Page 1

22 de febrer de 2013 Núm. 011 1,5 euros

somanoia.cat PANORAMA 5

Ajuntaments indignats La proposta del ministre Montoro de reformar el món local és criticada per la majoria de regidors, que lamenten que les administracions superiors no siguin les primeres. 

PANORAMA 10

En guerra amb l’alcoholisme Un 60% dels casos que atén el Centre d’Atenció a les Addiccions d’Igualada estan vinculats a l’alcohol. La cocaïna és la segona en ordre, amb un 21%. 

Gent que ha dit prou

Més de 2.000 llars han estat desnonades a l’Anoia des del 2009. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca reclama la dació en pagament i l’activació de lloguers socials. ZOOM 2 ALBERT GARCIA

CULTURA 21

Un mil·lenari a la carta a Calaf El 2015 es compliran 1.000 anys del document fundacional de la vila. Les institucions criden la població a aportar el seu gra de sorra per una programació inclusiva. 

ECONOMIA 18

L’Anoia debat com pujar al tren logístic

ENTREVISTA 11

Un ventall ampli de zones industrials buides és un dels símbols de la crisi a la comarca. Tot i això, patronal i alguns sindicats no han abandonat la demanda de construcció del polígon de Can Morera, a l’Espelt, amb parcel·les més grans a disposició d’un dels pocs sectors que creix. Òdena té un pla propi i la Generalitat reitera que no hi ha diners per a l’Eix Transversal Ferrioviari.

Amb respecte podem convèncer els indecisos

Muriel Casals

Presidenta d’Òmnium Cultural

Passem pàgina

EDITORIAL 12

som anoia arriba avui als quioscos per darrera vegada L’empresa editora estudiarà la continuïtat del projecte amb un nou format i periodicitat després de posar punt i final al setmanari nascut ara fa 3 mesos.


2

22 de febrer de 2013

zoom

El ple d’Igualada va votar unànimement aquesta setmana recolzar la regulació de la dació en pagament, però la resolució no inclou cap nova mesura concreta d’intervenció a nivell llocal

2.000 llars desnonades durant la crisi La Plataforma d’Afectats augmenta la pressió perquè s’accepti la dació per cancel·lar hipoteques Francesc Vilaprinyó IGUALADA

El 2012, fins a 527 llars van ser desnonades al partit judicial d’Igualada (tota l’Anoia excepte Masquefa) per via d’execució hipotecària o procediment arrendatari. Un 18% més que l’any anterior. Amb aquestes xifres, el nombre d’habitatges desnonats superen els 2.000 des de l’inici de la crisi. Des de fa un any la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de l’Anoia s’ha constituït per exigir solucions per a un col·lectiu cada cop més gran de persones. Gent que es troba que no pot pagar la hipoteca, persones que temen ser desnonades i haver de continuar pagant un habitatge que ja no serà mai seu. La dació en pagament retroactiu del pis i millorar l’oferta de lloguer social són les sortides que proposen. Els membres de la PAH Anoia es reuneixen cada divendres. Són desenes­de persones. La sessió de fa set dies abordava cinc casos nous. La plataforma anoienca cada cop està més activa, i de moment ja ha aconseguit que es concretin cinc dacions en pagament. Les seves accions ja s’han portat als carrers, com quan van envair la seu igualadina del

Banc Popular per demanar aquesta solució per a Raminder Singh, un ciutadà indi que només vol que es condoni el seu deute —un pis a Girona— per poder tornar a l’Àsia net. Fins ara, la PAH no ha topat amb cap desnonament, en part perquè a molta gent li costa fer pública la seva situació. Les reunions són un lloc on es comparteixen experiències i, a banda de l’assessorament que es rep per part d’advocats, és un espai on es guanya autoestima. Luz Fernández, una de les primeres afectades, ara és una de les persones que més coneix la casuística i intervé per assessorar els nous companys. Alguns, amb casos impactants, com una dona que explica que «els nostres pares ens van deixar dues cases, i les hem perdut totes dues. I ens diuen que encara quedarà deute». Gent que sols troben advocats d’ofici «que no saben res de res de la llei hipotecària». els efectes de la dació Un responsable bancari resumeix la problemàtica: «es van signar quan el preu dels pisos era molt alt i la xifra de l’hipoteca massa alta. I es van donar a persones de tota condició, amb sous baixíssims». Un escenari que es recargolava més amb els avals que

Mobilització de la PAH pel cas de Raminder Singh, a la Rambla d’Igualada. / F.V.

De nou, per sobre de mig miler Els desnonaments es van situar el 2011 en 447 casos. Era una baixada considerable, un centenar, respecte al cicle anual anterior, quan havien estat 544. Però el 2012, van repuntar de nou. El tancament de l’any passat ha estat amb 527, una xifra que s’atansa a les de 2009 i 2010, les més altes. No hi ha registres dels anys anteriors,

d’abans de la crisi. Les fluctuacions en els desnonaments de llogaters són menors, mentre que els que ho són per via hipotecària oscil·len molt més i es noten en les xifres globals. Des de 2009, els procediments d’aquest tipus sobre arrendataris han estat sempre per sobre dels 200 casos, amb variacions minúscules.

Evolució dels desnonaments a l’Anoia* Procediments arrendataris (lloguer) 600

557

Execucions hipotecàries (compra)

544

500

527 447

400

300

200

100

Una de les reunions de la PAH Anoia que es celebren cada divendres a Vilanova del Camí. / F.V.

2009

2010

2011

Font: Jutjats d’Igualada. *Nota: no s’hi inclou Masquefa, fora del partit judicial d’Igualada.

2012 A. Mateu


22 de febrer de 2013

3

Pisos per estrenar...

80.000 a Catalunya

Ràtio alta

Uns 2.000 habitatges de l’Anoia són nous de trinca i encara esperen una primera ocupació.

Al total del país, hi ha 80.000 habitatges nous de trinca que estan per vendre.

L’Anoia té una ràtio de 15 o més pisos nous sense vendre per cada 1.000 habitants.

Si trobes bona gent, tot és més fàcil Maria Pérez

La María Pérez és la primera persona que va aconseguir la dació en pagament a l’Anoia. «Vaig aconseguir la dació amb la CAM el mes d’agost. Vaig tenir sort amb el director d’oficina i que l’entitat feia les dacions». Des d’aleshores continua a la PAH per donar suport als que ho reclamen. «El director de l’oficina va ser molt honest amb mi, el factor humà és important també». La María i el seu

marit pagaven 1.400 euros mensuals per un habitatge de 220.000 euros. Ella treballa en el sector de la neteja i ara viu amb el seu marit en uns pisos de lloguer social... que té el Banc Sabadell, actual propietari de la CAM, a la mateixa zona del pis hipotecat. «Estaré tota la vida de lloguer, segur, perquè un pis no té perquè valer tant. Ara m’he trobat que el que tenia jo està taxat en 140.000 euros».

Quan demanem la dació ens engeguen Iván Miraben

algunes d’aquestes persones, amb contractes precaris, es prestaven entre elles. Persones que havien signat avals amb diferents bancs. Amb aquestes condicions, «tot penjava d’un fil. Tan aviat com algun d’ells es quedés sense feina i sense liquiditat, tot se n’anava en orris». La dació és la solució? «No és tan senzill. Si es fan les dacions en base a la taxació que tenen aquests habitatges ara, els bancs perdran moltíssims diners». Unes pèrdues que «acabaran repercutint en els clients, a través de les comissions o els préstecs, i en tot el poble pels impostos». Aquest empleat afegeix que «amb les dacions, els bancs es veuen obligats a seguir pagant contribucions (IBI). I poden ser molt altes». Bancs i caixes van incórrer en l’error de deixar diners amb molta facilitat, diners «que venien facilitats a la vegada pel Banc Central Europeu, diner barat», hi havia abundància de crèdit. Es va creure en lleis no escrites —com la que deia que els preus dels pisos no baixaven mai—, un error que ha capgirat la situació. Van ser errors dels polítics, dels banquers i de la «gent que creia que podia pagar la quota mensual si el seu sou hi arribava». El lloguer social pot ser una solució? És escèptic: «no sé si hi ha solucions, el problema és molt gran».

L’Iván i la seva esposa van comprar la casa el 2006 amb UCI. Van estar pagant fins que es va trobar sense feina. Una hipoteca de 200.000 euros per un pis de 65 metres quadrats i 15 més de terrassa. «Des que va començar la crisi, he pogut treballar a penes dos mesos seguits» explica. Amb la seva dona han insistit diverses vegades per la dació, «però en tots els casos s’hi han negat. Quan els truquem

per telèfon ens engeguen de males maneres». Expliquen que el banc vol que segueixin pagant: «nosaltres demanem la dació o l’execució, perquè en aquest cas haurien de taxar la casa i es trobarien que val molt menys. Per això ens ho deneguen també». Afirmen que han rebut amenaces: «volen que seguim pagant». La parella voldria tenir fills «però amb aquesta càrrega, impossible».

Ens truquen sovint per a què paguem Mireia Villarroel

Fa set anys la Mireia i el seu marit van comprar un pis que han estat pagant fins fa dos mesos «amb moltes dificultats». Ara mateix «no cobro res, vaig perdre la feina fa quatre anys i ara no rebo cap prestació». La dació al banc és l’única solució que tenen, ja que no poden seguir pagant de cap manera. De moment «no ens han notificat res, no tenim cap indici que ens vulguin fer l’execució hipotecària».

ImPAHrables Èlia Palomas advocada, membre de la pah anoia

P

ell de gallina. És com puc definir el que vaig sentir el divendres passat en veure l’Assemblea de la PAH Anoia més plena que mai. Els casos creixen setmana a setmana. Les persones afectades s’acosten després d’haver anat a diverses administracions, als bancs i als seus propis advocats i no trobar solució. Arriben persones com la Tina i el Jesús, que van ser un dels primers

casos de la PAH Anoia i que la setmana passada van firmar la seva dació. Són l’exemple d’una parella que va arribar desesperada i angoixada. Els nostres inicis van ser durs, érem una vintena de persones i no sabíem com podríem tirar endavant. Dia a dia en vam anar aprenent, entre llàgrimes i somriures, cops a l’esquena i abraçades. I ara som forts, sabem on anem i què volem. Actualment la PAH Anoia és una olla de pressió social que dia

Des que han fet la sol·licitud de dació «ens han deixat de trucar per a què paguem, cosa que abans ens passava sovint». En el seu cas, la hipoteca es va fer amb el Banco Pastor, però quan aquest banc va ser adquirit pel Banco Popular el contracte es va subrogar: «no ens ho van comunicar, ens ho vam trobar». El deute hipotecari que tenen és de 159.000 euros per un pis de 80 metres quadrats.

a dia bull i cada dia amb més ingredients: accions, manifestacions... Després de l’admissió a tràmit de la ILP al Congrés i de la manifestació del 16-F, les PAH intensifiquen les seves accions. La llei no protegeix els afectats i la ILP és un trasllat de les demandes de la PAH: prou desnonaments, volem la dació retroactiva i el lloguer social. És només una proposta de mínims: la PAH lluita pel dret a un habitatge digne per a tothom. No vol negociar drets fonamentals amb bancs que s’han enriquit a través d’un gran frau hipotecari ajudats d’uns governants corruptes. La PAH lluita per unes lleis que garanteixin els drets socials, la igualtat i la dignitat. Seguirem perquè som “ImPAHrables”.


4

22 de febrer de 2013

panorama

Rellançar La Masuca L’Ajuntament d’Igualada presenta una bateria de setanta mesures per millorar l’aspecte, l’ocupació i l’entorn del mercat municipal.

El món local se sent un boc expiatori i denuncia l’amenaça d’una nova llei Rebuig majoritari a un avantprojecte de llei que estalviaria poc diner públic comparat amb altres reformes pendents són ridícules, sovint dietes simbòliques per assistència a plens o coses per l’estil» afirma Ton Lloret, alcalde d’Argençola (ICV) i vicepresident de l’Associació de Micropobles de Catalunya. A l’Anoia, una desena que no superen els 500 habitants i es concentren a l’oest i al nord. Com a batlle d’un poble amb menys de 1.000 veïns, tampoc podria tenir un sou que ja no té. El barem de 0 a 100.000 euros sí que afectarà altres alcaldes de l’Anoia, que no podrien superar els 67.000 euros sense complements. L’Estat fixarà el sou màxim i mínim dels treballadors municipals.

Jordi Gabarró IGUALADA

El govern espanyol no preveu fusions forçoses de municipis ni retallar un 30% el nombre de regidors, però el món local està encès amb l’avantprojecte de llei presentat la setmana passada pel ministre Montoro. La majoria de partits i regidors anoiencs critiquen les propostes, perquè no es comença per reformar les administracions superiors (Senat, ministeris amb competències delegades, diputacions i consells comarcals), i s’amenaça el principi de subsidarietat i el lligam democràtic més pròxim. Enmig d’un desprestigi creixent de la política, molts electes locals se senten un boc expiatori. I plou sobre mullat, perquè el problema del finançament local no s’ha resolt i els deutes amb la Generalitat i l’Estat pendents de cobrar són uns diners més necessaris que mai. El Parlament enllesteix una llei pròpia; resta per veure si Madrid la respectarà.

Madrid vol que les diputacions gestionin les competències obligatòries dels ajuntaments que no les puguin pagar. /ARXIU

límit salarial El 82% dels electes locals de l’Estat, 70.000, no podran tenir «dedicació exclusiva» ni cobrar res per aquest concepte. Els regidors amb sou han sigut font polèmica a Vallbona, Calaf o Hostalets de Pierola, si bé en altres han desparegut, en part forçats per pressupostos retallats. Un cas similar als càrrecs de confiança, a suprimir en municipis petits. De fet, el 90% de regidors catalans no patiran cap canvi, com és el cas dels d’Argençola: «No hi ha ningú amb dedicació exclusiva cobrada i les compensacions econòmiques

El cas de Marc Castells com a diputat Una de les mesures de l’avantprojecte del govern espanyol també preveu límits salarials als presidents de les diputacions i als regidors que siguin proclamats diputats provincials, que hauran d’escollir entre 1 dels 2 sous. Una mesura que no afectarà l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que va renunciar al sou de batlle i va mantenir el de dedicació exclusiva com a diputat delegat de la Diputació

de Barcelona. El sou brut mensual per dedicació exclusiva és de 14 pagues de 5.967,60 €, que també cobren els presidents delegats d’àrea, diputats adjunts i diputats portaveus de grup. Dilluns passat, de fet, el pacte trencat amb el PP a la Diputació va donar peu al canvi de cartera de Castells. Gestionarà Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, amb pressupost de 74 milions, 58 més que tenia a TIC.

COMPETÈNCIES en perill El govern espanyol també preveu «acabar amb competències impròpies i evitar duplicitats». Donarà cinc anys a les autonomies per prestar les de sanitat i educació que no estava pagant i un any per als serveis socials, que en el cas dels petits ja gestiona el Consell Comarcal. Si no es pot pagar, exigirà eliminar-lo. Si tampoc es poden pagar els serveis obligatoris, en tots, excepte Igualada —que supera els 20.000 habitants—, la gestió passaria a la Diputació. «Gestionar l’aigua, l’enllumenat, el clavagueram... des de Barcelona no té sentit», diu Lloret. «Una gran parafernàlia que no resoldrà res», coincideix Antoni de Solà, batlle de Pujalt per CiU. Si un consistori no cobra els deutes pendents podrà revocar el servei i l’Estat retindria transferències a l’autonomia. Un respir. No presentar els comptes, però, suposarà la intervenció.

Xavier Boquete, Consell Comarcal

Teo Romero, PSC

Jordi Calpe, ERC

És molt injust. Madrid desvia tota l’atenció i tota la pressió cap al món local, en lloc de reformar estructures superiors. El gran parany és posar preu a tot i uniformitzar. Cal pagar la responsabilitat i no sé com, però adaptar el sou als resultats.

El gran perill és que amb actitud demagògica i populista es limiti l’autonomia local i la representativitat del món local, més eficient. Pel que fa a l’Estatut, cal una modernització, clara delimitació de competències i criteris adaptats a la dimensió.

Els electes que treballen de manera honesta i per servei públic són molts i poc reconeguts. Si es fa ben feta, però, una remodelació i actualització a la realitat local catalana és necessària. L’estalvi per garantir serveis socials ha de venir de dalt.

Joan Agramunt, PP El principi és de mirar que hi hagi certs criteris, però bàsicament no altera gran cosa. No era lògic que cap llei superior limités els sous dels càrrecs electes, cal un topall. Cobrar 3.000 euros mensuals en un municipi de 9.000 veïns no és de justícia.

Eusebi Alonso, ICV No és millor controlar les dietes? Sembla que el PP no conegui els ajuntaments. Això és allunyar l’administració dels administrats. Si un veí té un problema amb serveis socials, qui ho resol? Com que la Diputació no serà àgil ja privatitzarem el servei.

Aleix Auber, VdC-CUP Madrid no té en compte els catalans, tampoc a nivell econòmic ni cultural. Hi ha perill de privatització en la institució més pròxima. Un sou no és dolent, però sense professionalitzar la política. A més, si es retallen serveis bàsics, cal apretar-se el cinturó.


22 de febrer de 2013

5

L’abocador, de nou

Relleu a Òmnium Anoia

L’empresa que gestiona l’abocador de Pujalt té el suport de l’Ajuntament per ampliar-lo, però el batlle de Sant Martí de Sesgueioles s’hi oposa.

Joan Domingo va ser nomenat president de l’entitat i rellevarà Bernat Ferrer. La consulta és el repte del 2013.

Cada cop menys estrangers Per tercer any, l’Anoia perd immigració i es manté com la tercera comarca amb menys nouvinguts Redacció IGUALADA

La població estrangera va caure per tercer any consecutiu a l’Anoia, passant del 9,7% del 2011 al 9,5. Un descens molt petit que va seguir la tendència catalana, amb una mitjana del 15,7%. L’Anoia va ser la tercera comarca amb menys proporció de població estrangera, per darrere del Ripollès, amb un 8,7%, i el Berguedà, amb 9,3%, i per davant del Vallès Oriental, amb un 10,7%. En canvi, segons dades de l’Idescat, la zona litoral es configura com a centre d’atracció de la localització dels estrangers a Catalunya, així com les àrees lligades a l’activitat agrària. Les comarques amb major presència de població estrangera són l’Alt Empordà, amb

un 28,1% d’habitants estrangers, la Segarra, amb un 26,8%, i el Baix Empordà, amb un 21,7%. Ampliant l’enfocament, l’Anoia va tenir una xifra similar a la del 2008, quan la comarca tenia el 9,4%. Entremig, el 2009 i el 2010 la xifra es va estabilitzar al voltant del 10%. Ara sembla, doncs, que es manté una mica a la baixa. Per municipis, i comparantho amb el 2009, el més alt a nivell comarcal, Piera va ser dels pocs que va incrementar lleugerament aquest percentatge, del 6,8 al 7,1%, mentre la majoria van seguir la tendència comarcal o, en altres casos, es van mantenir molt iguals, com Calaf, Hostalets o Òdena. A Igualada, la capital, es va passar del 13,5 al 13,1%. El 2007 va ser del 10,4%.

Població estrangera a l’Anoia

2012

2009

Pes relatiu de la població estrangera per municipi, 2009 i 2012 Argençola Bellprat Cabrera d'Anoia Calaf Calonge de Segarra Capellades Carme Castellfollit de Riubregós Castellolí Copons El Bruc Hostalets de Pierola Igualada Jorba La Llacuna La Pobla de Claramunt La Torre de Claramunt Masquefa Santa Maria Miralles Santa Margarida Montbui Montmaneu Òdena Orpí Piera Prats de Rei Pujalt Rubió Sant Martí Sesgueioles Sant Pere Sallavinera Sant Martí de Tous Vallbona Veciana Vilanova del Camí TOTAL ANOIA

Font: Idescat i elaboració pròpia

5%

10%

15%

20%

25%

A. Mateu


6

22 de febrer de 2013

panorama Piera inaugura la plaça dedicada a la memòria

Connectar La Masuca al cor L’Ajuntament d’Igualada vol millorar l’entorn i l’ocupació del mercat municipal Redacció IGUALADA

PIERA// L’Ajuntament de Piera va inaugurar dissabte passat la Plaça Jove, a la plaça situada entre els carrers Pau Claris i Piereta. Un espai que va fer realitat la idea dels Amics de l’Àlex Ribas Rafecas, per retre homenatge a totes les persones joves de Piera que han mort prematurament, sigui pel motiu que sigui. Manté una referència al Grup Excursionista a Peu i inclou dues oliveres, un trull, bancs i una font. Bastanist Cucurella, en nom de l’associació, va fer un agraïment al miler de veïns i a l’Ajuntament, per donar suport a la iniciativa de la plaça.

Les plantes medicinals, a La Teneria

Hostalets voldria un espai esportiu

IGUALADA// El proper 8 març a l’Escola d’Enginyeria d’Igualada començarà la segona edició del curs d’especialització teòric-pràctic sobre aplicacions de les plantes aromàtiques i medicinals, organitzat conjuntament pel CRESCA i FITOMON. Oferirà sis sessions de formació pràctica sobre com reconèixer les plantes aromàtiques i medicinals i iniciar-se en la seva producció, transformació, control de qualitat, ús i formes de preparació.

HOSTALETS// Posar fil a l’agulla al projecte d’Espai Poliesportiu Polivalent dels Hostalets de Pierola. Aquest va ser l’objectiu de la visita dels responsables de l’Àrea d’Esports de la Diputació el 14 de febrer passat, segons l’Ajuntament, per analitzar una zona esportiva coberta amb capacitat per acollir també altres tipus d’esdeveniments. L’antiga piscina i uns terrenys al costat del camp de futbol són les dues zones que proposa el consistori.

«Convertir La Masuca en un dels eixos comercials més potents d’Igualada». Aquesta és una de les prioritats de l’Ajuntament d’Igualada, segons va dir Josep Miserachs en la presentació d’un pla de millora integral que inclou 70 mesures i que vol connectar el mercat municipal amb el cor de la ciutat. El tinent d’alcalde va dir que el govern hi invertirà fins al 2015, «no amb projectes faraònics sinó amb accions que tinguin un sentit immediat». Pendent de tancar un pressupost plurianual, uns 60.000 euros seran per millorar l’entorn i voravies. A més, amb un 20% dels 200 mòduls buits, es farà una campanya de «captació d’emprenedors, a qui es facilitarà l’accés a microcrèdits» via un conveni amb un banc. Miserachs va descartar l’opció d’instal·lar un supermercat a la segona planta del mercat: «Apostem per les botigues i per la gent que vol muntar un negoci, que se la juga per un comerç de proximitat i de qualitat. Ni millor ni pitjor, sinó un model diferent. A més, el context ha canviat i les grans

La renovació de la imatge gràfica i la senyalització de La Masuca seran 2 mesures del pla. / J.G.

inversions són més complicades». El regidor va destacar que el consistori aposta també per facilitar la mobilitat perquè el mercat funcioni. Així, a més de la zona blanca instal·lada fa pocs mesos, Miserachs va dir que es preveu instal·lar-ne més i s’estudien sistemes per facilitar la rotació.

«Estem contents perquè se’ns ajuda a fer atractiu el mercat. Ara ens toca posar-hi el coll i anar a la una, com fa un supermercat», va dir Maria Àngels Solé, presidenta de l’Associació de Botiguers. Va afegir que intentaran que, com a mínim, dijous a la tarda obri tothom la parada.

Agredeixen un tècnic del CFI La captació de jugadors, el probable motiu de fons de la pallissa Redacció IGUALADA

Un dels responsables del futbol base del CF Igualada, Eduard Castilla, va ser agredit el passat dissabte per persones properes a un altre club de la comarca, el CE Anoia. El jove estava observant un partit a les instal·lacions esportives de Can Titó, a Vilanova del Camí, quan va ser atacat per un vicepresident de l’Anoia. El tècnic explica que «jo estava fent la meva feina, per al meu club. Ras i curt. Aquestes persones (les que el van agredir) feia temps que em buscaven i va passar el que va passar». L’agredit va rebre diversos cops i contusions i va estar dos dies a l’Hospital d’Igualada. Testimonis presencials van posar-se en contacte amb la policia i els Mossos, que es van personar al lloc dels fets. Eduard Castilla afirma que «ni volem donar noms, ni fer-ne safareig. Només puc dir que aquest club té persones problemàtiques». Fonts del CE Anoia, per la seva part, han evitat confirmar que les causes de l’agressió siguin d’arrel esportiva i potser es tractaria de qüestions d’índole personal.

crida a la responsabilitat Enmig de la polèmica, ha parlat també el responsable de l’àrea d’esports de Vilanova del Camí, Antonio Sánchez, que ha lamentat aquests episodis de violència a les instal·lacions esportives municipals. Sánchez assegura que «la violència no soluciona res». El regidor ha fet una crida a la responsabilitat i el seny en l’entorn futbolístic. guerra pel planter El CE Anoia vol desvincular els fets de la qüestió esportiva i defensa que el club és aliè a l’agressió, encara que Eduard Castilla es va desplaçar a Vilanova del Camí per donar un cop d’ull al partit de Tercera Catalana. En les seves declaracions a som anoia, l’agredit també afirma que la qüestió esportiva en l’agressió és secundària. De fet, l’any passat ja es van produir algunes topades entre ell i membres del CE Anoia. D’altra banda, altres fonts entenen que la raó de fons d’aquests fets és la política de planter del CF Igualada, d’on Eduard Castilla és coordinador del futbol base, i la captació que fa de joves futbolistes d’altres

esquadres de l’Anoia, saltant-se el contacte directe amb els clubs. El fet és que diversos clubs han denunciat des de fa mesos «que no s’hi val tot per potenciar el planter del CF Igualada. Potser és el club més gran de l’Anoi­­a però està traspassant unes línies vermelles», asseguren des d’una altra de les entitats de futbol de la comarca. pràctiques polèmiques Des d’aquest altre club anoienc s’assegura que la política del CFI vulnera «la pràctica usual­de tots els clubs anoiencs, ja que quan interessa un altre jugador el normal és dirigir-se a l’entrenador o al president, perquè ens coneixem tots aquí». «Els fets són molt reprobables, però no és sorprenent el que va passar a Vilanova, perquè el modus operandi que tenen és discutible» afegeix aquest directiu consultat. Eduard Castilla, per la seva part, remarca que «sempre anem de cara amb els clubs, però alguns tanquen la porta. Aleshores, sí que ens dirigim als pares. I el cert és que, si els nanos vénen al CFI, és perquè ells i els seus pares ho volen».


22 de febrer de 2013

7

panorama

Fer possible l’educació universal Igualada és una de les vuit subseus de l’entitat Fundació Educació Solidària, que treballa perquè centenars de joves i infants del Tercer Món accedeixin al coneixement Redacció IGUALADA

Promoure i donar suport a accions educatives en àrees necessitades d’arreu del món, perquè tothom pu­ gui fer efectiu el seu dret a l’educació. Aquest és l’objectiu de la Fundació Educació Solidària, que també tre­ balla per millorar les condicions de vida de les persones i l’establiment d’un marc de relacions més justes entre els pobles. Igualada compta amb una de les vuit subseus de la fundació, que col·labora des de fa 15 anys en projectes de cooperació a Senegal, Mèxic, Costa d’Ivori, Cuba, Bolívia, Guatemala. Són projectes impul­ sats per agents i entitats locals, tre­ ballant de forma conjunta en la de­ finició, execució i seguiments dels mateixos projectes. Són projectes principalment de l’àmbit educatiu: escoles d’ educació in­ fantil, primària i secundària, aprenen­ tatge d’oficis, residencies d’estudiants, escoles agràries, cases d’acollida per a infants en situació de risc social i edu­ cació en temps de lleure, més de 40

La capital del Senegal, Dakar, té una àrea metropolitana de 2,5 milions d’habitants. Prop de la meitat són joves./FES

activitats que ens permeten atendre gairebé 10.000 infants i joves. A Cata­ lunya es fan accions de sensibilització i difusió i es promou la participació del voluntariat en les activitats que es rea­ litzen al llarg de l’estiu.

Per vocació professional Una taula rodona mostrarà experiències de joves d’Igualada Redacció IGUALADA

La segona edició de la Fira Igd Uni­ versitària incorporarà una nova xer­ rada batejada com «Sóc un crac». A 2/4 de 5 de la tarda, al recinte de l’antic Escorxador d’Igualada on tindrà lloc una mostra amb una vintena d’expositors, una taula ro­ dona debatrà l’experiència de joves igualadins que han aconseguit fer de la seva vocació una professió. Una iniciativa que vol que els joves que són a les portes d’entrar a la univer­ sitat puguin conèixer de primera mà l’experiència d’altres igualadins. En concret, la xerrada es dividirà en quatre temàtiques: sóc un crac en les arts, sóc un crac en les ciències de la salut, sóc un crac en les ciències socials i sóc un crac en l’enginyeria. La taula, dinamitzada per la perio­ dista Cora Muntané, tindrà com a convidats els joves Carmina Bas­ compte, metgessa de família; Jordi Cuadras, periodista i comunicador; Jordi Marcè, doctor per la UPC i docent en el camp de l’enginyeria industrial i l’enginyeria aeronàuti­ ca; Josep Miquel Mindan, director d’orquestra i cors; i Oliver Montiel,

Imatge d’arxiu de la fira de l’any passat a l’Escorxador./ Aj. igualada

il·lustrador, dissenyador i progra­ mador web. Amb la novetat d’incorporar els estudis de grau superior, la mostra comptarà amb 19 universitats, 8 centres de formació professional i centres amb oferta pública munici­ pal de camps com la música o les arts escèniques, entre d’altres.

En el cas d’Igualada, entre aques­ tes accions de difusió s’han fet expo­ sicions, s’han escrit articles divulga­ tius i es preveuen xerrades a la ràdio. Algunes activitats dutes a terme per la Fundació Educació Solidària estan

ESPECIAL

pensades precisament a les aules de l’Escola Pia, pels mateixos alumnes. «La FES és una de les entitats igua­ ladines que lluita contra les desigual­ tats al món i per un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, de les Nacions Unides», destaca Joan Requesens, regidor de Joventut i Coo­ peració de l’Ajuntament d’Igualada. Ell explica que actualment s’està ela­ borant un Pla de Cooperació amb la implicació de les diverses entitats de la ciutat d’aquest àmbit, que ha de marcar l’estratègia futura. UN PONT AMB EL SENEGAL El Senegal és un dels països on coo­ pera la FES. L’Escola Pia hi té cinc escoles vinculades a l’activitat de la fundació. No són totes d’infantil i pri­ mària, sinó que també n’hi ha de gent gran o de dedicades a l’aprenentatge d’oficis, com el de l’agricultura. «La meitat de la població té entre 18 i 25 anys i hi ha risc de marginalitat. És gairebé una bomba a punt d’explotar. Amb projectes d’educació i facilitant espais de trobada per fer activitats lúdiques intentem apaivagar la con­ flictivitat», destaca Rosa Sánchez. A part de donatius, es pot apa­ drinar un infant durant un any. Una aportació perquè pugui fer un curs. La FES envia després informació i fo­ tografies sobre l’alumne.


8

22 de febrer de 2013

panorama

Una dècada del ‘Fem més escola’ a Montbui Redacció IGUALADA

Montbui celebarà la desena edició del projecte educatiu «Fem Més Escola», un conjunt de propostes adreçades a acostar la ciutadania als centres educatius de la vila. Enguany, el desè aniversari tindrà el seu plat fort el proper dijous 28 de febrer amb la celebració del Sopar commemoratiu, que es farà al gimnàs de l’escola Antoni Gaudí. Les activitats d’enguany també inclouran diferents jornades de portes obertes als centres educatius, sessions de L’Hora del Conte a la biblioteca municipal i la tradicional caminada a La Tossa. També dues xerrades sobre la situació de la dona a l’Afganistan a càrrec de Nadia Ghulam, coautora del llibre El secret del meu turbant. D’altra banda, demà dissabte, entre les 10 del matí les 3 del migdia, els comerciants de Montbui tornaran a omplir el Boulevard dels darrers productes de rebaixes en el marc de la iniciativa comercial «Fora Estocs», que vol liquidar els productes d’hivern Coincidint amb aquesta sortida dels comerços al carrer, hi haurà animació infantil –amb inflables i tallers diversos.

Mont-Solidari tira endavant El govern vol activar ja el projecte, però l’oposició i els veïns el veuen com una despesa supèrflua Francesc Vilaprinyó IGUALADA

El govern de Montbui manté i vol engegar aviat el projecte de MontSolidari que es planteja fer a La Solana, una àrea contigua al Nucli Antic. El primer tinent d’alcalde, Sebastià Leno (PSC), avança que «la proposta està aprovada i cal passar a l’exposició pública», i es valora si es podrà començar en breu les obres, d’un cost de 940.000 euros. L’Ajuntament en podria executar aviat una primera fase amb els diners que ja té procedents de subvencions. La despesa principal del consistori ha estat per a l’adquisició de la finca, que ha costat vora la meitat del total, uns 500.000 euros. Sebastià Leno apunta que «hi ha unes subvencions específiques per a aquest projecte i cal saber si es podran prorro­gar o caldrà executar ja l’obra». L’edil assegura que «es tracta de subvencions finalistes, específiques del projecte. Si no ho fem, les perdrem, i Mont-Solidari pot significar un gran progrés». escepticisme i oposició Des de les files del principal partit de l’oposició, Veïns amb Veu, Jesús Miguel Juárez considera que «Montbui no pot gastar diners en això» i que l’Ajuntament hi ha destinat 150.000 euros. Aquest regidor demana que es pensi «un pla B» que

L’àrea de la Solana, amb la finca on està prevista la instal·lació del Mont-Solidari. / a. mateu

podria ser un allotjament rural. Pel que fa als residents del Nucli Antic, un d’ells, Adrià Castelltort, comenta que «es va comprar la parcel·la quan era a baix preu i no han sabut què fer-hi». «No entenc que es faci un centre de cooperació si precisament tenim una renda per capita baixa». Aquest veí alerta dels costos mediambientals que pot suposar per al

Martí Puig. Investigador igualadí, ha tornat de Gal·les.

Sóc afortunat per poder investigar aquí Jordi Gabarró IGUALADA

Després de dos anys i mig a Cardiff (capital del País de Gal·les), aquest jove igualadí ha tornat a casa. Va marxar-hi per fer el projecte final d’Enginyeria Química, dins un Erasmus, però ho va allargar perquè la universitat de Cardiff li va oferir un projecte d’investigació relacionat amb els ports marítims europeus.

–El teu cas és invers al de molts joves que continuen marxant. –Jo sempre tenia molt clar que tard o d’hora acabaria tornant, si un motiu major com el sentimental no em lligava allà. Això no va passar, i al març del 2012 em va sortir l’oportunitat de treballar a Barcelona. No m’ho vaig pensar dues vegades. Allà tenia

feina estable, però ja em venia de gust tornar. Ara treballo en un projecte de recerca a la UPC sobre la gestió mediambiental dels ports i, en paral·lel, faig la tesi doctoral. –Fer-se camí com a investigador aquí Catalunya no és fàcil. –Sí, veient com està la situació actual, reconec que sóc afortunat de poder fer el que m’agrada sense haver de viure a l’estranger. Molts dels companys de la carrera que van marxar a fer un Erasmus o una estada a fora s’hi van quedar. M’atreviria a dir que més d’un 50% dels de la meva promoció actualment viuen i treballen fora de Catalunya. –En el teu cas, com va ser el procés d’adaptació a Gal·les? – Va ser relativament fàcil. Quan ets a l’aeroport a punt de marxar

El jove igualadí, amb la bandera del País de Gal·les. / arxiu particular

tens molts dubtes, però dura molt poc. De seguida coneixes altres estudiants com tu de tot el món. Jo recomanaria tenir moltes ganes de conèixer gent i intentar aprendre al màxim de tothom. Per qui no estigui a gust amb la feina d’aquí, jo recomanaria fer una estada a fora. Pot fer mandra, però també s’aprenen moltes coses noves.

nucli crear la connexió per carretera amb el centre de Mont-Solidari. zona comercial, a punt D’altra banda, Sebastià Leno ha avançat que Urbanisme donarà aviat el vist-i-plau a la requalificació de la zona contigua a Mercadona com a comercial. Un espai on podria instal·lars’hi una gran firma.

–Què valoraves i, per contra, trobaves a faltar? –De Cardiff en tinc bon record pel fet que és una ciutat molt estudiantil i cosmopolita. Va ser molt enriquidor. El que trobava a faltar de Catalunya era poder celebrar diades com la de Sant Joan, Sant Jordi, la Diada Nacional, les calçotades... –En seguies l’actualitat, doncs. – És molt difícil desconnectar al 100% de la realitat catalana, i més ara que amb un «clic» s’accedeix als diaris digitals i a les xarxes socials. Al marge de la vida social que feia amb la gent d’allà, em venia de gust. – Què falta aquí a l’Anoia? –A Cardiff tenen un sistema de transport públic eficient i molt barat. Amb uns pocs pounds es pot anar fins a Bristol, Londres, Birmingham, o Manchester, cosa que facilita que la gent pugui desplaçar-se més lliurament. També hi ha molts ajuts per als joves, i, per exemple, que no han de pagar taxes. Hi ha moltes oportunitats de feina temporal en bars, restaurants, etc. En canvi, aquí a Catalunya estem més conscienciats amb el medi ambient i el reciclatge que no pas al Regne Unit.


22 de febrer de 2013

9

panorama

L’ampliació de l’abocador de Pujalt topa de nou amb Sant Martí Antoni de Solà defensa el canvi, mentre Jesús Torrens no rebutja obrir un contenciós administratiu J.G. IGUALADA

L’Ajuntament de Pujalt vol ampliar amb nou hectàrees més l’abocador gestionat per l’empresa Tractament Tècnic d’Escombraries (Tratesa). Una proposta pendent de l’aval de la Generalitat i d’una modificació necessària del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), però que topa amb l’oposició de l’Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles, com va avançar Regió 7. És, de fet, la reedició d’un enfrontament del 2009, quan se’n va decidir la instal·lació. D’una banda, l’alcalde de Pujalt, Antoni de Solà, defensa el canvi de catalogació del tipus 1 al 2, valorat en 300.000 euros d’inversió. Suposaria passar d’un màxim de residus orgànics del 5% a un 14%; de tenir una capacitat d’1,6 milions de metres cúbics a 2; i passar d’un cànon de 2 euros per tona dipositada a un de 4 per a l’erari municipal. «La instal·lació té seriosos problemes de viabilitat, perquè el volum de residus ha caigut un 30%, i l’ampliació té sentit perquè també s’arregla algun aspecte no previst al projecte inicial, com donar millor sortida a l’aigua i recuperar l’orografia original», explica De Solà. L’alcalde destaca sobretot el primer aspecte: «malament si no és rendible i l’ampliació vol garantir la viabilitat. No podem tirar pedres

El nucli pujaltenc de La Guàrdia Pilosa, al fons, està situat a escassa distància de l’abocador de Pujalt. / A. MATEU

El pressupost de Pujalt, gairebé de 3 milions, comptava amb uns 240.000 €/any de l’abocador.

50%

dels ingressos ordinaris

Creixen les donacions de sang La Generalitat va presentar aquesta setmana el total de donacions de sang fetes l’any passat a Catalunya, recollides i processades pel Banc de Sang i Teixits. A l’Anoia, es van fer 4.221 donacions, 142 més que el 2011. Tot i això, es van celebrar 91 sessions, deu menys. El pes de l’Anoia va representar un 15% del total de Catalunya, que van ser 275.499 donacions de 203.036 donants a tot Catalunya. Dels donants, 40.401 ho eren per primera vegada, un 6% més que l’any anterior. De mitjana, cadascun ha donat sang 1,34 vegades, però hi ha hagut 4.913 persones que han donat el màxim de vegades possible (1.548 homes n’han donat 4 cops l’any i 3.365 dones n’han donat 3 cops). Igualada amb 1.524, Vilanova del Camí amb 481, Piera (423) i Montbui (404), van encapçalar el rànquing de municipis anoiencs, tot i que també van destacar aportacions com Masquefa (226), Capellades (287), Òdena ( 179)o Calaf (186). La Pobla de Claramunt va fer un dels últims acaptes de l’Anoia, amb 14 donacions, al Consultori Mèdic Municipal.

contra un projecte que funciona bé.» Per contra, Jesús Torrens, batlle de Sant Martí de Sesgueioles, creu que cal «presentar un nou projecte des del principi». L’abril de l’any passat va presentar al·legacions a l’ampliació, «denunciant que no estava inclosa en el POUM i hi ha irregularitats». Encara no han obtingut resposta per part del govern

i no descarta presentar un contenciós administratiu contra Pujalt. Torrens va ser, de fet, el president de la plataforma opositora a la instal·lació abans d’accedir a l’alcaldia de Sant Martí. En tot cas, la vida de l’abocador i el procés per donar llum verda a l’ampliació encara té molt camí per recórrer, i no es descarta que pugui durar una dècada.


10

22 de febrer de 2013

panorama

L’alcohol, la principal addicció El responsable del Centre d’Atenció a les Addiccions creu que els efectes de la crisi encara no es noten, però arribaran Francesc Vilaprinyó IGUALADA

El consum d’alcohol és la problemàtica principal dels usuaris de Centre d’Atenció a les Addiccions (CASD) d’Igualada, vinculat al Consorci Sanitari. Les entrades per l’addicció a l’alcohol són un 60% del total del centre, mentre que la cocaïna —la segona casuística— queda en un 21%. En els casos en què cal tractar una segona dependència en aquestes persones, la més important és el tabac (que no apareix com a primera substància perquè és una addicció que es tracta al CAP). Al CASD d’Igualada, el seu màxim responsable, Joan Ribas, entén que les conseqüències de l’actual sotrac econòmic no són palpables encara a nivell de drogodependències, però es veuran. Joan Ribas agafa com a botó de mostra la dissolució del Bloc de l’Est, als anys 90, «l’Estat proveïa la majoria de serveis de la gent. La gent va haver de canviar de paradigma i va suposar una gran transformació. Anys més tard, l’OMS va fer un estudi i va detectar un augment important del consum d’alcohol, de les drogues i de suïcidis. Aquí encara no s’ha detectat, però ens arribarà. S’està desmantellant l’estat del benestar i ja ho estem veient». Les reduccions pressupostàries també han arribat al CASD: «de moment, en els diners que emprem en l’atenció als usuaris, no s’hi ha notat gens; el personal sí que ho té diferent». El tractament pot constar de la deshabituació i la desintoxicació, en aquest darrer cas en dependències hospitalàries. «La deshabituació requereix un abordatge psicologic amb un seguiment ambulatori a mig-llarg termini». És difícil saber quan «els podrem donar d’alta del centre, per millora de la simptomatologia addictiva». PRESSIÓ DE L’ENTORN FAMILIAR El nombre de pacients que s’atenen és força estable. Els que vénen per heroïna han baixat, en canvi han augmentat els casos de cocaïna i cannabis. També s’hi tracten drogues «legals» com l’alcohol i el tabac. Aquests pacients «normalment primer no són conscients del que els passa. Els pressiona l’entorn familiar i les amistats perquè vinguin aquí. Primer, el consumidor ho ha d’acceptar, i entendre que té un problema». L’alcohol és la casuística principal, seguida per la cocaïna. En tots dos casos, el tractament per aconseguir la deshabituació i mantenir l’abstinència és principalment psicològic, tot i que sovint també es precisa la prescripció de psicofàrmacs. La percepció del toxicòman com a persona vinculada al Quart Món, «ara és força errònia. Les noves drogues sintètiques fins i tot tenen con-

Els usuaris acudeixen al CASD per problemes amb... THC

Alcohol

Cocaïna

Primera substància

Tabac

Heroïna

Total

Segona substància 80%

1% 7%

Cap segona substància

11%

9%

60%

10%

31%

21%

40%

9%

20%

6%

60%

35%

Nombre d’usuaris 310

Altres (Speed, amfetamines, LSD, èxtasi...)

Municipi d’origen Vilanova 15,1%

321

Procedència

Calaf 3,2% Capellades 4,9%

Altres 8,1%

Altres centres mèdics 60%

Iniciativa pròpia 34%

Vallbona 2,2% Torà 5,9%

Igualada 36,8%

Montbui 5,9%

2011

2012

Santa Coloma 1,1% Piera 14,1%

Jutjats 6% Òdena 1,6%

Font: Consorci Sanitari de l’Anoia

La Torre 4,3%

La Pobla 1,1% A. Mateu

L’estratègia preventiva Anna Ramon investigadora a l’agència de salut pública

A

causa del creixement del consum­ de drogues en els últims anys i el seu devastador efecte en el col·lectiu jove, s’han posat en marxa diferents estratègies per prevenir-ne el consum en aquest grup. Una d’elles és l’estratègia ambiental, que intenta que l’entorn cultural, social i econòmic no porti el jove a consumir. Amb mesures com la prohibició de consumir en determinats llocs, com la llei del tabac, o bé augmentar els límits legals d’edat per comprar o consumir alcohol. L’estratègia universal, que vol fomentar les actituds i els hàbits saludables i es desenvolupa principalment en el marc escolar, de la família i del lleure. Amb campanyes als mitjans de comunicació que es duen a terme juntament amb altres activitats preventives, com la del cuc

sumidors amb perfils de classe mit­ jana i mitjana-alta. Ja no estem als anys 80. Ara és molt diferent». En relació amb això, els temps de tractament també són molt dissímils. Hi

entrant al nas del consumidor de cocaïna. També trobem l’estratègia selectiva, enfocada a joves amb problemes socials o acadèmics, que fomenta actituds responsables davant del consum de drogues intentant que no passi d’un ús esporàdic a un de més problemàtic. L’àmbit en el qual aquest tipus d’estratègies s’han anat desenvolupant amb més força ha estat el de l’oci, concretament el de l’oci nocturn. I, per últim, l’estratègia indicada identifica joves que mostren signes inicials d’abús de substàncies com el cànnabis i altres problemes de conducta per oferir-los intervencions especials. En aquests casos es requereixen activitats preventives innovadores que sovint no estan preparades per respondre a les necessitats dels adolescents que experimenten.

ha recaigudes, un dels factors que distorsionen aquests processos. Joan Ribas afirma que «si no hi ha percepció de risc, és fàcil que els que s’han iniciat amb el cannabis

a l’institut tinguin una continuïtat amb altres drogues com la cocaïna». Els pacients que vénen al CASD mostren comportaments alterats? «Arriba un moment que tens conflictes amb l’entorn. Els usuaris vénen quan ja s’ha exterioritzat l’efecte dels consums que fan». ajudar via whatsapp Prevenir les drogodependències entre els més joves i crear un ambient de confiança que els dissuadeixi de seguir consumint. Aquest és l’objectiu de l’oficina d’atenció a les drogodependències que impulsen el Consell Comarcal i l’Ajuntament d’Igualada. El darrer any, han utilitzat aquest servei 38 adolescents i les seves famílies. El tècnic de l’oficina, Xavier Vaquero, explica que «els casos són principalment de consum de cànnabis. Els porros fan més addicció a l’hàbit que no a la substància». La proximitat és un element clau, per això facilita el seu telèfon o Facebook perquè li enviïn un whatsapp o un missatge si cal. La iniciativa d’utilitzar el servei és en la majoria de casos de les famílies. «Encara que sembli que no, els missatges televisius del Plan Nacional Sobre Drogas són efectius. Alerten molts pares». En altres casos, són els mateixos serveis socials que deriven el cas a l’oficina o fins i tot des del centre educatiu. En la immensa majoria de casos, els joves en un principi no volen iniciar les trobades. No creuen que hi hagi res fora de la normalitat. «És molt important que et coneguin i que no vegin tan greu trobarse amb un tècnic. Nosaltres també tenim clar que el consum només és una de les potes de la situació del jove que consumeix, que hi ha altres problemàtiques. En molts casos, tractem adolescents que veuen que tenen un futur negre i no tenen clar per a què serveixen. Senten angoixa, i això els porta a les drogodependències» detalla el tècnic. Els perfils de les persones ateses són «en comptadíssims casos de consumidors de cocaïna o heroïna, que són franges de més edat». Amb els porros, comencen de manera ocasional, tot i que la majoria no tarden a entendre que se’ls escapa de les mans. El consum habitual de cannabis fa que es creï un món propi, en què la persona «deixa de sentir i creu que sent. Es pensen els sentiments». Per connectar amb ells, Xavi Vaquero ho té clar: «no has de parlar del consum directament, sinó de la seva situació personal». El regidor Fermí Capdevila considera òptim el funcionament de l’oficina i l’Observatori, «estem assolint molt bons resultats», és un servei «eficient i endreçat».


22 de febrer de 2013

11

panorama

Òmnium Anoia se centrarà en la consulta J.G. IGUALADA

Muriel Casals. Presidenta d’Òmnium

Cultural, va ser dilluns a l’assemblea anoienca

Els catalans no som uns àngels Jordi Gabarró IGUALADA

La seva imatge es va popularitzar sobretot arran de la manifestació contra la sentència de l’Estatut. Presideix una entitat amb 28 seus i 30.000 socis, i diu que li agrada recordar que, després de la consulta, Òmnium Cultural seguirà fent la tasca que fa 51 anys que fa.

— No fa gaire que parlen explícitament d’independència. Per què? — Des de l’acte a Santa Coloma de Gramenet, l’octubre passat. Allà hi ha una part de la població que no ha estat permeable a la catalanitat, però també va ser un dels llocs on va començar a activar-se la immer­ sió lingüística als anys 70. Esperem que la consulta es guanyi i ens po­ sem a construir aquest Estat. Però suposant que les coses ens anessin malament, també hi hem de ser. Es­ tem il·lusionats amb una tasca difí­ cil, i hi haurà molts entrebancs. Ens hem abocat en aquest procés però alhora ens protegim com a entitat. — Les zones d’immigració dels 60 és on guanya el «no». El repte? – Sí, de convèncer molta gent que no està disposada a tenir l’alegria de construir el seu propi Estat, perquè no ha tingut l’oportunitat de deba­ tre-ho, escoltar-ho o conèixer-ho. Hi ha una part important d’indecisos o adecisos que es poden convèncer. Després hi ha una part clarament hostil a la idea. Un gran respecte als que ho són de bona fe i tranquilitzarlos. Limitar l’hostilitat: «Vostè tin­ drà la vida confortable. Hem viscut

300 anys obligats a ser espanyols, si vostè se sent espanyol no el fa­ rem patir, però viurà en un país que es dirà Catalunya amb tots els ets i uts». —No sembla fàcil. La corrupció guanya pes i no tots els mals deuen venir de Madrid. —No, però és segur que posa el fo­ cus sobre alguns dels nostres mals. Primer, no hauríem de tenir mals. L’Estat que volem construir el vol­ drem el més net possible, però sa­ bem que els catalans no som uns àn­ gels. Per tant, davant d’això hem de contestar: «Miri, de corruptes n’hi ha a tot arreu. Aquí també». Farem els possibles perquè els corruptes siguin castigats i n’hi hagi el mínim possible. Però, segon, no sento nin­ gú que digui: «A Itàlia hi ha molta corrupció. Ha de tornar a dependre d’Àustria». Quan fas una cosa impor­ tant, ben feta i que t’il·lusiona, no l’empastifis amb coses col·laterals. Els catalans som com les dones fa temps. Quan vam començar a treba­ llar ho havíem de fer molt bé, perquè si no ens dirien: «Ui aquesta!». Si no ho fem molt bé, els nostres adversa­ ris posen el focus sobre les pífies. –Òmnium ha incorporat la cohesió social com a eix, però el malestar social i la pobresa creixen. – Als llocs on viu molta gent es so­ freix d’una manera especial la crisi, i, per tant, la possibiltat que algú vagi allà a fer demagògia és molt fàcil. Hem de dir que es retalla per l’espoli fiscal i, als d’aquí, els hem d’exigir que les retallades es facin de la manera més justa possible. És molt important tenir cura de a qui es

«El principal repte del 2013 d’Òm­ nium Anoia no és de l’entitat sinó del país: preparar-nos per guanyar la consulta sobre la independència, de moment al Principat». Aquest és l’objectiu que s’ha marcat el nou president de l’entitat, Joan Domin­ go, escollit a l’assemblea territorial celebrada el passat dilluns a l’Ateneu Igualadí. Domingo prendrà el relleu del càrrec, quatre anys després, al periodista igualadí Bernat Ferrer. Òmnium Anoia ha crescut molt els últims dos anys, fins arribar als 450 socis, i es proposa activar-los «al costat de tothom qui ho vulgui» per celebrar el referèndum i que el «sí» a la idependència guanyi. «El que toca és traslladar aquest debat sobre el dret de decidir a zo­ nes i persones més enllà dels cercles dels convençuts. És una qüestió de respecte a la voluntat democràti­ ca, i també de fer pedagogia per un

debat serè i sense pors», va afegir el nou president, que sobre l’estratègia sobiranista, per exemple de l’Assemblea Na­cio­nal Catalana, va dir que l’en­titat «sumarà sinèrgies sense fer proselitisme». «No podem deslligar la llengua o la cultura de la política i del dia a dia. L’aposta de l’entitat per l’Estat propi no ens ve de nou», va dir Domingo, sobre un missatge netament inde­ pendentista que és nou i data tot just de l’octubre passat. La junta de l’entitat va fer balanç del 2012 i va presentar el pla de tre­ ball i el pressupost del 2013, a més de renovar la meitat dels membres que hi ha al capdavant, incorporant Martí Marsal, Eulàlia Solé i Oriol Gabarró. «També seguirem amb actes propis com els Premis Compromís, la revet­ lla de Sant Joan, autocars arreu dels Països Catalans... o bé la col·laboració amb iniciatives amb altres entitats de la ciutat, com el projecte d’economia social Coop57», va dir Domingo.

Conferència de Ramon Pascual i Arcadi Oliveras organitzada per Òmnium Anoia el passat juliol. / J. G.


12

22 de febrer de 2013

opinió Passem pàgina Editorial

T

eniu a les mans la darre­ ra edició impresa de som anoia. Posem fi a una etapa més curta del que voldríem. Editar un nou setmanari és una apos­ ta arriscada i complexa. Mai ho hem menystingut. Tres mesos després del llançament públic, hem confirmat que les condicions que en farien via­ ble­la continuïtat són molt difícils d’assolir. No hi ha una única causa. Preferim passar pàgina destacant els records positius: agrair la confian­ ça de subscriptors, lectors i anun­ ciants.­Amb una menció especial a la vuitantena de col·laboradors. Ens acomiadem amb la satisfacció d’haver apostat pel que creiem i la recança de no haver reeixit. És moment de fer ba­ lanç i extreure’n lliçons. Passar pàgina i analitzar possibles nous projectes. Continuem creient fermament que l’Anoia necessita més continguts periodístics fets i pensats en clau local, com altres comarques. Al servei d’un territori que necessita repensar-se. Fer preguntes, periodisme, requereix feina i temps. El cost de no pagar al­ gun periodista és informar-se amb notes de premsa que mai són neutres. Tenir un relat comú fet de fragments i sense context, sense memòria. Avui que les paraules il·lusió i con­ fiança són tan utilitzades, però tan difícils de veure plasmades, ens que­ darem amb el suport que hem tingut de moltíssima gent que s’ha fet seu aquest mitjà des del principi. Gràcies.

Director Jordi Gabarró Cap de redacció Francesc Vilaprinyó disseny i grafisme Albert Mateu CORRECCIÓ Núria Solano i Teresa Graells comercial Pere Ribalta web i sistemes Francesc Tomàs administració Maite Sánchez Ciclostil Edicions, SCCL Carrer Trinitat 31, 1r, Igualada 937 495 697 Dipòsit legal B.32653-2012

L

Funambulistes

a vida són quatre dies. Di­ uen. També llegeixo que la vida pot ser una obra bas­ tant bona, exceptuant el darrer acte (Tennesse Williams). La vida és, seguint el repertori de frases cèlebres, un arc de sant martí que inclou el negre (Andrei Kanc­ helskis) o allò que va succeint mentre bades fent nous plans (John Lennon). Darrerament, però,­ tinc la sensació que la vida és el (poc) temps que passa entre apor­ tació i aportació que fas a algun projec­ te cultural o social a Verkami. Mentre escric aquestes rat­ lles, entro a la web d’aquesta plataforma de crowdfunding i veig que L’endemà, el projecte d’Isonna Passola (Catalunya/ Espanya i Pa negre), ja ha recollit, en tan sols 15 dies, més de 172.000 euros. Quan encara no han arribat ni a la meitat dels qua­ ranta dies que dura aquesta campanya, ja ha rebut el suport de prop de quatre mil ciutadans que, a prio­ ri i una mica a cegues, donen la seva con­ fiança a aquest ambi­ ciós projecte. Per què ho fem això els catalans, just ara, quan ens escuren més les butxaques? Perquè som gene­ rosos? Perquè som cultes? Perquè som intel·ligents? Perquè estem so­ nats? Som un poble generós, no hi ha dubte. Podem dir que som un poble d’acollida, solidari. També som un poble culte (i més que ho podem ser, amb les nostres estructures d’Estat futures...). I som un poble intel·ligent (i llest), i som conscients que el ta­ lent, la creativitat i l’emprenedoria cultural hauran de deixar de depen­ dre de les administracions públiques per deixar-se caure, d’esquena i amb els ulls clucs, a mans dels ciutadans, que donaran la confiança, l’aval, els quartos... El cas de L’endemà és espectacu­ lar. Insòlit. Però a la mateixa plata­ forma Verkami (una entre d’altres), hi trobem centenars de projectes que s’han pogut tirar endavant gràcies a la confiança de la gent. I, al costat de les campanyes de micromecenatge, cada dia la societat catalana es no­

la nostra comarca. Al talent i treball d’aquests artistes s’hi ha afegit el de molts professionals, també anoiencs. En una situació de crisi global, de la qual no se n’escapa la cultura (que Toni Cortès s’agreuja amb l’augment de l’IVA, el retard en els pagaments de les admi­ Filòleg i periodista nistracions, les retallades en els re­ cursos públics, etc.), una petita sala inde­ pendent (gestionada per una cooperativa sense afany de lucre) aposta per la creació, per donar sortida al talent... i de casa (sí, senyors i senyores, passin i mirin: fora de Barcelona també es fa (bon) teatre!). I ho fa amb un valor afegit: el suport i la confiança de més d’un cente­ nar de mecenes que, amb les seves apor­ tacions, han fet pos­ sible la construcció de l’escenografia de l’espectacle. Aquest mateix cap de setmana obria les seves portes el local de l’associació La Bas­ tida, al barri del Rec. I ho feia amb una festa protagonitzada per artistes anoiencs. I ho feia després de mesos i mesos d’esforços d’un grup de persones amb inquietuds culturals que tenen l’objectiu comú de fomentar la cultura a la ciutat, tot enriquint-la i trans­ formant-la. www.XAVIERMULA.com Paranoia accions, dreix amb iniciatives que recauen en la responsa­ Hot Blues, Rec Stores, Amics del Rec, bilitat, la voluntat, la iniciativa (i la butxaca) dels La Teixidora, La Coll@nada, Paper veïns i veïnes. I l’Anoia n’és un exemple. de Música, La Cultural, Músiques a Aquest passat cap de setmana, el Teatre de cau d’orella, La Llobreia, Coop57... i l’Aurora estrenava Olor de gas, una obra de teatre ba­ un llarg etcètera són l’exemple que a sada en una novel·la de Pep Elias, dirigida per Marc l’Anoia hi ha talent i creativitat. Que Hervàs i interpretada per Joan Valentí. Tots ells de a l’Anoia hi ha generositat, cultura i intel·ligència (i que també estem una mica tocats del bolet. El seny... i la rau­ xa). Que a l’Anoia, malgrat les vicissi­ tuds, malgrat les traves que alguns polítics posen a la cultura, aquesta no defallirà. Malauradament,­algunes iniciatives, malgrat la seva qualitat, professionalitat i interès, han su­ cumbit a la voracitat de la crisi i de la situació que vivim i patim. No ens ho podem permetre. «Això és impossible, segur. Així que comencem a treballar-hi» deia Philippe Petit. Amb vertigen o sense, la xarxa hem de ser nosaltres. La vida, com deia aquest funambulista, s’ha de viure al límit de la vida.

Som conscients que el talent, la creativitat i l’emprenedoria cultural hauran de deixar de dependre de les administracions


22 de febrer de 2013

13

L’excés de llum no hi fa veure, encega. Ramon Barnils

Una oportunitat per als boscos i els pastors Eduard Balsells Cabrer

E

ls incendis forestals són un tema recurrent de conversa, portades periodístiques i propaganda elec­ toral en època estival, quan ja el fum no ens deixa veure el bosc, quan el foc ja ha causat irreparables danys ambientals i fins i tot pèrdua de vides humanes. I és cert que es fa tot el possible per intentar deturar l’amenaça del foc, però no és cert que es faci tot el possible per evitar-lo i prevenir-lo. És de sentit comú, doncs, que una bona gestió del bosc és imprescindible per preve­ nir els incendis forestals. Per prevenir-los i evitar-los, l’únic remei és la vigilància i actua­ ció ràpida per una banda (bombers, ADF...), i per altra, una gestió forestal sostenible que fragmenti els continus forestals de manera que un focus d’incendi no es converteixi en un Gran Incendi Forestal (més de 500 ha). Actualment, però, l’abandó de les ac­ tivitats agràries (pèrdua de pasturatge d’herbívors), l’èxode de població del camp a la ciutat, el desequilibri territorial (urba­ nitzacions) i la terciarització de l’economia rural (de proveïdors d’aliments a sector ser­ veis); ha determinat la ruptura de l’equilibri agroforestal, configurant un «nou» ecosiste­ ma forestal, deixat i empobrit, caracteritzat per l’augment de la biomassa forestal, fet que augmenta moltíssim les probabilitats, la freqüència i la intensitat dels incendis fo­ restals, més enllà dels condicionaments ex­ terns com la climatologia i la topografia.

Es fa tot el possible per intentar deturar l’amenaça del foc, però no per evitar-lo i prevenir-lo

Aquest conjunt de canvis perjudiquen greument i de manera irreversible els usos presents i futurs dels boscos, la multifuncio­ nalitat dels quals (productius, d’oci, mediam­ bientals, pedagògics, terapèutics…) estan con­ demnats tard o d’hora a ser pasturats per les flames. I en terra cremada, ningú sobreviu. Les estratègies de gestió forestal que s’estan desenvolupant per prevenir els incen­ dis són quatre. La predominant és invertir en hidroavions, helicòpters i camions de bom­ bers per intentar apagar els focs que es pro­ dueixen. Els altres tres mètodes són els que s’han utilitzat de manera tradicional per a la gestió de la vegetació: la crema controlada, el desbrossament mecànic i el desbrossament amb animals en pasturatge. En relació amb altres estratègies no ra­ maderes, com el desbrossament mecànic o la crema controlada, el pasturatge extensiu del sotabosc (silvopastoralisme) ofereix uns avantatges molt més amplis que el simple es­ talvi de costos en el manteniment dels treballs forestals per prevenir incendis (40-70%). Aquest tipus d’activitat té un alt valor afegit: —A nivell social i econòmic: la revaloració del treball dels pastors i pastores, la incorpo­ ració i fixació de la població al món rural, la posada en valor de productes locals de qua­ litat, la recuperació de camins ramaders o la preservació del patrimoni cultural. —A nivell ambiental: gestió del paisatge, conservació de biodiversitat i hàbitats, dismi­ nució de la càrrega de combustible en l’espai forestal i manteniment d’infraestructures contra incendis, conservació de les races au­ tòctones i manteniment d’un equilibri de la fauna silvestre. Els pastors i la ramaderia extensiva són, en l’entorn mediterrani, una necessitat social.

Innovar Ratolí utilitzat el 1968 en una famosa demostració pel seu inventor, Doug Engelbart, que ja havia treballat en un prototip cinc anys abans

QuickTake 100 d’Apple, una de les primeres càmeres digitals, apareguda el 1994 amb tecnologia Kodak

mark richards

El 1973 Xerox tenia dissenyat el ratolí i no el va saber vendre. Apple li va comprar els drets i va crear el Macintosh. El 1974 Kodak va crear la primera càmera digital, però fins al 2003 no va treure una càmera d’èxit, l’EasyShare, quan els competidors l’avantatjaven de molt. El 2012 va abandonar el negoci. Si una empresa no sap fer-se la competència a si mateixa amb nous productes és que no està innovant.

Xavier Vives

L’endemà Glòria Mestre Bibliotecària

M

ilers de persones ens endin­ sem a les botigues efímeres del barri del Rec, remenem roba i complements de les millors marques a un preu més assequible que a les botigues habituals. Ja comença a ser un fet quotidià que els Rec Stores om­ plin el barri adober, i en repetides edi­cions. El barri s’omple de vida, i ens encanta que aquest barri amb un patrimoni singular es doni a conèixer. L’endemà de les botigues efímeres, m’endinso pel carrer del Sol i passejo pels carrers del barri adober. No hi queda ni una ànima, la sensació és com si el dia abans hagués estat un plató de cinema. S’ha omplert dels millors protagonistes, amb milers d’actors secundaris i una es­ cenografia genialment acurada. L’endemà, els titulars de premsa plasmen els rècords de visites i als carrers encara hi resten els cartells de la moguda comercial. Però la flaire de pell adobada em retor­ na al món real, la d’un patrimoni indus­ trial que els nostres avantpassats van ai­ xecar amb molta suor. I de cop, m’envaeix una estranya sensació de tristesa i nostàl­ gia. És com si els convidats ens haguessin omplert la casa amb molt bona companyia i, en el moment que surten per la porta, et retorna aquella estranya sensació de bui­ dor. Com l’endemà de Reis, al carrer no­ més hi queden els embolcalls dels regals i tothom està tancat a casa, entretingut amb les pròpies joguines. Els que vivim ben a la vora del Rec cop­ sem ràpidament la diferència. La del dia a dia és la d’un barri amb algunes adoberies que treballen per sobreviure, també per inventar-se. I durant uns pocs dies, apa­ reix l’altra cara, la d’un Rec amb vitalitat: comerç, disseny i creativitat desperten un barri endormiscat. Dues realitats contra­ posades, el vell i el nou. Crec que molts ens el sentim nostre el barri del Rec, el veiem com aquell nen que tot i tenir els genolls pelats i la cara bruta té un encant únic, ens l’estimem. I em faig preguntes —i crec que no sóc només jo. Po­ drem veure el barri del Rec no només com un plató cinematogràfic, sinó com un punt neuràlgic de la ciutat? Si arribem a la de­ sitjada renovació, trobarem encara els ele­ ments singulars del barri i els seus edificis, amb el seu caràcter i encant original? Mentrestant, els edificis van desdi­ buixant-se. Acabo vorejant el riu Anoia i continuo preguntant-me què se’n farà d’aquest indret que va ser el batec d’Igua­ lada, el motor de tota una ciutat.


14

22 de febrer de 2013

L’arxiu

Marta Vives

E

La nevada del febrer de 1944

ls dies 24 i 25 de febrer de 1944 va nevar com no ho havia vist mai ningú. Mig metre de neu sobre la ciutat. Les destrosses van ser molt importants: el sostre de Cinema Astoria va esfondrar-se, igual que un magatzem d’El Remate, un cobert de Teixits Noguera i dues claraboies del Canaletes, arbres i pals d’electricitat a terra i la comunicació ferroviària tallada. Afortunadament no es va haver de lamentar desgràcies personals. Encara dies després, es va haver

de fer un enterrament amb el fèretre a coll, i a peu fins al cementiri. Igualada va quedar paralitzada, i es que fa 69 anys ni es podien preveure les nevades ni hi havia les condicions ni la maquinària de què disposem avui dia per tornar a la normalitat. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Avui us deixem unes fotografies que van fer Procopi Llucià, Joan Margets i Ramon Godó que reflecteixen el que va suposar aquell desgavell meteorològic. A la dreta, el carrer del Roser amb les voreres ja netes. A sota, comitiva d’enterrament al Passeig Verdaguer d’Igualada a peu. /A. C.

Carrer Antoni Franch. / ARXIU COMARCAL

Dos homes damunt la neu acumulada al carrer Sant Jaume de Calaf. / ARXIU DE CALAF

Com recorda la nevada de 1944? Manuel Miserachs

Àngela Casellas

Magí Puig

Igualada, tenia 21 anys

Jorba, tenia 15 anys

Igualada, tenia 12 anys

Es va acumular moltíssima neu als terrats. Al carrer de l’Argent, els habitants de les cases la llançaven amb pales des dels terrats, i al bell mig s’hi va formar com un mur de neu que no deixava veure l’altra banda de carrer. Aquell hivern del 44 va fer moltíssim fred i, si bé mai no havíem vist una nevada com aquella, també cal dir que els efectes van durar. A mitjans d’abril, quan jo me n’anava a l’Àfrica a fer de soldat, encara es veia neu al Passeig de Les Cabres

Jo treballava en una fàbrica als afores de Jorba, on sempre hi anàvem baixant per un camí. Doncs bé, no hi podíem anar de tanta neu. Va venir un carnisser que tenia carro a buscar-nos per anar fins a la feina. Les vam passar magres. I allà va ser horrorós, feia molt fred en aquella fàbrica. Durant mesos, pel camí no s’hi va poder passar, estava glaçat i els cotxes lliscaven. Allà, a la planta, només hi havia una calefacció al mig per a tots i vam haver de portar d’amagatotis un braser

En alguns punts, s’hi havia posat tanta neu entre les precipitacions i la neteja, que no veies qui anava per l’altra vorera. Un nen petit va morir i es va haver de portar a peu al cementiri, perquè era impossible que passessin els cavalls o els cotxes pels carrers. I hi van haver altres casos. A pagès la situació encara va ser pitjor, ja que ni sortien de casa, perquè quedaven enfonsats. Vaig tardar almenys dos dies a poder anar a l’escola, als Maristes. La neu va tardar molt a fondre’s.

CARTES A LA REDACCIÓ Això no és democràcia El 20 de novembre, CiU va obtenir 50 diputats (37% del Parlament), però els vots reals van ser el 30,7% i, per tant, atenent a aquest percentatge real, els diputats haurien de ser 41.

El PP governa Espanya amb majoria absoluta (186 diputats, 53%) tot i que només va obtenir el 44,62% dels vots. amb aquest percentatge, els diputats haurien de ser 156. En definitiva: ambdós parlaments no reflecteixen el pensament polític de la societat civil. Això no és democràcia. Això és una estafa. PAU CAROL ROVIRA, Igualada

Som Anoia expressa la seva opinió únicament a l’editorial, i no ha de compartir cap de les afirmacions o judicis dels seus col·laboradors o altres opinadors.

93 749 56 97 redaccio@somanoia.cat www.somanoia.cat

Imprimeix: Gràfiques de Premsa Diària


22 de febrer de 2013

recomanacions

15

Denominació d’origen

Producte

Carbassa

Cucurbita pepo

Encara que algunes fonts afirmen que va venir d’Amèrica, sembla ser que la carbassa és una hortalissa originària d’Àsia Meridional. Nombrosos autors antics citen la carbassa en els seus escrits i se sap que el seu cultiu ja es produïa entre els hebreus i egipcis. Al principi, la carbassa es conreava per a l’aprofitament de les seves llavors (antiparasità­ ries) més que per ser consumida com a hortalissa. Però aquest costum va anar desapareixent a mesura que en sorgien varietats amb més polpa i sabor més dolç. El seu consum es va estendre des d’Àsia fins a Amèrica Central. No obstant això, no va ser fins al segle XV quan els espanyols van introduir la carbassa a Europa La carbassa és molt beneficiosa per a l’organisme pel seu contingut de betacaroten, licòpens, vitamina C, E, A, B (B1, B2, B3, B5, B6, B7, B9 i B12) amb qualitats anticancerígenes, antioxi­dants, beneficiosa per al sistema cardiovascular i ocular. Per conservar-la, en general, tant si la carbassa és d’hivern com d’estiu, s’aconsella adquirir exemplars ferms i amb la pell intacta. Les carbasses es poden conservar fins a sis mesos senceres. Tallades, cal embolicar-les en una bossa de plàstic perforada, i dins del frigorífic es poden conservar una setmana. Si s’han de congelar, és millor que sigui cuinades perquè, si es congelen crues, quan es descongelin la pèrdua d’aigua serà important i, per tant, s’obtindrà una carbassa molt més seca i de consistència alterada.

L’Hortet de la Salut

www.lhortetdelasalut.com

La recepta...

Recomanació

Bacallà a la paella a l’estil d’Igualada

‘Ferrero Rocher’ de botifarra negra!

INGREDIENTS: • 2 morcillas de ceba • 80 grams d’ametlla en granet • Formatge de cabra • 1 ou • Oli d’oliva Preparació: Traiem la pell de la morcilla i l’esmicolem, i tallem el formatge de cabra a daus. Per muntar el bombó, agafem un dau de formatge de cabra, el cobrim amb la morcilla, el passem per

ou batut i per l’ametlla i ho fregim amb abundant oli calent. Ho posem a escórrer sobre paper de cuina, i llestos!

Sandra Alemany lamevacuina-sandra.blogspot.com.es

... i el tast

Embruix

Celler Vall Llach La Sandra avui ens proposa una recepta molt gustosa, plena de matisos i molt adequada per combinar amb un bon vi negre. Tot i que un vi blanc amb fusta o un cava amb força reserva tampoc li farien mal, aquest cop em decanto per un vi negre potent i amb una mica de «barrica». Buscant entre les ampolles del celler de Kan Bakus he trobat l’Embruix, del celler Vall Llach. Es tracta d’un Priorat que, com la majoria de vins de la zona, porta una bona dosi de tanins (substàncies que li proporcionen un toc d’astringència o aspror), d’alcohol i de mineralitat.

He triat aquest vi per diversos motius... en primer lloc perquè la morcilla és un producte a base de sang fregida i condiments. Per tant, necessitem un vi que aguanti el sabor i l’acompanyi. Un vi massa suau quedaria totalment anul·lat per aquests sabors potents. D’altra banda, l’Embruix ha reposat en botes de roure francès durant 16 mesos, cosa que li aporta uns tocs fumats i torrats que lliguen perfectament amb l’ametlla torrada. No cal dir que el formatge de cabra, en ser un producte amb un gust potent, necessita també un vi amb les mateixes característiques. Si us animeu a provar la nostra proposta, bon profit!

Sònia Farran i Torres (Kan Bakus)

El bacallà a l’estil d’Igualada és un plat que em transporta a la meva infantesa. És d’aquells que feien les àvies i transformaven qualsevol àpat en un d’especial. De festa i de reunió familiar. Encara ara, escrivint aquest article, em ve salivera i en recordo el gust i la olor com si me l’hagués menjat ahir. A casa, el feia l’àvia cada dijous llarder i algun altre dia de festa. El bacallà a la paella és com una brandada de bacallà però d’un color marronós que li donen la polpa de la nyora i la xocolata negra. És d’aquells que, un cop fets, han de reposar, i milloren. Feu-lo a la tarda per menjar-lo al vespre, per exemple i, en cas que en sobri, utilitzeu-lo com una vinagreta en una amanida d’escarola l’endemà. Però anem al gra, per a quatre persones fan falta: 750 g de bacallà esqueixat dessalat i ben eixut, quatre grans d’all amb pela, una fulla de llorer, tres branquetes d’orenga, un o dos bitxos partits, la polpa d’una nyora, mitja copa de vi blanc sec (opcional), oli d’oliva i una punta de xocolata negra. Posarem el bacallà amb els grans d’all, els bitxos, les herbes aromàtiques i l’oli ( just arran de cobrir) en una paella a foc baix, sense deixar de remenar perquè no s’enganxi. Veurem que el bacallà, a mida que es va coent, es desfa. A mitja cocció ( ¼ d’hora més o menys) hi afegirem la polpa de nyora i la mitja copa de vi blanc. Ho deixarem coure ¼ d’hora més i li afegirem la punta de xocolata negra ratllada. Ho remenarem uns minuts i ho retirarem del foc. Ho deixarem reposar. Ha de quedar tot lligat amb la mateixa gelatina que deixarà anar el bacallà. És d’aquells plats que necessiten un torrada de pa de base, però no qualsevol torrada de supermercat. Aneu a cal forner, compreu una bona barra de pa, talleu-ne les llesques necessàries i torreu-les. Acompanyeu-lo d’un bon vi o cava i, mentre us el mengeu, penseu en el ric llegat culinari que hem heretat de les àvies, i així farem honor a la seva saviesa culinària. Animo a tots els restauradors que l’afegeixin a la seva carta. És un dels nostres petits tresors i l’hem de recuperar i fer-ne gala davant dels nostres visitants. Salut i fins sempre!

Oriol Càlics


16

22 de febrer de 2013

El Carnestoltes s’acomiada La segona tongada de carnavals congrega centenars d’anoiencs de totes les edats al carrer per celebrar la popular festa. Una bona excusa per oblidar maldecaps

A dalt, l’inici del Carnestoltes odenenc, amb castell inclós. / SANTI CARBONELL I JOAN SOLÉ

El rei Carnestoltes es va acomiadar de l’Anoia el cap de setmana passat, renovant el ball de

També a dalt, el concurs de «Miss Jamona» de Calaf, divendres passat, va congregar uns 80 assistents. /A.M.

disfresses i la disbauxa que cada any l’acompanyen. Calaf va obrir la segona tongada d’aquesta celebració, amb la quarta edició del concurs «Miss Jamona». Una desena d’homes disfressats de dona van desfilar al pub Skandol, davant una vuitantena de persones. L’endemà, la rua calafina va tenir bona participació i expectació als carrers de la capital de l’Alta Segarra. D’altra banda, també dissabte les

rues van envair els carrers de Montbui, Vilanova, La Torre, Masquefa, Hostalets de Pierola i Òdena. En aquest últim municipi per partida doble, ja que el diumenge la festa va continuar al Pla d’Òdena. A més de les tradicionals disfresses de pallassos, pirates o astronautes, també es van poder veure les imatges del trio d’ «Envas on vas», del joc Angry Birds o de personatges televisius com en Son Goku de Bola de Drac.

La comparsa dels Angry Beers de Calaf, que va obtenir menció especial. / AJ. DE CALAF.


22 de febrer de 2013

17

A l’esquerra, una comparsa montbuienca i, a sota, una de vilanovina. A la dreta, nens i nenes de la llar d’infants Montxic del nucli antic de Montbui. / AJ. MONTBUI I VILANOVA

Una comparsa odenenca amb originals senyals de trànsit, de les més vistoses a Òdena. A la dreta, tres disfresses d’infants del pla d’Òdena. / SANTI CARBONELL I JOAN SOLÉ

La percussió va acompanyar la rua als Hostalets de Pierola. A la dreta, dues comparses, la del Garcia Lorca montbuienc i una de pirates a Masquefa. /aj. HOSTALETS /Aj. MONTBUI/ Aj. MASQUEFA


18

22 de febrer de 2013

economia

Eines per pagar virtualment TIC Anoia va celebrar una de les seves sessions de formació a Igualada, dilluns passat, a càrrec de Jaume Catarineu, president de l’associació.

Reptes i dubtes d’un futur logístic Patronal i sindicats reclamen sòl industrial adaptat a grans empreses, mentre la Generalitat reitera que ara l’Eix Transversal Ferroviari és inviable Jordi Gabarró IGUALADA

Aprovat el gener del 2010, el Pla Di· rector Urbanístic de la Conca d’Òde· na fa 3 anys que és al congelador. La crisi ha alterat tota la planificació pública del territori a curt termini, però l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) i el polígon industrial de Can Morera, els dos grans projectes vin· culats al pla, reapareixen. Són dues demandes que la patronal i els dos sindicats majoritaris creuen que po· den ajudar a la recuperació econò· mica i de l’ocupació. En concret, van reaparèixer du· rant el primer Esmorzar de la Unió Empresarial de l’Anoia d’enguany, divendres passat, centrat en l’aposta logística. Cinc ponents van analitzar les oportunitats d’aquest sector, un dels pocs que creixen al costat del turisme, si bé, en clau local, la man· ca de canvis a la vista va planar sobre les perspectives de millora. «L’Anoia ha de ser logística o no serà» va reiterar Ramon Felip, presi· dent de la UEA, qui va afegir que «és un tema industrial, que crea riquesa i llocs de treball, i és la mancança que té la comarca. Hi ha molt marge per créixer, com arreu del país també». D’una banda, però, una nova línia de connexió amb el Port de Barcelona, epcicentre logístic català, és impossi·

ble a curt termini. D’una altra, un nou polígon a l’Espelt continua topant, entre d’altres, amb l’Ajuntament d’Òdena, que ha de refer el POUM tombat per Urbanisme al govern pre· vi i treballa en l’alternativa del polí· gon Gran Europa. UN NOU POLÍGON? «Pot semblar un gran contrasentit, però calen nous espais perquè no te· nim grans zones per encabir empre· ses logístiques importants» va reite· rar Ramon Felip, qui va recuperar la demanda del polígon industrial de la Zona Franca a Can Morera, Òdena, d’unes 200 hectàrees. La UEA con· tinua remarcant que cal un nou po· lígon amb parcel·les més grans per acollir empreses logístiques impor· tants, que es puguin complementar amb els que només poden acollir in· dustria petita o mitjana. Una posició compartida tant amb la UGT com amb CCOO. «La logística és una sortida interessant a curt termini, perquè on hi ha una bona zona logística s’hi acaba instal· lant indústria que fa muntatge, no només distribució», va dir Francesc Rica d’UGT. «És una llàstima que Can Morera no sigui realitat, perquè ha de ser un complement a la indús· tria», deia Alfonsa Santiesteban. Des de la UGT, Rica diu que cal adaptar-se «en funció de l’inversor i,

El soterrament d’Igualada i prou En relació amb el transport de passatgers, el director de FGC, Enric Ticó va reiterar que és impossible millorar més el temps del trajecte entre l’Anoia i Barcelona «amb l’actual infraestructura que tenim». Ell mateix va evitar parlar de trens semidirec­ tes i, de fet, va arribar a Igualada en cotxe i no en una de les línies que gestiona. Ticó va dir que «el soterrament del pas a nivell d’Igualada serà visible en un futur més o menys immediat, perquè és una

obra assumible». Ticó va dir que s’està treballant en el projecte i que hi haurà calendari quan l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) n’aprovi la priorització i «ja veurem com ho pagarem». «El soter­ rament és vital per al barri del Sant Crist i el Gabriel Castellà, per seguretat i per re­ torn econòmic», va dir l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, destacant una avinguda amb Vilanova del Camí que a curt termini no tindrà un soterrament similar.

Reduir el segon cost de moltes empreses Redacció IGUALADA

Durant el debat de l’Esmorzar UEA, Joan Dosrius, responsable de lo· gística de distribució d´Abacus, va explicar, per exemple, els incentius que té avui l’Anoia: la capacitat de concentrar un sol magatzem en sòl industrial «a preu assequible» i ben connectat amb Catalunya i la capi· tal, Barcelona. Això va motivar que la cooperativa es decidís a instal·lar-se a Vilanova del Camí el 2010. Ell mateix va aplaudir la millora per carretera amb l’obertura de l’Eix Dia· gonal i el Transversal, a l’espera, però, del Quart Cinturó. En el cas d’Abacus,

D’esquerra a dreta: Sebastià Vives (Codorníu), Enric Ticó (FGC), Juan Ramón Rodríguez (SEAT), José Manuel Leal (Nutrexpa) i Joan Dosrius (Abacus), durant l’Esmorzar de la UEA celebrat a Sant Jaume Sesoliveres el passat divendres. / J. G.

la dimensió de la nau, de 10.000 metres quadrats, ja permet servir a terceres empreses, com fan amb els llibres o jo· guines de Caprabo i Cromosoma. Sebastià Vives, director de logís· tica de Codorníu, va explicar un cas marcat per l’estacionalitat del cava. Vives va destacar que un redisseny del magatzem, amb mesures com el canvi de materials o la col·laboració en el transport amb altres empreses, va permetre reduir uns costos que per a la majoria de negocis com el seu van del 5 al 10% del total. El segon cost de moltes empreses, de fet, segons va explicar Juan Ra· mon Rodríguez, president de l´ICIL.

Va reivindicar unes infraestructu· res més eficients per poder aportar valor afegit en aquest procés de la cadena productiva. «Igualada ha de tenir el tren», va cloure, «perquè un vagó consumeix l’energia equivalent a 25 autobusos». El director de Fa· bricació Externa de SEAT va citar l’exemple de la multinacional, que ha incrementat el transport entre el Port de Barcelona i Martorell: de 80.000 a 125.000 vehicles, estalviant 1.000 tonelades de Co2. Finalment, José M. Leal, China Im· port Manager de Nutrexpa, va exposar problemes com les devolucions i les multes per arribar tard. En el torn de debat, el gerent d’una empresa de trans· port va crticar una renegociació a la baixa d’unes despeses que han crescut amb l’increment del preu del petroli.


22 de febrer de 2013

19

Dijous innovadors: fem empresa El proper 28 de febrer comença un cicle de set jornades a Vilanova del Camí. En concret, a les 7 de la tarda al Centre Polivalent de Can Papasseit, el conegut exentrenador del FC

si a la llarga cal modificar algun pla, s’ha de fer, perquè el que és insuportable no són els polígons buits sinó tenir un 30% d’atur. Ell mateix cita l’exemple de Martorell pel «valor afegit» i l’atracció que pot crear la logística. En sentit similar, Felip va destacar la importància del Parc del Motor i «la necessitat d’apostar pel clúster català del motor.» En tot cas, el més difícil no és l’obra sinó captar inversió en plena crisi. Joan Vich, Santi Broch i Carles Casanovas, alcaldes de Vilanova del Camí, de La Pobla de Claramunt i Òdena, respectivament, van signar ahir un conveni per dinamitzar el Centre d’Innovació de la Conca d’Òdena. Una obra de 3,5 milions que es preveu obrir a finals d’any.

Panoràmica del polígon de Les Comes d’Igualada. / J. g.

La nova oferta de sòl a l’Anoia, pensada per acollir indústria petita i mitjana, va topar amb la crisi. La previsió d’ara fa dos anys no s’ha executat i hi ha polígons buits o per omplir.

500 hectàrees projectades

Els primers... quan toqui El president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Enric Ticó, un dels convidats a l’Esmorzar, va anunciar que «el primer tram del futur Eix Transversal Ferroviari ha de ser el d’Igualada amb Barcelona, perquè s’ha de començar per una de les puntes i la que sembla més lògica és la que dóna major connectivitat amb la zona de més població». Va citar d’exemple la connexió del primer AVE entre Madrid i Sevilla com a error a evitar. Va ser una resposta mínimament positiva a una demanda històrica de l’Anoia, que haurà d’esperar força anys: «L’ETF és una inversió de com a mínim 6.500 milions d’euros i no podem enganyar ningú. Per la situació econòmica i estratègica és molt important per a l’Anoia, però el finançament disponible s’ha de dedicar a pagar els deutes» i «no és previsible en un futur immediat», va dir Ticó. Va afegir que «aviat tindrem bones notícies sobre el corredor mediterrani i «Igualada no hauria de quedar al marge» del pes creixent que tindran els ferrocarrils». «Acabarem tenint el tren i hi hem de continuar insistint, va dir Felip, «prenent nota» de l’anunci.

Barcelona d’handbol, Xesco Espar, farà la xerrada inaugural centrada en l’actitud emprenedora. Els seminaris es faran els dijous de set a nou del vespre a la sala de plens de l’Ajuntament. Les inscripcions les gestiona el servei de Promoció Econòmica.

Pep Solé Regidor de Promoció Econòmica d’Òdena

La crisi i tres frases estúpides Toni Olivé

economista

Vostè ha escoltat en directe l’anunci de l’Enric Ticó. Creu que serem els primers? Cal posar les coses en el seu context. La inversió del tren ja parlava de fer-se cap al 2030 i entremig hi ha el corredor mediterrani, que ja es veu a la velocitat que va. En la reserva de sòl cal ser seriosos. Està molt bé dir que es farà un nou tren Igualada-Barcelona, però que presentin el pla de viabilitat perquè, sense continuïtat, algú es creu que el faran? Igualada seria la ciutat més ben comunicada del món amb Barcelona. Hi ha qui insisteix en Can Morera, però vostès continuen amb un altre pla. Continuem treballant amb el projecte de Gran Europa. Hi hauria una part important amb logística. És una aposta per a un lloc amb dimensió més petita, amb operador inclós que llogui naus, gestioni i busqui i porti empreses. Cal modificar instruments, el POUM suspès s’ha de refer. Tothom és lliure d’opinar, si bé és el nostre territori i cal que algú ens argumenti una opció millor. La nostra pot mobilitzar sòl més ràpid, amb accessos més barats i infraestructures molt més a prop. No hi ha ningú més interessat que nosaltres en què hi hagi sòl disponible. Portem un any i mig. Demanem confiança i temps. De fet, tenim força polígons buits o gairebé. La crisi ho explica tot? Per què als polígons més nous no s’han fet parcel·les grans? Si hi ha empreses serem els primers a fer el que faci falta. Però el sòl té propietari i quan es fa un polígon ningú pot obligar a vendre. Els compromisos de requalificació s’haurien de fer amb una part lligada a una activitat econòmica, no per fer negoci amb la venda. Un polígon per si ve una empresa ja no toca. N’hi ha hagut d’interessades, però es van instal·lar en un altre lloc perquè hi ha propietaris privats que no tenen pressa per vendre. És lògic esperar que el preu pugi un 25%, però genera un problema. Ens ho hauríem de fer mirar.

F

a unes setmanes, preparant una conferència sobre la crisi econòmica i sobre receptes «de manual» per sortir-ne, vaig intentar fer un inventari de frases estúpides que s’estan dient. Les diuen alguns polítics i també alguns suposats experts en economia (aquest país que abans era ple d’entrenadors de futbol ara és ple d’economistes). La primera, «si sou patriotes, consumiu!», ens remet a la solució d’augmentar el consum per reactivar l’economia. Seria una bona solució si no fos perquè qui ha perdut la feina o a qui li han retallat el sou difícilment consumirà. Només s’aplicaria a aquells que mantenen el seu nivell d’ingressos i han reduït el consum per la incertesa o la por. La segona, «la crisi és una oportunitat», és d’un cinisme... La crisi, es miri com es miri, és una putada. A un desnonat no li pots dir que s’alegri perquè la crisi és una oportunitat. Una altra cosa és que es puguin aprofitar aquests temps convulsos que ens toca viure per crear negocis inconcebibles en temps de bonança. Que ho diguin, per exemple, a les franquícies de «comprar or». La tercera, «si no tens feina, emprèn!», evidencia la ignorància­de qui la pronuncia sobre l’emprene­ do­ria. És una irresponsabilitat dir que els aturats han de fer-se emprenedors. Emprendre no és tan fàcil. I no tothom és apte per emprendre.


20

22 de febrer de 2013

cultura

Arnella, sempre consistent El veterà músic va ser el protagonista de l’AUGA el passat dilluns i va fer les delícies del públic amb el seu to desenfadat.

Un ‘dream team’ de músics L’Orquestra Terres de Marca es suma a joves intèrprets anoiencs en un concert de corda d’alta escola

La formació que tocarà aquest dissabte al Teatre l’Ateneu. / C. RAMIÓ.

Francesc Vilaprinyó IGUALADA

L’Anoia i les seves escoles de música són un planter d’intèrprets de clàssics com Mozart, Mendelssohn o el més nostrat Xavier Monsalvatge. Aquests són els tres compositors les peces dels quals l’Orquestra Terres de Marca, dirigida pel prestigiós director igualadí Daniel Mestre, tocarà aquest proper dissabte al Teatre Municipal de l’Ateneu. Un concert que, a més de la formació que dirigeix Daniel Mestre, comptarà amb aprenents de música de la nostra comarca, el Conjunt Orquestral d’Estudiants, un autèntic dream team d’intèrprets de l’Anoia. L’actuació començarà a les 7 de la tarda al teatre igualadí. Els primers protagonistes seran els músics de l’Orquestra Terres de Marca, que

iniciaran la vetllada amb el concert de violí de Mozart, amb la poblatana Marta Carceller com a solista. Continuaran amb la simfonia número 13 de Mendelssohn i acabaran amb Tres postals il·luminades de Montsalvatge. Tot seguit, s’hi sumaran la resta de músics per interpretar dos moviments, Intrata i Burlesca, del concert per a tres orquestres de corda de Vaughan Williams i s’acabarà amb Sant Martí del Canigó de Pau Casals, amb una adaptació per a aquesta singular formació, de Concepció Ramió, professora de l’Escola de Música d’Igualada. músics que ja han nascut «La nostra orquestra té moltes persones que han sortit de les escoles de l’Anoia i també volem donar a conèixer nous i noves músics del nostre

Arrenca el Festival d’Orgue a Igualada Redacció IGUALADA

El Festival Internacional d’Orgue tindrà lloc a Igualada per vintena vegada. Un festival que no hauria estat possible sense la idea, la il·lusió i el treball del seu director artístic, Joan Paradell i Solé que, des de Roma, vetlla cada any pel certamen. El primer concert serà aquest diumenge 24, a les 6 de la tarda a la basílica de Santa Maria, a càrrec de l’organista l’italià Carlo Emmanuele Vianelli.

Acompanyant la interpretació a l‘orgue de l’italià hi haurà l’igualadí David Riba amb la flauta travessera. S’interpretaran obres per a orgue sol de Bach, Vierne i Bossi, i obres de Bach, Händel i Saint-Säens per a flauta travessera i orgue. Vianelli és organista titular de la catedral de Milà i mestre col·laborador a l’Escola del Cor de Nens Cantors de la Capella Musical d’aquesta catedral. Té una intensa activitat concertística com a solista a l’orgue, i també amb piano i clave-

entorn» explica Daniel Mestre. Un dels exponents és Marta Carceller­, que tindrà un paper important com a solista de violí al concert d’aquest dissabte. Un concert el plat fort del qual serà el Concerto Grosso, una creació del compositor nord-americà Vaughan Williams pensada per a tres seccions de corda. «Està escrita per a orquestres de corda de diferents nivells» aclareix Daniel Mestre, una obra perfecta tant en la seva bellesa com en l’àmbit pedagògic. L’Orquestra Terres de Marca i el Conjunt Orquestral (que a més de molts joves anoiencs, també reuneix alumnes de conservatoris propers com Santa Coloma de Queralt i Esparreguera) han fet ja diversos assajos junts les darreres setmanes. Mestre comenta que «són assajos molt intensos, però fa molt de goig, perquè veus els joves com senten

i viuen la proximitat de tocar amb els professionals». A l’escenari de l’Ateneu s’hi reuniran fins a 70 músics de diferents edats, comptant el bloc inicial de la vintena d’intèrprets de la seva orquestra. relleu assegurat Daniel Mestre és professor a l’Es­ cola Superior de Música (ESMUC) i al Liceu. L’igualadí confessa que és estimulant veure la gran quantitat de joves anoiencs que nodreixen aquestes institucions. «Es comencen a veure els fruits dels darrers 15 o 20 anys a l’Anoia. Van sortint músics preparadíssims, alguns dels quals ja tenen renom internacional». El relleu generacional «està assegurat». Moltes vegades «són els pares els que inscriuen els nens a les escoles, però aquests ho acaben agraint».

cí, i és director de diversos conjunts vocals i instrumentals. Treballa també com a compositor i escriptor i ha gravat per a diferents cases discogràfiques. Igualada, privilegiada El responsable de promoció cultural, el primer tinent d’alcalde Josep Miserachs, considera que «suposa un enorme privilegi per a aquesta ciutat comptar amb el talent d’un excepcional músic com en Joan Paradell, que anualment col·labora en l’organització d’aquest esdeveniment en un marc incomparable com és la basílica de Santa Maria». L’edil entén que «arribar a una vintena edició en un esdeveniment tan singular com aquest és veritablement lloable i només podria passar en una ciutat que s’estima la música».


22 de febrer de 2013

21

El febrer d’Eulàlia Prat

Noves veus, música de sempre

El Hot Blues presenta aquest febrer una mostra de l’obra pictòrica de la jove igualadina Eulàlia Prat, autora de retrats amb estil tan intens com bucòlic.

El cicle Músiques a Cau d’Orella presenta demà els Ol’Green, un grup vocal de 20 joves que recreen peces de Queen, The Beatles o BSO de renom.

Calaf mira al passat i al futur La vila prepara els actes de celebració del seu mil·lenari i busca la màxima participació F. V. / Redacció IGUALADA

TEATRE La vila de Calaf ha crescut entorn el castell durant mil anys. / AJ. CALAF

el document fundacional El primer document que esmenta Calaf es conserva a la Biblioteca del Bisbat de Vic. Es tracta de la donació d’un lot de terres, segons el text: «una gran extensió de terra erma, en part conreada, (...) al lloc dit d’antic la Segarra, en la frontera amb els àrabs, dintre la que es troben els puigs de Calaf, Calafell i Ferrera perquè la repobli i defensi». La concessió es feia a Guillem, fill de Sesmon, el «primer calafí» de la història, per bé que el seu nom està vinculat a Clariana i Mediona com a castlà. El rector de Calaf, mossèn Joan Sanglas, subratlla que «volem que la població conegui l’efemèride, a partir de la qual comença la his-

D’Igualada a Mart Maria Enrich

E

La música de John Cage, a l’EMMI, dilluns L’obra musical de l’americà John Cage serà l’eix del pròxim concert del cicle que ofereix l’Escola de Música d’Igualada aquest hivern sobre els grans creadors d’aquest àmbit, del segle XX. El concert tindrà lloc dilluns 25, a les 8 del vespre, a l’auditori de l’Escola Municipal de Música d’Igualada. Serà un acostament a la manera que John Cage tenia d’entendre el fet musical, cosa que demanarà al públic assistent una obertura poc habitual en un concert. Cage va ser un dels pioners de la música electrònica. És el quart dels vuit concerts programats en el cicle.

El nom de Calaf apareixia per primer cop com a tal a la història en un document datat del 30 d’abril de l’any 1015, o, en la datació de l’època, les calendes de maig del setzè any del rei Robert. D’aquí a dos anys, en farà 1.000 que la denominació de la vila s’esmentava i el municipi ho vol celebrar, amb tota la contenció que demana el moment, però amb tot el ressò que mereix l’efemèride. Des de l’Ajuntament i la parròquia local s’han engegat els treballs de diferents comissions per preparar els actes, «amb la voluntat que s’hi sumi com més gent millor» explica l’alcaldessa de la població, Maria Antònia Trullàs. cop d’ull a deu segles «Volem donar un cop d’ull a deu segles d’història» afirma l’alcaldessa. De moment, s’elaboraran uns estatuts de l’entitat que agruparà les institucions i associacions que ho tiraran endavant. Una entitat que s’obrirà a tota la població i que prepara una miscel·lània d’activitats que es començaran a engegar el 2014, a manca d’un any pel mil·lenari. L’any que ve serà el tret de sortida, amb la celebració de conferències i l’obertura de diverses exposicions «perquè els vilatans comencin a tenir una referència clara». Ara, però, «cal cridar la població a prendre-hi part i seria bo que comencessin a venir a les reunions que s’estan fent entre la parròquia i l’Ajuntament. Ningú en pot quedar fora».

MÚSICA

l dia que el meteorit va caure als Urals amb gran sorpresa de tots els terraqüis, l’Adam (el Joan Valentí) viatjava a Mart, molt ben dirigit per Marc Hervàs, només amb un bitllet d’anada. Hi anava sol, després d’haver perdut la seva companya Eva el mateix dia del casament. Va viatjar en una nau rodoneta, amb totes les comoditats, disseny de Martí Doy. Un cop al campament, vam poder admirar

les comoditats de la nova llar marciana: la rentadora, el vàter multifuncional, i vam poder comprovar les sàvies solucions a la manca de gravetat. Tot gràcies, també, al segell Doy. En Joan/Adam es va adaptar ràpid a la vida del planeta llunyà. Més aviat content que trist va saber omplir els dies, les setmanes, els mesos i els anys. Els quefers domèstics, la convivència amb un robot en els temps d’oci, la imatge de l’Eva sempre a prop... Tot plegat li va fer una vida suportable, amb moments d’autèntica felicitat (que bé que cantes, Joan!). Només les connexions amb la Terra per alimentar la fam dels

tòria de Calaf. Venim d’un passat i ens volem projectar cap a un futur en comú. Malgrat la crisi. Aquesta és la intenció». Ajuntament i parròquia preparen diferents comissions per abordar la celebració des de tots els àmbits: històric i cultura, econòmic, publicitari, i, a través de les tres comissions, confluir en una programació. El document que es guarda a la seu episcopal defineix uns límits que avui són encara familiars a l’Alta Segarra. Apareixen els termes de La Llavinera i Calonge. Terra de frontera que calia defensar. A la descripció, el territori on acabaven els dominis dels comtats catalans s’anomena Espanya.

patrocinadors (connexions possibles gràcies a les tecnologies de Joan Domènech, Joan Guasch i els dissenys de Sendra i Enrich) li enterbolien la nova vida amb el record sòrdid del món que havia deixat enrere. L’aventura va ser possible gràcies a l’empenta del Teatre de l’Aurora, que no va escatimar esforços ni il·lusions en la producció d’aquesta obra, basada en la novel·la homònima de Pep Elias (premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa, 2010). I també, gràcies al suport d’una bona colla de petits mecenes que van ajudar al seu finançament i a Verkami, una petita revolució econòmica i qui sap si un exemple a seguir en propers projectes culturals. Olor de gas viatjarà per una colla de sales de Catalunya. Que el viatge sigui ben llarg i ple d’alegries!

‘Olor de Gas’ es prorroga aquest cap de setmana Els que encara no hagin pogut anar a veure la producció teatral igualadina Olor de Gas tenen aquest cap de setmana una nova oportunitat de presenciar-la a l’Aurora. L’obra literària de Pep Elias, adaptada per Marc Hervàs i interpretada per Joan Valentí, ha tingut un èxit rotund en les seves primeres representacions i continua tenint una alta expectativa. Per això, avui dia 22, a les 10 de la nit, demà a la mateixa hora i diumenge a les 7 de la tarda, la sala alternativa torna a acollir el particular viatge d’Adam, el protagonista.

Olor de Gas Una producció del Teatre de l’Aurora La podeu veure a: Teatre de l’Aurora avui i demà a les 22 h i diumenge a les 19 h.


22

22 de febrer de 2013

Agenda

Jaume Arnella engresca els espectadors a l’Ateneu Redacció IGUALADA

No passen els anys per a Jaume Arnella, que el passat dilluns va amenitzar la sessió de l’Aula Universitària de la Gent Gran de l’Anoia (AUGA) al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. El veterà músic, acompanyat tan sols d’una guitarra, va saber engrescar el públic —més de 300 persones— amb un recull de les cançons que ha portat durant dècades als escenaris. «El tren pinxo de Banyoles» o «Les rondes del vi» van ser corejades per un públic amb qui el cantautor, que també ha estat vinculat a El Grup de Folk, va trobar la complicitat en tot moment. Nascut a Barcelona fa 70 anys, Arnella és un dels exponents més reconeguts de la tradició de cantautors i romancers dels Països Catalans. Les seves lletres —carregades amb temes d’actualitat, encara que algunes faci dècades que estan compostes— van ser molt ben rebudes per un públic entregat. La poca sensibilitat amb la llengua catalana per part d’una parella de la Guàrdia Civil o la situació política actual també van estar a les seves cançons. L’AUGA tornarà aquest proper dilluns a les 6 de la tarda amb la presència de Francesc Bailón, historiador, que abordarà l’expedició àrtica de Johan Franklin.

Connexió sagnant Igualada acull una mostra sobre l’expoli al Congo de materials per a la fabricació de mòbils F.V. IGUALADA

Entendre la cara oculta dels aparells electrònics que tant utilitzem és l’objectiu de l’exposició «Congo, perill de riqueses» que aquests dies hi ha oberta a l’Espai Cívic Centre d’Igualada. Alguns dispositius de consum quotidià com el mòbil, l’MP3 o el portàtil contenen materials que han estat extrets de manera fraudulenta a la República Democràtica del Congo. Algunes de les seves regions més riques en minerals es troben des de fa anys en estat de guerra entre diferents faccions que pugnen per obtenir el control d’aquests béns per després exportar-los a Occident. I aquí, aquests materials, com el coltan, són essencials per fer aparells electrònics. Rita Huybens, de la Lliga de Drets dels Pobles, que organitza la mostra, va ser ahir a Igualada per fer la xerrada inaugural, amb el nom de «No amb el meu mòbil». L’exposició fa un breu recorregut per la història recent d’aquest país, i posa de manifest quin és el circuit que fan aquests materials des de l’Est del Congo: «a Occident gaudim d’aquestes riqueses, però això allà pot ser la causa de molt patiment». Hi ha una part important d’aquests minerals, el coltan i el niobi, que surten de manera controlada. Ara bé «hi ha un volum important d’aquesta producció que s’exporta per ‘tràfic fosc’». Un coltan que es convertirà en tantalita i es vendrà a les empreses tecnològiques que tan la necessiten. Els materials vénen en part d’«àrees on hi ha explotació

L’exposició es pot visitar fins al 7 de març a l’Espai Cívic Centre. / a. MATEU

infantil, amb nens que treballen per un dòlar al dia, en jornades maratonianes». Un drama humà que té la complicitat de diversos governs de la zona i de part de la comunitat internacional. Rita Huybens considera que «hi ha una manca de voluntat política» per aturar aquesta sagnia, tant l’explotació com les guerres i la neteja ètnica per controlar les zones mineres. L’exposició es centra en el recorregut que fa el coltan fins als nostres mòbils i ordinadors. La Lliga dels Drets dels Pobles demana des de fa temps a les empreses «que garanteixin que el coltan que utilitzen no és fruit del ‘tràfic fosc’». «Les més ‘netes’, HP i Intel; Nintendo, en canvi, és irresponsable.» El Congo té la desgràcia de ser un país ric en coltan (té el 80% de les reserves del món, no totes explotades) i altres minerals com l’or. L’exposició «també mostra la situació de les dones, moltes de les quals són violades, un instrument més de la guerra.»

Un país que és un tauler de joc La gegantina República Democràtica del Congo és un dels països més rics del món en matèries primeres, uns béns que són expropiats i explotats per les multinacionals amb l’aquiescència dels líders regionals. Des de la seva independència de Bèlgica el 1960, el Congo —que el dictador Mobutu va rebatejar Zaire— no ha trobat l’estabilitat democràtica necessària.

La colonització per part dels europeus va deixar empremta i les seves ingerències posteriors també: «ara es comencen a reconèixer algunes de les atrocitats que es van fer durant la colonització». Bèlgica també està valorant assumir responsabilitats per com es va produir l’assassinat d’un dels líders de la independència, Lumumba, que no es volia plegar a les exigències d’Occident.

MÚSICA

LLIBRES

El grup vocal Ol’Green actua al Casal de Calaf

La Biblioteca d’Igualada fa 400 préstecs diaris

El cicle Músiques a Cau d’Orella torna amb força aquest dissabte a Calaf amb l’actuació del grup vocal Ol’Green, una peculiar formació d’una vintena de nois i noies que canten peces que van des dels estils més actuals fins als més clàssics. El concert serà demà dissabte, a 2/4 d’11, al Casal de Calaf. Ol’Green interpreta temes de Queen i els Beatles, amb el seu particular toc, però també rescata peces de bandes sonores de pel·lícules i música espiritual negra. També s’atreveixen a fer incursions a la música clàssica o amb les cançons d’Edith Piaf. Menció a part de les seves coreografies, un altre dels actius d’aquesta formació barcelonina. El preu per als socis del Casal 8 euros; l’entrada general, a 10.

Pel taulell de préstec situat a l’entrada de la Biblioteca Central d’Igualada hi passen cada dia 400 documents per a préstecs. Les xifres que aboquen les dades de l’any 2012 certifiquen un nou rècord en l’activitat del sistema, a més de la presència mitjana d’uns 620 usuaris a l’equipament igualadí cada jornada. El global d’usuaris del servei de préstec del 2012 van ser 43.605 persones, un 22% més que el 2011. Aquestes persones van emportar-se en préstec més documents que mai, uns 113.000. El servei és utilitzat especialment per la franja de població que va dels 40 als 64 anys. La Biblioteca igualadina té, avui per avui, fins a 22.500 persones registrades com a usuàries.

La Bastida obre amb potència la seva programació musical El cor del Rec és a partir d’ara un dels referents de la programació musical d’Igualada, amb l’inici dels concerts a La Bastida, el local de l’associació del mateix nom situat a la fàbrica Vapor de Baix.

LA BASTIDA

Un local que es va omplir per veure la proposta musical dels Cataplàusia, de matriu capelladina, i els Ghandi Rules OK, igualadins. Un duel entre DJ’s va tancar la nit.


22 de febrer de 2013

23

Agenda Divendres 22 tallers piera Encarnación Ibernon dirigeix un taller per a adults sobre sabons naturals 18.30 h Biblioteca de Piera festes igualada.

Segon miserere del Sant Crist 19.45 h Església de Santa Maria

cinema igualada

The Artist

Xerrada i projecció de la pel·lícula que va guanyar l’Oscar del 2011 a càrrec de Joan Millaret 18.00 h Biblioteca Central

exposicions igualada.

Congo. Perill de riqueses Fins el 7 de març Espai Cívic Centre

duatló igualada En motiu de la celebració de la Duatló, el comerç de la ciutat ofereix dissabte i diumenge un avenç de les seves ofertes més especials del final de les rebaixes Tot el dia-Centre de la vila música igualada.

Orquestra Terres de Marca

Entrades a 8 (anticipada) i 10 euros 19.00 h Teatre Municipal l’Ateneu música calaf

Ol’Green

Dins el cicle Músiques a Cau d’Orella 22.30 h Casal de Calaf

música igualada.

Festa anys 90 C Amb el DJ Quico 13 23.30 h Hot Blues

contes igualada.

actes igualada.

Homenatge a Andrés Calvo

A Montserrat a peu C

Actes de la renovació de la Flama de la Llengua. 3 euros. 02.00 h Clot del Clos

20.00 h Institut Pere Vives Vich

teatre igualada

Diumenge 17

Olor de Gas C

Representació teatral de l’obra de Pep Elias. Entrades a 11,5 i 15 euros. Es poden adquirir a www.teatreaurora. org. Representacions també el dissabte, a les 22.00 h, i el diumenge a les 19.00 h 22.00 h Teatre de l’Aurora

MÚSICA vallbona d’anoia

Laia Bastos C

23.00 La Fonda del Saumell

Dissabte 23 xerrades piera

Introducció al ‘coaching’ personal, a càrrec d’Alexandra Farbianz 10.00 h Biblioteca de Piera

festes capellades

Mercat Figueter

La població acull el seu tradicional mercat durant tota la jornada 10.00 h Centre de la vila

ball òdena Amb el músic Javi. Entrada i consumició 2,5 euros 18.00 h Casal d’Avis

Dilluns 25 xerrades igualada Francesc Bailón explica a l’AUGA la història de l’expedició àrtica de Johan Franklin 18.00 h Teatre l’Ateneu música igualada

Cicle de Músiques del segle XX 20.00 h Escola de Música

Dimarts 26 tallers piera

SALA 1

Django desencadenado

Carrer escoles, 3

El lado bueno de las cosas

EUA, 2011 / Drama/ +12 anys

SALA 2

El profesor

EUA 2012 / Drama / + 12 anys

Diumenge 24, a les 18.00 h

Dies 22, 26, 27 i 28 a les 18.15 i 20.30 h Dies 24 i 25 a les 16, 18.15 i 20.30 h

Reality

EUA, 2012 /Acció/ + 12 anys

Diumenge 24, a les 19.50 h

La jungla: un buen día para morir

contes igualada

Dies 22, 23, 24, 26, 27 i 28 a les 18.00 i 20.00 h

18.00 h Biblioteca Central

Dimecres 27

Sant Pau, 9

EUA 2012 / Drama / + 16 anys

César debe morir

Itàlia, 2012 / Drama/ +12 anys

Mamá

Divendres, a les 22.30 h

Canadà 2013 / Terror/ + 12 anys Dies 22, 26, 27 i 28 a les 22.30 h Dies 23 i 24 a les 16.00 i 22.30 h

Espai de debat i tertúlia. 15.30 h Llar La Ginesta

club de lectura

igualada

Les set aromes del món Tertúlia sobre el llibre d’Alfred Bosch. Activitat anual. 19.00 h Biblioteca Central

Dijous 28 xerrada montbui

Afghanistan autobiogràfic

Amb Nadia Ghulam, coautora de ‘El secret del meu turbant’ 18.00 h IES Montbui

música igualada

C = esdeveniment extret de

22.30 h Hot Blues laCultural, l’agenda de la cultura alternativa - www.amorfa.cat/ lacultural

Simfonies i rock’n roll

Q

CINECLUB Ateneu

SALA 3

Las sesiones

tallers igualada

Emmanuelle Vianelli i David Riba engeguen el prestigiós festival igualadí 18.00 h Basílica Santa Maria

uan algú diu «a mi la música clàssica em relaxa» no puc parar de pensar que a mi la 5a simfonia de Beethoven em fot a cent. Com em va dir algú, «és un puto concert de rock’n

França-Itàlia, 2011 / Drama/ +7 anys

‘P’ de ‘Pors’

Petit C

Jordi Marcé

CASAL de tous

Dies 22, 23, 24, 26, 27 i 28 a les 16.30, 19.30 i 22.30 h

Mini:Rusqui. Què sona? Per a nens de 3 a 5 anys 17.30 h Biblioteca de Piera

L’Hora del Conte

cinemes

EUA, 2012 /Acció/ + 16 anys

Dies 22, 23, 24, 26, 27 i 28 a les 22.30 h

música igualada

Festival Internacional d’Orgue

KURSAL IGUALADA

www.cineskursal.com

roll». Però dels de Led Zeppelin, dels de ve­ ritat. Dels viscerals. D’aquells on la descar­ rega d’energia que es produeix a l’escenari fa pujar l’adrenalina de tota l’audiència. I si a Woody Allen cada cop que escol­ ta l’obertura de l’òpera Tanhausser de Ri­ chard Wagner li vénen ganes d’envair Po­ lònia, segurament n’hi haurà d’altres que escoltar la 7a Simfonia de Dmitri Xostakó­ vitx els dóna suficient energia per poder aguantar un setge igual o més llarg que el

de von Leeb sobre Leningrad. Potser ens va faltar això el 1714. Vés a saber. També hi ha qui s’ha fet farts de plorar escoltant el «Lacrimosa» del Rèquiem de Mozart mentre d’altres no han pogut parar de riure amb obres com La màquina d’escriure del compo­ sitor americà Leroy Anderson. N’hi ha que han ballat apassionadament valsos d’algun ballet de Txaikovsky i n’hi ha que han fet petar els dits sorollosament

al ritme estil swing de l’ària «I Got Plen­ ty O’ Nothing» de l’òpera Porgy and Bess de George Gershwin. O molts catalans, que trempen de valent només d’escoltar el majestuós inici dels instruments de metall, a l’estil de l’antiga caràtula de la Metro-Goldwyn-Mayer, que Albert Gui­ novart va orquestrar per a la sardana de Joaquim Serra Recordant Vic. Ara bé, si us voleu relaxar, deixeu-vos de presses i de punyetes, estireu-vos al sofà, i escolteu, per exemple, la Pavane pour une infante défunte de Maurice Ra­ vel o les Gymnopédies d’Eric Satie. No us defraudaran.

C/ Sant Josep, 14 08700, Igualada (BCN) 93.805.10.29 llibreriaaqualata@gmail.com


24

22 de febrer de 2013

esports

Sorprenen als grans El CBI Physic GM va guanyar contra tot pronòstic el Climasol Roser (70-71) i s’acosta més a la permanència. 29

Córrer per passar el fred ATLETISME Igualada i La Llacuna celebren la Duatló i la Botifarunner, respectivament, aquest cap de setmana Redacció/Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Centenars de valents participa­ ran aquest cap de setmana en dues propostes esportives i lúdiques de l’Anoia. La Duatló d’Igualada, dissa­ bte i diumenge, i la Botifarunner de La Llacuna, diumenge, ja són a punt, en un cap de setmana en què es pre­ veuen temperatures de rigorós hi­ vern i potser neu. Totes dues cites, el darrer cap de setmana de febrer, reivindiquen l’esport participatiu i també les possibilitats del territori. la duatló, sense pluja La Duatló igualadina se celebra a ca­ vall de dos dies, demà i diumenge. La Duatló de carretera, el plat fort del cap de setmana, va arribar en dues setmanes als 500 inscrits, la xifra màxima. Amb l’organització del CAI, la prova consta d’un recorregut de 6 quilòmetres corrent, 18 quilòmetres en bicicleta i altre cop tres corrent. Aquesta duatló de carretera es com­ plementa amb la prova del dia ante­ rior, que constarà de diverses sorti­ des, amb la duatló de muntanya i les distintes duatlons per als més petits. Ramon Prat, d’Ocisport, una de les empreses que col·labora en aques­ tes dues jornades que fan d’Igualada la capital del duatló, explica que «sembla que farà molt fred, sí, però almenys no plourà. I el fred, als que corren, els passa ràpid». La duatló igualadina té un presti­ gi únic. La del dissabte —la de mun­ tanya— tindrà uns 150 inscrits, «un 90% dels quals no participen en duatlons habitualment.» Les dues jornades portaran unes 900 perso­ nes a la competició d’Igua­lada. Un bon estímul per a l’economia de la ciutat: per exemple «els nens i ne­ nes participants hauran de baixar al centre d’Igualada, a la pastisseria Pla, on tindran coca i xocolata» LA LLACUNA, A punt Des del 2009, la Botifarunner rei­ vindica les possibilitats de La Llacu­ na com a plaça adient per a l’esport i el turisme ambiental, en un en­ torn de plena natura. El recorregut d’aquesta edició té algunes modi­ ficacions però conserva l’essència: el pas per camins i corriols de tota mena i visita a alguns punts emble­ màtics del poble, el castell de Vi­ lademàger o el Puig Castellar. Uns setanta voluntaris treballaran en l’or­ga­nització d’una cursa que acaba amb la tradicional botifarrada que li dóna el nom.

A dalt, una imatge de la sortida de la Botifarunner llacunenca, l’any passat. A sota, imatge de la Duatló de l’edició 2012. / Cristina Poc

BOTIFARUNNER

DUATLÓ DE MUNTANYA

DUATLÓ D’IGUALADA

5a edició

1a edició

7a edició

Diumenge, 24 de febrer

Dissabte, 23 de febrer

Diumenge, 24 de febrer

Sortida: Plaça Major de La Llacuna, a les 10 del matí

Sortida: Estadi Atlètic (9.30 h Duatló popular; 11 h Duatló de Muntanya)

Sortida: Estadi Atlètic, a les 10 del matí.

Distància: 22,3 quilòmetres.

Distància: 5 quilòmetres corrent, 16 quilòmetres de BTT i 2,5 quilòmetres corrent

Desnivell: 990 metres de desnivell acumulat.

Desnivell: Uns 300 metres

Distància: 27 quilòmetres (6 corrent, 18 en bicicleta, 3 corrent). Pendent mitjana: 3,7% en el tram en bicicleta entre Igualada i Sant Martí de Tous.


22 de febrer de 2013

25

Incombustible campió

La Race Tour es presenta

Miquel Comelles, del CAI Petromiralles, es va proclamar aquest cap de setmana campió de Catalunya de Cros en categoria veterans

L’Anoia Race Tour es farà el 25 i 26 de maig: dues jornades que combinen la competició i el turisme. Enguany, a Tous

Ens veiem a la Copa

Qüestió de temps

HOQUEI PATINS L’IHC tracta el Barça de tu a tu però perd; la revenja, a Oviedo IGUALADA HC FC BARCELONA

0

1

Q

IGUALADA HC: Elagi, Ton, Marçal, Càceres i Pla —cinc inicial—, Marc Povedano, Oriol Vives. Vera, Garreta i A. Povedano FC BARCELONA: S. Fernàndez, Panadero, Reinaldo, Alvarez i Torra, equip inicial. Gual (1), Ordeig i Miras. GOLS: 0-1 Marc Gual (min 32) ÀRBITRES: Joaquim Pinto i José Pinto. INCIDÈNCIES: Uns 600 espectadors al Pavelló de Les Comes. F.V. IGUALADA

Els arlequinats van tornar a oferir moments d’hoquei vibrants a l’afició de Les Comes, però de nou no van poder doblegar el rival a casa. Un potent FC Barcelona va necessitar només el solitari gol de Marc Gual per decidir l’enfrontament de la Lliga Europea, i es queda —si no hi ha una sorpresa majúscula— amb la primera posició del grup. Això condemna l’IHC a heure-se-les amb el Liceo o el Valdagno a la final a 8, i amb la tornada fora de casa. Ara, ambdós equips es veuran d’aquí a set dies a la Copa d’Oviedo. Va començar el Barça amb el domini territorial, amb molta energia, jugant accelerats. Els igualadins patien per tenir la bola, però amb els minuts van anar agafant confiança i van començar a sortir al contracop.

Jordi Quintana

L’arlequinat Oriol Vives arma el xut davant els jugadors del Barça durant el partit de diumenge a Les Comes. / F.V.

El duel també era intens a les grades, on els sorollosos Sang Culé es feien sentir: la parròquia local els va contrarestar excepte quan van començar els crits d’«independència» que van ser unànimes al pavelló. Fernández va frenar bons intents de Cáceres i Casadevall al final del primer temps. A la represa, apareixeria un gran Elagi, que pararia els peus al Barça... excepte en una ocasió: Marc Gual, que fa anar l’estic com un guant, va allotjar la bola a les xarxes igualadines. Després, van venir més intents dels anoiencs cercant una remuntada èpica. Es va donar entrada de nou a Cáceres per Elagi, però el miracle aquest cop no es va produir.

Les noies fan la feina a Les Comes L’Igualada femení, per la seva part, va fer valer el factor camp i la seva superioritat tècnica contra les franceses del Noisy, i va guanyar a Les Comes per un 5 a 2 que arranja força l’eliminatòria però que no deixa res decidit. El cert és que el partit va ser complicat per a les igualadines que, malgrat que es van avançar per 2 a 0, a la represa es van trobar que les gal·les empataven. L’IHC, amb Marta Soler i Raquel Bernadas, i la col·laboració involuntària de les rivals, va encadenar tres gols. Un bitllet per a la Final Four que caldrà confirmar a França.

HOQUEI PATINS

ATLETISME

PÀDEL

Tres punts d’or per a l’HC Montbui contra l’Andorra

L’Urban Night Show vol 2.000 participants

Les Moreres-Cal Font s’imposa al Can Bonastre

L’Hoquei Club Montbui va guanyar l’Andorra a Can Passanals per un ajustat 5 a 4. Els anoiencs necessitaven aquests tres punts per continuar en la lluita que mantenen per assolir les posicions d’ascens. Els montbuiencs es van avançar al marcador aprofitant un contraatac, però es van anar produïnt alternatives fins a desembocar al 3-2 al descans. A la segona part, el partit va seguir molt igualat i amb bones ocasions per a tots dos equips. L’HC Montbui va arribar a situar-se 5 a 3 i, tot i que els visitants van tornar a marcar, no van tenir temps d’empatar.

Amb la participació confirmada dels dos vencedors de l’edició de l’any passat, Roger Roca i Anna Noguera, la Igualada Urban Running Night Show celebrarà l’1 de juny d’aquest any la seva segona edició. Albert Balcells, de l’empresa organitzadora Ocisport, avança que «volem passar dels 1.200 participants als 2.000, amb un 50% de noies». L’IURNS 2013 tornarà a comptar amb una cursa de 5 i una de 10 quilòmetres pel centre de la ciutat. Anirà acompanyada d’una jornada comercial de portes obertes fins a la mit­janit i diverses actuacions musicals al centre d’Igualada.

Bon cap de setmana per a l’equip femení de Les Moreres-Cal Font a la Lliga Pàdelcat. Les igualadines es van imposar al Can Bonastre per un conclusiu 3-0. La parella Sara VidalAntònia Arrabal va engegar amb un 6-2/6-0. Més feina va tenir el duo Elsa Ribera-Elena Ramon, que van necessitar 3 sets amb tie-break per vèncer el de Blázquez-Madrigal (2-6/6-2 i 7/6). El tercer punt per a Les Moreres-Cal Font va venir de la victòria d’Eva Ribera i Elena Sala (6/1-6/3) contra Mònica Gonzàlez-Montse Ferrer. També cal ressaltar el triomf dels veterans +45 davant el Can Busqué.

ue un jove d’Igualada aconsegueixi jugar un partit de lliga amb un equip de Primera és ben bé per posar-se a tirar coets. Tots sabem que arribar a dalt de tot en un món tan selectiu com el del futbol professional és pràcticament impossible per a la majoria de nens i nois que han estat trencant-se les banyes entrenament rere entrenament en qualsevol dels equips de categoria territorial que hi ha pertot l’Estat. Però, de vegades, els somnis s’acaben fent realitat. També és veritat que Adrià Carmona ja sabia que tard o d’hora aconseguiria la seva fita. Des que va fitxar per al Milan quedava clar que el seu destí només podia truncar-se per culpa d’una lesió greu que li esgarrés la carrera. Era, doncs, qüestió de temps. Aquests minuts que va jugar amb el Saragossa no deixen de ser un homenatge per a tots aquests futbolistes que intenten imitar el que fan els grans cracs cada cap de setmana. Els més d’un centenar d’equips base que hi ha a la comarca fan preveure que Carmona no serà l’únic que arribarà a dalt de tot. De mica en mica les opcions són més altes i tangibles. Ja comencen a haver-hi equips de Primera que s’han interessat per jugadors de la base de casa nostra. Tot plegat gràcies a les polítiques de conscienciació que el futur també existeix i que no es pot deixar tot en mans de la providència. A veure si el temps ens continua jugant a favor.


26

22 de febrer de 2013

esports

El Furio Jol obté dos ors al campionat de Catalunya TAEKWONDO// Els 13 membres de la delegació del gimnàs Furio Jol de Vilanova del Camí van tornar amb dos ors, dos argents i dos bronzes després de participar al Campionat Catalunya Infantil de Taekwondo el passat diumenge 17 de febrer. El campionat va aplegar 850 competidors de tots els clubs federats de Catalunya. Els ors van ser per Lorena Zarallo, en el seu debut, i per Jordi Bravo. Vera González també va fregar l’or, però va perdre a la final per 10-11 en un combat molt igualat i es va penjar la medalla de plata.

L’Igualada té molt complicat escapar-se del descens ESCACS// Els anoiencs van per-

dre per 3 partides a 7 contra l’Olesa i veuen molt difícil mantenir la categoria: hauran de lluitar molt per no baixar. Els igualadins Sergi Alonso, Ramon Clotet, Josep Planell i J. M. Prat, només van aconseguir taules, molt meritòries ja que van tenir enfront jugadors de major nivell. Però la resta de taulers van perdre molt clarament, només Kirian Talló va salvar l’honor de l’equip amb la seva victòria. El B, per la seva part, va empatar a 2 amb el Castellbisbal.

Veuen el final del túnel BÀSQUET El CBI Physic GM surt de la zona de descens tombant un dels grans de la categoria C. ROSER

ESCACS// Quarta victòria del Club

Escacs del Casal Català d’Hostalets, en el derbi anoienc de la categoria. Amb el triomf, els hostaletencs es consoliden com a líders de la categoria. La ciutat de l’Alta Segarra rebia un Hostalets en plena ratxa, que venia de sumar tres triomfs consecutius. A Calaf van assolir el quart, amb una victòria inicial de Jaume Pons. Joan Vilella va posar l’1-2, després que els calafins aconseguissin vèncer la segona partida. Els calafins van tornar a recuperar terreny, però Oriol Casals va salvar la seva partida en vèncer per temps.

El Physic GM va guanyar un matx intensíssim, que quan el cronòmetre va tocar al final acabava amb un empat a 70, però amb la possibilitat de llançar tirs lliures per al capità Jaume Torres. Fins llavors, el Roser havia dominat el marcador —encara que per un curt marge en molts casos— i fins al darrer minut no hi va haver alternances al marcador d’un

70 71

CLIMASOL ROSER: C. LLobet (1), R. Vázquez (3), J. Temprano (3), A. Sada (14), A. Vázquez (9) —cinc inicial— E. Pintado (6), , V. Bravo (0), A. Rodriguez (0), P. Gil (6), A. Roure (16), I. Costa (0) i A. Tort (12).

Triomf que pot ser determinant per als blaus a casa d’un dels favorits a l’ascens

CBI PHYSIC GM: Q. Padrós (0), J.M. Huertas (1), J. Torres (18), E. Tejero (0), C. Fons (8) —cinc inicial—, A. Roca (2), A. Gual (3), M. Roca (2), A. Fratila (0), M. Sesé (13), M. Custodi (0), S. Laguarta (2). PARCIALS: 24-17 (primer període), 40-36 (segon període), 50-48 (tercer període) i 70-71 (final). ÀRBITRES: López i Frías.

E. Gotsens/Redacció IGUALADA

Els homes de Raül Caballero van aconseguir una de les fites més extraordinàries de la temporada. Una victòria agònica, per un sol punt, contra un dels conjunts de l’elit de la Copa Catalunya, el Climasol Roser (70-71), que els situa per primer cop fora de les posicions de descens.

Els 18 punts de Jordi Torres van ser decisius per als blaus. / JOAN RIBERA

punt avall i un punt amunt. Un triple salvador de Carles Fons empatava a 70 punts. La bola era pels locals, però una bona defensa per parts dels jugadors igualadins, que evitaven tant la cistella com la falta, va permetre una possessió i un llançament el darrer segon. I així, forçant una falta. Jaume Torres, enmig d’una guerra de nervis, errava el primer, però encistellava el segon. Un triomf important en termes de classificació i també en l’aspecte moral.

Infranquejable Suburense FUTBOL Els mauristes no poden perforar la porteria d’un visitant molt tàctic ST. MAURE

L’Hostalets guanya el Calaf en un duel fratricida

CB IGUALADA

0

SUBURENSE

0

SANT MAURE: David García, Joan Salinas, Carlos Marimón, Cristian Castaño, Xavi Nieto, Jonathan Reches, Oscar Simón (Àlex Llanas, min 62), Enric García, Pedro Calvo, Aitor Martínez (Mili, min 72) i Carlos Martínez. SUBURENSE: Albert, Joey, Andreu, Javi, Candel, Alex (Carlos Chan, min 77), Chan I, Ruzafa, Didac (Marc, min 85), Raúl (Moha, min 68) i Abril (Jona, min 57). ÀRBITRES: Raúl Torres, correcte en línies generals.

Paco Díaz/Redacció IGUALADA

El Sant Maure no va poder guanyar en la jornada següent a l’aturada de Carnestoltes. Malgrat l’empat, els grocs continuen al capdavant de la classificació del seu grup Anoia-Penedès de Tercera Catalana, amb un

avantatge còmode sobre el Sitges, ara mateix segon. A la part alta també s’hi manté el CF Òdena de Martí Alavedra, ara mateix tercer, després d’aquesta 19a jornada del grup XII. El Sant Maure va afrontar el partit amb un nou reforç, Joan Salinas, exjugador del CF Igualada, que es va incorporar fa deu dies a la disciplina del club per apuntalar la posició de lateral. En canvi, no van poder comptar amb un dels seus actius més importants en l’apartat ofensiu, Jesús Millán, sancionat. Els mauristes van merèixer més en un partit en què van posar el futbol però no es van veure recompensats amb cap diana a la porteria de l’equip sitgetà. Aquest va fer un plantejament tàctic amb un trivot en clau defensiva, 4-3-2-1, i en els seus atacs aplicaven un 4-4-2. Amb tot, no van discutir la pilota als locals, que la van jugar i jugar durant la primera part, mantenint-ne la possessió però sense treure’n fruits. Pedro Calvo va tenir el gol a mà, però la pilota finalment va impactar al pal

al minut 6. Amb Salinas al camp, fent valer la seva solvència com a lateral llarg, els grocs creaven però no convertien. El Suburense no estava quiet tampoc, i al minut 26, va ser l’anoienc Carlos Martínez qui va treure la pilota de la línia de gol. En els segons 45 minuts, els locals van seguir amb una clara vocació ofensiva. Malgrat l’empenta maurista, el porter Albert va estar enorme i va aturar molts dels embats dels homes de Paquito. I quan no era el porter, eren els rebots o els defenses. El Suburense també va trobar un instrument útil per curcircuitar la sortida de la pilota: els seus davanters van tenir la benevolència de l’àrbitre, que es resistia a ensenyar-los cap targeta malgrat les seves reiterades faltes tàctiques. Pedro va ser a un pas de marcar al minut 72, però la bola només va rascar el pal esquerre. Una mica després, Enric García gairebé ho va aconseguir, però el mur del Suburense va actuar de nou. I el marcador no es va moure.


22 de febrer de 2013

27

esports

Retroben el triomf FUTBOL Els homes d’Isidre Tarrés s’enduen els tres punts aprofitant jugades a pilota aturada CF IGUALADA

2

MARTINENC

el poderós Ascó, líder de la categoria. Per això, els blaus van sortir amb la intenció de controlar la bola i no facilitar les coses als barcelonins. Aquests, per la seva part, van deixar el domini posicional als locals i van confiar que es produís alguna badada. La badada va ser de l’àrbitre, que va ignorar una possible falta a Gerard Jorba, en un atac del Martinenc que va desembocar en el 0 a 1. No va durar pas massa l’alegria dels visitants, perquè al minut 38

1

CF IGUALADA: Yannick Viles; Xavi, Pep, Bachana Lominadze, Baraldés; Enric Paredes, Diez, Jonathan, Gerard Jorba (Ton, min 89), Fran Arévalo (Eduard Cortada, min 90), Bachana Lominadze i Enric Palet (Simón, min 73). MARTINENC: Jesús Unzúe, Rueda, Diego, Sergio, Campos (Xavi, min 80); Sergi Fusté (Hinojosa, min 67), Raul, Sergi (Pitu, min 59); Joel, Roger Segalés i Ramon Gatell (Valderas, min 67).

Els locals van dominar el partit davant uns visitants que van esperar a darrere

ÀRBITRES: Albert Català. GOLS: 0-1 Raúl (min 26). 1-1, Enric Paredes (min 38). 2-1 Jonathan (min 70).

Redacció IGUALADA

Els igualadins es van emportar els tres punts en una de les conteses més complicades que els restaven aquest segon segment de la temporada. Un 2 a 1 contra el Martinenc que serveix per recuperar l’impuls guanyador als blaus, després de tres setmanes sense jugar a causa de la suspensió del partit d’Andorra per la neu i l’aturada de la competició per Carnestoltes.

Un jugador igualadí en el partit anterior, contra l’Ascó. /ALBERT MATEU

Els igualadins s’hi jugaven molt en aquest matx, després de tres setmanes sense jugar i que, la darrera, es perdés a casa per 1 a 4 contra

Enric Paredes va rematar un córner de cap i va enviar l’esfèrica a les xarxes, de manera que s’igualava la contesa. A la represa, la disposició tàctica dels equips era similar: un CFI amb la bola i un Martinenc a l’espera, amb la intenció d’enganxar un bon contracop. La situació es va desbloquejar al minut 70, quan Jonathan va rematar una falta. Era el 2-1 definitiu.

Les noies segueixen volant FUTBOL Les blaves en tenen prou amb tres minuts per sentenciar un matx força plàcid CF IGUALADA

4

SANT CUGAT

0

SANT CUGAT: Maria G., Aleria G., Maria S., Ane I., Paula G., Alexandra P., Carla Sánchez, Lídia R. Maria C., Clara M. i Vanesa M.. També Marta S. i Andrea V. GOLS: 1-0 Mariona M. (min 18). 2-0 Marina S. (min 21). 3-0 Marina S. (min 50). 4-0 Judit P. (min 84). Redacció IGUALADA

Les noies del CFI van desfer sense massa dificultats un Sant Cugat molt discret durant la matinal del

Redacció IGUALADA

BÀSQUET// L’equip femení del

CB Òdena va aconseguir una treballada victòria contra el Sallent per 51 a 47. Les sallentines mai han estat unes rivals fàcils per a les odenenques i així es va veure reflectit en el darrer partit. La primera part va ser força ajustada, tot i que les locals van acabar marxant al descans amb una avantatge de 5 punts. El tercer quart va ser per al Sallent, molt més intens, que va aconseguir un parcial de 8 a 18. Un parcial contestat per un 18-9 de les anoienques en el darrer període. Les noies també van assolir una altra victòria aquests dies a Barcelona, contra el Sant Antoni del Poble Sec per 50 a 58. Bones notícies per al júnior masculí odenenc, que es va desfer per 80 a 60 de La Salle Manresa, en una contesa que es va guanyar gràcies a la bona ratxa odenenca en el tram final del primer quart i tot el segon. La gran nova del cap de setmana va ser el festival del cadet femení, que va guanyar el seu primer partit contra el Vila de Montornès per un més que contundent 90 a 5.

L’IVC Pintures Planell es fa fort a casa i venç al Salou VÒLEI// El primer equip del Pin-

CF IGUALADA: Noelia G., Elena A., Yaiza M. (Janet Mendoza min 46), Carla N. (Esther Soler min 63), Míriam S. (Ainoa C. min 63), Araceli B., Jèssica P. (Laura Marcet min 46), Judit P. (Jèssica min 70), Mariona M., Núria M. i Marina S..

ÀRBITRES: Edgar Carmona.

Jornada de triomfs per als equips del CB Òdena

passat diumenge. Les igualadines van manar durant tot el partit, i van imposar el seu ritme, més intens en alguns moments i més relaxat en d’altres, sobretot quan el resultat estava pràcticament dat i beneït. Quan el CFI va poder esquerdar el mur defensiu visitant amb dos gols, el partit va deixar de tenir història.

La segona part va ser força plàcida, amb la bona notícia del debut de la juvenil Laura Marcet. Una jugada per la banda esquerra va significar el tercer gol dels peus de Marina Salanova, des del lateral de l’àrea. Un golàs de Judit Pablos, amb una vaselina, va tancar un 4 a 0 molt convincent.

tures Planell Igualada VC va allisar el Salou al gimnàs de Les Comes per un contundent 3-0. Un marcador molt positiu que permet sumar tres punts més en una jornada en què els rivals directes a la taula no van poder vèncer, de manera que els anoiencs es mantenen en la segona posició una mica més distanciats dels seus perseguidors. No va ser el millor partit de la temporada de l’IVC, ni molt menys. La superioritat igualadina no va implicar que no es cometessin errors no forçats. Una assignatura pendent per al conjunt de cara a properes conteses. En la pròxima jornada, el Pintures Planell s’enfronta a domicili a l’últim classificat de la taula, el CV Monjos. Comptant aquest partit els queden 9 jornades per jugar i, ara per ara, estarien en fases d’ascens.


28

22 de febrer de 2013

esports

Els veterans del CFI salven un punt contra La Guàrdia

PRIMERA catalana

tercera catalana

JORNADA 20

JORNADA 20

CF Igualada Torredembarra CE Tecnofutbol CD Morell UE Tàrrega Vilanova Geltrú CDC Torreforta Reddis

Redacció IGUALADA

FUTBOL// Els veterans del CF Igua-

lada van empatar a un a casa contra La Guàrdia, en una contesa marcada per l’equivalència de forces i de joc entre ambdós equips. Ja a la primera part, ambdós conjunts van fer molts atacs a les respectives porteries contràries, sense que en resultés cap gol. Segura, a passada de Farré, i el mateix Farré a passada d’Ureña, van tenir molt bones opcions. No van reeixirne. Per part dels visitants, també hi van haver ocasions importants, avortades per un solvent Domènech. A les acaballes de la primera part, Alfred i de nou Farré tindrien possibilitats per batre La Guàrdia, però no es van materialitzar. A la segona part, una internada sorpresiva d’un jugador visitant, que va agafar l’esquena dels defenses igualadins, va desembocar en el 0 a 1. Era el minut 75. Però va aparèixer Alfred just després, per marcar un magnífic gol per l’escaire. Viles i Paradell van alinear: Domènech, Farré, Padró, Jhony, Toro, Ivan, Corbella, Segura, Alfred, Ureña, X.Moyes, Sevilla, Badia i Planell.

L’IHL mereix més a la pista d’un Premià amb sort Redacció IGUALADA

HOQUEI LÍNIA// L’Igualada Hoquei

Línia va caure 7 a 3 a Premià en un partit en què, malgrat que van mostrar un bon nivell de joc, els anoiencs van acabar golejats. Els igualadins tenien un partit assequible a priori. Van apostar per fer una defensa molt forta i esperar les oportunitats de sortir al contraatac. El partit es va desenvolupar a la primera part amb un intercanvi de cops. Es van veure gols d’una gran plasticitat. Ja a la segona part —que va començar amb un 4 a 2 que deixava una porta oberta a remuntar— els visitants es van trobar amb un problema per la manca de recanvis i el desgast de l’equip. Amb quatre jugadors en pista i sense opció per fer canvis els primers minuts, el Premià va agafar avantatge. Els anoiencs van tornar a fer uns bons minuts, van trenar jugades excel·lents i van oferir molta intensitat, però l’equip del Maresme va saber treure rèdit del coixí de gols que tenia a favor. Una avantatge que acabaria sent de quatre gols.

CF Amposta

2 4 0 0 0 0 4 1

1 2 1 2 2 2 1 3

2 3 1 4 0 0 1 2 2

CE Anoia

FC Martinenc FC Andorra

CD Riudebitlles Penya Jove R.

Ascó Santfeliuenc

UE Sitges

Viladecans

Sant Maure

CD Cervera

UD Montserrat

Sants

FC Fàtima

Valls

F. Vilafranca

Vista Alegre

Òdena

P

quarta catalana

2 4 1 0 0 1 6 1 0

JORNADA 18

CF Capellades

Ateneu SEF 1 5 Rebrot UD Jorba UD 1 2 Garcia Montbui UE Tous 1 2 Carme CE Penya M. Tossa 1 1 Vista Alegre La Torre C. 1 1 Calaf CF Vilanoveta 5 1 La Paz CF CE Piràmides I. 1 2 CF La Pobla Descansa: CF Montbui

Sant Sadurní At. Base Vilanova G. Hortonenc Suburense Les Roquetes Ribes Sant Cugat S. La Granada

PJ PG PP PE GF GC

PJ

Carme CE

17 13

PG PP PE GF GC 2

2

P

75 23 41

classificació

PJ PG PP PE GF GC

1

Ascó

20 14

3

3

51 19 45

1

Sant Maure

20 14 5

1 68 27 47

2

PM Tossa

17 12

2

3 60 30 38

2

Santfeliuenc

20 12

5

3 28 14 41

2

Sitges

20 13

3

4 52 30 42

3

La Pobla

17 11

2

4 62 36 35

20 12 5

3 53 32 41

2

3 43 23 35

classificació

P

classificació

1

3

Viladecans

20 12 4

4 34 17 40

3

Òdena

4

Vilanoveta

16 11

4

CF Igualada

19 11 2

6 38 21 35

4

Les Roquetes 20 13

2

5 47 30 41

5

Ateneu

17 10

2

5 40 27 32

5

Martinenc

20 10 4

6 39 21 34

5

Base Vilanova 20 11

6

3 38 24 39

6

Garcia Montbui

17

9

4

4 61 30 31

6

Amposta

20 9

6

5

31 23 33

6

F. Vilafranca

20 11

4

5 47 33 37

7

UE Tàrrega

20 8

6

6

31 29 30

7

Suburense

20 10

5

5 36 27 35

7

Vista Alegre

17 10

1

6 62 46 31

8

Vilanova Geltrú

20 7

6

7

29 26 27

8

Penya Jove R. 20 8

4

8 46 31 28

8

Rebrot

17

9

3

5

9

Torreforta

Riudebitlles

9

Calaf

17

9

2

6 56 35 29

10 Jorba UD

17

5

1

11 52 60 16

11 CF Montbui

17

3

5

9 26 35 14

12 Tous

16 4

1

11 34 51 13 9

19 8

2

9

25 30 26

9

10 Vista Alegre

19 7

5

7

29 30 26

10 Sant Cugat S. 19 7

4

8 39 38 25

11 Reddis

20 7

5

8 23 38 26

11 Hortonenc

20 5

5

10 34 51 20

19 9

0 10 37 42 27

12 Morell

20 5

6

9

16 34 21

12 Capellades

20 5

4 11 26 51 19

13 Sants

19 6

3

10 31 39 21

13 Sant Sadurní

19 5

4 10 31 45 19

14 Tecnofutbol

20 6

2

12 17 33 20

14 La Granada

20 4

7

15 Torredembarra

20 4

7

9

15 Ribes

20 4

6 10 36 37 18

16 Andorra

18 5

3

10 20 30 18

16 Montserrat

20 4

3 13 32 48 15

17 Cervera

20 5

2

13 21 37 17

17 CE Anoia

19 4

2 13 26 55 14

18 Valls

20 4

3

13 18 35 15

18 Fàtima

20 2

5 13 26 58 11

25 30 19

PROPERA JORNADA

9 29 44 19

La Granada CF Capellades Sant Sadurní At. Base Vilanova G. Hortonenc Suburense Les Roquetes Ribes Sant Cugat S.

CF Igualada Torredembarra CE Tecnofutbol CD Morell UE Tàrrega Vilanova Geltrú CDC Torreforta Reddis CF Amposta

futbol Femení: preferent

16

3

4

17

1

0 16 20 76

15 CE Piràmides I.

17

0

1

0 5 1 1 0 6 0 1 PJ

classificació

Castellbisbal

La Salle Premià CF Pardinyes P. S. Eugènia PBB La Roca Sant Cugat Esport Europa Bellavista Milan F. Vilafranca

PG PP PE GF GC

Climasol Roser AESE Reus CB Artés CB Castellar JAC Sants CB Pardinyes

P

71 70 51 56 60 80 80 77

76 71 70 68 63 75 68 66

3

16 15 94 1

CF La Pobla Ateneu SEF Rebrot UD Jorba UD Garcia Montbui UE Tous Carme CE Penya M. Tossa Vista Alegre La Torre C. Calaf CF Vilanoveta La Paz CF CF Montbui Descansa Piràmides

OK LLIGA

JORNADA 19

6 3 1 1 4 1 2 5

16 55 13

PROPERA JORNADA

CE Anoia CD Riudebitlles Penya Jove R. UE Sitges Sant Maure UD Montserrat FC Fàtima Fundació Vilafranca Òdena

bàsquet masculí

JORNADA 18

EE Guineueta Atlètic Prat St. Quirze Besora RCD Espanyol Igualada CF Santpedor SE AEM At. Riudeperes

13 La Torre 14 La Paz CF

PROPERA JORNADA

Vista Alegre FC Martinenc FC Andorra Ascó Santfeliuenc Viladecans CD Cervera Sants Valls

35 36 30

AB El Vendrell CB Igualada Reus Deportiu CN Sabadell Universitat Vic

classificació

PJ

1 Liceo

18 15

PG PP PE GF GC 2

1 106 47 47

P

2 FC Barcelona

18 12

3

3

97 42 39

3 CE Vendrell

18 11

2

5

75 53 35

Andorra B

4 CP Vic

18 10 4

4 59 31 34

CB Martorell

5 Reus

18 9

3

6 87 72 30

Grup Barna

6 Noia

18 9

2

7

7 Lleida Llista

18 8

4

6 64 68 28

8 Igualada HC

18 8

1

9 74 72 25

CLASSIFICACIÓ

PJ PG PP

PF

PC

61 60 29

1

Europa

18 14

2

2

77 20 44

1

CB Pardinyes

19 14

5 1462 1345

2

RCD Espanyol

18 13

3

2

52 23 42

2

Climasol Roser

19 13

6 1494 1372

9 CP Vilanova

18 8

1

9

3

SE AEM

18 12

3

3 39 20 39

2

9 49 60 23

3

4 68 20 36

6 1438 1391

7

18 11

19 13

18

Igualada

CB Martorell

10 Voltregà

4

3

5

EE Guineueta

18 9

4

5 43 26 31

4

JAC Sanys

19 12

7 1450 1403

6

Pardinyes

18 9

3

6 50 38 30

7

Santpedor

18 9

1

8 40 36 28

8

Atlètic Prat

18

7

6

5 47 38 27

9

At. Riudeperes

18 8

2

8 33 45 26

10 Bellavista

18

7

1

10 40 68 22

11 P. Sta. Eugènia

18

5

6

7

12 PBB La Roca

18 6

3

9 32 40 21

13 Sant Quirze

18

2

14 St. Cugat Esport

5

18 4

3

8 1405 1364

8

Artés

19 11

8 1464 1428

9

Andorra B

19 10 9 1538 1429

19 6 13 1422 1446

11 33 53 15

19 6

13 1362 1420

14 Sabadell

19 6

13 1196 1324

15 Reus D.

19 6

13 1316 1482

16 AESE

19 5

14 1213 1417

2

14 28 62 8 17 19 87 3

PROPERA JORNADA

Bellavista Milan

19 11

13 Castellbisbal

0

Europa

CB Castellar

12 CB Igualada

1

Sant Cugat Esport

7

11 25 42 17

2

PBB La Roca

8 1508 1462

19 7

18

Parroquial S. Eugènia

8 1395 1320

19 11

11 Universitat Vic

18

CF Pardinyes

19 11

AB Vendrell

19 10 9 1419 1379

15 F. Vilafranca

La Salle Premià

Grup Barna

10 Reus Ploms

36 44 21

16 La Salle Premià

Fundació Vilafranca

5 6

EE Guineueta Atlètic Prat Sant Quirze Besora RCD Espanyol Igualada CF Santpedor SE AEM At. Riudeperes

12 1278 1378

PROPERA JORNADA Andorra B AB El Vendrell CB Igualada Universitat Vic CB Castellar Reus Deportiu Grup Barna CN Sabadell

AESE CB Artés Castellbisbal Reus JAC Sants Climasol Roser CB Martorell CB Pardinyes

73 94 25

11 Lloret

18 6

3

9 70 78 21

12 Blanes

18

5

5

8 63 65 20

13 Shum GM

18

5

2

11 59 76 17

14 CP Calafell

18

3

6

9 53 78 15

15 Sant Feliu

18 4

3

11 50 88 15

16 Enrile Alcoi

18

1

15 36 92

2

PROPERA JORNADA CP Voltregà CP Vic Shum GM CP Vilanova CP Calafell Lloret Enrile Alcoi Sant Feliu

Reus CE Vendrell Blanes Noia Liceo FC Barcelona Igualada HC Lleida Llista

7


22 de febrer de 2013

29

esports

Ratxa imparable

El vol d’Ariadna

ESQUÍ DE FONS La igualadina Laura Orgué guanya­el Tour de Rogla, a Eslovènia

ATLETISME La júnior vilanovina, a l’elit de les saltadores

cutives en què Laura Orgué —equip Fischer— va complir l’estratègia perfecta per anar de menys a més. Les dues primeres proves, de divendres 15 i dissabte 16, determinaven la posició de sortida de la darrera, que s’havia de celebrar el diumenge. En la primera jornada, l’anoienca va finalitzar en vuitena posició en una cursa de 2,5 quilòmetres; més exigència plantejava el recorregut del dia següent, dissabte, de 5 quilòmetres, on la jove igualadina acabava quarta.

Laura Orgué, al capdamunt del podi. / RFEDI

Redacció IGUALADA

Laura Orgué continua en un dels millors moments de la seva carrera esportiva. Aquests dies ha començat a competir als campionats del món que es disputen a Val di Fiemme (Itàlia) amb l’impuls de moral que li ha portat la conquesta del Tour de Rogla, que va tenir lloc aquest passat cap de setmana a Eslovènia. Una competició en el marc de la Copa d’Europa, que ara lidera l’esquiadora de fons igualadina. El Tour és el nom que rep la competició que, al llarg de tres dies, comptabilitza tres carreres diferents de la Copa d’Europa. El passat cap de setmana, en terres eslovenes, es van disputar tres etapes conse-

a la tercera, la vençuda A la cursa del tercer dia, l’ordre de sortida es decidia segons la posició anterior i el temps de diferència, que en el cas de l’esquiadora de fons anoienca era de nou segons respecte a la primera classificada aleshores. Aquest darrer round, en el recorregut més llarg, de 10 quilòmetres, va ser quan Laura Orgué va demostrar la jerarquia que ha assolit en l’especialitat. Va retallar el temps a les tres competidores que la precedien i fins i tot les va deixar enrere per proclamar-se, al final de la carrera, guanyadora del Tour eslovè de Rogla. El triomf marca una nova fita de l’estel·lar esportista anoienca, que ara mateix és líder de la Copa d’Europa, amb un bagatge de 482 punts. Després d’aquest nou èxit —fa deu dies es va proclamar campiona de Catalunya— afronta els campionats mundials, que ja estan en dansa.

La vilanovina Ariadna Ramos, als campionats estatals celebrats a Sabadell. / CAI

Redacció IGUALADA

L’atleta del CAI Petromiralles Ariadna Ramos va quedar cinquena en la prova de Triple Salt dels campionats d’Espanya absoluts de pista coberta. L’altre representant anoienca, Sheila García, també va destacar amb un rècord d’Igualada. La competició, celebrada a Sabadell, va comptar amb alguns dels alteletes punters a nivell estatal, en unes proves que també significaven la selecció per a l’Europeu indoor del mes de març. Tot i estar encara en categoria júnior per edat, la vilanovina Ariadna Ramos va assolir una brillant cinquena posició absoluta en la final

del triple salt femení, projectant-se fins als 12,45 metres. La guanyadora de la proca va ser Patricia Sarrapio (Valencia Terra i Mar), que va marcar 13,99 metres. Ana Peleteiro, de l’Atlético Barbanza en va registrar 13,75, i la catalana del FC Barcelona Debora Calveras va ser tercera amb 13,62 metres. Bon paper també el de la juvenil pierenca Sheila García, que va entrar cinquena en la segona semifinal dels 60 metres llisos, amb 7 segons i 79 centèsimes. Va ser novena en global. El dia abans, a la ronda classificatòria, la mateixa Sheila marcava el rècord d’Igualada absolut de la prova, amb un temps de 7,77.

HANDBOL

RÍTMICA

TENNIS TAULA

L’Igualada arrenca un punt contra el segon classificat

Les noies de l’Aula s’atansen a la final de la Copa Catalana

El CPP Igualada fa un gran pas per seguir a Segona

L’equip del CH Igualada va aconseguir un punt molt important a casa del segon classificat de la lliga, el Castelldefels (37-37). El partit va tenir dues parts ben diferenciades: els locals van manar a la primera part, amb una circulació de pilota ràpida, i sobretot gràcies als llançaments exteriors dels seus laterals. Al descans, avantatge local per 23 a 18. A la segona part, després de la xerrada del tècnic Jordi Riba, uns anoiencs molt mentalitzats van aplicar una defensa més tancada i agressiva, i en atac es van aprofitar els espais que creaven en la defensa local. Al final, fins i tot es van posar amb un 36 a 37, però els locals van aconseguir un empat agònic.

El passat diumenge es va celebrar a Sant Feliu de Llobregat, la primera fase de Copa Catalana nivell IV de gimnàstica rítmica. Hi van participar cinc gimnastes del Club Gimnàstic Aula de Cultura Física, que van assolir uns molt bons resultats. Quatre d’elles estan en situació d’arribar a la final si superen la segona fase, que es durà a terme el proper 17 de març. Les gimnastes del club igualadí van ser Anna Ais, 14a en cèrcol, i Abril Cots en maces —i vuitena—. Amb cinta van ser tres les gimnastes: Raquel Hornas, que va ser quarta, a un pas de pujar a podi, Diana Stösslein, 12a, i Alba Tort 19a, tot i la seva lesió durant la prova.

El conjunt de Segona Nacional del CPP Igualada CTAI va fer un pas de gegant cap a la salvació en guanyar a Pamplona. Els igualadins van ser capaços d’acabar imposant-se per un ajustadíssim 4-3. El partit va començar de la millor manera, ja que Ricard Alert va tombar per 3 a 0 Ixak Duran. Josep Maria Alonso i Roger Domingo feien el segon i el tercer punt. Però ja amb el partit de cara, el conjunt navarrès va reaccionar i va ser capaç de fer els tres punts següents fins a dur el partit als dobles. Ja als dobles, la parella DomingoAlert va guanyar els dos primers jocs, però va haver d’esperar al cinquè per assegurar la victòria final.

Abril Cots, a Sant Feliu. / ACF


30

22 de febrer de 2013

EL TEMPS Dades de la darrera setmana

Del 14 al 20 de febrer de 2013

Arriba la neu

Pujalt 750 m MÀX

MÍN

L /m2

11,9 2,5 0,1 Òdena 330 m MÀX

MÍN

15,8 -1,9

Hostalets de Pierola 320 m MÀX

La Llacuna 590 m MÀX

MÍN

MÍN

16,9 2,4

L /m2

14,7 -1,5 0,5

El racó de l’observador

La darrera setmana ha estat marcada pels núvols, les boires i temperatures que en general han estat suaus. Dimecres s’arribava a 16,9º C a Hostalets de Pierola amb una jornada ben assolellada arreu de la comarca i amb molt poc vent, una jornada ben suau. Aquesta situació de dimecres va començar a canviar al llarg d’ahir dijous, que va ser difícil veure el sol, amb boires i boirines que a primera hora ocupaven grans extensions de la comarca, per no dir pràcticament tota la comarca. Avui divendres ens arriben primer les pluges i finalment la neu. La situació meteorològica té avui 3 ingredients que entren en joc i que es barrejaran formant un bon còctel. Per una banda, ens arriba una depressió atlàntica que passarà de matinada pel sud de Catalunya, per altra banda tenim vents humits de la mediterrània que alimentaran aquesta depressió atlàntica i, per últim, tenim en altura l’entrada d’aire fred del nord d’Europa impulsat per un anticicló situat a les Illes Britàniques. Tot plegat faran la barreja perfecte al llarg de la propera matinada i portarà la neu primer a les parts elevades de la comarca per anar baixant la cota i acabar nevant a primera hora del matí a punts de 400 m i fins i tot 300 m, a la Conca d’Òdena i també molt probablement a la zona de Piera i voltants. A partir de mig matí de dissabte les precipitacions s’enretiraran de la comarca amb una clara baixada de les temperatures que ens portarà durant uns dies un ambient de ple hivern. Caldrà seguir més endavant la bombolla d’aire fred que s’instal·larà damunt de Catalunya, ja que podria donar algun floc de neu de cara a dilluns i dimarts a cota 0 m.

Cap de setmana

Del 22 al 24 de febrer

Avui

L’aigua Conques internes

Previsió per a divendres: Al llarg de tot el dia plourà a la comarca, amb més probabilitat al matí i a la tarda. De cara a la nit les precipitacions s’intensificaran i es faran generals. La cota de neu rondarà al llarg de la jornada els 1.000 m i a la nit baixarà a 600-700 m. Les temperatures màximes baixaran clarament, les mínimes es mantindran a les parts elevades i pujaran a les fondalades.

Ahir

Demà Previsió per a dissabte: Durant la matinada les precipitacions aniran fent, amb una cota de neu que baixarà fins als 300400 m. Al matí les precipitacions s’aniran enretirant amb una cota de neu que es mantindrà a 300 m. Per tant, neu que pot arribar a bona part de la comarca. Les temperatures baixaran, mínimes i màximes. Dissabte de ple hivern.

51,9%

Fa 1 any

84,9%

Mitjana darrers 10 anys

64,9%

Astronomia Sortida del sol

7.37 h

Posta de sol

18.34 h

Diumenge

Propera lluna Plena dilluns 25 de febrer

Previsió per a diumenge: El dia serà assolellat amb alguna petita nuvolada a la tarda. Les temperatures matinals seran més baixes, amb glaçades generalitzades a la comarca. Mínimes entre els -3ºC i els -7ºC arreu de la comarca. Al llarg del dia el sol podrà escalfar una mica deixant les temperatures màximes en valors similars a dissabte. Màximes properes als zero graus a les parts elevades i entre els 4-5ºC a la resta de la comarca. Ambient de ple hivern.

Albert Borràs Previsió actualitzada a www.observatoridepujalt.cat. Aquesta secció és gentilesa de l’Observatori de Pujalt. Per a visites, observacions astronòmiques i cursos: 620 136 720 - info@observatoridepujalt.cat www.facebook.com/observatori. Les dades d’Òdena, la Llacuna i Hostalets de Pierola són de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya. Les dades de Pujalt són les de l’Observatori de Pujalt.

La imatge de la setmana és per la nevada de principis de febrer de 2012, ara fa un any. La fotografia està feta des de Calaf al seu límit amb Calonge de Segarra, i al fons, dalt del turó, hi apareix el nucli calongí de Dusfort. Precisament l’Ajuntament de Calonge ja alerta els seus veïns davant la previsió de possibles nevades per a aquest cap de setmana, alerta extensible a la resta de nuclis alt-segarrencs i, segons les previsions de l’Albert, fins i tot d’alguns de la resta de la comarca. a. mateu

Telèfons d’interès Emergències

112

Sanitat Respon

902111444

Fiscalia

936938050

Fecsa

Emergències mèdiques

061

Bombers

938034080

Forènsia

936938050

Aigua de Rigat

938031483

Aigües d'Artés

938053839

CAP Capellades

938011691

Policia Local

Consell Comarcal

938051585

CAP Calaf

938698779

Policia Nacional

938037979

OAC d’Igualada

936938050

CAP Igualada

938053500

Guardia Civil

938031266

Ajuntament Igualada

938031950

CAP Montbui

938017300

Mossos d'Esquadra

938032362

Telèfon del ciutadà

938052112

CAP Piera

937789410

Jutjat de Guàrdia

936938054

Telèfon de mediació ciutadana

938017666

CAP Vilanova del Camí

938063302

Jutjat de 1a Instància núm. 1

936938010

Taxis

938045353

Hospital General

938075500

Jutjat de 1a Instància núm. 2

936938020

Hispano Igualadina

908044451

HG Urgències

938075577

Jutjat de 1a Instància núm. 3

936938030

Alsina Graells

932656592

HG Consultes Externes

938075555

Jutjat de 1a Instància núm. 4

936938040

Tuisa

938041213

Ambulàncies Igualada

938058160

Registre Civil

936938035

Gas Natural

900750750

092

1002

Defuncions MERCÈ BARTROLÍ PINEDA, 89 anys, La Pobla de Claramunt ELVIRA TADEO BLINQUES, 89 anys VICENÇ PRAT CASTELLS, 91 anys, Capellades CARMEN AMADOR BORREGO, 87 anys, Piera


22 de febrer de 2013

31

Som Ferran Martín

S

om està contenta perquè el seu ús s’està revaloritzant: «Som una nació», «Som escola» o «Som Anoia» són alguns dels lemes en què darrerament ha participat. La fa feliç aquesta eclosió en esferes oficials, després d’anys relegada gairebé a la clandestinitat pel predomini de la seva germana Sóc. Totes dues mantenen una pugna històrica fraternal, i cíclicament s’intercanvien el lloc d’honor en preferència popu-

lar. La seva missió, és clar, no és altra que unir el Nosaltres —el pobre, sempre el·lidit— amb el complement que la segueix. L’entusiasma especialment saber que aporta grans dosis d’optimisme i esperança als seus adeptes, perquè els cohesiona en una identitat comuna en un moment ben complicat. Tanmateix, també sap que per herència directa del seu pare Ésser està, tot i la seva capacitat de crear situacions constructives, bastant buida de significat, la qual cosa és possiblement la seva màxima virtut i, alhora, el seu gran defecte. Per això, desitjaria que el seu èxit anés acompanyat del reeiximent de la seva gran amiga Fem, perquè els seus partidaris no es perdessin en cofoismes estèrils

Nomdenoia

i manifestessin una voluntat real de progrés de l’objecte afirmat. Un progrés del tot viable si Raonem, Qüestionem, Opinem, Organitzem, Participem, Lluitem i tantes altres col·legues de Fem també mereixen la nostra atenció. Un progrés només possible si assumim els riscos i acceptem els fracassos, que el defineixen i li són naturals. Perquè cal admetre-ho; en aquestes­circums­ tàncies indigents, en aquesta dictadura plomissa del capital, calen grans dosis d’ingenuïtat per continuar somiant. La decisió és a les nostres mans. «Som ingenus» i apostem pel progrés, o «Som banals» i ens conformem amb l’avorriment. Que cadascú triï segons li convingui.

Pau Badia

Sort que parlem anglès Nuska Corrià Filòloga

E

ntro en uns grans magatzems de material esportiu i veig que dins la categoria de running hi puc comprar shorts. Jo, que no busco res tan exòtic, em sento temptada de demanar on tenen els pantalons curts d’anar a córrer. De

malles tampoc no en trobo, però hi ha totes les versions imaginables de leggings (que s’escriu així en l’anglès de tota la vida, però en podem observar una variant ortogràfica diferent a cada paradeta del mercat). Potser ens sembla que amb un look que faci més de fitness ens cansarem menys que si anem a posar-nos en forma vestits amb el nostre estil de sempre. En qualsevol cas cal vestir-se casual, que no deixa de ser anar informal. Però, sobretot, pronunciem-ho «càsual», sinó estarem dient que ens

hem vestit amb el primer que hem trobat per casualitat. I això, mai. Doncs si és tan difícil fer esport, me’n vaig a buscar unes magdalenes per berenar. Però només m’ofereixen cupcakes o muffins­ . No us diré que no m’agraden, però em sobta que no s’assemblin, ni de forma ni de gust, als muffins que sempre he menjat al Regne Unit. Per reflexionar-hi em demano un cafè, abans que me’l canviïn de nom.

Mitja taronja... mig suc Sílvia Soler Orientadora sexual

Q

uantes vegades m’han dit: «He trobat la meva mitja taronja!». «I amb mitja en tens prou?», és la meva resposta. Cal que ens creguem que som un tot; en aquest cas una taronja sencera (en el nostre món de macedònia). No necessitem una altra part per poder assolir una enteresa; som un total individual que ens vinculem amb un altre absolut, esdevenint una suma màgica, immillorable. Si ajuntem una taronja sencera amb una altra de sencera, el resultat és un suc captivador. Si, en canvi, ajuntem mitja taronja amb una altra meitat, ens faltarà quantitat i obtindrem menys suc. Ens perdem moltes coses. Aquesta idea representa una visió de l’amor com un sentiment que ens engrandeix, i no com un benevolència que necessitem per arribar a un tot. De la totalitat d’un mateix ha de néixer l’autoamor: la primera condició del bon amor. El psicòleg Sergio Sinay ho expressa com: «Dos que no comencen a ser jo, mai es podran convertir amb un nosaltres». La clau d’aquesta indicació és que si tu no t’estimes o no et coneixes, et serà difícil estimar o reconèixer algú altre: podràs vincular-te, aferrar-te o unir-te a algú per por a la soledat o altres, però el sentiment estarà lligat a les teves inseguretats i no a l’amor incondicional vers l’altre persona. Només quan aconsegueixes sentir-te com un tot, et pots acollir a l’amor pur; sense exigir-lo, desvaloritzar-lo, maltractar-lo o jutjar-lo. Pensa que amb qui compartim tots els segons, de tots els minuts, de totes les hores, de tots els dies, de totes les setmanes, de tots els mesos, de tots els anys, de la nostra vida, és amb un mateix. Important estimar-nos, no? L’estima a un mateix no és un acte egoista sinó que és un sentiment de respecte vers un mateix. I si no et respectes o t’estimes tu mateix, com ho podrà fer algú altre? En el mapa de l’amor hi ha, entre d’altres, jardins d’afinitats, muntanyes de confiança i llacs d’intimitats. Si no hi ha comprensió per a un mateix, aquests indrets no estaran en condicions i, per tant, la ruta de l’amor es trobarà sense rumb; l’altre total caminarà sense la brúixola dels teus sentiments, desitjos o necessitats perquè tu mateix no els tindràs reconeguts. Com a taronja sencera, experimenta’t al sol... descobreix-te mentre continuïs aferrat a l’arbre perquè en el moment en què esdevingui el teu suc, junt amb el de la teva altra taronja, qui el tasti pugui dir: «Jo ho vull experimen­ tar­: vull ser taronja sencera, com ells».


les postres

Montse Martí

Teníem idees i les volíem portar a terme Emprenedors abans dels 20 anys... què us va moure a constituir la vostra pròpia empresa? Fa 7 anys que vam crear sense finalitat empresarial la primera xarxa de blocs temàtics en català, xarxaBloc, en funcionament fins al 2010. Va ser arran de l’experiència positiva, que ens vam animar a crear l’empresa. Encara estàvem estudiant però teníem idees i les volíem dur a terme. Treballeu amb màrqueting digital per a empreses. Qui no està present a la xarxa no existeix? Tothom ho està, tot i que no faci servir cap estratègia. Potser una empresa decideix no tenir web, ni Facebook, però igualment és a Internet perquè els seus clients en parlen. A la xarxa ja hi ets. El tema és com ho gestiones. De quina manera han influït les xarxes socials en l’estratègia de màrqueting de les empreses? Molt directa. Han creat una nova manera de comunicar-se amb els clients,

i això les marques ho aprofiten per informar i rebre feedback. Just abans d’això les comunicacions eren unidireccionals. Ara són multidireccionals i la informació és viral, s’escampa ràpidament entre els usuaris. La xarxa s’ha convertit en un aparador virtual dels productes de les empreses... I fins i tot n’hi ha que només disposen d’aquesta plataforma digital on mostrar els seus productes. Cada cop hi haurà més empreses que naixeran sent digitals i que només estaran a Internet (tot i que conseqüentment estaran a tot arreu); altres faran el pas definitiu de l’entorn físic al digital. Hi ha un auge del comerç electrònic. Cap a on anem? Creixerà el màrqueting a través dels dispositius mòbils (telèfons, tablets...) L’usuari tendeix a la practicitat. A més, cada cop domina més aquests dispositius. És un usuari smart: coneix el producte, coneix el sistema,

Ismael Miñano i David Torras JOVES EMPRENEDORS Els igualadins David Torras i Ismael Miñano, estudiants d’informàtica i empresarials, respectivament, tenen poc més de 20 anys però ja han creat dues empreses. L’una, Creagia, dedicada a idear estratègies creatives de màrqueting digital per a empreses, i que compta amb 5 treballadors; l’altra, de recent creació, que vol impulsar un nou concepte de comunitat en línia per a mares, i que es dirà Miximoms. Aquests joves emprenedors també han impulsat la webapp hispanofail.com, destinada a recollir les queixes dels usuaris de la Hispano Igualadina.

22 de febrer de 2013 coneix l’opinió d’altres consumidors... Us va fer coneguts la webapp hispanofail.com. Què us va moure a crear-la? La voluntat d’organitzar les queixes que ja hi havia a través de Twitter, etc., i canalitzar-les cap als organismes oficials perquè tinguessin repercussió... La idea era fer un servei que acabés morint aviat, perquè això voldria dir que els problemes que transmetia s’haurien resolt... Lluny d’això, continuen havent-hi moltes queixes i en breu ampliarem el servei a les línies de Bellaterra i de Vilafranca-Barcelona. A més, aviat estarà disponible un servei d’estadístiques públiques i tothom podrà veure les dades de les denúncies. Properament naixerà la plataforma Miximoms. Una nova comunitat en línia per a mares... Serà una comunitat només dedicada a elles... El portal, que s’estrenarà pels volts del dia de la mare, vol convertirse en un punt de trobada entre mares, professionals (metges, educadors...) i empreses que comercialitzen productes per a aquest sector. Serà una plataforma lliure de publicitat convencional, i els ingressos provindran de les comissions que paguin les empreses interessades a donar algun servei a través del portal, com enviar mostres gratuïtes a qui ho sol·liciti. El 70% d’aquests ingressos serà per a projectes solidaris que les mateixes usuàries del portal decideixin.

Som Anoia 11  

Setmanari comarcal independent. Edició 22 de febrer del 2013