Issuu on Google+

LA DIGNITAT DE LA PERSONA I ELEMENTS D’ACCIÓ ALLIBERADORA Resum de la xerrada de Mn. Ramón Bufí a la trobada d’ACO del 22 de febrer de 2014 En parlar de la dignitat de la persona, tenim el perill de quedar-nos en les grans paraules. En els drets de l’home, per un cantó es veu la gran alçada de mires dels que els proclamaren, i els defensem; i també es veu la burla i el cinisme amb què s’ignoren. Aquesta incoherència ens mostra que estem al davant d’una realitat molt complexa; en la dialèctica teoria-pràctica; en la distància entre el desig i la realitat. Vivim la contraposició entre la proclamació dels drets humans i les “maquiladores” de Mataró. Entre les Tereses de Calcuta i robatoris amb assassinats. Entre els morts a Ceuta i les famílies que acullen nens. Entre les preferents, els espolis de pisos, els sense sostre, els que passen gana, i la germana Segalés fent vida al carrer. Entre els enormes guanys dels grans bancs i els que dormen als seus caixers. -Algunes reflexions: a- Veiem a l’home convertit en una excusa per teoritzar, i també copsat com a fraternitat, amor gratuït, filiació divina, subjecte de l’amor de Déu. Andorno: “El ser humano visto tecnocientíficamente... queda reducido a una cosa. ...ya no es sujeto, sinó objeto”. Cal que la nostra reflexió sigui teòrica, social i pràctica. b- El diner, la possessió i el poder determinen el tracte que reben les persones. La dignitas hominis es pot mesurar segons les riqueses posseïdes? Demòcrit. c- La dignitat humana no és una realitat, sinó un “hauria de ser” “Cuando reflexionamos sobre la dignidad humana, referencia ética radical que corresponde a las sociedades ordenadas no estamos describiendo una realidad, sino un deber ser.., un punto de partida y un horizonte final”. Peces Barba. Cal no confondre el desig amb la realitat d’ara. -Fonamentació de la dignitat humana: On fonamentem la dignitat de la persona? Andorno: “la dignitat humana, l’haurien de fonamentar en valors absoluts”. Altres entenen que es fonamenta en la capacitat de decidir, en la llibertat, la racionalitat, la consciència, també hi qui no veu necessària cap fonamentació. Fonamentació religiosa, racional, ètica,? Els grecs, Plató i Aristòtil, ja fan referència “al tros dels déus que hi ha en nosaltres”, D’ells prové el concepte l‘ànima. La fonamentació religiosa va créixer amb el cristianisme, i hi va haver una davallada, amb l’humanisme i la il·lustració del s. XVIII i Kant...) Tres sentits de la dignitat o tres fonamentacions, segons Francesc Torralba: - La dignitat ontològica: la dignitat és una qualitat que va unida al ser de la persona, i que és la mateixa per a tots; és el valor de la persona pel sol fet d’existir. Tota persona, també el criminal, és un ser digne, que no pot ser torturat ni degradat. Sense ella l’home esdevé un ens bio-social i cultural que va canviant amb el temps. La dignitat ontològica ens orienta a l’hora de valorar l’altre, tots som iguals en dignitat. La filosofia del ser, la metafísica, també ens ajuda a copsar la dignitat de la persona; és una fonamentació paral·lela a la concepció religiosa, en ella tothom s’hi pot sentir identificat. La dignitat ètica: És la dignitat que depèn del mèrit, del coratge, de la magnanimitat, de l’esperit, dels valors ètics, del comportament; no fa referència al ser de la persona, sinó a l’obrar. Depèn de l’ús que hom fa de la llibertat. Sovint s’avalua la dignitat de les persones des d’aquest angle, així l’assassí pot ser torturat, denigrat, injuriat. La justícia popular jutja des d’aquesta dignitat.


La dignitat teològica: Com a creients i ciutadans i raonables, valorem l’aportació que es fa des de l’ètica i de la filosofia. Aquest és el nivell en el qual, sovint, ens hem de situar en els debats amb altres perspectives. La reflexió sobre la dignitat que fem des de la teologia ens parla des del més profund de nosaltres. Des de la fe creiem que cada persona és feta a imatge de Déu, en cada una hi ha Déu, i menysprear-la o enaltir-la es quelcom que es fa a Déu (Mt 25,31 ss.). Algunes cites Bíbliques: Gn 1,27: Déu digué: Fem l‘home a imatge nostra, semblant a nosaltres. Gn 4,9-15: On és el teu germà... Gn 9,15: Ex 3, 6-8: He vist l‘opressió del meu poble a Egipte .per això he baixat a alliberar-lo. Am 8,4-7 comprarem esclaus ...adquirirem un pobre per un parell de sandàlies. Jo el Senyor juro que no oblidaré mai aixó que feu. Rm 8,l5-17: l ‘Esperit ens ha fet fills i si som fills també som hereus. Ga 4,4ss: ...Déu envià el seu Fill...perquè rebéssim la condició de fills. 1Jn 3,lss: Lc 15,11 ss (el fill pròdig; el perdó com a fruit de la dignitat). Mt 8 i 9, i Lc 4 i 5 Jesús té una gran predisposició vers els malalts, no només perquè era bona persona sinó perquè aquí s’hi juga el Regne. St. Ireneu: La glòria de Déu és que l’home visqui. La Doctrina Social de l’Església és fonamenta en la persona com a imatge de Déu. La tercera part del Catecisme de l’Església, està inspirat en la dignitat de la persona. La GS posa l’home al centre. Què fer? - Sense mística no es pot viure la dignitat de la persona, sense pregària, sense molt silenci interior, sense espiritualitat. (Pere Casaldáliga, Etty Hillesum, Victor Frankl, Gandhi i els seus silencis, vagues de fam, austeritat...) Preguntes com a militants de I’ACO: ¿Què és per a nosaltres la dignitat de la persona? i com a treballadors/es? (cadascun és una imatge de Déu). ¿Quina és la crida de l’Evangeli en aquests temps convulsos? (els empobrits?). ¿Quin procés hem de fer per reconèixer la dignitat que ens fa lliures, i, animar tothom a fer el mateix? . ¿Quins factors, pors, prejudicis, dificulten aquest procés?. ¿Quina ha de ser la nostra resposta com a militants obrers cristians?. ¿Quin ha de ser el nostre paper des de l’experiència històrica de la classe obrera envers aquests nous moviments crítics amb el sistema actual?. ¿L’ACO, en tota sencera, quina resposta dóna per defensar la dignitat de la persona en tots els àmbits on som presents?. ¿Amb quins mitjans ho fa (denúncia, negociació, resistència, desobediència...)?


L’agrupament Collformic, un signe dels temps. El barri del Remei i el de les “Cases Barates” de Vic, és ple d’immigrants. Si hi passes, hi veuràs marroquins, gent provinent de Ghana, de Mauritània, de Senegal, també del Punjab, sud-americans i també catalans antics i dels que varen venir els anys 60. No sé les estadístiques, però no cal. Costa passar pel barri del Remei de Vic sense pensar “i jo què hi podria fer”. Així que quan vaig saber que des de l’escola la Sínia s’empenyia la formació d’un esplai en aquests barris, de seguida m’hi vaig apuntar. A mi sempre m’agrada parlar de la fe, i buscar-ne arguments i fer-hi reflexions, i em sembla que no podia deixar passar per alt l’oportunitat d’acostar-me als nouvinguts. Sigui com sigui, per a mi, ser-hi és una opció de fe. Els que van empènyer aquesta iniciativa van descartar el Mijac per ser massa creient. Com si la fe fos un impediment per acostar-se a la gent que ha vingut de fora i té altres creences. Potser sí que massa sovint donem aquesta imatge, i fem servir la fe per discutir, més que no pas per estimar. El cas és que els que van empènyer aquesta iniciativa van trucar a la porta de l’escoltisme. Amb el poc temps que fa que hi soc, he copsat que l’escoltisme reconeix i valora les seves arrels cristianes, i acull els infants i joves amb gran dedicació. Ara, tanmateix, fan una reflexió sobre la conveniència de parlar explícitament de Jesús i formar part de la seva comunitat; ser de l’església o no. En aquests mesos que fa que hi sóc, he conegut l’equip de caps, sé el seu nom i algunes coses de la seva vida. La Jislane no té papers. Tots els caps hi tenen una gran dedicació. També amb els joves africans com en Caramba, en Carabó i en Jeremies ens hem fet amics. Els de Ghana són evangèlics, els de Senegal musulmans i els del Punjab Sikhs. Potser algun dia podrem fer una pregària multi·religiosa. Siguem d’on siguem, no costa de fer-s’hi amic, tot i que aniria bé saber més francès. Hi ha un llenguatge universal que és el de l’amistat. Potser ara no hi podem fer res més que allò que ens deia Fra Ventura, que viu a prop de Tammanraset al cor del desert: “Parlar de Jesús està perseguit per la llei; sí que podem viure d’una manera que la gent se senti estimada per nosaltres, i que saben que som cristians. Per això encara hi sóc”. Pratso

TROBADA DEL MOVIMENT DE PROFESSIONALS CRISTIANS A MONTSERRAT El passat diumenge 26 de gener va tenir lloc a l'hostatgeria del monestir de Montserrat una trobada dels moviments de professionals d'Acció Catòlica de les diòcesis catalanes i de Mallorca, sota el lema Espiritualitat i acció en temps de crisi. La trobada va comptar amb la participació de 70 membres del moviment i hi van ser presents també l'Anna Almuni, delegada diocesana d'Apostolat Seglar de la diòcesi de Barcelona; Núria Sastre, presidenta del Grup de Juristes Roda Ventura i de la Federació Catalana del MIIC-Pax Romana; Ramón Ibeas, president de la Federació Europea del MIIC-Pax Romana; Luis María Goicoechea, consiliari mundial del MIIC-Pax Romana, i de Philippe Ledouble, secretari mundial del MIIC-Pax Romana. A primera hora del matí va tenir lloc l'assemblea del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, en la qual s'escollí una nova comissió diocesana, presidida a partir d'ara per Noemí Ubach. Acte seguit començà pròpiament la trobada catalana, amb unes paraules de benvinguda del pare abat Josep Maria Soler, i una taula rodona que s'allargà fins a l'hora de dinar, amb la intervenció de Lluïsa Sebastià (Càritas), Carles Villalonga (Institució Prisba), Beatriu Bilbeny (metgessa en un CAP del Raval) i Carlos Boadas (gestor d'una empresa del sector càrnic). A la tarda, van intervenir, en una nova i animada taula rodona, Jordi Ibàñez, de Fiare Banca Ètica, i el basc Ramón Ibeas, president de la Federació Europea del MIIC-Pax Romana. Tots els ponents van mantenir un viu debat amb els assistents sobre els reptes de la crisi i el paper dels professionals cristians per trobar-hi sortides. La trobada va concloure amb la celebració d'una eucaristia, copresidida per mossèn Sergi Gordo, consiliari diocesà de Barcelona, i D. Luis María Goicoechea, consiliari mundial del MIIC-Pax Romana, i en la qual van participar activament els infants i els adolescents que havien acompanyat els seus pares a Montserrat.


CELEBRACIÓ PENITENCIAL DE QUARESMA DELS MOVIMENTS DEL BAGES El passat dia 10 d’ abril es va celebrar la celebració eucarística amb motiu de la Quaresma a 2/4 de 10 del vespre a la parròquia de la Mare de Déu de l’ Esperança del barri de Mion de Manresa. Aquesta vegada la preparava el Moviment de Professionals i hi assistiren ACO, Pobles i Comarques, Moviment Cristià Comunitari, i altres. La celebració fou presidida per Mn. Joan Aurich. A la presentació es remarcà molt el fet de tancar-nos a nosaltres mateixos, segons la tendència d’una espiritualitat tancada, sense obrir-se a l’altre, basat el text sobre La Joia de l’ Evangeli, del Papa Francesc: “perquè així com alguns voldrien un Crist purament espiritual, sense carn i sense creu, també es pretenen relacions interpersonals vehiculades com aparells i pantalles que es puguin apagar i encendre a voluntat.” “La veritable fe en el Fill de Déu fet carn és inseparable del do de si mateix, de la pertinença a la comunitat, del servei de la reconciliació amb la carn dels altres”. ”El retorn al sagrat i les recerques espirituals que caracteritzen a la nostra època són fenòmens ambigus. Més que l’ateisme, avui se’ns planteja el desafiament de respondre adequadament a la set de Déu de molta gent, perquè no mirin d’apagar-la en respostes alienadores ni en un Jesucrist sense carn i sense compromís amb l’altre.” (fragments). En acabar la celebració Mn. Josep Escós, juntament amb en Ramon Porti, es van presentar com a consiliari diocesà i component de l’equip de Pastoral Obrera diocesà on hi ha també un representant a l’ Anoia, Xavier Badia d´ACO i un representant a Osona, Lluís Blasco, del Casal Claret. Bàsicament explicaren el document de presentació on s’exposen els objectius i explicaren un dels documents que ja havien enviat per correu electrònic, portant fitxes d’inscripció per a les persones que no ho haguessin rebut i volguessin enregistrar-se. Finalitzà la celebració esperant retrobar-nos properament.

Degut a la dràstica reducció d'ingressos que hem tingut darrerament, ens veiem obligats a demanarvos la vostra col.laboració en el finançament d'aquest Butlletí. Per tant, SI VOLEU CONTINUAR REBENT AQUEST BUTLLETÍ US DEMANEM EL VOSTRE DONATIU. Podeu fer un ingrés al compte de "La Caixa" núm.2100.0288.88.0200233989 (Delegació d'Apostolat Seglar). MOLTES GRÀCIES.


Butlletí moviments num. 31