Issuu on Google+


Taller Web 2.0

1. Què és la Web 2.0? ....................................................................... 1 2. Eines ofimàtiques a la xarxa .......................................................... 4 3 Les xarxes socials.......................................................................... 6 4. Blocs .............................................................................................. 7 5. RSS................................................................................................ 8 6. Marcadors socials (Social Bookmarkings) ................................... 11 7. Wikis............................................................................................. 14


Taller web 2.0

1. Què és la web 2.0? A la Wikipedia1 podem llegir que el terme Web 2.0 apareix l’any 2004 per referir-se a una manera diferent d’entendre Internet resultat de l’evolució que la xarxa ha tingut al llarg dels anys. Durant els anys 90 a Internet abundaven els espais web estàtics i poc interactius, amb predomini de les eines de comerç electrònic. A partir de l’any 2004 es percep una nova tendència en la construcció i disseny dels llocs web amb eines que promouen la comunicació i la col·laboració entre els navegants. Tim O’Reilly va ser l’autor del concepte Web 2.0. Al lloc web de la companyia de la qual és president, O’Reilly Media, podem trobar un article datat el 30 de setembre de 2005 amb el títol What is web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software, en el qual Tim O’Reilly explica què significa el concepte2. En el llibre Planeta Web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food de Cristóbal Cobo Romaní i Hugo Pardo Kuklinski3 etableixen de manera prou clara els set principis que constitueixen la Web 2.0 que van ser enunciats per O’Reilly.

 La World Wide Web com a plataforma La indústria del programari es basava quasi de manera exclusiva en un model de negoci de paquets propietaris i venda de productes que es van quedant obsolets a mida que van apareixent noves versions del mateix producte. Aquest és l’esquema del negoci de Microsoft, Adobe o Apple, per exemple. Perquè els usuaris puguin utilitzar aquestes aplicacions de manera legal, han de comprar els drets d’ús i actualitzar el programari cada cert temps amb els costos consegüents. Aquest model de negoci persisteix i probablement continuarà durant molt de temps, però conviu amb les aplicacions Web 2.0, per a benefici dels consumidors. Les noves empreses ofereixen programari gratuït, emprant la web com a “plataforma”. Així les eines i els seus continguts existeixen en la pròpia web i no en l’ordinador de l’usuari. D’altra banda, el model negoci de la Web 1.0 es limitava a ser un espai de publicació de continguts corporatius i de serveis, sense participació oberta dels navegants. En la Web 1.0 els usuaris eren rellevants pel fet de ser consumidors. En la web 2.0 els servidors s’utilitzen com a magatzems de continguts i recursos que són sempre accessibles als usuaris. Exemples d’això són la Wi4 5 kipedia i YouTube . Aquests dos llocs web s’inspiren en la idea que el producte millora amb l’ús i amb el creixement d’una comunitat que no para de penjar continguts.

 Aprofitar la intel·ligència col·lectiva 1

http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0. La Wikipedia és una enciclopèdia lliure les entrades de la qual estan redactades pels internautes. 2 Podreu llegir l’article complet, en anglès, en l’adreça següent: http://oreilly.com/pub/a/oreilly/tim/news/2005/09/30/what-is-web-20.html 3 Cobo Romaní, Cristóbal; Pardo Kuklinski, Hugo. 2007. Planeta Web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Grup de Recerca d'Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Flacso México. Barcelona / México DF. Podeu descarregar aquesta obra, en castellà, en l’adreça següent: http://planetaweb2.net 4 http://www.wikipedia.org 5 http://www.youtube.com

Espai Multimèdia

1


Taller web 2.0

En l’entorn Web 2.0 els usuaris actuen com volen: de manera tradicional i passiva, navegant pels continguts, o de manera activa, creant i aportant els seus continguts. O’Reilly cita la Wikipedia com a “una experiència radical de confiança” on qualsevol usuari pot aportar la definició d’un terme i qualsevol altre pot corregir-lo. L’usuari s’ha transformat de simple consumidor a desenvolupador de manera productiva per a la plataforma. La Wikipedia és un dels productes més representatius dels valors de la Web 2.0.

 La gestió de la base de dades com a competència bàsica En les aplicacions Web 2.0 allò que és valuós són les dades, ja que en molts casos el programari és un recurs obert o d’implementació senzilla. L’exemple 1 que ens ofereix Oreilly és Amazon que amb la mateixa base de dades que van tenir altres llibreries virtuals va seguir una política d’enriquiment d’informació, sovint generada pels propis usuaris.

 La fi del cicle de les actualitzacions de versions del programari La Web 2.0 trenca amb el model de programari tancat amb drets d’utilització i sota el principi de l’obsolescència planificada, per passar a l’ús del programari com a servei gratuït, funcionant en la pròpia Web i en combinació amb les dades i en permanent actutalització. Això representa un canvi en el model de negoci i un dels principals avantatges que l’usuari pot extreure d’aquesta transformació.

 Models de programació lleugera. Cerca de la simplicitat Els models de programació lleugera posen l’èmfasi en la reducció de la complexitat, on “menys és més”, evitant les especificacions i funcions excessives habituals en el programari; per exemple, quantes funcions utilitzem realment del programa Micrsoft Word? Realment són necessàries per a un usuari mitjà?

 El programari no limitat a un únic dispositiu La utilització dels productes de la Web 2.0 no es limita als ordinadors. Així, per exemple, els telèfons mòbils de tercera generació també els utilitzen. D’altra banda, la sindicació, que consisteix en l’etiquetat de continguts web per a la seva distribució automàtica a través de diverses plataformes, evita haver de navegar pels llocs originals, facilitant la tasca de lectura dels continguts prèviament seleccionats per l’usuari.

 Experiències enriquidores per a l’usuari Les interfícies de les aplicacions de la Web 2.0 solen ser usables i senzilles per tal de generar experiències d’usuari agradables. Així, per exemple, els 2 blocs s’han convertit en eines molt utilitzades ja que són fàcils d’utilitzar, són sovint gratuïts i són interactius.

Tasca Aneu a Google (www.google.com) i plantegeu com a cerca “Web 2.0” Observeu la quantitat enorme de resultats que obteniu.

1

http://www.amazon.com Un bloc és una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos. 2

Espai Multimèdia

2


Taller web 2.0

Exploreu algunes de les pàgines web trobades. Podríeu fer la vostra pròpia definició del que és la Web 2.0 a partir del que heu trobat?

L’objectiu d’aquest taller és donar a conèixer algunes de les eines que han donat vida a la Web 2.0.

Espai Multimèdia

3


Taller web 2.0

2. Eines ofimàtiques a la xarxa Podem gaudir de la possibilitat de disposar de paquets ofimàtics en línia que ens donin llibertat per treballar des de qualsevol ordinador que tingui connexió a Internet i un navegador, com ara Internet Explorer o Firefox. No cal que al nostre ordinador tinguem instal·lats programes processadors de textos (Microsoft Word o OpenOffice Writer, per exemple) o gestors de fulls de càlcul (Microsoft Excel o OpenOffice Calc, per exemple) o un programa de presentacions multimèdia (Microsoft Powerpoint o OpenOffice Impress, per exemple). Hi ha pàgines web en les quals es poden utilitzar aquestes eines i que, a més, permeten emmagatzemar els documents generats en un espai que aquestes aplicaciones reserven als navegants, de manera molt semblant al sistema de funcionament del correu web. És a dir, el nostre escriptori està a Internet i tindrem accés als nostres documents des de qualsevol ordinador amb connexió a la xarxa, afavorint d’aquesta manera la nostra mobilitat. A més aquestes aplicacions ens permeten treballar en equip sobre un mateix document: els membres del grup entren al lloc web que conté el document i hi accedeixen amb permís previ de l’autor. L’avantatge és clar, però no cal perdre de vista que per poder accedir a aquests serveis cal registrar-se i proporcionar una sèrie de dades; a més la informació generada es desa als servidors de l’empresa propietària, per la qual cosa cal confiar que aquestes tindran polítiques de seguretat i privadesa acurades.

Principals serveis És l’aplicació més coneguda d’entre els escriptoris virtuals. Google Docs http://docs.google.com

Es pot treballar amb arxius de text, fulls de càlcul i presentacions. La privadesa dels documents està molt cuidada amb sofisticats sistemes de seguretat. Per a molts la millor alternativa a Google.

Zoho http://www.zoho.com

Implementa les mateixes eines que Google Docs, però a més ha desenvolupat eines per tal que els usuaris de xarxes socials, com ara Facebook, puguin compartir documents.

Google Docs Per tenir accés a les funcionalitats de Google Docs, cal obrir un compte a partir del correu electrònic de Gmail (http://mail.gmail.com).

La utilització de Google Docs ens demana tenir un coneixement bàsic de la utilització de les eines ofimàtiques de tractament de textos, full de càlcul i presentacions multimèdia. Amb Google Docs podem crear fitxers utilitzant les

Espai Multimèdia

4


Taller web 2.0

eines d’edició de Google Docs o bé penjar arxius creats en el nostre disc local. Google Docs permet que es pugui invitar altres usuaris per tal que puguin editar i veure els nostres documents, així com publicar documents per tal que siguin accessibles a tothom via web. La gestió dels documents es realitza des d’una pàgina que ens dóna accés mitjançant enllaços a totes les funcions disponibles. Accés a les eines de creació (document de text, full de càlcul, presentació)

Documents emmagatzemats al servidor de Google Docs

Accés a l’aplicatiu per a compartir documents

Tasca Entra a http://docs.google.com Explora el lloc web per descobrir les possibilitats que ens ofereix aquesta aplicació. Si tens un compte amb Gmail entra i edita un text o un full de càlcul. Si encara no tens compte amb Gmail, podries obrir un per començar a treballar amb aquestes eines i amb d'altres de la Web 2.0 Entra a http://www.zoho.com Explora el lloc web i compara els recursos que ofereix amb els de Google Docs.

3. Les xarxes socials Espai Multimèdia

5


Taller web 2.0

Les xarxes socials, també anomenades comunitats virtuals, es basen en la teoria dels sis graus. Sis graus de separació és la teoria que qualsevol a la Terra pot estar connectat amb qualsevol altra persona del planeta mitjançant una cadena de coneguts que no té més de quatre intermediaris. La teoria fou proposada el 1929 per l’escriptor hongarès Frigues Karinthy en una història curta anomenada Chains. El concepte està basat en la idea que el nombre de coneguts creix exponencialment amb el nombre d’enllaços de la cadena, i que només cal un petit nombre d’enllaços perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera1.

Des que el 2003 van aparèixer les primeres grans comunitats virtuals, com ara Friendster (http://www.friendster.com/) o MySpace (www.myspace.com), el fenòmen no ha parat de créixer i en l’actualitat són molts els llocs web d’aquest tipus: Tasca Entra a http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_social_networking_websites

En aquesta adreça trobaràs una llista de xarxes socials amb comentaris i indicació del nombre de persones que hi participen. Entra després a MySpace (www.myspace.com) o a Facebook (www.facebook.com) per conèixer com funcionen aquestes xarxes.

1

http://es.wikipedia.org/wiki/Red_social, consulta realitzada el 17 d’octubre de 2008

Espai Multimèdia

6


Taller web 2.0

4. Els blocs Un bloc (en anglès weblog, en castellà blog o bitácora) és una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos. Hi ha blocs de tipus personal, periodístics, empresarials, tecnològics, educatius... L’autor, propietari del bloc, publica un article (en anglès post) i els lectors poden escriure els seus comentaris de tal manera que s’estableix un intercanvi d’opinions. Tasca Entra a http://blogsearch.google.es. És l’eina de cerca de blocs que incorpora Google. Fes una cerca per trobar blocs de la temàtica que més t’interessi (viatges, literatura, gastronomia, cinema...). Si trobes algun article interessant, pots fer-hi algun comentari. Per crear un bloc calen dos components: un programari de gestió de continguts i un servidor connectat a Internet per instal·lar-lo. Els sistemes de blocs més clàssics faciliten la tasca proporcionant ambdues coses alhora i de manera gratuïta, la qual cosa ha facilitat l’extensió del fenomen. Així, llocs com ara Blogger (www.blogger.com), La Coctelera (http://www.lacoctelera.com), Wordpress (http://wordpress.com), Bloc.cat (http:// www.bloc.cat)... ens donen l’oportunitat de crear el nostre propi bloc d’una manera molt senzilla i gratuïtament. Tasca Entra a http://www.blogger.com Navega la pàgina i descobreix com es pot construir un bloc. Per poder crear-lo cal tenir un compte amb Google (Gmail). Si ja tens aquest compte pots començar a crear el teu bloc: 1. Assigna un nom al teu bloc, pot ser una paraula o una frase. 2. Després hauràs d’escriure la paraula per a la URL. Així els navegants podran entrar directament al bloc des de la barra d’adreça del seu navegador (de l'estil: http://bibloc2009.blogspot.com). 3. Escull una plantilla per decidir quina és l’aparença que vols que tingui el bloc. 4. Un cop fet això ja podràs introduir el primer article. Escull un títol per al teu article i a continuació escriu el text. Amb una barra d’eines de format podran canviar aspectes relacionats amb el seu format. 5. Etiqueta amb paraules clau del teu article. D’aquesta manera serà més fàcil organitzar els articles i localitzar-los.

Espai Multimèdia

7


Taller web 2.0

5. RSS RSS és l’acrònim de Rich Site Summary, RDF Site Summary o Really Simple Syndication. Es tracta d’un format especial d’arxiu de la família XML1 desenvolupat específicament per a la redifusió de continguts de llocs de notícies i de blocs.

Per a què serveix? Imaginem la situació següent: cada dia consultem una sèrie de blocs que ens interessen per saber si els autors han introduït nous articles o si els navegants han introduït nous comentaris. Tenim dues maneres de fer-ho: 1. anem a cadascuna de les adreces web que ens interessen i comprovem, una per una, si hi ha hagut novetats, o bé 2. consultem un únic lloc web: un lector. Aquests llocs web permeten emmagatzemar les adreces dels llocs web que ens interessen per consultar les novetats que s’hi han produït. La primera manera és la tradicional. La segona es correspon amb un aplicatiu de la web 2.0: l'RSS. El navegant se subscriu als llocs web que li interessen i troba les adreces en un mateix espai web: ha guanyat en rapidesa i comoditat de consulta. Si en una pàgina web trobem aquest logo, habitualment de color taronja, sabrem que és possible la subscripció al lloc web. Per recopilar totes les nostres subscripcions en un únic lloc web. I ho farem en dues passes: 1. Obrirem un compte en un “lector”. 2. Farem clic en la icona de subscripció per portar l'enllaç al "lector". Adreces web de “lectors” http://www.google.com/reader

http://bloglines.com http://newsgator.com http://my.yahoo.com

1

L’XML és un llenguatge estàndard que permet de crear formats d'informació i de compartir dades entre ordinadors, utilitzat generalment en la programació de pàgines web. La sigla prové de l'anglès extensible markup language (llenguatge d'etiquetatge extensible). (http://www.termcat.cat)

Espai Multimèdia

8


Taller web 2.0

Google Reader El lloc web http://www.google.com/reader ens permet fer aquesta recopilació de llocs web als quals volem estar subscrits. Per poder utilitzar-lo hem de tenir un compte de Google (Gmail). Un cop a dins podrem gestionar les nostres subscripcions: Llista amb els nostres llocs preferits

Articles del lloc que tenim seleccionat

Perquè els nostres llocs preferits apareguin a la llista, caldrà que realitzem una connexió entre el nostre “lector” i aquests llocs. Establir aquestes connexions és el que s’anomena subscriu-re’s o sindicar-se. La majoria de blocs i llocs de notícies ofereixen aquesta possibilitat. La icona de color taronja que presentàvem a la pàgina anterior, o qualsevol altre enllaç ens indicarà si això és possible. Un cop trobades aquestes icones, fem clic a sobre i la pàgina que apareixerà ens indicarà tot el que ens cal per afegir-la al nostre “lector”. Poden ser dos tipus de pàgines:

Les icones que apareixen a la dreta de la pàgina permeten afegir les pàgines al “lector” amb el qual tenim el compte obert, fent-hi clic a sobre de la que correspongui.

Espai Multimèdia

9


Taller web 2.0

Adreça URL (copiar, Ctrl+C)

L’altre tipus de pàgina que ens podem trobar és amb codi. En aquest cas cal que copiem l’adreça URL de la pàgina i l’enganxem en l’espai que ens indica el nostre “lector”: Adreça URL (enganchar, Ctrl+V)

Tasca Entra a http://www.google.com/reader Navega la pàgina i descobreix què ofereix aquest servei. Si no el tens, crea un compte amb Gmail, per entrar al “lector”. Navega per Internet per localitzar llocs web que permetin la subscripció. Subscriu-te i comprova com funciona el teu “Reader”.

Espai Multimèdia

10


Taller web 2.0

6. Marcadors socials (Social Bookmarking) Els marcadors socials (en anglès social bookmarking) són serveis web que faciliten la gestió personal o comunitària de la informació. Aquests serveis, permeten als navegants classificar, compartir, valorar o comentar continguts de la xarxa. Navegant per Internet trobem pàgines que ens resulten interessants per motius diversos. Quan això passa tenim una eina en els nostres navegadors: la llista d’adreces d’interès (en espanyol Favoritos, en anglès bookmarks) que ens permet desar les adreces d’aquestes pàgines en la memòria del nostre ordinador per accedir quan ens interessa. Aquestes adreces estaran lligades a l’ordinador on les hem desades. Hi ha una altra manera de desar aquestes adreces que no usa el navegador, sinó un lloc web específic per desar-los. Llocs web per a la gestió social de les adreces d’interès: Del.icio.us http://delicious.com Servei de gestió d’adreces en web que permet desar marcadors, categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge i compartir-los. Mi Yahoo http://es.my.yahoo.com Servei de pàgina d'inici personalitzada que permet desar preferits i fonts d'informació en un únic espai. Digg http://digg.com Lloc web especialitzat en notícies sobre ciència i tecnologia. Combina els marcadors socials, els blogs i la sindicació amb una organització sense jerarquies, amb control editorial democràtic. Menéame http://meneame.net Lloc web basat en la participació comunitària en el qual els usuaris registrats envien històries que els altres usuaris del lloc (registrats o no) poden votar, de manera que es promouen les més votades a la pàgina principal. La Tafanera http://latafanera.cat Portal de promoció de notícies o apunts de blogs que envien i voten els mateixos usuaris per promocionar-los a portada. Fresqui http://www.fresqui.com Portal de notícies on els usuaris són els que envien, voten i decideixen quines notícies es publiquen. Les notícies amb més puntuació arriben a posicions més altes i per tant poden arribar a portada.

Espai Multimèdia

11


Taller web 2.0

Delicious El lloc web http://www.delicious.com ens permetrà saber com fer el tractament de les adreces i com organitzar-les mitjançant etiquetes i saber per què aquesta forma de tractar les adreces és social. Hem de dirigir-nos a la pàgina per obrir un compte gratuït.

Un cop creat el compte, afegirem al nostre navegador els botons que ens permetran començar a utilitzar el nostre compte (cal instal·lar un programa, la pàgina de Delicious ens donarà les instruccions convenients per procedir a donar aquest pas: Botó per utilitzar la barra de navegació lateral de Delicious

Botó per accedir directament a la pàgina de Delicious

Botó per afegir noves adreces d’interès al lloc web

Accedim a l’adreça que ens interessa i premem el boto TAG que hem instal·lat a la barra d’eines del nostre navegador. Apareix un quadre de diàleg en el qual podrem posar un títol a la nostra adreça i podrem assignar-li etiquetes (floksonomies1). Aquestes etiquetes són les paraules clau que considerem que identifiquen el contingut de la pàgina. Quan tinguem moltes adreces emmagatzemades, ens resultarà útil per poder fer les cerques de les nostres adreces d’interès.

1

El terme Folksonomies va ser creat per Thomas Vander Wal per referir-se a una manera de classificar la informació que podríem classificar d’informal o de popular (folk en anglès és popular) en oposició als sistemes tradicionals de classificació de la informació jeràrquiques i menys flexibles.

Espai Multimèdia

12


Taller web 2.0

Títol de la pàgina

Etiquetes per identificar la pàgina. Les que vulguem separades per comes. Si la pàgina ja ha estat marcada abans per altres internautes, el quadre de diàleg ens indicarà amb quines etiquetes ho ha estat i les podrem utilitzar nosaltres, seleccionant-les fent-hi clic.

Quan fem clic al botó Save, passen dues coses; la primera: el lloc es desa amb la resta d’adreces i la segona és que l’etiqueta es desa en una llista d’etiquetes.

Llista d’adreces

Llista d’etiquetes

Com les adreces d’interès són públiques a Delicious, altres poden beneficiar-se del nostre etiquetatge de les pàgines; per això es parla d'etiquetatge social. Si no hem instal·lat els botons en el navegador, podem procedir igualment a desar l’adreça fent clic a l’enllaç “Save a New Bookmark”. Tasca Entra a http://www.delicious.com Obre un compte i comprova com funciona el desament i etiquetatge dels marcadors.

Espai Multimèdia

13


Taller web 2.0

7. Wikis Els wikis1 són llocs web de col·laboració que poden ser editats per diversos usuaris. En estructura i lògica és semblant a un bloc, però en aquest cas qualsevol persona pot editar els seus continguts, malgrat hagin estat creats per altra persona. Els usuaris d’un wiki poden crear, editar, esborrar o modificar el contingut d’una pàgina web, de manera interactiva, fàcil i ràpida. El wiki permet veure tots els esborranys o modificacions del text fins a tenir la versió definitiva. El primer wiki el va crer Ward Cunnigham el 1995 com a eina de col·laboració entre programadors informàtics. El wiki més conegut és la l’Enciclopèdia lliure, Wikipedia on els navegants poden crear un compte per accedir a crear i editar els articles de l’Enciclopedia. Algunes aplicacions wiki cal instal·lar-les en un servidor; per exemple: MediaWiki (http://www.mediawiki.org) TikiWiki (http://tikiwiki.org) Wikiwyg (http://www.wikiwyg.net) Altres pàgines ens ofereixen el servei de manera gratuïta i sense necessitat d’instal·lacions, només cal registrar-se per obtenir el servei de wiki: http://www.pbwiki.com http://www.wikispaces.com

Tasca Entra a http://www.wikispaces.com Obre un compte i comprova com funciona l'aplicatiu.

1

Wiki wiki significa ràpid en hawaià

Espai Multimèdia

14



taller web 2.0