Page 1

#362

170517 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

SOCIAL · XARXA DE SANTA TECLA

HE ADOPTAT, I ARA QUÈ? La Casa Sant Josep ofereix un servei d’atenció postadoptiva per orientar i acompanyar les famílies un cop l’infant ja és a la llar

P.10

LA FORÇA DE

TÀRRACO

TARRACO VIVA, EL FESTIVAL DE RECREACIÓ HISTÒRICA PER EXCEL·LÈNCIA, ARRIBA A LA SEVA 19A EDICIÓ AMB LES RELACIONS AMB L’ANTIGA GRÈCIA COM A EIX CENTRAL FOTO GEMMA SOLDEVILA

P.04

Tarragona ciutat reobre el debat sobre el seu model cultural Unes declaracions del conseller Prats sobre el festival REC escalfen el P.07 món creatiu

Més de 2.000 matrimonis es divorcien cada any a la demarcació La crisi econòmica redueix els litigis pel repartiment de béns. Pugen els P.02 divorcis exprès

FINANCIAMOS SUS COMPRAS SIN INTERESES

90x190..............238€ 135x190............330€ 150x150............360€

90x190..............268€ 135x190............360€ 150x150............381€ Núcleo de HR 32kg. 2 cm de viscoelástica con grafeno. 3 cm de viscoelástca. Tapizado en stretch de alto gramaje. Platabanda capitoné con 4 asas bordadas. Cara inferior tejido 3D+. Altura 26 cm.

Sillón relax 2 motores con power lift. Telas a escoger.

Núcleo de HR 32kg. Perfilado. Cara verano: 1 cm de gelvisco + 2 cm de viscoelástica. Cara invierno: 1 cm de visco. + 2 cm de softsense. Tapizado en stretch argentum.Platabanda topper 3D con 4 asas bordadas. Cara inferior tejido 3D+. Altura 27 cm.


2

17 de maig de 2017

TEMA DE LA SETMANA

«Amb la crisi, el repartiment de béns ja no és motiu de conflicte en els divorcis» La recessió econòmica facilita els divorcis exprès i deixa la custòdia dels fills com a principal causa de litigi. A la província se separen més de 2.000 matrimonis cada any ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

C

ada any es divorcien a la demarcació més de 2.000 matrimonis, segons dades de l’Idescat. Aquesta xifra s’ha estabilitzat en els darrers temps però, amb la crisi econòmica, els experts han detectat canvis de tendència en les prioritats de les parelles a l’hora de divorciar-se. El repartiment de béns ha deixat de ser motiu de conflicte i cada vegada són més habituals les separacions de mutu acord; de fet, queden en menys d’un 20% els divorcis que arriben a judici, normalment per conflictes sobre la custòdia dels fills. Cada vegada hi ha més judicis ràpids i cada vegada menys

Les infidelitats i l’esgotament de la vida en parella continuen sent les principals causes de separació separacions arriben a judici. «Les parelles ara rarament es barallen pel repartiment de béns, ja que el que vol la gent quan es divorcia és quedar net de deute. Abans, quan hi havia immobles amb taxacions per sobre de la hipoteca pendent, les parelles lluitaven per quedar-se les propietats, però això ara és tot al contrari», diu l’advocat tarragoní Rafael Sanromà, amb despatx a la Rambla Nova de Tarragona. «La gent ara té menys paciència que fa unes dècades i amb les noves lleis és més fàcil divorciar-se.

DIVORCIAR-SE DE MUTU ACORD TÉ UN COST D’ENTRE 500 I 1.000 EUROS

Una parella que es vol divorciar de mutu acord només ha d’anar a un bufet d’advocats i, en mitja hora, es formalitza un document que recull tot l’acord per a la seva firma. Tot es fa pràcticamet amb un únic tràmit. En el cas que hi hagi fills, aquest conveni ha de rebre la validació de la fiscalia. En el cas del bufet Sanromà, tot el procés de divorci costa entre 500 i 1.000 euros. Abans de la crisi la gent lluitava per quedar-se la casa i fins i tot aguantava per raons econòmiques, però ara els pisos no valen res i no els vol ningú. La gent vol iniciar una nova vida sense deutes. Ningú no vol la hipoteca». Un altre canvi important és que «la gent ara es divorcia més jove i les dones treballen i són independents econòmicament, fet que facilita els acords a l’hora d’establir pensions compensatòries». Tot això fa que «gairebé no que-

din divorcis contenciosos. Els únics que arriben als jutjats són els que tenen conflictes en temes de règim de visites o en la custòdia dels fills». En aquest sentit, Sanromà apunta que actualment els temes que més es negocien en un divorci són els relatius als fills: la pàtria potestat, la custòdia, el règim de visites i les pensions compensatòries i d’aliments». Pel que fa als motius de divorci, «continuen sent els habituals, les infidelitats i l’esgotament

de la vida en parella. Cal destacar que cada vegada hi ha més divorcis per infidelitats per l’ús de les noves tecnologies. Moltes parelles es divorcien per infidelitats descobertes gràcies als mòbils i les xarxes socials com Facebook. N’arriben molts casos. Amb la crisi també s’ha notat un increment de divorcis per tensions i dificultats econòmiques familiars. Hi ha parelles que s’han separat i han hagut de tornar a viure amb els respectius pares».


3

17 de maig de 2017


4

17 de maig de 2017

TARRACO VIVA E D I TOR I AL ÒL I VE R M ÁRQUEZ

Tarraco Viva i la marca Tarragona

Tàrraco apropa l’imperi a l’antiga Grècia

E

ns trobem a les portes d’una nova edició del festival de recreació històrica de Tarraco Viva, una de les poques iniciatives culturals promogudes per l’Ajuntament de Tarragona que realment ha funcionat en les darreres dues dècades. El certamen mobilitza la gent de Tarragona i, de mica en mica, s’ha anat consolidant com a punt d’atracció per a turistes que, encuriosits per veure lluites de gladiadors i descobrir com era l’imperi fa dos mil·lennis, s’atreveixen durant uns dies a visitar una ciutat que viu a l’ombra dels evidents atractius de què gaudeix la Costa Daurada. El pas dels anys demostra que les pedres, per elles mateixes, no venen ni són prou atractives per al turisme internacional. El valor arquitectònic de les restes romanes de Tarraco és innegable, tal com demostra que fossin declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat, però és en la difusió i la projecció d’aquest patrimoni, i no només en la seva gestió i conservació, on Tarragona ha de millorar molt si vol aspirar a convertir-se en referència mundial del món romà per al gran públic i no només per als estudiosos de la matèria. El festival Tarraco Viva, que es va posar en marxa fins i tot abans que la UNESCO posés la mirada sobre les restes de la nostra ciutat, ens ha demostrat que aquest és el camí perquè la capital tarragonina mostri al món el seu potencial, el seu tret diferencial, el seu valor cultural i perquè comenci a construir la seva pròpia marca turística alternativa i complementària a la de la Costa Daurada (estrictament relacionada amb el turisme de sol i platja). L’èxit de les edicions de Tarraco Viva és indicatiu del que una ciutat amb un patrimoni ingent pot fer per esdevenir quelcom més que una ciutat bonica on passar un dia o dos. I vet aquí que jo pregunto, no podria Tarragona estendre l’esplendor que viu amb Tarraco Viva als 365 dies de l’any?

CENTRO

MÉDICO

L

’emperador Adrià és enguany el fil conductor del Festival Tarraco Viva. La seva fascinació per la cultura grega serveix d’excusa al festival per parlar-nos de la prolífica relació que van mantenir les dues civilitzacions, la grega i la romana. La seva simbiosi és la font cultural de la qual encara bevem a tot l’arc mediterrani i que, enguany, ens arriba en forma d’activitats dins del festival de reconstrucció històrica. Adrià es va fer un fart de viatjar a la seva estimada Atenes que, en el seu patrimoni, encara conserva part dels monuments que l’il·lustre admirador li va llegar (la biblioteca d’Adrià, el temple de Zeus Olímpic, l’Arc d’Adrià...) i on fou més estimat que no pas a la seva Roma.

Aquesta setmana i la vinent, els tarragonins i els que ens visitin tindrem l’oportunitat de conèixer més coses d’aquest escriptor, poeta, constructor, militar i, sobretot, governant romà de cor grec. Reconstruccions històriques com les que els Nemesis ARQ faran a la vila dels Munts o a les sales del MNAT o el monòleg de Vibia Sabina Augusta, esposa d’Adrià, són algunes de les activitats que versen sobre l’emperador. Però Grècia estarà molt representada al festival: amb concerts dels Ludi Scaenici; monòlegs dels filòsofs grecs Diògenes i Demòcrit; l’aproximació als orígens del teatre occidental que farà Zona Zàlata a través de l’Aula de Teatre de la URV; o la presentació escenificada sobre la vida domèstica d’una família de classe mitjana de l’antiga Grècia a càrrec dels aragonesos Athenea Promakhos.

Tampoc hi faltaran les conferències d’especialistes que aproparan aquest món hel·lenístic al públic general, ni els tallers, altres reconstruccions històriques i les activitats infantils que, sense oblidar que el festival ens vol embolcallar de l’essència de Roma, vindran amb una flaire grega que s’ha d’allargar fins al 2018. Perquè la gent de Tarraco Viva està atenta a l’any dels Jocs i, si parlem d’olimpisme, no podem oblidar l’antiga Grècia. «El 2018 volem omplir Tarragona de bellesa», ens diu el director del festival, Magí Seritjol, a l’entrevista que podreu llegir més endavant. Així, sembla que aquest 2017 tindrem un tastet prou abundant per no quedar-nos afamats però prou atractiu per deixar-nos amb ganes de continuar explorant el món grecoromà l’any dels Jocs Mediterranis.

Aicat 4.746

ROMA

...........................................................

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 · Tarragona

Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen


5

17 de maig de 2017

TARRACO VIVA L’espectacle ‘Marc Antoni i Cleòpatra’, la novetat d’enguany a Altafulla

U

n any més, el festival Tarraco Viva tindrà activitats a Altafulla, on els gladiadors repetiran en una edició més la seva demostració sobre les diferents armes i les tècniques de combat, tal com feien a l’Imperi Romà. Se celebrarà el 21 de maig al Parc Voramar, a peu de platja. La novetat per aquest 2017, però, és l’espectacle de titelles Marc Antoni i Cleòpatra, una obra on es podrà

conèixer una de les històries més famoses de l’Antiguitat i en què s’explicarà qui era Marc Antoni i com va ser que va conèixer la reina d’Egipte, Cleòpatra. D’aquesta manera, la 19a edició del Festival Tarraco Viva portarà a Altafulla, el dia 21 de maig, dos espectacles: el primer, que es desenvoluparà a les 17 hores, a càrrec de L’Instituto Ars Dimicandi amb la recreació «El món dels gladiadors a l’antiga Roma»; i la segona, que tindrà lloc a les 18 hores, a càrrec

X AV I E R PA R E R A L L I C E N C I AT E N G E O G R A F IA I H IS T Ò R IA

El temple del penya-segat(I) «Heu de recordar, noble senyor, que en els anys de l’emperador August hi va haver una nova conspiració perquè Roma i Tarraco trontollessin en un món de caos. Aleshores Hagen el germànic va evitar una època d’horror.» Titus el Vell Graicus, governador de Grècia, província de Roma, es moria lentament al seu llit entre llençols de seda. El seu rostre estava pàl·lid mentre els seus ulls giraven desorbitats per la proximitat de la Mort. Els seus familiars i metges xiuxiuejaven dins la seva enorme cambra mentre ell es retorçava convulsivament al matalàs aquella nit. –Només queda una explicació –deia un doctor–. El seu vi ha estat enverinat al dinar. Té els mateixos símptomes. A l’altre extrem de la ciutat dos homes parlaven en una bruta i petita cabana. El primer era un esclau i el segon era un vell encaputxat. –He acomplert la seva ordre –deia l’esclau–. Graicus no veurà la sortida del sol. Vull el meu or! L’ancià va dipositar a la seva mà una bossa de sestercis i, quan la va obrir, una petita serp mossegà el seu braç en segons. El traïdor moria mentre el vell abandonava la cabana i pronunciava unes estranyes paraules al llindar de la porta. Tot seguit aterrava un enorme ocell. –Amic! –exclamava l’ancià–. Ara m’has de portar al meu cau. Ocell i genet es convertiren en un brillant punt entre la foscor i desaparegueren en la nit... A la capital ja regnava el dol mentre el poble murmurava «El governador ha mort». La trista notícia va arribar Tàrraco, on es trobava l’emperador August. Per a ell s’havia mort un bon amic, al qual coneixia des de feia anys. Transcorregueren uns dies i Hagen, el germànic, fou cridat a la sala del tron. –Haureu d’anar a Grècia –deia August–. Hi ha serioses revoltes en aquesta província des del nomenament del nou mandatari. Vull saber què passa. Abans parlarem amb el druida Vortòrix. Aquella tarda, el germànic i la seva promesa, la poetessa cega Nerea, s’acomiadaren a l’avinguda dels Xiprers. Les llàgrimes de la noia lliscaven per les seves galtes, però Hagen havia de complir les ordres del seu emperador.

de la companyia Genovesa, Narratives Teatrals, amb l’obra de titelles Marc Antoni i Cleòpatra. Més enllà d’això, el regidor de Turisme, Pere Gomés, ha avançat que per a pròximes edicions es podria desenvolupar alguna activitat a l’entorn dels Banys Romans de la Vil·la romana dels Munts d’Altafulla, espai recentment dignificat pel consistori a l’hora de realçar el valor d’aquesta nova «joia arquitectònica i turística del municipi».


6

17 de maig de 2017

tarraco viva magí seritjol | director del festival tarraco viva

EN TREVISTA

«Les ciutats gregues i romanes eren autèntics MoMA a l’aire lliure»

oriol montesó

«El valor de la història és que et porta a repensar l’actualitat»

TARRAGONA

T

arraco Viva arriba a la seva dinovena edició i cal que el seu director ens expliqui les novetats d’enguany. Malgrat tot, quan seiem al pis de dalt de la casa Sefus per entrevistar-lo se’ns fa impossible posar-nos a enumerar activitats que es poden consultar al programa d’actes i preferim que ens expliqui coses dels romans i, enguany, dels grecs. Parlem de filosofia, art i ciència abans de començar l’entrevista. Destaca la importància que té la llibertat de pensament perquè una societat floreixi, com va ser el cas grec. M’explica les bromes que els experts convidats a la jornada inaugural de diumenge es van fer en la defensa de grecs i romans segons el seu àmbit d’estudi. El temps passa volant parlant d’història antiga amb el Magí i més quan t’atreveixes a utilitzar-la per interpretar el present, però els compromisos del director de Tarraco Viva amb la premsa no són pocs i comencem el ‘tête-a-tête’.

Cert. Aquest any només en fem una pinzellada però el 2018 volem omplir Tarragona de bellesa. Que la gent trobi la bellesa d’una cultura, que és la nostra, amb ideals que encara perduren.

«El llegat cultural és gairebé tot grec però, a l’hora de manar i governar, els que millor ho van fer van ser els romans» local hi té molt a veure.

Aquest any toca Grècia. No. Ah, no? Toca la relació entre Roma i Grècia. Què van significar l’una per a l’altra i saber de qui som deutors nosaltres. I de qui som deutors? A la jordana inaugural de diumenge, la Joana Zaragoza ho va deixar clar: som 100% hel·lenístics. És a dir, la nostra manera de pensar, d’actuar, de viure en polis… No tant grec o romà sinó aquesta barreja que anomenem hel·lenisme i que seria la cultura grecoromana. Tan diferents som els tarragonins dels osonencs (que reciclen molt per sobre de la mitjana)? No. Es tracta d’implicació i voluntat. I aquí l’Administració

A parts iguals? A la part de cultura gairebé tot és grec, però a l’hora de manar i governar els que millor ho van fer van ser els romans. Per què? Els grecs eren molt anàrquics i es van autogovernar molt malament, mentre que els romans, tot i que no eren tan brillants, tenien una gran capacitat d’organització política. Els romans van empastar totes les cultures prèvies a la romana i van bastir l’hel·lenisme que impregnarà gran part l’Edat Mitjana, el Renaixement, la Il·lustració… fins a la societat actual. Em fa pensar en el municipalisme que caracteritza Catalunya enfront del centralisme castellà o francès.

No tant en estructura com en la idea que les ciutats s’han de governar. En aquest sentit, i pensant en pròximes edicions del festival, volem recrear una reunió de decurions, que eren els senadors locals que governaven les ciutats romanes. De fet, l’Imperi romà funcionava amb molt pocs funcionaris imperials, uns 120.000 per fer funcionar un imperi de 60 a 80 milions d’habitants. I això era gràcies a l’autogovern dels municipis. Podrien fixar-s’hi els que parlen d’aprimar l’Administració. No estaria malament. Crec que va ser Pasqual Maragall que va dir que donéssim més poder a Europa, desmantellem a poc a poc els estats i donem més poder a les ciutats. Aquest era el sistema de l’Imperi romà. Les ciutats tenien molta autonomia per decidir els seus propis impostos, lleis municipals… L’emperador no nomenava els alcaldes, per exemple. Vaja... Pensa que això va durar 500 anys. La Unió Europea ara en farà seixanta i mira-la com està. Quins tastets de la relació entre Romà i Grècia podrem veure?

«Afegim filòsofs als monòlegs teatrals per mostrar el pensament grec i també volem mostrar l’art i l’ideal de bellesa que tenien» Afegim filòsofs als monòlegs teatrals per mostrar el pensament grec. També volem ensenyar l’art grec, de moment amb una exposició feta amb lones que hem instal·lat a diversos espais de la ciutat. Pensa que les polis gregues i les civitas romanes eren enormes MoMA a l’aire lliure, estaven plenes d’obres d’art. Ells sí que invertien en cultura. Pensem que la cultura no és important, però sense cultura no s’haguessin construït les ciutats. I sense les ciutats no hi hauria hagut cap imperi. De vegades no som capaços de pensar que allò que ens porta a la realització de grans obres de serveis públics és la cultura. L’escriptora Hertha Müller ja ho diu: «la bellesa ens protegeix».

I quins són els ideals de Tarraco Viva? La nostra funció és fer reflexionar, pensar... El valor de la història és el fet que et porta a repensar l’actualitat. Per exemple? La por a la globalització que provoca l’auge d’aquests polítics totalitaris que diuen «això ho soluciono fàcil». Això ja va passar al món clàssic. Al segle I i II dC hi va haver una gran globalització circumscrita al món mediterrani. I Adrià va ser el primer a adonar-se que havia d’ampliar la ciutadania, per això cada vegada hi havia més ciutadans que no eren ni romans ni itàlics estrictament. Ell mateix era d’origen hispà i els seus successors, africans. Qui desconeix el festival podria pensar que les activitats són per a un públic especialitzat. No ho és. No cal saber res d’història, només cal que t’agradi la història. El que ens ha sorprès és veure que hi ha tanta gent que li agrada i sentir, durant aquests anys, «no pensava que això de la història podia ser tan interessant» o «tan divertit». I això cala a la ciutat. Hi ha poques ciutats al món que ho facin i a mi em fa molt feliç que la història formi part de la vida diària dels tarragonins.


7

17 de maig de 2017

TARRAGONA

C U LTUR A

La regidoria de Cultura posa en el punt de mira els festivals REC i SCAN El conseller Prats els critica per tenir «un públic de 300 persones» però, alhora, cancel·la la programació de l’auditori del Camp de Mart a favor del FiTT

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

D

es de l’arribada d’en Nei Torrell com a coordinador, la conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es cobra, cada dia, més víctimes. El Teler de Llum i la programació d’estiu al Camp de Mart van ser les primeres i aquesta vegada els ha tocat el rebre als festivals internacionals de cinema (REC) i de fotografia (SCAN), que han estat criticats pel «poc retorn que tenen a la ciutat» en una entrevista al conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, publicada al digital ‘Tarragona21.cat’. L’entrevista és demolidora i el regidor carrega també contra la política cultural feta a Tarragona durant els darrers 40 anys (cal recordar que, molts d’aquests anys, Cultura va estar en mans del també regidor d’Unió, Albert Vallvé, i, la resta, en mans dels actuals socis de govern d’en Prats, el PSC). Coincidència o no, el to del conseller ha canviat radicalment des que proclamés com a nou càrrec de confiança l’antic programador de l’associació Anima’t i un dels fundadors de la Trono. Fins i tot és difícil creure que el mateix home (Prats) que tirava floretes al REC el desembre passat en el marc de la inauguració del

festival, ara el critiqui de manera tan contundent. Tanta és la sorpresa que les reaccions no s’han fet esperar i des de l’organització del REC demanen reunirse amb el conseller «per conèixer de primera mà el seu posicionament». Recorden que «el REC és un festival consolidat, amb activitats que duen el nom de Tarragona més enllà de les nostres fronteres (actualment participa en tres projectes europeus, i el seu Laboratori s’ha fet imprescindible per als joves directors)». A banda, volen deixar clar que el REC és una iniciativa privada en la qual l’Ajuntament de Tarragona participa tan sols en un 20% del

seu pressupost i que gran part dels seus fons provenen de fora de la ciutat (en relació de 3 a 1). Amb tot, els organitzadors del REC subratllen que «la nostra intenció de continuar fent-lo a la ciutat que el va veure néixer». L’oposició també ha saltat a la palestra. Les primeres reaccions han estat d’ERC i de C’s. El portaveu de la formació taronja, Ruben Viñuales, ha denunciat que «la política cultural de l’Ajuntament de Tarragona respon als gustos personals i subjectius del senyor Prats». El republicà Pau Ricomà lamenta que «aquests canvis de rumb bruscos en matèria cultural tiren per terra la feina feta durant els darrers anys».

Les contradiccions del tàndem Prats-Torrell És difícil entendre que els responsables de Cultura vulguin «repensar» el REC i l’SCAN perquè «tenen un públic de 200 o 300 persones» i, alhora cancel·lin una programació que aglutinava milers de tarragonins a l’Auditori del Camp de Mart a l’estiu per un FiTT que, en el millor dels casos, reuneix uns pocs centenars d’assistents. Aquesta contradicció fa de mal pensar i més veient que la relació entre l’actual coordinador de Cultura i els organitzadors del FiTT és, com a mínim històricament, tan estreta. Per acabar d’amanir aquest ball

de xifres, cal recordar que l’organització del REC xifrava en 4.000 el nombre d’assistents a la seva darrera edició. Més enllà dels festivals, també sorprèn que un dels tres pals de paller de la política de Prats sigui el nou pla de biblioteques i, en canvi, no hi hagi prevista la construcció d’una biblioteca adient a la mida de Tarragona. S’han gastat milions d’euros en els darrers anys en equipaments esportius i no s’ha fet ni un projecte per tenir una biblioteca com cal, tot i els nombrosos espais municipals en desús que acumula la ciutat. Els altres dos projectes estrella de Prats-Torrell són un centre d’art que abans de la seva arribada funcionava i que ara està aturat des de fa mesos, amb l’adjudicació del càrrec de directora denunciada pels sindicats com a única notícia, i el modernisme, una paraula a la qual encara li manca articular-se com un projecte que, ja veurem, si superarà les «200 o 300 persones», d’en Prats.


8

17 de maig de 2017

comarques

TU RIS M E

Tarragona, la província catalana amb més banderes blaves a les platges

L

a costa del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre lluirà aquest estiu a les seves platges dues banderes blaves més, amb què en suma un total de 42. D’aquesta manera, Tarragona és la demarcació catalana que disposa de més distintius d’aquest tipus, concedits per un tribunal internacional de la Fundació d’Educació Ambiental amb la col·laboració de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac). Les novetats a Tarragona consisteixen en la bandera blava que ha aconseguit la platja de les Cases dels Lladres de Montroig del Camp (Baix Camp), així com la distinció per a la platja de Riumar, a Deltebre (Baix Ebre), que recupera la bandera

Platja de Sant Salvador del Vendrell, una de les platges amb bandera blava a la Costa Daurada./ Cedida

blava que havia perdut fa tres anys. Des de l’Ajuntament, van celebrar que la recuperació arriba després de diverses ac-

cions de millora, en aspectes com la senyalització i la neteja. A tota la demarcació, l’Ametlla de Mar continua sent el munici-

pi que té més banderes blaves, ja que cinc platges dins del seu terme municipal han rebut de nou la distinció (Calafató, Sant

Jordi d’Alfama, Cala Forn, Pixavaques i l’Alguer). La segueixen Tarragona i Cambrils, que tenen quatre platges guardonades cadascuna. En el cas de Tarragona, les platges que repeteixen en la distinció són Tamarit, la Móra, Savinosa i l’Arrabassada, mentre que a Cambrils la bandera blava tornarà a onejar a les platges de Vilafortuny i Esquirol, la Llosa-l’Ardiaca, Cavet i Prat d’en Forès-Regueral. Calafell, el Vendrell, Torredembarra, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant tindran tres platges amb bandera blava cadascun, mentre que Cunit, Roda de Berà, Salou, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita n’han aconseguit dues. Finalment, Altafulla, Vila-seca, Deltebre i Alcanar completen la llista amb una platja distingida cadascun.

«Amb 30 anys d’experiència i el bagatge de la nostra gent, Fabroker no és desconeguda per ningú»

T

on Sans va iniciar el seu camí en el món de les assegurances a la Reddis a mitjan anys vuitanta i ha anat creixent en aquest sector que ara entén i domina. Els seus dos objectius són cuidar els clients i fer-ne de nous, una feina que sap fer i que fa amb passió. El Ton es va incorporar a Fabroker a finals de l’any 2015 i actualment és el responsable tècnic de Corporate grans empreses. Quines són les teves principals funcions ara mateix, com a home de Ferreson? Diríem que sóc un home que porta dos barrets. Per un costat, aquell exclusivament comercial amb què tracto els meus clients, des de particulars fins a empreses, i també aquell amb què dono suport tècnic a l’àrea de Corporate. El departament de Corporate ha crescut recentment, i de manera molt potent, amb la incorporació de l’Enric Gil. Què significa per a vosaltres?

TON SANS Responsable tècnic de Corporate a FABROKER www. fabroker.eu

L’arribada de l’Enric Gil a Fabroker és molt important perquè fa evolucionar la corredoria amb una nova àrea de negoci, la de grans empreses, que nosaltres hem anomenat Corporate. Com a corredoria líder al mercat provincial, abastàvem quasi tots els espais, però en l’àmbit empresarial ens faltaven grans comptes de prestigi, de gran volum i de grans empreses de referència en l’àmbit provincial. L’Enric ens aporta això i ens arriba ple d’energia i experiència.

Es tracta, doncs, de potenciar una àrea que fins ara no teníeu prou a l’abast. Comercialment teníem accés a l’àrea d’empreses, però no al nivell top amb què treballa l’Enric. Aquest mateix departament, el de Corporate, té altres cares noves, perquè també s’hi ha incorporat la Belén Guerrero, amb més de 25 anys d’experiència asseguradora en empreses, que gestionarà les tarifes de riscos, l’avaluació de criteris tècnics, el seguiment exhaustiu de les bases de dades, venciment, renovacions, etc. Així l’Enric podrà estar totalment centrat amb crèdit i caució, que és la seva especialitat, i jo donant suport en les branques més tècniques: la responsabilitat civil, el transport, l’avaria de maquinària, temes de construcció, contaminació, assumint la responsabilitat en la col·locació dels riscos a les companyies i aconseguint les millors ofertes pels clients. Deies que no teníeu prou accés a grans empreses, que

són les que ara voleu captar, però el teu departament treballa amb firmes molt importants. I tant. Ens dediquem, per exemple, a les flotes de transports i en aquest cas tenim un client molt important que és Transportes Oscar Toro, una de les empreses de transports de referència en l’àmbit provincial. Tenim també entre nosaltres l’empresa Tallers Denis, amb què fa molts anys que treballo i que es dedica a la reparació, lloguer i manteniment de plataformes elevadores o grues. Igualment, estem treballant amb Ctaima que es dedica a l’organització empresarial des de l’àmbit de la consultoria. Amb el camí recorregut fins ara per Fabroker, quins avantatges us representa sortir al carrer? Home, pensa que la corredoria té més de 30 anys, si a això sumes el bagatge que té la gent que treballa aquí –i m’incloc entre ells– significa que quan arribes a una empresa i et pre-

sentes, el nom de Fabroker, corredoria d’assegurances no és desconegut per a ningú. Això comporta que t’escoltin i en aquest punt la feina ja és nostra, perquè hem de ser capaços de generar millors ofertes. I aquí entra aquell cicle, importantíssim, que passa per fer un client i fidelitzar-lo per arribar a tenir-ne uns quants, i parlo del meu cas, on els clients estan amb tu des dels inicis i et van renovant la seva confiança any rere any. Aquest és el millor símptoma que fas les coses mitjanament bé, oi? Com definiries el tarannà de la gent que formeu aquest equip anomenat Els homes de Ferreson? Som, com totes les persones que treballen a Fabroker, molt solidaris. Quan algú aixeca la mà, la resta es preocupa per saber en què poden ajudar o col·laborar. Aquesta actitud ens va bé a tots, ens contagia d’il·lusió i de ganes de superació; Som el millor equip assegurador a la teva disposició...


9

17 de maig de 2017

SALUT L’equip de Joan XXIII es forma per a la futura UCI pediàtrica

D

es del març i fins al mes de setembre, vint professionals d’infermeria i cinc professionals tècnics auxiliars d’infermeria de l’Hospital Joan XXIII es formen a la Unitat de Cures Intensives Pediàtrica de l’Hospital Vall Hebron de Barcelona. En el curs participen una vintena de professionals docents d’aquesta unitat que han adaptat el programa a les necessitats del Joan XXIII, que pretén intensificar la formació en cures intensives pediàtriques de cara a la pròxima obertura de la UCI pediàtrica al centre tarragoní. Els professionals de l’hospital de Tarragona faran unes 100 hores de formació teòrica i pràctica tutoritzada i treballaran temes com la preparació de medicació i atenció a emergències, la nutrició parenteral i enteral, el

control del dolor i la sedació a pacients, la prevenció d’úlceres per pressió i cures de la pell, la ventilació mecànica, les cures del pacient intubat i la neteja i desinfecció de l’aparellatge de les unitats d’intensius. La UCI Pediàtrica de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és la primera unitat de cures intensives pediàtriques de l’Estat espanyol. Allà s’atenen anualment uns 650 infants d’edats entre els 30 dies de vida i els 16 anys. Es tracta d’una unitat polivalent amb capacitat per donar assistència a qualsevol patologia crítica pediàtrica. A banda, l’Hospital Joan XXIII està realitzant formació interna per a especialistes en pediatria, metges residents i professionals d’infermeria del centre sanitari. Els professionals que realitzen aquesta formació coneixen el funcionament i el model organitzatiu de la UCI pediàtrica.

El món pediàtric s’aplega en una nova trobada professional a l’Hospital de Santa Tecla

La doctora Paola Bauza, de l’Hospital de Santa Tecla, juntament amb el doctor Jordi Maixé, del CAP de Torredembarra, són dos dels impulsors d’aquesta trobada oberta a tots els professionals de l’àmbit pediàtric de les comarques tarragonines.

U

ns quaranta professionals sanitaris del territori vinculats a l’especialitat de pediatria en els àmbits hospitalari i d’atenció primària participen aquesta setmana en la cinquena edició de la Tecla al Dia en Pediatria (X Teclajornada de Pediatria d’Atenció Primària), unes jornades anuals adreçades a l’actualització de coneixements i al debat sobre temes d’actualitat que afecten la infància a Catalunya i el seu abordatge des del punt de vista assistencial a les nostres comarques.

La jornada, organitzada per la Xarxa de Santa Tecla, es desenvolupa aquesta vegada a la sala d’actes de l’Hospital de Santa Tecla en dues sessions: la tarda del divendres 19 de maig i el matí del dissabte 20. Tant un dia com l’altre la trobada inclou ponències de professionals d’alt prestigi de la Xarxa de Santa Tecla, de l’Hospital Joan XXIII, de l’ICS i de l’Hospital Sant Joan de Reus. Entre els temes a tractar hi ha el maneig de la febre sense focalitat, el maneig de la primera convulsió afebril en un infant, el calendari quirúrgic, el maneig del broncoespasme i ponències sobre

Per primera vegada en aquesta trobada anual es parlarà sobre menors transsexuals les llets especials i els trastorns digestius. Cal destacar la ponència dissabte al matí de la Dra. Almirall, de la Unitat d’Atenció a la Salut Sexual de Barcelona (ICS), que parlarà sobre l’atenció a menors transsexuals. Prèviament el Grup Chrysallis explicarà el cas concret d’un infant de les nostres comarques.

Caminada saludable a l’Arboç per la Setmana Sense Fum

A

quelles persones que vulguin participar en una activitat saludable el pròxim divendres dia 26 de maig tenen una cita obligada al municipi de l’Arboç. El Club Esportiu l’Arboç i l’Àrea Bàsica de Salut del Baix Penedès Interior, en col·laboració amb l’Ajuntament de l’Arboç del

Penedès, han preparat una caminada popular amb motiu de la Setmana Sense Fum. El punt de trobada és el pròxim divendres 26 de maig a les 9,15 davant del CAP de l’Arboç. Els organitzadors han preparat una ruta de sis quilòmetres per les rodalies del municipi amb un itinerari apte per a totes les

edats i condicions físiques. Per participar és imprescindible portar roba i calçat còmode, aigua, una gorra i protecció solar adient. Des de l’organització s’anima a participar tota la població del municipi i de la comarca del Baix Penedès. Per a més informació es pot consultar al Club Esportiu l’Arboç o al mateix CAP de poble.

Especialidad en pescado y marisco frescos

C/ dels Rebolledo, 20 · 43004, TARRAGONA · Tel. 977 24 00 74


10

17 de maig de 2017

SOCIAL - XARXA DE SANTA TECLA

La vida després de l’adopció La Casa Sant Josep ofereix un servei d’assessorament i orientació psicològica i educativa per a totes les famílies adoptives o persones adoptades que ho requereixin carme lópez TARRAGONA

L

a paternitat i la maternitat adoptiva és un acte meditat, consensuat i molt elaborat que, generalment, és viscut amb alegria, entusiasme i il·lusió. Però sovint, quan l’adopció es fa efectiva i l’infant arriba a casa, es generen molts dubtes que, de vegades, les famílies no saben com resoldre. Per ajudar-los en tot aquest procés, fa deu anys es va crear el servei d’atenció postadoptiva que, en el cas del Camp de Tarragona, està integrat, des de 2013, dins del Servei de Preadoptius de la Casa Sant Josep –una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF), en conveni amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA)–. Aquest servei de postadopció està destinat a totes aquelles famílies que hagin adoptat un infant i s’hi poden tractar aspectes com ara l’adaptació a la nova família, el procés de coneixement mutu i de sintonització pares-fills, la criança i l’adquisició d’hàbits, els trastorns del vincle, la revelació del fet adoptiu i la recerca dels orígens, entre altres.

A la imatge, l’equip del Servei de Preadoptius de la Casa Sant Josep. D’esquerra a dreta, Franc Estévez, psicòleg; Sílvia Curto, treballadora social; Pau Cerdán, psicòleg i coordinador del servei, i Pilar Herrero, treballadora social./Tomàs Varga

Pau Cerdán, psicòleg i coordinador del Servei de Preadoptius de la Casa Sant Josep, explica que «els nens adoptats necessiten un cert període de temps abans de poder generar nous vincles de confiança, ja que acostumen a presentar unes característiques diferents d’aquells que creixen en les famílies en les quals han nascut. Sovint arriben acompanyats d’històries d’abandonament i de maltractaments, molts cops han crescut durant uns anys amb adults que els han ofert models de vinculació afectiva insegurs. Altres ho han fet amb una família acollidora o bé ingressats a un centre residencial d’acció educativa (CRAE) o són infants procedents d’un altre país, amb realitats socials i culturals molt diferents de les nostres». Es pot dir, doncs, que molts cops, quan s’assoleix legalment l’adopció plena, el procés emocional d’afillament encara està en un moment molt fràgil i no consolidat, per la qual cosa les famílies necessiten el suport de professionals que els ajudin a gestionar tot aquest procés d’adaptació. Un servei gratuït i obert «Es tracta d’un servei públic, gratuït que ofereix atenció personalitzada; està format per un equip multidisciplinari de professionals en psicologia i treball social amb experièn-

En aquest espai de consulta i orientació les famílies poden resoldre dubtes i dificultats sorgits tant en l’àmbit individual com familiar cia en l’àmbit de l’adopció que oferim una atenció especialitzada en les crisis que puguin aparèixer dins el marc de l’adopció i proporcionen eines, pautes i suport per afavorir el creixement i el benestar d’aquestes famílies», explica Pilar Herrero, treballadora social i membre d’aquest equip multidisciplinari. Aquest servei ofereix un espai de consulta i orientació davant el plantejament de dubtes i dificultats, sorgits tant en l’àmbit individual com familiar, i assessorament a escoles i a professionals que estan en contacte amb famílies adoptives (centres de salut mental, d’atenció precoç, etc.). «Realitzem visites i reunions individualitzades, però també creem grups de reflexió i debat per a pares i mares per tractar temes relacionats amb el procés posterior a l’adopció i per potenciar l’intercanvi d’experiències

i l’ajuda mútua entre famílies adoptives», explica Pilar Herrero, que afegeix que també es realitzen xerrades formatives i jornades de reflexió sobre la realitat de l’adopció. Principals consultes Quines són les consultes que poden arribar al servei d’atenció postadoptiva? «Les demandes no les hem de pensar únicament com una consulta per problemàtiques específiques dels infants», explica Cerdán. «Les principals dificultats es focalitzen en l’adaptació pares-fill, els diferents costums, lligar les característiques de l’infant i de la família adoptiva, el decalatge entre les expectatives i les possibilitats, les dificultats per aprendre un nou idioma (en el cas d’adopcions internacionals), adquirir uns nous hàbits de vida quotidiana, manies i costums...», afirma. A poc a poc poden aparèixer dificultats de caràcter relacional, per exemple, dintre de l’àmbit escolar, tant pel que fa a aprenentatge com a la relació amb companys i mestres. Una altra gran àrea d’intervenció és per problemàtiques de conducta i també per dificultats o dubtes sobre com i quan han de transmetre als infants els seus orígens i aspectes concrets del fet adoptiu. «En el cas que considerem que les problemàtiques que ens

Els pares adoptius solen consultar sobre com i quan han de transmetre als infants els seus orígens i aspectes concrets de la seva adopció planteja la família, per la seva gravetat, escapen de la nostra competència, les derivem a altres serveis més específics», assegura Herrero. 126 famílies des de 2013 Des que es va posar en marxa el servei d’atenció postadoptiva de la Casa Sant Josep s’han atès un total de 71 famílies en espai grupal, de les quals 34 corresponen a adopcions nacionals i 37 a adopcions internacionals. D’altra banda, han atès 55 famílies a títol individual, amb 39 adopcions internacionals i 15 nacionals. Totes les famílies que hagin adoptat un infant i les persones adoptades que ho necessiten poden sol·licitar aquesta atenció. Es pot obtenir més informació d’aquest servei i concertar una cita trucant al telèfon del programa d’atenció postadoptiva, que és el 93 483 18 24.


11

17 de maig de 2017


12

17 de maig de 2017

GENT L’Orangerie de Clos Barenys, espai de celebracions L’Orangerie de Clos Barenys ha presentat recentment les seves novetats gastronòmiques pel que fa a aperitius i altres propostes culinàries per a celebracions, les quals es realitzen en les seves instal·lacions exclusives, preparades per a acollir esdeveniments especials, sempre al servei dels seus clients. L’Orangerie de Clos Barenys es troba a Camí Vell de Cambrils, a la població de Vila-seca (Tel. 639 71 98 35). www.orangerie.es

Ballada de sardanes de les escoles de Vila-seca El passat dilluns 15 de maig a les 9.30 hores va tenir lloc al parc de la Riera de Vila-seca la Ballada de Sardanes, una activitat en la qual participen cada any els alumnes del Cicle Mitjà de Primària procedents de totes les escoles de Vila-seca; en concret aquest any hi han participat 300 alumnes de 4t de Primària. L’actuació està emmarcada dins el Pla Educatiu d’Entorn d’aquest curs 2016/2017, que promou la interculturalitat i la cohesió social.

Medalla centenària per a l’àvia Carme Pons, d’Altafulla L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, i el regidor de Gent Gran, Xavier Rofas, han lliurat la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya a la veïna del municipi Carme Pons Centelles, que va néixer el 14 d’abril de 1917 a Atzeneta del Maestrat, a la demarcació valenciana de Castelló. Es va traslladar a Altafulla quan tenia nou anys per motius laborals del seu pare. A Altafulla, es va casar amb Isidre Virgili Milà, que va ser regidor a l’Ajuntament d’aquest municipi, i amb el seu marit van tenir dos fills, l’Isidre i la Carme. Carme Pons va quedar vídua l’any 1994 i té quatre néts i quatre besnéts.

Les empreses de serveis visiten el Port Quaranta empresaris de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST) han visitat les instal·lacions del Port de Tarragona, per potenciar la relació directa entre els seus associats i la infraestructura portuària tarragonina. Els representants de les empreses de serveis, encapçalats pel president de l’AEST Miguel Ángel Rodríguez, han conegut de primera mà els serveis i infraestructures especialitzades que el Port de Tarragona ofereix als seus clients. El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, els ha exposat les línies estratègiques de creixement del Port basades a impulsar la projecció internacional, la diversificació de tràfics, l’aposta per infraestructures estratègiques, la sostenibilitat i l’aposta pels creuers, així com també la visió del Port de Tarragona, què és esdevenir un hub logístic.


13

17 de maig de 2017

GENT Representació tarragonina a les festes de Santa Joana d’Arc a Orleans (França) Els dies 12, 13 i 14 de maig, el cor Mos Cantars de Tarragona, juntament amb els membres del cor InCrescendo, també de la ciutat, van participar en un concert a l’església de Saint-Pierre-du-Martrois, d’Orleans, convidats per la coral Francis-Poulenc d’aquesta ciutat francesa agermanada amb Tarragona. En el concert, emmarcat dins dels actes de celebració del 60è aniversari d’aquesta històrica coral francesa i en plena celebració de les festes de Santa Joana d’Arc, també va actuar la coral universitària Cantata de Cracòvia (Polònia), en un acte que va aplegar un nombrós públic. La formació tarragonina va oferir un repertori basat en conegudes cançons populars catalanes que va ser molt aplaudit pel públic assistent. Una de les activitats destacades de la seva visita va ser la recepció a l’Ajuntament d’Orleans, amb intercanvi de regals entre les dues ciutats agermanades, així com l’assistència a diferents actes populars i visites culturals arreu de la ciutat.

La Pobla homenatja les seves entitats

La Pobla de Mafumet va oferir un homenatge a totes aquelles persones que contribueixen a la cohesió social del municipi a través de l’activitat que desenvolupen les entitats del municipi. Aquest reconeixement va tenir lloc en el marc de la vuitena edició de la Diada d’entitats, una gala bianual de la qual, com sempre, en van ser protagonistes totes i cadascuna de les 33 agrupacions que donen vida al municipi. En aquesta ocasió s’hi van afegir sis entitats

debutants a la Diada d’entitats: l’Associació de Gourmets de La Pobla de Mafumet, el Capri Club Catalunya, el Club Esportiu Gimnàstica Rítmica La Pobla de Mafumet, el Club Gimnàstica Rítmica Costa Daurada, el Club Petanca La Pobla de Mafumet i la Unió Ocellaire La Pobla – El Passerell. D’altra banda, diumenge va tenir lloc una nova edició de la tradicional Festa de Sant Isidre, organitzada per la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre amb la col·laboració de l’Ajuntament.


14

17 de maig de 2017

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis gran de 144 m2 constuïts. Té llar de foc. A reformar perquè ha estat una oficina anteriorment. 220.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52. TARRAGONA. JAUME I. Seminou 2003. 3 habitacions, 100 m2, bany i lavabo. Cuina office, galeria, terrassa i pàrquing. 155.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Seminou, 105 m2, 4 hab. (1 suite, 1 doble, 2 individuals), 2 banys, pati i balcó. Parquing i mobles inclosos. 220.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. LLEÓ (C/ DEL MAR). Pis de 3 habitacions, bany i cuina. Reformat. Aluminis i parquet. Assolellat. Sense ascensor. 2on. Preu: 60.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. TORRES JORDI. Reformat, 3 habitacions, cuina gran, 2 banys, sol de tarda. Planta alta amb ascensor. Pàrquing. Preu: 160.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 CONSTANTÍ (TGN). Piso en venta, con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor. Oportunidad. Por: 38.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7061) COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, de una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina independiente, cochera, solárium, zona infantil, barbacoa. Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea. Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7198) TARRAGONA. AV. ANDORRA. Pis de 3 hab., bany i cuina. Saló menjador amb terrassa coberta. 1a planta sense ascensor. Preu: 70.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. SMITH. Pis reformat i modern. Estil disseny. 80 m2 construits. 2 habitacions. Bany i cuina. 4 balcons. Exterior. Sense ascensor. 96.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. FELIP PEDRELL. 122 m2, seminou. 4 hab. (1 suite, 1 doble i 2 ind.), 2 banys. Moblat. Pk. Última planta, sol i llum. 240.000€ Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. CASTELLARNAU. Pis seminou del 2006. 3 hab., bany, cuina, porcelanato, aluminis i A/C per conductes. Ascensor. 115.000€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600

IMMOBLES

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PALLARESOS. Xalet adossat, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, lavabo, 1.000€ (Ref. CP001). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ GRAVINA. (Ref.: PV684). Sense mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany. 525€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assoleiat, de 90 m2, 3 hab. reformat, un bany. 110.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Amb mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany, 3r pis sense ascensor, 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM316)

TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249). Reformado. 3 hab. y 1 baño (ducha). Exterior. A/a con bomba f/c. Suelo gres. Sin ascensor. Bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 89.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 3er pis s. ascensor. 465€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PART ALTA. Pis de 2 habitacions, 60 m2, construït al 1995. Amb ascensor. (Ref. PV709). Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ (TGN). Seminuevo, 102 m2 con 3 hab. dobles y 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia. A/a por conductos. Exterior. Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor. Oportunidad. 135.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7219) BONAVISTA (TGN). Piso en venta de 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente. 2 baños completos. Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto. Párquing próximo. Muchas posibilidades. 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7115) TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Pis amb ascensor. 4a planta. 3 habitacions, bany, cuina amb galeria. Balcó al carrer. Bon estat. 95.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. REAL. Cantoner i exterior. Ascensor. Llum i sol. Vistes a la plaça. Per entrar a viure. 87.000€ Tel. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. FRANCESC BASTOS. Seminou. 4 habitacions, 2 banys, pati interior gran de 100m2, menjador ample. Zona tranquil·la. 189.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. REIAL. Reformat, 3 hab., cuina, galeria. Bany complet. Z. Jaume I. Ascensor. 105.000€ Tel. 977111355 / 654122038

Habitatges Lloguer

TREBALL

TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

SANT ANDREU (SP I SP, TGN). Pis de primera promoció, 3 habitacions, bany i cuina. 2a planta sense ascensor. Necessita reforma. 42.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. ZAMENHOF. Seminou, 2 dormitoris i 2 banys. Exterior. Parquet. Cuina americana. Última planta inclou pàrquing. Preu: 139.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

MOTOR

TARRAGONA. C/ ASSAMBLEA DE CATALUNYA. Semi moblat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Per: 525€. (Ref. PV351). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor. 550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 habitacions, 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor. 550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ. Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Piscina comunitària. 625€. (Ref. A228) Tel. 977252052

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. ZONA URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines. Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 12 20 38 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52

FORMACIÓ

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Barpizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador totalment equipat. Consta de dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. Preu: 58.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, una recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, aire condicuionat, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038

Amistat Contactes Enamora’t. Troba parella. T’ajudem. Presentacions garantides amb contracte. Carme: 667 95 94 31 · comoconocerte.com

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S

classificats@ noticiestgn.cat

686 703 910

DEL17AL23DEMAIG

Caloreta Aquesta setmana serà molt calmada i amb bon temps. Ens acompanyaran núvols baixos i sol. Les temperatures mínimes seran molt similars a les d’aquests dies, les altes poden baixar lleugerament. Font: Meteocat

TARRAGONA. C/ COMPTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2, més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 12 20 38

Distribució controlada: 25.000 exemplars

Temperatures de la setmana

MÀX.28º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.11º


15

17 de maig de 2017

OCI / AGENDA Surt al carrer el joc de taula ‘Castellers’ de la mà de Devir

L

DIJOUS 18 Tarragona. Teatre LLOC: TEATRE TARRAGONA | HORA: 21 HORES PREU: DE 8 A 18€ L’electe, de Ramon Madaula, una comèdia dramàtica sobre un jove polític que acaba de ser escollit president i prepara el seu discurs d’investidura. Cada cop que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma ridícula.

es xifres castelleres fan patxoca: 99 agrupacions, 12.000 castellers i més de 1.200 actuacions castelleres o actes relacionats amb els castellers previstos per al 2107, segons la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. I no oblidem que l’any 2010 la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Per aquest motiu, la multinacional Devir, que té en catàleg els jocs de taula tan exitosos com Carcassonne o Catan, ha volgut retre homenatge al fet casteller creant el joc de taula Castellers. Devir, empresa líder en els nous jocs de taula que edita en català, castellà, italià i portuguès i que té la seva estatal a Barcelona, ha encarregat la creació del joc a Josep Maria Allué i Dani Gómez i les il·lustracions a Albert Monteys. «Hem fet un homenatge al món dels castellers. Tot un paradigma del treball en equip, de l’esforç dels uns amb els altres, amb totes les generacions integrades en un mateix castell i aconseguint un espectacle únic al món que representa la força d’un país», explica Joaquim Dorca, soci-director de Devir. «Castellers és un joc de cartes

Agenda

DISSABTE 20 Tarragona. Taller solidari LLOC: BOTIGA TERRANOVA (ARRABASSADA) HORA: 18 HORES | PREU: DONATIU 5€ Taller solidari «Aprendre a prevenir conflictes amb gossos». L’ensinistradora Patricia Gonçalves ens ajudarà a identificar els senyals de comunicació canina i a prevenir conflictes. Inscripcions a gaiatgn@gmail.com

DIUMENGE 21 Tarragona. Màgia LLOC: TEATRE TARRAGONA | HORA: 18 / 20:30 HORES PREU: 32€ | 36€ La gran ilusión, espectacle del Mago Pop, inspirat en El show de Truman. Una cadena de televisió produeix el reality show: Magic Life. El protagonista és el centre del programa que retransmet la seva vida 24 hores al dia.

ATENEU DE TARRAGONA Dimecres 17 · 19:30 h | Classe Classe oberta de milonga (tango) a càrrec d’Àngel i Anna de l’Ateneu.

per a tota la família, divertit, que permet jugar a tothom, siguin o no siguin del món dels castellers», comenta Dani Gómez, un dels autors. L’altre autor, Josep Maria Allué, explica que «és un joc visual, i tu realment construeixes un castell sobre la taula amb totes les parts que l’integren: la pinya, el tronc i el pom de dalt». I també afegeix que «en realitat, es

JOSEP GIL PREVERE

La gimnàstica de l’ànima L’altre dia us parlava del llibre de Josep M. Carbonell, Creure encara? i en subratllava els aspectes del relat que em semblaven més interessants. Avui hi torno, centrant l’atenció en la desena meditació, que porta per títol: «Quan la Paraula és silenci i acció: la gimnàstica de l’ànima». L’autor, com si fos un arquitecte de ponts i de camins, proposa per als cristians d’avui un camí que té com horitzó l’eternitat, i assegura que, per endegar aquest camí, ens cal anar més enllà de les aparences que ens envolten, més enllà de les suposades veritats que cada dia ens arriben, tenir el valor d’anar més enllà dels enganys i de les misèries, deixant-nos guiar per l’Esperit. Per això proposa una gimnàstica de pràctica de la bondat, que vol dir (tot citant la carta de Jaume, del Nou Testament) estar al costat dels pobres i guardar-se net de la malícia del món; segons l’autor, aquesta gimnàstica es basa en una actitud de misericòrdia davant l’altre i el món. L’autor no ho podria dir millor: es tracta de la gimnàstica de l’acció i del compromís; una

tracta d’una jornada castellera amb les colles castelleres i hem de fer un castell de cada tipus, el primer que fa tres castells diferents guanya i s’ha acabat la partida». «Hi ha algunes cartes que poden accelerar o frenar la construcció del castell», conclou Dani Gómez. El joc ja està disponible als comerços i en venda en línia en català, castellà i anglès.

gimnàstica de l’acció que venç el desencís, el pessimisme i la indiferència; una gimnàstica del silenci, la meditació, la contemplació i la pregària quotidiana. La lectura del llibre m’ha refermat en la convicció de la diferència entre pelegrí i turista. Som pelegrins quan, a més de deixar-nos omplir de la novetat que ens surt a l’encontre (per la qual cosa hem de fer prèviament l’esforç de buidarnos de les nostres seguretats i rutines), som capaços de sembrar a la vorera del camí, llavors d’amor que facin més transparents la bondat i la bellesa que hi ha en el món i transformin la fredor i la lletjor, que també hi ha; som simplement turistes quan deixem les coses i les persones, en el millor dels casos, tal com les hem trobat. El llibre m’ha confirmat que el seu autor –tal com diu Antoni Puigvert en el pròleg– té prou lucidesa per atrevir-se a mirar la realitat d’avui sense por i sense fascinació alhora. Sense rebuig, però sense embadaliment; i una resistència en la fe fonamentada no en una visió ideològica de la religió (que és el perill de tots els integrismes), sinó en una vivència espiritual. Resistència a una “lògica única”, que per tot arreu ens apareix revestida de la racionalitat del mercat, del consum del benestar material i de l’individualisme egoista.

Dijous 18 · 19:30 h | Conferència Universitat de Tarragona abans de 1714: conferència audiovisual a càrrec del Dr. Federico Adan. Divendres 19 · 21:00 h | Sopar Sopar de gala de la XXVIII Setmana Cultural de l’Ateneu de Tarragona al restaurant Les Voltes (s. II d. C.) amb entrega d’agraïments. Dissabte 20 · 19:00 h | Recital Recital de música pop i dels anys 60-80 en català a càrrec del grup de cantaires Les veus de l’Ateneu amb Jordi Català. No socis: 5€ Diumenge 21 · 19:00 h | Premis Lliurament de premis del XXIII Concurs de poesia Mossèn Cinto Verdaguer. Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.


16

17 de maig de 2017

LA CONTRA La Fira Nàutica de Cambrils clou amb èxit una nova edició Milers de persones han gaudit dels 40 expositors amb els millors productes del sector nàutic i amb les últimes novetats en embarcacions

L’Aquopolis de Vila-seca fa 30 anys

Tarragona, la demarcació amb les millors platges

ELCHICOTRISTE

Semàfor de la setmana

La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre aplegaran aquest estiu 42 distincions per la qualitat i serveis de les seves platges

A

tempus fugit

quopolis Costa Daurada obre les portes aquest 17 de maig per trentena temporada consecutiva. Un estiu més, el parc aquàtic, que disposa del delfinari més gran de la província, es posa en marxa amb diferents zones per a totes les edats amb tematització hawaiana, quatre piscines i més de 23 atraccions.

Frase de la setmana

«En cultura, hem acostumat la gent a la política de la subvenció» Josep Maria Prats, conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona

Per als amants de les emocions fortes Aquopolis té les atraccions més impactants del parc com Huracà, Boomerang, Black Hole, Splash, Kamikaze o la nova Surf Waimea per practicar damunt d’una taula entre ones. D’altra banda, si volen emocions moderades, el parc també disposa de zones adequades. Són les pistes toves Speed Race, Zig Zag i Rapids, entre moltes altres. Així mateix, el parc té un gran Spa exterior de 450 metres quadrats per a relaxar-

se amb cascades i jacuzzis i una platja amb sorra natural, a tocar de zones vip i chill out perquè l’estada resulti més exclusiva. Els més petits de la família són també els protagonistes d’Aquopolis i, per tant, tenen àrees exclusives per a ells com Funny jungle o Mini park. Perquè els menors de deu anys gaudeixin de l’experiència de passar un dia en un parc aquàtic i comencin a conèixer les sensacions que es viuen a l’aigua, la zona infantil de més de 4.000 metres quadrats dissenyada pensant en ells disposa d’una variada selecció d’atraccions a la seva mida. A més del parc aquàtic, a l’Aquopolis els assistents poden accedir a la presentació diària dels dofins i lleons marins a l’únic delfinari de la Costa Daurada. També s’ofereix la possibilitat de fer una trobada exclusiva amb dofins per interactuar amb ells en grups reduïts de persones.

Noticiestgn362  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you