Issuu on Google+

La Mireia troba al Portasol

INICI: Mercè Anguera NUS:2on.A de l'escola Jaume Balmes (Corbera de Llobregat) DESENLLAÇ: 2n B . Escola La Vinyala (Sant Vicenç dels Horts) 1


S

i plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa res,

però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat. “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!” “Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!” “Mireia, t’has d’endreçar…” L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei! El Portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir mai no s’han de dir paraulotes!, i em vaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia… Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”. A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar. 2


A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit. Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encara més, i les lletres van canviar. The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat. I llavors…

3


A la piloteta li van sortir ulls! I braços, cames, mans i peus! I una boca que ensenyava les dents! Jo una mica més i em desmaio de la impressió! Però llavors la piloteta em va somriure i em va dir, amb una veu fineta: - Hola, Mireia! Sóc el teu Portasol! "Si no lo veo, no lo creo" ,vaig al·al—lucinar. Aquella piloteta parlava! No sabia què fer. Només se'm va acudir preguntar: -

Ejem...Hola...I, què és un Portasol?

-

Un Portasol fa de guia al sol. Si un dia és plujós, ajudo al sol a tornar i el dia millora ràpidament.

Ho vaig trobar fantàstic. De seguida em vaig adonar que el Portasol i jo ens ho passaríem molt be junts. Però encara hi havia un problema: l'armari desendreçat. El Portasol es va oferir per ajudar-me i en un tres i no res ho vam tenir enllestit. Al acabar teníem gana i vam anar a la cuina a buscar alguna cosa per berenar. Va ser una mica difícil, perquè el Portasol no sabia què triar . Al final es va menjar un eixugamà de quadrets blancs i vermells.

4


Després de berenar vam marxar a jugar, sense paraigua perquè el Portasol va fer venir la mica justa de sol que necessitàvem per no mullar-nos. Vam anar al Xiquiparc, on el Portasol va conèixer moltes boles igual de rodones que ell, però una mica més avorrides. -

No sé què tenen! Em va xiuxiuejar no parlen gens!

Ens ho vam passar molt divertit. El Portasol era un amic perfecte! Tot anava tan be que al vespre, quan vam tornar a casa, li vaig presentar el Portasol a la meva mare: - Mare, aquest és el Portasol. Portasol, aquesta és la meva mare. La mare va respondre: Encantada, però, d'on carai has vingut, tu, Portasol? - He vingut de l’espai. La mare li va preguntar: -

De quin lloc de l’espai ? 5


-

Del Sol i guio al Sol per tot arreu.

-

Ara et buscarem un lloc per dormir.

La Mireia va dir: -

Mama, mama! M’ agradaria que dormi amb mi, i així m’escalfarà.

-

Esta be però heu de dormir.

-

Et sembla be Portasol?

-

Siiii!!

6


Per la nit quan van apagar el llum de l`habitació, el Portasol il—luminava amb una llum suau i així la Mireia li va poder llegir el conte dels “Tres porquets”. El Portasol que mai havia sentit un conte es va quedar impressionat i poc a poc es va adormir. A partir d’aquell dia la Mireia i el Portasol es van tornar inseparables. I no sé

que més

perquè jo allí deixar

i

va

passar

els vaig

aquí me n’ vaig

venir per poder-vos-ho explicar, perquè si no hagués vingut no ho hauríeu sabut.

7


La Mireia troba el portasol