Issuu on Google+


Introducció a la informàtica

La informàtica La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc. El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.

L'ordinador La paraula ordinador prové del francès 'ordinateur', que a la seva vegada procedeix de 'ordonnateur' (qui dóna ordres). Va ser introduïda per l'empresa IBM a França el 1954 per qüestions de màrqueting. Al 1984, acadèmics francesos van reconèixer en el debat "Les jeunes, la technique et nous" que l'ús d'aquest substantiu és incorrecte, perquè la funció d'un PC és la de processar dades, no la de donar ordres. La utilització de la paraula 'ordinateur' s'ha exportat a llengües com el català, el francès, el castellà i el basc. Altres idiomes europeus, com el portuguès, l'alemany o l'holandès, fan servir derivats del terme computadora. D'aquesta manera aconsegueixen parlar amb més propietat i definir correctament la funció dels PC's. Un ordinador o computadora és un aparell o màquina electrònica que rep i processa dades per convertir-les en informació útil. L'ordinador està compost pel maquinari (hardware*) i el programari (software*). El maquinari o hardware d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. La majoria del hardware no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins l'ordinador, d'automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics. El hardware es pot classificar en: bàsic, l'estrictament necessària pel funcionament normal de l'equip, i el complementari, el que realitza funcions específiques. Un sistema informàtic es composa d'una CPU, encarregada de processar les dades, un o més perifèrics d'entrada, els que permèten l'entrada de la informació i un o varis perifèrics de sortida, els que fan possible donar sortida (normalment en forma visual o auditiva) a les dades.


*hardware: conjunt de les parts físiques d'un ordinador. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són anomenats targetes (com ara la targeta de xarxa, o la targeta gràfica). A més dels components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam, escànner, etc) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.). *programari o software: el programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.[1] El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions.


Parts d'un ordinador personal

Parts d'un ordinador personal de sobretaula modern: 1. Monitor Components torre ordinador: 2. Placa mare 3. Unitat Central de Procés (UCP/ CPU) 4. Memòria 5. Targeta d'expansió 6. Font d'alimentació 7. Disc òptic 8. Disc dur 9. Ratolí 10. Teclat


1. Monitor En informàtica, un monitor o pantalla és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.

La torre de l'ordinador És el contenidor que té tots els components de l'ordinador i fa possible que aquest funcioni. Per encendre l'ordinador, ho farem des de la torre i premerem el botó d'encès.

Icona botó d'encendre


Components principals d'una torre d'ordinador: 2. Placa Mare o Placa Base

La placa mare, placa base o targeta mare (en anglès motherboard) és l'element fonamental o principal de tot ordinador, és l'esquelet del ordinador. En les seves ranures van fixats tots els altres components esencials de l'ordinador, i la seva qualitat influirà substancialment en la velocitat de l'equip, a més de les possibilitats de l'equip. Com el seu nom ho indica, la placa mare funciona com una placa "materna", que pren la forma d'un gran circuit imprès amb connectors per a targetes d'expansió, mòduls de memòria, el processador, etc.

3. Unitat Central del Procès (UCP/CPU) o Processador Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU s'executen les instruccions dels programes i es controla el funcionament dels diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat microprocessador.


4. Memòria RAM La memòria és l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o en dispositius electrònics en general. És un dels elements del hardware o maquinari d'un ordinador. És la memòria des d'on el processador rep les instruccions i guarda els resultats.

5. Targetes d'expansió Les targetes d'expansió són dispositius amb diversos circuits integrats i controladors que, inserides en les seves corresponents ranures d'expansió, serveixen per ampliar les capacitats d'un ordinador. Les targetes d'expansió més comunes serveixen per afegir memòria, controladores d'unitat de disc, controladores de vídeo, ports seriï o paral·lel i dispositius de mòdem interns. En general, se solen utilitzar indistintament els termes «placa» i «targeta» per referir-se a totes les targetes d'expansió.


6. Font d'alimentació En electrònica, una font d'alimentació és un dispositiu que converteix la tensió alterna de la xarxa de subministrament elèctric, en una o diverses tensions, pràcticament contínues, que alimenten els diferents circuits de l'aparell electrònic al que es connecta (ordinador, televisor, impressora, escàner, etc.). És, en definitiva, el component elèctric/electrònic que transforma el corrent de la xarxa elèctrica, a través d'uns processos electrònics en el qual s'aconsegueix reduir la tensió d'entrada a la font (220v o 125v) que són els que ens atorga la xarxa elèctrica per mitjà d'un transformador en bobina a 5 a 12 volts, que és el que necessita el nostre PC.

7. Disc òptic CD/DVD/Blue Ray Els dispositius òptics s'utilitzen per visualitzar/reproduir o emmagatzemar música, arxius, fotografies, software i videos o pel·lícules per mitjà de discos òptics. Un disc òptic és un format d'emmagatzematge d'informació digital, que consisteix en un disc circular en el qual la informació es codifica, es guarda i emmagatzema, fent uns solcs microscòpics amb un làser sobre una de les cares planes que ho componen.


Tipos de discos òptics: CD (Compact Disc), DVD o Blu-ray.

Els equips que reprodueixen (llegeixen) o graven (escriuen) discos òptics són coneguts com a lectores o gravadores, respectivament.

No tots els discos són grabables: - Alguns solament permeten la lectura com el CD convencional. - Uns altres permeten una única escriptura i infinitat de lectures (WORM). - Uns altres limiten el nombre de lectures i o escriptures: CD-R, DVD-R.. - Permeten múltiples escriptures: CD-RW, DVD-RW., etc.


8. Disc Dur Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzematge que s'incorpora, com d'altres elements, a la torre que compón l'ordinador. És on s'hi guarden grans quantitats de dades digital, és a dir, és el lloc on queden guardats els documents, fotografies, programes, pel·lícules, etc. que tenim o que fiquem al nostre ordinador.

9. El ratolí El ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que s'utilitzi en cada moment. Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

Ratolí amb cable

Ratolí inalàmbric (USB)


És una part de l'ordinador qué pot anar amb un cable engegat a la unitat central (o en un lloc especial del portátil) o també pot anar sense cables i es fa conectant un Pen-Drive (USB) especial al mateix lloc.

Parts i funcions del ratolí A l'arrencar l'ordinador i a la vegada que es mostra l'escriptori de Windows XP, apareixerà a la pantalla un petit objecte mòbil en forma de flexta anomenat cursor, la posició del qual està relacionada amb el moviment del ratolí. 1. Els botons del ratolí 1. Botó primari o esquerre 2. Botó secundari o dret 3. Botó mitjà o roda de desplaçament 4. Polsador lateral (només es troba en alguns ratolins) Avui dia hi ha una gran varietat de ratolins, amb 2, 3, fins i tot quatre botons, però les funcions bàsiques són les mateixes. Descripció dels botons del ratolí: - El botó esquerre (botó 1 de la imatge). És el més utilitzat perquè amb ell seleccionarem els objectes. - El botó del mitjà o roda de desplaçament (botó 3) s'utilitza per desplaçar-se cap amunt o cap avall. De vegades perquè tingui efecte hem de punxar a l'àrea on ens volem desplaçar. - El botó dret (botó 2) s'utilitza per desplegar el menú contextual, aquest menú rep aquest nom perquè en funció de l'objecte seleccionat el menú contindrà unes opcions o unes altres. 2. Les funcions del ratolí - El clic. En informàtica, es denomina clic, fer clic, "clicar", "cliquejar" o punxar a l'acció de prémer qualsevol dels botons d'un mouse o ratolí de computadora. Com a resultat d'aquesta operació, el sistema aplica alguna funció o procés a l'objecte assenyalat pel cursor o el punter en el moment de realitzar-la. Es realitza amb el botó esquerre del ratolí, es fa un clic sobre algun objecte (arxiu, carpeta, imatge, icona, etc.) d'aquesta forma fem una selecció. Per seleccionar diversos objectes a la vegada haurem de prèmer de forma sostenida la tecla Ctrl (Control) i després fer les seleccions. - Punxar i arrossegar. S'utilitza per seleccionar diversos objectes al mateix temps. Per fer-ho punxes en una zona i arrossegues fins a seleccionar els objectes desitjats, després deixa anar el botó.


- Doble clic. El terme doble clic és el nom atorgat a una acció que consisteix a prémer ràpidament dues vegades sense interrupció en un dels botons d'un ratolí sense desplaçar-ho. L'objectiu d'aquesta tècnica consisteix a permetre a un usuari efectuar amb un mateix botó una operació diferent a la realitzada normalment, com en el cas d'un clic senzill. S'utilitza per executar els programes associats a les icones, accedir a l'interior de les carpetes o dels dispositius externs com ara el DVD, USB, càmara de fotos, etc.

3. Punters del ratolí

L'aspecte normal del punter del ratolí és una fletxa estigui situat aquest punter:

- Ocupat. Té la forma d'un rellotge de sorra. cap altra operació fins que no acabi l'actual.

però pot adoptar altres formes depenent d'on

En aquest cas l'ordinador està processant i no permet fer

- Text. Quan estem en un lloc en el qual és possible escriure text pren aquesta forma.

- Punt d'inserció. Té aquesta forma . No confondre amb el punter del ratolí. El punt d'inserció és el lloc on s'inserirà la propera lletra que escriguem. El punt d'inserció es va desplaçant solament segons anem introduint text, però també es pot desplaçar amb les tecles de les fletxes del teclat, i també en fer clic amb el ratolí es col·loca en la posició on estigui el punter.

- La mà del punter. En ocasions, a Windows o a Internet, quan ens situem amb el cursor sobre algún element, objecte, icona o imatge apareix una mà, això vol dir que estem passant davant d'un vincle, és a dir, que fent un sol clic sobre l'element on estem situats s'obrirà una pàgina web, s'ampliarà una fotografia, s'obrirà un programa, etc.

4. Si ets esquerrà et pots personalitzar els botons del ratolí, per a això hauràs de fer el següent: 1) Prem el botó Inicio 2) Selecciona la opció Panell de Control dins del menú Configuració. 3) Fes un doble clic sobre la icona del ratolí (mouse). 4) S'obrirà una finestra en la qual en la pestanya Botones a Configuración de botones, actives la casella Intercambiar botones primario y secundario i després fas clic en Aceptar.


10. El teclat Un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per escriure i per la introducció d'ordres i dades en un ordinador. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important. El teclat permet introduir paraules, textos o números i donar ordres a l'ordinador, és l'instrument de comunicació entre l'usuari i l'aparell.

El teclat té entre 99 i 108 tecles aproximadament i es troba dividit en 4 blocs: 1. Bloc de funcions: Va des de la tecla F1 a F12, en tres blocs de quatre: de F1 a F4, de F5 a F8 i de F9 a F12. Funcionen d'acord al programa que estigui obert. Per exemple, en pressionar la tecla F1 permet, als programes de Microsoft, accedir a l'ajuda. 2. Bloc alfanumèric (que està format per lletres, nombres i altres caràcters): Està situat en la part inferior del bloc de funcions, conté els nombres aràbics de l'1 al 0 i l'alfabet organitzat com en una màquina d'escriure, a més d'algunes tecles especials. 3. Bloc especial: Està situat a la dreta del bloc alfanumèric, conté algunes tecles especials com Imp Pant, Bloq de desplaçament, pausa, inici, fi, inserir, suprimir, Repag, Avpag i les fletxes direccionals que permeten moure el punt d'inserció en les quatre direccions. Altres tecles espcecials:


- La tecla ESC se sol utilitzar per sortir d'una pantalla sense guardar canvis. - La tecla Alt Gr serveix per introduir el tercer caràcter d'una tecla, per exemple, la @ que hi ha en la tecla del número 2. En aquest cas, per fer la @ s'ha de mantenir presionat el botó Alt Gr i després prèmer la tecla on está el número 2. - La tecla Shift ens permet introduir el segon caràcter d'una tecla, per exemple ( : ) prement Shft + la tecla que conté el punt. ( . ). Si ens trobem en una finestra de Windows podrem desplegar algun dels menús de la barra de menús amb el teclat prement Alt + la lletra subratllada del menú que vulguem desplegar. Si dins del menú que desplegues existeix un altre submenú que vols desplegar únicament has de prémer la tecla subratllada mantenint premuda la tecla Alt. Alguns teclats tenen la tecla Windows que permet obrir el menú Inicio. 4. Bloc numèric: Està situat a la dreta del bloc especial, s'activa en pressionar la tecla Bloq Num, conté els números organitzats com en una calculadora amb la finalitat de facilitar la digitació de xifres, a més conté els signes de les quatre operacions bàsiques com suma +, resta -, multiplicació * i divisió /, també conté una

tecla d'Intro o Enter per ingressar les xifres.

1. El teclat alfanumèric. Serveix per a introducir dades. 2. El teclat numèric. Facilita el treballa amb números. 3. Les tecles de desplaçament. Permeten moure's per la pantalla sense utilitzar el ratolí.

Altres tecles a tenir en compte: - La barra d'Espai: és la tecla més llarga del teclat, está situada en la part inferior del bloc on es troben les lletres i serveix per a inserir un espai entre les lletres o paraules. - La tecla de Majúscula (Bloq Mayús) es troba a l'esquerra del bloc de les lletres i serveix per escriure sempre amb majúscules. Quan es prem aquesta tecla, totes les tecles apareixen en majúscula. L'única forma de desactivar el bloqueig de majúscules és prement de nou la tecla Bloq Mayús. - La tecla Intro o Enter és una tecla gran situada sota la tecla de Retroceso, a la dreta del bloc de lletres del teclat. Serveix per a seleccionar una opció, o per a introduir una ordre, o per a separar paràgrafs a l'escriure text. - La tecla de “Retroceso” està situada damunt de la tecla Enter o Intro. Sol estar marcada amb una fletxa sota el nom Retroceso dirigida cap a l'esquerra que ens indica que serveix per a anar cap a enrere quan vulem esborrar lletres.


Altres perifèrics de l'ordinador

Impressora Una impressora és un perifèric de sortida d'un ordinador que permet obtenir una còpia física, generalment en paper o transparències, d'un document d'imatge o de text en format electrònic.


Escàner Un escàner és un dispositiu que explora un espai o una imatge, i els tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analògica en una digital. Per a digitalitzar una imatge s'ha de transformar primer en senyal elèctric i, posteriorment aquest senyal elèctric s'ha de transformar en senyal digital perquè sigui reconeguda per un ordinador.

Altaveus Instruments que s'utilitzen per la reproducción del so. Aquests aparells es conecten a la torre de l'ordinador i permeten poder escoltar la música, les pel·lícules o els vídeos que estiguem reproduint.


Webcam Una càmera web (en anglès webcam) és una petita càmera digital connectada a un ordinador, la qual pot capturar imatges i transmetre-les a través d'Internet, ja sigui a una pàgina web o a altres computadores de forma privada.

Memòries USB / Llapis USB / Pen Drive / Disc Dur extern La memòria USB, clau USB o llapis USB (també dita pendrive, motxilla, etc.) és un petit dispositiu de memòria que es pot connectar directament a un port USB. Permet l'emmagatzematge de tota mena de fitxers (imatges, fotos, música, pel·lícules, programes, etc.) i fer-los servir a un ordinador, reproductor de música, de video, etc...

La capacitat dels pendrive, ha anat creixent amb el temps, des dels 32 MegaBytes de quan van començar, fins a un grapat de GigaBytes d'avui dia, que contenen centenars de "CD o desenes de "DVD. Són dispositius molt comuns, perquè no els cal cap instal·lació. Són compatibles amb tots els sistemes operatius (GNU/Linux, Macintosh, Windows, etc.). Podem dir que els pendrive, són semblants als discs durs externs amb una capacitat ja comparable amb els de gamma baixa; i que s'utilitzen normalment per a guardar-hi arxius personals, programes i fins i tot sistemes operatius.

Alguns reproductors portàtils de MP3 són també del format d'un pendrive, però amb la capacitat de reproduir els arxius de so. La memòria USB es molt útil perquè pots guardar-hi tots els treballs que vulguis, cançons, videos, etc... Molta gent els fa servir perquè són petits i caben a qualsevol lloc.


Icona que representa un port USB. El bus sèrie universal (o USB, sigles de universal serial bus en anglès), és la manera d'establir comunicació entre un ordinador i un dispositiu perifèric (llapis USB, teclat, ratolí..)

Pen Drives o Llapis USB:

Discs Durs externs:


Situació dels ports USB a l'ordinador: Els ports USB solen situar-se en la part del davant o del darrere de la torre de l'ordinador. En el cas d'un ordinador portàtil es troben als laterals.

Vocabolari bàsic d'informàtica Torre o Caixa. Part de l'ordinador en la qual es guarden les parts internes de l'ordinador. Disc dur. Dispositiu d'emmagatzematge estable que allotja el sistema operatiu i els arxius. Maquinari o Hardware. part física d'un ordinador (cables, *pantall, teclat, el processador...) Informàtica. Tractament de la informació mitjançant ordinadors. Memòria RAM memòria temporal. Ordinador. Màquina amb gran capacitat de càlcul mitjançant programes. Perifèric. Parts externes auxiliars connectades a la *CPU que serveixen perquè entri i surti la informació. Placa base o mare. Circuit que allotja les parts internes i ala que es es connecten els perifèrics. Processador. Part de l'ordinador que realitza els càlculs i les operacions. Port. Canal pel qual es mou la informació entre la placa basi i els perifèrics. Programari o software. instruccions que permeten treballar a l'ordinador (programes i sistema operatiu) Ratolí o mouse: perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. Teclat: perifèric d'entrada utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.



introduccio informatica_mio