Page 1

14 de desembre de 2012 Núm. 001 1,5 euros

somanoia.cat PANORAMA 4

La Generalitat dóna el sí a Fàtima

Exportant qualitat

Només falta la firma del conseller per canviar la qualificació de Fàtima Nord. Els veïns esperen amb candeletes indústries que donin feina. 

PANORAMA 5

L’Anoia clama per la immersió La comunitat educativa i diverses entitats s’han sumat a una mobilització massiva contra la reforma del govern espanyol. 

ECONOMIA 14

El comerç vol resistir El sector somia repetir les vendes del Nadal passat, davant unes perspectives que auguren unacaiguda del consum. 

ENTREVISTA 12

Ens estem convertint en esclaus de l’economia Fra Gil Parés

Pare provincial dels Caputxins

Especial Nadal Indústries tradicionals i de nova creació creixen i es consoliden gràcies a l’exportació de béns de consum. ZOOM 2 JOAN SOLÉ I SANTI CARBONELL

Unes festes per compartir 36-37


2

14 de desembre de 2012

zoom

Fàbriques que creixen gràcies a la demanda exterior, on hi exporten més del 70%

Les empreses de l’Anoia miren cap a fora per créixer Les indústries de la comarca es reorienten cap a l’exportació, buscant marques que volen qualitat i eficàcia Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Hi ha empreses a l’Anoia que no només sobreviuen, sinó que creixen. La recepta és exportar; els ingredients, competitivitat en el preu, però sobretot eficàcia en el servei, qualitat i innovació. Les empreses que han tret el cap fora tenen perfils variats. Algunes van néixer fa vint anys; altres provenen de sectors tan tradicionals com els adobers. Totes exporten almenys un 70%. L’exportació a l’Anoia té dues cares. Àngels Chacón, regidora de Dinamització Econòmica d’Igualada, assenyala que «hi ha empreses que tenen una tradició i que han desenvolupat departaments d’exportació». Les adoberies són l’exponent clar: han sabut reorientar-se, «i el tèxtil evoluciona també cap aquí».

Compten amb departaments que agiliten els tràmits administratius a l’exterior. Hi ha un «segon perfil», segons la regidora, «molta pime que veu com cau el consum intern i mira a l’exportació». En aquest cas alerta que «no tenen una gestió adaptada i poden tenir problemes per garantir cobraments». Chacón ofereix l’Ajuntament de cara a donar una cobertura institucional a les empreses que es projecten a l’exterior. Els adobers exporten avui en dia a empreses de primer nivell, com Louis Vuitton o Hermes. Una de les fàbriques que han fet el salt és Miret y Compañía, que fa generacions que es dedica a la indústria adobera. És una de les 33 factories d’aquest sector que es manté a Igualada i que formen un clúster modèlic. Les indústries tradicionals fa uns anys que van entrar en crisi i tenien la disjun-

Miret y Cía. Pells que poden convertir-se en peces de Louis Vuitton. / JOAN SOLÉ I SANTI CARBONELL

La fàbrica de llantes Braid al Polígon d

La marca de llantes Braid té un gran mercat al nord d’Europa

tiva de renovar-se o morir. Miret y Compañía va fer una aposta dràstica per buscar nous mercats i fer una notable renovació interna. Avui en dia, aquesta firma exporta més del 90% del que produeix fora de l’Estat espanyol. Jaume Valls, gerent de l’empresa, explica que «fa vuit anys el bloc principal de les nostres vendes estava centrat al mercat estatal, en un 50%. Veníem un producte dirigit al mercat de qualitat mitjana. Aleshores, vam decidir consolidar-nos buscant un altre tipus d’articles i clients. Una evolució cap als productes de luxe». A Igualada els blanquers s’han constituït en un gremi actiu i dinàmic. Funcionen com a clúster. «Tenim un avantatge estratègic: som 33 empreses, i proveïdors i clients vénen més sovint i, per tant, els tenim més per mà si volem tancar transaccions. Tenim també sinergies, com la que hi ha amb la depuradora», afirma Valls. El pes de l’exportació en el total de vendes no és una qüestió exclusiva de Miret y Compañía, sinó de «bona part» d’adobers igualadins. Exceptuant alguns negocis que encara es basen en el calçat i que venen a marques espanyoles, el volum principal de la indústria adobera recau en l’exportació ara. Valls assegura que «hem anat a buscar les marques més rellevants de cada

país». El país amb el qual es fan més transaccions és França: l’empresa igualadina abasteix a Vuitton. Miret factura uns 300.000 peus al mes, l’equivalent a uns 30.000 metres quadrats. Dupliquen el volum que produïen el 2004. braid, escuts per A les rodes Els deserts africans i de Xile, les pistes a mitja cinglera de la Costa Brava, els boscos nevats d’Escandinàvia… són els terrenys per on les llantes Braid han fet valer la confiança dels seus clients. En surten unes 15.000 cada mes de la factoria d’Igualada. Els anys 80 va començar sent una marca específica per a la competició, tot i que els anys 90 va virar a un mercat determinat que volia un model atractiu de llantes per a determinats cotxes. Posteriorment, va venir el fenomen massiu del tuning. L’empresa va poder créixer en paral·lel a aquesta moda, però a mitjans de la dècada passada se’n va desmarcar per tornar a la competició automobilística. «És adaptació al mercat», explica Ricard Duran, un dels tècnics de Braid i «és important tenir diversos nínxols de mercat, per si algun flaqueja». Ara, el principal focus de les exportacions de Braid es situa molt més al nord, al bressol de campions com Solberg, Makkinen o Vatanen. «Molt del volum de les nostres exportacions va a Finlàndia,


14 de desembre de 2012

3

2011, el gran canvi

Far de la indústria

L’automoció, líder

L’any passat, les vendes catalanes a l’exterior van superar a les que es fan a l’Estat espanyol.

Catalunya és el territori de l’Estat que concentra més industria: un 23,6%; també el que exporta més

A nivell català, l’automoció és el sector que més ven a l’exterior de l’Estat

EN 4 PARAULES

El tèxtil es bolca a l’exterior El tèxtil no només és passat de l’Anoia, també és futur. Les empreses anoienques del sector –agrupades a Fagepi i Fitex– s’han trobat amb la necessitat imperiosa d’innovar i oferir nous productes a l’exterior. I algunes han creat tendència pròpia en l’apartat de les exportacions. La marca Buff és l’exponent d’aquest canvi de tendència en el tèxtil local. Des de fa 20 anys, han ofert al mercat un producte completament nou, pioner a tot el món, fins al punt que proliferen imitacions. La simplicitat i l’elegància d’un producte tubular, sense cap costura, ha

Jaume Valls Gerent de Miret y Compañía

Què ha fet Miret y Cía. per projectar-se al mercat exterior? Hem fet una gran tasca comercial, viatjant i trucant a les portes del client, però també un esforç d’inversió per obtenir nova maquinària. Hem anat a buscar les marques més rellevants de cada país, com Louis Vuitton o Gucci. S’ha tractat d’estar més presents a fires internacionals i contractar tècnics per millorar els nostres processos.

de Les Comes, centrada en el motor de competició / BRAID

Suècia i Noruega», on molts tenen, a més de l’utilitari, un vehicle per a rallies. Per adequar-se a les necessitats del client –grups centrats en la competició–, les receptes de Braid són «bon servei i bon preu, sumat a una qualitat acceptable». Els clients demanen llantes d’una tipologia específica, en qüestió de dos o tres dies a vegades, per a un ral·li: «Nosaltres hem d’enllestir el joc de llantes i enviar-les a destinació.» Avui dia, el percentatge de l’exportació de les peces de Braid fora dels límits de la península és del 70%; el 2008, era d’un 50%. Fa deu anys –apogeu del tuning– era d’un 20%. Com es treu el producte fora? «Teníem ja una xarxa de distribuïdors fora de l’Estat, només que no havíem entrat a fons en aquest mercat.»

23 de les 28 empreses del Gremi de Blanquers exporten més de la meitat de la seva producció, un

75% de mitjana

Empreses quasi úniques La planta a Òdena d’Ultramagic és una de les proveïdores més importants de globus aerostàtics del món. Més de 100 globus surten cada any de la fàbrica. Són un 20-25% de la producció mundial. La majoria, destinats a l’exportació. Una de les apostes que ha fet la firma anoienca els darrers anys ha estat l’impuls de globus ecològics, cosa que ha atret compradors del nord d’Europa. «El 80% de la nostra facturació es fa a fora de les fronteres de l’Estat», explica Carles Lladó, un dels quatre fundadors. Ultramagic sempre ha tingut una clara vo-

Com afecta la recessió als blanquers? Ara les famílies renuncien a consumir la carn de vedella perquè és de les més cares. Les vaques es sacrifiquen menys i l’escassetat fa que el preu de la seva pell es dispari. S’ha encarit vora d’un 60% i això, en el preu, només s’ha repercutit un 25-30%. No podem reflectir-ho en el preu final per no perdre competitivitat. Itàlia és una de les meques de la moda i també té indústria adobera. Com afronten la competència que hi ha allà? Respecte als italians, tenim un avantatge important, la matèria prima, el vedell català, que nosaltres tenim aquí mateix. Ens ajuda a controlar i dominar aquesta pell més bé. Els italians sí que són molt pioners en els articles de la moda i el disseny, però avui en dia Igualada pot equiparar-los en qualitat. El nostre servei és molt bo i les grans firmes ens veuen com un soci molt seriós. Quan tarden els processos d’adob, des que us arriba una peça? Depèn de si el procés és en crom o en vegetal. El 80-90% de productes de marroquineria és fet amb crom; només que quan es treballa amb vegetal, el producte és més respectuós amb l’ecologia. Les bosses de mà estan fetes amb crom, si no pesarien massa. Només les anses són de pell vegetal.

tingut un ressò i un èxit sense parió. Buff llança a tot el món les seves creacions: 60 països diferents. No necessita el mercat estatal, pràcticament. Un 80% de la producció d’aquesta empresa anoienca és exportada. La quota internacional de vendes d’Aldo Martins és també del 80%. La fàbrica igualadina té tractes amb 32 països de tot el món. Impulsada per Martí Bisbal, les peces de la factoria anoienca tenen Europa i Amèrica del Nord com a mercats privilegiats, però també han trobat una acollida excel·lent a l’Àsia, on estan augmentant les vendes.

cació exportadora, tot i que «la crisi dels darrers anys ha accentuat que ens bolquem més a l’exterior». El mercat estatal ha quedat més cenyit a les reparacions dels aparells. Una altra empresa que marca una pauta al mercat mundial és la firma Solà de Calaf. La principal de l’Anoia en producció de béns d’equip. La maquinària agrícola que ven s’exporta a tot el món. El percentatge de vendes a l’exterior és d’un 50%. Els països on arriben les peces fetes a Calaf són molt diversos: Rússia, Kazakhstan, Algèria, Marroc, Mèxic, Gran Bretanya, Ucraïna o Bulgària.

Cal començar a canviar

Q

Remigi Palmés consultor

uines són les empreses que van bé? Quines són les empreses que encara creixen? Quines són les que guanyen diners? La majoria d’aquestes empreses tenen un denominador en comú: venen gran part dels seus productes o serveis a mercats internacionals. Quan el mercat interior està en recessió i no sembla que es pugui arreglar a mitjà termini, l’alternativa és vendre fora del país. Però per això cal alguna cosa més que ganes de vendre, cal una estratègia, es necessita formació, coneixement, i idees molt clares. Hem de crear productes que el mercat ens demani, no per un preu més baix que la competència, sinó perquè no els fa ningú més i cobreixen una necessitat real. La innovació és cabdal per aconseguir diferenciar-nos, és necessari parar i revisar el nostre model de negoci. El pro-

cés d’internacionalització és una inversió a mitjà i a llarg termini. Normalment els resultats vénen després de molts esforços. No es pot sortir a l’exterior de qualsevol manera, cal tenir un bon producte diferenciat, triar una bona estratègia, envoltar-se de persones amb coneixement i talent i finalment constància. Persones que tenen coneixement, que incorporen talent a les empreses, prenen decisions, es formen constantment, gestionen per lideratge, tenen valors com l’esforç, la constància i el servei als altres. Aquestes persones saben que el seu futur no és tenir un contracte fix, sinó que el futur el dóna el coneixement i treballar bé. Tot està canviant, però moltes persones estan fent el mateix que fa deu anys; cal fer un pas cap endavant, cal començar a canviar.


4

14 de desembre de 2012

panorama El nou barri de Fàtima, revocat L’Associació de Veïns accepta una zona industrial però insta l’Ajuntament a accelerar millores al barri Francesc Vilaprinyó IGUALADA

El procés per anul·lar la construcció d’un sector nou de 634 pisos protegits al nord de Fàtima està definit. El regidor en matèria urbanística de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, ha avançat a Som Anoia que «s’han salvat ja tots els esculls de l’Administració» i s’ha revertit la situació de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) a la qualificació anterior. Els terrenys on s’havia d’edificar el complex seran en breu sòl no urbanitzable. I així s’allisarà el camí per a les aspiracions del govern bicolor d’Igualada, que vol que esdevingui una zona per a la implantació d’una o dues multinacionals. «Estem pendents només de la firma del conseller.» La requalificació del sòl al nord del barri igualadí de Fàtima va ser un dels primers propòsits en la campanya electoral de les municipals del 2011 per part de l’actual alcalde, Marc Castells. El govern de CiU i ERC-RCat el mes de juliol d’aquell any va engegar els tràmits amb el conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder per a la reconversió dels terrenys. La tramitació s’ha fet directament per Urbanisme de la Generalitat i el sòl torna a la situació en què es trobava quan la Generalitat va decidir engegar les ARE. Cap de les desenes de sectors residencials que s’han plantejat a tot Catalunya ha prosperat. Les dues previstes a l’Anoia, Igualada i Montbui, tampoc. L’Ajuntament de Montbui encara no ha desestimat la idea, per bé que admeten que la construcció del barri avui per avui és molt llunyana.

L’Associació de Veïns de Fàtima reunida al Centre Cívic del barri. / F.V.

Amb la concreció de la requalificació, «hem avançat molt i un cop tinguem la confirmació de la Generalitat, amb una tramitació des de l’Ajuntament es podria convertir en un espai per a la instal·lació d’empreses». Igualada ha estat la primera ciutat de Catalunya que ha activat el procés per revertir la qualificació de les ARE. L’Ajuntament vol facilitar amb aquest pas els tràmits en cas que alguna empresa desitgés instal·lar-s’hi.

LES REACCIONS Jordi Riba PSC

«Estem només pendents de la firma del conseller. Ara, hem avançat molt i un cop tinguem la confirmació de la Generalitat, amb una tramitació des de l’Ajuntament es podria convertir en un espai per a la instal·lació d’una o dues empreses multinacionals en molt poc temps.»

«Entenem que a Igualada caldria un espai residencial reservat per si en el futur hi torna a haver una demanda forta d’habitatges. No es pot introduir així com així en una zona urbana, una industrial, enmig de Fàtima, Set Camins i Les Comes. A altres punts de la comarca ja hi ha molta oferta de Jordi Pont sòl industrial» Regidor d’Urbanisme

Pont defensa que l’arribada d’una multinacional no seria en detriment de la qualitat de vida dels veïns de Fàtima, sinó que la urbanització que comportaria podria servir per fer intervencions a la zona. La ubicació d’una indústria al barri vol dir també «treballs de vialitat i la creació de zones verdes. El procés també inclou repartir les superfícies, que hi hagi més zones verdes, equipaments i millores en la circulació». els veïns volen feina El govern que va pujar el juny del 2011 va anunciar la intenció d’instal·lar una important superfície industrial a la zona de Fàtima. L’Associació de Veïns del barri va canviar de junta aquelles mateixes dates. Quan van conèixer de primera mà la proposta de l’equip de CiU i ERC-RCat «la vam trobar molt positiva», explica la presidenta de l’entitat, Montse Cobo. L’Ajuntament manifesta la voluntat que l’empresa que s’instal·li al sector de Fàtima Nord «doni prioritat a les persones censades a Igualada». Els veïns reclamen amb urgència mesures d’estímul per a aquest ba-

rri, on l’atur és encara superior a la mitjana –no pas baixa– d’Igualada. La portaveu explica que «estic segur que més del 50% dels joves que tenim estan sense feina. El panorama fa tremolar». Els representants dels veïns expliquen que «ja fa més d’un any des del consistori ens van explicar que tenien una empresa mig pactada» i que veurien «naus de fàbrica» però que no han rebut més notícies des d’aleshores. Esperen que l’Ajuntament mogui fitxa i si és necessari «que concorri a un pla similar a les lleis de barris» per evitar la degradació de l’entorn. El descampat fins ara era «la zona per passejar els quissos». Montse Cobo també apunta que «en la decisió que s’hi fessin pisos protegits, nosaltres no hi havíem pres part». Però insten l’Ajuntament que es mogui i arrangi el tram de carretera que ressegueix Fàtima Nord. immobiliàries: no a l’are Pere Subirana, de Finques Subirana, manifesta que «les àrees residencials no són positives en el moment actual». El propietari del grup immobiliari assegura que «avui en


14 de desembre de 2012

5

La jornada solidària de TV3 tindrà ressò a tots els punts de la comarca. 8

Millores a Carme

Anoienc i franciscà

La Generalitat bolcarà 644.000 euros d’ajudes a la vila per fer-la més atractiva turísticament. 24

Fra Gil Parés, de Tous, és el pare provincial dels caputxins, hereus del pensament franciscà. 24

Una política necessària però desacoblada en el temps Alfons Recio Geògraf Tot i que ara ens soni a prehistòria, la situació de l’accés a l’habitatge durant la dècada passada era escandalosa. Entre 2001 i 2007 el preu del metre quadrat a Igualada es va multiplicar per 2,5 i, segons el Pacte Nacional per l’Habitatge, prop de 240.000 noves llars catalanes no podrien accedir a l’habitatge via un mercat lliure en plena espiral especulativa que deixava molts ciutadans al marge, amb l’habitatge més com a bé d’inversió que com a bé funcional. Així, l’any 2009 s’aproven definitivament els Plans Directors Urbanístics (PDU) de les ARE, però quan la bombolla urbanística ja havia esclatat i els preus de l’habitatge es desplomaven. La caiguda del mercat de l’habitatge, o més genèricament, de la manera tradicional de «fer ciutat» basada en la plusvàlua privada, va congelar pràcticament qualsevol iniciativa de creixement urbà i per descomptat, les ARE. Ni bancs, ni administracions, ni inversors privats disposaven ja de recursos per invertir en «totxo». El crèdit havia caigut. A més, malgrat que les ARE es pactaren amb el món local, les accions en urbanisme que es fan des d’administracions superiors topen sovint directament amb les competències municipals, cosa que pot despertar recels. Potser els ajuntaments ja no percebien les tardanes

ARE com la manera de resoldre l’accés a l’habitatge, coneixedors que les dificultats de les famílies es centraven ja en la concessió d’hipoteques. També entenien que ja no era moment de creixements urbans atès l’estoc d’habitatges buits i amb preus decreixents. Així, alguns municipis es van negar d’entrada a acollir una ARE. De les 94 AREs en 80 municipis aprovades inicialment es va passar a 74 en 63 municipis aprovades definitivament. De fet, l’ARE de Fàtima es va aprovar amb la meitat dels habitatges inicialment previstos i directament, a partir de l’any 2011, l’ajuntament aposta per donar un ús alternatiu als terrenys i passarlos a industrials. Possiblement les ARE haurien tingut un impacte en el control de la punta de preus durant la bombolla o facilitat l’accés a l’habitatge si s’haguessin proposat en els anys 2002-2004, quan la corba dels preus intensificava el seu creixement. Però en essència les ARE eren una mesura urgent i potser, per «atacar» una problemàtica tan complexa com la de l’habitatge i per prevenir i mitigar l’escenari de la dècada passada s’haurien hagut d’aplicar polítiques al llarg de la dècada dels 90, amb una visió integral i sobretot a llarg termini, més en la línia de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. Però un cop aprovats els PDU de les ARE, potser seria prudent mantenirne la qualificació ja que pensant en polítiques a llarg termini, si el mercat lliure tornés a excloure una part de la població podrien recuperar-se àgilment, ara sí, en el moment oportú.

Evolució del preu de l’habitatge

Igualada

Preu mitjà del m2 d’habitatges d’obra nova

Catalunya

400 392 €

350

281 €

300

179 €

150 100

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Font dades: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana

dia hi ha l’oferta suficient, tant de compra com de lloguer». En la conjuntura actual «no té sentit fer-les» però tampoc «conservar» la reserva de sòl que hi havia

Clam per la immersió L’Anoia se suma a les concentracions contra la reforma Wert Jordi Gabarró IGUALADA

La comunitat educativa i la societat civil de la comarca s’ha sumat aquesta setmana al clam català en defensa de la immersió lingüística. Les concentracions impulsades per la societat civil, sota la plataforma Somescola.cat, van aplegar dilluns passat desenes de contraris a la reforma proposada pel ministre espanyol, José Ignacio Wert, a Igualada, Montbui, Piera o Òdena. A la capital, uns tres-cents assistents van donar suport al lema unitari «Per un país de tots, l’escola en català», envoltats d’una estelada gegant. Amb una temperatura propera als zero graus, s’hi va llegir un manifest que denuncia «una contrareforma educativa [LOMCE] retrògrada, recentralitzadora i inútil, que no serveix per preparar l’alumnat

Bona part del sector educatiu aprova desobeir el govern espanyol

català per fer front als reptes que la situació actual planteja». El document defensa que «el català, llengua pròpia de Catalunya, ocupi a les nostres escoles el lloc que li correspon i continuï essent la llengua vehicular dels aprenentatges», i rebutja «la segregació de l’alumnat per motius de llengua» i l’equiparació del català a l’anglès, com a «especialitat». Per això, van apel·lar a la insubmissió del govern català a les directrius de Madrid, si el projecte de llei del ministre Wert, la LOMCE, tira endavant. És a dir, a «la màxima contundència» i la preservació d’un llegat de «35 anys d’escola democràtica catalana, avalada i reconeguda com una experiència d’èxit». D’altra banda, a les portes del consistori de Piera i al de Montbui, així com a l’escola Castell d’Òdena, també es va llegir el manifest.

293 €

250 200

La plaça de l’Ajuntament d’Igualada va acollir una nova concentració en favor de la llengua, dilluns passat. / J.G.

per a aquests casos. En el cas que hi torni a haver una gran demanda d’habitatge, opina que «les administracions han d’actuar amb molta més diligència».

Un sector en peu de guerra La mobilització de la comunitat educativa no dóna treva. Enmig de les protestes contra les retallades públiques a l’ensenyament, la reforma proposada pel ministre Wert ha provocat una nova defensa de la immersió lingüística. Tal com va passar el setembre del 2011, una nova amenaça recentralitzadora que dilluns va tenir resposta al carrer. «El claustre s’hi ha mostrat contrari i ara tothom està a l’espera de veure què farà la Generalitat», diu Gemma Balcells,

cap d’estudis del CEIP Garcia Fossas d’Igualada. Ahir mateix van tenir lloc diferents protestes arreu de l’estat contra la LOMCE de Wert, una reforma que afecta tota l’educació pública i que també ha rebut el rebuig dels rectors universitaris catalans per la caiguda dràstica d’ajudes a la investigació científica. «Cada canvi de govern suposa canvis sense gaire criteri a l’escola. Tenim menys recursos i caldria retallar d’altres llocs», clou Balcells.


6

14 de desembre de 2012

panorama

Igualada forma els ‘ni-ni’

El Casal de la Gent Gran de Vilanova reforma la façana

Un cop acabin els cursos seran derivats al Servei d’Orientació Professional Francesc Vilaprinyó IGUALADA

L’Ajuntament d’Igualada considera un èxit el programa Ulisses, una iniciativa destinada a millorar el perfil professional de joves desocupats. 45 persones sense estudis reglats ni professió van començar el passat juny amb l’itinerari; només 3 han abandonat el programa. Àngels Chacón, segona tinent d’alcalde d’Igualada, afirma que ha estat un punt i a part en la trajectòria d’aquestes persones. «Són uns bons resultats, i serviran per animar persones joves a inserir-se en el mercat laboral», explica l’edil igualadina. El nom del programa juga amb la significació del viatge d’Ulisses fins a Ítaca i les seves diferents etapes, enllaçant-lo amb els diferents estadis de la recerca de feina i la necessitat d’orientació laboral. Àngels Chacón explica que es vol fomentar la inserció laboral de persones joves que no tenen la qualificació per accedir a una feina i que necessiten d’orientació per trobar una tasca per a la qual tinguin aptituds: «Aju-

dant-los a construir un projecte professional propi, coherent i realista amb les seves pròpies necessitats i amb l’entorn laboral.» empreses col·laboradores En el procés, hi han col·laborat unes 20 empreses d’Igualada. Les persones integrades en el programa han pogut conèixer des de dins àmbits laborals com el sector TIC, la geriatria, la fusteria, la logística, l’educació, la perruqueria, l’enginyeria, el disseny, la jardineria, la pintura, el comerç o l’hostaleria, entre altres. «Aquestes empreses han fet un gran esforç, ja que almenys una persona es dedicava a seguir la integració del jove», manifesta la re-

El Servei d’Orientació ha aconseguit 181 insercions al mercat laboral fins el setembre

gidora. El programa no acaba aquí, perquè un cop acabin el programa els seus participants podran seguir l’itinerari d’integració laboral dins els circuits de l’Ajuntament al Servei d’Orientació Professional d’Ig-nova. 181 insercions enguany El govern igualadí també ha donat a conèixer els números de les insercions laborals que ha aconseguit aquest Servei d’Orientació Professional que hi ha a les instal·lacions d’Ig-nova. El nombre d’usuaris roman per sobre dels 2.400 des de l’any passat. El 2010 no arribaven als 2.000. La direcció del servei destaca que la majoria d’usuaris actuals es mantenen des d’anys anteriors, mentre que en els nou primers mesos del 2012 s’han afegit a la borsa d’usuaris 698 persones. Les insercions en el mercat de treball assolides pel servei en els nou mesos computats de l’any present són 181. D’aquesta manera, el compte global d’aquest any de persones que han trobat una sortida laboral podria acabar superant el nombre registrat els dos cicles anuals precedents: 204 i 240.

Actes de Nadal 14 de desembre, 3/4 d’1h FESTA NADAL LLAR D’INFANTS 16 de desembre, 1/4 de 2h CONCERT DE NADAL amb la Coral MERLET 21 de desembre, 3/4 de 12h, migdia. CANTADA NADALES ESCOLA SERRA DE COLL BAS 22 de desembre, 7 de la tarda. FESTA NADAL AMPA ESCOLA SERRA DE COLL BAS 23 de desembre, 6 de la tarda. IV PESSEBRE VIVENT 24 de desembre, 12 de la nit. MISSA DEL GALL I ADORACIÓ DELS PASTORS 25 de desembre, 7 de la tarda. BINGO DE NADAL 26 de desembre, 12 del migdia. PATGE FARUK (RECOLLIDA DE CARTES ) 28, 29 i 30 de desembre, tardes. SALÓ DE LA INFÀNCIA 5 de gener, 7 de la tarda. ARRIBADA DELS REIS D’ORIENT

L’AJUNTAMENT DE CARME DÓNA LA BENVINGUDA A SOM ANOIA, NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ DE LA COMARCA, DESITJANT QUE ASSOLEIXI ELS REPTES INFORMATIUS QUE S’HA MARCAT

BONES FESTES A TOTHOM!

VILANOVA DEL CAMÍ// L’empresa local Obras Algar SL s’encarregarà de les obres de remodelació i millora de la façana del Casal de la Gent Gran de Vilanova del Camí. El consistori ha considerat d’importància que el contracte revertís en una empresa del municipi, de manera que també s’afavoreixi l’ocupació de veïns de la localitat. El concurs es va fer per procediment ordinari i negociat. coberta multifuncional Les obres consistiran a arranjar i embellir la façana de l’edifici. La proposta és col·locar-hi peces de ceràmica que es fixaran sobre els forjats. També hi ha prevista la col·locació d’un aïllament tèrmic de poliuretà i també es pintarà amb una pintura resistent als raigs ultraviolats. El projecte de remodelació del Casal de la Gent Gran també compta amb la recuperació de la coberta perquè s’hi puguin desenvolupar diferents activitats, com horticultura, floristeria o tai-txi, entre altres. A la coberta s’hi instal·larà un entarimat de fusta i diferents elements de paravent. D’aquesta manera s’aconseguirà un espai còmode i una barrera visual amb les edificacions veïnes. Les obres tenen un pressupost de 184.000 euros. S’espera que s’engeguin les properes setmanes i tenen un termini de tres mesos.

Òdena obre el nou web del municipi

Montbui lluita contra l’Alzheimer

ÒDENA//L’Ajuntament d’Òdena ha estrenat el seu nou lloc web. L’objectiu és convertir-lo en més usable i introduir-hi millores en la navegabilitat i fer-lo més atractiu visualment. El redisseny també està enfocat de manera que els ciutadans puguin accedir més fàcilment als diferents serveis que permet el web. La pàgina disposa dels apartats de notícies i agenda, i pretén guanyar presència en diferents espais d’Internet i ser accessible també amb smartphones i tablets.

MONTBUI// L’Ajuntament de Montbui i els comerços de la localitat han encetat una iniciativa, amb la difusió del conte Què penses del teu avi. Nou espais diferents del municipi (el complex MontaQua i el Centre d’Atenció Primària, a més de set comerços de Montbui), oferiran els exemplars d’aquest llibre al preu de 7 euros. El conte l’ha fet l’AFAB (Associació de Familiars d’Alzheimer) Anoia, i compta amb la col·laboració de diferents entitats.

Calaf impulsa una campanya per la recollida selectiva CALAF// Calaf ha engegat aquesta setmana una campanya de reforç de la recollida selectiva. L’Ajuntament es vol adreçar als veïns per augmentar l’eficàcia i la sensibilitzacióa través de diverses actuacions adreçades a les escoles i la població en general. La iniciativa pretén incrementar la participació dels veïns en la separació dels residus. És per això que durant tota aquesta setmana es portaran a terme diferents actuacions: tallers per als alumnes de l’escola, una xerrada per als pares i mares de l’AMPA, així com una sessió informativa oberta a tots els veïns. En aquestes activitats s’explicaran les possibilitats de separació dels diferents residus a Calaf i es lliurarà un desplegable informatiu i una bosseta de compost a tots els assistents i participants.


14 de desembre de 2012

7


8

14 de desembre de 2012

panorama

L’Anoia es bolca amb La Marató Una vintena de municipis de la comarca celebraran actes destinats a la lluita contra el càncer Redacció

Escolàpies Igualada Trobada Handbolicat del CH Igua­ lada; Les Comes.

IGUALADA

Més de la meitat dels pobles i ciutats de l’Anoia s’han sumat a la 21a edició de La Marató de TV3, que tindrà lloc aquest cap de setmana arreu de Catalunya. Una mobilització ciutadana solidària que enguany vol donar a conèixer el vessant humà i mèdic del càncer. Arreu de la comarca hi participaran joves i grans, entitats, col·lectius, institucions i empreses que oferiran diverses fórmules per tal de recaptar diners per impulsar la recerca oncològica. Un ventall d’activitats que fomentaran el coneixement, l’empatia i el respecte cap a les persones afectades per càncer. L’objectiu de La Marató 2012 és superar la recaptació de l’any passat, quan el marcador va arribar a gairebé 9 milions d’euros, una xifra rècord. A partir d’aquell dia, serà la recerca en càncer la que prendrà el relleu per dissenyar tractaments més específics i eficaços. El càncer és la causa principal de mort de persones entre els 35 i els 70 anys. Es poden fer donatius al telèfon 905 11 50 50 el dia de La Marató, diumenge 16 de desembre. I, fins al 31 de març del 2013, fer aportacions bancàries.

Carme

Dia 15: El gegant Tonet Blanquer fa la volta pel poble, a càrrec de Dessota.

La Llacuna

Dia 16: Caminada solidària, org. pel Centre Excursionista.

La Pobla

Dia 14: Conferència sobre el càn­ cer, a càrrec del metge del CAP local, David Zumel. 19:30 al Teatre Jardí Dia 16: Bingo Solidari

Rubió

Dia 16: Fira solidària al matí, Co­ missió de Festes de Rubió

Sant Martí de Tous

Dia 14: Escenari boig amb artistes locals. Org. Aj i entitats Dia 16: Tallers en el marc del Mer­ cat de Sta. Llúcia

Sant Pere Sallavinera

La Marató a l’Anoia Argençola

Dia 16: II Cursa de BTT. 7:30

Calaf

Dia 15: Espectacle de teatre musical, jazz i gospel 12:00 Sala d’actes municipal partits de sènior masculí i de sènior 17:30 h CB Calaf al poliesportiu municipal. 19:00 Country a la Unió Calafina. Dia 16: Caminada i pedalada. Sortida 8:30 h sortida plaça dels Arbres. 10:00 hores al Camp de les Garrigues. i l’Escola de Futbol sala 16:00 hores al polies­ portiu.

Capellades

Dia 15: Esplai Aliret ecull diners pels comer­ ços del centre

Dia 16: Caminada popular per l’entorn amb esmorzar final

Igualada

Dia 14: Túnel del terror al vespre nit a El Rec, a càrrec de La Kaserna.

Castellolí

Dia 15: Discoteca solidària de la FAP a la Vo­ gue. Av. Europa 12

El Bruc

Dia 15: Penjada de llaços als edificis amb el lema CanyaAlCancer, a càrrec de JCI. 11:30 Ateneu Igualadí

Hostalets de Pierola

Dia 16: Panera solidària de l’AMPA de la Divina Pastora Col·legi Divina Pastora d’Igualada, Matinal de llançament de triples a Escola

Dia 15: Bingo popular Dia 16: Vermut solidari pels restaurants i botigues del poble Dia 16: Circulació de trenet de 5 polzades a la Plaça dels Països Catalans, per a petits i grans.

Vallbona d’Anoia

Dia 16: Diverses activitats d’algunes entitats del poble.

Vilanova del Camí

Dia 17: Concert de Gospel a càrrec d’Essència, a les 19.00, a la sala Can Papasseit. Dia 18: ecorregut per l’entorn na­ tural vilanoví amb sortida al Res­ taurant Nou, a les 9:00

L’AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT FELICITA EL SETMANARI SOM ANOIA PER LA NOVA INICIATIVA INFORMATIVA.

ENDAVANT!

www.lapobladeclaramunt.cat


14 de desembre de 2012

9

panorama

IgualadaxIgualada vol més aliments i ampliar l’accés al Banc L’objectiu de l’organització és superar la xifra que es va recaptar l’any passat, 22 tones d’aliments Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Trenta tones d’aliments. Vuit més que fa un any. Aquesta és la xifra que s’ha fixat la plataforma IgualadaxIgualada, que l’any passat van impulsar dues joves, Susanna Rosselló i Núria Mas, per recaptar la jornada del 22 de desembre. La situació d’urgència econòmica que viu el país i en especial la capital de l’Anoia fan que l’entitat engegui per segon any consecutiu una campanya per omplir el Banc de Queviures d’Igualada. En la presentació de la jornada, l’organització i els responsables del Banc van valorar que caldrà ampliar el ventall de persones que poden rebre ajuts. Jordi Morist, representant de la Creu Roja, remarca que «els requisits, vista la situació actual, són massa restrictius i haurem de fer un canvi i fer-los més flexibles, perquè més gent s’hi pugui acollir».

Hi ha novetats importants, com l’establiment de punts de recollida previs. Entre ells, el Cafè Foment, el CEINA, el Mercat de la Masuca, la Tintoreria PressTo, la cafeteria i centre de dansa Lluna Mora o el Conservatori. Un dels punts que vol ressaltar l’organització és el de la conscienciació sobre les causes que porten a una recollida d’aliments d’aquesta magnitud: el dia 22, a la plaça Pius XII, es donaran a conèixer algunes de les xifres de la situació actual a Igualada i Catalunya. Un altre punt en què l’orga­ nització vol incidir de cara al dia 22 és la tipologia d’aliments. Morist avisa que «ja hi ha molta pasta i arròs; en canvi, fan falta llegums, conserves, oli i bolquers per als nadons». L’any passat, es van obtenir 22 tones d’aliments. Aquest any, volen que siguin 30. Més, i més diferenciats.

Sussanna Rosselló, a la dreta, i Jordi Morist, Creu Roja, a l’esquerra. / F.V.

Vilanova i Calaf també recapten Igualada no és l’única població anoienca que organitza una recollida d’aliments solidària. Calaf va dur a terme, durant la setmana passada, la campanya dels carretons solidaris, coordinada amb el Banc d’Aliments. Als diferents supermercats del poble s’hi va col·locar un carretó de la compra, perquè els clients dels establiments dipositessin alguns dels productes que havien comprat. Els carretons van ser substituïts diverses vegades un cop es van omplir.

Vilanova del Camí farà les seves jornades per recollir aliments, entre avui divendres i demà dissabte. La finalitat és aconseguir tant queviures com joguines —que no siguin de tipologia bèl·lica—, que posteriorment seran distribuïts per la Creu Roja. L’acte central l’organitzen els voluntaris del Banc de la Teca, que el dissabte prepararan unes 200 racions d’escudella, en una iniciativa que compta amb la col·laboració de diverses entitats del municipi.


10

14 de desembre de 2012

panorama

Arrenca l’outlet solidari Fagepi organitza tres jornades de venda de peces de tendència, on un 5% de la recaptació té finalitat solidària tas, el primer és d’acollida a famílies necessitades –en un moment en què s’ha extremat l’alarma sobre els desnonaments– i el segon per a dones i infants víctimes de la violència masclista. L’arrel de la iniciativa de l’outlet solidari prové de Fagepi, que ha volgut combinar la dinamització comercial d’Igualada amb l’acompanyament de projectes per atendre els casos d’urgència social. El gerent de Fagepi explica que «a les marques, tant les que ja estan a Igualada com les de fora els ha agradat la dimensió social de les jornades». David Garcia vol subratllar aquest fet: «no és només la venda, són els programes». Com a partners de projecte, Fagepi ha triat Càritas i la Creu Roja, «entitats que treballen des de fa molt temps a la nostra comarca».

Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Les principals marques radicades a Igualada i comarca, a més d’altres firmes de tendència, s’han aliat aquests dies en l’organització de la Setmana de la Moda Solidària. Un 5% de la recaptació de les vendes de peces d’outlet de 23 firmes diferents —que van arrencar amb força ahir i s’allarguen fins dissabte— es destinarà a programes socials a l’Anoia. Algunes de les marques que participen en la Setmana no tenen centre de vendes a Igualada, però tindran presència a l’Escorxador, epicentre de les activitats d’aquestes jornades que ha impulsat la patronal tèxtil Fagepi. El responsable de Fagepi, David Garcia, valora l’arrencada d’ahir amb optimisme: «l’afluència va creixent. Hem fet una campanya a nivell català i esperem moltes visites que busquen una oferta de marques tan concentrada». El menú compta amb Sita Murt, Linn, Chico, Punto Blanco, Lula Outlet, Genfins, Diktons, J. Simorra, Condor, Aretex, Helmet Dress, Escorpion, Torras, Carlomagno, Lumberton, Taló Ras, Micu Micu, Pierre Cardin, Messcalino, Pulligan, David Valls, Elements i Guasch. És un outlet i les peces que hi haurà a la venda són d’altres temporades, però «mantenen la qualitat i els clients les busquen. Nosaltres hem vetllat perquè siguin vigents i atractives». I els noms criden. L’objectiu és que el 5% del que recaptin les diferents botigues reverteixi en quatre programes d’ajuda social que tenen lloc a l’Anoia. Dos dels projectes estan coordinats per la Creu Roja i els altres dos pertanyen a Càritas Anoia-Segarra. Les iniciatives de Creu Roja són per atorgar beques de menjador i ajudes a famílies per pagar els subministraments bàsics de les llars. Pel que fa als dos programes que planteja Càri-

La Setmana de la Moda Solidària va començar ahir, amb bona afluència a les botigues / JOAN SOLÉ I SANTI CARBONELL

Un regal per als que regalen Els compradors que facin una despesa superior als 30 euros en alguna de les botigues d’aquest outlet solidari, tindran com a obsequi de l’organització una bufanda dissenyada per Josep Abril. La peça ha estat programada per Xavier Prats, teixida per Text51, amb el fil proporcionat per filatures Sisa i amb la col·laboració de Fitex. La finalitat solidària de la Setmana es complementa amb el foment del comerç

de proximitat a Igualada. Al punt orbital de l’organització, l’Escorxador, hi ha prevista la instal·lació d’inflables, on a canvi de l’entrada, els infants hauran d’aportar una peça de roba o 2 euros, que també aniran a parar a la recaptació per als quatre projectes. Càritas i la Creu Roja també tindran el seu espai en aquest equipament, on exposaran els seus programes i els serveis que ofereixen d’assistència.

igualada és moda La celebració d’aquesta Setmana de la Moda Solidària reforça la identificació de la marca Igualada amb la moda de tendència. Un camí que ja van obrint aquests darrers anys les Rec Stores. Els impulsors de la iniciativa comenten que «ho fem a una escala menor i en una ubicació diferent, però ens identifiquem amb l’esperit del que signifiquen les botigues al Rec». Consolidar la identificació del nom Igualada com a capital de la moda outlet urbana: «en aquest sentit som un referent únic a Catalunya. Hem aconseguit aquest prestigi». Els entrebancs de finançament que ha trobat l’edifici outlet d’Òdena, de moment, es compensen en part amb aquestes iniciatives, opina David Garcia. «Ja ens hem posicionat i tenim renom com a meca de les botigues de fàbrica: enlloc es troba tan sovint una oferta de producte tan concentrada i amb l’oportunitat de descomptes d’aquest nivell», apunten els organitzadors.


14 de desembre de 2012

11

panorama

Carme juga la carta turística Rebrà 644.000 euros per embellir el casc urbà i l’entorn natural que estaven perduts o degradats, un treball que es conjuminaria amb la construcció o habilitament d’un centre d’informació per als turistes vinguts d’altres punts de Catalunya, el target que té el projecte.

F. V. IGUALADA

Carme vol convertir el seu entorn natural en un ganxo per al turisme. La població de la Baixa Anoia és una de les 19 de menys de 3.000 habitants de tot Catalunya que es beneficia del programa «Viure al Poble Més» de la Generalitat. L’Ajuntament pensa reforçar la promoció dels àmbits de boscos i les zones de passeig al costat de la riera per atreure el turisme familiar i de cap de setmana. La injecció que suposarà el programa és d’uns 419.000 euros, que es complementaran amb 225.000 més del PUOSC per a millores dins el casc urbà. La inversió total serà de 644.878 euros, que es repartiran en diferents obres que canviaran la fesomia del cor de la població i part dels seus camins de la ruralia. Un altre dels punts que es vol remarcar de cara a la projecció turística del municipi és els diversos indrets d’interès cultural i patrimonial que hi ha al municipi i a l’anella de boscos que l’encerclen, com també la zona de la Serra de Collbàs. En aquest sentit, calia recuperar i senyalitzar alguns camins i viaranys

La bellesa dels paratges de l’entorn del poble, el gran actiu del projecte

Àmbits d’actuació El primer punt que es vol abordar és urbanitzar una part del nucli antic. Es tracta del carrer Freginal, en el tram que porta fins a la placeta de l’Alegria. La intervenció ja estava prevista, però la injecció de diners que suposa el programa «Viure al Poble Més» permetrà que s’avanci. En segona instància, es recuperarà l’escorxador municipal. Serà reconvertit en el punt d’informació turística. Un altre apartat és la senyalització de les rutes que ressegueixen els poblats ibers i la necròpoli romana, així com la que porta fins a l’ermita de Collbàs, entre d’altres. El quart àmbit és la creació d’una nova pàgina web municipal. Un lloc web principalment habilitat per als dispositius mòbils de darrera generació (smartphone, tablets) per obtenir informació georeferenciada sobre el municipi.

Vilanova bonificarà algunes de les taxes Compensacions de fins al 90% en les taxes i fins a un 75% en les reformes d’immobles Redacció VILANOVA DEL CAMÍ

L’Ajuntament de Vilanova del Camí aplicarà bonificacions de fins al 90% per a les famílies vilanovines en algunes de les taxes municipals. L’anomenada «tarifació social» s’aplicarà a famílies amb dificultats econòmiques, que seran seleccionades segons els barems de l’ajuntament. El consistori vilanoví remarca que són el primer municipi de la comarca que tira endavant aquestes mesures a diversos serveis, ja que les altres poblacions només les «han aplicat a les llars d’infants». El 2013, els vilanovins es podran beneficiar de bonificacions en la recollida de residus, les activitats en centres esportius i de lleure, cursos i tallers i també en la llar d’infants, on poden arribar al 75%. En el cas dels serveis esportius, la tarifació social s’aplicarà als abonaments de les piscines i poliesportius, així com a les activitats d’estiu. El càlcul de les bonificacions que tindrà cada família es

farà en funció dels ingressos i els membres de cada unitat familiar. Aquestes bonificacions també es traslladaran als apartats d’obres i urbanisme. Antonio Sánchez, el regidor responsable de l’àrea, explica que s’engeguen aquestes mesures per incentivar l’activitat econòmica i perquè no es deixin de realitzar algunes obres menors. La reforma i rehabilitació d’establiments i les llicències d’obertures de comerços seran compensades en un 75%. En el cas dels edificis de més de 50 anys, també s’aplicarà aquest percentatge. Fins ara ja hi havia una bonificació, però ara s’amplia l’abast econòmic de la mesura. L’equip de govern apunta que en el cas de l’IBI les bonificacions estan en una forquilla entre el 15 i el 90%. Una altra qüestió és com pot repercutir en les finances de l’ajuntament el fet que es recapti menys. L’alcalde admet que «les ordenances fiscals pugen un 3,1% i pot ser insuficient per compensar les despeses de la tarifació social».


12

14 de desembre de 2012

panorama Fra Gil Parés. El pare provincial dels caputxins és tousenc, però té la seva feina —que és molta— al convent de Pompeia, on atén molts casos diferents

Va venir un directiu bancari. No podia més Francesc Vilaprinyó BARCELONA

—Com és la feina de pare provincial? —He de coordinar els diferents integrants dels convents i centres, distribuir-los per unificar forces, a més de vetllar perquè es respectin els principis de pobresa i austeritat. —Els caputxins donen un gran valor a l’espiritualitat. L’estrès diari d’un pare provincial li ho permet? —Gràcies a Déu, tenim obligat, a més de la pregària, fer una hora de meditació. Lògicament hi ha dies que costa molt trobar-ho. (Riu.) —Quan va triar entrar dins l’ordre, com a tousenc, el seu referent era el convent d’Igualada? —Va ser per altres camins. Vaig començar a Arenys. Igualada té una comunitat envellida, amb tres germans d’uns 80 anys i un de 40. Ara per ara, és una comunitat de manteniment, i ho han fet molt bé. —Està assegurada la continuïtat del convent d’Igualada? —Van desaparèixer Manresa, també Tarragona… Igualada volem que continuï. No serà una comunitat rejovenida, perquè els nostres joves comencen a la casa d’Arenys. Fins

que no tinguem moltes vocacions (somriu). Déu n’hi do, del que fan aquí a Igualada sent tan pocs. —Com és el perfil de les persones que entren a la comunitat? —Molts vénen d’ambients de parròquia i convent; altres, a partir d’un moment determinat de les seves vides, fan un plantejament i busquen una resposta. En aquest cas van a la casa d’Arenys, on són acollits, i depèn de com va, acaben entrant als caputxins. Per Arenys hi passa molta gent, molta, i no tots acaben esdevenint caputxins. Entre els que arriben de nou hi ha de tot. Hi ha gent que ve amb coneixements de cristianisme zero, alguns que ens han trobat per Internet, lite-

Esperem que el convent dels caputxins d’Igualada continuï molts anys obert encara

ACTES DESTACATS DE NADAL A PIERA IV FIRA DE NADAL 15 de desembre, de 10 a 20 h, al C/ Sant Cristòfol Amb cantada de Nadales i encesa dels llums de Nadal, a les 19 h, al pati de la Rectoria GALA DE PIERA TELEVISIÓ 16 de desembre, a les 18 h, al Teatre Foment de Piera Amb actuacions i sorpreses i recollida d’aliments per al Banc d’Aliments de Càritas II CANTADA POPULAR DE NADALES 19 de desembre, a les 18 h, a la pl. del Peix Oberta a la participació de tothom

El pare provincial dels Caputxins, al pati del convent de Pompeia, al centre de Barcelona/F.V.

ralment. Allà ens coneixem i amb alguns els hem de dir «gràcies, molt bé, però no»; altres ja entenen que no és exactament el que volien; alguns sí que s’hi integraran. Però cada cop hi ha més gent insatisfeta i que veu que la vida que portem no ajuda a créixer com a persones, que el ritme que duen els porta a l’esclavitud. La societat d’avui en dia es basa en el diner, en el benefici. Una altra cosa és com es veu l’Església. Els clixés. Ens veuen com «allò de sempre». Sentim acusacions que som molt rics, que ens aprofitem de les iaies, etc. —De veritat els ho diuen? —Quan es veu com vivim i el que intentem fer és diferent, clar. Per això ens agrada que vinguin als caputxins i ens coneguin. Que vegin que la vida dels caputxins és tranquil·la, menys la meva (riu), reposada, austera i que anem a buscar allò essencial. Si vols triomfar i guanyar diners, no et facis frare. Si vols descobrir el projecte que Déu té per a tu, vine. —Mai s’havia sentit tan desbordat? Els desnonaments són la majoria de casos? —El dia a dia té els seus moments,

Si vols fer diners, no et facis frare. Vine si vols saber què espera Déu de tu

la gent ve aquí a demanar, i cada cop més. Fins fa un any eren immigrants. Treballar amb gent d’aquí, com ara, és més difícil. Els immigrants saben que s’han de buscar la vida; les persones que eren benestants, ho viuen de manera diferent. El tema dels desnonaments el veiem com el súmmum de la injustícia. L’Evangeli parla que l’ésser humà estigui per damunt de tot, no els interessos d’empreses o capitals i inversions. Perdre el pis i veure’s, a més, obligat a pagar de per vida és injust. Ens agradaria tenir una solució general. Nosaltres els acollim i els donem els mitjans de subsistència bàsica. —Quin és el perfil d’aquesta persona que ve? Lògicament, les classes més acomodades tenen més coixins materials. La gent que no té això, més senzilla, acudeixen més fàcilment a nosaltres. Però hi ha el cas d’una persona que treballa en una posició important en una entitat financera, que ha vingut a nosaltres: ens explica que no està gens feliç amb el que està fent. No pot més.

MARATÓ DE JOGUINES DE LA CREU ROJA 21 de desembre, de 10 a 21 h, al Casal per a Joves i Grans Aportació de joguines noves per a la campanya «Cap infant sense joguines la nit de Reis» XIV MARATÓ DE PIERA TELEVISIÓ 22 de desembre, de 10 a 22 h, als estudis de Piera TV Amb actuacions musicals, entrevistes, reportatges… XXIII REPRESENTACIÓ DEL PESSEBRE VIVENT 25 de desembre, de 18 a 21 h, al nucli antic de Piera. Diferents quadres de la historia bíblica en un marc incomparable

Informació completa de la programació de Nadal a www. viladepiera.cat/actualitat/nadal


14 de desembre de 2012

13


14

14 de desembre de 2012

economia

L’ambient tradicional i festiu conviu amb un escenari de canvis a la butxaca i al consum

El comerç local vol igualar el Nadal del 2011 El sector s’enfronta a la campanya de Nadal més dura des de l’esclat de la crisi econòmica Jordi Gabarró IGUALADA

Una campanya tan complicada com esperada. Així afronta el comerç anoienc l’arribada d’un Nadal marcat per la duresa d’una crisi econòmica que persisteix. La majoria del sector espera igualar les vendes de l’any passat i destaca que l’emotivitat de les festes tradicionals pot ser una alenada d’oxigen molt necessària. El termòmetre clàssic de la campanya de Nadal va deixar el cap de setmana passat poc marge per a l’optimisme. L’afluència de públic va ser notable dissabte, 8 de desembre, però més a remenar que a comprar, si ens fixem en la caixa. Amb el debat de la liberalització d’horaris de rerefons, algun establiment fins i tot va optar per no apujar la persiana el dijous 6. «És un escenari difícil, però esperem que les compres es realitzin a partir del dia 22 i el volum final sigui molt semblant o caigui molt poc», diu Jordi Martínez. El president d’Igualada Comerç explica que «la il·lusió del Nadal trenca l’estereotip del dia a dia» i a mesura que s’acosti la data del 25 de desembre «el subconscient, la compra impulsiva, funcionarà en productes molt concrets per regalar, com la joguina o l’electrònica».

Tot i això, el president de l’entitat igualadina reconeix que algunes famílies faran «una compra més raonada i pragmàtica d’acord amb la situació econòmica actual». I la Confederació de Comerç de Catalunya ha destacat que la venda caurà. Un diagnòstic similar fa Xavier Vilalta, responsable de comunicació de l’empresa de moda JIP, amb seu als Prats de Rei: «Firmaríem mantenir les vendes de l’any passat, perquè hem fet promocions per incentivar la venda però hem baixat, com ha passat amb el pont de la Puríssima.» Alguns comerciants destaquen que la recaptació actual ha disminuït fins a xifres d’ara fa vint anys. D’altra banda, diferents experts apunten que la bombolla consumista també ha esclatat i que el comprador cada vegada és més exigent i medita més la compra. Que som al principi d’un nou escenari marcat per nous hàbits de compra. En aquest context, sigui conjunturalment o no, les rebaixes de gener tornen a ser una esperança per a molts comerciants. «Ara per Nadal les compres són lentes, però el sector espera les rebaixes perquè sap que es viuran intensament», resumeix Vilalta.

La compra de Nadal és cada cop més meditada i menys impulsiva

Segons dades de la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents, cada català gastarà 565 euros: 180 en joguines i regals, 95 en loteria, 210 en menjar i 80 en oci. Serien 35 menys que l’any passat, lluny dels 709 del 2010 i dels 841 del 2008. D’altra banda, hi ha altres estudis que parlen de l’efecte directe de la crisi sobre la salut mental de qui la pateix. Segons la psicòloga Glòria

Fité, hi ha un gran augment a les consultes de psicologia i psiquiatria en els darrers temps. «En una situació que demana més del que es pot (o creiem que es pot) afrontar, apareix l’ansietat», per «sentir felicitat, generositat, i expressar-ho en forma de regals». «És la nostra vivència i no el Nadal la causa del nostre malestar. Per tant, el que cal és ajustar el significat del Nadal a la nostra si-


14 de desembre de 2012

15

Munich torna a la normalitat Després d’abandonar la direcció de l’empresa el juny passat, Xavier i David Berneda van pactar la setmana passada el seu retorn. Després d’un

litigi, els dos germans tenen ara les accions de l’altra branca familiar, compartint el control de la marca de calçat amb el seu pare, Francesc Berneda. Són la tercera generació d’una firma en expansió.

Compra en línia de proximitat Igualada Show Room s’estrena amb 400 subscriptors i una desena de promocions J.G. IGUALADA

La plaça Pius XII d’Igualada ja llueix il·luminació nadalenca. JOAN SOLÉ I SANTI CARBONELL

tuació real i buscar solucions creatives perquè la crisi no ens esborri allò d’il·lusionant i acollidor que té», conclou Fité. temps de fires La decoració tradicional acompanya aquests dies la celebració de diverses fires. És el cas d’Igualada, amb la 35a Fira Nadalenca que continuarà demà i diumenge, organitzada per la Comissió de Festes del Barri de la Font Vella. O bé de la 4a Fira de Nadal de Piera, que s’instal·larà demà dissabte al carrer Sant Cristòfol. Organitzada per l’ajuntament, comptarà amb una cantada de nadales i una encesa de llums al vespre. Serà una cita especial per a la UBIC pierenca, que hi torna després de més d’un any en blanc. «la competència de les grans superfícies és dura», afirma Antonio Rodríguez, el nou vicepresident de l’entitat. L’ACI (Associació del Comerç i la Indústria) de Vilanova del Camí va fer una valoració positiva de la Fira de Nadal que es va celebrar el cap de setmana passat, amb 30 estands, tot i la caiguda d’un 30% en les vendes.

La nova plataforma de compra col·lectiva Igualada Show Room es va estrenar ahir amb el llançament de les primeres promocions setmanals. Uns 400 subscriptors van rebre un primer butlletí electrònic, un newsletter, amb productes i serveis de durada i disponibilitat puntuals. Una versió local i amb segell anoienc de portals que han fet forat a Internet, com Let’s Bonus o Privalia. «Em feia ràbia perquè rebia moltes promocions interessants per correu electrònic, però totes provinents de Barcelona», afirma Míriam Salazar, que «sempre pensava que si fossin d’aquí em faria un fart de comprar». Així va sorgir la idea de crear aquesta inciativa, «per aprofitar la tendència de comprar en línia però comprant a casa». De fet, es calcula que entre un 10 i un 15% de les compres d’aquest Nadal seran fetes per Internet. «No inventem res de nou, però ho adaptem a la comarca. Pensem que és una oportunitat per al territori, perquè és fer comerç de proximitat aprofitant els avantatges de les noves tecnologies. Vull creure que la gent està sensibilitzada», insiteix. Dedicada a la comunicació, ella és l’impulsora de la nova plataforma, al costat de dos igualadins més: el dissenyador Jordi Maganya i la comunicadora audiovisual Eliana Tusell. L’empresa fa d’intermediària entre les empreses i els consumidors. Aquests s’han de registrar al portal per poder comprar en línia alguna de les promocions ofertes, mentre que Igualada Show Room cobra una comissió per cada venda realitzada. Un cop feta la compra, l’usuari només haurà d’imprimir el bonus i dirigir-se a l’establiment per bescanviar-lo o el producte se li enviarà per missatger, segons les condicions de cada promoció. Entre les primeres promocions ofertes hi ha un lot de vins d’Iniesta que inclou entrada a les seves bodegues, un taller de sushi més un regal d’estor japonès o bé un detector de radars, amb descomptes notables. més enllà del preu Un dels perills dels grans portals de compra col·lectiva en línia és una política de preus molt agressiva envers el fabricant, que ha de reduir costos i ajustar molt els seus marges. Per contra, Salazar afirma que no volen fer competir per preu. «La sensibilitat cap al comerç de

Jordi Maganya, Míriam Salazar i Eliana Tusell són els impulsors de la nova iniciativa. / J.G.

proximitat, cap a la dinamització econòmica de l’Anoia», és un dels factors que van tenir en compte a l’hora de plantejar el nou projecte. «Tot i oferir descomptes, no volem escanyar el comerciant amb el preu ni amb comissions grans, sinó que cerquem promocions originals i atractives, de qualitat, on tothom hi surti guanyant», diu Salazar. Tot i els pocs dies de vida, ella destaca

l’interès de for-ça comerços per la iniciativa. Entre les causes, «a vegades hi ha promocions que el mateix comerç ja feia, però sense una publicitat efectiva», tradicional o bé 2.0, diu. Afegeix que els comerciants no perdran el contacte amb el client, que podrà recollir la compra a cada establiment, a més de rebre-la per paqueteria o bé regalar-la a un amic.

De l’off a l’on

D

Llorenç Palomas Consultor d’e-Marketing i e-commerce

’acord, 20 € menys. Espera’t uns 30 o 45 dies, i resa perquè la jaqueta et vagi bé. O gasta’t 15 € en benzina, les dents et quedaran blanques, però hauràs perdut un dia sencer. Si, com jo, compreu habitualment online als portals de venda privada o grupals, sabreu de què parlo. Un fort descompte mai és a canvi de res. Igualada Show Room no podrà competir amb preus amb els grans portals, i tampoc ho ha de fer. Els negocis locals no disposen de grans marges en els seus productes i d’alta disponibilitat en els seus serveis. I un punt crític, el comerciant reservarà el producte si un client de la botiga física li està demanant? Desquadraran els estocs? A més, són valents, engeguen en plena campanya de Nadal, el període de l’any amb més vendes… Amb tot això, el comerciant haurà de ser intel·ligent. Una selecció acurada

dels productes i el més important, definir bé la periodicitat, o bé el consumidor estarà només a l’espera de les suculentes ofertes i desvirtualitzarà les funcions pròpies del comerç de proximitat (atenció personalitzada, assessorament…). Com també ho serà la venda d’un producte o servei que pugui creuar amb d’altres disponibles només off-line. Els comentats, la fidelització i captació de nous clients de la comarca seran els punts claus. Internet no té fronteres, també hi estic d’acord, però sí els models de negoci, i serà difícil i potser poc convenient vendre fora amb aquest model. Si s’aconsegueix que els consumidors locals deixin de comprar tant a l’exterior, coneguin botigues a les quals mai han entrat i augmentin el consum local, la iniciativa haurà estat un èxit. Ah!, i digitalitzarà una mica la comarca, que convé i molt. Benvinguts al núvol!


16

14 de desembre de 2012

opinió A les nostres mans Editorial

E

l setmanari anoienc que teniu a les mans neix en un moment especial. Envoltat d’incertesa i de dubtes molt diversos, com el futur econòmic de l’euro o quin guió polític adoptarà el proper Govern de Catalunya, per exemple. Vivim en un món connectat i amb anoiencs escampats arreu. Per això, aquest mitjà no vol ser provincià ni tancat. Neix en paper, conscient que Internet ha sacsejat de valent la comunicació i ens ha dotat de moltes eines positives per al progrés social. Per exemple, que exigeix més transparència als mitjans. O bé, a demostrar als periodistes per què aquest és un ofici necessari per a la salut democràtica d’una societat. Dit això, la nostra és una lliga local i hi ha debats urgents que només són a les nostres mans. Canvis imprescindibles que fem nosaltres o ningú farà per nosaltres. Tot al contrari, si no ho evitem. SOM ANOIA pren sentit per servir un territori que pateix grans dificultats. De pors i dubtes n’hi ha molts, però de certeses també, com la capacitat de molts anoiencs i anoienques per tirar endavant; com l’esforç quotidià de molta gent que s’estima la comarca i la vol viva i dinàmica. El primer número que teniu a les mans en recull algunes mostres. Bon profit.

Director Jordi Gabarró Cap de redacció Francesc Vilaprinyó disseny i grafisme Albert Mateu edició Núria Solano comercial Pere Ribalta web i sistemes Francesc Tomàs administració Maite Sánchez Ciclostil Edicions, SCCL Carrer Trinitat 31, 1r, Igualada www.ciclostil.cat Dipòsit legal B.32653-2012

E

Es busca marca

l publicista Lluís Bassat va venir a Igualada fa vuit anys a fer una conferència convidat per la Unió Empresarial de l’Anoia. El que va dir en aquell acte davant d’empresaris i representants polítics va deixar atònits una bona part dels assistents, i no sóc l’única que encara ho recorda. En lloc de donar-nos un copet a l’espatlla i fer-nos sentir bé amb quatre frases més o menys ocurrents, que és el que tots esperàvem d’un creatiu en un acte diplomàtic, Bassat va ser dur i, amb educació, ens va dir que a l’Anoia teníem un problema i que ell no hi podia fer res. La frase «no us puc ajudar» va retronar a la sala. Per què deia un dels publicistes més importants del món que no podia ajudar el nostre territori? Ho va explicar, és clar. Va dir que abans de projectar una imatge de nosaltres mateixos fora d’Igualada, havíem de decidir qui érem, què fèiem, en què érem excel·lents i quina imatge volíem que el món tingués de nosaltres. I que això només ho podíem decidir nosaltres. Bassat feia hores que era a Igualada escoltant-nos. Polítics i empresaris li havíem explicat que érem una potència comercial, que Igualada era un referent de la indústria aeronàutica, que érem capital del gènere de punt i, per descomptat, de la pell. Que aviat ho seríem del motor gràcies al Parcmotor de Castellolí i que érem uns cracks de l’hoquei patins. Que la Mostra de Xarxa i la Festa dels Reis ens havien convertit en la ciutat ideal per als nens. Que teníem un gran patrimoni cultural, festiu i arquitectònic. I, enlloc d’impressionar-lo, vam aconseguir l’efecte contrari. El problema, doncs, no era que no tinguéssim res per publicitar, cap marca potent, cap tret distintiu, sinó que en teníem massa. En publicitat, diuen, qui té una marca té una marca, qui té dues marques en té només mitja, i qui en té tres no en té cap. Nosaltres en teníem, pel cap baix, una dotzena. És a dir: cap.

Marina Llansana Filòloga i periodista

Com a expert en City Marketing, Bassat ens va explicar que havíem de triar què era allò que realment ens feia diferents i especials, que concentrava la nostra identitat i ens feia destacar per damunt de la resta de ciutats similars, que havíem de ser capaços de situar-nos en aquell

En publicitat, diuen: qui té una marca té una marca, qui té dues marques en té només mitja, i qui en té tres no en té cap.

terreny en què ningú podria competir amb nosaltres. Havíem de decidir-nos per una sola marca, havíem d’apostar per un dels molts rostres que té Igualada, perquè d’això tracten la publicitat i el posicionament de les marques, també de les marques de ciutat. «Quan ho hàgiu escollit em truqueu i llavors sí, llavors us podré ajudar.» No em consta que ningú hagi trucat a Lluís Bassat per dir-li què volem ser davant del món, probablement perquè vuit anys després encara no ens hem decidit. I s’ha de reconèixer que s’ha intentat des de diferents institucions i governs de la ciutat; el projecte de Capital Europea de la Pell de Qualitat és un bon exemple d’això que reclamava Bassat, un exemple de la projecció internacional de la ciutat que ja ha atret marques de prestigi com Loewe, Louis Vuitton, Gucci, Prada o Christian Dior. S’ha intentat també des de la societat civil; la Unió Empresarial de l’Anoia ha fet una feina important de cohesió i diferenciació del territori, i l’entitat Conca Futur, que formaven diferents proXAVIER MULA fessionals de prestigi, va fer un treball exhaustiu de reflexió sobre les potencialitats de la conca d’Òdena durant uns quants anys. Els membres d’aquesta plataforma ciutadana ara ja desapareguda van fer diana explicant que calia situar la conca en el mapa mental dels catalans, i que calia decidir quin havia de ser el nostre tret diferenciador, de la mateixa manera que el Penedès tenia el vi i Tàrrega tenia el teatre. Passen els anys i consolidem tot el nostre potencial: la moda i el disseny, els globus, la pell de qualitat, el comerç, el motor, la vida cultural i el patrimoni. I n’hi afegim de nous, com el centre d’investigació en salut 4DHealth, el Rec Stores, les empreses TIC i la descoberta del barri industrial del Rec. Això està bé, molt bé. Però potser ha arribat el moment de triar la marca que ens farà ser els millors, únics. I cap Bassat no ho pot triar per nosaltres.


14 de desembre de 2012

17

«La comunicació ens porta a la comunitat, és a dir, a la valoració i la comprensió mútua» Rollo May

Una aposta optimista Màrius Montmany

I

Periodista

maginem-nos que juguem en un gran equip de futbol i que, quan sortim al camp, ens xiulen. És lògic si el partit és lluny de casa, però si això passa cada diumenge davant la nostra afició serà complicat donar el màxim de nosaltres. Així és com viuen algunes persones el moment actual. Tenim una defensa contundent, un mig del camp ben posicionat, una davantera disposada a perforar la porteria del rival. Potser sí que l’equip tècnic no transmet la millor tàctica i el camp obstaculitza el bon joc… Sigui com sigui, l’afició acaba dividida, amb un grapat de socis que no creuen en l’equip i, d’altres, que no entenen la diferència entre ser pioners o baixar de categoria. Coincidiríem tots en què per aconseguir l’èxit, les aptituds s’han de coordinar amb la força emocional i aquesta tasca correspon a qui pertoca decidir la tàctica i l’onze titular, que hauria d’encomanar l’entusiasme per guanyar el partit. La situació que viu el país –i la nostra comarca especialment– no convida a l’exaltació ni a l’optimisme desenfrenat, però no és just que deixem instal·lar el desànim com a sensació generalitzada. Quan preguntes a qualsevol persona «com va?» la resposta acostuma a ser similar a un «sobrevivint…», en el millor dels casos. Quan les notícies no són bones i s’han d’afrontar dificultats és fàcil –però no natural– caure en la crítica i l’«autoflagel·lació». Hauríem de tenir clar que l’única manera de combatre un bon atac és amb una actitud positiva, cercant arguments que ens ajudin a superar-lo i a vèncer, amb la clara convicció que el futur és

Cal optimitzar les forces amb l’objectiu i el compromís de caminar per uns ideals més justos, més grans i millors

il·lusionant. Perquè si perdem això la batalla està entregada. Motius per a l’esperança n’hi ha per tot arreu. Podem trobar infinitat d’exemples en la nostra societat, amb entitats, associacions i professionals que destaquen pel seu valor emprenedor, la capacitat de treball, la persistència, la solidaritat i altres característiques que els fan destacar mundialment. Tots i cadascun de nosaltres podem aportar una mica del nostre esforç i talent per tal que, després d’una caiguda, hi hagi la indubtable voluntat d’aixecar-se. Ens hem de reinventar, aprendre a esquivar les pedrades, suportar el cansament, optimitzar les forces i els recursos amb l’objectiu i el compromís de caminar per uns ideals més justos, més grans i millors. Més enllà de les diferències d’opinió, del respecte que mereixen els adversaris, de les pors i els dubtes que s’originen en moments de crisi, no pot haver-hi pitjor enemic que deixar-se endur per la indiferència i l’immobilisme. Cal combatre la desídia i els missatges apocalíptics amb una càrrega de bones vibracions i confiança. Com va dir l’escriptor Paulo Coelho: «Quan realment desitges alguna cosa, tot l’univers conspira per tal que es faci realitat.» I en aquest reflex, avui tenim entre les mans el primer número d’una nova publicació que ens uneix i que ha d’emmirallar allò que passa al nostre entorn més immediat –el poble, la comarca– i, des d’aquí, cap al món. Un punt de vista pròxim i universal a la vegada. Una aposta valenta contra tot pronòstic, sota la premissa de crear un mitjà de comunicació obert, actual, independent i lliure. Perquè cada mot del Som Anoia pugui ser llegit amb interès per tots els qui escriviu la història del dia a dia, aquesta novel·la apassionant que no acaba mentre hi ha coses a dir.

Un dia, un record, un color. Avui he viscut una experiència irrepetible. Hem aturat una reunió de feina per veure com el temps passava fugaç per les 12 hores, 12 minuts, 12 segons del dia 12 del 12, de l’any 12. Tot plegat un segon. Impossible de guardar. He imaginat que potser es podria retenir el temps en un color.

Pep Valls

Igualada is not Scorpia Jordi López Guionista

Q

uan de jove, voltant per aquests móns de Déu, preguntava a la gent si coneixia Igualada, de seguida obtenia un «home, sí, és on hi ha l’Scorpia, no?». I després, el silenci. I escolta, ben cert que era. A Igualada teníem una discoteca, es deia Scorpia i reunia l’elit del cap rapisme català. Innegable. Que els meus interlocutors no me’n sabessin dir ni mitja paraula més ho atribuïa que érem joves i el nostre mapa mental català es reduïa a punts on anar de festa. La joie de vivre. Però passen els anys, ens fem grans i descobrim que les macrodiscoteques fan pudor de suor i que lligar pel Facebook és més higiènic. I malgrat que el meu entorn va deixar d’interessar-se per les discoteques, Scorpia seguia sent l’únic lligam amb Igualada de tot aquell qui venia de fora, per la simple raó que la ciutat no els mostrava cap altre atractiu. Sempre em va sorprendre la quantitat de gent a qui resultaria més fàcil posar uns calçotets a un cocodril que ubicar-nos en un mapa. Per a ells Igualada seguia flotant en un punt inconcret entre Manresa, Lleida i Salou, el triangle de les Bermudes català on Jesucrist va perdre el GPS. I Scorpia, el seu únic punt d’amarrada. Fins que un dia l’Ajuntament decideix carregar-se el barri de les adoberies i uns empresaris li planten cara amb les REC Stores. I de cop, sense saber com, començo a sentir Igualada als mitjans, i el més important: no a la crònica negra. I la que és prova definitiva: sento amics barcelonins que sospesen passar el cap de setmana a Igualada. A comprar roba. A voltar. Miracle, miracle. La ciutat coixa torna a caminar. I, agosarat de mi, decideixo treure-hi el cap un dissabte. Bé, ho decideix la meva senyora, tampoc voldria enganyar ningú. I, en efecte, entre Buffs, Sites Murts i dissenys de Custo Dalmau tan estridents que deixarien epilèptic un gos, començo a guipar gent amb ulleres de pasta. Mare meva, ulleres de pasta a 70 quilòmetres de Barcelona! Si captar l’atenció d’aquest sector no és un èxit, que baixi la Bibiana Ballbè i ho vegi. Sé que és una visió esbiaixada, que sols amb el REC no s’impulsa una ciutat i que quatre ulleres de pasta no fan un barri de Gràcia. Però tinc ben clar que només per haver trencat el binomi Igualada-Scorpia això del REC ja ha valgut la pena. I, per cert, que algú em corregeixi, però diria que l’Scorpia és d’Òdena i no d’Igualada. A sobre.


18

14 de desembre de 2012

Tribuna

E

l naixement d’un nou mitjà de comunicació és sempre motiu d’enhorabona per una ciutat, perquè això vol dir que hi ha gent inquieta, persones que senten la necessitat de fer i explicar les coses d’una altra manera i professionals que han tingut la valentia d’engegar un nou projecte. I això últim, en el moment actual, té encara més rellevància. A Igualada, històricament, hem estat emprenedors, treballadors i grans innovadors. Dir això no suposa cap novetat, però sí que és digne de menció que tres professionals del sector de la premsa impulsin un nou projecte en un moment en el qual la majoria de veus els recorden que el context no sembla el més acollidor per a una nova aventura empresarial. De fet, quan he sentit la reacció de molta gent en assabentarse que naixia aquest nou setmanari, m’hi he sentit identificat, perquè molts se sorprenen també quan veuen que el govern municipal d’Igualada, enlloc de resignarse davant la situació econòmica complicada que travessa a nivell local, aposta per iniciatives que situïn la ciutat en el lloc de referència que li pertoca ocupar en molts camps. I és que no hem d’oblidar que les crisis i els moments adversos són el moment dels valents.

El moment dels valents Marc Castells i Berzosa Alcalde d’Igualada Hi ha qui diu que la crisi que travessem servirà per redefinir molts escenaris del nostre món i que, aquells que abans d’entrar-hi eren a priori els febles, en poden sortir reforçats i en posicions capdavanteres si saben potenciar amb intel·ligència els seus actius. Amb aquesta intenció treballem i ens movem a Igualada. Ja fa molts anys que l’Anoia és una de les comarques més castigades per la deslocalització d’empreses i per l’atur perquè, de fet, des de finals dels anys ‘80 que no hem sabut refer-nos de la caiguda del tèxtil. I precisament per això volem ser els primers a aixecar-nos. Perquè portem massa temps resignats a ser els cuers en moltes coses i això no lliga en absolut amb l’esperit anoienc que abans esmentava i que ens va dur a ser una referència en l’àmbit del gènere de punt o de la pell. A Igualada, treballem amb aquesta idea. Volem consolidar-nos com la Capital Europea de la Pell de Qualitat, perquè tenim un gran sector adober valorat arreu del món i que ens pot servir de motor per tibar de la resta de la nostra economia. Estem reforçant els fonaments que ens distingeixin com una capital comercial de referència, estem situant-nos com un fu-

Feu un esforç per destacar tot allò que ens faci sentir orgullosos de ser d’aquí i que ens faci creure que sí, que podem sortir-nosen i que podem fer molt més i arribar molt més amunt

tur pol pel que fa a la innovació en el camp de la salut amb el centre de simulació 4D Health i, tot plegat, de la mà de la comarca, perquè Igualada té la responsabilitat d’actuar com a capital. Al costat de tot això, que volem que en un futur a mig termini ens faci més forts, però, no oblidem que avui molta gent ho passa malament i fem tots els possibles per a fer-los costat, perquè és el nostre deure com a Administració no deixar ningú pel camí. En conclusió, avui cal valorar molt les iniciatives empresarials que s’estan produint a Igualada i comarca. I des d’aquest Som Anoia, que precisament n’és una, hauríeu de col·laborar a donar-les a conèixer, a recolzar aquelles idees i projectes que neixen per a impulsar-nos i enfortir la nostra moral. Feu un esforç per destacar tot allò que ens faci sentir orgullosos de ser d’aquí i que ens faci creure que sí, que podem sortir-nos-en i que podem fer molt més i arribar molt més amunt. Perquè amb el sol fet de girar el cap i observar què hem fet en el passat i, tot seguit, mirar al costat i veure què estem fent avui per ser millors demà, prendrem consciència que som ben capaços d’assolir-ho. Així doncs, endavant Som Anoia i endavant igualadins i anoiencs.

Gràcies per la rebuda «Són molt optimistes, estan sonats o són rics?», es preguntava una riallera Rosa Valls, una de les protagonistes del nostre espot promocional. Un vídeo fet a partir de situacions reals. De preguntes fetes als tres impulsors del nou setmanari que teniu a les mans. Després de mesos de picar pedra i de presentar-nos a Igualada, el 4 de desembre passat, els agraïments han crescut molt. Sense ànim d’esdevenir símbol de res ni ningú, només podem dir gràcies a tothom per tantes benvingudes i felicitacions. El periodista igualadí Kílian Sebrià ho va escriu-

Molta sort als emprenedors de Som Anoia Ajuntament de Jorba

re en la nostra edició especial: «No és un moment fàcil per fer res, però també és el moment de fer-ho tot.» El que és un fet és que res millora sense esforç ni res es defensa sense lluitar. És temps de repensar i sembrar, fent la feina ben feta. De ser coherents i humils, també, per acceptar errors que hem tingut fins ara i no negar-los quan n’arribin de nous. Treballarem per mantenir la complicitat dels qui ens fan confiança i per guanyar-nos la dels qui ara en dubten. Per ser un mirall de l’Anoia i treballar per al territori. Gràcies!

JOAN SOLÉ I SANTI CARBONELL

Publicitat a Som Anoia publicitat@somanoia.cat 622 096 979


14 de desembre de 2012

19

Moixiganguers Vist des de fora Marina Méndez, IGUALADA

Q

uan imagines una plaça castellera acostumes a dividir-la en dos grups: per una banda, hi ha el castell, sobresortint per damunt de tot i emmarcat pels edificis, segurament en el moment en què l’enxaneta fa l’aleta, preciós i espectacular; i, per l’altra, hi ha els espectadors, aplaudint, cridant i fent oooh, prudentment allunyats. Però en aquest parell de metres que separen el públic de la pinya hi ha el tercer grup, sovint obviat, dels que no pertanyem ni a un lloc ni a l’altre: és el grup dels qui tenim algú que estimem enfilat a les altures o enfonsat pel pes a les espatlles, i que durant els minuts que triga a carregar-se i descarregar-se el castell aguantem la respiració i, tot i que voldríem, som incapaços de tancar els ulls molt fort i marxar corrents d’allà. Fa tres o quatre anys que vaig començar a seguir els Moixiganguers d’Igualada; va ser més o menys durant l’època en què em vaig despertar del malson dels

qui diuen que a Igualada no s’hi fa mai res: mentida. Suposo que de la mateixa manera que em vaig aficionar als castells em podria haver passat amb els escacs o amb el manga, però jo vaig entrar al món de la cultura popular i vaig decidir quedar-m’hi. És una de les millors decisions que he pres mai. Crec que en tot aquest temps que fa que acompanyo la colla no he mirat mai un castell sense l’escut que representa per mi la càmera: pateixo massa. Jo allà dalt hi tinc amics, dels de debò, i quan s’enfonsa un castell és com si m’enfonsés una mica jo mateixa. És un moment de pànic total: et queda la ment en blanc, un blanc molt brillant que fa mal, i et poses de puntetes per veure millor què passa, i fins que no t’assegures que tothom està bé no pots tornar a respirar amb normalitat. Per a mi els Moixiganguers són això: emocions. Són veure’ls treballar intensament, el temps que sacrifiquen, l’esforç grandíssim que fan, la força de voluntat que tenen. Són la constància a l’assaig i el patiment a la plaça. Són la representació que hi ha un lloc per a tothom on ser útil, sense discrepàncies de sexe, edat o color. Són la concentració que es veu reflectida a les cares d’aquells que constitueixen el tronc, i la valentia que la canalla fa onejar com una bandera. Són

@moixiganguers www moixiganguers.cat

Per què m’hi he apuntat? Toni Cortès

MARINA MÉNDEZ

Per a mi els Moixiganguers són això: emocions

les abraçades de després, i l’alegria com un èxtasi, tan primari i autèntic que et fa plorar. Són la imatge més gràfica del món en què voldria viure, i la possibilitat de conèixer gent que té aquests valors. Són petites explosions de vida en la seva màxima expressió. Són, sobretot, la gran sort que és tenir-los al costat, ben a prop, com els exemples a seguir que són.

Per què m’he apuntat, aquest any, als Moixiganguers d’Igualada, em demanen. Possiblement també trobaria la resposta en l’emoció que vaig sentir el dia del meu «debut oficial», a l’arena de Tarragona, en una jornada històrica per als Moixiganguers. Allí vaig veure –i viure– com els valors que assignem al món casteller –valors que els catalans compartim, com a patrimoni, amb la humanitat– passen de tòpics a reals i tangibles, orgànics, m’atreviria a dir: amb suor i llàgrimes. És, a la plaça, amb la panxa plena de papallones novelles (tot i que, amb el temps, he vist que els veterans també en tenen), quan els cossos estan a frec (de pell i d’il·lusions), que veus i, sobretot, aprens, que «força», «equilibri», «valor» i «seny» no són meres i gratuïtes etiquetes. I ho veus, i comparteixes, setmana darrera setmana al local d’assaig on tothom, més rics o més pobres, més guapos o no tant, deixem al vestidor la roba i els maldecaps de cada dia, per fer pinya, per créixer. Per créixer com a castellers… i com a persones. I és a l’escola, a l’institut, al carrer, al lloc de feina, etc., quan traspua allò que adquireixes, allò que aprens fent pinya: a ser més valent, més participatiu, més tolerant, més cívic, més respectuós, més solidari, més compromès. A ser responsable i conscient que ets una peça més, però important, d’un col·lectiu –ja sigui una colla castellera o una comunitat–, i que els que són al teu costat –al castell, a la família, al teu entorn– confien en tu. Per què m’he apuntat als Moixiganguers? Per tot això… I per animarte que ho facis tu també, com jo.

Com heu viscut l’any moixiganguer?

Laia Marsal

Mireia Prat

Mireia Subirana

Pau Mestre

Ha estat el meu primer any als Moixiganguers i puc dir que ha estat molt intens, amb un final espectacular. Vam entrar esglaonadament amb un grup d’amigues, a finals de primavera, però sempre m’havia interessat molt el món dels castellers. Vaig començar a la pinya, però ara estic als terços i la veritat és que hi estic molt còmoda. Les perspectives de cara al 2013 són millorar els resultats que hem tingut aquests darrers mesos.

És el millor any que recordo: és el primer cop que fem la torre; hem crescut molt a nivell social, 30 i escaig camises, i hem participat al concurs de Tarragona. Ha fet 16 anys que hi vaig entrar. Vaig començar fent de quart, ara faig de terç i de quart als castells de vuit. L’any que ve cal mantenir el nivell i començar l’any com l’hem acabat. Descarregar el 4 de 8 ben aviat. I voldria que a la Festa Major aconseguíssim el 3 de 8. Si anem bé a la primavera, serà més fàcil.

Hem assolit els nostres objectius aquest any, però la primera part de la temporada va ser molt dura. Fins després de l’estiu no van començar a sortir-nos les coses bé. Els assajos normalment anaven molt bé, però a les places les actuacions no van anar rodades fins al Concurs de Tarragona. Aquella va ser l’actuació perfecta. Els Moixiganguers són una colla perfecta per anar-hi tota una família, on cadascú té les seves funcions i hi poden anar pares i fills.

Ha estat un any de contrastos, la primera part de l’any vam tenir molts maldecaps, fins que no vam tenir els resultats previstos. Sempre fèiem bons assajos, però no en trèiem els fruits. El Concurs de Tarragona ha estat el punt d’inflexió i a partir d’aquell moment tot va anar més rodat. Vam reeditar el 4 de 8 i també la torre de 7. Ara hem de seguir fent créixer la nostra massa social i ressaltar el que signifiquen els Moixiganguers per a Igualada.


20

14 de desembre de 2012

Un any per emmarcar!

Des de Som Anoia felicitem els Moixiganguers d’Igualada pel seu any ple d’esforç i èxits!

Fotografies de Marina Méndez


14 de desembre de 2012

21


22

14 de desembre de 2012

cultura Piera abaixa el taló del Foment La 36a edició del Concurs de Teatre Amateur aplega cent espectadors de mitjana en un espai renovat REDACCIÓ PIERA

El 36è Concurs de Teatre Amateur Vila de Piera va abaixar el teló dissabte passat amb un balanç positiu per part dels organitzadors. Una cita que va tornar per oferir 10 obres a les remodelades instal·lacions del Teatre Foment de Piera, en obres l’any passat. Un punt de trobada del teatre amateur, de fet, que finalitzarà del tot el proper 19 de gener al mateix teatre Foment. Serà amb el sopar de cloenda del concurs, on s’entregaran 21 premis a les obres participants. Des del 6 d’octubre passat i en dissabte, el concurs va acollir la representació d’obres de gran nivell amateur, barrejant molts estils, des de l’humor fins al teatre clàssic. El jurat va destacar que això li va dificultar el veredicte final. L’assistència de públic ha rondat les 100 persones de mitjana, que per a un teatre com el Foment representa una bona entrada. No obstant això, en futures edicions els organitzadors van destacar que s’intensificaria la difusió d’aquest certamen per arribar a un públic més ampli. Una de les preocupacions és la manca de pierencs entre els assistents, ja que el públic d’altres ciutats de l’Anoia o comarques veïnes va ser majoria. Tot i que a l’Anoia hi ha una quinzena de grups amateurs de teatre, enguany cap d’ells es va presentar al concurs pierenc. No és, de fet, cap novetat, perquè la presència de grups de la comarca ha sigut esporàdica en la llarga trajectòria d’aquesta cita teatral.

Un instant de l’obra El Cafè de la Marina, representat al certamen teatral per la Cia. Teatre Quatre per Quatre de Granollers. / ESTUDI ROSSELL

UN TEATRE RENOVAT El concurs va tenir les incidències típiques d’unes obres de gran envergadura per rehabilitar un edifici antic. Tot i això, els organitzadors van fer una valoració positiva del funcionament de l’edifici, per entendre que havia complert les expectatives del públic i dels grups teatrals. L’ensorrament de part de la platea va provocar la suspensió d’aquest concurs el 2011. Per això, la comissió organitzadora es va mostrar satisfeta de celebrar la 36a edició en un edifici renovat i més ben equipat.

assistents de mitjana per cada obra. Algunes setmanes crec que potser hi ha influït el fred, però normalment ja passa sempre.

Jaume Viladoms President del Concurs de Teatre Amateur

Com valora aquesta edició? En general ha anat bé. Amb una concurrència de gent una mica justa, però si fa no fa com cada any. Amb uns cent

I el públic assistent creu que n’ha sortit satisfet? Diria que sí, que un 90% de les obres representades han agradat a la gent. Potser alguna de les deu era una mica fluixeta, però la resta han fet gaudir de teatre amateur, que és el que costa. La majoria eren bones i ben representades, amb grups d’actors que gairebé semblaven professionals.


14 de desembre de 2012

23

«Tot depèn de nosaltres. Tot depèn, sobretot, de vosaltres: els joves!» Joan Oliver (Pere Quart)

El públic mana a l’Aurora

El jazz protagonitza el concert solidari del Rotary

La comèdia interactiva ‘El Sopar’ arriba a Igualada avalada per la crítica popular Redacció IGUALADA

Una comèdia on els espectadors decideixen el paper de cada personatge. Així es presenta l’obra El sopar, que arriba aquest cap de setmana al Teatre de l’Aurora d’Igualada. De la mà dels mallorquins Iguana Teatre i Produccions del Mar, l’any passat va ser l’espectacle més votat de la Red de Teatros Alternativos. Es tracta d’un sopar banal, aparentment normal, que es convertirà en un vespre insòlit. Fins a quinze minuts abans del començament ni el públic ni cap dels 5 actors coneix com serà el seu personatge ni quina relació tindrà amb la resta. Els rols dels actors i les situacions es crearan per primera vegada amb l’ajuda dels espectadors que, dividits en grups, aportaran les seves idees per a la construcció del personatge en una divertida i insòlita vetllada. Durant l’obra els actors, com diu el director Joan Carles Bellviure, «han d’assolir un clímax sense saber com serà la resta de personatges». Cada representació d’El sopar és, docs, única i irrepetible. El director assegura que el seu desenvolupament «és totalment improvisat. Sempre hi ha la base de dos amfitrions i tres convidats, però no hi ha un esquema d’actuació». «Els actors hauran de tenir l’enginy i

l’agudesa necessaris per trobar el camí en aquesta comèdia, com diu Bellviure, «han de ser actors i actrius potents i molt aptes per a la improvisació». L’origen d’El sopar recau en el taller-laboratori «L’actor en desequilibri», de l’espai de recerca del Teatre del Mar. Durant cinc nits el teatre es va convertir en un laboratori. Cinc espectacles diferents van ser la base de l’experiment en què els actors havien de preparar l’espectacle de cada nit sis hores abans de l’inici. «Era posar l’actor en risc extrem i en una contínua creació improvisada», apunta el director.

A més de l’aval del públic, l’obra també té el de la trajectòria de la companyia Iguana Teatre, la primera professional de les Illes Balears. Compta amb 27 anys de trajectòria, més de 30 espectacles i més de 1.600 representacions, davant més de mig milió d’espectadors. Les representacions seran avui i demà, 15 de desembre, a les 22h i diumenge 16 a les 19 h. Les entrades van dels 15 € als 11,5 € amb els descomptes habituals, disponibles una hora abans de cada funció. També es poden reservar prèviament trucant al 93 805 00 75 o bé a través del correu electrònic, escrivint a reserves@teatreaurora.cat.

L’Oratori clourà el I Ànima Els Caputxins acollirà un concert de la Coral Xalest i l’Orquestra Terres de Marca Redacció IGUALADA

El proper diumenge, 16 de desembre, a les 18h i a l’església dels Pares Caputxins, tindrà lloc el quart i darrer concert que clourà la primera edició d’Ànima, Festival de Música Sacra d’Igualada. En aquesta ocasió el protagonisme serà per a la Coral Xalest i l’Orquestra Terres de Marca, dirigides per Josep Miquel Mindán. Totes dues interpretaran l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns, obra en deu moviments amb cinc solistes, arpa i orgue. S’hi podran sentir les veus solistes de la soprano Montserrat Roset, la mezzosoprano Júlia Brescó, la contralt Queralt Sales, el tenor Joan-Eudald Castelltort –que

ja vam tenir ocasió d’escoltar en el primer concert– i el baríton Joan Garcia Gomà. Els amants de la música del segle xix es podran endinsar en el romanticisme a través d’una paleta tímbrica. Saint-Saëns aconsegueix una tensió sensacional sense abandonar la profunditat, l’expressió i la sensualitat en cap moment. Una obra de referència en molts països europeus.

L’anoienc Josep Miquel Mindan dirigirà la Coral Xalest i l’Orquestra Terres de Marca

El programa es completarà amb el conegut Cantique de Jean Racine, de Gabriel Fauré, i es clourà amb una glossa sobre la nadala El noi de la mare, composta per Concepció Ramió, que comptarà amb la participació del públic. Amb aquest darrer concert de talla romàntica es clourà la primera edició d’Ànima, havent recorregut tots els períodes històrics de la polifonia sacra occidental amb un variat ventall d’ofertes. Una iniciativa de l’Ajuntament d’Igualada, organitzada per l’Institut Municipal de Cultura (IMC), amb la producció de Contrapunt, plataforma per a la promoció d’activitats musicals, i el patrocini de l’empresa Constru-Valls.

IGUALADA// L’Orquestra de Cambra de l’Empordà i la Meditarraneum Ensemble són els convidats musicals d’enguany al tradicional concert benèfic de Nadal del Rotary Club d’Igualada. Totes dues formacions presentaran l’espectacle de jazz Songs of Times Square, una proposta que repassa les peces més emblemàtiques de Broadway des dels anys 30 i 40. Una dotzena de músics de corda de l’Empordà combinada amb els vents, el piano i la percussió del grup de jazz. La 18a edició d’aquesta cita tindrà lloc diumenge, 16 de desembre, a les set del vespre al Teatre Municipal de l’Ateneu. Les entrades oscil·len entre els 20 i 30 euros i es poden comprar a L’Art de La Llum, a la rambla Sant Isidre de la capital de l’Anoia. concert benèfic En aquesta ocasió, els diners que es recaptin es destinaran, d’una banda, al «Programa d’Atenció Integral de l’Entorn de Pacients amb Alzehimer» de la Fundació Sanitària Sant Josep (FSSJ). D’una altra, a la campanya d’eradicació de la Poliomelitis, una malaltia que només queda en quatre països. Des de l’entitat, el Rotary Club Internacional, s’afirma que es participa activament en la seva eliminació des de fa uns anys.

Vidalba Música actua a Capellades

II Cantada Popular de Piera

CAPELLADES // Paper de Música ha programat per a aquest dissabte, a les 9 del vespre, el concert de Nadal protagonitzat per Vidalba Música. Sota la direcció musical d’Albert Gumí, també professor de l’Esmuc, la formació interpretarà obres de Toldrà, Garreta, Saderra, Serra, RosMarbà i Albert Gumí. Un grup instrumental format per deu músics de llarga trajectòria al nostre país, amb anoiencs com el jove violinista Pol Berlinches. Es pot fer reserva telefònica.

PIERA// El proper dimecres 19 de desembre, a les 6 de la tarda, la plaça del Peix de Piera acollirà la II Cantada de Nadales, amb la presència de diferents entitats i escoles. Serà una cantada oberta a tota la vila, i comptarà amb la participació de l’Escola Creixà, l’Escola Herois del Bruc, l’Escola Les Flandes, l’EA Apiària, les corals Tríola i Xicoira i l’Aula Municipal de Música Maria Escolà i Cases. Una cita que aplegarà desenes de joves cantaires pierencs.

25 anys de la Capella Reial sota la direcció de Savall BARCELONA// Sota la direcció artística del músic igualadí més internacional, Jordi Savall, arrenca dilluns 17 de desembre la celebració dels 25 anys de la Capella Reial de Catalunya. Ho farà amb Judici Signum, pelegrinatges de l’ànima, un concert que tindrà lloc a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i que comptarà amb la interpretació del mateix Savall, acompanyat de La Capella i Hespèrion XXI. L’organitzen, entre altres, l’Auditori i la Fundació Cima.


24

14 de desembre de 2012

Agenda

Som Anoia ofereix un nou disc de La Bressola La novetat discogràfica conté 23 cançons populars i forma part d’un projecte cultural i pedagògic REDACCIÓ IGUALADA

El primer número de llançament de Som Anoia ofereix avui als lectors el disc de música infantil 1,2,3... pica Bressola (EDR Discos, 2012). Al preu de sis euros junt amb el setmanari, els lectors de l’Anoia tenen a les mans una novetat discogràfica d’aquest Nadal que aplega 23 cançons populars i tradicionals dels Països Catalans, a més de contribuir a un projecte cultural i pedagògic. Una trentena de reconeguts intèrprets de la nostra escena musical han participat en la tercera edició d’una iniciativa adreçada a petits i grans, dedicada a la promoció de les escoles catalanoparlants de la Catalunya Nord. Entre ells, Joan Colomo, Anna Roig, Rafalito, Joan Garriga, Carles Belda, Neus Berenguer, Gerard Jacquet, els Txarango i Mine. Per exemple, Joan Garriga de La Troba Kung Fu hi aporta el tema «Sóc un pobre músic», Carles Belda «En Pere Gallerí», o Anna Roig «Lo Pardal». La direcció artística del projecte musical ha anat a càrrec de Marc Serrats i Marc Grau (del grup Xerramequ Tiquis Miquis), sota la supervisió de l’equip de CREA’T. El disc és, a més, un homenatge als músics i grups de música infantil que van fer possible la nostra recuperació cultural de finals del segle xx. El disc és una producció de l’Associació Amics de La Bressola, amb la col·laboració, entre d’altres,

del Grup Enderrock. 1,2,3… pica Bressola es va presentar en directe a la sala Artèria Paral·lel de Barcelona, el passat 5 de desembre. És, de fet, la tercera edició d’una iniciativa que va començar amb Musiquetes per la Bressola (Propaganda pel Fet!, 2008), després Cançonetes per a la Bressola” (EDR Discos, 2010). UN PONT AMB EL NORD La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per promoure una xarxa d’escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya del Nord. El primer centre fou obert a Sant Galdric (Perpinyà), i des de l’any 1983 acull alumnes de dos a onze anys. Una iniciativa d’escoles laiques que ha crescut amb els anys, fins a tenir escolaritzats uns 700 alumnes. Actualment La Bressola té set centres d’educació infantil i un col·legi d’educació mitjana. Són al Vernet i Sant Galdric (a Perpinyà), Nyils, Prada, El Soler, Sant Esteve del Monestir, a més del centre de secundària, el Pompeu Fabra. + Web Les lletres de les cançons i altres continguts addicionals es poden trobar al web www.espaibressola. cat.

L’igualadí en primer terme, amb una nova obra de fons on retrata el seu amic Toni / J.G.

El ratolí és un vici però la pintura ajuda a pensar El dissenyador gràfic David Dàmaso amplia els seus personatges i els exposa fins el 30 de desembre a la Sala Municipal d’Igualada poder trobar moments per pintar.

Jordi Gabarró IGUALADA

Després de 12 anys a DD Disseny, és habitual, això? Sí, perquè necessites fer coses amb les mans, no estar mirant a la pantalla contínuament. Hi ha molta gent que ho fa. La pintura, el paper i el llapis ajuden a pensar. És una interacció diferent i més fresca. És una cosa bestial perquè és una experimentació constant, és una investigació. Ho proves, no queda bé, ho tornes a provar… Fas un quadre, veus que hi ha unes pinzellades i textures que funcionen i llavors et veus més capaç de fer una cosa més abstracta… No tinc cap camí marcat.

Com neix aquesta exposició? Fa un any que vaig fer una sèrie a partir d’un personatge concret i conegut d’Igualada, el Toni, que vaig exposar al pub Vinnart. Ara en presento una evolució, amb quadres més lliures. Hi contrasto la seva austeritat i la de gent propera amb la figura del dissenyador de moda Karl Lagerfeld, per exemple. L’amic que esmentes ara va vestit però abans els vas exposar en pilotes, per cert. Com va reaccionar? Sí! Va estar molt content, el Toni. Cap problema. Què vols transmetre? No en tinc ni idea. Volia estudiar la figura humana. És un figuratiu real que intenta buscar una mica el surrealisme. La pintura és una carrera de tota la vida i d’això te n’adones amb els artistes reconeguts. A mesura que fas quadres vas trobant el teu camí i jo encara no l’he trobat. Ho vaig reprendre fa un parell d’anys perquè el disseny gràfic et deixa fregit. M’organitzo bé per

Les noves obres són una evolució d’altres quadres, amb més llibertat

Dedueixo que dibuixes a mà i no en una pantalla Sí, n’hi ha que ja no agafen el paper, però a mi em dóna més llibertat. L’ordinador és fred. Una col·lecció oberta? Veurem nous personatges? No ho sé, estic investigant i els quadres que vinguin… Potser sí que aniré cap a una col·lecció de personatges, persones que em donin joc. Seria molt bonic poder viure de la pintura, però és molt difícil.


14 de desembre de 2012

25

Agenda

L’ànima d’un poble Jordi Badia homenatja La Guàrdia Pilosa amb la novel·la Maria Closa

Montellà dóna veu als telers L’autora retrata la vida de les dones a les colònies

Redacció

L’església de la Guàrdia Pilosa es va fer petita per acollir la presentació de Maria Closa, dissabte passat. Un esdeveniment, ja que un centenar d’assistents van donar la benvinguda a la primera novel·la de Jordi Badia, «aclaparat» per tanta gent. Entre ells, el poeta i crític literari David Castillo, que en va fer la presentació, el poeta Carles Torner i de l’escriptor Josep Maria Solà. «En un món tan globalitzat i de tendència massificadora, ens girem cap al que tenim més a prop. Agafem una mica d’espai per allò més propi i que ens identifica, el territori, el poble». L’autor explica així la motivació d’un veïnat encuriosit per la novel·la. «La Maria Closa tenia 86 anys quan la vaig conèixer. Ella era filla de la Guàrdia Pilosa, se n’havia anat de jove i no hi havia tornat mai més», resumeix l’escriptor. «Jo, m’hi acabava d’instal·lar. Durant moltes tardes vaig anar a berenar amb ella. A través de les llegendes que li havia explicat el seu avi, vaig poder conèixer part de la història d’aquest poble menut i mig enrunat de l’Alta Segarra. I també vaig tenir l’ocasió de descobrir una dona d’un coratge excepcional amb una història personal commovedora».

Badia, dreta, acompanyat del crític David Castillo.

Nascut a Sabadell però resident a la Guàrdia Pilosa, Badia és periodista i llicenciat en Humanitats. Ha publicat assajos com Crònica del nuñisme (2003), El Barça al descobert (2009) i Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (2011). Què el va portar a fer el salt a la novel·la, doncs? «La literatura sempre ha sigut una dèria compartida amb l’esport. El periodisme em va semblar que era el camí del mig, però sempre estic vinculat al triangle esport, periodisme i literatura», respon.

Un monòleg brillant Crítica

Josep Maria Solà Rere la veu d’una dona de 86 anys, filla de la Guàrdia Pilosa, la primera novel·la de Jordi Badia —que porta el nom de la seva protagonista, Maria Closa— s’erigeix com un monòleg escruixidor i sincer —en la línia de la Colometa de Rodoreda— que repassa tota una vida de silenci i de dolor finalment explicada a un narrador que, tot desafiant la boira i els mals auguris, ha decidit d’instal·lar-se al mateix poble on ella nasqué. Al costat de l’eix central de la història —un fill literalment robat en néixer—, la Maria narra, també, tres històries paral·leles contades pel seu avi matern «per advertirme de tots els mals que em podien succeir» que són: «L’Enriqueta i el Bartomeu»; «Les bruixes de Cal Vicençó» i «Fabià Llopart» (mestre de l’anarquista calafí Baldomero Oller) i que constitueixen, elles soles, una mitificació fascinant dels orígens i del passat de la Guàrdia Pilosa. O sigui, Jordi Badia aconse-

Badia aconsegueix dotar de paraula i de memòria un poble i unes cases que no en tenien cap

gueix una mena de «quadratura del cercle»: dotar de paraula i de memòria un poble i unes cases que no en tenien cap. També es pot llegir Maria Closa com una novel·la sobre el perdó: la història d’una dona que aprèn a perdonar —cosa que vol dir aprendre a sobreviure— aquelles persones que li havien causat allò imperdonable. I com ja sabem, el perdó és, en realitat, l’antítesi de l’oblit: el perdó esborra el ressentiment vinculat a l’acte negatiu que es va cometre; el que no pot esborrar és l’acte en si mateix. El veritable perdó (segons Jankélévich, 1967) és un do graciós que atorga l’ofès a l’ofensor, i no pas a l’inrevés. Ara només queda realitzar (per incrementar l’oferta del nostre turisme rural) unes rutes literàries (caminades amb torna, com les de Calaf ) pels llocs on es desenvolupa l’acció de Maria Closa, senyalitzarho convenientment i, a la fi, per arrodonir la cosa, confiar que el Pau Vallvé o la Maria Coma (o millor tots dos alhora) ens componguin una cançó d’amor a partir de la tràgica història de Maria Closa. Que així sigui.

La Biblioteca Central d’Igualada va acollir dilluns passat la presentació del Silenci dels telers (Ara Llibres, 2012). L’última obra d’Assumpta Montellà, que dóna veu a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya. L’autora de la La Maternitat d’Elna repassa ara diverses Històries de vida i de país, de pàgines íntimes i d’esforç col·lectiu, amb una mirada de gènere. Des de l’inici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure marcada per un ofici ple de condicions precàries. Un homenatge de Montellà «a filles, esposes, mares, àvies, dones de colònies que han passat el seu testimoni a altres dones de noves generacions que encara viuen a les colònies i que vetllen perquè aquell passat no sigui oblidat». La igualadina Maribel Nogué va presentar

l’escriptora, afegint que al Silenci dels telers també hi tenen cabuda les dones dels amos, les criades, les sagristanes: «una suma mirades femenines que es reunien al voltant d’una colònia tèxtil, d’orígens ben diferents, amb opinions ben diferents». Ella mateixa va destacar que «el món de les colònies tèxtils no va ser el de la Igualada fabril, excepte a la Colònia Tèxtil de Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, si bé al Silenci dels Telers hi ha molts punts en comú pel context històric i econòmic del naixement de les colònies (1858) amb la presència de les primeres fàbriques tèxtils, com la Cía. Fabril Igualadina, que va passar del carbó a l’energia hidràulica el 1857 amb la Igualadina Cotonera». «Una oportunitat de conèixer l’altra cara d’aquest món tan nostre i amb aquest rostre tant de dona de fàbrica que, potser per això, també ens ha estat silenciat per la història», va afegir Nogué.


26

14 de desembre de 2012

Agenda Divendres 14 infantil

hostalets de pierola

Contes de Nadal

Un Nadal màgic amb la Cia. Festho com vulguis. 17:30 Biblo@ccés

Envia’ns els teus actes

gastronomia igualada

La vella Caravana

Presentació de cervesa artesana catalana a càrrec dels mateixos elaboradors. 20:00 Clot del Clos

presentació calaf

Som Anoia

Presentació del nou setmanari a càrrec de l’escriptor Jordi Badia i d’Albert Mateu, coeditor 20:30 Casa Felip

MÚSICA igualada

Macedònia

El grup signarà exemplars del seu nou disc. 18:00 Abacus

TEATRE igualada

El Sopar

infantil igualada

Club de lectura

Una comèdia d’Iguana Teatre i Produccions del Mar. 22:00 Teatre de l’Aurora 15 a 22:00 h | 16 a les 19h

Sobre l’obra de Cornelia Funke: Quan el Pare Noel va caure del cel. Moderadora: Eva Sabaté. 19:00 Biblioteca Central

MÚSICA VALLBONA

D’ANOIA

presentació hostalets

3 No More

Acte inaugural Any Pau

Jazz alegre format per trompeta, guitarra i contrabaix. 22:30 La Fonda del Saumell

Presentació de la programació dedicada a l’antropoide. 19:00 Auditori de Cal Figueras

CINEMA hostalets de P.

XERRADA LA POBLA DE C.

El càncer

redaccio@somanoia.cat / 937 495 697

A càrrec del doctor David Zumel. 19:30 Teatre Jardí

L’abandó Marc Mateu Passen 20 minuts de les deu de la nit, i l’Antuvi enfila camí del Hot Blues, àvid de música i d’interacció social. Ha rebut un eventu feisbookil que diu que avui toca un tal Deivid Shawnier, un guitarrista que se les compòn amb 4 amplificadors i vinti-cinc mil pedals i hom va avisat, però tot i així… Com sempre quan és hivern i especialment dijous, el fred i la soledat converteixen el loft de l’Antuvi en una closca irrespirable, i la litúrgia d’un pseudosociòpata fumador

és la d’enfilar el camí al bar del Gès tot liant-se un cigarret i en arribar abrigar-se sota el portal amb posat discret i com de perfil, sempre a mig camí entre la fractura protocol·lària, i la dèria d’abraçar i regalimar de joia al costat del cendrer. Quan entra saluda a l’engròs, però s’asseu sol en un racó, i al cap de poc d’instal·lar-se, en Shawnier emergeix del soterrani aclaparat de per si, i com entrebancant-se amb les circumstàncies, entre ànemic i alienat. Curosament, com si hagués de cridar a taula mil petits fills de mides esperpènticament menudes, comença a insinuar petites cascades de pensaments que se’ns arrepapen al caparró com tovalloles xopes gotejant. No sabem si tenim fred o ca-

Els visuals d’Àlex López van acompanyar David Soler. / HOT BLUES

Frankenweenie

Una història sobre un nen i la seva mascota 21:00 Auditori Cal Figueres

lor, i una noia jove es converteix en alfombra i es desfà cadira avall com si el terra fos una altra vida, i la guitarra es multiplica en mil ones sonores que el raciocini de la majoria de nosaltres rebat amb violència. En Shawnie s’ajup, manipula pulsòmetres i lluminàries vàries i porta un escuder que escup a la paret imatges oníriques que s’assemblen indissimuladament als malsons i les desviacions que dibuixen les nostres ombres. Així doncs, només ens resta l’abandó, la rendició, aquella confiança cega que és la que guia els nostres passos en l’embriaguesa. L’Antuvi cou el cap sobre la taula, i s’encoixina amb els seus propis braços fins que lentament es mimetitza i viatja a flor de pell, assimilant dolor i bellesa a parts iguals. A mitja tebior, el desperta una sacsejada: —Antuvi, que dorms??? —No dormo, no. ESCOLTO…


14 de desembre de 2012

27

Agenda Dissabte 15 FIRA PIERA

IV Fira de Nadal

Fira per promocionar el comerç local, amb productes nadalencs i objectes de regal per a aquestes festes. Estand de la UBIC amb vi calent i xocolata. 10-20:00 C. Sant Cristòfol

festa vilanova del camí

Festa de la Solidaritat

Diferents activitats destinades al Banc de la teca i Creu Roja. 10-14:30 Can Papasseit

infantil igualada

Contes en anglès

11:00 Biblioteca Central

presentació Piera

Som Anoia

A càrrec del periodista Màrius Montmany i Francesc Vilaprinyó, coeditor 13:00 Biblioteca Central

xerrada masquefa

Cafès amb història

La península cristiana i la formació dels regnes cristians. 17:00 Biblioteca

Música capellades

Grups instrumentals

Concert de l’Escola de Música. 17:30 Sala Pare Tous

tradició montbui

Pessebre Vivent

17:30 Escola Montbou

MÚSICA HOSTALETS DE P.

Concert de Nadal

Cicle de concerts 2012 amb l’Orquestra Simfònica Camerata XXI. Entrada 12€ 18:00 Teatre Casal Català

MÚSICA Piera

Cantada de Nadales

encesa de la il·luminació dels arbres de la Rectoria i dels llums de Nad al del poble amb comandament a distància. 21:00 Pavelló municipal

Música capellades

Vidalba Música

Concert de Nadal dins Paper de Música 21:00 Sala Paper de Música

Música igualada

PD Mark Stewart

Vine a ballar al ritme de la música d’aquest reconegut punxadiscos anglès amb sang catalana. 23:30 Hot Blues

Diumenge 16 MÚSiCA carme

Concert de Nadal

La Coral Merlet d’Igualada 12:15 Església de St. Martí

MÚSiCA capellades

Concert familiar

Amb la Banda Big-band de l’Escola de Música local 12:00 Sala Paper de Música

MÚSiCA igualada

Concert familiar

Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns, amb la Coral

Xalest i l’Orquestra Terres de Marca 18:00 Església Pares Caputxins

MÚSiCA HOSTALETS DE P.

Concert

A càrrec de l’Orquestra Simfònica Camerata XXI 18:00 Casal Català

teatre copons

La jaula de las locas

A càrrec del grup de teatre amateur local La Barraca. 18:00 Local social

MÚSiCA IGUALADA

Concert solidari

Songs of Time Square, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà - Mediterraneum Ensemble. 19:00 Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí

MÚSiCA IGUALADA

U-Tòpics

Si vols escoltar tota l’obra nova del grup amb els poemes d’en Pere Jaume o les seves noves cançons, t’hi esperem. 19:00 L’Encanteri

Dilluns 17 XERRADA IGUALADA

Els drets de la gent gran A càrrec de Lourdes Bové 10:00 Museu Comarcal

MÚSICA PIERA

Audició de Nadal3

Els conjunts instrumentals de l’Aula Municipal de Música amb un repertori de peces amb el fil conductor de l’amistat.. 19:00 Teatre Foment de Piera

Dimarts 18 xerrada òdena

Em portaran els Reis tot el que he demanat?

Xerrada divulgativa per a pares i mares de nens entre 3-6 anys. 17:00 Escola Castell d’Òdena

xerrada igualada

L’humor de Chaplin

A càrrec de Joan Millaret, crític 18:00 Teatre M. de l’Ateneu

MÚSICA HOSTALETS DE P.

Audició de Nadal

A càrrec dels músics del Centre d’Estudis Musicals Cal Maristany. 19:00 Teatre Casal Català

Dimecres 19 Música piera

II Cantada popular de nadales

Cantada oberta amb el suport de diferents escoles de Piera, les corals Tríola i Xicoira i l’Aula M. de Música Maria Escolà. 18:00 Plaça del peix

Música igualada

Concert

A càrrec de l’Orquestra Ad Libitum 18:00 Vestíbul de l’Hospital

XERRADA CALAF

L’estalvi energètic a les granges

Les calderes de biomassa. 18:30 Sala Felip

XERRADA vilanova

Què és ser socialista avui? A càrrec de Xavier Marín 19:00 Seu PSC Vilanova

Dijous 20 infantil montbui

Contes nadalencs

«Nadal de Blanca Neu» amb Carla Jorba 18:00 Biblioteca

tertúlia capellades

Sopem lligats amb el Nadal

Amb Jaume Bernadet, Pilar Alert i J. M. Masoni de convidats. 21:00 Saló Rosa de La Lliga

KURSAL IGUALADA

www.cineskursal.com

SALA 1

El hobbit: Un viaje inesperado

Dirigida per Peter Jackson, és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de JRR Tolkien. Nova Zelanda 2012/Ficció / + 7 anys Dies 14, 18, 19 i 20 a les 18:00 i 22:30 Dies 15 i 16: 16:00 a les 19:30 i 22.30

SALA 2

cinemes CASAL de tous

Carrer escoles 3

7 Días en la Habana

Set curtmetratges dirigits per set directors, que retraten la vida quotidiana de la ciutat. Esp. i França 2012/Drama / +12 Diumenge 16 a les 18:00

Golpe de efecto

Una botella en el mar de Gaza

Dies 14, 15, 16, 18, 19 i 20 a les 20:30 i 22:30

Diumenge 16 a les 19:55

Dirigida per Robert Lorenz i amb Clint Eastwood, i Amy Adams de protagonistes, és la descoberta mútua de pare i filla. USA 2012/Drama / tots els públics

Dirigida per Thierry Binisti, narra la relació epistolar entre una jove resident a Jerusalem i un desconegut Gazaman. França,Israel i Canadà 2012/Drama / +7

CINECLUB Ateneu

SALA 3

Ateneu Igualadí

Un antic jugador de futbol professional cerca refer la seva vida mentre és seduït USA 2012/Comèdia romàntica / tots els públics

El irlandés

Un buen partido

Dies 14, 15 i 16 a les 20:30 i 22:30

El misteri d’un assassinat és encarregat a una parella de policies que no es porten gaire bé. Irlanda 2011/Comèdia negra/ +12 Divendres 14 a les 22:30


28

14 de desembre de 2012

esports

Entrevista Raül Caballero. Club Bàsquet Igualada «És difícil ser amic dels jugadors, cal guardar distàncies»

L’IHC, a l’assalt d’Europa L’equip de Cesc Monclús viatja a Bretanya amb l’objectiu de donar un pas de gegant a la Lliga Europea Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Al punt del mapa on en els còmics d’Astèrix figurava el llogaret dels irreductibles gals, els aficionats més acèrrims de l’hoquei saben que hi ha un dels esculls de l’Igualada HC en la Lliga Europea. L’equip del Quévert, a la població de Dinan, compta amb tres punts i està situat en la tercera posició en el grup B. Una victòria anoienca tindria un caràcter decisiu abans de l’aturada hivernal de la competició. Un partit complicat que arriba en un moment òptim: els igualadinistes vénen de fer un 2 a 4 a la pista del Vendrell, actualment quart en la classificació de l’OK Lliga. L’Igualada afronta demà un partit que no pot deixar per al pilot automàtic. Mentre que el Barça i el Candelària se les tenen, els arlequinats viatgen a França amb l’objectiu de deixar a l’equip bretó fora de la lluita per classificar-se de cara a la final a 8. Els homes de Francesc Monclús viatgen confiats a la pista del Quevert, després d’haver arrencat un empat èpic al Palau i de guanyar el Candelária a Les Comes. Els francesos, encara que doblegats pel Barça fa 20 dies, han demostrat que s’han fet grans. Ja no són aquell equip ventafocs d’altres anys, sinó que poden fer-se valdre. Per exemple, en la primera jornada es van sobreposar al viatge al mig de l’Atlàntic i van guanyar el Candelária (1-3), un desplaçament d’infausta memòria per l’Igualada el 2008 (3-1), quan també és jugava la Lliga Europea. No s’hi val a badar. EXHIBICió al vendrell L’equip viatja a França molt reforçat, després d’haver rebentat l’OK Lliga amb els triomfs a casa contra el Reus (5-3) i a la pista del Vendrell (2-4). En aquest darrer partit, contra l’equip que figurava en tercer lloc a la classificació, els igualadins van dominar en tot moment. Es van avançar amb un 0 a 1 amb el qual es va arribar al descans. Bé és cert que el Vendrell, que entrena l’exigualadinista Guillem Cabestany, no va tenir pas el dia. Però l’èxit de l’Igualada Hoquei Club no és fruit de la casualitat: és el mateix equip que sense fer soroll, i amb un planter forjat a partir de la modèstia i el treball, va fer unes taules al Palau Blaugrana i ha tombat el Reus. Al Vendrell se’l va guanyar amb una

Els jugadors de l’Igualada, en el primer partit de la temporada, a Voltregà. / JORDI PUIG, EL NOU

defensa aferrissada, l’encert d’Elagi Deitg i posant tots els ous a la cistella dels contraatacs. Fruit d’una d’aquestes contres, Oriol Vives va provocar una falta directa que Marc Povedano va executar amb encert. 0-1 a molt poc del descans. A la represa, Baliu va augmentar l’avantatge i amb el 0 a 2 el Vendrell va llançar-se amb fúria a remuntar el partit. Novament, el paper de Deitg va ser fonamental per frenar l’envestida dels penedesencs. Sergi Pla i Cáceres van afegir dos gols més al marcador. Ja al final, els locals van retocar el marcador amb dos gols estèrils. L’Igualada ja havia fet la feina. Els arlequinats tenen ara un balanç positiu de sis victòries a favor, per cinc derrotes, amb 18 punts. Són setens a l’OK Lliga, però el més important: són a dos punts del tercer, el Vic. Tres equips el precedeixen empatats a 19 punts. Un panorama que dóna tranquil·litat a l’equip de cara a l’assalt a la Lliga Europea.

Marc Povedano, l’executor La visita a França és molt més difícil del que sembla, i ara tenen un equip òptim marc povedano

Per desembussar, al final de la primera part del partit contra el Vendrell va aparèixer Marc Povedano. El davanter igualadí, tornat aquest any del Lleida Llista Blava, va demanar executar una falta directa quan quedava molt poc pel descans. I va ser gol. Un gol que va trencar l’empat i va encarrilar tres punts daurats. «Tenia molt clar el que volia fer, de fet vaig ser jo que li vaig demanar al Cesc Monclús que volia tirar la falta directa. Tenia molta confiança», comenta el davanter. La situació privilegiada de l’equip a la Lliga estatal queda aparcada ara davant la imminència de la cita europea. La situació no sorprèn a Povedano, que assegura que «el nostre objectiu des del principi de

la temporada ha estat i segueix sent la permanència». El moment actual a la classificació no l’importa massa: «La veritat és que estem molt contents de ser on som per mèrits nostres, però hem de tocar de peus a terra i anar pas a pas i partit a partit.» Els arlequinats canvien de xip aquests dies i posen la mirada a Europa. I, en concret, a la Bretanya francesa, a Dinan, on els espera el Quévert. Pove explica que «el desplaçament a Dinan és molt complicat, molt més del que sembla… És una pista amb molta gent i el públic ens estarà a sobre». El Quévert és «un equip molt compensat, amb un molt bon porter i alguns dels millors jugadors francesos de la història».


14 de desembre de 2012

29

EL CAI, en ratxa

Laura Orgué, segona

Talent emergent

Paula Blasco i Mar Belenguer, primera i tercera en infantils femenines, lideren l’exhibició. 33

L’esquiadora igualadina confirma les bones sensacions d’aquesta tardor i és segona a Suïssa. 34

Els pilots d’enduro de l’AC Baldrich, Jordi Balcells i Edu Vendrell, aspiren a esdevenir sèniors A. 35

El CF Igualada busca un nou impuls en la visita al Sants El capità Enric Paredes es marca no afluixar malgrat la posició classificatòria SomAnoia IGUALADA

El CF Igualada afronta diumenge un partit clau per consolidar-se a la part alta de la taula. Després d’un inici dubitatiu, l’equip d’Isidre Tarrés ha anat enlairant-se a la classificació i ara és a un pas de col·locar-se en posició d’entrar a la promoció. Però el campionat encara no ha arribat a l’equador. El seu pròxim obstacle és el Sants, situat a la part baixa. Els barcelonins estan empatats a punts amb dos equips en les places de descens. L’Igualada es trobarà amb un equip local impel·lit a assegurar els punts al seu feu per poder remuntar a la classificació. Els blaus, per la seva part, compten amb la

inèrcia guanyadora de les darreres setmanes. Els tres partits inicials en els quals es va perdre semblen un miratge: l’onze anoienc s’ha afermat a casa –el Reddis i el Valls, els dos últims equips que han passat per Les Comes, han estat allisats– i puntua amb solvència a fora. maduresa i consolidació «Som més madurs, aquest any», confessa el capità, Enric Paredes. Després de la problemàtica temporada passada, quan es va patir fins el darrer moment, el CFI va tornar a relliscar a l’inici d’aquest curs 20122013, amb tres partits seguits perduts. Però la situació s’ha reconduït. L’objectiu «és no tornar a patir com l’any passat». Però de tota manera,

L’equip maurista va líder destacadíssim del seu grup de Tercera Catalana /AJT. MONTBUI

El Fàtima rep el líder Sant Maure SomAnoia IGUALADA

Un clàssic del futbol anoienc marcarà la jornada del grup dotzè de Tercera Catalana. El Sant Maure, líder molt destacat, visita Can Masarnau, el feu del Fàtima. La cita, dissabte a 2/4 de 5 de la tarda. El premi, per als mauristes, consolidar-se encara més en el liderat —queda molt poc per l’aturada nadalenca—; per al Fàtima, oxigen per sortir del descens.

Els visitants figuren en una sobrada primera posició; els locals, en canvi, són al fons de tot de la taula. La renda dels mauristes és molt alta, ja que el Sitges és nou punts enrere, i amb la victòria s’assegurarien pràcticament ser els campions d’hivern. Fins ara, només han cedit dos empats i la seva única flaquesa —relativa— són els 18 gols que han encaixat, una estadística que compensen de sobres amb l’arsenal que tenen en

si es manté la línia ascendent, es pot somniar en l’ascens? «Si en el darrer tram del campionat continuem en aquestes posicions, naturalment, no podem descartar res», afegeix. Les claus d’aquest canvi operat les darreres jornades són «l’experiència i el fet que sabem que no serà gens fàcil. Hem reconduït la situació respecte als primers partits. Tenim experiència i no ens permetem badar». Sobre si es podrien repetir miracles com l’època Alavedra en què l’equip, venint d’un any fregant el descens, va acabar pujant, el capità afirma: «Aquella època teníem un equip diferent. Marcàvem en quasi cada ocasió; ara, potser no tenim tant punch a davant.»

les posicions d’atac. Totalitzen fins a 53 gols. Els mauristes s’han refet de baixes com la de Bernat Benito, que, lesionat al genoll, es perdrà tota la temporada. Els factors diferencials de l’equip montbuienc segueixen en vigor, per exemple, el seu màxim golejador, Pedro Calvo. No només ha marcat 16 gols —que equivalen a vora 1 de cada 3 dels que ha fet el conjunt— sinó que el total de les seves dianes superen tots els gols que ha fet un equip, l’Hortonenc. La mit-jana de gols del Sant Maure és de més de 4 gols per partit. Perforen la porteria rival cada 22 minuts i han marcat 17 gols més que el Sitges, el segon equip amb més encert.

La grandesa de la misèria

T

Jordi Quintana

endim a passar de l’eufòria a la redempció, de l’èxtasi més edificant a un suïcidi inexorable. Som, els humans que ens apassiona l’esport, una espècie que no es conforma amb el que hi ha. Volem i necessitem tant que qualssevol mitges tintes ens deixa trasbalsats. Però, alhora, aquesta fal·lera canvia radicalment quan les expectatives que s’hi han posat d’antuvi es tornen vulgars. Aquest és el cas de l’Igualada Hoquei Club, un equip que ha hagut de suportar passatges al desert després d’una bonança sobrenatural que l’havia conduït a un clímax extasiant. Però per sort o per desgràcia ara tot això ha canviat. Després d’uns quants anys havent pagat l’impossible a jugadors quatre o cinc estrelles a començament del mil·lenni, es va passar a una major calma en què ja no calia arribar al dispendi sense, malgrat tot, renunciar a posar el nom per damunt de l’esportista. I ara, després que el seny hagi hagut d’arribar per imperatiu legal, s’ha convingut a trobar una plantilla acordada més per pressupost que no pas per projecte. I bingo! La misèria ha superat l’objectiu. L’Igualada ha completat una plantilla amb restes de sèrie d’altres equips i, salvant excepcions, ha muntat un conjunt capaç de guanyar qualsevol. Un èxit que, al capdavall, tampoc no és nou. Sense anar més lluny els equips de futbol i bàsquet d’Igualada o la majoria d’equips de la comarca i del país han estat capaços de trencar-se les banyes i llançar-se a la piscina nus, sense que això els faci perdre de vista la línia d’aigua. I no només no s’ofeguen sinó que acaben sortint per la porta gran.


30

14 de desembre de 2012

esports

L’Òdena mostra les credencials El primer equip apunta a les posicions d’ascens dirigit per una llegenda de l’àrea tècnica a l’Anoia, Martí Alavedra Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Sota el guiatge del carismàtic Martí Alavedra, el CE Òdena mira amb una mescla d’il·lusió i realisme les posicions d’ascens. En el millor moment social de la història del club –230 inscrits en 15 equips–, el primer equip odenenc juga aquest proper cap de setmana contra la Penya Jove Les Roquetes a l’Estadi Municipal de La Sort. Els anoiencs només estan separats per dos punts de l’equip que els visita. Es tracta d’una bona oportunitat per desmarcar-se’n i atansar-se més a la segona posició, a quatre punts, i ara ocupada pel Sitges. Les darreres jornades la dinàmica del primer equip del CE Òdena ha estat de signe divers. Els odenencs van empatar a 2 al camp del Capellades, van ensopegar a casa contra el CE Anoia i, finalment, es van refer amb una victòria a Sant Pere de Riudebitlles per 1 a 3. Ara mateix, es troben en setena posició a la taula del Grup 12 de Tercera Catalana. Són el segon equip anoienc, per darrera del líder, el Sant Maure. una família del futbol Recentment, el club va fer la presentació oficial dels diferents equips de futbol, amb els respectius tècnics i col·laboradors. Per a la temporada 2012-2013, l’entitat té un rècord d’esportistes i equips inscrits, en un llarg ventall des de les categories més petites fins a les sèniors, tant en els apartats masculí com feme-

El barri adober acollirà més de 200 firmes de roba del 15 al 17 de novembre. / F.V. El primer equip de l’Òdena, amb l’entrenador Martí Alavedra a dalt al centre /JSANTI CARBONELL I JOAN SOLÉ

ní. El CE Òdena té 15 equips i uns 230 esportistes. La base està formada per un equip de promeses de 4-5 anys, un altre de prebenjamins i tres equips de benjamins i alevins, respectivament. Infantils, cadets, juvenils en els apartats masculí i femení i, finalment, els primers equips masculí i femení, tanquen la piràmide d’equips del club. Per entendre la dimensió del club al municipi, cal remarcar que Òdena té poc més de 3.000 habitants. La implicació i la integració dels diferents equips i persones del club amb l’entorn és màxima.

El club odenenc és en un moment d’auge amb 15 equips

El regidor d’Esports de la població, Sergi Lozano, ha animat tot l’equip del CE Òdena, a «seguir treballant i realitzant la feina que tant sabeu fer, com promocionar l’esport però també formant en el treball en equip, la cultura de l’esforç, de la tolerància, del sacrifici, del compromís, de la capacitat d’integració, entre altres». El president del CE Òdena, Carles Casanova, ha posat de manifest el treball i la dedicació als membres de la junta directiva, com també «als jugadors l’aposta que fan pel Club i als familiars i col·laboradors la seva

ajuda». La família del CE Òdena ha rebut una altra felicitació prou rellevant, la del sotspresident de la Federació Catalana, Josep Llaó, que va venir al municipi a veure de primera mà les estructures de l’entitat en la seva presentació, tot just fa unes setmanes. El directiu de la Catalana també encoratja el club «a créixer socialment i esportivament, dins de l’esport d’àmbit català i, sobretot, en la formació de grans esportistes i persones». L’estructura de l’Òdena garanteix que l’intent pot ser més que reeixit.

El CFI femení apunta al tercer lloc Les igualadines jugaran els dos darrers partits abans de Nadal a Les Comes i amb l’ambició que no s’escapi un sol punt Redacció IGUALADA

El CF Igualada femení torna de la treva del pont de la Puríssima amb bones sensacions de cara a afrontar el darrer tram de competició abans d’una nova aturada, la nadalenca. Les anoienques miren cap a la part de dalt de la classificació, ubicades en una còmoda quarta posició i a un punt de les terceres. El pròxim partit serà contra la Fundació Atlètic Vilafranca. Aquest cap de setmana de descans de competició del primer equip del CFI femení, Les Comes ha acollit un torneig organitzat pel club de categories infantil-aleví i alevíbenjamí-prebenjamí.

De cara a les properes jornades, les blaves tenen una oportunitat excepcional d’impulsar-se a la classificació i consolidar-se en la part alta. La pròxima cita, el cap de setmana vinent, és contra la Fundació Atlètic Vilafranca, un dels equips del furgó de cua de la Preferent Catalana. Les penedesenques estan despenjades de la classificació, en penúltima posició i a quatre punts de les avantpenúltimes. El partit és aquest proper dissabte, a 2/4 de 7 de la tarda. D’altra banda, les seves principals competidores per la tercera posició, l’AEM, han de visitar el difícil camp del Sant Quirze i, posteriorment, jugar contra l’RCD Espanyol, que actualment ocupa la segona posició.

L’equip anoienc és a un sol punt del tercer lloc de la taula

Les jugadores igualadines encara tenen, després del desplaçament a Vilafranca, un darrer partit abans de la parada nadalenca. Serà a casa, a Les Comes, el proper dia 22. Les blaves encaren aquest rush final amb confiança després d’empatar fa quinze dies al camp de l’Espanyol. El rèdit de l’empat (1-1) es suma al del joc que van desplegar les anoienques, que van plantar cara i van disputar la possessió de l’esfèrica a les locals. Fins i tot es van sobreposar al gol inicial de les blanc-i-blaves: Mariona va aconseguir l’empat al minut 45. Ara, amb dos partits seguits que es jugaran al feu de Les Comes, les igualadines tenen motius de sobres per sentir-se optimistes de cara a l’entrada del 2013.

ÈXIT del futbol7 El torneig de futbol7 de categories infantil-aleví i aleví-benjamí-prebenjamí organitzat el passat diumenge a Les Comes va assolir un èxit de participació. L’Igualada i el San Gabriel van guanyar en cada categoria. Enmig dels partits, van resultar molt reeixides les proves d’habilitats individuals, on també van excel·lir algunes de les jugadores del Club Futbol Igualada. Èlia Isart va resultar guanyadora en el Concurs de Punteria. Un altre premi individual, el de millor portera de la jornada de torneig, va anar a parar a mans de la blava Julia Thompson.


14 de desembre de 2012

31

esports Raül Caballero. Fa deu anys va ser l’entrenador que va portar l’equip a l’ascens a la Lliga EBA. El seu objectiu, redreçar el conjunt, que ha engegat fluix

Viure el bàsquet et fa ser més compromès QÜESTIONARI Què és un 3,5 en bàsquet? Un jugador que pot jugar en dues posicions. Entre l’aler i l’ala-pivot. Nacho Solozábal o Quimet Costa? Cap dels dos. Antonio Díaz-Miguel o Aíto García-Reneses? (S’ho pensa) Díaz-Miguel Barça o Penya? Depèn. A dia d’avui et diria el Barça. Rudy Fernández o Juan Carlos Navarro? Sense cap dubte, Juan Carlos Navarro. Conferència Est o Conferència Oest? Ui. Et diria que l’Est. Hi ha els Celtics, Miami, Nova York en el seu moment.

—Jo em sento de l’Igualada, però un entrenador ha de ser nòmada, per aprendre coses. El Bàsquet Manresa ha estat la meva segona casa i hi vaig desenvolupar tasques a l’equip vinculat o a l’scouting. A un nivell diferent, les estades a Lleida i a Sant Sebastià, on era el tercer de l’equip tècnic, em van servir molt. —Va començar com a entrenador molt jove, als 14 anys, i als 24 ja era entrenador de l’Igualada de bàsquet. — Als 14 anys, quan vaig acabar l’EGB amb els Maristes, em van proposar continuar com a entrenador d’un equip. Em va canviar a mi mateix, perquè jo no era massa d’estudiar, però em vaig anar motivant i això em va portar a estudiar INEF. I hi vaig posar la banya. » Com a entrenador m’he anat forjant. Potser la millor temporada que faré mai va ser la que vam pujar amb el CBI a la Lliga EBA; ara, que sóc millor entrenador, em serà potser més difícil salvar l’equip. – Ha entrenat molt temps a persones de la seva mateixa edat, i en aquell moment de la seva pròpia ciutat. Es pot ser amic, dels jugadors? – Amb qui tinc una bona amistat és amb el Pepe, el meu segon. Hi ha d’haver certa distància, no pots ser amic dels jugadors, per molt que els apreciïs. – Als esports, en especial el futbol, s’ha posat de moda parlar del planter i de la seva importància. – La tàctica és efímera perquè tin-

Dirk Nowitzki o Pau Gasol? Són perfils de jugadors molt diferents, però tirarem cap a casa: Pau Gasol. Kobe o LeBron? Kobe. Magic Johnson o...? Magic, sempre Magic. Anaves a dir Michael Jordan (somriu).

Francesc Vilaprinyó

Raül Caballero acaba de fer 35 anys i des de fa unes setmanes és l’entrenador del CB Igualada. L’igualadí té una dilatada experiència al món del bàsquet: ha estat a la base del Lleida i a l’estructura del Bàsquet Manresa, amb un pas també per Sant Sebastià. Ara assumeix de nou les regnes del primer equip. —Igualada és molt de futbol i d’hoquei patins. Com s’hi viu, el bàsquet? —En funció dels resultats. L’esport rei és el futbol, però si l’equip guanya la gent està més animada. Ens trobem que Les Comes és en general una pista freda –i hi fa fred– , però es pot tibar de la gent. —Qui queda de l’equip aquell amb que va pujar a la Lliga EBA? —El Jordi Torres només va estar un

any fora i sempre ha estat aquí. Però la renovació sempre és positiva, si no es fa una renovació de cop que acostuma a ser traumàtica. —Quan es produeix un canvi de tècnic a mitja temporada, el paper de la persona que entra és més tàctic o de motivació?

Tenim jugadors amb talent que confiaven massa en l’encert individual

—Els jugadors pensaven que serien competitius sense ser un equip. També calia recuperar-los a nivell psicològic. Són homes amb talent, però es depenia sempre de l’encert. —En els temps morts, què ha de fer un entrenador per poder capgirar el partit i que els ha de dir als seus homes? —Començo sempre amb un toc d’atenció, amb alguna cosa que no m’ha agradat. Després ve la pissarra, on analitzem les opcions que hi ha en funció de la defensa del rival. Són 50 segons i els àrbitres sempre em criden l’atenció perquè passo del minut (somriu). —Com ha viscut tot el temps que ha estat fora del CBI fins tornar a la direcció tècnica primer i a la banqueta?

La tàctica és efímera, el que importa és que els jugadors guanyin tècnica i un bagatge dràs entrenadors diferents. Allò més important és que el noi tingui coneixements dels conceptes, un bagatge, que sàpiga escapar-se en un u contra u. Tots són jugadors de casa un cop es posen la nostra samarreta. Quan l’anterior entrenador va plegar, alguns fitxatges nous ploraven. A l’Igualada volen venir: saben que som un club seriós, amb estructures i que paguem quan toca. — En què pot servir ser entrenador de bàsquet per al món laboral i per la vida? — Et dóna una disciplina, una constància. Per mi ha estat un hobby que m’ha marcat la vida. La meva vida no està enfocada només al bàsquet, però prendre part en un esport d’equip et fa ser més atent i compromès amb les coses.


32

14 de desembre de 2012

esports BÀSQUET

HOQUEI OK LLIGA JORNADA 11

Noia

3

2

Liceo

Blanes

2

2

FC Barcelona

CP Vendrell

2

4

Igualada HC

Reus

2

4

Lleida Llista

CP Vic

9

3

Sant Feliu

Shum GM

5

3

Enrile Alcoi

CP Vilanova

5

4

Lloret

CP Voltregà

3

4

CP Calafell GC

P

FUTBOL quarta catalana

bàsquet masculí

primera catalana

Equips

Equips

PJ

Equips

PJ

Ascó

13 10

2

1

36 12 32

1

Carme CE

10 8

1

1

51 11 25

Santfeliuenc

13

7

4

2

19 11 25

2

Garcia Montbui

10 8

1

1

30 13 25

PJ

PG PP

PF

PC

1

Climasol Roser

12

9

3

952 838

1

2

CB Pardinyes

12

9

3

964 875

2

3

CB Artés

12

9

3

979

PG PP PE GF GC

P

PG PP PE GF GC

P

919

3

FC Martinenc

13

7

2

4 26 12 23

3

Penya M. Tossa

11

8

1

2 38 23 25

CF Igualada

13 7

2

4 24 12 23

4

Rebrot UD

10

7

1

2 42 25 22

4 20 13 23

5

Calaf

10 6

2

2 43 15 20

4

CB Martorell

12

9

3

871

853

4

5

Reus

12

7

5

903 855

5

6

Grup Barna

12

7

5

890 847

6

CF Amposta Vista Alegre

Viladecans

13

7

2

13

6

4

3

21 17 22

6

Ateneu SEF

11

6

2

3 38 18 20

13

6

3

4 19 17 21

7

CF La Pobla

10 6

1

3 40 25 19

8

Vista Alegre

10

5

1

4 22 27 16

CF Vilanoveta

8

4

2

2

19 14 14

11

3

1

7

29 37 10 12 22 6

7

JAC Sants

12

7

5

894 899

7

8

CB Castellar

12

6

6

886 873

8

Reddis

13

6

3

4 16 22 21

9

AB El Vendrell

12

5

7

887 858

9

UE Tàrrega

13

5

4

4 20 19 19

9

10 Jorba UD

Equips

PJ

PG

PP

PE GF

1

Liceo

11

9

1

1

2

FC Barcelona

11

8

2

1

59 22 26

10 Andorra B

12

5

7

939 934

10 FC Andorra

13

5

3

5

3

CP Vic

11

6

2

3

40 18 20

11

12

5

7

835 906

11

CDC Torreforta

13

5

2

6

17 22 17

11

UE Tous

10

1

3

6

Vilanova Geltrú

13 4

4

5

12 17 16

12

CF Montbui

10

2

0

8 22 36 6

7

21 26 14

13

La Torre C.

10

1

2

7

9 43 5

1

0

8

11 38 3

66 30 28

AESE

16 16 18

4

CE Vendrell

11

6

1

4

49 39 19

12

Castellbisbal

12

4

8

882 910

12

5

Lleida Llista

11

6

1

4

41 37 19

13

Universitat Vic

12

4

8

828 896

13

Sants

13 4

2

6

Vilanova

11

6

1

4

47 53 19

14

CN Sabadell

12

4

8

764 854

14

CD Cervera

13 4

2

7

16 21 14

14

La Paz CF

9

851 942

15

CD Morell

13

3

5

5

11 20 14

15

CE Piràmides I.

10 0

16

CE Tecnofutbol

13

3

2

8

11 23 11

PROPERA JORNADA

17

Torredembarra

13

1

4

8 14 24 7

7

Igualada HC

11

6

0

5

42 42 18

15

8

Reus

11

5

2

4

48 47 17

16 CB Igualada

9

Voltregà

11

5

0

6

25 26 15

Reus Deportiu

12

8

PROPERA JORNADA

10 CH Lloret

11

4

2

5

49 49 14

AB El Vendrell

11

Noia

11

4

1

6

31 43 13

CN Sabadell

12

Blanes

11

3

3

5

35 39 12

13

Calafell

11

2

3

6

33 49

9

14

Shum GM

11

3

0

8

37 56

9

15

Sant Feliu

11

2

2

7

26 50

8

16

Enrile Alcoi

11

2

1

8

25 53

7

Reus Universitat Vic JAC Sants CB Martorell Grup Barna CB Pardinyes

PROPERA JORNADA

Liceo

4

12 2 10 856 922

18 Valls

CB Igualada Andorra B Castellbisbal

PG PP

PF

Draft Gramanet

12 12

0

818 639

CP Vendrell

2

Femení Sant Adrià

12

5

766 709

Lloret

Shum GM

CP Calafell

CP Vilanova

hoquei femení

4

C.B. Igualada

12 6

6

745 744

5

JE Terrassa

11

6

668 710

5

6

Lima Horta

12

5

7

749

7

Lluïsos Gràcia

12

5

7

666 728

774

11

4

7

668 708

12

4

8

756 806

Traviesas HC

10 Unigirona

12

4

8

671

2

Biesca Gijón HC

HC Borbolla

1

1

CP Vilanova

Bigues i Riells

4

1

Esfèric Terrassa

PROPERA JORNADA

Messer Tarragona

CP Alcorcón Fontanellas IHC

6

730

Reus Deportiu

2

3

773

Messer Tarragona

Girona HC

Cerdanyola CH

5

9

2

HC P. Plegamans

7

8

4

CP Manlleu

12

Reus Deportiu

JORNADA 7

CP Voltregà

GEiEG Bufet

Reus Deportiu

Unigirona

Lluïsos Gràcia GEiEG Bufet

5

Torredembarra

732

CF Igualada

CD Cervera

FC Martinenc

Viladecans

FC Andorra

UE Tous Jorba UD

La Paz CF Vista Alegre

Ascó

tercera catalana Equips

PJ PG PP PE GF GC

P

1

S Mauro

13 11 2

0 53 18 35

2

UE Sitges

13 8

2

3 36 23 26

3

Suburense

13

7

4

2 28 19 25

4

Fundació Vilafranca

13

7

4

2 24 15 25

5

Base Vilanova G.

13

7

3

3 28 17 24

6

Les Roquetes

13 8

0

5 30 25 24

7

Òdena

13 6

4

3 34 24 22

8

Sant Cugat S.

13 6

4

3

31 22 22

9

Penya Jove R.

13 6

2

5

37 23 20 26 28 18

10 CD Riudebitlles

13 6

0

7

11 CE Anoia

13 4

1

8 21 30 13

12

Sant Sadurní At.

13 4

1

8 19 31 13

13

Ribes

13 2

5

6 18 25 11

PJ

PG PP PE GF GC

Europa

11

9

2

RCD Espanyol

3

SE AEM

4 5 6

CF Santpedor

1 34 11 28

10 8

2

0 29 12 26

11

6

3

2 28 17 21

Igualada

11 6

2

3 33 13 20

Atlètic Prat

11

5

5

1

11

6

1

4 26 19 19

7

Bellavista Milan

11

6

1

4 31 34 19

Escola E. Guineueta

11

4

3

4 22 16 15

9

At. Riudeperes

11

4

2

5

10 Sant Quirze Besora

11

4

1

6 19 23 13

11

11

4

1

6

17 27 13

PBB La Roca

12

CF Pardinyes

11

3

3

5

23 26 12

Parroquial S. Eugènia

11

2

4

5

21 27 10

14

Sant Cugat Esport

10

2

2

6 19 25 8 9 18 35 4

15

Fundació Vilafranca

11

1

1

16

La Salle Premià

11

1

0 10 11 45 3

PROPERA JORNADA

0 25 14 16

14

La Granada

13 2

5

6 18 31 11

CF Santpedor

2

Reus Deportiu

7

4

1

2

15 UD Montserrat

13 3

2

8 19 37 11

SE AEM

7 21 36 10

At. Riudeperes

3 27 21 12

4

Bigues i Riells

6

3

2

1

22 14 11

5

Biesca Gijón HC

4

3

1

0 16

6

CP Manlleu

6

3

1

2 30 26 10

7

CP Alcorcón

4

3

0

1

15

8

Girona HC

6

2

2

2

16 13 8

9

Esfèric Terrassa

6

2

2

2

15 14 8

10 HC P Plegamans

6

2

1

3

18 15

11

CP Vilanova

7

1

1

5

14 18 4

12

Cerdanyola CH

6

1

1

4 14 26 4

13

HC Borbolla

6

1

1

4

7

14

Traviesas HC

5

0

0

5

1

7

10

8

CP Voltregà

Biesca Gijón HC

CP Manlleu

CP Vilanova Esfèric Terrassa CP Alcorcón Fontanellas M. IHC

4

Hortonenc

13 2

3

8

15 38 9

18 FC Fàtima

13 1

4

8 18 34 7

PROPERA JORNADA

UD Montserrat

La Granada

FC Fàtima

San Mauro

Fundació Vilafranca Òdena Sant Cugat S. Ribes

UE Sitges Penya Jove R. CD Riudebitlles CE Anoia CF Capellades

27 4

Suburense

Sant Sadurní At.

27

Hortonenc

Base Vilanova G.

Cerdanyola CH

Traviesas HC

7

17

13 2

Les Roquetes

PROPERA JORNADA

Reus Deportiu

9

16 CF Capellades

Girona HC HC Borbolla Bigues i Riells HC Palau Plegamans

0

18 31 14

13

1 0

27 15 20

8

5 4

P

1

6 7

Carme CE

1

CP Voltregà Fontanellas IHC

Garcia Montbui

Equips

1

27 17 13

Rebrot UD

futbol Femení

PG PP PE GF GC

JE Terrassa

Penya M. Tossa

CE Piràmides I.

PJ

CB Igualada

CF La Pobla

CF Montbui

Equips

3

P

Draft Gramanet

Lima Horta Femení Sant Adrià

Valls Sants

Santfeliuenc

PC

1 3

22

CD Morell CE Tecnofutbol

Climasol Roser

7

7

Calaf

CF Amposta

CB Castellar

Blanes

CP Vic

UE Tàrrega

AESE

Igualada HC

Enrile Alcoi

CDC Torreforta Reddis

Noia

Reus

10

Vista Alegre

CB Artés

FC Barcelona

Sant Feliu

2

Vilanova Geltrú

Reus Deportiu

PJ

Equips

1

PROPERA JORNADA

Copa Catalunya Femenina

CP Voltregà

Lleida Llista

13

La Torre C. CF Vilanoveta

0 10 9 68 0

Igualada

Bellavista Milan Europa Sant Cugat Esport PBB La Roca

Fundació Vilafranca RCD Espanyol Sant Quirze Besora Atlètic Prat Escola E. Guineueta La Salle Premià CF Pardinyes Parroquial S. Eugènia


14 de desembre de 2012

33

esports

El CAI s’exhibeix a Granollers ATLETISME Primers a nivell de clubs en categoria infantil femenina, on triomfa Paula Blasco

IGUALADA

PAQUITA Pérez, segona L’Ajuntament d’Igualada, per la En l’apartat femení de veterans, Paquita Pérez va cobrir els 3.500 metres del recorregut en 13 minuts i 36 segons, un registre que li va valer el segon lloc, per darrera d’Elena Hidalgo, del Ripollet. En homes majors de 35

Paula Blasco, al centre, i Mar Belenguer, van mostrar el talent amb el que compta el club igualadí/ JJ. VICO

anys, la distància s’allargava a 7.500 metres: Miquel Comella va aconseguir el tercer lloc del podi, només precedit per Hafid Ada i el manresà Ramon Camps. Entre els atletes anoiencs, recalcar el cas de la poblatana Anna Bové (FC Barcelona) va destacar en

la prova sènior de dones, ja que va aconseguir una meritòria desena posició. En la mateixa cursa, la jove del CAI Sheila Avilés va necessitar 24 minuts i 24 segons per recórrer la distància de 6.500 metres. Va quedar tercera en la categoria de promesa femenina.

Masip apunta al torneig estatal

Felicitats Som Anoia

TENNIS TAULA Queda vuitè a la repesca Redacció IGUALADA

El palista del Club Ping Pong Igualada CTAI, Francesc Masip, va aconseguir aquest darrer cap de setmana passat, la classificació pel Torneig Estatal. El jove igualadí va aconseguir el bitllet a Guadalajara, on es va disputar el torneig classificatori que serveix per definir les places d’accés al Torneig Estatal. Masip arribava com a vuitè cap de sèrie a la categoria infantil i va complir el guió més plausible amb aquestes premisses: va quedar en

Redacció IGUALADA

El Club Tennis Taula Vilanova suma dues derrotes seguides a la lliga de Segona Provincial A. Van perdre per 6 a 1 contra el CTT Ateneu 1882 i per 2 a 4 contra el Torelló. Contra l’Ateneu 1882, només Manuel Suero va guanyar. Contra el Torelló, Bernat López va poder vèncer les seves dues partides, però els seus companys no van triomfar en cap matx.

Redacció

El Club Atlètic Igualada va aportar 58 atletes al Cros Internacional Ciutat de Granollers. El CAI va sobresortir en la classificació global, ja que va quedar primer a nivell de clubs en la categoria infantil femenina. Paula Blasco va assolir la posició d’or, mentre Mar Belenguer va ser tercera. Les atletes anoienques van brillar amb llum pròpia en una prova que va comptar amb algunes de les figures capdavanteres a nivell català. Paula Blasco va dominar la prova dels 1.500 metres en categoria infantil femenina aturant el cronòmetre en 5 minuts i 21 segons. La seva companya del CAI, Mar Belenguer, va acabar en tercera posició, amb un registre de 5 minuts i 40 segons, a només cinc de l’atleta osonenca Jana Aguilar, que va aconseguir l’argent. Bons papers també els de Laia Moix i Elia Ibarra, que van baixar dels 6 minuts i van acabar entre les 20 primeres. Van completar l’excel•lent actuació de l’entitat igualadina Jana Roca, Carola Bertran, Tatiana Lago i Maia Pagès. A més de l’or i el bronze, el CAI es va emportar el triomf per clubs, amb un total de 43 punts.

Dos revesos seguits pel CTT Vilanova

vuitena posició, una classificació que li garanteix la presència al campionat estatal. A Guadalajara, es va poder rescabalar dels resultats del torneig zonal, on no va assolir el bitllet directe. Per aconseguir el passi, el jove anoienc va començar la competició quedant en primera posició del seu grup, sense cedir cap partida. Posteriorment, al quadre de les eliminatòries, l’igualadí va començar superant al gallec Adrián González per un inapel•lable 3-0, però va perdre per 2-3 davant de Rubén Gordo (Madrid) als vuitens de final.

El jove palista igualadí, en una fotografia recent / CPP IGUALADA

Després, el palista català va superar per 3-0 a un altre madrileny, Pablo Cedena i al balear Adrián García. En el duel català contra Daniel Fernández, va veure’s superat per 1-3. En la darerra contesa, Masip va perdre per 0-3 davant de Jaime López-Bravo (Madrid), un resultat que el va relegar a la vuitena posició. Prou valuosa com per assolir la classificació.


34

14 de desembre de 2012

esports

Els equips de vòlei alerten de l’estat de Les Comes Redacció IGUALADA

El gimnàs de Les Comes, l’espai de joc habitual dels set equips del Pintures Planell Igualada Vòlei Club, s’ha convertit en un maldecap per als conjunts que hi disputen bona part dels seus partits. La pista presenta nombroses deficiències i els jugadors dels equips locals han posat de manifest els darrers dies que la situació és límit. Els esportistes reclamen una intervenció urgent per evitar que acabi traduint-se en alguna lesió. En un comunicat, l’Igualada Vòlei Club ressalta que «el problema de fons és el terra sintètic de la pista, que s’hauria de substituir en la seva totalitat per un de nou». La despesa per a aquest terra nou seria sobre els 15.000 euros, però l’entitat apunta que «no sembla estar contemplat en un futur» pel consistori. El Pintures Planell afirma que «hem plantejat finançar al 0% d’interès i amb un termini de retorn a pactar la millora de la pista», però que no han rebut resposta oficial. Afirmen que «amb el pas dels anys presenta perillosos defectes per a tot home o dona que competeixi o entreni allà». El club alerta que un senzill cop d’ull a la superfície del gimnàs serveix per notar la presència de nombroses escletxes, al llarg de tota la pista. En la nota fan constar que ja hi ha hagut casos de persones que han sofert esquinços i que no són infreqüents els casos en què l’estat del gimnàs compromet la competició. De fet, «diferents àrbitres han amenaçat amb la suspensió de partits. També la Federació Catalana de Voleibol mateixa té un expedient obert de fa mesos». dècades sense reforma L’Ajuntament d’Igualada, per la seva part, apunta que “el passat estiu es va canviar la coberta de la piscina de Les Comes, que tampoc havia estat objecte de cap actuació en profunditat des dels anys 80”. El govern de la ciutat detalla que les instal·lacions tenien “nombroses deficiències i filtracions” i les reparacions fetes han costat 54.000 euros finançats en un 50% per la Generalitat. La millora de la pista on juga el Pintures Planell i d’altres “estan contemplades però s’hauran de fer manera gradual”. El consistori assegura que tenen la voluntat de dialogar amb els equips afectats per la situació actual de les instal·lacions.

Orgué, segona a Suïssa ESQUÍ DE FONS La igualadina assoleix un gran segon lloc a la prova de la Copa d’Europa Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Laura Orgué, l’esquiadora igualadina, arriba a l’hivern amb més força que mai. L’anoienca va assolir la segona posició del podi a la localitat suïssa de Goms, on va ser segona en la modalitat de patinador dels 5 quilòmetres. Va quedar a vuit segons tan sols de la primera, la italiana Illaria Debertolis. Es tracta de la primera prova de la Copa d’Europa que organitza la Federació Internacional d’Esquí (FIS). Orgué va marcar un registre de 14 minuts, 43 segons i 8 dècimes. Poc després de l’anoienca entrava a la meta Marina Piller, de la mateixa nacionalitat que la guanyadora, i que es quedava amb la posició de bronze. La clau de volta de l’excel·lent actuació de l’esquiadora són les proves que ha disputat el darrer mes a terres escandinaves. L’entrenador de l’equip estatal, el també català Joan Erola, considera que «ha treballat molt dur en les proves» al nord d’Europa, on ha competit junt amb «les millors esquiadores del món i ha pogut agafar el ritme de competició necessari de cara a assolir bons resultats en aquesta Copa d’Europa». En la prova de 10 quilòmetres, clàssic que es va disputar l’endemà diumenge, Orgué va acabar en desena posició, sense poder reeditar la notable actuació de l’altra prova. La igualadina va entrar en un grup

L’esquiadora igualadina, en una visita recent al consistori de la seva ciutat. / AJ. IGUALADA

separat per poc més de deu centèsimes, on hi figuraven cinc esquiadores més. Així, Orgué va estar a un pas d’acabar en una ressonant cinquena posició. El seu entrenador entén que «el grup de les deu primeres classificades va entrar amb uns registres molt similars, la Laura (Orgué) ha corregut molt bé en aquesta prova clàssica i crec que de cara a pròximes carreres pot es-

tar molt a la vora de les posicions de podi». Debertolis, l’única que el dia abans havia superat a Orgué, va acabar tercera en aquesta prova. En les primeres posicions van acabar la russa Polina Ermoshina, amb 31 minuts, 51 segons i 4 dècimes, i la germànica Sandra Ringwald, amb 32 minuts, 1 segon i 5 dècimes. L’anoienca va acabar amb 32 minuts, 36 segons i 1 dècima.

Cara i creu en dos dies per l’IHC femení

ta. Van aconseguir el 2 a 4, resultat al qual va respondre Laura Salvador amb una nova diana. En els darrers instants, els dos equips van aconseguir posar l’esfèrica de nou a les xarxes i tancar el resultat en un 3 a 6.

HOQUEI Sort diversa en dos partits disputats Redacció IGUALADA

Cap de setmana agredolç per les noies de l’IHC Fontanellas i Martí. Les igualadines van sortir de la pista del Cerdanyola amb els tres punts (3-6), en el primer dels dos partits que es disputaven durant el pont de la Puríssima, però van caure en el segon contra el Biescas. Aquest duel, amb regust fratricida —al Biescas hi juga l’exarlequinada Maria Díez, sorgida de l’inesgotable planter igualadí— va saldar-se amb un 3 a 4 favorable al conjunt asturià. El primer acte va ser el passat divendres 7 a la població vallesana. Raquel Bernadas va ser la protago-

nista de la primera part, amb un parell de dianes que van neutralitzar el gol local. A la represa, l’Igualada va tenir la sort i l’encert de cara. El Cerdanyola va fallar un penal al minut 29. En pocs segons el partit es girava com un mitjó. Del possible 2 a 2 es va passar a l’1 a 3: el Cerdanyola va fer la de-sena falta i va proporcionar a les arlequinades un regal que no desaprofitarien. La falta directa la va transformar Anna Gil. El conjunt anoienc tenia un coixí de dos gols força còmode, que va ampliar gràcies a l’encert de Laura Salvador. Malgrat la destralada que els va suposar el quart gol en contra, les vallesanes encara van tenir empen-

Maria Díez va tornar a Les Comes i va enterrar amb tres gols el seu exequip

derrota en el segon acte El segon acte era el passat diumenge a Les Comes. Guanyar significava encadenar sis punts consecutius. Es tractava del partit ajornat a l’inici del campionat contra el totpoderós Biescas, que en aquell moment havia cedit el bloc principal de les seves jugadores al combinat estatal espanyol. L’equip asturià, amb el seu menú de jugadores estel·lars al complet, va endur-se el triomf de la pista igualadina (3-4). I la principal responsable va ser Maria Díez, forjada al planter arlequinat, que va marcar tres dels quatre gols visitants. La producció local va anar a càrrec de Raquel Bernadas, que va marcar dos cops, i Anna Gil. La pròxima cita per l’IHC, diumenge vinent contra el Palau de Plegamans.


14 de desembre de 2012

35

esports

L’AC Baldrich, a l’elit d’enduro MOTOCICLISME Jordi Balcells i Eduard Vendrell firmen un any brillant i poden passar a sènior A Redacció

objectiu sardenya A l’agenda dels dos pilots de l’AC Baldrich hi ha, a més del salt a la categoria del sènior A, la participació en la prova més extrema, dura i internacional d’enduro existent, els Six Days Internacionals d’enduro del 2013, que tindran lloc a l’illa italiana de Sarde-nya. Anomenada «els jocs olímpics del motociclisme», la prova es disputarà del 30 de setembre al 5 d’octubre a Olbia, Sardenya, i comptarà amb els pilots més destres del món de l’enduro. Un escull tan important com la mateixa prova serà l’obtenció del finançament necessari per poder competir. Els pilots anoiencs esperen poder comptar amb una injecció econòmica que els ho permeti, sobretot després del seu bon paper en aquest 2012 en els campionats català i estatal. En la cloenda d’aquest any extraordinari, l’equip AC Baldrich re-

IGUALADA

La temporada d’Enduro ha acabat i, en el cas de Jordi Balcells i Eduard Vendrell, amb molt bon regust de boca. Amb les competicions acabades, aquests dos joves pilots –vinculats a l’equip AC Baldrich– fan balanç d’una temporada brillant. Si el 2011 s’estrenaven a la categoria sènior B 2T, on ja van firmar uns resultats més que notables, aquest 2012 ha estat quan s’han consolidat a la categoria. Jordi Balcells ha marcat el seu ascens amb un bronze al campionat estatal i una segona posició a la competició catalana; en el cas d’Eduard Vendrell, el 2012 acaba amb un registre meritori: novè a nivell estatal i dins el podi de Catalunya amb un tercer lloc. Enguany, aquest campionat estatal ha tingut una exigència molt alta: s’han disputat 10 jornades de cursa en total amb uns recorreguts molt durs. En el cas de la competició de Catalunya, ha estat de 6 dies. Jornades que han forçat que aquests dos pilots anoiencs hagin hagut de millorar i adaptar-se a la competició, sense abaixar el pistó en cap moment de la temporada. balanç dE L’ac Baldrich Els dos pilots pertanyen a l’equip AC Baldrich, i tenen Marc Queraltó i Eduard Roig com a companys. La tasca de conjuminar l’equip ha anat a càrrec del seu cap, David Orpí, que ha treballat per assolir la conjunció perfecta per assegurar els bons resultats. Malgrat els èxits, hi ha hagut una creu: les lesions que han passat factura a en Marc i al veterà Eduard Roig, que no han pogut aconseguir

Els pilots d’AC Baldrich han tancat una temporada brillant. / AC BALDRICH

una regularitat en el seu rendiment i no han acabat la temporada com haurien volgut. possible salt al sènior a Després de tot l’any lluitant en la que és una de les millors i més disputades categories del campionat, de cara a l’any que ve tant Jordi Balcells com Eduard Vendrell es plantegen seriosament la possibilitat de fer el salt a la categoria reina de l’enduro, a sènior A.

Viladoms té a punt l’assalt al Dakar L’anoienc, en ple compte enrere cap al gran raid Redacció IGUALADA

Jordi Viladoms ha presentat aquesta setmana la seva nova aventura dakariana. El motociclista igualadí farà el seu setè assalt al raid més famós del món sota el paraigües de l’equip Husqvarna i Tamarugal XC. El malson de la marxa de Bordone-Ferrari ha quedat enrere. El corredor ha tancat un equip d’espònsors consistent per afrontar dues setmanes i quinze jornades d’infart a l’Amèrica Llatina.

En el cas d’aquests pilots de l’AC Baldrich, les despeses del campionat van a càrrec de la seva butxaca. En molts casos, els competidors han de sacrificar els dies festius i els seus períodes vacacionals per poder competir. En el cas de Balcells i Vendrell, les privacions d’enguany han estat retribuïdes.

El pilot explica que «puc estar content, tinc una moto molt bona, competitiva. L’equip que em dóna suport és un bon grup, de Xile, a més». La solució que s’ha trobat és amb un vestuari diferenciat, on es ressaltin els seus espònsors. La presentació ha estat a la seu de BMW, una de les firmes que l’acompanya junt a la igualadina Buff, Nuez, Moose Racing, Les Comes, Speedbrain, Castrol, Suomi, Moveo i Donjoy. «Són temps difícils i he vist

El campionat de sis dies d’enduro a Sardenya, la meta dels pilots

El fet és que estar al capdavant de la classificació d’aquest esport fent podis de manera regular no és fàcil. Durant tota la temporada, els pilots han seguit un entrenament específic que ha requerit de molta constància, tant al gimnàs com als circuits d’entrenament amb la pròpia moto. Es tracta d’esportistes que han de combinar l’afició i l’amor pel motor amb la seva activitat laboral habitual, que els proporciona els ingressos.

marca el paper que ha tingut David Orpí, amb la seva experiència contrastada com a cap d’equip. Els pilots mostren el seu agraïment a tots els seus espònsors, com Motos Orpí –clau per totes les assistències i ajudes que ha brindat–, Cava Rimarts, Pneumàtics Joralfran, Salma, Promaq, GRO i Motor Albet. També fan un agraïment especial a l’esforç del Moto Club Igualada, un altre dels pilars d’aquest esforç.

que tenia el suport de molta gent, de molts equips, dels espònsors de sempre que no m’han abandonat», confessa.

a disputar-se al Con Sud després de la suspensió el 2008 del recorregut africà a causa de les amenaces d’AlQaida.

de lima cap al sud En aquesta edició, que comença el proper 5 de gener i acaba el 19 del mateix mes, es canvia l’eix orbital dels darrers anys de la competició. Fins aleshores havia estat un recorregut de sud a nord, començant per l’Argentina i el pas per la Pampa i virant després cap als Andes fins enfilar-se pel desert d’Atacama i arribar al Perú. Enguany, l’inici és a Lima, la capital peruana. La caravana del raid baixarà des del Pacífic cap als Andes, entrarà a l’Argentina i, finalment, aterrarà el 19 de gener a Santiago de Xile. La capital xilena es converteix per primera vegada en punt i final del ral·li, des que aquest va començar

aventura amb do anoienca Mai cap esportista de la nostra comarca ha estat tan a prop de les posicions de dalt del Dakar com Jordi Viladoms, enguany sotscampió del Mundial de Ral·lis també. Ara, ja amb un equip confirmat, hi participa per setena vegada. No obstant això, l’igualadí no és l’únic anoienc que ha competit al raid: el pioner als anys 80 i 90 va ser el poblatà Rossend Touriñan, que va ser copilot durant molts anys del madrileny Juan Porcar. El seu testimoni l’han agafat noms com el calafí Josep Maria Garrofé, en camions, el mateix Jordi Viladoms o Pep Segura, que efectua tasques d’assistència.

Viladoms corre el Dakar per setena vegada i aspira al podi en motos


36

14 de desembre de 2012

Especial Nadal JOAN SOLÉ I SANTI CARBONELL

Unes festes per compartir L’arribada del Nadal és per a molts anoiencs una ocasió especial per poder desconnectar de les rutines i compartir moments especials amb la parella, els amics o els familiars. Als regals més tradicionals vinculats amb la cultura i l’oci s’hi sumen aquestes festes algunes novetats destacades. Un ventall ampli per a tots els gustos.

n dels objectes màgics per excel·lència que perviuen són les joies, amb propostes artesanals i molt elaborades. Entre els regals clàssics tampoc hi falten els perfums, les peces de moda i els petits complements de marroquineria, alguns dels quals amb segell de fabricació anoienc. Alguns consumidors opten per propostes originals per aquestes dates, com les relacionades amb la salut i el relax. Enmig d’una oferta àmplia, els massatges i tractaments o les estades en aigües termals s’han consolidat com una opció creixent. Regalar promocions relacionades amb el vi i la gastronomia, els viatges o els esports d’aventura també guanyen adeptes. Més enllà del món dels adults hi trobem els protagonistes de la tradició nadalenca: els infants. Un ventall ampli d’opcions que s’adequa a cada edat i juga amb els sentits. Des de llibres il·lustrats cada dia més origi-

U

nals, joguines d’autoaprenentatge i d’interacció amb els pares per descobrir el món de la cuina i la jardineria. Les joguines intel·ligents fetes amb materials reciclables com la fusta i les no bèl·liques també s’han fet el seu espai entre consumidors més sensibilitzats. Webs com jocsijoguines.cat, de la Plataforma per la Llengua, recullen les fetes en català. També hi ha diverses novetats en el sector dels jocs multimèdia i, trencant les fronteres generacionals, amb el dels videojocs, en constant evolució. Tots dos conviuen amb jocs de taula de tota la vida.

Aquest Nadal també prenen protagonisme les versions mini de les tauletes intel·ligents (tablets), en ple creixement i competència entre grans marques de l’electrònica. Amb models propers a la mida d’un mòbil intel·ligent (smarthphone), Apple, Google (Nexus), Amazon (Kindle) i Samsung competeixen amb nous models que van d’uns 100 euros fins a uns 350. Preus que varien en funció d’aspectes com la memòria, la resolució de la pantalla i els complements incorporats. També n’hi ha d’infantils, a més, que disposen de control parental i sistemes exclusius de filtratge. Les tauletes mateixes incorporen la funció d’un llibre electrònic, tot i que la majoria de novetats editorials d’aquest Nadal es vendran en paper. Per exemple, les discogràfiques ofereixen digipacks cada cop més complets, amb peces remasteritzades o inèdites, mentre la indústria cinematogràfica incorpora al DVD extres que complementen el propi film.


14 de desembre de 2012

37

Llibre Infantil

Joieria

70€

Les tres reines d´Orient

7,6€

1

Joieria Anhel : Nou, 49 : Igualada : 938 068 172

2

35€

Autora Teresa Durán Il·lustrador Lluís Farré Editorial La Galera

Teresa Duran, una de les escriptores amb més prestigi i trajectòria de la literatura infantil catalana i gran especialista del gènere, ens proposa aquest Nadal una història molt original i divertida abans mai explicada. Il·lustrat per en Lluís Farré, reconegut amb nombrosos premis, el llibre recull la història de les tres dones dels reis d´Orient i relata el seu paper rellevant en un dels misteris més encisadors i estimats pels més petits: el repartiment de regals i alegries entre tots els nens del món cada 6 de gener. Les tres reines d’Orient esdevé un regal preciós i una història genuïna que agradarà a grans i petits.

Les joies que podeu trobar a l’Anhel són joieria d’autor. Són peces de plata o d’or i totes elles són artesanes, per tant, estan fetes a mà seguint diferents procediments tècnics.

www.anhel.cat : rut@anhel.cat

Anell de plata amb vidre africà reciclat 2 Arracades de plata amb vidre africà 3 Esclava de plata amb incrustació d’or fi i tres diamants 1

350€

3

Música

39,95€

Abacus : Santa Caterina, 22 : Igualada www.abacus.coop : igualada@abacus.coop

Salut i benestar

GRR!

Celebrant el 50è aniversari de The Rolling Stones s’edita “GRRR!”, L’última recopilació que constitueix un repàs exhaustiu dels seus millors temes. A més de tots els seus clàssics s’inclouran 2 temes nous: “Doom and Gloom” i “One More Shot”, que constitueixen els primers enregistraments d’estudi del grup en els últims set anys. La història del grup de rock més gran explicada en format digipack de tapa dura amb 50 cançons i llibret de 36 pàgines. Posa’l Disc : Plaça del Rei, 1 : Igualada 93 805 15 31 : jordi@posaldisc.com

Electrònica

Samsung Galaxy Tab 2

a partir de

35€

Kine fisioteràpia : Masquefa 79 Igualada : davant Bombers 93 804 78 24 – 685 82 34 38 kine@fisioterapeutes.org

A Kine fisioteràpia us proposen regalar salut amb el sistema de xecs-regal. Podeu oferir un tractament de fisioteràpia, el curs de preparació al part, una visita post-naixement… o triar qualsevol dels 16 massatges de la seva carta. La innovació dels seus xecs-regal és que els massatges estan classificats segons el seu preu, cada preu té un color. Així vosaltres regaleu segons el vostre pressupost, i la persona que rep el xec escull segons el massatge que més li agradi. Estigueu segurs d’encertar el regal!

iPad Mini

La firma coreana és la gran competidora d’Apple amb aquesta tauleta intel·ligent de 7 polzades i 12x20 cms. En destaca la navegació amb l’última versió Android Ice Cream de Google així com les seves aplicacions.

Amb la garantia de la marca Apple, arriba la versió petita del prestigiós tablet iPad. Amb 7,9 polzades i 300 gr. de pes, incorpora l’extensa botiga App Store i complements del model original, tot i que té una resolució de pantalla i un procesador inferiors.

199€

329€

Milar Martínez : Pg. Verdaguer, 135 : Igualada www.milar.es : 93 803 31 91


38

14 de desembre de 2012

SERVEIS La setmana enrere

Del 6 al 12 de desembre

Fred d’hivern

Pujalt 750m MÀX

8,8

MÍN

-2 Òdena 330m MÀX

MÍN

11,8 -4

Hostalets de Pierola 320m MÀX

La Llacuna 590m MÀX

MÍN

12,9 -0,3

La darrera setmana ha estat marcada pel fred d’hivern. Primer el vent ens portava l’aire fred del centre d’Europa i després l’arribada de l’anticicló estabilitzava l’atmosfera i permetia que es diposités aquest aire fred a les parts baixes de l’atmosfera. Les glaçades s’han reproduït al llarg de tota la comarca arribant a dipositar grans quantitats de gebre amb matins realment bonics, de postal. Aquesta situació va començar a canviar de forma clara ahir dijous amb l’arribada de masses atlàntiques menys fredes.

MÍN

10,3 -2,8

Cap de setmana Del 14 al 16 de desembre

Conques internes

Avui Divendres: el dia serà molt ennuvolat amb alguna ullada de sol al matí. Al llarg del dia es deixarà sentir el vent. A finals de la jornada es poden produir precipitacions, dèbils, que seran més probables a l’oest de la comarca. Les temperatures pujaran clarament, mínimes i màximes.

Ahir

Demà Dissabte: durant la matinada poden caure algunes gotes. Al llarg del matí el cel estarà tapat. A partir de migdia els núvols es trencaran i donaran pas a una tarda variable. El vent disminuirà respecte divendres. Les mínimes pujaran i les màximes es mantindran.

Temperatures d’Òdena

Del 6 al 12 de desembre

57,4%

Fa 1 any

92,5%

Mitjana darrers 10 anys

65,1%

Astronomia Sortida del sol

8.09h

Posta de sol

Diumenge 12º

L’aigua

17.22h

Previsió per a diumenge: el dia serà assolellat amb la presència d’algun núvol residual. Les temperatures seran una mica més baixes, mínimes i màximes.

Propera lluna Quart creixent dijous 20 de desembre

0º -4º

6 des

7 des

8 des

9 des

10 des

11 des

12 des

Previsió actualitzada a www.observatoridepujalt.cat. Aquesta secció és gentilesa de l’Observatori de Pujalt. Per visites, observacions astronòmiques i cursos: 620 136 720 - info@observatoridepujalt.cat www.facebook.com/observatori. Les dades d’Òdena, La Llacuna i Hostalets de Pierola són de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya. Les dades de Pujalt són les de l’Observatori de Pujalt.

Albert Borràs

Telèfons d’interès Emergències

112

Ambulàncies Igualada

938058160

Jutjat de 1a Instància núm. 4

936938040

Alsina Graells

932656592

Emergències mèdiques

061

Sanitat Respon

902111444

Registre Civil

936938035

Tuisa

938041213

938034080

Fiscalia

936938050

Gas Natural

900750750

092

Forensia

936938050

Fecsa

CAP Capellades

938011691

Bombers

CAP Calaf

938698779

Policia Local

CAP Igualada

938053500

Policia Nacional

938037979

Consell Comarcal

938051585

Aigua de Rigat

938031483

CAP Montbui

938017300

Guardia Civil

938031266

OAC d’Igualada

936938050

Aigües d'Artés

938053839

CAP Piera

937789410

Mossos d'Esquadra

938032362

Ajuntament Igualada

938031950

Atenció a la dona

636365631

CAP Vilanova del Camí

938063302

Jutjat de Guàrdia

936938054

Telèfon del ciutadà

938052112

Ràdio Igualada

938054100

Hospital General

938075500

Jutjat de 1a Instància núm. 1

936938010

Telèfon de mediació ciutadana

938017666

Oficina Habitatge Igualada

938049344

HG Urgències

938075577

Jutjat de 1a Instància núm. 2

936938020

Taxis

938045353

Generalitat

HG Consultes Externes

938075555

Jutjat de 1a Instància núm. 3

936938030

Hispano Igualadina

908044451

1002

012


14 de desembre de 2012

39

Agenda ANOIA ESPAI DE L’HORT

Aquí parlarem de…

Des de l’Hortet de la Salut i El Mesclum de Tous voldríem presentar-nos i explicar una mica de què anirà aquesta secció abans d’entrar en matèria. En aquest espai parlarem principalment d’aspectes relacionats amb l’agroecologia, que és el principi al qual ens hem agafat aquells que formem part de l’Hortet de la Salut i El Mesclum de Tous a través del treball cooperatiu. Per entendre de què estem parlant, direm que l’agroecologia pretén desenvolupar aquells sistemes que fomenten la fertilitat del sòl, la productivitat i la protecció dels cultius, i alhora afavoreix la participació comunitària com a motor de desenvolupament socioeconòmic. En aquest marc, l’agricultor esdevé arquitecte i actor de les seves finques. L’agroecologia es basa en els principis de reducció de l’ús de l’energia i dels recursos naturals, l’obtenció de cultius adaptats a l’ambient amb un

MesclumTous

Jordi Zapater

A manteniment moderat i amb una productivitat sostenible. Pretén reduir l’erosió del sòl, millorar el reciclatge dels nutrients a través de l’ús de llegums, adobs naturals i compostatge, promovent la producció local d’aliments. I el més important, augmentar la viabilitat econòmica dels petits i mitjans productors a través de l’obtenció de productes de qualitat amb uns bons canals de comercialització. A escala local facilita la dinamització dels nuclis rurals, fomentant un model diferent de producció, distribució i consum, amb menys intermediaris, més respectuós, més just i integrador. I per la part que ens toca, seguirem plantant verdures sanes i criant gallines en llibertat. En aquesta secció hi podràs trobar cada setmana temes relacionats amb l’horta, l’ecologia, els pagesos i les pageses de la comarca, activitats relacionades per fer a casa, i moltes coses més. Salut i bons aliments!

D’escatologia nadalenca berlinesa Montse Domingo Filòloga

Q

uan hom viu les festes a un altre país és curiós de fer la comparança amb les tradicions d’acollida, però ho és encara més veure com adaptem les pròpies per fer-les sobreviure. A Berlín hi ha una bona colla de pares amb fills petits, els Catalanets,

Retrobament

que es troben setmanalment per tal que els seus fills, que només parlen català a casa, juguin junts i així normalitzar la llengua per a aquests infants. Per Nadal fan sessió especial i organitzen el Cagatió. Alguns encara cometen l’error de «cagar el tió», una imatge metonímica de «fer cagar el tió», que a més de ser encara més escatològica que l’autèntica, també fa patir una mica, tenint en compte les dimensions del tros de fusta. A més, han d’unificar el centenar de versions existents de les

cançons que existeixen a casa nostra per fer-lo cagar –el tió berlinès és abstemi i políticament correcte i no «pixa vi blanc» com a l’Anoia, però també se li demanen arengades i torrons. Al final de la celebració apareix un patge que ve a recollir les cartes que els nens han escrit als Reis. A diferència de la quitxalla que viu a Catalunya, no els meravella gens que l’enviat de l’Orient parli català sense cap dificultat: per a ells, el Nadal català, significa un grapat de tradicions exòtiques.

Metge

vui escriurem sobre un tema popular i pràctic: com curar de forma natural i sobretot tradicional les malalties banals i recurrents de l’hivern, com ara els refredats i la grip. La nostra comarca és rica en experts en aquest tema. Ja s’ha publicat un llibre Tradició remeiera de l’Anoia, sobre l’ús de les plantes per a la curació. Avui en dia, amb el copagament, hi ha gent que ha tornat a fer servir aquests remeis. Aquestes malalties no tenen un tractament específic i és el mateix organisme, mitjançant el sistema de defensa, l’encarregat d’eliminar els virus. El sistema immunològic ens protegeix de les infeccions virals. L’alimentació, les plantes i l’estil de vida general juguen un paper important en la capacitat del sistema immunològic per prevenir i combatre aquestes malalties. Quant a la fitoteràpia, no faré una llista exhaustiva, però cal dir que l’equinàcia, el pelargoni o l’astràgal potencien les defenses contra els refredats i la grip, perquè entorpeixen el creixement d’alguns virus. On és més eficaç fer servir les plantes és en el tractament de la tos: l’eucaliptus, la regalèssia, la farigola, el plantatge, el fonoll, l’heura i l’anís verd, que entre d’altres ens ajudaran a reduir-la, fluïdificar la mucositat i millorar l’expectoració. Actualment es poden trobar en forma de xarops, gotes, càpsules o infusions. Altres plantes com el malvesc, la malva guareixen les molèsties de la gola inflamada o irritada. I finalment els olis essencials com els de l’eucaliptus, niauli, espígol i avet ajuden a descongestionar el nas. EL PAPER DE L’ALIMENTACIÓ La priorització dels aliments és una mesura aconsellable, com també ho és una dieta equilibrada, rica i variada en fruites i també verdures, tant les cuites com les crues. Les espècies en color ens aportaran varietat en antioxidants, protectors de l’organisme. Les baies i els fruits vermells són rics en vitamina C i flavonoides, i les verdures grogues com les de fulles verdes seran riques en beta carotens, un antioxidant important en la immunitat de pell i mucoses. Les fruites cítriques com les taronges, mandarines i el caqui arriben en el seu millor moment i cal aprofitar-los. Altres aliments com els cereals integrals i les carns magres, que aporten vitamina B i aminoàcids ens ajuden a construir els components del sistema immunològic, així com les deficiències de ferro i zinc faran que hi hagi una privació del sistema. També el iogurt i la resta de begudes làcties fermentades amb els seus microorganismes vius actuen mes enllà de la immunitat intestinal per augmentar la resistència a les malalties esmentades.


00001

les postres

8 123456 066009

Cora Muntané MARC VILA

Després de digerir durant anys, ara em toca parir CREACIÓ. D’improvisar i experimentar, el Carles Viarnès n’és un professional. I amb aquesta fórmula construeix el seu primer disc, Urban Tactus, un seguit d’onze peces que evoquen paisatges, instantànies tranquil·les, records… «Són molts pianos fluint simultàniament», ritmes que es podrien dibuixar amb espirals i formes cícliques. El Carles Viarnès ha begut de moltes músiques, des de la clàssica i l’antiga fins a la popular contemporània i, d’aquí, ha parit el disc. «Des de la improvisació he anat a parar a la creació d’unes peces que són impressionistes, minimalistes…» Immenses. Infinites, com les espirals. Què t’inspira? La música mateixa, amb els colors i les possibilitats infinites que té. La música m’alimenta. Urban Tactus és «abstracció, quietud, fre». Hem d’entendre el significat de cada peça? La

veritat és que moltes vegades penso que demano molt de l’oient, o sigui que espero que cadascú se’l faci seu, el disc. A Urban Tactus evoco la idea (i la necessitat!) de parar el temps. La música del Carles Viarnès encaixa en el món cinematogràfic però l’equilibri entre música i imatge és delicat: un dels dos llenguatges guanya la batalla del protagonisme. Compons pensant en imatges? Estic encantat que la meva música serveixi per a pel·lícules. De fet, he rebut dues peticions de directors de cinema espanyol però de moment no s’han dut a terme. Tot i així, jo componc a partir de la improvisació, el significat de tot plegat és un factor que sorgeix a posteriori. És diferent fer música per a pel·lícules que posar imatges a una música. MODERNITAT LÍQUIDA. La música d’avui en dia també és d’usar i llençar? Escoltem allò

Carles Viarnès Pianista, compositor i professor. Al Carles Viarnès li falta temps. És menys prolífic del que voldria, tot i que toca moltes tecles. Ara li «toca parir, després d’anys digerint» moltes composicions. L’enamora l’emoció en la música i l’inspira viure al camp. L’ésser humà el fascina i el preocupa adonar-se que no avancem com a societat. Per això, Carles Viarnès té clara la seva petició: «En una altra vida demano no ser català.»

que està creat perquè ens agradi. La música líquida, en diuen. És buida, aquesta música? Vull pensar que no, però entremig de tanta oferta, és complicat que no ho sigui. Si som 7.000 milions de persones al món, em sembla molt estrany que un sol grup aglutini milions de fans… Simplement, la consumim… Sí. I a més, fem que la música sigui un acompanyament: l’escoltem mentre conduïm, cuinem… i cometem un error. CULTURA. La música, com la cultura, té un gran poder perquè remou i emociona, però justament per això no interessa. «Hem d’adonar-nos que la cultura i el seu estudi és un contrapunt crític imprescindible. Reflexiona sobre l’home i posa en dubte el sistema actual, que ja hem vist que no funciona perquè no es basa en la justícia social, el debat educatiu i l’ecologia.» Quins valors hauríem de prioritzar per construir el nou estat? Estic a favor d’una Catalunya independent, però si ha de ser un país neoliberal, no em satisfarà gens. Jo en una altra vida demano no ser català. I ho demano perquè ser català et classifica i tot el que sigui pensament únic, em fa molta por. Per això vaig decidir no tenir televisor, per fugir d’aquest adoctrinament. Tampoc vull ser català per l’energia que gastem a reivindicar-nos. És un pou sense fons. Vivim en una situació que no ens permet avançar.

Propers actes de presentació de Divendres 14 a Calaf 20:30 Casa Felip

Dissabte 15 a Piera 13h Biblioteca

Divendres 21 a Capellades 20h La Lliga

Aprofita el Nadal per subscriure’t al Som Subscripció anual per 70 €

Subscripció semestral per 35 €

Inclou rebre el setmanari cada divendres i tots els suplements especials Tenir accés a les promocions i descomptes per als subscriptors Un regal especial per acollir-se a l’oferta de llançament

Inclou rebre el setmanari cada divendres i tots els suplements especials Tenir accés a les promocions i descomptes per als subscriptors

I si et subscrius, pots regalar una segona subscripció a meitat de preu. Un regal que dura tot l’any.

T. 93 749 56 97 subscripcions@somanoia.cat Carrer Trinitat 31, 1r, Igualada Dipòsit legal B.32653-2012

SOM ANOIA 1  

Primer exemplar del setmanari comarcal independent SOM ANOIA. Edició del 14 de desembre del 2012

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you