Page 1

#370

120717 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

SERVEIS SOCIALS

URV i Xarxa de Santa Tecla s’uneixen en la lluita contra l’exclusió social

P.10

CIUTATS NETES, COSA DE TOTS

LA NETEJA DELS CARRERS ÉS TEMA DE DEBAT RECURRENT A POBLES I CIUTATS. EN PARLEM AMB ELS PROFESSIONALS DE TARRAGONA P.02


2

12 de juliol de 2017

TEMA DE LA SETMANA

«Ens agradaria que la ciutadania valorés més la feina que fem» La neteja de carrers i places està en mans dels serveis municipals, però tenir una ciutat lliure de brutícia també depèn del civisme de la gent

OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

T

ard o d’hora tots ens queixem de l’estat de neteja del nostre carrer, del nostre barri o de la nostra ciutat. La neteja dels espais públics és un tema recurrent quan toca avaluar la qualitat del nostre lloc de residència. No és estrany, doncs, que tots els ajuntaments del territori destinin cada any molts recursos, tant econòmics com tècnics i humans, a garantir la higiene i la salubritat dels seus espais públics. Però que una ciutat estigui sempre neta no depèn únicament de la tasca diària que els serveis municipals fan escombrant, recollint la brossa o buidant els contenidors. En la missió de mantenir els carrers lliures de brutícia hi té un paper cabdal la població. I quant a civisme, encara ens queda molt de camí per recórrer.

Papers, xiclets, excrements de gos, compreses, preservatius, mobles abandonats, bosses d’escombraries i ferralla fora dels contenidors... tot això es troben diàriament al carrer les persones que s’encarre-

Aquesta setmana hem parlat amb un grup de treballadors de l’empresa de neteja de la ciutat de Tarragona, FCC. Ens hem trobat uns minuts aprofitant el descans per esmorzar amb Eusebio Pérez, Bartolomé Pérez, Lorena García, Loli Ramírez, Manuel Álvarez i Esther Muñoz. /Tomàs Varga

guen de la neteja de la ciutat de Tarragona –gestionada per l’empresa FCC amb una plantilla de prop de 300 professionals. Hem quedat amb un petit grup del personal de neteja de la capital tarragonina a la coca central de la Rambla Nova, aprofitant el descans que tenen per esmorzar, amb l’objectiu de conèixer millor la seva tasca. «Ens agradaria que la gent valorés més la feina que fem. Som professionals que estem tot el dia al carrer fent un ser-

vei públic, i no sempre trobem la col·laboració necessària de la ciutadania. És habitual que estiguis escombrant el carrer i que algú passi pel costat i llenci un paper a terra com si tu no hi fossis». Entre el grup d’entrevistats hi ha la sensació que «a mesura que hi ha més recursos i màquines de neteja, més relaxada i incívica es mostra la població». Manuel Álvarez diu que «passes la mànega per la vorera d’un carrer i al cap de dues hores torna a estar plena

de papers o et trobes el record d’algun gos». Bartolomé Pérez fa una menció especial al mal ús que moltes persones fan dels contenidors d’escombraries. «Hi ha gent que quan vol llençar alguna cosa voluminosa la deixa directament fora, al carrer. Moltes vegades ens trobem els cartons a fora perquè a qui els ha llançat simplement li ha fet mandra dedicar uns minuts a doblegar-los». Els preguntem sobre l’aspecte de la ciutat de cara al turisme.

«He estat a moltes altres ciutats d’Espanya i, per defecte professional, em fixo molt en la neteja», diu Esther Muñoz, que afegeix que «en línies generals, Tarragona està força bé, sobretot la zona més turística del centre. Una altra cosa, i és lògic, és que la població sigui exigent perquè paga els seus impostos. La gent cada vegada té més cultura i, en general, està més conscienciada, però encara hi ha casos molt greus d’incivisme que no ajuden a


3

12 de juliol de 2017

TEMA DE LA SETMANA

E D I TO RI AL

Cuidar la imatge

Persisteix el mal ús dels contenidors

«Xiclets, excrements de gos, compreses, preservatius, escombraries fora dels contenidors... Ens trobem de tot...» projectar la imatge que Tarragona podria oferir». Pel que fa a la convivència amb la ciutadania, «ens trobem de tot. En general la gent és respectuosa amb la nostra feina, però sempre hi ha algú que es queixa de l’hora que passem a netejar, de si els mullem l’aparador o la terrassa... hi ha de tot, però ja ens coneixem tots i sempre trobem una solució. No hi ha problemes greus», afegeix Manuel Álvarez. «Ens agradaria que la gent valorés la feina que fem i que hi hagués un grau més alt de sensibilització per part de la ciutadania. En línies generals, tot funciona bé, amb molt d’esforç per part de l’empresa i tot el personal, però entre tots hem de fer pinya perquè la ciutat estigui neta sempre i a tot arreu», diu Loli Ramírez. Tots els empleats de FCC, que ja fa anys que es fan càrrec de la neteja de la ciutat, destaquen

que «la progressiva incorporació de maquinària i avenços tècnics ens facilita la feina i fa que puguem arribar a molts més llocs de la ciutat, tant al centre com als barris. També ha millorat la seguretat i la salut en el treball. Malgrat tot, cal recordar que, per exemple, els companys que es dediquen a escombrar passen unes vuit hores al dia drets amb el cabàs a l’esquena, tant a l’hivern com a ple estiu». Per posar fi a la conversa, en Manuel Álvarez destaca que «cal dir que hi ha gent que ens felicita per la feina que fem i que ens avisa a través del telèfon verd si tenen algun problema. Però cal incidir en una major consciència col·lectiva que la neteja de la ciutat és cosa de tots».

Tarragona té un evident problema amb els contenidors d’escombraries. Sigui perquè no són prou funcionals o pel mal ús que en fa la ciutadania, el cert és que diàriament trobem imatges com les d’aquesta fotografia (en aquest cas de la Rambla Vella) a diversos punts de la capital tarragonina. Els equips de neteja de FCC passen diàriament a buidar-los per tota la ciutat i, segons fonts municipals, els contenidors de rebuig i orgànica es netegen cada quinze dies, mentre que els de vidre, paper i envasos es desinfecten un cop al mes. Aquesta freqüència de la neteja s’incrementa a un cop per setmana durant els mesos d’estiu per evitar les males olors per l’efecte de la calor. El consistori recorda que, en el cas de rebuig i orgànica, és molt important que els residus es deixin al contenidor en els horaris establerts (de 19 h a 21,30 h) perquè estiguin el menor temps possible als contenidors. La ciutat de Tarragona disposa des de fa anys de contenidors específics per a cada tipus de residu, si bé part de la ciutadania no els utilitza correctament ni en els horaris que tocaria. Pel que fa als residus voluminosos, com ara mobles, matalassos o electrodomèstics, no és correcte deixar-los apilats al costat dels contenidors. El consistori disposa d’un telèfon verd (977 29 62 22) al qual el contribuent pot adreçar-se perquè un servei especialitzat vingui a recollir-los sense cap cost. Pel que fa als famosos contenidors soterrats que ara fa uns quants anys es van desplegar a tota la ciutat, el seu resultat no ha estat l’esperat i han començat a retirar-se a bona part del centre, quedant de moment a barris i a carrers menys transitats. Els usuaris s’han queixat en diverses ocasions de dificultats per obrir-los i del perill que suposen per a vianants quan aquests no estan ben encaixats a terra.

L’aspecte de places i carrers és la primera carta de presentació d’una ciutat als seus visitants. Una ciutat neta és motiu d’orgull per als seus residents i desperta admiració entre els turistes. En canvi, una població plena de brutícia i deixada, per molta oferta cultura i d’oci que aglutini, no ofereix una bona imatge. Quan una ciutat es planteja potenciar la seva projecció turística és cabdal, prèviament, tenir controlats i ben dimensionats els seus serveis bàsics. I un d’ells és inevitablement el de la neteja d’espais públics. Per aconseguir-ho cal posar els recursos tècnics i humans necessaris perquè els contenidors no estiguin mai plens, perquè els carrers es recuperin ràpidament de l’activitat diària i perquè ningú no es trobi sorpreses desagradables quan passeja per una plaça. Però no tot és qüestió de diners. La sensibilització de la ciutadania pot ser fins i tot més important si volem gaudir d’una ciutat neta els 365 dies de l’any. Campanyes de conscienciació massives, de recordatori constant sobre la importància de respectar els béns comuns i l’aplicació de sancions quan procedeixi són necessàries perquè, de mica en mica, una població esdevingui una referència en matèria de neteja i imatge.

Aicat 4.746

BUSQUEM PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!


4

12 de juliol de 2017

TARRAGONA

L’Ajuntament de Tarragona, a la cua en transparència

OPINIÓ TERESA DUCH ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO. BLOGSPOT.COM

El rigor de ‘La Vanguardia’

REDACCIÓ TARRAGONA

L

’ONG Transparencia Internacional ha presentat la sisena edició de l’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA). Es tracta d’una eina que permet mesurar el nivell de transparència davant dels ciutadans i la societat dels ajuntaments espanyols. El document avalua la transparència dels 110 ajuntaments més grans d’Espanya, a través d’un conjunt integrat de 80 indicadors que inclouen les relacions dels ens amb els ciutadans o la claredat en matèries d’urbanisme, en les contractacions o la informació economicofinancera. Feta pública la llista, la ciutat de Tarragona és la que surt més malparada de Catalunya per darrere de les altres capitals de província i de Manresa, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Mataró, Reus, Santa Coloma de Gramanet, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona. En l’àmbit estatal, l’Ajuntament de Tarragona ocupa el lloc 99 dels 110 analitzats amb un percentatge de tranparència del 72,5%. Cal tenir present que Barcelona, Girona i Lleida tenen un 100%

i la ciutat veïna de Reus, un 96,3%. Les sis àrees de transparència que s’avaluen en l’ITA són les següents: a) Transparència activa i informació sobre la corporació municipal; b) Pàgina web, relacions amb els ciutadans i la societat, i participació ciutadana; c) Transparència economicofinancera; d) Transparència en les contractacions, convenis, subvencions i costos dels serveis; i) Transparència en matèries d’urbanisme, obres públiques i medi ambient; f) Dret d’accés a la informació. Actualment, i després del pacte de govern PSC, PP i UDC, l’àrea de Transparència del consistori tarragoní depèn del tinent d’alcalde del PP, José Luís Martín. Després d’aquests resultats, el consistori considera «un objectiu de govern millorar-los».

Doble objectiu del rànquing L’objectiu de l’ITA, a més d’aquesta avaluació del nivell de transparència, és fomentar la cultura informativa dels mateixos ajuntaments, ja que se’ls ofereix la possibilitat, durant un termini determinat, que incorporin en les seves respectives webs la informació sol·licitada, de manera que, a part de millorar les seves respectives puntuacions en l’ITA, contribueix a aconseguir un augment del

El consistori tarragoní és el menys transparent dels catorze ajuntaments catalans avaluats en el rànquing que fa Tranparencia Internacional nivell de la informació útil i important que aquestes empreses ofereixen als ciutadans ia la societat. A part de la situació individual de cada entitat local, amb l’ITA s’arriben a conèixer, a més, aquells aspectes en els quals els ajuntaments espanyols, conjuntament, presenten nivells més alts o més baixos de transparència, bé pel que fa a la seva informació econòmicofinancera, a la informació urbanística, etc. A través de l’ITA es busca, en definitiva, propiciar un major acostament dels ajuntaments als ciutadans, fomentant l’augment de la informació que aquests reben de les corporacions locals, tant sobre la situació dels ajuntaments com sobre les activitats que realitzen, i també sobre les prestacions i serveis als quals poden accedir els ciutadans.

El meu padrí patern sempre llegia La Vanguardia. La va llegir fins al final de la seva vida. També és el diari de la meva mare, el meu i el del meu fill. Fins fa poc estava d’acord amb la seva línia, que considerava rigorosa i d’un criteri neutral. Tot i que ja fa temps es va dir que havia canviat de director perquè necessitava mostrar una nova tendència anti-soberanista i Josep Antich no els feia el pes, vaig continuar llegint-lo, suposo que per tradició familiar. Però d’un temps ençà veig una certa mofa i animadversió en els seus articles de política, quan escriuen sobre el sobiranisme. Segurament tinc una mica de deformació professional perquè sempre estic buscant la paraula concreta, però hi ha una manera tendenciosa de dir les coses que crec que no passa desapercebuda a ningú. Així recentment he llegit: «Els sobiranistes acumulen dies històrics, s’emboliquen en solemnitats i ens empatxaran de moments únics fins a l’1-O». També “L’obsessió dels independentistes...», «La manera conflictiva de JpS i la CUP de presentar el referèndum...», «Junqueras es vanta de...», «Múltiples adhesions a les declaracions de Mercè Conesa, que ha defensat l’ex-conseller Baiget, però totes en privat» Resumint: els sobiranistes fem teatre, estem obsessionats per comptes de tenir un objectiu, les nostres presentacions ja són conflictives per se, el vicepresident Junqueras s’estarrufa com un paó i el bloc sobiranista està mort de por a les represàlies, i a més a més, es desintegra. No em sembla que això sigui el periodisme rigorós de què presumeix La Vanguardia. Només se salven d’aquesta deriva les columnes d’opinió —només faltaria!—, on cada autor dona la seva, a favor, en contra o ben equànime, com la d’Antoni Puigverd, a qui mai he vist apassionar-se per la independència, però que no té cap problema a dir que l’independentisme català està dominat per la rauxa, però que el quietisme de Rajoy és fill d’un càlcul cínic. No sé si el continuaré llegint. Em sap greu trencar aquesta fidelitat al diari, però ells també trenquen la seva a la precisió que sempre els ha caracteritzat. I que no es digui més que el govern central no està fent campanya a favor del “no”. Ja té qui li faci. Si algú està indecís i llegeix les pàgines de política de La Vanguardia que fan referència al sobiranisme, ja sabrà què ha de votar. Total, aquests independentistes són uns il·luminats que no s’entenen entre ells... I més val boig conegut que savi per conèixer, no? Jo, des d’aquí faré la meva pròpia pedagogia, perquè això també és una columna d’opinió. Resulta que el braç més efectiu del boig conegut, el Tribunal Constitucional, la setmana passada va resoldre un grapat de recursos presentats en contra de l’ús del català. Ho resumeixo: retolació comercial lliure, no obligatorietat en els centres comercials d’atendre en català als clients i rebaixa del 50% al 25% de la quota obligatòria de pel·lícules doblades o subtitulades en català. Si això ens deixa indiferents, si aquest és el país que desitgem, si volem continuar durant tres-cents anyets més sota el jou d’Espanya, cada vegada més estret, haurem de votar «no». Per contra, si pensem que és ara o mai, que tots units ho farem possible, que amb la independència podem viure millor i que volem dirigir el nostre propi destí com a país, haurem de votar «sí».

Cartes al director

Continueu així, no canvieu mai*

La meva família i jo, amb aquest escrit, volem agrair al personal de l’Hospital de Santa Tecla el tracte que he rebut durant la meva malaltia. Va per tots ells: a tot l’equip mèdic, cirurgians, oncòlegs, infermeres, auxiliars d’infermeria i persones de neteja (no em vull deixar ningú). L’atenció i l’empatia que he rebut per la seva part han fet que superar una malaltia com la que he patit i l’estada a l’hospital hagi estat més suportable. Sobretot, que continuïn així, que no canviïn mai. Tots formen un gran equip, són com un engranatge on totes les peces funcionen per un mateix objectiu: que els malalts estiguem el millor possible. Gràcies per tot! Una abraçada molt forta! Els recordaré sempre! Montse Rovira i família (Torredembarra) *carta publicada al Diari de Tarragona (11/7/2017)


5

12 de juliol de 2017

TARRAGONA

El teixit empresarial tarragoní defensa el desenvolupament del POUM

L

a Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) i la Cambra de Comerç de Tarragona es mostren alarmats pel retard que pot representar la revisió el POUM per a la ciutat de Tarragona i reclamen que no s’aturi. Des de l’ens cameral es considera que seria un greu error que s’aturés administrativament el pla general urbanístic vigent, perquè desacceleraria econòmicament la ciutat i la desconnectaria del procés de creixement que viu actualment. La Cambra de Tarragona valora com a paradigmàtic que la ciutat de Tarragona disposi de mecanismes com el POUM-2013 per solucionar les necessitats d’habitatge, equipaments o nous espais lliu-

Cambra i CEPTA asseguren que la seva revisió pot posar en risc el creixement socioeconòmic de Tarragona

res de titularitat municipal, i sorgeixin resistències que a curt termini revertiran molt negativament en la generació d’activitat econòmica, benestar de la població i en la creació de llocs de treball. A parer seu, els principals raonaments

que s’estan utilitzant per qüestionar el POUM-2013 són més que dubtosos, i no justifiquen pas aturar el pla general vigent i posar en risc el creixement socioeconòmic de la ciutat. En el mateix sentit es pronuncia la patronal CEPTA que

afirma que «no podem girar l’esquena al creixement ordenat, vertebrador i social de Tarragona i menystenir un projecte integrador, com és el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) aprovat l’any 2013 després de la seva publicitat i revisió pública ciutadana, que aporta solucions de futur per la ciutat». I apunta que la revisió del POUM que reclamen algunes persones, «no pot suposar paralitzar el projecte

i aturar així una previsió de desenvolupament sostenible de Tarragona previst per als pròxims anys. No estem parlant d’un pla a executar a curt termini sinó d’una aposta de qualitat en serveis per una ciutat del futur». A favor de la revisió Des de la CUP, una de les formacions que defensa la revisió del POUM, asseguren que «cal adequar les normes als interessos de tota la ciutadania i no als interessos dels constructors que, és evident que només busquen el seu benefici personal». Des d’ERC afirmen «no és cert que la revisió del POUM que proposem hagi de paralitzar el creixement de la ciutat i lamenten que s’analitzi el futur de la ciutat des de paràmetres propis del segle passat.


6

12 de juliol de 2017

COMARQUES La teva abraçada pot salvar una vida

S’obren novament les visites al far de Torredembarra

L

’Autoritat Portuària de Tarragona i l’Ajuntament de Torredembarra han signat el nou conveni de collaboració per a realitzar visites guiades al far de Torredembarra.

Salou vol refermar el seu compromís amb la qualitat de la destinació i la millora de serveis i ho ha fet participant en un projecte pioner: «Abraça’m. La teva abraçada pot salvar una vida», impulsat pel CAR de Salou i que la setmana passada va tenir un reconeixement públic. Un total de 129 treballadors i treballadores del sector turístic de Salou han rebut una formació teoricopràctica per tal de reaccionar davant de situacions d’ennuegament que es produeixen en els establiments hotelers i de restauració del municipi de Salou. Les administracions implicades agraeixen la sensibilitat dels establiments turístics que han col·laborat activament en el projecte únic a Catalunya, tot permetent la millora en la formació en el camp sanitari.

El far de Torredembarra ha esdevingut una icona del municipi per la seva singularitat i la seva arquitectura, obra de Josep Llinàs i Carmona. Construït a finals del segle passat, té l’honor de ser el darrer far construït en el segle XX. Durant l’any 2015 i 2016, més de 2.000 persones han pujat al Far de Torredembarra i han pogut contemplar les magnífiques vistes de la Costa Daurada. Els visitants que vulguin gaudir d’aquestes vistes han de pujar un total de 38 metres repartits en 189 esglaons fins a arribar a la zona visitable del mirador, a

58 metres sobre el mar. Inicialment, està previst que les visites al Far de Torredembarra que organitza la Regidoria de Turisme es realitzin en horari de matí i tarda, començant el proper 17 de juliol i fins a mitjan setembre. Durant el matí l’horari serà a les 10,30 h, 11 h i 11,30 h i a les tardes 20 h, 20,30 h i 21

h. Les visites guiades al far tenen un preu de 3 euros la tarifa general, i 1,5 euros els menors de 18 anys, els titulars del Carnet Jove o els més grans de 65 anys. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web: www. turismetorredembarra.cat o trucant al telèfon de l’oficina de Turisme, el 977 644 580.


7

12 de juliol de 2017


8

12 de juliol de 2017

COMARQUES

Intervenció arqueològica al jaciment romà de Calafell

L

’Ajuntament de Calafell tirarà endavant aquest estiu una intervenció arqueològica al jaciment romà del Vilarenc. La intervenció inclou una part de consolidació i millores de seguretat, una d’excavació i una de retolació informativa. Els treballs es fan en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Morer. L’excavació es realitzarà en un sector del jaciment que encara no ha estat investigat a fons, mentre que la consolidació es farà als murs de les restes, que corresponen a una de les edificacions del jaciment. També s’instal·larà una nova xarxa de protecció de les cisternes soterrades localitzades en un altre sector

d’aquest espai. Una part de l’actuació consistirà a delimitar un perímetre per protegir mínimament les restes. No serà cap tanca sinó una cinta de corda, que faci visible que no s’hi hauria d’entrar. El jaciment està

molt «exposat», ja que es troba enmig d’un parc públic i tothom s’hi pot acostar i, fins i tot, tocar-lo. I finalment, s’instal·larà una retolació informativa que explicarà els principals trets d’aquesta vil·la romana.

El Vendrell lliura els premis de fidelització del comerç als barris antics El lliurament dels premis de la setena edició de la Campanya de dinamització comercial de la Subxarxa de comerç de barris antics amb Pla de Barris es va dur a terme la passada setmana. L’eslògan de la campanya, com ja és habitual, ha estat «Barris antics, molt per descobrir, molt per oferir». A l’acte hi va ser present el regidor de Promoció Econòmica, Kenneth Martínez, i Lourdes Martínez, del CIT. La campanya, que s’ha dut a terme durant el mes de juny, i ha tingut com a objectiu donar a conèixer el comerç del nucli antic, potenciar el comerç de proximitat i premiar els clients. En aquesta edició hi han pres part 34 municipis de tot Catalunya. En el cas del Vendrell, hi han participat 190 comer-

ços i la campanya ha estat organitzada per l’Oficina del Pla de Barris amb la col·laboració del CIT. Enguany s’han sortejat 34 premis cedits pels 34 municipis participants i obsequis, vals de descompte/serveis cedits pels comerciants del Vendrell. Tots els premis a sortejar es van lliurar a 17 clients i a 1 comerciant: 2 premis cedits pels municipis participants per a cada guanyador, més un lot de productes/serveis cedits pels comerciants del Vendrell. El comerciant que va segellar la primera butlleta guanyadora també ha tingut premi: en aquest cas, podrà visitar Sallent i fer una visita guiada a la casa Torres Amat i al nucli antic.


9

12 de juliol de 2017


10

12 de juliol de 2017

SOCIAL - XARXA DE SANTA TECLA

URV i Hospital de Santa Tecla s’uneixen en la lluita contra l’exclusió social Impuls a l’estudi de les necessitats dels col·lectius vulnerables com ara la gent gran dependent, les persones discapacitades o la infància en risc L’eina de treball és la Càtedra d’Inclusió Social de la universitat, amb la qual la Xarxa de Santa Tecla col·laborarà els pròxims dos anys

ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

L

a URV i la Xarxa de Santa Tecla, a través de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, treballaran juntes per analitzar i millorar els serveis socials que es presten al territori, especialment els destinats als col·lectius poblacionals més vulnerables com la gent gran, les persones amb dependència, la infància en risc socioeconòmic, les persones amb discapacitat i les famílies en situació de pobresa. Les dues institucions faran una tasca d’estudi de les necessitats territorials a través de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, en funcionament des de l’any 2011 i amb la qual la institució sociosanitària tarragonina col·laborarà durant els pròxims dos anys. Gràcies a aquesta col·laboració amb la Càtedra d’Inclusió Social, la Xarxa de Santa Tecla posarà al servei de la URV la seva dilatada experiència en l’àmbit assistencial a les comarques tarragonines. De fet, l’organització, a través de la seva cartera integral de serveis sanitaris i socials a la persona, dona suport a la tercera edat (a través de residències i centres de dia), a persones dependents (amb el Servei d’Atenció Domiciliària), a infants en risc d’exclusió social (a través de la Fundació Casa Sant Josep), a persones amb discapacitat (a través de la Fundació Estela per la Discapacitat i el Centre Especial de Treball Santa Tecla), així com a famílies amb pocs recursos que necessiten accedir a serveis socials i sanitaris. La col·laboració de la Xarxa de Santa Tecla amb la Càtedra es va oficialitzar la setmana passada amb la signatura entre el

La universitat tarragonina i la Xarxa de Santa Tecla uneixen esforços per analitzar les necessitats reals de col·lectius més desprotegits i denifir la futura cartera de serveis i perfils professionals en l’àmbit social. A la imatge, una usuària del taller ocupacional de la Fundació Estela per la Discapacitat acompanyada d’una monitora. / T. V.

D’esquerra a dreta: Carme Borbonès, primera directora i fundadora de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV; Josep Anton Ferré, rector de la URV; Joan Maria Adserà, president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla; i Ángel Belzunegui, director actual de la càtedra.

rector de la URV, Josep Anton Ferré, i el president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Joan Maria Adserà. La Càtedra d’Inclusió Social de la URV, dirigida pel Dr. Ángel Belzunegui, és una eina per a la reflexió interdisciplinària, el debat i la divulgació entorn de la inclusió social de les persones i col·lectius més vulnerables a les comarques de Tarragona. Entre les accions principals que s’impulsen en el marc d’aquest conveni hi ha l’estudi de les necessitats territorials de

serveis adreçats a promoure la inclusió social dels col·lectius poblacionals més desprotegits a les nostres comarques: infància en situació de risc, gent gran dependent, persones amb discapacitats i població en risc socioeconòmic i/o indocumentada. En aquest sentit, la Càtedra vehicularà la posada en marxa d’investigacions i programes de formació especialitzada en col·laboració amb la Xarxa de Santa Tecla en el terreny dels processos de desigualtat, de pobresa i de risc d’exclusió social lligat a raons

socioeconòmiques, les discapacitats i la dependència. La Càtedra se centra alhora en la difusió i en la transferència de coneixement sobre els diversos àmbits en què es desenvoluparan les investigacions i anàlisis a partir d’aquest conveni. Tots els avenços assolits en virtut del conveni es difondran a través l’organització de jornades temàtiques, en congressos i seminaris i amb la preparació de publicacions que recullin els resultats de la recerca i els valors de la inclusió social. Joan Maria Adserà, president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i gerent de la Xarxa de Santa Tecla, ha destacat que «la Càtedra d’Inclusió Social de la URV està alineada amb l’esperit fundacional i els valors de la nostra organització, que fa més de 800 anys que atén les necessitats sanitàries i socials de les persones a Tarragona, amb especial dedicació als col·lectius més desprotegits com són la tercera edat, la gent amb dependència, les persones discapacitades, la infància de llars desestructurades o les famílies sense recursos. Amb aquesta col·laboració podem aportar la

nostra experiència en la prestació de serveis socials i definir, conjuntament amb una entitat tan transversal com la universitat, eines que ens permetin diagnosticar la situació a la nostra societat i avançar en els serveis que es presten a les persones més necessitades i a les seves famílies». El rector de la URV ha manifestat que aquest conveni «és un pas més en la llarga col·laboració entre les dues institucions per donar una millor resposta a les demandes socials de salut i benestar». El director de la Càtedra, el Dr. Ángel Belzunegui, defineix el conveni entre la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i la URV com una col·laboració estratègica i de territori amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones i de la societat en general. La unió de l’experiència pràctica que aporta la tasca realitzada per la Fundació i del coneixement que es genera des de la Universitat afavorirà de forma genèrica els processos d’inclusió social. I recorda que el coneixement, teòric i pràctic, ha d’estar al servei de la inclusió social. La Fundació Hospital de Santa Tecla es compromet per als pròxims dos anys i agafa el relleu de la Fundació ONCE i de la Fundació Endesa, que han estat les entitats col·laboradores de la Càtedra des del 2011 fins al curs acadèmic 2016-2017.


11

12 de juliol de 2017

social - xarxa de santa Tecla CARME BORBONÈS i ángel belzunegui, FUNDADORA I DIRECTOR de la càtedra inclusió social urv

«Les grans empreses són cada vegada més sensibles amb els temes socials» Catalunya, per exemple la Generalitat, que demanen la nostra aportació.

Moment de l’entrevista a Carme Borbonès, fundadora i primera directora de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, i al sociòleg Ángel Belzunegui, actual director. La càtedra es va posar en marxa l’any 2011 i treballa en matèria social amb administracions i institucions d’arreu del país. / Tomàs Varga.

P

er què una universitat com la URV s’implica en temes d’igualtat social? Ángel Belzunegui: L’any 2011 es donen una sèrie de circumstàncies. Per un costat, l’associació d’universitats d’Espanya i d’Europa havia fet una declaració en la qual es demanava als centres implicació en temes de responsabilitat social, més enllà dels termes mediambientals. Es buscava una aportació de les universitats des del punt de vista de la integració social a tots els territoris. A Tarragona, la professora Carme Borbonès, que estava a Càritas Catalunya, ja feia anys que col·laborava amb la URV en diferents projectes. Un d’ells era una enquesta sobre condicions de vida a les comarques de Tarragona. Per tant, a la URV ja fèiem investigacions relacionades amb la igualtat social, però ens faltava la creació d’un òrgan oficial que vehiculés tota la feina que s’estava fent a la URV en col·laboració amb administracions i entitats. L’equip rectoral d’aquell moment, amb el rector Francesc Xavier Grau, va mostrar sensibilitat i va decidir impulsar la Càtedra, que llavors va rebre el suport econò-

«La darrera crisi socioeconòmica ha fet aflorar necessitats en col·lectius que les administracions no es plantejaven» mic de la Fundación ONCE per tal d’impulsar un estudi sobre el cost afegit, tant econòmic com d’oportunitats, que afronten les famílies que tenen a càrrec seu persones amb discapacitat. Així va començar tot, i en aquests anys hem fet molta feina. I quina és la funció principal de la càtedra? Carme Borbonès: La voluntat d’aquesta càtedra és fer transferència de coneixement a la societat. La investigació universitària es fa als departaments i als grups de recerca, però cal que els resultats d’aquestes investigacions passin a la societat d’una manera pràctica. Això és el que busca la càtedra. Ser un espai on es troben la societat,

que té unes necessitats i unes demandes, i la universitat, que aporta respostes i solucions. A.B.: Una càtedra està pensada per a la tercera missió: la transferència de coneixement. Una càtedra explora les demandes que hi ha al territori, amb entitats, institucions, empreses... i aporta respostes a necessitats formatives, de divulgació científica i de petits estudis. Ara, per exemple, estem treballant en un informe que ens ha demanat l’Ajuntament de Tarragona sobre segregació escolar al sistema educatiu de la ciutat. Fins ara heu tingut com a empreses col·laboradores la Fundació ONCE i la Fundació Endesa. Ara entra la Fundació Hospital de Santa Tecla. Què representa això? A.B.: Dues coses molt importants. La primera és que, per primera vegada, el patrocini el fa una entitat forta del territori. Això és important perquè una entitat de casa fa seu l’interès de la càtedra. Sens dubte podrem aprofundir més en l’anàlisi territorial de les problemàtiques socials. La segona és l’especial sensibilitat que té la Fundació Hospital de

Santa Tecla envers els temes socials, ja que es tracta d’una entitat que centra la seva activitat en ajudar els col·lectius vulnerables i com treballar en la seva inclusió a la societat. Podrem aprendre molt de la seva experiència i posar en pràctica els avenços assolits. Fins a quin punt la societat tarragonina està sensibilitzada en la inclusió social? C.B.: Els ajuntaments i consells comarcals tenen cada vegada més sensibilitat. La crisi socioeconòmica dels darrers anys ha fet aflorar necessitats de serveis que potser ja existien, però que no estaven prou dibuixades ni plantejades per les administracions. La càtedra ha ajudat nombroses institucions que s’han adreçat a la URV per trobar vies per donar resposta a les noves demandes de la ciutadania. I les recomanacions que doneu són aplicades per les administracions? A.B.: Sempre hi ha els condicionants pressupostaris, però les administracions cada vegada ens fan més cas. Cada cop són més les administracions del territori i del conjunt de

També les empreses? C.B.: Les empreses tenen el seu principal interès en el rendiment productiu, però cada vegada treballen més amb nosaltres i entren més en aquesta dinàmica de la inclusió social. Hi ha moltes empreses que fan accions d’inclusió social. A.B.: Les grans empreses tenen les seves fundacions i donen suport a accions socials molt importants. Jo m’atreveixo a dir que el territori, i no només la càtedra, té una gran complicitat amb les grans empreses en qüestió d’inclusió social. No manca interlocució ni sensibilitat per part de les grans empreses. Hi ha moltíssimes entitats que estan fent accions socials de tota mena que estan subvencionades i ajudades pels recursos de les grans empreses productives. Nosaltres, pel tipus de servei que oferim, treballem més amb les administracions i les entitats semipúbliques, que són les que tenen més necessitats perquè fan accions directes de servei a la ciutadania. El repte dels serveis socials és la seva professionalització? C.B.: És cert que hi ha moltes demandes que són prestades per associacions de familiars i entitats que es nodreixen del voluntariat. Però això és una fortalesa. Una demostració de la força de la societat civil del territori, capaç d’arribar allà on no ho fa l’administració per qüestions econòmiques. A.B.: El nostre teixit associatiu és molt potent i dona molt servei. Per això treballem tant amb ell. Tenim una societat civil madura i capaç d’identificar els nous perfils professionals que són necessaris per atendre les demandes dels col·lectius més vulnerables com són la dependència, la gent gran o la discapacitat. I en aquest camp la universitat hi pot contribuir d’una manera cabdal.


12

12 de juliol de 2017

GENT

Les residències de Llevant i Ponent donen la benvinguda a l’estiu El passat dia 22 de juny a la Residència de Llevant i Ponent de la Xarxa de Santa Tecla van donar la benvinguda a l’estiu amb una nit màgica. A Llevant es va celebrar la Festa d’estiu, on les flors van ser les protagonistes. Treballadors i residents van gaudir d’una vetllada amb focs d’artifici. A Ponent es va celebrar la nit blanca, on els  residents i treballadors van gaudir d’uns moments molt especials amb actuacions per part dels treballadors i bons desitjos per a l’època més calorosa de l’any.

El Port de Tarragona reconeix la tasca als alumnes en pràctiques

Pau i Rick, del Club Super3, visiten els nens ingressats a Joan XXIII

El Port de Tarragona, en conveni amb l’Escola Joan XXIII i l’Institut Vidal i Barraquer, aposta per la Formació Professional Dual, que apropa els estudiants al coneixement i al món laboral. Aquest curs escolar 2016/17 tres alumnes de l’Escola Joan XXIII hi han realitzat les seves pràctiques formatives.

Els personatges del Club Super 3, Pau i Rick, acompanyats pels pallassos de Pallapupas, Apósito i Gelocatila, han visitat els infants ingressats a la planta de pediatria de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. També han visitat l’àrea de pediatria d’urgències.

Un llibre recull la recuperació de l’edifici del Consell Comarcal de Tarragonès

La Pobla de Mafumet triomfa amb la seva ruta de tapes

L’obra col·lectiva, titulada El Consell Comarcal del Tarragonès. D’espai de culte romà a hospital medieval. 25 anys de la seva recuperació parla de l’establiment del Consell Comarcal del Tarragonès, el 1991, a l’edifici on fins al segle XVI hi havia hagut l’antic Hospital de Santa Tecla i com es va recuperar la façana romanicogòtica de la institució.

Aquest passat cap de setmana, els pobletans i tots aquells visitants que ho han volgut han tingut l’ocasió de tastar les 13 propostes incloses en la cinquena edició de POBLATAPA, la ruta de tapes per la Pobla de Mafumet. La campanya seguirà activa els divendres, dissabtes i diumenges fins al pròxim 23 de juliol.


13

12 de juliol de 2017

GENT NURIA GÓMEZ GRANÉS, ESCRIPTORA. AUTORA DE ‘XIUXIUEIG LITERARI’

«No puc quedar-me amb un sol gènere, tot m’interessa»

N

ascuda a Barcelona, actualment viu a Torredembarra. Periodista, escriptora, regidora, màster en relacions institucionals i comunicadora és, a més, tertuliana habitual en ràdio i televisió alhora que columnista d’opinió en premsa escrita. Recentment ha presentat el seu darrer llibre ‘Xiuxiueig literari’, publicat per Arola Editors i ha estat nomenada recentment secretària executiva de la vicesecretària sectorial del Partit Popular a la província de Tarragona.

eixen en la teva faceta com a escriptora? Crec que absolutament en tot, soc molt observadora, capto tot el que passa al meu voltant i ho trasllado al paper, als llibres, a les ponències i a les mocions que presento a l’Ajuntament per millorar la vida dels ciutadans. La meva literatura sempre parteix d’un fet real, un primer reflex de la quotidianitat de la vida que eleva el misteri, les relacions humanes, a la passió, per despertar l’interès i entretenir els lectors.

Periodista, escriptora, regidora, comunicòloga, membre associat de Coopel... En quin paper et sents més identificada? La política és un servei públic que m’apassiona, és el treball del dia a dia intentant millorar la vida de les persones. La literatura és on està la meva essència de dona, on expresso els meus sentiments, els meus desitjos, les meves reclamacions, les meves passions. El periodisme i l’opinió pròpia és el llarg camí que m’ha portat fins al meu darrer llibre. Em sento molt còmoda i completa amb tot, no en puc triar només un. La comunicació potencia tot el meu treball. Ser membre de Coopel (cooperació per al record present i per al futur), és un gran honor.

Ets una escriptora social? Si, soc una escriptora social, per a mi és una prioritat que totes les persones tinguin els mateixos drets. És el que més m’interessa en tots els camps: social, polític...

La defensa dels drets de les dones sempre ha estat prioritari per a tu. Des de sempre m’ha preocupat que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i en el cas de les dones encara no és així. Vaig fundar el Grup de Dones de Torredembarra, el qual vaig presidir durant onze anys, també la Federació de Dones del Tarragonès, que vaig presidir durant quatre anys. Vaig estar a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, defensant el projecte «Mirar el municipi amb ulls de dona» i moltes coses més. En les últimes eleccions municipals, els tres primers llocs de la meva llista eren dones. Ets una persona socialment molt activa. Fins a quin punt aquestes experiències influ-

Has publicat 14 llibres. En quin gènere et sents més còmoda com a escriptora? No puc quedar-me amb un sol gènere, tot m’interessa, tot desperta la meva atenció. Vaig començar amb la investigació d’història local, després la novel·la, la biografia, els relats, la cuina, els assajos, articles periodístics... actualment estic treballant en una nova novel·la. El teu últim llibre és ‘Xiuxiueig literari’ publicat per Arola Editors... Sí, són una sèrie d’articles periodístics agrupats en sis grans apartats on parlo de Torredembarra, dels drets de la dona, de Rotary, de viatges, de celebracions, de la infància i de la vida... De tot una mica. És el reflex del que he publicat a la premsa, un 10 per cent, dels més de mil articles que he escrit. Ets secretària executiva de la vicesecretaria sectorial del Partit Popular a la província de Tarragona. Quin creus que és el treball que han de fer els agents socials i culturals del territori? Cal apropar-se a tots els col·lectius socials i culturals del territori per escoltar-los, per treballar-hi conjuntament, per obtenir solucions i generar pos-

sibilitats de transformació. Quin és el teu pròxim projecte? A més de la política, que m’apassiona, que omple el meu dia a dia i a la qual em dedico intensament, estic traduint una part de la meva obra al francès i escrivint una nova novel·la sobre una família, una història que vaig descobrir en un dels meus viatges al Carib.


14

12 de juliol de 2017

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

Ens tornarem a equivocar? És, sens dubte, una bona notícia: Hard Rock és l’empresa que pretén instal·lar-se en l’espai que havia d’ocupar el macrocomplex BCN World. Ara sí, sembla que la cosa va de debò. Després dels innúmers estira-i-arronses, del

classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

ball de xifres i de la barreja de propostes, tot indica que Hard Rock es presenta amb la ferma convicció d’assumir el negoci i revitalitzar econòmicament aquell espai. Tot i que es desconeixen els detalls de l’ambiciós projecte, no podem ignorar que es tracta d’una inversió important i interessant, no només per a Salou-Vila Seca sinó també per al conjunt del territori. La injecció econòmica representarà un augment del turisme –en aquest moment no cal especular sobre la qualitat ni les seves intencions– i generarà llocs de treball. És obvi que cal posar normes fermes i contundents i evitar que Hard Rock s’aprofiti de la situació per imposar els seus criteris, en el cas que no s’adeqüin als interessos del territori. Si hem d’anar a pitjor, és millor que ens quedem quiets. Espero i desitjo

Distribució controlada: 25.000 exemplars

que l’enterrament de BCN World i l’aparició d’Hard Rock Internacional representi, sense cap pal·liatiu, una aposta seriosa i sostenible pel turisme, pel medi ambient i per la creació de treball, preferentment de qualitat. És obvi que els opositors del projecte han d’alertar de possibles abusos i interessos foscos que poden perjudicar els interessos del territori. No obstant això, ara més que mai cal sentit de la responsabilitat, rigor i altura de mires. No podem permetre estar ancorats en el passat i permetre que les bones oportunitats ens ignorin. Vull pensar que la proposta de Hard Rock és sòlida i creïble i que aviat el macrocomplex turístic serà una realitat. Si no és així, ens tornarem a equivocar... I potser ja portem acumulats massa errors.

Classificats TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ASSAMBLEA DE CATALUNYA. Semi moblat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Per: 525€. (Ref. PV351). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assoleiat, de 90 m2, 3 hab. reformat, un bany. 110.000€ Tel. 977 25 20 52

BONAVISTA (TGN). Piso en venta de 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente. 2 baños completos. Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto. Párquing próximo. Muchas posibilidades. 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7115)

TARRAGONA. PALLARESOS. Xalet adossat, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, lavabo, 1.000€ (Ref. CP001). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

Lloguer / Venda

LES GUNYOLES (LA SECUITA). A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano de más de 500 m2, con absolutamente todos los servicios, apto para una vivienda. SOLO 28.000€ Tel. 671 868 896

COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina propia, cochera, solárium, z. infantil, barbacoa. Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea. Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7198)

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52

Habitatges Compra / Venda

CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 CONSTANTÍ. Seminuevo, 102 m , 3 hab. dobles, 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza. A/a conductos. Exterior. Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor. Oportunidad. 135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7219)

Habitatges Lloguer

2

LA SECUITA. Casa de obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina de 16 m2, salón de 26m2, AC (f/c), energía solar, garaje y parking propio. Terraza superior de 37m2 e inferior de 31m2. Vistas espectaculares. OPORTUNIDAD: solo 220.000€. Directo propietario. Tel. 671 868 896

CONSTANTÍ (TGN). Con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias, 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin asc. Oportunidad. 38.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7061) ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249). Reformado. 3 hab. y 1 baño (ducha). Exterior. A/a con bomba f/c. Suelo gres. Sin ascensor. Bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 89.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ LA NAU. (Ref.: AM089). Amb mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany. 3er sense ascensor. Per: 400€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. (Ref: AM321) Amb mobles, semi nou, 2 hab., menjador, cuina i bany. Pàrquing. Per: 650€ Tel. 977 25 20 52 LA SECUITA. (Ref.: A231). Casa de poble, sense mobles, 2 hab., menjador, cuina i 2 banys, amb una sala gran oberta. Per: 550€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. (Ref.: AM119). Amb mobles, semi-nou, 1 hab., menjador-cuina i bany. Per 440€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3er pis s. ascensor. 465€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI (Ref.: AM261). Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, bany. per 480€. Tel. 977 25 20 52 BOSQUES TARRAGONA (TGN). (Ref.: A222) Xalet en lloguer, sense mobles, 1.500€. Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref.: A230). Sense mobles, 4 hab., menjador amb vistes al parc, cuina molt gran, 2 banys, pk. 800€. Tel. 977252052 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

Locals

TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. 58.000€ Tel. 977 25 20 52

Amistat Contactes AGENCIA MYSOL, t’ajudem a trobar la teva parella de vida, mitjançant presentacions individuals. Serietat i honestedat!!! Tel. 695410052 / www.maisol.com

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052

classificats@noticiestgn.cat

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA

RESTAURANTE TARRAGONA PRECISA

· En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio.

- Cocineros/as - Camareros/as

PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

686 703 910

Sueldo a convenir según valía. Enviar currículum a: tarracogastrogroup@ gmail.com

DEL12AL’18DEJULIOL

Ambient calorós Les temperatures continuen pujant, oferint-nos una setmana càlida amb màximes de fins a 35 graus en alguns punts. El sol lluirà al cel i, al final del dia, hi pot haver intervals de núvols baixos al litoral. Font: Meteocat

TARRAGONA. C/ COMPTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2, més altell. Tel. 977 25 20 52 POBLA DE MONTORNÈS. Traspàs BARPIZZERIA. En ple funcionament. Àmplia terrassa complerta amb xiquipark per als més petits. Per jubilació. Preu negociable. Telefonar al: 628 82 83 46

TARRAGONA. PL. DELS CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). 70m2, sostres alts, vora platja i port esportiu, accès per 2 carrers, tot a reformar, façanes rehabilitades. Tel. 977252052

Temperatures de la setmana

MÀX.35º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.18º


15

12 de juliol de 2017

OCI / AGENDA

Competició il·lustrada

DIVENDRES 14 Tarragona Teatre LLOC: TEATRE METROPOL HORA: 21,30 H PREU: 18€

Tarragona celebra la 5a Nit de la il·lustració

Dignità autonome di prostituzione, el primer bordell de l’art on els actors estan a disposició de l’espectador, però protegits per les “normes de la casa”. Un joc entre actor i espectador on decideixes qui et fa el seu servei.

DIVENDRES 14 El Vendrell. Projecció

E

l dijous dia 13 de juliol a les 22 hores tindrà lloc la Nit de la il·lustració a Tarragona. La festa començarà a partir de les 22 hores i tindrà lloc a l’Espai Jove La Palmera en el marc del Festival Sota La Palmera (pl Imperial Tarraco). Diversos il·lustradors i il·lustradores lluitaran per aconseguir el premi Llapis il·lustre, un premi simbòlic que serà el colofó d’una nit amenitzada amb música i un carismàtic presentador tarragoní: Oscárboles. Els 15 il·lustradors participants d’aquesta cinquena edició són: Ana Manzano, Dani Pena, Sílvia Ramal, Helena Requesens, Laura Rey, Namíbia Coronado, Desi Castellar, Ruben Sáez, Mariona Roig, Laia Ferraté, Hernan en H, Julio Aliau i Mey. Il·lustradors professionals que es barregen amb estu-

Agenda

LLOC: PLAÇA DEL TÍVOLI HORA: 22 HORES Projecció del telefilm Casals, la força d’un silenci, dins del 37è Festival Internacional de Música Pau Casals. La pel·lícula explica la decisió del mestre Casals de no tocar en públic mentre Franco continuï al poder.

DISSABTE 15 Altafulla. Visita LLOC: VIL·LA ROMANA DELS MUNTS HORA: 19,30 HORES | PREU: ADULTS 8€ | NENS (5-16 ANYS) 5 «Caius i Faustina us conviden a la seva vil·la», una visita teatralitzada on Caius, duumviri de la ciutat de Tàrraco al s. II, i la seva esposa i senyora de la casa, Faustina, faran d’amfitrions. En acabar la visita es podrà gaudir d’un aperitiu. Reserves: 977 25 15 15 / mnat@gencat.cat

ATENEU DE TARRAGONA Detall del cartell anunciador de la Nit, obra de Txomin Medrano, de Mènsula Studio.

diants i gent amateur que troba en el dibuix una manera d’expressar-se pròpia. Els organitzadors de la cinquena nitilustgna són Txomin Medrano i Pep Serra de Mènsula Studio i Elisabet Díez d’anduluplandu, amb la col·laboració de Joan Rioné i el suport de l’oficina de Tarra-

gona Jove. Un dels objectius de l’acte és potenciar el planter d’il·lustradors tarragonins, i dignificar un ofici que normalment s’entén com solitari, íntim i privat. La cita s’ha promocionat repartint cartells per la ciutat i via xarxes socials amb l’etiqueta #nitilustgna.

Dissabte 15 · 23:00 h | Havaneres (fora de l’Ateneu) Cantada d’havaneres al Port Esportiu de Roda de Barà (festes del Carme), cantada d’havaneres a càrrec del grup d’Havaneres de Barca de l’Ateneu de Tarragona. Diumenge 16 · 19:00 h | Xerrada i concert (fora de l’Ateneu) A les piscines de l’Aleixar, xerrada vers la causa Internacional Cooppel per la Pau 2022 i concert per la pau d’en Jordi Català (40 anys cantant en català, 1977-2017). Juliol | Exposició Oberta l’entrega d’obres per la 8a exposició de socis de l’Ateneu de Tarragona. Inauguració: diumenge 23 de juliol, festa del soci. Horari d’estiu: dimarts, dimecres i dijous de juliol de 18 a 21 hores. Agost tancat. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

OPINIÓ

JOSEP GIL PREVERE

Afirmació sense confrontació L’expressió l’hem sentida sovint darrerament en boca de persones autoritzades, que parlen com a autèntics i competents oracles de l’Evangeli; l’expressió, quan parla d’afirmació, es refereix clarament a l’afirmació de Catalunya, i quan parla de confrontació, sembla que postuli altres regles de joc, diferents de la confrontació. Confesso que, en principi, no puc deixar d’estar d’acord amb la reivindicació del diàleg per a resoldre qualsevol mena de conflicte. Però em sembla que, en el nostre cas, no s’acaba de posar clar què volen dir «afirmació» i «confrontació». En el nostre cas, l’afirmació es concreta en el «dret a decidir», un dret que, a parer meu, tenen tots els pobles quan revesteixen totes les característiques que caracteritzen una «nació»; una afirmació, doncs, que és prèvia a qualsevol altra afirmació que es pugui incloure en un suposat referèndum (per exemple, la d’un estat independent). I jo no puc deixar de veure que aquestes característiques

es donen àmpliament en el cas de Catalunya, al marge del que pugui dir la Constitució. D’altra banda, la confrontació, en aquest cas concret, no sols és inevitable, sinó també saludable, perquè només amb la confrontació es posa de manifest el raonament fonamental de l’afirmació «nacional» de Catalunya. Hauria de quedar clar, tanmateix, que la confrontació no hauria de passar mai del nivell de debat d’idees, deixant de banda altres interessos que enfosqueixen el debat (com ara la sacralització del text constitucional), o els principis de solidaritat amb altres pobles o els sentiments de la gent, que no pot oblidar llurs orígens territorials i culturals, diferents dels de Catalunya (sentiments que sempre cal respectar). Com a creient, i com a creient cristià, em repugna qualsevol mena de sacralització del que forma part de l’ordenament polític d’un Estat: em sona a idolatria. Però em repugnen més les formes ambigües que, en nom de principis autènticament evangèlics, envaeixen terrenys en els quals aquests no poden ser ni proclamats ni practicats, si no és introduint els matisos necessaris. Sembla que expressions com la que serveix de títol a aquest articlet, en el fons, no fan res més que prendre partit, sense dir-ho, a favor d’una determinada posició de la confrontació; i això no és just.


16

12 de juliol de 2017

LA CONTRA Òscar Cadiach espera el moment oportú L’alpinista tarragoní està preparant un nou assalt al Broad Peak. Si l’aconsegueix, Cadiach haurà coronat els 14 vuitmils de la Terra.

L’‘skyline’ de la Costa Daurada tindrà forma de guitarra

Àngel Òdena rep un premi de part del Rotary Club

ELCHICOTRISTE

Semàfor de la setmana

El Rotary Club de Tarragona ha guardonat el baríton tarragoní amb el premi Kesse com a reconeixement per la seva trajectòria musical.

Recreació virtual del projecte de Hard Rock Entertainment World a Florida (EUA). / Cedida.

L tempus fugit

a multinacional Hard Rock ha donat a conèixer els primers detalls del nou espai d’oci i turisme projectat a la Costa Daurada. El complex es dirà Hard Rock Entertainment World i en una primera fase preveu una inversió superior als 600 milions de dòlars. En aquest primer tram del projecte es construirà un hotel de 600 habitacions en forma de guitarra, un casino i, en col·laboració amb PortAventura World, una zona comercial de 10.000 metres quadrats amb unes 75 botigues.

Frase de la setmana

«La gent no s’ha de quedar sense votar» Pau Gasol, jugador dels San Antonio Spurs

Segons la companyia, el desenvolupament del projecte (primera i segona fase), amb el consens del Govern de Catalunya, comportarà una inversió de més de 2.000 milions de dòlars, que s’haurà d’executar en els pròxims anys i en una superfície màxima de 745.000 metres quadrats als termes de Vila-seca i Salou. Segons Hard Rock, «el complex de Tarragona consistirà en una combinació única d’hotels, àrees de convencions, entreteniment de classe mun-

dial, restauració i shopping». Hard Rock ha avançat que en la primera fase del projecte es crearan al voltant d’11.500 nous llocs de treball a les comarques de Tarragona i que l’impacte econòmic a la regió serà d’uns 1.300 milions d’euros anuals. L’hotel amb forma de guitarra serà el punt central del Hard Rock World i oferirà 600 habitacions en una construcció d’uns 100.000 metres quadrats. El casino serà un dels més grans d’Europa i disposarà d’unes 1.200 màquines escurabutxaques i uns 100 jocs de taula. L’Hotel Hard Rock & Tarragona de Casino també proporcionaran un espai de piscines d’uns 6.000 metres quadrats. El complex també disposarà d’una zona per a concerts i actuacions en viu amb capacitat per a unes 15.000 persones i es programaran espectacles amb artistes locals i internacionals. Evidentment el nou centre recreatiu i turístic de la Costa Daurada també inclourà una cafeteria Hard Rock i una botiga amb tot el marxandatge de la marca nord-americana.

Noticiestgn370  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you