Issuu on Google+

4 de desembre de 2012 Número 000 8.000 exemplars de distribució gratuïta

somanoia.cat


2

4 de desembre de 2012

Neix el nou setmanari comarcal Un projecte impulsat per joves periodistes anoiencs arriba als quioscos i a les pantalles el proper 14 de desembre SomAnoia IGUALADA

El proper divendres 14 de desembre surt al carrer Som Anoia, una nova capçalera comarcal. Un setmanari independent que oferirà informació, anàlisi i opinió relacionada amb l’Anoia i els anoiencs. Una publicació periòdica de pagament fundada per tres periodistes, amb la voluntat de bastir un projecte col·lectiu des del territori i per al territori. La creativitat gràfica i la renovació de continguts són les principals propostes d’una capçalera que neix per millorar l’oferta informativa actual. Un projecte col·lectiu que vol formar part de la millor tradició de la premsa local catalana i conjugar-la amb les noves tecnologies. Som Anoia neix en paper, però també oferirà continguts a Internet i a les pantalles digitals, des del mòbil fins a les tauletes tàctils. En un moment on els lectors ja poden trobar moltes notícies de franc, la seva aposta serà posar en context i analitzar l’actualitat comarcal, incorporant disciplines com la infografia i demanant la interpretació de professionals diversos. A

més, aquest nou setmanari prioritzarà continguts com l’opinió, les entrevistes i els reportatges d’interès, per oferir al lector temes i històries humanes de casa nostra dignes de ser explicades. És a dir, per apropar-se al màxim a la qualitat pròpia d’una revista periòdica o d’un diari nacional de pagament. UNA MIRADA COL·LECTIVA Som Anoia vol ser també un punt de trobada que uneixi les particularitats de la Conca d’Òdena, l’Alta Segarra i el sud de la comarca. L’expressió de la diversitat social i cultural que defineix aquest territori i el mirall d’un país i d’una societat en transició. Amb molts reptes pendents, però amb capacitat humana per afrontar-los. Per això, la publicació neix amb una cinquantena de col·laboradors regulars provinents de diversos àmbits, com l’educatiu, l’econòmic, el cultural, l’esportiu o bé l’associatiu. Una plataforma d’opinió que vol ajudar a crear un diàleg constant entre anoiencs i anoienques, de residència o origen. Ells donaran vida a un debat plural entre els qui s’estimen i

Vol ser una plataforma d’opinió que ajudi a crear un diàleg constant

creuen en la comarca. Una reflexió i una crítica necessàries per encarar un present complex que demana treballar amb imaginació i bones pràctiques. UN PRESENT DUR Humilment i a escala local, els editors del mitjà volen fer del Som una eina que ajudi a enfortir la democràcia, la transparència i la participació; que contribueixi a reforçar el benestar i la cohesió social que tant trontollen actualment. També, a aportar un granet de sorra per recu-

Una portada especial El diari que teniu a les mans és una edició especial de presentació. Amb una tirada de 16 pàgines en color i 8.000 exemplars, presenta la proposta fundacional d’aquesta nova capçalera i l’encapçala una il·lustració feta pels artistes igualadins Krak’s. En Jordi Sanahuja i en Miquel Claramunt han volgut «donar una mica de llum i alegria per a la renovació, per al canvi que necessita l’Anoia». A més, hi trobareu nou articles d’àmbits diversos. Reflexions obertes sobre el periodisme, la identitat, l’economia o bé la joventut, escrites per anoiencs que han volgut fer una col·laboració especial per donar la benvinguda a un nou setmanari comarcal.

perar la confiança en el present i la il·lusió pel futur. L’Anoia és una de les comarques més castigades per la crisi econòmica. La davallada de la construcció causada per la bombolla immobiliària es va sumar a una crisi industrial que ha deixat la segona taxa d’atur més alta de Catalunya i la població amb més desocupació registrada de tot el Principat: Santa Margarida de Montbui. Cada principis de mes les dades de l’atur ens recorden aquesta xacra social, més dura encara a casa nos-

Cada divendres a quiosc Som Anoia arribarà cada divendres als punts de venda habituals de la comarca. En concret, a una quarantena de llibreries i quioscos, al preu d’1,50 euros. En el cas dels subscriptors d’Igualada, el setmanari es distribuirà a domicili, mentre que per a la resta d’anoiencs es podrà recollir al punt de venda amb el val corresponent. Quan sigui possible, la voluntat de l’empresa editora és de fer-lo arribar a totes les llars dels subscriptors. D’altra banda, el Som també oferirà continguts en obert al seu web i tindrà presència a les xarxes socials per interactuar amb lectors i ususaris. Una conversa digital que també recollirà cada setmana en paper, junt amb més continguts de la xarxa.


4 de desembre de 2012

3

Ciclostil Edicions, una cooperativa de treball SomAnoia IGUALADA

Som Anoia és un projecte professional i cooperatiu tra, com mostra un altre rècord negatiu: tenim la renda per càpita més baixa de Catalunya: 15.800€ davant els 17.400€ de la mitjana catalana. No obstant, hi ha una realitat socioeconòmica diversa que amaga exemples positius i esperançadors. Per exemple, la vitalitat d’un teixit associatiu que hi dóna vida cultural o una estructura d’empresa petita viva i dinàmica. Des de sectors tradicionals que s’han reinventat, fins a noves empreses d’àmbits com les TIC, les noves tecnologies de la informació i la comunicació. L’arribada d’immigració s’ha estancat i la gent que treballa fora de la comarca augmenta, però tot i això el creixement final de la població és moderadament positiu. La qualitat de vida és un dels factors que fan atractiva la nostra comarca. La majoria d’anoiencs que han hagut d’emigrar a contracor volen tornarhi quan puguin. UN ROL VIGENT El present que viu l’Anoia és dur, molt dur. Som Anoia neix en un entorn econòmic i social preocupants, on desenes de famílies malden per cobrir cada mes necessitats bàsiques com l’alimentació i l’habitatge.

És evident que per a elles un setmanari de pagament és un producte de luxe. Tot i això, molts ciutadans continuen demandant informació, anàlisi i opinió, perquè volen poder conèixer, interpretar i posicionarse sobre tot allò que passa al seu voltant, ja sigui a nivell global com a nivell local. Perquè volen, també, conèixer què els hi passa als seus veïns. El deure d’un mitjà és, de fet, esforçar-se per reflectir fidelment la societat: mostrar els qui se’n surten i els qui pateixen, de forma responsable i sense deixar de banda l’ètica. L’emergència de les noves tecnologies ha propiciat l’accés a més notícies que mai i, paradoxalment, el desconeixement sobre allò que tenim més a prop creix. Per això també neix Som Anoia. Els seus fundadors pensen que el rol del periodisme local és vigent i, potser, més necessari que mai en un món globalitzat. En el cas de casa nostra, el compromís del Som és clar: aportar noves mirades per conrear il·lusió i confiança en el present. Perquè quan tot trontolla és necessari canviar, moure’s per avançar. Des del realisme, és urgent treballar plegats per guanyar-nos un futur millor.

Som Anoia és un setmanari editat per Ciclostil Edicions SCCL, una cooperativa de treball amb seu a Igualada impulsada per tres periodistes. Un projecte professional que aposta per la comunicació independent, plural i de qualitat, i que ho fa en el marc d’una economia social que treballa amb voluntat de servei públic. Com ho fan altres cooperatives catalanes que han resistit millor la crisi econòmica. Els promotors d’aquesta cooperativa han unit esforços al costat d’altres professionals del territori per configurar un equip humà polivalent, al qual se suma una xarxa de col·laboradors regulars i l’aliança amb altres petites empreses especialitzades. Ciclostil és una empresa adaptada al context actual i a les noves demandes de l’audiència, dedicada principalment a oferir un setmanari plural i de qualitat. En concret, els editors de la cap­ çalera són Albert Mateu, Jordi Gabarró i Francesc Vilaprinyó. Formats en els àmbits de les Ciències Socials i el Periodisme, han treballat en diversos mitjans de comunicació d’àmbit local, nacional i estatal, destacant principalment les seves trajectòries en capçaleres de premsa escrita. Tots tres entenen que el periodisme és precisament la millor con-

tribució que poden oferir per ajudar al progrés social d’una comarca que viu un moment molt difícil i necessita reinventar-se. És a dir, oferir eines d’interpretació que ajudin a fer un diagnòstic realista i a millorar la confiança en la capacitat humana per canviar un entorn advers. NOUS MODELS Ciclostil neix enmig de molta incertesa, també en el cas dels mitjans. La premsa local pateix canvis estructurals. Moltes capçaleres locals han desaparegut o retallat notablement les redaccions. En paral·lel, molts diaris nascuts digitals han aconseguit connectar amb els nous hàbits de l’audiència, però encara tenen dificultats per consolidar ingressos regulars i redaccions estables. El canvi de model no ha finalitzat, mentre la precarietat laboral i la bossa de periodistes a l’atur creix. Al marge del debat dels afectats directament, les conseqüències indirectes sobre la qualitat de la informació s’han fet palpables. Avui sorgeixen nous projectes professionals impulsats i dirigits per periodistes, sovint amb una lògica més transversal. De fet, alguns s’han afegit a setmanaris més vells com l’Independent de Gràcia. A nivell estatal, de la desaparició del Público n’han nascut diverses iniciatives, com Mas Público o Eldiario.es.

L’equip editor Jordi Gabarró Llop Politòleg i periodista de formació, ha treballat en capçaleres digitals com Anoiadiari i VilaWeb o bé en impreses com Regió7. També ha participat en diverses campanyes de comunicació corporativa. Com a director, s’encarrega de la coordinació general dels continguts i de la secció d’opinió.

Albert Mateu Martínez Format en l’àmbit de la Sociologia i el Periodisme, ha publicat articles i reportatges a diversos mitjans locals i nacionals. Durant els darrers anys ha treballat com a infògraf i maquetador a El País. Ell és el responsable del disseny, la maquetació i l’infografisme del setmanari.

Francesc Vilaprinyó Albareda La seva formació universitària ha estat en el camp de la història i és Doctor per la UB. Els últims 10 anys ha treballat en mitjans intercomarcals com el Regió7 i la secció Anoia de LaVanguardia.com. A més de ser cap de redacció, s’encarrega de la secció Panorama, d’esports i de cultura.


4

4 de desembre de 2012

Una mirada col·lectiva

Marina Llansana Filòloga i periodista. Ha treballat a Catalunya Ràdio i ha estat Diputada al Parla­ ment. Col·labora en diversos mit­jans i és copropietària de Lidera Comunicació.

Anna Marsal Des de Colònia, Alemanya. Tot i ser periodista aquesta vegada s’ha proposat deixar de banda els temes informatius i parlar dels humans.

Eulàlia Solé Amb un peu a Barcelona i l’altre a Igualada. Està a últim curs de Ciències Polítiques i treballa a la universitat Trinity College.

Èlia Palomas

Abans de començar a caminar, Som Anoia neix amb la complicitat d’una cinquantena de col·laboradors regulars. Anoiencs i anoienques de perfil divers, de diferent edat i professió, que han trobat sentit a la proposta d’un nou setmanari local que vol oferir noves mirades sobre la realitat que ens envolta.

Feminista, independentista i d’esquerres. Membre de la PAH i de la Plataforma Prou Retallades, sòcia de la Teixidora i simpatitzant de la CUP.

E

No es tracta d’una llista tancada, n una comarca mancasinó que pot evolucionar amb el pas da de trets d’identitat codel temps i incorporar noves veus muns i d’autoestima, de provinents de l’economia, l’esport, reconeixement extern i l’educació o el món de la cultura. visualització en positiu, Més enllà dels propis articles, el ells són la prova palpable que vivim Som Anoia també inclourà la veu dels en un territori capaç de repensar-se. lectors i reforçarà la participació. Tant Que l’Anoia és capaç d’aglutinar veus la que arribi a través de les tradicionals diverses per reflexionar en color i en cartes al director, com la provinent positiu. Per defugir tant del blanc i ned’Internet: de la pròpia web i d’unes gre incapaç de reconèixer qualsevol xarxes socials que s’han consolidat matís, com del pessimisme malaltís i com una àgora molt potent i en conservador. Per fer de la crítica i El temps real. Incontrolable i font de l’autocrítica una eina construccanvis constants. D’altra banda, tiva de millora i progrés social, Som vol el món de la política i les entide debat i conversa enriquitats de casa nostra també tindora, en lloc de fer cadascú la ser el mirall dran una tribuna oberta per seva i retroalimentar la pròd’una comarca poder reforçar el debat públic. pia parròquia de fidels. Un mitjà 2.0, doncs, fonamenEl lector trobarà cada dique parla amb tat en la transparència i la llivendres diferents opinadors si mateixa bertat d’expressió. a qui hem demanat de parlar El Som Anoia no vol barrejar amb rigor però clar i català, amb opinió amb informació, un dels plena llibertat, sobre els problemes principis fonamentals del codi deonque patim i sobre com afrontar-los. tològic del periodisme. Només en Sobre allò que hi ha en risc i convé l’editorial s’exposarà l’opinió del semantenir, allò quotidià que no valotmanari. El compromís dels editors rem prou, esforços personals que passerà el d’exposar els conflictes, públics sen desapercebuts, o bé allò nou que o latents, amb responsabilitat i ètica, creuen que hem d’anar a buscar amb sense caure en el sensacionalisme ni més força. Alguns, de fet, opinaran el partidisme o frontisme. Donant veu amb vinyetes d’humor o il·lustracions a les fonts, als testimonis directes, als que també convidaran a la reflexió. implicats o als representants institucionals; als professionals que poden parlar amb més criteri, sempre que sigui possible. Sense negar la veu de ningú que parli amb respecte cap a l’altre. Aquest és el deure d’una publicació, com ho serà contrastar els fets i les dades publicades. Manllevant una cita d’Arthur Miller, el Som vol ser el mirall d’una comarca que parla amb si mateixa.

Anna Ramon Doctora en Sociologia. Investigadora social en temes de salut i consum de drogues per l’Agència de Salut Pública de la Generalitat. Professora a la UB.

Jaume Ortínez Va néixer a Igualada el 1950. Ha col·laborat des de 1972 a la premsa d’Igualada i encara ho fa cada setmana. És un dels fundadors de la Revista d’Igualada.

Joan Valls Director durant 17 anys del Diari d’Igualada, ha exercit a Regió7 com a defensor del lector i col·laborador. Ha estat docent a diversos centres d’ensenyament.

Bernat Ferrer Periodista, del Nació Digital. Autor del llibre “Converses amb Oriol Junqueras” Fundador d’anoiadiari. President d’Òmnium Anoia. I pare d’en Lluc i d’en Genís!

Toni Cortès Filòleg de formació i periodista de vocació. Actualment treballa en projectes de comunicació en l’àmbit de la cultura. Catalanista i igualadinista.

Jordi Badia Ha treballat en diversos mitjans. Director de comunicació del FC Barcelona (2003-2008). Escriu en el blog Amb sal i pebre i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Alfons Recio

Llicenciat en Geografia i màster en estudis territorials i urbanístics. Ha treballat com a consultor d’estratègies territorials i és tècnic de medi ambient.

Jordi Quintana

Isaac Olivé

Va fer les primeres passes radiofòniques a l’extinta Anoia Ràdio. Uns anys després va fer el salt al diari Regió7. Des de fa cinc anys és a Ràdio Igualada.

Col·laborador del Moto Club Igualada, tertúlia del programa 103.Gas de Radio Igualada, cap de pista a les Open Slalom Drift .

Màrius Montmany

Aida Tudó

Jordi Bòria

Freelance especialitzat en comunicació audiovisual. Té una llarga experiència en gestió de continguts web i és el director de Ràdio Piera des de l’any 2001.

Estudiant de tercer curs de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu reportatges, entrevistes i cròniques sobre política en un bloc a Internet.

Tècnic Superior en Automoció i en Organització Laboral. President del Moto Club Igualada. Director de curses del campionat Català i estatal.


4 de desembre de 2012

5

Ajuntament d’Igualada

Enric Morist Coordinador de Creu Roja Catalunya, vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social, i membre del Consell Assesor de Polítiques Socials i Familiars

Joan Domingo Sociòleg, actualment treballa com a tècnic a l’administració i és membre de diferents entitats d’Igualada.

Jordi Còdol Llicenciat en Comunicació Audiovisual. Cap d’informatius a ETV-Llobregat Televisió. Ha treballat a Ràdio Igualada, de corresponsal radiofònic, i al Diari d’Igualada.

Jordi López Guionista a El matí i la mare que el va parir i Buenafuente, entre d’altres. Actualment a Polònia, El Gran Dictat i a l’agència de guionistes 12monos.tv

Ramon Cuadras Historiador i arqueòleg, és professor de secundària. Ha col·laborat en tasques de formació amb entitats com Òmnium Cultural o el Casal d’infants del Raval.

Yannick Ramis Mestre d’educació de primària d’Igualada. Dedicat també al món del lleure infantil i vinculat a diferents entitats locals

Jordi Zapater Especialitzat en Medicina Interna, i Pneumologia. Ha impulsat mètodes com la broncoscòpia i ha encapçalat la secció de Pneumologia a Igualada.

Bernie Armstrong Traductor, músic i escriptor. Afincat a Capellades, és també especialista en història medieval i en el patrimoni prehistòric de la vila

Joan Maria Morros Cap d’informatius de RAC1 i RAC105. La trajectòria anterior inclou: Anoia Ràdio, Catalunya Ràdio, col·laboracions puntuals a La Veu de l’Anoia i Regió7.

Josep Maria Solà Escriptor i professor de llengua i literatura catalanes a l’IES de Calaf. Membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada.

Carles Tudela

Guim Llacuna i Ricard Goya

Pau Ricart

Guia ’alta Muntanya. Tenia l’escalada com a hobbie i ho ha transformat en la seva professió. És promotor del rocòdrom Ingravita d’Igualada

Impulsors de la iniciativa d’horticultura urbana L’Hortet de la Salut, des d’on difonen el consum ecològic i responsable.

Llicenciat en Història . Al capdavant del programa Subterrani de Ràdio Igualada, també programa el cicle de cinema L’Original a les nits d’estiu

Josep Maria Segura

Aitor Centelles

Montserrat Martí

Format en l’àmbit de l’economia i la fiscalitat. Ha col·laborat en publicacions com el Regió7. Actualment és d’entrenador de base al CF Igualada

S’ha format durant 7 anys a Ràdio Igualada. Actualment centra els seus esforços a l’equip del Tot Gira de Catalunya Ràdio i a la revista digital Marcaje Individual.

Formada en l’àmbit de la comunicació i el periodisme. Els últims 12 anys ha treballat a la premsa, ràdio i televisió comarcals.


6

4 de desembre de 2012

Diversos formats,

Jaume Farrés Va néixer a Igualada. Té arrels a Tous. Vincles poderosos amb Òdena. Viu a Sant Genís. Treballa a Calaf. De formació, Filologia i Humanitats.

Xavier Ribera Periodista i guionista. Després de dirigir el Regió7-Anoia, va treballar a “Salvados”. Ha publicat a Público i La Vanguardia.

Som Anoia explica cada divendres els fets més destacats que ofereix la realitat de l’Anoia, al costat de la informació de servei, l’oferta publicitària i l’entreteniment. És una publicació a tot color que ofereix un paper de gramatge i blancor superiors, que en milloren la qualitat d’impressió i l’aspecte final.

Cristina Miret Pedagoga de professió i vocació. Ha treballat sempre en l’àmbit educatiu, social i comunitari, a Igualada i fora d’Igualada. Ha col.laborat en diferents ONG..

Glòria Fité Psicòloga col·legiada, amb estudis en psicogeriatria, neuropsicologia i psicoteràpia. Exerceix a la Fundació Consorts Guasch i com a psicoterapeuta.

Cora Muntané Periodista especialitzada en Comunicació i Cultura. No es treu del cap la cita d’Orwell: “veure el que tenim davant dels nassos requereix una lluita constant”.

Glòria Mestre Bibliotecària-Documentalista, especialitzada en la dinamització de la Societat de la Informació. Ha participat en diverses entitats culturals i esportives.

Maria Enrich Ha estat professora de secundària, programadora cultural i regidora d’Igualada. Autora de literatura juvenil i membre del consell de la Revista d’Igualada.

3.000 exemplars Cada divendres al quiosc Més de 40 punts de venda

Marc Mateu Pianista, compositor i cantant, que compagina l’exercici creatiu amb la docència. De petit volia ser periodista o astronauta, i d’adolescent escriptor (i músic)!

Quico Tretze Diplomat en Enginyeria Industrial. Recita poesia amb el projecte Emocions Cícliques.. Està molt vinculat a l’escena underground d’Igualada i comarca

Jordi Marcé Enginyer industrial i Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya on exerceix com a docent i investigador. Compositor i activista cultural.

Anna Pujabet Formada en Programació Neurolingüística, Intel·ligència Emocional i EFT. Es dedica professionalment a millorar les relacions entre pares i fills.

Llorenç Palomas Format en Marketing i direcció comercial a l’Universitat de Deusto i Google Adwords Certified.

E

ls continguts informatius són elaborats amb criteris periodístics i reposen en un disseny atractiu, que dóna protagonisme a la fotografia i incorpora disciplines com la infografia. A més, el lector pot gaudir cada setmana de gèneres com el reportatge, l’entrevista o l’article d’opinió. Les principals seccions són:

Zoom

el tema de la setmana explicat amb més profunditat, amb anàlisi i opinió

Panorama

l’actualitat informativa comarcal; societat, política i economia d’arreu

Opinió

articles, editorial, cartes i converses d’Internet i tribuna oberta d’opinió


4 de desembre de 2012

7

un sol objectiu

Toni Olivé Doctor en direcció d’empreses i professor de la IQS School of Management. Directiu de diverses empreses i col·laborador de diversos mitjans.

Jordi Puiggròs President de la Jove Cambra d’Igualada i membre d’aquesta entitat des del 2008. Enginyer Tècnic en Informàtica de sistemes per la UPC .

Marina Méndez La seva formació alterna els àmbits humanístics i artístics. Fotògrafa cultural i creativa, combina la imatge amb la literatura i la il·lustració infantil.

Marta Vives

L’edició digital del Som Anoia és un altaveu de l’edició impresa que permet complementar els continguts del setmanari amb informació d’actualitat i sumar-hi els nous llenguatges propis del suport digital: galeries d’imatges, vídeos propis o infografies multimèdia.

Cultura

cròniques d’actes, agenda cultural, articles i entrevistes breus

Esports

resultats, cròniques i classificacions esportives, agenda i articles

Serveis

oratge, classificats i entreteniment

Somanoia.cat adopta la filosofia i estructura del setmanari imprès, amb un format obert i funcional, totalment integrat a les xarxes socials a fi de mantenir un diàleg constant amb els nostres lectors.

Llicenciada en Geografia i Història. Actualment és la directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i membre del consell de la Revista d’Igualada.

Jordi Sanahuja Ha dibuixat tota la vida. Retrata un món on conviure amb els problemes és el més normal, ara però, els personatges de les seves obres lluiten per alliberar-se’n.

Pep Valls

Director d’evvo.org. Un dia va pensar què havia fet d’interessant i el resultat li va cabre en una caixa. Què va aprendre? Que tot està per fer

Xavier Vives Llicenciat en Filosofia i diplomat en Disseny Industrial. Treballa com a il•lustrador i és professor de Disseny Gràfic a l’EMA Gaspar Camps.

Henar Morera Velázquez Llicenciada en filologia clàssica per la UB i actualment professora de llengua i literatura catalana a l’Institut Pere Vives Vich d’Igualada

Arian Casellas Cursant l’últim any de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, ha anat treballant en el camp del lleure i participa activament en diferents entitats.

Montse Domingo Llicenciada en filologia catalana, treballa a Berlín de professora de català a la Freie Universität, on intenta internacionalitzar la llengua i la cultura catalanes.

Nuska Corrià Amb formació en la filologia catalana, també ha cursat estudis de flauta de bec. Cantant del grup Els Tangues i membre del Cor Ex Audio

Laura Vilaprinyó Diplomada en Educació Musical i graduada en Filologia catalana. Actualment està cursant un màster professionalitzador a la UAB i fa classes de català.


8

4 de desembre de 2012

Una comar

Els resultats dels comicis del 25N posen de manifest l’he SomAnoia IGUALADA

Els resultats globals dels comicis del 25 de novembre a l’Anoia reflecteixen la tendència de les eleccions a tot el Principat, amb les davallades de CiU i PSC, i el reforçament d’ERC, PP i ICV, junt a l’entrada de les CUP. Amb tot, la federació nacionalista resulta clara vencedora a tot l’Anoia exceptuant els tradicionals bastions socialistes a Montbui i Vilanova del Camí. Esquerra es beneficia de l’onada independentista i duplica o triplica els seus resultats del 2010 a totes les ciutats de més de 5.000 habitants. El PP suma també a les principals viles i s’atansa als percentatges del PSC. L’augment de participació a Vilanova, Montbui i el sud de l’Anoia ha frenat la caiguda del PSC i ha contribuït al creixement del PP i la irrupció de Ciutadans. No obstant, la majoria d’electors de la comarca han votat en clau sobiranista: CiU queda més damnificada per l’abstenció que per la pèrdua real de vots, però té més de 20.000 vots i supera en 11.000 a Esquerra, segona per primer cop. El principal fenomen que diferencia a la comarca de la resta del país és la resistència del PSC a les ciutats grans. Amb l’excepció d’Igualada, els socialistes pugen a Vilanova del Camí –on tornen a ser primera força–, Masquefa i Piera i es mantenen intactes a Montbui. La clau de volta del manteniment i recuperació del PSC és el canvi en la tendència a l’abstenció que hi ha en nuclis on havia dominat anteriorment. Aquests municipis esmentats presentaven el 2010 percentatges d’abstenció superiors al 45%; aquest 2012 aquestes xifres es situen entorn el 30-35%. La formació de Pere Navarro s’ha vist beneficiada en part per la participació d’aquests votants, que a les eleccions generals es decanten quasi sempre pel partit de la rosa. A les poblacions del nord de la comarca i a la pròpia Igualada, en canvi, la caiguda del PSC és molt pronunciada. resultats força a força CiU guanya a totes les seves alcaldies, a 31 dels 33 municipis, però obté els resultats més discrets des de la constitució dels àmbits comarcals. Queda per sota del percentatge de vot que tenia 2007, el més baix registrat fins aquest dia 25: 35,5%. La llista que encapçalava Artur Mas conserva gran part dels seus votants de 2010, fins i tot rep més vots a alcaldies seves com Igualada, Calaf o El Bruc, però l’augment de participació escurça els seus percentatges totals. Precisament, els llocs on més ha caigut en termes absoluts els comicis al partit són les mateixes poblacions on el PSC s’ha enfilat.

CiU

<15%

<30%

<45%

<60%

<75%

ERC

<7%

<14%

<21%

<28%

<35%

PSC

<5%

<10%

<15%

<20%

<25%

<3%

<6%

<9%


4 de desembre de 2012

9

rca diversa

eterogeneïtat d’escenaris polítics a la comarca de l’Anoia

%

CUP

<3%

<6%

<9%

<12%

C’s

<2%

<4%

<6%

<8%

ICV-EUiA

<12%

<15%

<10%

PP

<4%

<8%

<12%

<16%

L’ascens d’Esquerra és uniforme a tota la comarca. No guanya en cap dels 33 municipis, però assoleix el segon lloc en el global de la comarca, arrabassant-lo al PSC. Els republicans dupliquen o tripliquen els suports a la immensa majoria de municipis, fins i tot les àrees amb menys tradició nacionalista. En tots els municipis on creix, coincideix en bons resultats amb les altres dues formacions que es disputen l’espai ideològic d’esquerra: ICV-EUiA i la CUP. A més de situar-se com a segona força a la capital, els republicans sumen quasi el miler de comicis a Piera i augmenten la seva implantació al nord. La llista del PP, amb l’igualadí Pere Calbó ocupant una posició eminent, registra els millors resultats de la seva història a l’Anoia. Els populars s’alimenten de vots en poblacions amb una forta tradició de vot del PSC i on hi ha un important component d’immigració dels anys 60. També a Igualada, on tot i competir amb Ciutadans pel vot espanyolista, augmenten en 400 vots. El partit conservador arrenca suports a punts on no té presència al consistori, com Calaf o Montbui, i marca molt clarament el seu arrelament a l’Anoia Sud on es situa molt a prop de ser segona força a Piera, separat per pocs vots del PSC i Esquerra. Pel que fa a ICV, creix en uns 1.500 vots i es manté en la cinquena posició i obté el millor resultat de la seva història amb aquestes sigles. Recupera l’espai electoral que va perdre de resultes del segon Tripartit a la Generalitat. Els ecosocialistes treuen els millors percentatges en zones molt diferenciades i dupliquen pràcticament els resultats del 2010 a l’entorn d’Igualada i als municipis del sud on s’incrementa la participació. A la sisena posició hi puja Ciutadans, que malgrat que no va aparèixer en tota la campanya electoral a la comarca, ha aprofitat la polarització del debat sobiranista per alimentarse dels vots de feus del PSC i d’altres procedents de l’abstenció. Malgrat competir en l’espai electoral amb el PP i en menor mesura el PSC, C’s s’enforteix i triplica els suports en els mateixos àmbits que les altres dues forces: l’òrbita d’Igualada i l’Anoia Sud. Són la quarta força a Vilanova del Camí i queden tercers al col·legi electoral del Barri de Fàtima. Per la seva part, la CUP arrenca amb força la seva trajectòria en unes eleccions autonòmiques. Els millors resultats els obté a Bellprat i Capellades, població on té presència al consistori des de fa dos mandats. El seu candidat anoienc, Aleix Auber, és edil capelladí. Acompanya l’ascens de les altres esquerres en la immensa majoria de municipis i desplacen a Solidaritat com a opció alternativa independentista.


10

4 de desembre de 2012

Els vigilants dels vigilants Kílian Sebrià

E

m demanen 4.000 caràcters per saludar una nova publicació a la meva ciutat i la meva comarca (ho serà sempre, hi visqui o no, en això com en els equips esportius és molt difícil, gairebé impossible, canviar de colors). La primera salutació serà fàcil i em sobraran 3.542 caràcters. La primera sensació de tenir el número 0 a les mans (o a la pantalla de l’ordinador que ara ja és el mateix) té a veure precisament amb l’arrel de la paraula “salutació”. Salut. L’aparició del Som Anoia és una mostra de salut. Salut del periodisme, sí. Però també de la valentia i del convenciment. Per una aventura com aquesta cal gent decidida i agosarada. No és un moment fàcil per fer res, però també és el moment de fer-ho tot. Som Anoia és un injecció de moral en una comarca que necessita moltes punxades de vitamines per recuperar-se. Tant en el nostre mon petit de periodistes, com en la societat que en fa us de nosaltres, hi ha una sensació generalitzada que els mitjans (com més nous millor) s’han de reinventar. En un moment com aquest amb l’explosió imparable de les xarxes socials (especialment de Twitter) hi ha

opinadors (dels que tenen firma i dels que no) que demanen que els mitjans siguin una espècie d’inspectors de tot el que s’arriba a dir en aquest món virtual cada cop més real. La cosa seria més o menys així: “Allà hi diuen de tot i nosaltres ens encarreguem de validar-ho amb la credibilitat de l’ofici, guanyada amb el pas dels anys”. Allà s’informen i aquí ho certifiquen. Allà piquen, aquí en fan la digestió. Realment potser la nostra feina acabarà anant per aquí. El camí s’insinua cada cop més clarament. Però, atenció, la nostra missió no s’acaba aquí. La recent campanya electoral que acabem de viure ens dona la clau d’una altra feina indispensable. La de controlar també als controladors. La de vigilar als vigilants. La de validar als mateixos mitjans i a la professió en si mateix. Tot el que ha passat amb un esborrany fantasma, que sense ser-hi ha marcat tota la política del país i que quan ha aparegut ho ha fet despullat de proves, firmes i segells, ens obliga a una reflexió seriosa. Què s’ha de fer amb una informació com a mínim “poc clara” que apareix sense documentació i en un moment que sembla triat oportunament? Què passa primer la necessitat d’informar o la de verificar la informació?

No és un moment fàcil per fer res, però també és el moment de fer-ho tot

En els darrers anys s’està imposant una excusa útil entre els periodistes. En fem prou de dir que això o allò ho diu aquest o aquell. I ja està. Ho posem a la seva boca i ens sentim alliberats de la pressió de confirmarho. Enrere queden els consells dels veterans quan et deien: “abans de dir una cosa l’has de comprovar. I si pots, per dues bandes i no només per una”. Ara, amb “això ho diu aquell” ja ens conformem. Honestament. És una excusa i una pèssima manera de funcionar. Que sigui acceptat de manera majoritària no treu que sigui un error. I, fins i tot, un frau de cara als oients, lectors o telespectadors. I és aquí on hi apareix el valor real d’una publicació nova com Som Anoia. En la informació de proximitat és on es pot veure abans, i millor, el llautó. Saber de què et parlen, conèixer el que t’expliquen, fa que no deixis passar cap inexactitud. Un conegut, que sempre em fa de crític de la meva feina, m’explica sempre que em troba (generalment en el pavelló més ortogràfic de l’hoquei... aquí hi tornen a sortir els colors ) totes les errades que enxampa en els mitjans. I sempre són de coses que li són pròximes. “Sempre que conec una cosa o sé el que ha passat, trobo errades en el que m’expliquen”, em diu. I clar. Després ve una cadena de conclusions difícil de combatre. “Això vol dir que en les altres notícies que no conec també n’hi deu haver”. I encara més enllà... “I que si ho

veig en aquests mitjans ho deuen fer tots”!. Intentar defensar el contrari es fa difícil quan el teu interlocutor té les proves a les mans. Tot i això sempre ho intento. Però segurament quan algun gol (preferentment local) ens canvia l’atenció sempre penso que no l’he convençut. I la prova és que al següent partit a casa, “sant tornem-hi”, més papers i més errades. Aquesta és, en part, la missió de Som Anoia. Recuperar la confiança del meu amic del pavelló. Informar sense errades del que la gent pot conèixer perquè pugui creure en el que li expliques quan no ho coneix. Intercanvis de confiances. I això qui millor ho pot fer és algú que està sobre la notícia, que la viu de prop, que la treballa i l’explica a algú que està al seu costat i que probablement l’ha vist o l’ha viscut . Aquesta és feina de la premsa local. Missió de bojos aventurers com aquests que us escriuran aquestes pàgines amb una manta al cap. I aquella injecció d’autoestima en una mà. I la lupa sobre la comarca en l’altra. 901 paraules després i 4.795 caràcters més tard (com sempre els periodistes ens acabem passant) només una cosa per completar la salutació: La feina us donarà la sort que us mereixeu! Kílian Sebrià és periodista igualadí, actualment editor del Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio.


4 de desembre de 2012

11

Joan Domingo

Antoni Dalmau

Una ciutat de llums enceses

Identitat i territori

M

assa sovint estem acos- desviuen a conrear valors, actituds o tumats a veure com la voluntats per als altres (i, de retruc, premsa destaca amb per a sí mateixos ) i la tasca de les grans titulars fets de quals esdevé una potent eina de cola política, del món empresarial, de hesió social. l’àmbit dels successos o de l’esport de Persones que s’emocionen enmasses. Difícilment, l’activitat de la senyant una nova paraula en la nossocietat civil esdevé focus d’atenció tra llengua, veient una enxaneta coper part dels grans mitjans. ronant la torre d’un castell, exercint En un món cada cop més domi- la solidaritat amb els més febles, o nat per la grisor de l’individualisme, recuperant tradicions “ancestrals”. el diner, els mercats, el consumisme i Dediquen matins, tardes i nits a prela passivitat social, la tasca de les en- parar un concert de música clàssica titats de la societat civil esdevé una o de cant coral, el partit del cap de altra manera de viure el dia a dia i de setmana o a fer una Festa Major més treballar per a projectes col·lectius. A alegre i participada. Falten a l’escola casa nostra, tenim una gran tradició o a la feina per a poder tirar endavant en aquest sentit i comptem projectes per fer un barri amb una herència admimés amable i agradable a La rable que, per sort, ha la quotidianitat o que arribat fins als nosobren espais perquè tasca de tres dies. esdevinguin punts les entitats de Aquest teixit neuràlgics de trobasocial ens fa veure da i d’activitats. la societat civil és (i viure!) la ciutat Gent que, davant una altra manera d’una altra mala cruesa de les difinera. Perquè, en cultats del moment de viure el dia temps difícils, és actual, s’impliquen a dia un focus d’irradiació per fer més suportable d’optimisme, de valors, la situació als qui pateixen d’alternatives, i d’il·lusió. I i que construeixen alternatiaquesta multitud d’entitats, asso- ves. No s’arronsen i busquen soluciacions, iniciatives són possibles cions amb altes dosis d’imaginació i gràcies a una sèrie de persones, coratge. Són valents i emprenedors amb noms i cognoms, que hi que inverteixen el seu temps dediquen part dels seus (i moltes vegades els pocs esforços personals. estalvis que tenen) en Persones que, a projectes cooperatius, Hi ha els que part de tenir una hide qualitat i al serfalten a l’escola poteca per pagar, divei dels altres. I que, ficultats per arribar l’únic que demanen o a la feina per tirar a final de mes, busa les nostres instiendavant projectes car-se la vida per tetucions és que no els o per fer un barri nir una feina digne, facin la traveta, i que lluitar contra greus puguin desenvolupar més amable malalties, fer créixer la seva tasca sense difiuna família o nedar entre cultats afegides. maldecaps… també tenen Persones que massa soinquietuds socials, polítiques, vint esdevenen invisibles davant econòmiques o culturals. I, el què és de la resta de ciutadans o dels mitmés important, que es comprometen jans de comunicació i que no són ni i hi dediquen recursos en benefici millors ni pitjors que les altres, però d’elles. que sense elles se’ns fa molt difícil Són persones lluitadores i incon- d’imaginar la ciutat tal i com la coformistes que no es resignen i que neixem. persegueixen somnis quotidians. SeA Igualada, per sort, en tenim gurament, no són objecte dels màs- moltes d’aquestes persones. Valoters d’emprenedoria però tenen unes rem-los, valorem-nos , perquè avui agendes de cap de setmana que sem- en dia és un dels grans tresors que blen de ministre i fan autèntiques tenim per fer país i canviar el món. obres enginyeria social i econòmica Elles són les que, en una època en què en la gestió de les associacions. s’imposen els grisos de la mediocriSovint troben en les entitats el tat i l’individualisme, fan d’Igualada refugi personal necessari que els aïlla una ciutat de llums enceses. momentàniament dels seus problemes i que, de passada, contribueixen Joan Domingo és sociòleg. Actualment treballa com a tècnic a l’administració i és a omplir el seu dia a dia de petits membre de diferents entitats d’Igualada. moments d’il·lusió i d’optimisme. Es

E

s temps de reforçament projecte col·lectiu. ¿Com construir de les identitats. Quan una identitat comunitària en una un país viu una crisi tan zona frontissa on cada fragment se profunda com l’actual, sent atret per les comarques veïquan constata que la resposta que nes? Hi ha un nucli central, que és rep als seus problemes per part la Conca d’Òdena, que sí que respon d’instàncies polítiques superiors és amb claredat a una conformació el silenci, l’oblit o el menyspreu, lla- natural, indiscutible. Més enllà, tot vors els territoris reforcen els seus comença a fer-se més difícil: els que vincles afectius interns i busquen segarregen i voldrien fins i tot consalternatives més o menys radi- tituir una comarca pròpia; els que cals. És el que li passa darrerament se senten bastant orfes de cap pertia Catalunya: hi ha el sentiment nença clara, als dos extrems laterals identitari de sempre —som una de la comarca; i els que se senten nació!—, que s’expressa de mil ma- atrets pels xucladors del Penedès neres diferents, però l’acumulació i del Baix Llobregat, amb els quals de greuges rebuts de l’Estat fa que també comparteixen tantes coses. És un problema antic, que ja es aquest sentiment s’enforteixi i es diversifiqui. I sorgeix un fenomen va expressar en la divisió territorial més nou: als vells independentistes de la Generalitat republicana. Fins i tot el nom era incert i sense de sempre, als catalaniscap arrelament popular, tes més o menys radicosa que els deu semcals, s’uneixen ara els Tots som blar incomprensible que, més enllà de les conscients de a les generacions joemocions, més enves que sempre han llà dels sentiments, l’articiositat de la sentit a parlar d’una s’adonen que no comarca, sotmesa a realitat anomenada els surt a compte «Anoia», gràcies a la la pertinença a un tensions de tipus voluntat d’una geneEstat que ens malcentrífug ració que va decidir tracta econòmicareforçar els elements ment, que no inverteix comuns i construir aquesen el país, que ens ignota identitat comuna que, de ra i ens oblida, quan no ens agredeix d’una manera directa. És fet, encara no existia. Però és taml’independentisme instrumental, bé, en bona mesura, un problema de caràcter pràctic, sovint econo- insoluble, no ens enganyem, perquè no és fàcil donar autèntic cos micista, que considera que ja a una realitat comarcal n’hi ha prou d’aquest coque s’esmuny dels dits lor. Continua massa sovint. Ni tan Aquest, ja ho sabeu prou, és el tema sols l’existència d’un tocant òrgan administratiu clau dels darrers construir aquest comú, com el Conmesos a casa nossell comarcal, pot tra, al costat dels projecte i reforçar esborrar aquest fet efectes demolidors els vincles que ja indiscutible i objecde la continuïtat tiu. d’una llarga crisi que tenim Mentrestant, mencastiga tanta gent i tre anem veient si el pas amb tanta duresa, i que del temps i l’acció política no sembla que pugui canens ajuda o no a resoldre aquest viar de signe en un termini curt o mitjà. És una sensació, una convic- problema, ¿què ens toca avui de ció, que va més enllà dels resultats fer-hi a nosaltres, els qui vivim ara electorals de fa pocs dies i que anhe- en aquesta comarca relativament la poder-se expressar d’una manera artificial? Doncs continuar construint cada dia aquest projecte, redemocràtica, com més aviat millor. I ja que parlem de reforçament de forçant els vincles que ja tenim i la nostra identitat nacional, no esta- creant-ne de nous, coneixent-nos i ria gens malament que ens pregun- ajudant-nos millor, fent que Igualatéssim com anem d’identitat comar- da exerceixi una capitalitat efectiva, cal, de sentiment de pertinença al sense imposicions ni centralisme territori que ens és més proper, més comarcal. Per exemple, donant el quotidià. Tanmateix, quan abordem nostre suport a aquest projecte peaquest tema a l’Anoia, la cosa se’ns riodístic que ara neix i que, com una complica de seguida, perquè tots clara afirmació de principis, es diu som conscients de l’artificiositat de precisament Som Anoia... la comarca que ens acull, una mena d’agregat de coses heterogènies, sotAntoni Dalmau és professor i escriptor, president de la Fundació Teatre Lliure mès a unes tensions de caràcter ceni director de la Revista d’Igualada. trífug que acaben afeblint el nostre


12

4 de desembre de 2012

Ja no som nens Marina Méndez

M

entre encara conservem el regust agradable de fa dos dies, quan teníem el caliu reconfortant de ser els petits de la casa i la nostra màxima preocupació era saltar de pedra en pedra procurant no caure a la lava volcànica en què s’havia convertit l’asfalt, els joves apareixem enmig del món adult i no entenem res del que hi passa. Bé, no es pot dir que hi apareguem, és més aviat que ens deixen anar, com feres que gairebé s’han de mossegar les unes a les altres per marcar territori i fer-se un lloc per viure amb més o menys dignitat. Però nosaltres encara som cadellets, i fins que ens adaptem a la vida que ens tenen preparada, ens falta recórrer un llarg camí. Ja no som nens, i això fa mal. La infància va ser, per la majoria de nosaltres, una època dolça plena de contes i cançons, suau i tendra, càlida, com les mantes amb què ens acotxaven si ens adormíem al sofà abans de portar-nos en braços cap al llit. No érem conscients de la desgràcia i amb prou feines sabíem què passava més enllà de la porta de casa. Confiàvem en la màgia del Nadal a ulls clucs, i també en el ratolí que ens portava regals quan ens queia una dent. Per nosaltres la mort era anar al Cel, un bonic consol en el què encara m’agradaria poder creure ara.

Però ara... ara què? Ara amb prou feines tenim temps de creure res, ni tan sols en nosaltres mateixos. Comencem a adonar-nos que el temps passa molt de pressa, i quan per fi ho entenem ja ha passat mig any més. Assimilem la desgràcia i absorbim el patiment com esponges, perquè el veiem cada dia: les televisions, les ràdios i els diaris ens disparen notícies sense descans, com han fet sempre, però amb la diferència que ara ningú ens distreu perquè no en fem cas. I als mitjans de comunicació tradicionals nosaltres hi sumem el nou factor de les xarxes socials, on la informació corre com pólvora sense assegurar-nos que és certa i els rumors sovint se’ns claven com ganivets. On queda la veritat? On queden tots els valors en els què ens van educar? On queda el respecte, la tolerància, l’honestedat, la valentia? On queda la liberté, égalité, fraternité que apreníem als llibres d’història? Ja no hi són, ho comprovem en el nostre dia a dia. La confiança és com un paper en brut en una llibreta, que arrenques amb ràbia quan no t’agrada el que hi diu i que, quan intentes recuperar-lo, t’adones que està totalment arrugat i pràcticament inservible; el temps corre, i la nostra llibreta cada dia està més prima.

Els joves patim perquè som contradictoris i perquè quan alcem el cap i protestem el sistema ens intenta esclafar amb força

Ens hem convertit un espàrring, i no paren de ploure’ns cops per totes bandes. Les preocupacions que tot just ens començaven a néixer es barregen amb les que ja fa temps que ens rondaven silenciosament: som de dretes o d’esquerres?, volem un país independent o no?, ens agraden els homes o les dones?, ens arrisquem a viatjar o ens quedem tota la vida al mateix lloc?, preferim estudiar o treballar? El clàssic “prefereixes al papa o a la mama?” ara s’ha tornat cruel. Al capdavall, però, l’única que pregunta que importa és aquesta: entrarem a formar part d’aquest joc o no? Els joves patim, perquè som contradictoris i perquè quan alcem el cap i protestem (i estic parlant de protestar per la política, i la religió, i la moda, i el sexe, i el voler fer la nostra en un món pel que no ens han preparat i que ens abraça amb tanta força que ens escanya) el sistema ens intenta esclafar, amb una pressió increïble a la que alguns sucumbeixen. Però malgrat tot el patiment i tota la por, els joves tenim una cosa que avui en dia és innovadora: il·lusió. I amb aquesta, la certesa de saber que tot és possible i que, com aquell qui deia, amb tota la intel·ligència, tot l’entusiasme i tota la força necessaris, durem les nostres vides fins allà on nosaltres, i només nosaltres, les vulguem fer arribar. Marina Méndez és fotògrafa cultural i creativa, combina la imatge amb la literatura i la il·lustració infantil.

Recuperem la militància ciutadana Enric Morist

S

ón moments extremadament difícils per a milers de persones i famílies. Només la Creu Roja Catalunya està distribuint, aquest any 2012, ajuda humanitària de primera necessitat a més de 250.000 catalans i catalanes, ajudes bàsiques relacionades amb l’alimentació familiar, l’alimentació infantil, i material de primera necessitat per aquestes persones. De fet, es tracta d’una situació totalment insòlita des de fa moltíssims anys; pràcticament ens hauríem de remuntar als anys de la postguerra civil per observar una intervenció d’aquest abast per part de les organitzacions socials i més concretament de la Creu Roja. Moltes de les persones que demanen aquesta ajuda, ho fan per primera vegada. Són famílies que arran de la crisi econòmica han quedat totalment vulnerables i sense recursos de cap tipus per fer front a la seva vida quotidiana i la dels seus fa-

miliars. Avui, a Catalunya, més de 300.000 persones no tenen cap tipus d’ingrés: ni per salari, ni per prestació d’atur, ni ajudes socials de cap tipus... i aquest nombre no fa més que incrementar mes rere mes. Fa poc temps, mentre estava veient la distribució de material humanitari que feia Creu Roja en un municipi proper el passat mes d’agost, se m’acostà una dona i em digué que ella tot just feia un any, l’agost del 2011, estava de vacances a la platja amb tota la seva família. Ara estava esperant l’ajuda que necessitaven per arribar a final de mes. Quin impacte econòmic, sí! Però també un impacte emocional terrible per aquestes famílies (més del 50% del total que reben ajuda) que en poc temps es veuen abocades a la vulnerabilitat de la pobresa. Voldria fer un esment d’aquells sectors més vulnerables de la crisi, l’anomenada ‘pobresa invisible’: persones grans i infants són, sens dubte, dels col·lectius més afectats per aquesta situació, persones

Avui hi ha més de 300.000 catalans que no tenen cap mena d’ingrés, i aquest nombre no fa altra cosa que créixer cada mes

vulnerables que necessitem prioritzar en la nostra intervenció humanitària . Cal recordar que el risc de pobresa infantil avui a Catalunya ja afecta un 25% dels infants , i també que 1 de cada 4 persones més grans de 65 anys viu al llindar de la pobresa a casa nostra. Ara més que mai, però, les organitzacions socials estem rebent el suport de persones que, en forma de nous socis, de donatius, o de nous voluntaris, volen col·laborar. És admirable que en moments de grans dificultats tantes i tantes persones s’acostin a les nostres organitzacions per donar un cop de mà. Bé, de fet és un valor que té el nostre país: sempre que ha passat moments de gran dificultat, Catalunya ha trobat en la societat civil la força per tirar endavant, ja sigui en moments de falta de llibertats, com d’extrema dificultat econòmica. Bé, ens trobem davant d’un d’aquests moments... i necessitem més que mai la implicació de tothom. Recuperem la militància ciutadana! Enric Morist és coordinador de Creu Roja Catalunya, vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social, i membre del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars del Govern català.


4 de desembre de 2012

13

Toni Olivé

L’economia en positiu

N

empreses, fins i tot algunes de nova creació. o cal tornar a repetir que l’Anoia També semblava que alguns projectes com és una de les comarques amb la l’aeroport corporatiu podrien generar llocs taxa d’atur més alta i la renda disde treball en sectors emergents. El agents ponible per habitant més baixa. socials confiaven en aquests dos factors per Tots sabem que això és conseqüència de la dinamitzar l’economia de la comarca, juntasuperposició de dues crisis, la crisi econòment amb la capacitat de la gent de l’Anoia mica general i la crisi dels dos sectors indusde crear i fer créixer negocis en àmbits nous. trials en què l’Anoia s’havia especialitzat en Avui és difícil pensar en projectes com les darreres dècades, el tèxtil i la pell. l’aeroport corporatiu, i molt poques empreLa crisi econòmica general passarà, tard ses de fora tenen incentius per localitzar-se o d’hora. Potser res no tornarà a ser com a l’Anoia perquè malauradament la dispoabans, però l’economia tornarà a créixer i nibilitat de sòl industrial i mà d’obra ara és es tornaran a crear llocs de treball. El nosgeneral. Queda, per tant, el recurs a la nostra tre sistema econòmic es caracteritza per capacitat emprenedora. Però no podem penser cíclic, i si fins ara ho ha estat res no ens sar que en els propers anys serem capaços fa pensar que no ho continuarà essent. De de crear negocis que permetin absorbir un manera que després d’aquesta recessió vinexcedent de mà d’obra tan gran, tenint en drà un període de bonança... fins a la propera compte a més que són pocs els emprenedors recessió. En canvi, la crisi sectorial a què feia (no a l’Anoia sinó a tot Catalunya) que es referència, agreujada per la crisi general, plantegen emprendre projectes inha provocat una destrucció irreversiLes dustrials generadors de llocs de treble de teixit productiu i de llocs de ball als quals puguin optar els atutreball al tèxtil i la pell, malgrat empreses rats que tenim. I això sense tenir que encara hi ha empreses que que sobreviuen en compte l’elevada mortalitat mantenen facturació i beneficis dels projectes d’emprenedoria. i que són referents en els seus ho fan perquè tenen Tot això em fa pensar en un respectius sectors. El que ha un múscul financer futur no gaire encoratjador. No passat es deu a diversos factors obstant, sempre he preferit mique podríem resumir en una sola o fan canvis rar-me les coses amb un cert opidea: en l’entorn econòmic mundràstics timisme i defugir les visions catasdial s’han produït uns canvis que tròfiques del món econòmic de molts han fet inviables els models de negoci dels meus col·legues. Per això voldria acatradicionals d’aquests sectors. En aquest sentit, les empreses que estan sobrevivint bar aquest article amb tres apunts. Primer. A Catalunya encara som perceho estan fent perquè tenen múscul financer buts com una comarca industrial i pròspera. o marques reconegudes en el mercat o han Quan em presento als meus alumnes al cosabut introduir canvis substancials en el seu mençament de l’any acadèmic, sempre model de negoci. els dic que sóc d’Igualada i que tota El cas és que les fàbriques de gènere A l’Anoia la vida he treballat en empreses de punt i les adoberies que han tand’Igualada. I llavors els recito la cat no tornaran a obrir i, per tant, no hi ha empreses llista de marques de l’Anoia que es recuperaran els llocs de treball i cal un esforç potser coneixen, algunes de les perduts. Com tampoc no es recuquals estudiarem a classe al llarg peraran a curt termini els llocs de per donar-les a del curs. He de dir que invariatreball que el boom immobiliari va conèixer a la blement queden impressionats. generar i l’explosió de la bombolla Mai no s’haguessin imaginat que creada va destruir. I això planteja un pròpia Anoia algunes de les empreses recitades problema molt greu per a les 12.264 fossin de l’Anoia. persones de l’Anoia que hi havia regisSegon. A l’Anoia, potser com a tot trades a l’atur el mes d’octubre. Aquesta xiarreu, hi ha més empreses de les que ens fra s’ha engruixit amb persones procedents del pensem. I cal un esforç per donar-les a tèxtil, de la pell, de la construcció, però també conèixer, en primer lloc a l’Anoia mateix. d’empreses d’altres sectors i de comerços que Tercer. Tres joves periodistes es llencen han tancat per efecte de la crisi general. a la piscina. En paraules d’un d’ells, “abans És particularment greu perquè es tracta d’anar a servir cafès a Londres, on sempre de persones joves o de mitjana edat, que espodem acabar anant, prefereixo veure si em tan encara lluny de la jubilació i que tenen puc guanyar la vida com a periodista a casa”. qualificacions avui poc valorades pel merNo cal dir res més. cat, ja que procedeixen majoritàriament de Saludo amb il·lusió l’aparició d’un nou misectors en declivi. tjà de comunicació. Quan amablement un dels Fins fa uns anys era versemblant creure promotors em va convidar a col·laborar-hi que a l’Anoia s’instal·larien empreses de vaig dir-li que hi havia una tasca a fer: donar a fora, no vinculades als sectors tradicioconèixer què està passant a la comarca des del nals, que crearien llocs de treball als quals punt de vista econòmic i fer-ho amb una mirapodrien aspirar les persones provinents da en positiu. Que sigui per molts anys! d’aquests sectors tradicionals. Dèiem que la disponibilitat de sòl urbà i de mà obra, a preus i salaris inferiors als de l’Àrea MetroToni Olivé és Doctor en direcció d’empreses i professor de la IQS School of Management. Col·laborador de politana de Barcelona, juntament amb unes diversos mitjans de comunicació comarcals. bones comunicacions per carretera, atrauria


14

4 de desembre de 2012

Òscar Balcells

La cultura aporta el benestar als pobles

L

a cultura aporta el benestar mai res”. N’hi ha per triar i remenar, als pobles”. Aquesta és la de- només cal agafar una agenda cultural. dicatòria que Salvador Riba, Si alguna cosa potser té de positiu president durant molts anys aquesta crisi, és que ens condueix cap de l’antiga Cooperativa La Victoria a una democratització real de la cultu(l’actual Unicoop Cultural, gestora ra. Moltes activitats o esdeveniments del Teatre de l’Aurora), escrivia en culturals locals s’estan obrint cap a la una fotografia que regalava a l’entitat participació activa de la ciutadania. durant la inauguració del Teatre de Si abans estaven organitzades per l’Aurora. Una fotografia que immorta- les administracions, ara aquestes celitza l’antiga biblioteca de la Coopera- deixen part del seu poder cap a les entiva (la “comprativa”), al capdavant titats i la societat perquè siguin elles de la qual el Sr. Riba va estarqui les gestionin. Amb això, hi molts anys, com recorles administracions locals Som den molts igualadins. poden practicar políAquesta frase és tiques d’intervenció molts els tota una declaració de però no de direcció, qui considerem principis. Som molts i el resultat és una que la cultura els què considerem oferta cultural amb que la cultura és la una major capacitat és la quarta pota quarta pota de l’estat de connexió amb la de l’estat del del benestar, a més societat, perquè és la benestar de l’educació, la sanipròpia societat qui la tat i els serveis socials. gestiona. Es generen més La cultura no deixa de ser complicitats. Però també una interpretació de qui som i cal ser realista, doncs només què som, ens ajuda a entendre la rea- amb aquesta dinàmica no es solventa litat que ens envolta alhora que cons- la manca de recursos econòmics. Si trueix la nostra identitat com a poble. la cultura és l’ànima d’un poble, cada Per tant, ens dóna elements de vegada que s’anuncien retallareflexió per comprendre’ns des, la sensació és que tammillor com a persones bé ens retallen una mica Caldrà i com a societat i ens de la nostra identitat. aporta llibertat. En Caldrà no defallir i no defallir una situació política continuar treballant i continuar com l’actual, la cultuplegats, entitats i adtreballant plegats, ra ha de tenir un gran ministracions, perpaper en la construcquè la cultura no faci administracions i ció d’un estat propi a ni un pas enrere. Com entitats Catalunya: ens ha de ho han fet els promodotar d’arguments per tors de SomAnoia. explicar la situació que L’aparició d’un nou mivivim i continuar afegint vatjà de comunicació indepenlor a la nostra identitat nacional, com dent d’àmbit comarcal, que se suma sempre ha fet. I aquest gran paper de a la tasca indispensable que altres la cultura comença en l’àmbit local, mitjans ja duen a terme a la nostra com a generadora de cohesió social i comarca, és un fet insòlit pels temps d’identitat pròpia com a ciutat. que corren. Perquè els mitjans de coMalgrat les retallades i l’augment municació locals també són cultura de l’IVA, hem de ser optimistes da- i ens aporten informació i reflexió vant la situació de la cultura tant a sobre la nostra realitat més propera l’Anoia com a Igualada. En els darrers ajudant-nos a interpretar-la millor, anys, la ciutat viu una efervescència és a dir, ens aporten més llibertat i bed’activitats que s’originen des de di- nestar com a poble. Celebro la gosadia versos àmbits: entitats, associacions de Som Anoia i desitjo que des de les i administracions. Concerts en bars, seves pàgines dinfonguin la cultura programacions escèniques en teatres, local i contribueixin a construir un festivals de música, activitats al Rec, poble més culte i, per tant, més lliure. diades castelleres, conferències, ex- Endavant! posicions, clubs de lectura... tenim la sort que les propostes s’han multipliÒscar Balcells és gestor cultural, guionista, director del Teatre de l’Aurora cat de tal forma que es fa impossible i gerent de La Mostra d’Igualada. afirmar allò que “a Igualada no hi fan

Manel Burón

P

Pit i collons!

ermeteu-me felicitar aquest grup de joves periodistes emprenedors, que amb la que està caient tenen el coratge i la valentia de tirar endavant un nou projecte periodístic a casa nostra. L’equip més gloriós de l’Igualada Hoquei Club a la dècada dels noranta quan van posar la nostra ciutat al mapa tenien un crit de guerra al vestidor: Pit i collons!. I això és el que tenen avui aquest grup d’inquiets periodistes. Per tant tingueu clar que si hi poseu tot allò que s’ha de posar l’èxit està assegurat. Els meus avantpassats si una cosa molt clara em van transmetre és que sense esforç, sense treball i sense humilitat és molt difícil poder aconseguir fer els somnis realitat. Amb alguns dels que esteu al capdavant d’aquest nou projecte editorial

he tingut la sort de compartir hores de treball, de converses, de cobrir esdeveniments i també d’estar a l’altre costat del periodisme (com passa ara). Som Anoia segur que serà un setmanari que sabrà connectar amb tothom. Sou treballadors, exigents i és el vostre somni fet realitat. Us puc assegurar que ara que fa 18 anys d’un nou projecte periodístic que va sortir a la ciutat, he pogut recordar com de durs i difícils són tots els inicis, però el dia a dia et va donant petites satisfaccions que cada cop et fan estimar més i més aquesta professió. Una professió dura i moltes vegades poc valorada. Una professió que us farà renunciar a moltes trobades, dinars o sopars amb amics i familiars per la necessitat de cobrir la informació. Una professió que no coneix


4 de desembre de 2012

15

Ramon Cuadras

Educar: aquesta difícil missió

L

Ajuntament d’Igualada

horaris (com moltes altres), però que has de tenir un caràcter diferent i has de ser d’una altra pasta. Avui en dia les noves tecnologies juguen molt al vostre favor. Fa 18 anys quan encetàvem el projecte de Regió7 a Igualada, els telèfons mòbils no existien, ni tampoc els e-mails ni les pàgines webs. Era un altre món, on el periodisme era més presencial i de més contacte, avui en dia les noves tecnologies faciliten molta informació i estalvien algunes passes. A nivell esportiu relacionat amb el món periodístic, cal reconèixer que la presència del Regió7 de manera diària va provocar que durant un temps tingués la competència directa els dilluns d’un setmanari esportiu, l’Anoia Esports. Crec que la presència dels dos mitjans va ser molt bona per ambdós perquè feia que tots plegats haguéssim de treballar més i millor perquè la competència, si es sana, és molt bona. I qui acaba sortint beneficiat és el producte final i el consumidor d’aquest producte. Per això crec que la vostra pres��ncia al carrer serà fantàstica per vosaltres i per aquells que ja fa temps que hi són. Amb treball, esforç i molt de

sacrifici els ciutadans d’Igualada i de la comarca de l’Anoia segur que podrem estar molt més ben informats. Informació, investigació i crítica constructiva crec que són pilar bàsics per fer un periodisme, esportiu o no, de molta qualitat. Avui s’informa molt, s’investiga poc i es critica menys. El periodisme de proximitat li costa “mullar-se” tot i que moltes vegades té proves i arguments per fer-ho. Ara que tinc el goig de presidir una l’entitat esportiva que més títols ha donat a l’esport igualadí trobo a faltar aquell periodisme més crític i més punyent que fa que tots plegats haguem de donar una mica més cada dia per continuar millorant. Esportivament Igualada i la comarca de l’Anoia té un potencial molt important de clubs i esportistes que cada setmana competeixen i donen nom a la nostra ciutat. El recull dels seus resultats, del seu treball i del seu esforç és una gran recompensa que estic convençut que des de Som Anoia serà una realitat. Molta sort en aquest nou projecte i no defalliu. Pit i collons!!!! Manel Burón és l’actual president de l’Igualada Hoquei Club. Periodista de Ràdio Igualada des de 1992 fins el 2010.

’altre dia parlava amb ens volen dir alguna cosa ho uns amics sobre com hem d’aprofitar i aturar-nos a estan les coses i el què escoltar (la cosa més imporens espera... i algú va tant si volem educar). Si calen dir allò de “quin món deixarem tres hores, doncs calen. als nostres fills?” I em recordà Escoltar és una de les actiun escrit de Leopoldo Abadía vitats més difícils de realitzar, on responia aquesta qüestió però imprescindible. Només amb un “i a mi, què m’importa”. ens podem acostar a entendre A ell, el preocupava més què vol l’altre escoltant-lo amb “quins fills deixarem a aquest atenció, allò que en diem escolmón?” ta activa. Hi ha qui diu que la traEducar vol dir acompanyar gèdia més gran de la societat a l’altre (fill, alumne...) en la contemporània és la crisi de construcció d’uns valors que la relació educativa. Els el permetin construir-se pares tenen cura dels i construir un objecEducar seus fills i els mestiu, “un bell somni” és acompanyar tres ensenyen als que diu en Serrat. seus alumnes, però Aquest acompana l’altre en la en moltes cases i en yament s’ha de foconstrucció d’uns moltes escoles s’ha namentar en la veperdut l’”esperit de valors per construir ritat. S’equivoquen l’educació”. I, d’altra aquells que per un objectiu banda, si una socieguanyar-se el respecte tat no sap educar a les i l’admiració dels seus noves generacions, no fills (o alumnes...) es preaconseguirà ser més humana, senten com uns déus. El que per molts que siguin els seus els nens necessiten és trobaravenços tecnològics i les seves se amb persones reals, senziconquestes econòmiques. Per lles, properes i profundament al creixement humà, els educabones. dors són més importants i No es tracta de donar decisius que els polítics, la culpa a ningú. És tota No els tècnics o els econola societat que ha de cal donar la mistes. prendre consciència No podem interque un poble proculpa a ningú, és venir de forma efigressa quan sap acola societat que ha cient en la manera llir, cuidar i educar amb que funciona bé les noves genede conscienciarel món o, almenys, racions. És un error se en educar d’una forma determiplanificar el futur i no nant; però sí que potenir cura de l’educació dem intentar una cosa: de nens i joves. Perquè donar als nostres fills una aquests nois i noies tinguin molt bona formació. I aquest és aquesta bona formació és neun procés d’acompanyament, cessari donar més suport a les no d’adoctrinament, per intenfamílies, valorar els educadors, tar que els nostres fills siguin saber que la tasca més imporresponsables, honrats, decents tant per al futur és millorar la (com deia l’àvia) i compassius. qualitat humana dels qui seran Sí, compassius, d’aquells que no els seus protagonistes. I recorpassen com a espectadors per dar, com diu en Serrat: la vida, sinó que s’arremanguen i “s’hi posen”, a ajudar a l’altre Per construir un bell somni (no perquè s’ho mereixi, sinó cal a més a més ser prou eixerit perquè ho necessita). Allò que -quan es gira la fortunaen diuen bona gent. per sortir d’entre les runes També vol dir aturar-se i fer-ne un altre, tot seguit. quan ho necessiten. Sempre vénen a parlar-nos quan estem més ocupats, i els “engeguem” Ramon Cuadras, historiador i arqueòleg, és professor de secundària. o, en el millor dels casos, els Ha col·laborat amb Òmnium Cultural i diem que ja en parlarem més el Casal d’Infants del Raval. tard. I ens equivoquem. Quan


16

4 de desembre de 2012

El proper 14 de desembre, al teu quiosc Fes-te amb el primer exemplar del nou setmanari comarcal i aprofita la promoció de llançament

Setmanari

1’5 €

Setmanari

Disc de música infantil 1,2,3... pica Bressola

6€

Una novetat discogràfica d’aquest Nadal que aplega 23 cançons populars i tradicionals dels Països Catalans. som.anoia @somanoia redaccio@somanoia.cat

www.somanoia.cat

Una aportació de qualitat i original que compta amb 30 reconeguts intèrprets de la nostra escena, com Joan Colomo, Anna Roig, Joan Garriga, Rafalito, Carles Belda, Neus Berenger, Gerard Jacquet, els Txarango i Mine. Un projecte musical que s’adreça a petits i grans, dedicat a la promoció de les escoles catalanes de la Catalunya Nord.

Aprofita el Nadal per subscriure’t al Som Subscripció anual per 70 €

Subscripció semestral per 35 €

Inclou rebre el setmanari cada divendres i tots els suplements especials Tenir accés a les promocions i descomptes per als subscriptors Un regal especial per acollir-se a l’oferta de llançament

Inclou rebre el setmanari cada divendres i tots els suplements especials Tenir accés a les promocions i descomptes per als subscriptors

I si et subscrius, pots regalar una segona subscripció a meitat de preu. Un regal que dura tot l’any.

T. 93 749 56 97 subscripcions@somanoia.cat Carrer Trinitat 31, 1r, Igualada Dipòsit legal B.32653-2012


Som Anoia 0 | 04/12/12