. L’alfabetització digital del professorat és important però no únicament això. Les TIC són eines i prou. - Cal que el professorat tingui molt clar el temari que ha d’impartir, des del principi fins al final i que conegui tots els recursos que existeixen a la xarxa. Notícia del diari ABC: “Así consigue Finlándia ser el número 1 en la Educación en Europa” http://www.abc.es/20121008/familia-educacion/abci-consigue-finlandia-numeroeducacion-201210011102.html -

-

-

-

-

-

El professorat actua com a gestor de continguts: seqüencia el temari, anota esdeveniments a l’agenda, assenyala les fonts principals, proposa preguntes, elabora bancs de conceptes per a la recerca, etc. Vincular fonts contraposades. Els alumnes recol·lecten continguts, presenten treballs i indiquen les seves fonts, resolen dubtes, escullen les eines amb les que volen treballar, discuteixen, comenten i presenten la informació. Potenciem d’aquesta manera també valors: el compartir, el respecte, la pluralitat, etc. El professorat no competeix amb l’alumnat amb les eines, formats o fonts d’informació que coneix. Actua com a guia i expressa els seus coneixements específics i emet un judici crític sobre la informació que se li ofereix. Creu i potencia les habilitats dels seus alumnes Explica i difon els bons treballs dels seus alumnes. Destaca la importància de la utilització de Wikipedia. Ressalta el valor dels errors que pugui tenir per a treballar sobre ells. Estadísticament no conté molts més errors que d'altres enciclopèdies. És important no utilitzar eines tancades com moodle, blackboard, etc. Els alumnes només utilitzen aquestes eines en institucions educatives (escoles, universitats). La seva estructura no aporta res als alumnes i dificulta el desenvolupament d’algunes habilitats i l’alfabetització digital. Cal potenciar la utilització d’eines que treballin directament en el núvol (blogs, eines col.laboratives) i que el treball que realitzen el comparteixin. Per construir les habilitats que necessitaran en el futur cal fer-los tocar la informació, compartirla, discutir-la, etc. No es tracta de deixar-los sols davant la immensitat d’internet. Cal fer un acompanyament també en aquest aspecte. El professor ha de suggerir enllaços a llocs on sap que la informació és de qualitat. El canvi real és fer servir dins les aules la interacció que normalment utiitzen en el seu món real. Are your ready for this?

12:35 Presentacions de bones pràctiques. Francesc Busquets. Àrea de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (Departament d’Ensenyament). “Marsupial: Model d’interoperabilitat entre EVAs i recursos editorials”. Correu electrònic: fbusquets@xtec.cat Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

5 de 15


-

-

-

-

1

Se’ns mostren els principals eixos d’actuació del Programa eduCAT 2.0. 1. Optimitzar recursos i completar infraestructures de tots els centres (aules digitals i connectivitat avançada) 2. Impulsar la maduresa de les TIC als centres a través de l’elaboració del Pla TAC de centre1. 3. Promoure competència digital dels alumnes. 4. Definir i formalitzar les competències digitals del professorat. Metodologies. 5. Definir i implantar el sistema d'informació integrada de centre: gestió acadèmica, EVA, dossier digitals d'aprenentatge de l’alumne/a. 6. Dispositius digitals de l'alumnat: nou material digital. 7. Vetllar per la inclusió i evitar l'escletxa digital 8. Facilitar l'ús dels recursos educatius digitals. En relació als recursos educatius digitals, se’ns exposen dos tipus de categories: els recursos educatius en obert i els recursos educatius editorials. Recursos educatius oberts  Material d'origen divers, normalment amb llicències que permeten la reutilització i l’adaptació a necessitats específiques concretes.  El xtec disposa d’aquests portals amb recursos educatius oberts: Alexandria, Quaderns virtuals, ARC, Merlí, edu365.cat, etc.  Destaca alguns projectes nacionals i internacionals: oercommons.org, Agrega, Hewlett foundation, Wikibooks... Recursos digitals editorials  Sector en ràpid creixement i evolució.  Produccions amb segell de qualitat editorial.  Diversitat de formats, suports, dissenys didàctics i models d'us. Protocols d'interopeabilitat "Marsupial"  Definició d'un conjunt de models d'accés i empaquetament de recursos educatius digitals, i interacció d'aquests amb entorns virtuals d'aprenentatge (EVA)  Basat en estàndards (SCORM, WSDL, SOAP...). La idea es que qualsevol material pogués funcionar en qualsevol plataforma.  Objectius: Facilitar la integració dels recursos editorials amb els entorns virtuals d’aprenentatge de les escoles. o Estructurals en seccions desagregades. o Accessibles mitjançant identificació única de l’alumnat. Recopilar i integrar als EVA els resultats d'exercicis i altres interaccions generades en els recursos digitals.  És un model proposat i mantingut pel Departament d'Ensenyament, amb participació del sector editorial i empreses proveïdores d’EVAs. - Quins són els components de “Marsupial”? Són un conjunt de formats i protocols de comunicació:  Format d'empaquetament RSCORM (SCORM remot). Els recursos digitals estan allotjats en la web de l’editorial. SCORM es un vector que recondueix a la plataforma a aquesta web.  Format d'empaquetament RCONTENT (Contingut remot)  Servei Web d'informació d'estructura de llibres.  Servei Web d'autenticació.  Servei Web de seguiment.  Format d’importació de credencials d'accés. - També existeixen tota una sèrie d’implementacions de referència obertes: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/TAC/TAC_1.pdf

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

6 de 15


-

 Simulador editorial marsupial (MPS) Client marsupial per moodle 1.9. Durant els mesos de novembre-desembre esperen posar a disposició la versió per a moodle 2.0+ Esquema de funcionalitats de Marsupial:

-

On es pot obtenir més informació:  LaFarga.cat: Codi font, documentació tècnica, fòrum tècnic, notificació de canvis i noves versions. http://projectes.lafarga.cat/projects/marsupial  Github: Mòdul RGRADE de visualització de resultats de recursos remots, elaborat per Text-La Galera. https://github.com/imartel/Rgrade  Àgora: Guies pas a pas per al professorat i administradors d'EVA, preguntes freqüents, fòrum de suport. http://agora.xtec.cat  Quina serà l’evolució futura de Marsupial?  Institucionalitzar l'àmbit promotor dels protocols, comptant amb la participació activa dels sectors implicats.  Definir un perfil d'aplicació propi de l'estàndard IMS GLC Common Cartridge.  Definir i implementar protocols de gestió d'identitats.  Millorar les implementacions de referència amb noves funcionalitats.  Investigar i adaptar els protocols d'interoperabilitat als suports i formats emergents (tauletes, WebTV, consoles, dispositius mòbils...)

Presentacions de bones pràctiques. Frank Sabaté . Escola Projecte. “RO-BÓTICA: El saben aquell que diu que és un robot que entra en una escola,...”. Correu electrònic: franksabate@escolaprojecte.cat -

Els robots són una eina d’estimulació de la creativitat des d’infantil. La robòtica estimula la creativitat. Utilitza scratch com a eina de programació per a nens. El procés que segueix l’infant és: imagina, crea, juga, participa, reflecteix, (imagina,...). Robots recomanats:  Infantil i cicle inicial: Bee-boot

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

7 de 15


  

Cicle Mitjà i superior: LEGO WeDo. És compatible amb scratch i OLLO. Cicle Superior i ESO: LEGO Mindstorms ESO-Batxillerat-Cicles formatius: Placa de control Arduino.

13:10 Taula rodona. “El valor de les TIC en l’ensenyament. Ramón Roy. Director del Servei d’Ensenyament d’itteria Correu electrònic: ramon.roy@aventia.com -

-

Considera les TIC a l’ensenyament com una història interminable d'un sistema complex (TIC) dins d'un altre sistema complex (educació). Repassa els estudis i programes que s’han creat a Catalunya durant els darrers 27 anys i els seus responsables: 1985-2004

2004-2007

2007-2012

Programa informàtica educativa (Martí Vergés)

Àrea projecte TIC per l'educació (Orland Cardona)

Àrea de tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (Jordi Vivancos)

XEBA XTEC Edu365 Computer labs per school Teacher’s training I

-

-

-

-

ICT Architecture: “from computer labs to IT in the classroom” Project Heura Edu365 II Edu3.tv Forums temàtics Teacher’s training II

-

Educat 1x1 XTEC II Alexandria Agora Merlí

Són sistemes complexos perquè impliquen a persones (alumnes, professors, famílies, administració) i les relacions que estableixen entre elles. Exposa els factors on s'ha d'invertir per canviar sistemes complexes:  Recursos (telecomunicacions, hardware i software)  Formació del professorat (inicial i continua)  Incentius. És la clau del canvi a gran escala en organitzacions complexes. Moltes vegades es fracassa perquè s’inverteix en maquinari i capacitació però no en incentius. En recursos s’hi ha invertit molt però cal continuar invertint. Cal posar èmfasi en què ensenyem i com avaluem.

Narcís Vives. Director i President de la Fundació Itinerarium - Explica què és la Fundació Itinerarium a partir d’alguns projectes que desenvolupen:  Xarxa iEARN (International Education and Resource Network) http://www.iearn.cat/  L'atles de la diversitat http://www.atlasdeladiversidad.net/ca/node  Ashoka http://spain.ashoka.org/  Up social http://upsocial.blogspot.com.es/ - Explica quina és la missió de la Fundació: Millorar l’abast i la qualitat dels processos educatius i socials a través del treball col·laboratiu i en xarxa i la innovació pedagògica i tecnològica. Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

8 de 15


-

-

El repte que tenim és formar ciutadans i ciutadanes amb capacitat d’emprenedoria i d’innovació. Cal recolzar als emprenedors. Imatge: salt en perxa. Podem ajudar a saltar però el realment important és que saltin sols. Ens mostra un esquema on es descriuen els estadis de capacitació i integració de les TIC a l’aula:

-

-

-

-

-

-

Ells proposen la creació d’entorns d’aprenentatge motivadors que:  Estiguin centrats en l’aprenent i potenciïn les seves capacitats d’emprenedoria.  Siguin inclusius i atenguin les diferències individuals.  Estiguin basats en el treball en equip a l’aula i el treball en xarxa amb altres centres. Proposa que com a educadors podem aprofitar-nos del potencial de l’aprenentatge a través de telèfons mòbils (Mobile Learning). Destaca la importància del projecte EduLOC2, aprenentatge basat en geolocalització, que vincula els aprenentatges dels alumnes amb el coneixement del territori. Exposa l’experiència que han dut a terme tres centres. Cada escola prepara un itinerari per la seva ciutat i el comparteixen amb la resta d’escoles que estan amb ells a la xarxa. Altres exemples:  El mòbil, la màquina del temps. Projecte d’aprenentatge servei (APS) per alumnes de la unitat d’escolarització compartida de l’Afrau (Solsona). Els alumnes elaboren un itinerari per a dispositius mòbils amb l’objectiu de fer conèixer el poblat ibèric de Castellví. Convida als assistents a participar en un nou projecte de mobile learning en el seu municipi o barri.

Jordi Vivancos. Cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament.

2

http://fundacioitinerarium.org/eduloc/

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

9 de 15


-

-

-

Reflexiona sobre el marc normatiu existent al voltant de les TAC.Les TAC apareixen constantment referenciades a la normativa ja que esdevenen un dret per a l’alumnat des del 2009. On?  Llei d’Educació de Catalunya (LEC)  Decrets curriculars. Currículum de les diferents etapes educatives.  Resolucions sobre l'organització i funcionament dels centres d’inici de curs.  Llei orgànica de protecció de dades i llei de propietat intel·lectual. Destaca la utilització de les TAC a tres nivells:  Nivell aula: cal utilitzar-les com a recurs, objecte d'aprenentatge i context d'aprenentatge.  Nivell centre: amb el Pla TAC de centre. Indicador del lideratge de la maduresa del centre educatiu, gestió i seguiment de l'aprenentatge (EVA ERP -DPA)  Nivell sistèmic: recau sobre l’administració com a responsable de l’elaboració del Pla director TAC: regulació i orientacions de la competència digital (alumnat-docent), priorització infraestructures i serveis telemàtics, interoperabilitat de continguts, R+D+I en TAC. Considera el valor afegit de les TIC en l'ensenyament segons:  l'alumnat: implica aprendre més, millor i de forma diferent.  el professorat: implica dominar les TAC com instrument docent i d'innovació metodològica.  els centres: implica promoure l'ús estratègic i eficient de les tecnologies per millorar els resultats escolars.

15:30 Presentacions de bones pràctiques. Carles Suero i Ramon Martí. UPCnet. “Un alumne una tauleta a secundària. Nous contextos d’aprenentatge a les escoles Garbí Pere Vergés”. - Ens presenten els serveis que ofereix l’empresa UPCnet a nivell d’escoles, universitats i empreses. Línia de temps de l’empresa.

-

Exposen el recorregut realitzat per les escoles Garbí Pere Vergés fins arribar a la utilització de l’iPad per a tots els alumnes d’ESO en dos dels seus centres.La primera decisió que cal prendre és : tauleta o ordinador? Trien tauleta. Quina?

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

10 de 15


-

Destaquen el paper de l’empresa Apple ja que els oferien formació, suport tècnic i la oportunitat de treballar amb altres escoles europees. La proposta d’Apple és més educativa, altres empreses es centren més en les característiques tècniques del producte. L’Ipad permet que els professors no es preocupin de la tècnica i es dediquin a la pedagogia. Web del centre: http://www.pereberges.cat http://www.lavanguardia.com/vida/20120712/54324807677/ipad-escuela.html

-

-

El projecte ha estat possible gràcies al treball coordinat de l’escola amb els proveïdors: UPCnet, editorial Cruïlla i Apple. Cal determinar el que saben fer molt bé i el que no saben fer. Pel que no saben fer bé compten amb els partners. Expliquen el context inicial del qual partien:  Infraestructura: disposen de carros mòbils clàssics, PDI’s o projectors, aules informatitzades.  Continguts: es treballen a partir de moodle (Garbí Virtual) i els llibres de text.  Cultura d'organització: 1 professor/a =1 portàtil, la normativa interna és flexible.  Intenció didàctica: no hi ha llibertat de càtedra, seqüències didàctiques i elements de context. Calia fer un canvi, el model on s’utilitza l’ordinador s’esgota... Expliquen algunes característiques de la direcció i gestió del projecte i els grups de treball que es van crear:  Equip tècnic: les escoles necessiten la participació de socis que resolguin els aspectes tècnics concrets (manteniment i instal·lació de servidors, connectivitat, programari, navegació, etc.)  Comissió de formació: que es va formar en aspectes tècnics, metodològics i en nous processos.  Comissió de reutilització: amb la idea d’allargar la vida útil dels llibres actuals com a mesura de contingència.  Equip de continguts: van treballar per matèries a nivell de departaments didàctics i a nivell transversal la competència digital.  Drets i deures i normativa: es va haver de modificar la normativa interna del centre, donant-li un caràcter més flexible, ètica i operatiu.

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

11 de 15


-

Conclouen que les escoles depenen dels seus socis i proveïdors, i han d'aprendre a gestionar-los. Porten una experiència de dos mesos. Han tingut molt poques incidències d’ús i a nivell tècnic l’experiència està resultant molt positiva.

16:05 Presentacions de bones pràctiques. Juan Ramón Alegret. Microsoft. “Innovacions TIC al servei de l’Aprenentatge”. - Enumera algunes tendències clau que estan transformant l’educació actualment:  Innovació docent.  Fer més amb menys.  Personalització.  Empleabilitat.  Urgència per a dur a terme els canvis  Revolució dels continguts digitals. - Ens parla d’alguns programes orientats a la formació del professorat en noves tecnologies totalment gratuïts:  www.pil-network.com  www.pilsr.com - Existeix un test d'avaluació per als centres que es pot realitzar via web. Després de realitzar el test et donen algunes recomanacions. Aquest test segueix les directrius de la UNESCO. - Ens comenta algunes de les darreres novetats: Completada la compra d’Skype Barnes & Noble Nook

-

New Cloud Computing Era On Windows Server

-

-

Perceptive Pixel Yammer O365 per a l’educació

Les Apps més utilitzades pels estudiants durant els darrers mesos són: word, skype, excel, powerpoint. En la nova versió de Windows 8 s’han potenciat els següents aspectes: Consum Tàctil Bònic Apps Company

-

Nuevo Bing Outlook.com SkyDrive Pro (7 Gb gratuïts) Xbox Smart Glass

i Creació i Ratolí, teclat i tinta electrònica i Funcional i Software i Primari /Productivitat Bateria de llarga durada Prim i lleuger Connectat al núvol

El llançament de la nova versió de Windows es realitzarà el proper dia 26 de novembre. Més de 115 dispositius nous (televisors, ordinadors, tablets, telèfons, etc.) es llançaran al mercat de forma paral·lela. Ens presenta Microsoft Office 365 per a educadors. L’eina es gratuïta i manté la privacitat dels usuaris. Inclou els següents programes: Office professional, Exchange Online, Lync Online i SharePoint Online. Aquestes eines permetran:  Integrar el correu electrònic en les xarxes socials.

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

12 de 15


    

Compartir calendaris, recursos, sales, aules, etc. Dur a terme classes, tutories i reunions on-line. Integrar una bústia de veu amb el correu electrònic. Crear una xarxa social i espais de col·laboració dins d’un portal amb un disseny avançat. Edició simultània de documents, facilitant el treball en grup.

Sven Huber, Toni Montserrat, Daniel Julià, Gerard Corriols. “Boolino. Entusiasmem als nens per la lectura”. -

-

-

-

És una xarxa social per a pares (i persones que es dediquen a l’educació de nens de 0 a 12 anys) dedicada a la lectura.www.boolino.com El seu objectiu és apropar la lectura als més petits i que s’entusiasmin . Llegir desenvolupa el pensament. Llegir és absorbir la vida. Parteixen del pensament que cada nen és únic per l’edat, pels gustos i pel nivell que té de lectura. Quan et dones d’alta a la pàgina pots crear el perfil del teu fill i la plataforma li recomana llibres segons les seves característiques. Descobreix: Hi ha més de 41.000 llibres infantils. Comparteix: Es poden valorar i deixar ressenyes que veurà la comunitat. Crea: pots crear una biblioteca pròpia. Deixa’t aconsellar: per les opinions d’amics, d’experts i de membres de la comunitat Boolino. Té tres canals:  Bloc. Espai per a compartir idees. Entrevistes a autors, il.lustradors, llibreters. Articles d’actualitat.  Agenda. Es publiciten esdeveniments i activitats culturals: conta contes, tallers,...  Llibres. Base de dades de llibres infantils, classificats per edat recomanada, per preferències o temàtiques i per paraules clau.

17:40 Conferència plenària. Francesco Tonucci. Investigador i responsable del Departament de Psicologia de la CNR, Institut de Psicologia de l’Educació. “Una escola per a tots en l’època digital”

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

13 de 15


-

-

-

-

-

-

-

-

-

Va treballar com assessor de la Diputació de Barcelona per al projecte “Ciutat dels Infants”. Ens parla de la soledat que experimenten molts infants i joves actualment. Utilitza com a exemple el telèfon mòbil. Per a ell, els telèfons mòbils que regalen els pares als seus fills/es són testimoni de la desconfiança que tenen els pares sobre ells. Només es té la intenció de tenir-los controlats en tot moment. Seria millor deixar-los sortir sols i dialogar amb ells quan tornen sobre què han fet. Apareix una imatge amb tres joves que utilitzen mòbils. Estan junts, però per a ells es més interessant comunicar-se a través del telèfon. L’escola actual està patint com mai abans: no li agrada als alumnes, no li agrada a les famílies, no li agrada als mestres. Explica que és normal que als infants no els agradi l’escola. A l’escola s’avorreixen. Això demostra que el model d’escola que tenim no funciona. A les famílies tampoc els agrada l’escola dels seus fills. Abans existia una aliança entre l’escola i la família, la relació era recíproca. Ara en qualsevol moment tothom està disposat a emprendre accions legals i represàlies. Destaca la importància de fer entendre i explicar a les famílies tot allò que volem fer amb els seus fills. Continua dient, que el model d’escola que tenim tampoc agrada als professors. S’han incrementat el nombre de malalties relacionades amb la docència i el nombre de baixes és cada cop més freqüent. Es pregunta si no era millor l’escola d’abans?. Afirma que era una escola per a uns pocs. Molts es perdien pel camí i optaven per anar a treballar o la formació professional. Només continuaven aquells que havien tingut una bona educació a casa seva. Només es demanava a l’escola que completés l’educació bàsica que ja s’iniciava des de casa. Ara oferim una escola per a tothom, però en moltes cases no hi ha llibres, no es llegeix, no s’escriu, no es conversa prou... Només es mira, s’escolta...la tele, l’ordinador, etc. Com a professors anem perdent alumnes pel camí. Però val la pena tenir present aquesta altra idea al llarg de la vida d’un docent: “No vaig perdre cap alumne/a dels que em van tocar...” En relació a la tecnologia creu que la seva riquesa actual obliga a canviar l’escola. Actualment, l’escola no pot competir amb l’ordinador o la televisió a l’hora de fer arribar informació als alumnes. Les tecnologies empenyen a les escoles a escollir i definir la seva missió. Han d’ajudar a les escoles a convertir-se en escoles per a tothom, escoles estimades per cadascun dels seus alumnes i considerades com a pròpies per ells. Les escoles han d’assegurar les bases culturals dels seus alumnes. No podem acceptar frases com: es que no em segueix... es que aquest alumne no té les bases suficients... Cal preguntar-se doncs, qui ha de seguir a qui? L’alumne a l’escola o l’escola a l’alumne? Creu en una escola científica, cooperativa, creativa, democràtica, acollidora, que rep, que escolta. Pensa que les escoles han d’oferir als seus alumnes un ventall ampli de llenguatges. Somia amb una escola de tallers i laboratoris, sense aules. A la vida real no hi ha aules.

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

14 de 15


-

-

-

-

-

Reflexiona al voltant de l’entrada i sortida del professorat a les aules. Se’ls demana als nois i noies que amaguin el llibre de text, que canviïn de manera de pensar, de manera de fer i treballar. Els alumnes necessiten uns minuts per entendre-ho. De fet no entenen perquè es produeixen aquests canvis en els mètodes de treball, però han sabut adaptar-se. Insisteix en el paper dels mestres a l’hora d’ajudar als alumnes a identificar les seves pròpies capacitats i quina és la millor competència que té. Afirma que com a mínim sempre existeix alguna en la que destaquin. Cadascú ha de ser el millor en allò que pot ser-ho. D’aquesta manera aconseguirem tenir adults competents i feliços en el futur. Qüestiona els programes de formació professional actuals, dient que s’estan formant alumnes per donar resposta a les necessitats actuals de la societat. No s’estan formant als alumnes per a les necessitats que tindrà la societat en el futur. Critica els sistemes d’avaluació escolars actuals que destaquen els continguts i procediments que no assoleixen els alumnes. Es pregunta si no podríem indicar en l’avaluació els aspectes positius dels alumnes, el que si saben i coneixen. Considera com a falsa promesa la idea de que les tecnologies salvaran l’escola. Afirma que l’escola la salvaran els mestres i que les tecnologies són un gran recurs posat a les mans d’artesans valents.

Itworld Edu 2012. Resum de la jornada

15/10/12

15 de 15


Resum ITworld 2012