Qüestions claus de l’educació i l’escola contemporània en el s.XXI. Com afrontar l’educació en els nostres dies Després d’enunciar els problemes i reptes, i advocar pel canvi com un espai d’aprenentatge i de reflexió sobre el paper de l’escola en la societat contemporània, passem a descriure alguns progressos que situen itineraris claus des on afrontar aquests reptes. Aquest pas suposa construir un nou espai per a l’educació, i en conseqüència, una nova posició per a l’escola en el s. XXI. Recordem, com hem introduït en la primera part d’aquest text, aquestes propostes no són una relació bipolar, de blanc i negre, sinó tensions i relacions que emergeixen i poden articular una gramàtica de canvi en quant a teories educatives, pedagogia i sociologia de l’educació.
L’escola com institució social: de l’escola de lliure accés a l’educació democràtica. L’escola pot ser enfocada com una institució social crítica, atenta al canvi i flexible en la seves estructures, i permeable en les formes de treballar en el context sociocultural. Amb aquest aspecte, per tant, es comprèn una escola que no és reflex de la societat o les seves desigualtats, sinó un projecte cultural de canvi on l’escola es converteix en una esfera pública alternativa. És a dir, un espai de producció de discurs i coneixement de forma democràtica, un espai factible per al canvi (Giroux 2000). Aquesta proposta, com ja hem avançat suposaria trobar el lloc de l’escola articulat i relacionat amb altres agents socials i altres xarxes/institucions on treballar (la família, el carrer, les entitats socials, els centres de joves o els casals, etcètera). Una relació institucional basada en cultura pública crítica, on juntament amb el lliure accés es garanteixi conjuntament la democratització del coneixement i la igualtat d’oportunitats reals.
Amb aquesta perspectiva i l’escola es vertebra a l’entorn de dos eixos claus:
• El moviment d’escola democràtica sota el projecte d’Escola Per a Tothom de la UNESCO (2000,
2005). És a dir l’escola treballa per desenvolupar una major justícia social i s’enfoca des de la inclusió social.
• La cohesió social i convivència publica com a eixos de treball compartits i promoguts des de les escoles, les ciutats i els entorns rurals.
En aquest cas, seguint aquests dos punts, aquí és necessari recuperar aquests eixos sota dos de les propostes articuladores de l’educació que estableixen precedents a nivell pràctic i metodològic:
• D’una banda el Pla Educatiu d’ Entorn (PEE) (9) que compta amb entitats socials educatives de
l’àmbit informal per retroalimentar i treballar íntegrament l’educació dins/fora de l’escola des de la detecció de necessitats concretes i paquets d’ofertes educatives per part de les mateixes xarxes socials.
• D’altra banda el Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona (el PEC)10), que promou la importància de la ciutat com a escenari educatiu, i amb això ressalta la importància de projectes socioculturals que entenguin l’educació per la ciutadania, com un espai d’activació i treball amb, des de, i per als habitants de la ciutat.
(9) www.xtec.cat/lic/entorn/index.htm (10) http://w3.bcn.es/V45/Home/V45HomeLinkPl/0,3698,60797962_60807355_1,00.html
68
Una institució que no és reflex de la societat o les seves desigualtats, sinó un projecte cultural de canvi on l’escola es converteix en una esfera pública alternativa