Issuu on Google+

PERSPECTIVA ISOMÈTRICA En

la

perspectiva

isomètrica,

l’espai

s’estructura

igual

que

en

la

perspectiva cabellera, per mitjà de tres eixos de coordenades perpendiculars entre sí. Però, al contrario que en la cabellera, no se situa en el plànol del paper cap de les cares de l’objecte a representar.

PERSPECTIVA CABALLERA

PERSPECTIVA ISOMÈTRICA


Orientació dels eixos en la perspectiva isomètrica Per a començar, se situen els eixos de coordenades. • L’eix OX, formant un angle de 30° amb l’horitzontal, cap a la dreta. • L’eix OY, formant un angle de 30° amb l’horitzontal, cap a l’esquerra. • L’eix OZ, formant un angle de 90° amb l’horitzontal, dirigit cap amunt.


La perspectiva isomètrica no és un tipus de representació realista, ja que representa els objectes sense distorsionar-los, mentre que nosaltres els percebem distorsionats per la distància; és a dir, un mateix objecte el percebem petit si està lluny i gran si està a prop. Una altre pega d’aquest sistema és que sempre es representaran els objectes com vistos des de dalt.

Perspectiva isomètrica amb paper reticulat En ocasions pot resultar útil utilitzar un paper amb retícula per situar les arestes de l’objecte representat en perspectiva isomètrica. Observem aquesta figura: Imatge:

Perspe ctiva isomètrica amb paper reticulat El paper reticulat serveix perfectament com a guia, ja que reprodueix la mateixa articulació de l’espai que els eixos cartesians que s’utilitzen en aquest tipus de perspectiva. Serveix de pauta.


Com es realitza la perspectiva isomètrica

El procediment utilitzat és semblant al cas de la perspectiva cabellera. La diferència major s’aprecia en com s’orienten les arestes que se situen més a prop de l’observador. De nou és imprescindible respectar l’escala per obtenir una representació sense deformar l’objecte. 1. Primer es dibuixen els eixos cartesians i es tracen les arestes del prisma que quedaran ubicades sobre cadascun dels tres eixos. 2. A continuació es tracen les arestes verticals i s’uneixen amb els extrems de les arestes que reposen sobre els eixos. 3. Per últim es tracen les arestes restants de forma que siguin paral·leles als seus eixos, i s’uneixen els extrems de les arestes fins completar l’objecte.



perspectiva isométrica