Page 1

VIDA SOCIAL AGRUPACIÓ SOCIALISTA LOCAL DE VINALESA www.pspvpsoevinalesa.com

AL D A N BON I U O N Y AN Ç I L E F

. . . 2 1 20

Nº 26 DESEMBRE 2011


E D I T O R I A L

I

gual que en la vida de les persones en la vida de la col·lectivitat, de la societat, hi han coses, fets, actes, encontres, que any rere any arriben puntuals a la cita: les Falles, l’estiu, els aniversaris, les festes d’octubre, el nadal, els pressupostos per al següent any, les comeses electorals... En l’interior d’aquest número parlarem sobre els resultats de les eleccions estatals del passat 20 de novembre, el resultat general i el resultat a Vinalesa. Les persones tendim a enfatitzar el present i diluir una mica el passat en els filtres de la memòria. Vivim una època convulsa de crisi, (i considerem que no sols econòmica) però, si fem memòria, la història sempre ha estat així, èpoques de crisi que amb l’esforç i el treball de tothom, de les societats, dels col·lectius, de gent valenta que ha sabut fer front a les adversitats hem anat superant amb esforç.

Hem de ser conscients que també és feina nostra, de cadascú de nosaltres i que cal estar més que mai al costat de qui els ha tocat patir més en aquesta ocasió. Dit això, les crisis cada vegada són pitjors i més dramàtiques i va sent hora de que tots analitzem realment les vertaderes causes de tanta crisi i anem posant remeis en lloc de parxes! Perquè de no ser així estem condemnats a repetir-les amb tot el drama social que això suposa. Per això els nostres desitjos per al 2012 són molt predeibles: més salut, més justícia social, política i econòmica, més pau, més ética i harmonia en tots els aspectes, més solidaritat, més treball digne, drets socials amb lleis justes que eviten les desigualtats i les crisis, més avanç i progrés, més dignitat, i la força i el compromís de treballar per millorar tot el que ens envolta!

SUMARI: - ACTUALITAT. pàgines 3 - 4: Les eleccions estatals a Vinalesa - GRUP MUNICIPAL - pàgines 5 - 8: El transport públic a Vinalesa: la línia del 36 de l’EMT - ECONOMIA - pàgina 9: Qui són els mercats financers? - IDEOLOGIA - pàgina 10: Consciència de classe i cultura obrera II - ENXARXATS - pàgina 11: Pàgina del mes en internet: “Le Monde diplomatique” - CULTURA - pàgines 12 -14: Literatura, Música, Cinema i l’art de les vinyetes... - FOTOGRAFIES DEL NADAL DE 2010 - pàgines 15 - 32.


LES ELECCIONS ESTATALS DEL 20 DE NOVEMBRE...

E

n primer lloc, com no podia ser d’altra manera, agrair molt especialment en les circumstàncies actuals a totes aquelles veïnes i veïns que a pesar de tot han conf iat en el programa electoral del PSOE i en la capacitat i intencions de Rubalcaba. Estem convençuts que a tot arreu les crisis econòmiques condicionen totes les eleccions,tal com hem vist en els països europeus on s’han celebrat, i pensem que ha estat el motiu fonamental de la caiguda de vots del PSOE, més que victòria del PP, ja que respecte a 2008 hem perdut 4,3 milions de vots mentre que el PP de Rajoy sols n’ha guanyat 550.000 (i ha tret 458.000 vots menys dels que va treure el PSOE al 2008). És a dir molts votants del PSOE han decidit triar altres opcions diferents al PP o abstenir-se (en total ha hagut 1,3 milions de votants menys que en 2008). La crisi,amb les seues terribles conseqüències: el dramàtic nombre d’aturats i les mesures econòmiques i socials que va aplicar Jose Luis Rodríguez Zapatero seguint les directrius conservadora de la dreta europea, per a evitar que passara el mateix que a Grècia o Irlanda, són la causa fonamental. Cada vegada més gent és conscient de la realitat en que vivim, i una altre tret singular ha estat que molts electors han optat per expressar la seua indignació i malestar fent ús del vot nul i blanc (650.000 vots) i l’abstenció (9.710.775 persones), i això no devem passarho per alt. Considerem que la crisi s’haguera pogut afronta d’altra manera, tal i com s’apuntava inicialment, aprof itar el moment per a fer una refundació del sistema capitalista. Per altra part, a nivell nostre, volem felicitar a Compromís-Q, EUPV i UPyD per obtindre representació des de València a les Corts Generals, això enriqueix sens dubte la democràcia.

Respecte als resultats a Vinalesa: ELECCIONS ESTATALS 2011 PSOE PP EUPV-EV COMPROMÍS-Q UPyD UxV ERPV P.A.C.M.A. E-2000 CDL PCPE P. HUMANISTA ESCAÑOS BLANCO NULS BLANC ABSTENCIÓ TOTAL

MESA A 108 250 32 33 28 1 0 2 9 0 0 0 0 7 3 109 582

MESA B 113 228 35 26 26 0 0 0 1 0 0 0 2 9 7 100 547

(20-11-11)

MESA C GAFAUT 147 249 315 230 35 30 47 47 30 35 0 0 1 2 4 3 4 2 2 0 0 4 1 0 0 0 12 6 8 6 106 121 712 735

TOTAL 617 1023 132 153 119 1 3 9 16 2 4 1 2 34 24 436 2.576

Comparació punts percentuals

TOTAL % 23.95% 39.71% 5.12% 5.94% 4.62% 0.04% 0.12% 0.35% 0.62% 0.08% 0.16% 0.04% 0.08% 1.32% 0.93% 16.93%

2008 diferències 37.65% -13.70% 41.18% -1.46% 2.31% +2.81% 1.18% +4.76% 0.46% +4.16% 0.00% +0.04% 0.21% -0.09% 0.13% +0.22% 0.04% +0.58% 0.00% +0.08% 0.00% +0.16% 0.00% +0.04% 0.00% +0.08% 1.18% +0.14% 0.67% +0.26% 13.91% +3.02% 2.380

196

El nostre poble no ha estat immune a la situació general i s’ha produït similars dinàmiques a les que ja hem explicat. Com podem observar en les dades de percentatges (que 3


és la tècnica més realista de comparació) sembla que la caiguda de vot del PSOE ha anat a parar a Compromís-Q,, UPyD, EUPV i a l’abstenció, mentre que el PP malgrat uns resultats excel·lents no ha aconseguit millorar els seus resultats de l’any 2008 tenint en compte l’increment del cens electoral. Desitgem que Mariano Rajoy gestione en benefici de la majoria dels ciutadans i no d’uns pocs solament, que no seguisca el model de les retallades que està duent f ins ara i ací, al País Valencià, ho vivim de primera mà. No compartim ni molt menys la visió econòmica i f ilosòf ica de la dreta que proclama que per evitar l’atur cal que les empreses siguen les que manen, marquen les lleis i tinguen tots els privilegis perquè així crearan llocs de treball. Nosaltres creiem fermament que es tracta d’una cosa més simple i justa: una millor distribució de la riquesa que es genera amb el treball i una major intervenció i regulació del sector públic en l’economia per evitar les injustícies que provoca el monopoli del mercat de treball. I especialment a nivell europeu! Si, les eleccions europees que sembla que a ningú importen a l’hora de votar i que realment és on es marquen les regles de joc de moltes coses que ens afecten directament. Nosaltres seguirem treballant en l’àmbit que ens pertoca, en les idees i en els fets, per a aconseguir una Vinalesa millor, i per tant una societat millor.

4


GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

LA SITUACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC A VINALESA

U

n dia després de les eleccions generals els veïns i veines de Vinalesa es trobem amb una notícia molt preocupant: l’Ajuntament de València diu que determinats pobles veïns a València on arriba l’EMT –entre ells Vinalesa- poden perdre el servei d’autobús ja que els municipis no paguen. Evidentment és un titular alarmant, comentat pel propi Regidor de València responsable de l’EMT a la ràdio. Després d’escoltar-lo, es deduïx que l’EMT perd molts diners per culpa de donar servei a pobles que no li pertoquen i que estos caldria que pagaren per a evitar este dèficit. I, no sabem què fan els altres pobles, però com ja s’ha dit en altres ocasions i que cal recordar ara és que l’Ajuntament de Vinalesa i per tant els veïns i veïnes, paga 11.000 euros anuals a l’EMT per la prestació d’este servei. I a banda, els usuaris paguen, com no pot set d’altra manera, el seu bitllet corresponent. Els que tenim un poc de memòria sabem els greus problemes que ha tingut el poble de Vinalesa per a poder tindre un servei públic bàsic. I també sabem que és un tema que és molt fàcil d’utilitzar per a treure rendiment partidista. El PSPV- PSOE de Vinalesa sempre que ha tingut responsabilitats de govern a l’Ajuntament ha lluitat i treballat al màxim pel trasport públic del nostre poble, encara que la responsabilitat és de la Generalitat Valenciana. Quan ja s’ha disposat d’un servei bàsic , l’equip de govern ha fet les gestions pertinents per millorar el servei de l’EMT. Sols fa falta tindre un poc de memòria o tirar d’hemeroteca. A l’Es fa saber… de febrer de 2005 l’Ajuntament publicava un article que donava compte de totes les gestions que s’havien dut a terme al respecte. Al desembre de 2003 l'alcalde de Vinalesa, en representació de la Mancomunitat del Carraixet, va plantejar al Regidor Delegat de Transports de l'Ajuntament de València D. Alfonso Novo i al Gerent de l'EMT la possibilitat d'augmentar el nombre de viatges de la línia 36, així com la possibilitat que l'autobús tinguera parada dins del municipi de Bonrepòs i Mirambell, i que la línia es fera extensiva fins a Alfara del Patriarca, concretament fins a la rotonda del Seminari, per a donar la possibilitat als viatgers perquè pogueren fer transbord a la línia del METRO i per afavorir al mateix temps el transport dels estudiants a la Universitat CEU Sant Pablo i una millor connexió entre pobles veïns. Amb este plantejament, al febrer del 2004, els Alcaldes d'Alfara del Patriarca, de Vinalesa i l'Alcaldessa de Bonrepòs, es van reunir amb el Director General de Transports de la Generalitat Valenciana D. Vicente Domine qui va comunicar que des de la Conselleria no podien compartir este plantejament ja que estaven treballant en un projecte que consistia a connectar mitjançant un autobús la línia del Metro de Moncada amb la línia de Metro d'Almàssera o

5


Alboraia passant per Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, este projecte estaria avançat i concretat per al mes de maig del 2004, moment en què s'exposaria als representants polítics. En el mes de setembre del 2004 l'Alcalde de Vinalesa, en representació de la Mancomunitat del Carraixet, va sol•licitar de nou entrevista amb el Director General de Transports a causa del temps transcorregut sense haver sigut convocats després de la reunió de març, i es va tornar a insistir en els mesos d'octubre, novembre, desembre del 2004 i gener del 2005. Després per iniciativa veïnal, es varen arreplegar firmes en distints establiments dels pobles de la Mancomunitat amb propostes molt semblants a les plantejades als organismes competents, les mateixes que foren presentades a l'Ajuntament de València responsable de l'EMT i avalades pel Regidor d'Esquerra Unida Antonio Montalbán, qui a mes a mes és Conseller de l'empresa. Finalment en l’Es fa saber... d’octubre de 2005, s’informa del nou servei de transport: l’autobús groc. Després de diverses reunions, tant amb el Director General de Transports de la Generalitat Valenciana, com amb el Gerent de l'Entitat Pública de Transport Metropolità de València (eTM) s’ inicia la posada en marxa, de forma provisional per un any prorrogable, d'un servei de transport transversal que connecta les línies 1 i 3 de Metrovalencia des de l'estació de Moncada-Seminario a l'estació de Meliana. El transport d'enllaç es realitza mitjançant un autobús amb una freqüència de pas per Vinalesa, estimada per l'eTM, de 30 minuts per a cada direcció, freqüència que seria revisada i ajustada una vegada es comprovara el funcionament del servei. De tots és conegut les contínues reduccions horàries per part de l’empresa i l’equip de govern ha continuat treballant per tal que este realitzara un servei com s’havia previst a l’inici i que l’empresa havia signat amb la Conselleria de Transports. Nosaltres ara ens preguntem què queda de les promeses electorals del PPCV per a aconseguir una gran xarxa de transport públic per als municipis de l’àrea metropolitana? Tan sols l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de l'ajuntament de Valencia, a través d'un conveni en l'ajuntament de Vinalesa, que hui està en qüestió, i pendent de ser reneociat a l'alça, presta un servei bàsic del qui es responsable l'ineficaç desgovern del PPCV de la Generalitat Valenciana. Els qui s'omplin la boca de demanar el tren d'alta velocitat (AVE) no són capaços de cumplir les seues obligacions en els seus municipis a 8 km. de València. I el Grup Municipal Socialista continuarà treballant, com sempre ho ha fet, per millorar en este cas el servei de transport públic de Vinalesa. I esperem que tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament defensen els interessos de Vinalesa per damunt de les sigles partidistes. L’interès general així ho requerix.


QUI SÓN ELS FAMOSOS MERCATS FINANCERS?

E

n la edició passada parlàvem dels mercats financers i del seu paper destructiu en la crisi econòmica mundial. Si be ho recordeu ja en la edició del mes d’abril fèiem esment de que si els estats prenien mesures keynesianes (és a dir polítiques per incentivar l’ocupació, el consum i l’activitat econòmica mitjançant despesa pública per reactivar la economia i que tot funcione, si hi ha consum les empreses produeixen, venen, creen ocupació, augmenten els salaris i per tant la gent compra, cal més producció i afavoreix la roda) els mercats financers els massacrarien. I així ha estat. El que possiblement no sapigueu és que o qui són els famosos mercats financers, per això anem a intentar posar una mica de llum al respecte. En paraules de l’economista Juan Torres López:

“¿Quienes son los mercados que atacan a la economía española? Lógicamente, los mercados no son criaturas reales que tengan cuerpo y alma, sentimientos, voz y voluntad. De ninguna manera. Los “mercados” son en realidad los propietarios de los grandes capitales que operan en ellos: los grandes banqueros y los directivos de los bancos, los grandes inversores, los titulares de los gigantescos fondos de inversión, de pensiones, las grandes multinacionales... Son, por tanto, personas normales concretas, ciudadanos como los demás pero que tienen muchísimo dinero y, por tanto, muchísimo poder. Privilegiados que dominan a los gobiernos y que se superponen a cualquiera de las decisiones que los órganos o instituciones representativos puedan adoptar, y también los que tienen influencia sobre los organismos internacionales. No creo que sea necesario que dé nombres, cualquier persona bien informada sabe con quiénes se han reunido los presidentes de los gobiernos, quiénes van a Davos, los que forman parte de la Trilateral o del Club Bilderberg, los empresarios multimillonarios... A esos me refiero. Son los que controlan no solo sus propios e inmensos recursos financieros sino también el ahorro, en nuestro caso, de los españoles, con el cual atacan a la economía española. Usan nuestro dinero para empobrecernos. Esos son “los mercados” a quienes los medios de comunicación nunca ponen nombre ni cara. ¿Por qué les preocupa ahora la situación de la economía española? Todos ellos han ganado miles de millones en los últimos años cuando lograron implantar en España, o en otros países, un modelo productivo especulativo gracias a las leyes que fueron aplicando los sucesivos gobiernos. Y, a escala global, difundiendo por todo el planeta e invirtiendo y especulando con activos financieros arriesgadísimos y gracias a la complicidad de las autoridades económicas. Hasta que todo saltó por los aires porque ese modo de ganar dinero es materialmente insostenible. Todos conocemos la historia, sus engaños y fraudes, su extraordinaria irresponsabilidad, su avaricia ilimitada... y lo que después ha sucedido, el colapso financiero y la práctica paralización de la economía mundial porque ésta no puede funcionar sin financiación. Cuando todo estalló, los bancos que habían provocado el desastre y que antes pedían a los gobiernos que se abstuvieran de intervenir en sus negocios, enseguida les pidieron protección y que pusieran sobre la mesa cientos de miles de millones para salvar sus cuentas. Fue tanto el desastre que habían provocado que se hizo necesaria una intervención gigantesca de los gobiernos, que tuvieron que endeudarse hasta las cejas para evitar el colapso global de las economías y la quiebra generalizada del sistema financiero y bancario. Y así, y con avales o préstamos al 1% o incluso a menor interés los bancos centrales han puesto a disposición de la banca mundial cientos de miles de millones de euros para que saliera a flote y reactivara el flujo de crédito a la economía (por cierto, cometiéndose de ese modo, cuando al mismo tiempo negaban unos pocos miles para luchar contra el hambre, uno de los crímenes más horrorosos de la historia humana). Pero en lugar de eso, en lugar de dedicar ese dinero a financiar de nuevo la actividad económica, los bancos se han dedicado a sanear sus balances, bien colocando el mismo dinero que los bancos centrales les daban en depósitos mejor retribuidos allí mismo, o suscribiendo al 3, 4 o 5% la deuda que tenían que emitir los gobiernos para hacer frente a la situación que ellos habían creado, o invirtiendo en nuevas burbujas en los mercados del oro, de las materias primas o del petróleo. Así se ha creado un nuevo y extraordinario negocio para la banca y los especuladores financieros: comprar la deuda que los gobiernos han tenido que emitir para tratar de hacer frente al desaguisado que la propia banca y los especuladores financieros han provocado. Por eso, lo que ahora les preocupa es, sobre todo, que los estados estén en condiciones de hacer frente a esa deuda. Y por eso les quieren imponer condiciones draconianas para que sus recursos se dirijan prioritaria e inexcusablemente a pagarla. Lo mismo que hicieron con los países del tercer mundo en los años ochenta.”

Per tant, els famosos mercats financers tan sols són un determinat grup de persones i grups d’interessos que han “aconseguit” quantitats immenses de diner (i per tant poder) i pensen que si aquest està parat perden, per tant han d’estar constantment guanyant-ne més com siga i a costa de qui siga. Això en medicina té un nom molt senzill: càncer! Un càncer social de cèl·lules malignes que creixen sense parar destruint les cèl·lules bones! http://www.monde-diplomatique.es/?url=editorial/0000856412872168186811102294251000/editorial/?articulo=1f197f01-9a45-445181b0-4ffe3a916e07 (no us perdau aquest interessant article al respecte)

7


CONSCIÈNCIA DE CLASSE I CULTURA OBRERA II una important quantitat de “mano de obra” per garantir que els salaris no es disparen.

CULTURA OBRERA Amb la Revolució Industrial es va consolidar el sistema socio-econòmic de la burguesia, inspirat en la filosofia de la competitivitat, de la competència a tots els nivells. (“Caiga qui caiga”).

2.- Quan apareix la crisi, per tal de salvar el sistema, pregonen la flexibilitat laboral. Esta paraula mereix un pensament gramatical: La GRAMÀTICA és molt important, també en la cultura obrera, per explicar, per aclarir, el significat de les paraules, FLEXIBILITAT, en la intenció dels que la proposen és sinònim de pèrdua de drets del treball, de manera que al donar entrada a la FLEXIBILITA (legal) es permet tractar al treballador com una cosa, com una mercaderia, de manera que quan convé al sistema passa a la “reserva”, i cada treballador en la reserva, en la relació dels aturats, és un fre per a l’augment salarial.

El sistema Liberal està consolidat des de fa més de 160 anys i en eixe temps ha tingut moltes i diverses crisis econòmiques, fins ara la més important i molt coneguda la de l’any 1929. (al respecte podeu llegir el llibre de John Kenneth Galbraith “Breve historia de la euforia financiera publicat per Ariel Sociedad Economica).

Des dels primers moments, el sistema liberal ha tingut l’enfrontament dels col·lectius obrers, motivat per l’explotació a la que han estat sotmesos, i d’eixa manera es va produir el fenomen social de la consciència de classe explotada, i contra l’explotació, es va produir la lluita obrera, que és la “lluita de classes”.

D’eixa manera es camufla la realitat. Així funciona la hipocresia del sistema. Continuarà ...

Al present 2011, i des de l’any 2007, estem en mig d’una altra crisi econòmica de grans proporcions, d’extensió mundial, la qual al nostre país ha deixat sense lloc de treball a més de quatre milions d’assalariats. Davant d’un assumpte tan greu, tal com és esta crisi, des d’esta modesta fulla, “VIDA SOCIAL”, amb plena llibertat tractarem este assumpte. Els caps pensants del sistema capitalista, que és un sistema que envolta tots els aspectes de la vida de les persones, apliquen diverses respostes, segons la situació del moment. Així: 1,- En moments d’eufòria econòmica, per a que el sistema rendisca al màxim, pregonen l’objectiu del “Pleno Empleo”, però reservant

Vinyeta d’Allan Mc Donald

8


pàgina del mes en internet:

http://www.monde-diplomatique.es/

Le Monde Diplomatique és una publicació mensual francesa que ofereix anàlisis i opinions documentades sobre política, cultura i actualitat mundial. Fundada en maig de 1954 per Hubert Beuve-Méry. Els seus articles són extensos, signats per experts i defenent opinions ben definides, particularment, la revista sosté una visió crítica sobre els efectes de la globalització sobre el món i els seus habitants. L’edició francesa original té una tirada d’uns 350.000 exemplars. 38 edicions en 26 altres llengües fan una tirada total de 2,2 milions en tot el món (més 33 edicions electròniques). Els lectors de Le Monde diplomatique posseeixen el 49% de la companyia mitjançant l’associació Los Amigos de Le Monde diplomatique. L’altre 51% és propietat del diari Le Monde. La publicació manté la seua independència limitant els seus ingressos per publicitat i mitjançant la "minoria de bloqueig" atribuïda al capital que està en mans dels seus lectors. Un editorial escrit en 1997 per Ignacio Ramonet, director de redacció des de 1999, va donar preu a la creació de la ONG ATTAC, la tasca de la qual es va dedicar originalment a la defensa de la taxa Tobin. En l’actualitat es dedica a la defensa d’una gran varietat de causes de l’esquerra política. Diversos estats tenen edicions pròpies, amb articles sobre temes locals, o continentals, i amb una selecció d’articles de l’edició francesa. En total, les edicions en castellà sumen una tirada mensual de 124.000 exemplars: • Argentina. Edició Cono Sur, inclou a Paraguai i Uruguai. 30.000 exemplars. • Bolívia. Suplement d’una revista, 5.000 exemplars. • Xile. 10.000 exemplars. • Colòmbia. Suplement d’una revista, 10.000 exemplars. • Puerto Rico. Suplement d’una revista, 20.000 exemplars. • España. 25.000 exemplars. • Mèxic. Suplement d’una revista, La Jornada. 14.000 exemplars. • Perú. Suplement d’una revista, Caretas. 5.000 exemplars. • Veneçuela. 5.000 exemplars Font: wikipedia

9


parlem de cultura “Patas Arriba. La escuela del mundo al revés” d’Eduardo Galeano és un llibre imprescindible que hauria d’estar material escolar de treball. Nascut a Montevideo l’Uruguai, barreja narració i assaig, poesia o crònica, usa l’ironia magistralment per obrir els ulls al món tal com és i no com el veiem, explica sempre els altres punts de vista, els dels que no tenen veu, els dels pobres, els dels perdedors. Revela cruament la hipocresia del món actual, les escletxes del sistema, et fa intuir tot allò que la televisió o els mitjans de comunicació mai et conten (sempre amaguen). Un llibre imprescindible per a qui no te por de descobrir realment com és l’altra cara del món en que vivim. No promet felicitat, sols una altra versió de la realitat, la felicitat que comporta anar descobrint part de veritat sempre és dolorosa...

LLIBRE

S

MUSICA

Paco Muñoz, o siga Francesc Muñoz i Martínez, o mossèn grenya (València, 1939) és un cantant i escriptor valencià: de vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opinió de Joan Fuster. L'any 1975 començà a actuar en les associacions veïnals de València, on tocava cançons d'Aute, Llach o Serrat acompanyat d'una guitarra; la seua presentació oficial tingué lloc al Teatre Micalet el 4 de novembre de 1976. Després des de 1984 vingué una etapa dedicada als xiquets. Es va retirar dels escenaris en 2008, quasi amb 70 anys. Paco Muñoz ha estat, és i serà un referent inqüestionable de la música en valencià, una persona amb un cor tan immens com ell mateix!

CINE

MA

pel·lícula: “El viento que agita la cebada” -The wind that shakes the barleyDirector: Ken Loach any: 2006 - Palma d’Or Festival de Cannes-

“The wind that shakes the barley” és el famós poema de Joyce que evoca aquesta història sobre la Irlanda del segle XX. Ara que per fi també a Euskadi s’han adonat que la violència sols comporta més violència i que aquesta no és la manera al segle XXI de defensar cap causa, pensem que pot resultar interessant veure i debatre detingudament aquesta pel·lícula de Ken Loach, un director caracteritzat per les seues obres de temàtica social. Obres com: “”Lloviendo piedras” sobre la passada crisi econòmica, “En un mundo libre” sobre l’explotació dels emigrants o “La canción de Carla” sobre la revolució sandinista a Nicaragua. Sempre amb un punt de vista diferent, Loach deixa que siga l’espectador qui jutge i valore els personatges i les actuacions, retrata magistralment la xiconina història que determina la vida de les persones, la que no apareix mai als llibres d’Història que escriuen sempre els que guanyen... 10


V

et iny

es

Allan McDonald va naixer en Tegucigalpa (Hondures) en 1973. Va publicar la primera caricatura als 9 anys i es va professionalitzar als 13 en Diario La Prensa. Ha guanyat més de 30 premis d’humor, entre ells dos UNICEF de l’ONU i dos premis Nacional de Caricatura. La seua obra es publica en 250 periòdics d’EUA i d’Europa. I té exposicions permanents en la Universidad de Alcalá de Henares i en el Museo del Humor de Boca Ratón (Miami). Allan McDonald és un dels dibuixants més audaços d’Amèrica. La seua obra colpeix les consciències i la moral dels temps actuals.

http://www.allanmcdonaldcom/

“D’aquells que diu que seran c


uen que els diners poden fer-ho tot, s’ha de sospitar amb fonament capaços de fer qualsevol cosa per diners” Benjamin Franklin

Agrupació Local de Vinalesa del PSPV/PSOE. Plaça de Gafaüt, 13 e-mail: vinalesa@pspv-psoe.net


FOTOS DEL NADAL DE 2010


Vida Social Desembre 2011  

Bon Nadal. Vida social desembre 2011

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you