Issuu on Google+

ACTUALITAT P22 22

Entrevista a Joan Anton Ferré i Vidal, nou rector de la URV

ELS PALLARESOS

CASES APARELLADES

220.000€

210514 número 222

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

LES PLATGES TARRAGONINES, LES MILLORS DE CATALUNYA EL LITORAL TARRAGONÍ CONCENTRA 38 PLATGES AMB DISTINCIÓ DE BANDERA BLAVA I SUPERA ELS NÚMEROS DE BARCELONA I GIRONA MALGRAT L’ALT NIVELL DE QUALITAT DE LES NOSTRES AIGÜES I SERVEIS, LA COSTA BRAVA CONTINUA GAUDINT DE MAJOR PRESTIGI PÀGINES 2 I 3


2 | El Tema de la Setmana

21 de maig de 2014 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

Tarragona, líder en platges de qualitat

6 7 10

12 1 | CUNIT Cunit

Les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre acumulen 38 platges distingides amb Bandera Blava, quatre Centres Blaus i tres Senders Blaus

L

a província de Tarragona és la que té més platges guardonades amb la Bandera Blava de Catalunya. Oneja en 38 platges pertanyents a 16 municipis. Girona ocupa el segon lloc a una distància considerable: 28 platges de 13 municipis. I 23 platges barcelonines que corresponen a onze ciutats tanquen el total català de Banderes Blaves. En l’àmbit estatal, Tarragona està en cinquena posició superada només per Alacant, Mallorca, la Corunya i Pontevedra. Si bé és cert que el distintiu de Bandera Blava no té a veure amb la bellesa de la platja en l’àmbit estètic sinó que està relacionada amb la informació que s’ofereix de l’espai natural, la qualitat de l’aigua, la seguretat i els serveis que ofereix i la gestió ambiental que se’n fa, és

En l’àmbit estatal Tarragona està en cinquena posició només superada per Alacant, Mallorca, la Corunya i Pontevedra una dada que posa de manifest el bon estat de les platges de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Precisament, l’Ametlla de Mar és el municipi de la província amb més banderes blaves (cinc platges, un Centre Blau i un Sender Blau) seguida de Tarragona que té bandera a l’Arrabassada, la Llarga, la Savinosa i la Móra. Els conceptes Centre Blau (espais per rebre als visitants, aula de mar o de natura…) i Sender Blau (itineraris i elements paisatgístics que uneixen platges amb Bandera Blava) aporten més motius per situar les plat-

9

11

13

Oriol Montesó, Tarragona

8

14

3 | EL VENDRELL Coma-ruga Francàs Sant Salvador 4 | RODA DE BERÀ Roda de Berà (Llarga) Costa Daurada

15

5 | TORREDEMBARRA La Paella Barri Marítim Els Muntanyans

16

ges del litoral tarragoní com les millors de Catalunya. Tarragona té quatre Centres Blaus (l’Hort de la Sínia de Tamarit, l’Aula Aquàtica del Vendrell, Can Bofill a la Torre i el Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar) mentre que Barcelona en té tres i Girona, un. Pel que fa als Senders Blaus, Tarragona també és líder amb tres itineraris (el camí de ronda de l’Ametlla, la ruta de Cal Bofill als Muntanyans de Torredembarra i la que va de les Cases d’Alcanar a Sol de Riu), Girona en té dos i Barcelona, cap. Aquesta darrera distinció es pot associar a un dels atractius que els amants de les platges naturals més valoren:

2 | CALAFELL Segur de Calafell L’Estany - Mas Mel Calafell

Tarragona també és líder en Senders Blaus i Centres Blaus dins de l’àmbit català l’entorn no urbanitzat dels espais de bany. Si fem cas, doncs, a aquesta darrera distinció, la Foundation for Environmental Education (Fee) i l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC) considera que les comarques de Tarragona tenen més platges i cales incloses en itineraris naturals

i, per tant, no urbanitzats. Amb tot, és evident que si ens posem a parlar de cales, la costa tarragonina difícilment superarà la del nord de Catalunya, almenys en nombre. En aquest sentit, podem donar un cop d’ull a un quart indicador objectiu: el nombre de cales i platges de tradició naturista de cada demarcació. Aquests espais acostumen a ser llocs recollits, salvatges i ben valorats pels banyistes. Aquí, la Costa Daurada (amb sis platges nudistes i dues cales) queda relegada pel litoral gironí (amb vuit platges i quinze cales) i per Barcelona, que suma dotze platges naturistes i sis cales. Un darrer aspecte que cal tenir en compte a l’hora de valorar la qualitat de les platges és la meteorologia. La Costa Brava i les Terres de l’Ebre es caracteritzen per l’elevat índex de vent, un factor molest per als banyistes però indispensable per alguns esports aquàtics, com el windsurf. Les temperatures són més altes a les comarques de Tarra-

5


5

El Tema de la Setmana

| 21 de maig de 2014

|3

E L TE MA D E L A SE TMANA

4

3

2

La fama és de la Costa Brava

1

6 | ALTAFULLA Altafulla 7 | TARRAGONA La Móra Arrabassada Savinosa Tamarit 8 | VILA-SECA La Pineda

12 | VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT La Punt del Riu L’Arenal Torn 13 | L’AMETLLA DE MAR Sant Jordi d’Alfama Cala Forn Pixavaques L’Alguer Calafató

9 | SALOU Llevant Capellans

14 | L’AMPOLLA Cap Roig D’Avellaners

10 | CAMBRILS Vilafortuny i Esquirol Cavet Prat d’en Forès - Regueral

15 | SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí Les Delícies

11 | MONT-ROIG DEL CAMP Cristall Pixerota

16 | ALCANAR Les Cases d’Alcanar - El Marjal

gona on els dies de sol acostumen a ser més nombrosos que a la part nord del país.

Tarragona, l’equilibri perfecte La ciutat de Tarragona té quatre platges amb el distintiu de Bandera Blava. En l’àmbit provincial només està superada pel municipi de l’Ametlla de Mar que en té cinc. L’Arrabassada, la Savinosa, la Móra i Tamarit gaudeixen d’aquests guardons gràcies als seus serveis i a la qualitat d’una aigua que comparteixen amb el Miracle, la dels Capellans, la Llarga, la Cala Fonda i la Roca Plana. Carme Crespo, tinent d’alcalde de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, recorda que alguns d’aquests emplaçaments «mai tindran la Bandera Blava perquè cal preservar-les com les tenim, verges, perquè són un atractiu important». Crespo admet que la platja del Miracle i fins i tot la Llarga podrien obtenir aquest distintiu.

El consistori actuarà a la platja Llarga per evitar que les caravanes aparquin a prop de la costa i per regenerar l’espai El cas de la platja Llarga és el més complex perquè es vol mantenir la seva catalogació de «verge». Per aquest motiu, des del consistori s’hi duran a terme un parell d’actuacions durant aquest 2014. Abans de l’estiu es construirà una zona de pícnic a la zona de ponent al costat del Iot i es preservarà la duna que separarà el nou espai de la platja. Després de l’estiu es procedirà a la regeneració de la zona d’aparcament per tal d’impedir que cotxes i caravanes arribin tan a prop de la costa.

Q

uan sentim a parlar de les millors platges de Catalunya, dues paraules destaquen per sobre de les altres: Costa Brava. El litoral gironí s’imposa en aquest camp de la mateixa manera que ho fa en l’àmbit de l’interès informatiu dels mitjans nacionals que informen dels festivals de Peralada i de Cap Roig setmanes abans que comencin i s’obliden del Tarraco Viva o del Trapezi mentre se celebren. Aquesta atenció mediàtica dóna un alt índex de coneixement de les comarques gironines i les seves platges. Uns indrets que encapçalen el rànquing que trobem per la xarxa duts a terme l’any passat. Com a exemple, la revista 20minutos.es proposava els seus lectors votar les millors platges de Catalunya del 2013. Si consultem la llista, 14 de les 20 platges proposades pertanyen a la província de Girona i només tres a la de Tarragona. Si tornem als mitjans nacionals, trobem que El Periódico de Catalunya publicava el juliol de l’any passat «deu platges de la costa catalana a on perdre’s»: cinc eren gironines, tres barcelonines i dues de tarragonines. El mateix mes, La Vanguardia ens mostrava «15 platges genials de la costa catalana» amb una proporció similar: vuit de Girona, tres de Barcelona i tres de Tarragona. Si seguim fent hemeroteca, però, trobem una sorpresa engrescadora en donar un cop d’ull al programa Divendres de TV3, emès el setembre passat en el qual Espartac Peran i Núria Coll recomanaven «Les millors platges del litoral català». De les deu escollides, cinc són gironines, una de barcelonina i quatre de Tarragona. A banda, si mirem el vídeo podem sentir com l’Espartac admet que «hi ha molta tendència de la gent de Barcelona a anar a la Costa Brava mentre el sud del país està per descobrir, amb autèntiques joies». Tot i que els mitjans de comunicació han de buscar l’objectivitat a l’hora d’informar, resulta difícil fer-ho en qüestions de gust. Per aquest motiu, per veure si aquest desprestigi de la costa tarragonina que plasmen els rànquings dels mitjans coincideix amb la realitat, donarem un cop d’ull a un dels indicadors més fiables que tenim en matèria de platges: les Banderes Blaves. En resum, i amb les dades objectives sobre la taula, veiem que la famosa Costa Brava supera en cales la resta de la costa catalana, però no en distintius que tenen a veure amb la qualitat de l’aigua de les platges o amb el seu entorn paisatgístic. Fins i tot, si donéssim un cop d’ull a la dimensió d’algunes d’aquestes cales veuríem com l’espai està limitat a no més de deu banyistes. El clima també acompanya a la Costa Daurada que, tret de la fama que s’han guanyat destinacions com Salou o la Pineda, no gaudeix del mateix estatus que la seva veïna gironina, tot i que té millor clima. Com a mínim, ens pot quedar el consol que «les joies» de què parlava l’Espartac romandran «per descobrir» un temps més. Dotant algunes platges i cales de les nostres comarques d’un atractiu preciós per a molts banyistes que no hem valorat: la tranquil·litat.


4 | Sumari i editorial

21 de maig de 2014 |

C L AUS D E L A SE TMANA

8

10

16

La Móra denuncia el descuit del barri

El síndic demana més rapidesa en els tràmits

El paper de les psicòlogues del CDIAP

18

22

24

El Morell, entre l’interior i el Mediterrani

Entrevista al nou rector de la URV, Josep Anton Ferré

Altafulla es bolca en els grups tarragonins

Editorial

Platges, el nostre tresor

Protagonistes

SÍ El Xamfrà del Fòrum torna a guanyar la Forquilla d’Or del Tarragona dTapes El Xamfrà del Fòrum-XDF és el restaurant guanyador de la sisena edició del Tarragona dTapes, segons el vot del públic participant, per la seva tapa Angus Burguer XdF. Les forquilles de plata que premien les millors tapes de les tres zones on se celebra el dTapes han estat per al restaurant Barhaus, de la Part Alta, la Botifarra, de la zona centre, i el restaurant Cal Joan, del Serrallo.

U

n estiu més, el litoral tarragoní és el que aplega més Banderes Blaves de tot Catalunya. Des de Cunit fins a Alcanar, hi ha un total de 38 platges de 18 municipis que llueixen aquesta prestigiosa condecoració, atorgada anualment per un organisme independent d’acord amb criteris de qualitat de les aigües i de serveis oferts als banyistes. La bona tasca i la cura que els ajuntaments fan del seu litoral es veu d’aquesta manera reflectida any rere any i és de justícia que, ara, a punt de començar la temporada estiuenca, des dels mitjans de comunicació locals fem èmfasi en allò que, potser, és el principal tresor de les nostres comarques: les platges. Si bé és cert que el nostre territori presenta infinitat d’atractius per als turistes i que en les darreres dècades s’han fet esforços per desestacionalitzar la temporada amb la promoció de la nostra oferta cultural, gastronòmica i esportiva, la veritat és que les nostres extraordinàries platges (combinades amb la bona climatologia) continuen sent el principal reclam de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Les nostres platges són un actiu impagable que hem de cuidar i perdurar. I és al voltant d’elles que s’han d’executar tots els plans i estratègies turístiques de casa nostra. El nostre principal pol d’atracció per al turisme català, estatal i estranger (més enllà de parcs temàtics, camps de golf i rutes culturals i vinícoles) és el marc incomparable de la nostra costa i la seva sorra fina i daurada. És evident que hem de treballar per deixar de ser una destinació només de sol i platja, però faríem bé de no oblidar-nos de l’innegable valor del nostre litoral si volem que algun dia Tarragona esdevingui una referència mundial dins l’àmbit turístic. El dia que les nostres platges no mantinguin els índexs de qualitat actuals, totes les expectatives de creixements d’activitats com l’hostaleria, els allotjaments rurals, els museus, els parcs temàtics o els balnearis s’hauran acabat.

SÍ El Nàstic, més a prop de Segona A El Gimnàstic de Tarragona va deixar ben encarrilada l’eliminatòria per pujar de categoria en derrotar per 2 a 0 el Racing Club Ferrol. Malgrat tot, els grana no es volen confiar i buscaran la victòria a Galícia per acabar de certificar el seu pas a la següent ronda. Els afeccionats que aquest dissabte no es desplacin a Ferrol podran seguir en directe el partit del play off des de la pantalla gegant que està ubicada a la façana de l’edifici de la Tabacalera amb el so de la retransmissió de Tarragona Ràdio. El partit començarà a tres quarts de sis de la tarda.

La frase de la setmana

Espurnes d’en mossèn Aragonès Senyor, envieu-me un ase Nasreddín feia un gran viatge. Cansat, s’assegué a l’ombra d’un arbre i féu aquesta oració: - Senyor, envieu-me un ase. Tot seguit se li apropà un home jove amb un petit ase; l’home li diu a Nasreddín: -Ajuda el meu ase, que no pot més, a arribar a la propera població. I Nasreddín es penedí de l’oració que havia fet. • • • •

Pot ser perillós demanar a Déu coses concretes. Exposem-li les nostres necessitats, que Ell ja sap què ha de fer per solucionar-les. No ens cansem mai de donar consells a Déu i d’assenyalar-li les seves obligacions. L’oració ha de servir per ajudar-nos a fer la voluntat de Déu, més que per demanar que Ell faci la nostra. «Ensenya’m fer la teva voluntat, tu ets el meu Déu».

«Cal votar coalicions independentistes (CiU i ERC) o a favor del dret a decidir (ICV-EUiA)»

Bernabé

Carme Forcadell, presidenta de l’ANC


Opinió | 5

| 21 de maig de 2014

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Agnès Llorens Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: Ana Gómez / Agnès Llorens

Me levanto oyendo las malas noticias que a diario nos ofrecen, no sé si los medios de comunicación entendido como ente impersonal, o el hombre que se niega a valorar algo más que el dinero, el poder, la ambición o el sexo. Me esfuerzo en sonreír: hoy podría ser un día genial. Hoy depende de mí que al menos en mi círculo no todo sean malas caras, nerviosismo y depresión. Estoy, como el mundo, rodeada de situaciones duras, de personas que pasan hambre, de otras que están solas a pesar del barullo circundante, de muchas en que la inseguridad disfrazada de suficiencia penetra de modo radical en sus vidas por no querer reconocer que somos de barro. Falta confianza en uno mismo, en los demás. Nos falta amor, nos sobra sexo. Nos falta comprensión nos sobra egoísmo. Deberíamos recuperar valores perdidos como la amistad sincera, como el cariño generoso de la madre, siempre desinteresado.

Pilar Crespo Álvarez Tarragona

Una transformació col·lectiva En la meva penúltima carta al director, que fou publicada, amb data del 5 de febrer i anomenada «Un valor prioritari» vaig voler posar en relleu la importància que, avui més que ahir, té la cohesió social com a eina essencial per progressar. Avui, uns mesos després, us voldria encoratjar a treballar amb els mateixos fils de ruta i cap als mateixos horitzons, essent conscients que precedim nombrosos individus que, dia rere dia, han construït el món i als quals hem de reconèixer el seu afany lluitador i el seu esperit inconformista així com imitar-los en l’exercici de la responsabilitat envers la societat mundial. Aquest compromís, heretat dels nostres pares, ens ajuda a relativitzar allò que diem superficial i ens proporciona una visió global i subjectiva del nostre entorn valorant, com a única, cada situació que sempre és un estímul per millorar com a persones i com a societat. Cal que aquesta simbiosi, entre persones i institucions, sigui l’inici d’una renovació profunda i col·lectiva de tots aquells valors que s’han perdut. Personalment, opino que el

respecte, la igualtat, la caritat, l’amor, la família i la fraternitat, entre d’altres, han d’esdevenir recursos humans, no materials, perquè aquesta transformació no caigui en un sac foradat. Per tant, en necessitem tots i amb tots ho aconseguirem.

Àlvaro Solà Pérez Tarragona

Europa vive a costa de Cataluña Según ha afirmado el candidato de ERC a las europeas, Cataluña nunca saldría de la Unión Europea en caso de secesión porque “Europa correría detrás de nosotros para que nos quedásemos”. Resulta curiosa esa actitud arrogante y esa obsesiva repetición de que Cataluña es “contribuyente neta” a Europa cuando la UE nunca lo dicho ni ha publicado tales datos sobre Cataluña. Da la impresión que Barroso, Hollande y Merkel tuvieran que suplicar a Artur Mas que no abandone Europa porque no van a poder pagar las nóminas de final de mes del parlamento europeo. En fin, ya sabíamos que, según algunos, España vivía a costa de Cataluña. Ahora resulta que también Europa vive a costa de Cataluña. Habrá que recordar que de tanto complejo de superioridad y mirarse el ombligo, existe el serio peligro de echar chepa.

M. José Raga Salou

Recrear el món romà Tenint en compte que a l’Ajuntament de Tarragona no hi ha diners, no entenc com se’ls ocorre pensar en una despesa de 7 milions d’euros per fer una recreació de la vida dels romans a Tàrraco a la zona del Palau Firal. Crec que és molt més urgent, i com jo molta gent, donar servei a l’edifici del Banc d’Espanya, molt més proper als tarragonins i tantes vegades reivindicat. No vull oblidar el complex esportiu Sant Jordi, que clama el seu dret a existir cada cop que passes per davant, quan t’apropes al Corte Inglés. Igual interessa als propietaris d’aquest centre comercial prendre part en la seva construcció. Donarien empenta a la zona i, de ben segur, en sortirien beneficiats. Toca negociar, però sobretot mirin pel bé de Tarragona i la seva gent, més que per la butxaca dels partits. Això és fer política, una altra cosa té una altra denominació.

M. Elisa Aragonés Domènech Tarragona

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

OPINIÓ

C A RT E S A L D IRE C TOR Nos falta amor, nos sobra sexo

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

R IC AR D C HEC A P ERIODISTA

Democràcia dictatorial

A

lgú, amb dos dits de seny, em pot explicar què està fent el govern del PP amb els drets i les llibertats dels ciutadans? No està l’executiu de Mariano Rajoy pixant fora de test? Pretén conduir Espanya cap a una democràcia dictatorial? Independentment de la meva ideologia política, considero que el PP s’està convertint en un partit radical i irrespectuós amb les llibertats socials. No és la primera vegada que la dreta intenta limitar i dinamitar els drets dels ciutadans. Està robotitzant la societat i evitant que els més rebels alcin la veu o expressin el seu descontentament, mitjançant manifestacions o concentracions públiques. L’actitud poc democràtica del govern de Rajoy posa en qüestió els pilars fonamentals d’un estat de dret. Si fa dies els populars ens sorprenien amb prohibir el dret de vaga i limitar el paper dels sindicats, ara ens sacseja amb la intenció de restringir els canals de televisió autonòmics. És obvi que darrere d’aquest objectiu hi ha la voluntat de «controlar» la realitat catalana i posar-hi límits a la llibertat d’expressió a Catalunya, aplicant una censura camuflada amb interessos polítics. Espero i desitjo que els catalans, independentment de la seva ideologia, sàpiguen reaccionar a la intromissió descarada i grollera d’un govern que, darrerament, no fa res més que limitar drets i llibertats. El pròxim diumenge 25 de maig votaré contra el PP i ho faré com a forma de protesta per totes les retallades que ha protagonitzat durant els darrers anys, però sobretot per pretendre explotar les llibertats socials i voler silenciar el missatger. Algú em pot explicar què està fent i on pretén arribar aquest PP restringint drets i fent que aquest país estigui retrocedint en el temps, adoptant un sistema de dictadura democràtica?


6 | Tarragona

21 de maig de 2014 |

tarragona

COMERÇ

El Port de Tarragona mou més de 7 milions de tones el primer trimestre Amb un creixement del 3,5%, la infraestructura portuària tarragonina ocupa la quarta posició en el rànquing de Ports de l’Estat

E

l Port de Tarragona tanca el primer trimestre del 2014 amb un increment del 3,5% del tràfic total, amb un moviment de 7,6 milions de tones de mercaderies. Aquests resultats posicionen el Port de Tarragona com el quart port més important de l’Estat espanyol en volum de tràfic de total. La càrrega general en contenidor, un dels tràfics d’impuls estratègic del Port de Tarragona, ha registrat un creixement del 4,3% amb un moviment total de 38.641 teus durant els tres primers mesos de l’any. I s’ha incrementat en un 1,9% el nombre de contenidors de càrrega, i en un 31,6% els contenidors de descàrrega. Tanmateix, cal destacar el creixement del transport de contenidors entre el Port de Tarragona i destinacions internacionals. Fins al mes de març, la infraestructura portuària ha augmentat en un 19,1% les exportacions de contenidors i en un 56,9% les importacions. Els principals països de destinació de contenidors carregats al Port de Tarragona són Israel, Nigèria i Veneçuela.

L’impuls del sector energètic Els productes energètics, un dels principals tràfics tradicionals de la infraestructura portuària, mantenen el seu creixement a l’alça. Fins al mes de març, les terminals portuàries han manipulat 5,2 milions de tones de productes energètics, un 7,1% més que en el mateix període del 2013. Destaca l’inici de la recuperació del moviment de carbó (+83,5%) i l’increment de la benzina (+109,8%). Els productes químics també

Aquest trimestre els productes energètics creixen un 7,1% més que el mateix període de l’any passat mostren bons resultats. En els primers tres mesos del 2014 s’han transportat 544.306 tones, a un ritme de (+1,2%), i incrementant l’exportació en un 1,6%.

Descàrrega de contenidors al Port de Tarragona.

L’augment també ha estat significatiu en els productes siderometal·lúrgics (+4,9%) i en el moviment de materials de construcció (+24,9%). El Port de Tarragona és el primer port de l’Estat pel que fa a tràfic de productes agroali-

mentaris. Fins al març el Port ha manipulat 1,1 milions de tones d’agroalimentari, amb un creixement significatiu en el moviment de pinsos i farratges (+9,8%), productes congelats o refrigerats per al consum (+290,2%) i les conserves

(+58,1%). Els resultats d’aquest primer trimestre posen de manifest que el Port de Tarragona creix en diversificació i, a la vegada, també consolida els grans tràfics tradicionals com són els de caràcter agroalimentari.

ESPORTS

TREBALL

La Polar Gran Fondo La Mussara-Reus, amb els ciclistes

L’Ajuntament contracta trenta veïns de la Part Alta i de Campclar

La Polar Gran Fons La Mussara-Reus se suma a la campanya de respecte al ciclista. Per això, i pensant en la disputa de la primera edició d’aquesta marxa cicloturista, el pròxim 24 de maig l’organització lliurarà a cada participant un adhesiu que reivindiqui la distància de seguretat en carretera amb el lema «Distància mínima 1,5 m. Respecta el ciclista». D’aquesta manera, els 2.000 ciclistes que tenyiran de rosa les carreteres de la província de Tarragona podran col· laborar activament per cons-

Aquest mes finalitzen les accions de formació integrada dins del Projecte Treball als Barris, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu. Aquestes accions tenen com a objectiu la millora de les competències transversals i professionals de l’alumne i completar el seu itinerari d’inserció sociolaboral mitjançant l’experiència laboral. A principis d’any es van seleccionar els alumnes d’aquestes accions formatives, a través del Servei d’Ocupació de Ca-

cienciar els conductors de la importància d’avançar els ciclistes en carretera complint les normes de circulació. Un gest senzill, però de gran valor, amb l’objectiu de sensibilitzar la població, conductors i ciclistes, de la importància de potenciar al màxim el respecte i la convivència. L’Ajuntament de Reus recorda que les entrades a la capital del Baix Camp per Misericòrdia i per Vilaplana romandran tancades durant la celebració de la cursa Polar Gran Fondo La Mussara-Reus. (Més informació a la pàgina 11).

talunya, seguint els criteris del projecte que es va iniciar a mitjan mes de març. Durant gairebé tres mesos els participants han rebut formació amb una durada de 180, 200 i 220 hores, respectivament, tant teòrica com pràctica, en diverses matèries: neteja de dependències, manteniment i millora d’espais verds i rehabilitació i manteniment d’espais. Més del 75% dels alumnes de les accions de formació integrada seran contractats per l’Ajuntament de Tarragona. La possibilitat de tenir un con-

tracte ha estat un incentiu molt important per a la participació i l’aprofitament de l’acció formativa. Els trenta contractes es formalitzaran durant el mes de juny, per un període de 6 mesos i una jornada laboral del 100%. Els serveis i departaments de l’Ajuntament de Tarragona que gestionen i treballen les especialitats en què s’han format els alumnes acolliran els nous treballadors, afavorint així el funcionament i l’estat de diferents indrets i serveis de la Part Alta, Campclar i zones d’influència.


Tarragona

| 21 de maig de 2014

|7

TARRAGONA

QUALITAT DE VIDA

Tarragona és la quarta ciutat més cara de l’Estat espanyol? Un comparador especialitzat d’Internet ha emès un rànquing que només situa per sobre de la capital del Tarragonès les ciutats de Sant Sebastià, Madrid i Barcelona

T

arragona és la quarta ciutat més cara per viure de l’Estat. Així ho certifica la pàgina web Kelisto.es, un portal especialitzat a comparar tarifes i trobar ofertes, que només situa per sobre de la capital del Tarragonès les ciutats de Sant Sebastià, Madrid i Barcelona. Segons detallava recentment aquest portal web, el nivell de vida de Tarragona és un 18,2% més alt que la mitjana estatal, un percentatge que se situa molt per sota de Sant Sebastià (29,3%), però molt per

damunt de Palència (–14,4%), Terol (–15,2%) i Ceuta, que amb un –27,7% per sota de la mitjana estatal és la capital de província més barata, segons aquest estudi. Les dades que aporta el comparador analitzen les ciutats més cares de l’Estat i fan palès que Tarragona se situa gairebé cinc punts per sobre de Bilbao (13,4%) i dobla capitals de província com Palma (9%). Pel que fa a les capitals catalanes, el rànquing queda de la manera següent: Barcelona (26,2%), Tarragona (18,2%), Girona (7,9%) i Lleida (6,7%). L’anàlisi realitzada per Kelis-

to.es té en compte les dades de les 50 capitals de província i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Per a cadascuna d’elles s’han examinat i comparat els preus sobre cinc categories de productes i serveis: habitatge (compra i lloguer), impostos (IBI, impost de circulació i taxes municipals), transport públic i privat (preu del bitllet senzill, l’abonament de 10 viatges, de la gasolina i dels taxis), cistella de la compra (cost d’una barra de pa i d’un quilo de pomes) i oci (preu d’una entrada de cinema i d’un sopar per a dues persones).

Un rànquing a Internet situa Tarragona com una de les capitals de província més cares de tot l’Estat. /A.LL.


8 | Tarragona

21 de maig de 2014 |

TARRAGONA

CIUTAT

«Els veïns de la Móra som els que paguem més impostos i els que menys rebem» Els representants ciutadans de la Móra, Tamarit i Ferran reclamen la creació d’un òrgan municipal de gestió desconcentrada per «tenir veu» en les decisions municipals està previst en l’article 65.1 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que assenyala clarament que si més del 50% de la ciutadania d’una mateixa zona s’hi manifesta d’acord, l’Ajuntament ha de facilitar que es constitueixi aquest òrgan de participació, que té veu per preguntar sobre les decisions que es duguin a terme en l’àmbit municipal, però no capacitat de vot. «L’únic que desitgem és poder estar assabentats de quines gestions es duen a terme a l’Ajuntament, quins són els pressupostos que es planifiquen, a qui es destinen i poder preguntar», declara el representant dels veïns, que afegeix que aquest nou òrgan que proposen «no té cap cost» per a l’Ajuntament.

Agnès Llorens, Tarragona

E

ls veïns de la zona de Llevant de Tarragona encara hauran d’esperar unes setmanes abans que l’Ajuntament de Tarragona pugui valorar si aprova definitivament la seva proposta de consolidar-se com a un òrgan municipal de gestió desconcentrada, una figura legal força desconeguda que permet la Llei municipal catalana. Si finalment s’aprova la seva proposta, els ciutadans de les zones de la Móra, Tamarit i Ferran tindran un representant als plens municipals que tindrà veu, però no vot, i podrà informar-se de les decisions municipals. En última instància, el col·lectiu veïnal vol posar fi allò que considera que és una «gran desajustament» entre els tributs que paguen i els serveis públics que tenen a l’abast. La setmana passada no va poder ser. Ara, els veïns de la zona de Llevant de Tarragona estan a l’espera de comprovar si en el pròxim ple es constitueix l’òrgan municipal de gestió desconcentrada que ja van reclamar en el passat plenari municipal i que no es va aprovar definitivament perquè, tot i que tenia el suport de CiU i PP, és necessari una majoria absoluta per poder aprovar una moció urgent com la que es va presentar en aquesta ocasió. A l’espera que la normativa municipal permeti aprovar aquesta nova eina d’organització dins del règim que ordena les mocions regulars, el president de l’Associació de Veïns de la Móra i Tamarit, Francesc Garcia, sosté que l’òrgan de gestió municipal

Els veïns se senten desatesos

Els veïns de la Móra denuncien el mal estat en què es troben el canal (imatge superior) i instal·lacions com el camp de futbol (imatge inferior) i esperen que amb l’òrgan de gestió desconcentrada puguin saber com es destinen els pressupostos de l’Ajuntament, ja que consideren que les taxes que paguen els veïns no s’ajusten als serveis que reben. /Tomàs Varga.

desconcentrada –una proposta que a hores d’ara ja té el suport, via signatura, de 705 veïns del total de 1.900 empadronats que viuen entre les tres zones– permetrà que un representant designat per la comunitat veïnal pugui assistir als plenaris municipals, una opció d’organització municipal que, segons el re-

presentant dels ciutadans de Llevant, «no és habitual, però ens permetrà fer arribar les nostres reclamacions». Per Garcia, aquesta opció els permet que els ciutadans d’aquesta àrea, situada a 11 quilòmetres del centre ciutat, estiguin més ben representats. «Si ens constituïm d’aquesta manera, podrem

tenir un peu a l’Ajuntament, per estar informats de tot el que passa», declara el president dels veïns, que es mostra de l’opinió que els ciutadans d’aquesta zona necessiten «tenir capacitat de preguntar sobre allò que considerem important, d’una eina de contacte». Aquest òrgan que reclama el col·lectiu de ciutadans ja

Al fons d’aquesta reclamació, hi ha un pòsit de descontentament dels ciutadans de Llevant que, segons el seu màxim representant, ja fa molts anys que s’arrossega. «Els veïns de la Móra som els que més impostos paguem i els que menys rebem», sentencia el president dels veïns, que afegeix que aquesta situació «fa molts anys que dura». Els veïns de Llevant denuncien que els serveis de neteja i seguretat de la Móra, Tamarit i Ferran són «insuficients» pel col·lectiu de persones que hi viuen, que les escasses installacions municipals estan en «condicions deficients», que el canal fa quaranta anys que està en mal estat i que no disposen de dispensari mèdic ni d’escoles, entre altres. «Si visquéssim en un barri de Ponent potser la nostra situació seria molt diferent», declara Garcia, que denuncia que la seva situació «fa massa anys que dura».


Tarragona | 9

| 21 de maig de 2014

TARRAGONA

ARQUEBISBAT DE TARRAGONA

La Biblioteca del Seminari Pontifici es modernitza L’equipament té un fons de més de 10.000 llibres anteriors al segle XX, un total de 13 manuscrits i 10 incunables

L

a biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona, atesa la importància dels textos antics que conté, participa en el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic existent a Catalunya i a l’Estat espanyol. Les obres de remodelació dutes a terme a la Biblioteca s’han emmarcat dins el procés de reforma i modernització de l’edifici del Seminari, iniciades l’any 2010. La Biblioteca, situada al segon pis de l’edifici del Seminari, al carrer de Sant Pau a Tarragona, disposa de 90 espais de treball individual, accés Wi-Fi, sala de treball en grup i un fons de més de 100.000 volums.

El segle XVI es fundava la Universitat de Tarragona i el Seminari Tridentí. És aleshores quan neix el fons bibliogràfic

de la Biblioteca del Seminari Pontifici que s’obre al públic amb un acte solemne el dimecres 21 de maig a les 19 hores.

El fons bibliogràfic s’ha anat nodrint de volums al llarg dels segles. L’any 1595, el canonge Feliu Serra llega a la biblioteca del Seminari Tridentí de Tarragona un lot de cent noranta-set llibres, que alternaven la cultura religiosa amb les humanitats clàssiques, la majoria de la segona meitat del segle XVI, editats a París, Anvers, Colònia, Venècia, Roma, València, Salamanca, Barcelona i Lió. El 1767, la Casa de Provació dels jesuïtes cedeix la seva col·lecció bibliogràfica. També s’hi afegiren, a la mort de l’arquebisbe Francesc Armanyà el 1803, els llibres de la biblioteca episcopal. Aquest arquebisbe havia reunit a Tarragona una selecta biblioteca,

en la qual Fèlix Amat confessava haver trobat la bibliografia necessària per escriure el seu Tratado de la Iglesia de Jesucristo o Historia Eclesiástica. Al final de la dècada de 1980, hi foren agregats encara uns catorze mil volums procedents de la Biblioteca Antoni Agustí, entitat fundada com a biblioteca circulant, l’octubre de 1927, pel canonge Toldrà. Els horaris de la biblioteca a partir del dimecres 21 de maig són els següents: dilluns, dimarts i dijous, de 15 a 20 hores, i dimecres i divendres, de 10 a 13 hores i de 15 a 20 hores. El catàleg en línia de la biblioteca es pot consultar al web del centre (www.bspt.cat).


10 | Tarragona

21 de maig de 2014 |

TARRAGONA

SOCIETAT

La Generalitat centra la meitat de les queixes al síndic dels tarragonins El defensor del poble de Catalunya lamenta que l’Ajuntament de Tarragona trigui una mitjana de 115 dies a respondre-li Oriol Montesó, Tarragona

E

l síndic de greuges de Catalunya va assumir el rol del síndic municipal de Tarragona fa un any. Des de maig de 2013 fins al desembre va recollir 160 queixes i 149 consultes. Aquesta xifra representa un lleuger increment del total d’actuacions dutes a terme els anys anteriors a iniciativa de residents a Tarragona, a excepció del 2011. Si dividim les queixes per administracions afectades, ens adonem que la Generalitat és la més castigada pels tarragonins amb 79 queixes. L’Ajuntament de Tarragona es queda a més distància amb 35 i només cinc queixes van anar adreçades a empreses privades d’electricitat i telefonia. Pel que fa a la matèria objecte de les actuacions tramitades durant el 2013, la majoria s’ha concentrat en temes de polítiques socials (91 de 309), administració pública i tributs (83), consum (58 actuacions) i medi ambient i urbanisme (39).

Lleida, que té uns sis mil habitants més que Tarragona, va rebre 22 queixes relacionades amb el seu ajuntament mentre el consistori de la nostra ciutat en va rebre 46 Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, va visitar Tarragona el passat dijous. /Vídeo: Tomàs Varga.

L’Ajuntament és massa lent El consistori tarragoní ha rebut més queixes que altres ajuntaments de municipis de mides poblacionals similars al de Tarragona. Una ciutat com Lleida, que té uns sis mil habitants més que Tarragona, va rebre 22 queixes relacionades amb el seu Ajuntament mentre el consistori de Tarragona en va rebre 46. Una xifra que supera la de ciutats amb molta més població com Sabadell, l’Ajuntament de

la qual va rebre 40 queixes tot i els seus 207.000 habitants. L’Ajuntament de Tarragona tampoc surt ben parat si fem un cop d’ull al temps de resposta de les demandes de la Síndicatura de Greuges de Catalunya. El nombre de dies emprats pel consistori per donar resposta als tràmits requerits pel síndic de greuges és de 115 dies de mitjana. Aquest interval de dies se situa en la franja alta dels dies que utilitza el conjunt d’ajuntaments del país

per donar resposta al síndic, fet que porta el síndic Rafael Ribó a afirmar que «al llarg del 2014 caldria garantir una reducció d’aquest temps». El defensor del poble de Catalunya ha emprat una mitjana de 66 dies per resoldre, un cop ha disposat de tota la informació requerida. De les queixes que ha rebut el síndic sobre l’Ajuntament de Tarragona, durant el 2013, s’han finalitzat 29 actuacions i disset continuen en tramitació. D’aquestes actuacions

finalitzades en vint s’ha apreciat algun tipus d’irregularitat de l’Administració local. En les altres nou s’ha tancat per manca d’irregularitat. En tots els casos en què s’havia produït alguna irregularitat menys un, el problema que havia originat la queixa s’ha resolt satisfactòriament per a la persona que la va presentar. En un cas concret l’Ajuntament de Tarragona no va acceptar la resolució proposada pel Síndic de Greuges de Catalunya.

EMERGÈNCIES

El 112 ha atès prop de 30.000 trucades provinents de Tarragona

E

l Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 ha gestionat, el primer trimestre del 2014, 29.976 trucades operatives amb origen a la província de Tarragona, un 3,47% més que el primer trimestre de l’any passat (28.976 trucades el 2013). Les trucades amb origen a Tarragona entre gener i març del 2014 han representat un 12,2% del total a tot Catalunya.

Aquestes xifres la situen com la província amb més trucades al 112 per darrere de Barcelona, que té una població molt més elevada. Més d’un 30% de les trucades han estat per motius de seguretat (10.244 trucades) mentre que en el mateix període del 2013 es van fer 9.979 trucades; el 31,8% de les trucades (9.535) s’han fet per demanar assistència sanitària, mentre que durant el mateix període de l’any passat es van fer 8.756

trucades; el 14,6% de les trucades han estat per trànsit (4.362) i es van fer 4.544 trucades el primer trimestre del 2013, i un 9,3% han estat per incidències (2.797 trucades el 2014 i 2.872 el 2013). A la demarcació de Tarragona, les comarques des de les quals s’han fet més trucades al 112 han estat el Tarragonès amb 21.935 trucades, el Baix Camp amb 15.160 trucades i el Baix Penedès amb 9.299.

Pugen les trucades a Catalunya A l’àmbit català, el 112 ha atès durant el primer trimestre d’aquest any 245.043 trucades operatives, al voltant del 2,17% més que en el mateix període del 2013. Entre gener i març de l’any passat es van atendre 239.834 trucades operatives, és a dir, que van ser generades per una emergència i van provocar l’activació

d’algun tipus de recurs operatiu. El 36,1% de les trucades fetes entre gener i març del 2014 han activat els cossos de seguretat (88.420) i, en gairebé el 80% dels casos, les trucades al 112 s’han realitzat amb origen a la demarcació de Barcelona (68.300). Respecte al mateix període de l’any passat, les trucades per motius de seguretat han augmentat lleugerament aquest any.


| 21 de maig de 2014

Publicitat | 11


12 | Publicitat

21 de maig de 2014 |

publireportatge

Els administradors de finques col·legiats: factor essencial davant l’expropiació de terrats comunitaris

Ana Bozalongo Antoñanzas Assessora jurídica del CTAF de Tarragona.

El Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona està rebent nombroses trucades de ciutadans preocupats davant la notícia difosa en els mitjans de comunicació que la nova Llei general de telecomunicacions permetrà expropiar els terrats comunitaris per col·locar-hi antenes de telefonia mòbil. La veritat és que la Llei 9/ 2014, de 9 de maig, ja vigent, pretén activar un sector estratègic que, si bé té molt a veure amb el desenvolupament econòmic i social del país, dinamita però un dels principis gairebé intocables en un estat de dret com és la propietat privada, fins al punt que fa possible, certament, l’expropiació forçosa de cobertes i terrats d’edificis quan sigui necessari per a la instal·lació d’infraestructures de xarxes públiques de comunicacions electròniques. La normativa que comentem no és nova perquè l’anterior Llei de telecomunicacions 32/2003 i el Reial decret 424 /2005, que va aprovar el Reglament sobre les condicions per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques, ja possibilitava que els operadors, en la mesura que fos necessari per a la protecció de les seves xarxes, poguessin obtenir la protecció del domini públic radioelèctric a través de la imposició de servituds i limitacions a la propietat. No obs-

tant això, l’efectivitat d’aquest tipus de mesures ha estat nul· la, en gran part perquè els ajuntaments les frenaven mitjançant Ordenances i Normes de Planificació Urbanística que impedien obtenir els permisos necessaris. Aquestes competències municipals s’eliminen en la nova Llei, fins al punt que els operadors ni tan sols han d’obtenir llicències d’obra ni realitzar estudis d’impacte ambiental, com era necessari abans, per ocupar la coberta; és suficient que hi hagi un pla de desplegament o instal·lació de xarxa en la zona que possibiliti el permís del Ministeri d’Indústria per col·locar l’antena en un determinat terrat, ja sigui constituint una servitud de pas o, fins i tot, expropiantla. Aquesta possibilitat ha causat una profunda preocupació entre les comunitats de veïns, que es veuen indefenses davant l’eventualitat que un operador els digui que el seu terrat és «d’interès general» per al desplegament d’una xarxa de telecomunicacions, sense tenir en compte arguments sobre la propietat privada o de raons mediambientals, de salut pública o d’ordenació urbana que, si més no, haurien de condicionar aquesta mesura forçosa. Deixant al marge la manca de conciliació d’aquesta nova llei amb el «principi de precaució ambiental» recollit en la Llei General de Salut Pública, que segurament obligaria a restringir la instal·lació d’antenes davant el potencial perill que poden comportar per a la salut de les persones, la veritat és que no hauria de ser suficient amb la mera declaració formal d’utilitat pública o interès social per dur a terme la privació coactiva d’un element comú de l’edifici. La utilitat pública no és una caixa de Pandora que serveixi per privar els copropietaris del terrat de la seva finca sense atendre ni tan sols a l’espai d’ocupació que resultaria tolerable, és a dir, l’ús mínim sense pèrdua absoluta de la propietat. Resulta incomprensible que la

normativa no tingui en compte que aquest tipus d’antenes signifiquen un sobrepès per a la coberta que pot implicar un deteriorament progressiu de les estructures de sustentació de l’immoble, amb riscos evidents per als pisos inferiors i fins i tot per tot l’edifici, a més que algunes solen portar suports d’obra en què s’encasten augmentant la volumetria de l’edifici. No és menyspreable tampoc el fet que la instal·lació elèctrica d’aquests sistemes pot representar perjudicis per als propietaris dels habitatges més propers, a més d’una línia per coberta de cablejat de gran secció, la qual cosa redunda en una clara depreciació dels habitatges pel fet de tenir col·locades en els seus terrats aquestes infraestructures forçoses. Això al marge que si es produeix l’expropiació de la coberta, element comú per naturalesa, es gestaria un canvi del títol constitutiu de la propietat horitzontal que resulta incompatible amb els enunciats de la Llei de Propietat Horitzontal vigent a Catalunya, com també la necessitat de desafectar un element comú per mitjà dels acords pertinents un cop fixat el preu just el valor del terrat, amb elevació a escriptura pública d’aquesta decisió i posterior inscripció registral. Qüestions formals que per descomptat no preveu ni esmenta la Llei, fet que possibilitarà que davant aquestes llacunes la comunitat s’oposi a dret a aquesta instal·lació al·legant raons d’imprevisió legal que xoquen frontalment amb els enunciats de la Llei 5/2006 que regula la propietat horitzontal a Catalunya. Endinsant-nos en el text que comentem, és cert que la Llei pretén que els operadors ofereixin serveis innovadors i tecnològicament més adequats a les necessitats dels usuaris. Ara bé, no és menys cert que, per aconseguir-ho, interferirà en l’esfera privada d’aquests mateixos ciutadans atenent el que expressa el capítol II, secció 2a, articles 29 a 33, on es regula el dret d’ocupació de la propietat privada, previ compliment per

part de l’operador de tres requisits concrets: 1. Que sigui estrictament necessari per a la instal·lació de la xarxa. 2. Que l’anterior estigui previst i justificat en el projecte tècnic presentat. 3. Que no hi hagi altres alternatives tècnicament o econòmicament viables. Exposades així les coses el lector es preguntarà: què podem fer si un operador de telefonia es presenta a l’edifici i ens diu que el nostre terrat és d’interès general per posar una antena. La resposta és que contacti immediatament amb el seu Administrador de Finques Col·legiat, perquè sigui aquest professional qui es posi en contacte amb l’empresa i tuteli des d’aquest mateix moment que es compleixin tots els requisits legals per a l’ocupació del terrat, ja sigui a través del procediment de l’expropiació forçosa o mitjançant la declaració de servitud de pas. L’Administrador també haurà de controlar altres qüestions importants com que els costos siguin assumits íntegrament per l’operador; la correcta valoració econòmica de la servitud o expropiació; que el projecte tècnic és acceptable a l’hora de no generar cap sobrepès en la coberta; si escau constituir en dret una servitud de pas i no l’expropiació del terrat; si se sobrepassa la volumetria autoritzada a la zona; si s’incorpora un estudi d’impacte mediambiental; si la instal·lació comporta la modificació del títol constitutiu; si hi ha trasters que hagin de tenir expedients diferents en funció de les titularitats; si, atenent a la zonificació de l’espai radioelèctric, és justificable aquesta ocupació; si el traçat proposat és el correcte davant d’altres que poguessin donar-se, etc., etc., i, fins i tot, reunir la junta per debatre totes aquestes qüestions i decidir si és procedent recórrer la comunicació formal en la via pertinent. Cal tenir en compte que la tan temuda expropiació de la coberta no es produeix de manera immediata sinó que s’inicia mitjançant un expedient admi-

nistratiu que ha de complir els requisits que estableix la mateixa legislació que el regula. Un cop finalitzat l’expedient d’expropiació, l’ocupació de la propietat privada es durà a terme després de la instrucció i resolució pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme de l’oportú procediment en què s’han de complir tots els tràmits i respectar totes les garanties establertes a favor dels titulars afectats perquè, com dèiem, és condició necessària per a l’aprovació de l’ocupació la declaració d’utilitat pública i la prova de la necessitat d’instal·lació de xarxes públiques als efectes d’allò que preveu la llei d’expropiació forçosa. Els ajuntaments tindran, a més, una tasca d’informació sobre els dictàmens que presentin els operadors a efectes de reordenació del territori, de manera que la comunitat podrà exigir que s’emetin amb caràcter previ a la resolució del ministeri. Finalment, acceptada la servitud forçosa o l’expropiació, poden interposar els recursos pertinents en via administrativa. En tot cas, no es pot oblidar que el procediment d’expropiació requereix un tràmit complex i extens que imposa més el preu just dels béns desafectats, és a dir, el pagament de l’import de la coberta expropiada o de la servitud constituïda que haurà d’indemnitzar l’operador abans d’ocupar-la. En aquest expedient estarà personada la comunitat per promoure els recursos pertinents al seu dret si sorgeix alguna arbitrarietat. En conclusió, entenem que si bé és justificable un cert sobresalt arran dels titulars referits a l’aprovació d’aquesta Llei, d’una anàlisi detallada del text es dedueix que les comunitats de propietaris poden i han d’estar vigilants a través dels seus administradors de finques col·legiats perquè, si sorgeix aquesta petició d’un operador, es compleixi el procediment legal de manera taxativa, controlant activament si el terrat del seu edifici pot o no ser ocupat, cosa que, ja ho anticipem, passarà en comptades ocasions.


| 21 de maig de 2014

Publicitat | 13


14 | Territori

21 de maig de 2014 |

te rritori

torredembarra

La Festa de la Batalla potencia la recreació històrica

E

l nucli antic de Torredembarra ha estat l’escenari aquest cap de setmana de la recreació històrica del fet d’armes que va succeir a la vila en el marc de la Guerra de Successió, el 16 de juliol de 1713. És la setena edició de la Festa de la Batalla de Torredembarra que organitza el Patronat Municipal de Turisme i la regidoria de Comerç i Promoció econòmica, i que omple de visitants el centre de la vila. El regidor de Turisme i Comerç, Ignasi Duran, ha explicat que la Festa de la Batalla de Torredembarra és pionera en aquest tipus de recreacions a Catalunya. També ha recordat que l’any passat es va celebrar el Tricentenari del fet d’armes de Torredembarra, que va comptar amb la presència del comissari de la Commemoració del 1714, Miquel Calzada. «En aquell moment vam fer un gran esforç per potenciar la

celebració i enguany hem mantingut el nivell». Per la seva part, l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha reivindicat el fet que Torredembarra ja faci set anys que divulga la memòria històrica d’aquests fets cabdals per

a Catalunya, en un moment en què la commemoració de la Guerra de Successió i el Tricentenari de la pèrdua de llibertats es troba en el seu màxim apogeu, i que la Generalitat promou la realització d’actes a tot el país.

En aquest sentit, més d’un centenar de persones han participat directament en la recreació històrica (tant civils com militars). S’ha passat de quatre a cinc grups de recreació, ja que s’ha incorporat el Regiment de Sant Narcís de Girona. També

s’ha afegit un nou campament a la plaça de la Vila a més del tradicional a la plaça del Castell, i s’han potenciat els balls i danses i les cançons pròpies del segle XVIII, amb diferents actuacions al llarg del cap de setmana. La recreació de la batalla que va tenir lloc diumenge al migdia, després de l’ofrena floral, va guanyar protagonisme respecte a anys anteriors i també es van poder veure algunes escaramusses el dissabte i diumenge a la tarda. Els grups de recreació històrica i campaments militars que hi van prendre part són: Tercio de Morados Viejos de Almansa, Regimiento de la Couronne de Almansa, Regiment de Dragons de Sant Miquel de Moià, Els Miquelets de la Diputació de Barcelona i el Regiment de Sant Narcís de Girona. La festa també va comptar amb el mercat del 1713 i l’exposició Defensors de les llibertats de Catalunya 17051714 que es va poder visitar al Pati del Castell.

baix penedès

Els municipis de costa impulsen un bitllet de Rodalies combinat amb la seva oferta turística Es podrà utilitzar dins del territori d’aquestes poblacions i inclou propostes de gastronomia, cultura i oci

E

ls municipis costaners de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, Calafell i el Vendrell treballen conjuntament en el desenvolupament d’un projecte turístic que inclou un bitllet de Rodalies per a utilitzar dintre del territori d’aquests municipis combinat amb una oferta de gastronomia, cultura i oci amb interessants promocions i propostes. Diferents representants, polítics i tècnics, dels ajuntaments participants van mantenir una reunió a Cunit per a conèixer

El projecte combina mobilitat i oci als municipis implicats./ Turisme de Calafell

els detalls i estat del projecte a fi d’anar perfilant i avançant per a tenir-ho tot enllestit per aquest estiu. El regidor de cultura del Vendrell, Albert Solé, la regidora de turisme del Vendrell, Àngels Turdiu, la regidora de turisme de Calafell, Olga Elvira, la tècnica de turisme de Calafell, Inma Ortiz, la tècnica de turisme de Vilanova i la Geltrú, Maribel Rodríguez així com el regidor de turisme de Cunit, en Jaume Casañas i la responsable de l’oficina de turisme de Cunit van intercanviar impressions i idees perquè la proposta esdevingui realitat

abans de la temporada estiuenca. En paraules del regidor de turisme, en Jaume Casañas «és un plaer treballar conjuntament amb els municipis participants en un projecte altament atractiu per a la difusió i promoció de tot el territori i dels recursos turístics que tenim. Amb aquesta iniciativa es demostra que tots plegats, i amb suport de Rodalies, tenim més oportunitats de fer noves i interessants propostes pels milers de turistes que ens visiten cada any i oferir un producte final de gran qualitat».


Territori | 15

| 21 de maig de 2014

te rritori

altafulla

La capital del triatló Altafulla acull el Campionat d’Espanya de Triatló Sprint i el d’Aquatló, amb un impacte econòmic previst de 600.000€

Circuits i horaris de les proves

Totes les sortires, així com el box per a la transició dels diferents segments, tindran lloc a la plaça Consolat de Mar.

per un objectiu comú», com ha assenyalat el regidor d’Esport, Guillermo Alonso. Ho farà de manera consecutiva i per segon any seguit. Dissabte 24 serà el torn del Campionat d’Espanya de Triatló Sprint i diumenge 25, el d’Aquatló, que acollirà uns 1.700 participants de tot l’Estat espanyol i que tindrà un impacte econòmic estimat de 600.000€. Per Alonso, aquest esdeveniment,

«desestacionalitza la temporada turística i ens ajuda com a poble a millorar la nostra platja i l’aspecte dels nostres carrers». Tot això serà possible gràcies als 200 voluntaris, de diferents entitats del poble que treballen de manera incansable per l’organització d’aquesta prova. El regidor d’Esport també ha assegurat que «gràcies a l’esport, l’Altafulla que construïm és un poble més viu, més ric, més saludable i més solidari».

DIUMENGE

A

ltafulla es torna a reafirmar en el seu paper protagonista en l’esport del triatló. Com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017, el Campionat d’Espanya de Triatló Sprint (750 m nedant, 20 km en bicicleta i 5 km corrent) i el d’Aquatló (2,5 km corrent, 1 km nedant, 2,5 km corrent) significaran una nova oportunitat per demostrar que el municipi «és un poble obert i dinàmic, capaç de treballar

DISSABTE

Horaris previstos per les competicions CATEGORIA

SORTIDA NATACIÓ

CICLISME 1r CLASSIFICAT

CURSA 1r CLASSIFICAT

FINALITZACIÓ DE LA PROVA

Grups d’Edat

8:30

8:38

9:21

10:30

Cadet

10:30

10:40

11:10

11:45

Elit Femení

12:00

12:11

12:47

13:25

Elit Masculí

13:30

13:38

14:17

14:45

Júnior

15:15

15:24

16:10

17:10

CATEGORIA

SORTIDA CURSA

NATACIÓ 1r CLASSIFICAT

CURSA 1r CLASSIFICAT

FINALITZACIÓ DE LA PROVA

Cadet

9:00

9:07

9:22

9:50

Júnior

9:25

9:32

9:46

10:26

Grups d’Edat

9:50

9:57

10:13

11:05

Elit Femení

11:10

11:17

11:33

11:54

Elit Masculí

12:10

12:10

12:29

12:50

Paralímpic

13:10

13:18

13:28

14:07

Recomanacions Afectacions que s’han de tenir en compte La circulació de vehicles estarà restringida a tota la població durant les hores de competició. De les 8 a les 17 h del 24 de maig; i de les 8 a les 14 h del 25 de maig (només al Barri Marítim). No es podrà aparcar al llarg del recorregut des de les 9 h del divendres dia 23 fins a les 14 h. del diumenge 25 de maig.

Com puc entrar a Altafulla durant les proves (només 24/5)? Les entrades habilitades són exclusivament la rotonda

de la variant (Cementiri) i carrer dels Munts. S’haurà d’aparcar fora del circuit.

Què passa si utilitzo el transport públic (només 24/5)? El tren és la millor opció, ja que no té cap afectació. Si no sou d’Altafulla, la millor opció és Torredembarra. La línia 9 (bus urbà de Tarragona), no circularà entre les 8,15 h i les 10,30 h del dissabte 24. La línia d’autobusos de Penedès i Plana no circularan per dins d’Altafulla entre les 8,15 h i les 17,30 h. S’habilitaran parades provisionals a les rotondes del Puntet (Torre-

dembarra) i Bufet (Tarragona). Entre les 8,15 h i les 10,30 h només serà operativa la del Puntet. No deixeu de confirmar els horaris del transport públic aquells dies.

Per què totes aquestes afectacions? La seguretat dels i les participants és prioritària. Deixeu-vos orientar per la Policia Local, Protecció Civil i voluntaris, que treballen perquè la imatge d’Altafulla de cara als visitants, les federacions espanyola i catalana i el Comitè Organitzador dels Jocs del Mediterrani sigui immillorable.


16 | Salut

21 de maig de 2014 |

x a rx a s a n i tà r i a i soc i al d e s an ta t ecla

La importància del suport psicològic en l’atenció als infants amb trastorns del desenvolupament Les psicòlogues formen part de l’equip multidisciplinari del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la Xarxa de Santa Tecla (CDIAP)

E

l Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de Santa Tecla (CDIAP) de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla va entrar en funcionament l’any 2010, amb la voluntat d’esdevenir un espai d’atenció a la població infantil amb retard maduratiu i del desenvolupament, o en risc de patir-ne, fins als sis anys. És un servei públic que, cada any, atén prop de 200 infants i les seves famílies mitjançant un equip de professionals que aborda de manera multidisciplinària tots els casos: logopedes, fisioterapeutes, psicomotricistes, treballadora social, neuropediatra i psicòloga. Parlem amb Mar Vázquez, que és la psicòloga coordinadora del centre, que ens explica quin és el seu paper en el centre i en la vida d’aquests infants. «La tasca de la psicòloga del CDIAP forma part del procés de treball multidisciplinari que realitzem tot l’equip de professionals del centre, explica Mar Vázquez, «intervé tant en el procés de diagnòstic com en l’atenció terapèutica, i aquesta intervenció varia segons les necessitats de cada pacient i de la seva família».

Procés diagnòstic La intervenció de la psicòloga comença ja en el procés diagnòstic, durant el qual, mitjançant un procés que inclou una observació clínica, proves espe-

cífiques i una entrevista amb la família, es realitza una hipòtesi de diagnòstic inicial. «En infants sempre parlem d’impressions diagnòstiques, mai de diagnòstic definitiu, ja que depèn molt de l’evolució de cada cas», explica Mar Vázquez, «per la qual cosa al llarg de tot el temps que l’infant roman al centre es realitzen revisions de la primera hipòtesi que permeti anar definir més exactament el diagnòstic final. Per això és tan important l’abordatge precoç de qualsevol trastorn del desenvolupament», explica Mar Vázquez.

Atenció terapèutica Un cop establerta la primera hipòtesi diagnòstica és hora de consensuar-la amb tot l’equip i determinar l’atenció terapèutica que requereix cada cas, definint també en quins casos és necessària la intervenció de la psicòloga. «Intervenim en la majoria dels casos, però en diferents etapes, segons les característiques de cadascun». La tasca de la psicòloga del CDIAP se centra en el tractament de la simptomatologia del trastorn, treballant per extreure les competències de cada infant. També s’aborda l’estat anímic de les famílies, les quals han de passar per un procés d’acceptació de les dificultats del seu fill, que es viuen com una pèrdua, especialment quan es tracta d’un infant, que, a més, es viu com un procés de dol», explica Vázquez.

Mar Vázquez, psicòloga coordinadora del CDIAP en una de les sales destinades a acollir les sessions terapèutiques amb els infants del centre i les seves famílies. /T.V.

«En infants parlem d’impressions diagnòstiques, mai de diagnòstic definitiu, ja que depèn de l’evolució de cada cas» A partir d’aquí es comença a treballar el procés de reestructuració de la rutina familiar, per adaptar-se a la nova situació, un període en el qual el suport psicològic també és fonamental. L’atenció de l’infant i la seva família, tant al centre com al seu entorn domèstic, es complementa amb el contacte i la coordinació amb els serveis externs que intervenen en l’atenció a l’infant, com són l’escola, o la llar d’infants, el pediatre, etc., amb l’objectiu de coordi-

nar les accions encaminades a millorar l’estat de l’infant. Al llarg del tractament terapèutic les psicòlogues realitzen sessions tant amb els infants com les seves famílies «en les quals el joc és l’eina de treball fonamental. El centre disposa de sales adaptades i equipades amb material educatiu i lúdic que ens permet aplicar les tècniques de treball basades en el joc», explica la psicòloga. Quan els infants arriben als sis anys finalitza la seva estada al centre i són derivats a altres centres de referència. Aquest final d’etapa implica, alhora, «emocions agradables, si el nen marxa en millors condicions, i amargues, ja que per a les famílies significa separar-se d’un entorn que els proporciona seguretat. Per nosaltres, com a professionals, també té connotacions emocionals, és inevitable. Malgrat el pas de l’infant a altres espais d’atenció, el CDIAP

«Totes les sessions terapèutiques que realitzem al centre amb les famílies i els infants estan basades en el joc» manté les portes obertes a les famílies i les assessora en tot allò que necessiten.

El CDIAP

El Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç actua com a centre proveïdor del Departament de Benestar i Família, per la qual cosa el servei és públic i gratuït. Les persones que estiguin interessades en aquest servei poden adreçar-se al local del Centre de Desenvolupament Infantil Santa Tecla (avinguda de Catalunya, 44, baixos) o trucar per telèfon al 977 23 75 75.


Social | 17

| 21 de maig de 2014

x a rx a s a ni tàr i a i s oc i a l d e s an ta t ecla

«Els infants no són una ampolla buida que hem d’omplir; tenen competències que cal facilitar» Les docents de les llars d’infants Arrabassada i Bonavista mostren a les educadores de les llars d’infants municipals de Tarragona com apliquen les claus de la pedagogia interactiva

U

n grup de nens en una classe d’una llar d’infants juguen a descobrir els secrets que amaga una capsa: es miren, es toquen i aprenen de les seves reaccions i de les dels seus companys de classe. Els nens petits són socials i es relacionen constantment els uns amb els altres i molts educadors volen aprendre a potenciar aquestes capacitats. Gravant en vídeo el comportament dels més menuts i la manera com actuen entre ells, els educadors poden observar quines relacions estableixen, una tècnica que parteix de la psicologia interactiva i que les llars d’infants municipals de la Xarxa Santa Tecla, l’Arrabassada i Bonavista, ja apliquen amb èxit. Recentment, les docents d’aquests centres van participar en una xerrada a l’IMET de Tarragona, on van explicar com s’apliquen aquestes tècniques d’observació activa en els més petits. Més d’un centenar de docents de les llars d’infants municipals de Tarragona es van aplegar a les instal·lacions de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) per assistir al taller de formació sobre pedagogia interactiva. La sessió va incloure les intervencions de les educadores del centre de l’Arrabassada, que van exposar a la resta dels assistents les experiències d’èxit que es duen a terme en els centres on s’apliquen tècniques d’observació activa en els infants: els educadors graven en vídeo els nens i les nenes en diverses situacions i, posteriorment, analitzen les imatges per determinar com els infants aprenen entre ells. Aquesta

tècnica s’aplica a totes les llars d’infants que depenen de la Xarxa de Santa Tecla –els centres municipals de Bonavista i l’Arrabassada a Tarragona i la llar d’infants de la Riera de Gaià– i és una tècnica relativament nova. Durant la sessió, les docents van exposar a la resta d’educadors de la ciutat de Tarragona com es duen a terme aquestes gravacions i, el que és més important, com fomentar un aprenentatge total de l’infant a partir de les seves relacions amb la resta del grup. «Es treballa observant les interaccions entre els infants: com es relacionen i com aprenen els uns dels altres», detallava poc abans de la sessió tècnica la coordinadora de les llars d’infants municipals de Tarragona, Anna Vendrell, que matisava que «aquest sistema de treball ja es comença a aplicar en diferents àmbits i creiem que és molt important». Després d’una breu sessió introductòria, la xerrada es va centrar en diversos casos pràctics dels dos centres, que van servir les educadores per exposar com apliquen el sistema de gravacions per observar amb detall els més petits. «Els nens interactuen constantment entre ells i cal veure quin és el paper de l’adult en aquest procés», detalla la responsable de la llar d’infants de Bonavista, Amèlia Llort: «gravem, mirem i veiem com funciona aquest procés, per aprendre i formular-nos noves preguntes després». Per Llort està clar que, sovint, els adults adoptem «una actitud molt centralista» i cal tenir en compte que «els infants no són una ampolla buida que hem d’omplir sinó que tenen competències que cal facilitar».

Asun Martínez i Amèlia Llort, durant la seva intervenció./Tomàs Varga

La xerrada va reunir un nombrós públic, format majoritàriament per educadores de les llars d’infants municipals de Tarragona. /Tomàs Varga


18 | Poble a poble

21 de maig de 2014 |

p obl e a p obl e

El Morell, un poble d’interior amb caràcter mediterrani

Per menjar Hotel-Restaurant La Grava

Festes Festa de la Granja (juliol) Festa Major d’Estiu (final juliolcomençament agost) Festa Major d’Hivern (novembre)

Activitats Programació estable de teatre i música al teatre-auditori Competicions esportives Aplec anual de sardanes

El Morell es troba en un punt estratègic entre Tarragona, Reus i Valls. Des de Tarragona s’hi pot arribar per la N-240 i per la nova A-27, que t’hi du directament; des de Reus, per la TP-7225 i des de Valls, també per la N-240. A aquesta comunicació per carretera hem d’afegir l’estació de l’AVE que està a poc més de deu minuts en cotxe. Abans que arribés la indústria petroquímica als anys 60 del segle passat, el Morell cultivava una de les millors i més ben valorades varietats de préssec, primer, i després, avellana. Avui en dia, l’agricultura s’ha convertit en una activitat domèstica, tot i que pràcticament tothom té el seu trosset de terra on trobareu sobretot avellaners, però també altres cultius que s’han anat mantenint de forma familiar. El punt de trobada dels morellencs i de les morellenques és la Rambla, amb els seus plataners i bancs per gaudir

de l’ombra a l’estiu i l’escalfor del sol els migdies d’hivern. Per allí passegen les persones grans i hi juga la canalla quan surt de l’escola. Un bon lloc per fer un vermut en alguna de les terrasses que ens anem trobant pel camí. També s’hi fa el mercat dels dissabtes, on es pot comprar des de fruita i verdura de pagès a plantes i flors, passant per altres productes d’alimentació. És un mercat reconegut al qual també s’acosten veïns de localitats del voltant i, fins i tot, de Tarragona. Omple de moviment i de cistells els dissabtes al matí com un clar exemple del caràcter mediterrani que li agrada fer vida i comprar al carrer, mentre es busca la millor qualitat al millor preu. Si pugeu pel carrer de l’Era, davant vostre trobareu el Castell, una antiga casa pairal rehabilitada que va pertànyer als marquesos de Montoliu i que actualment és l’Ajuntament. Té un jardí fantàstic que a la primavera i a l’estiu s’utilitza

per organitzar actes o altres esdeveniments, ja siguin socials o culturals. Al costat mateix del jardí trobareu l’església de Sant Martí Bisbe, que es va començar a construir a mitjan segle XVIII i que és d’estil barroc tardà. El Morell, amb uns 3.500 habitants, té una llar municipal d’infants, una escola, un institut, una escola de música, un centre de dia, un centre cultural, un teatre-auditori, un centre d’atenció primària, una zona esportiva amb piscines i un pavelló municipal d’esports. Tots aquests equipaments aglutinen molta vida cultural i esportiva, això vol dir que sempre trobareu que es fa alguna activitat. El fet que tant l’institut com el CAP estiguin al Morell fa que el poble s’hagi convertit en un indret on cada dia acudeixen moltes persones dels pobles veïns. Al Morell també es pot gaudir de la natura. Un dels indrets més apreciats i visitats

pels morellencs és la Granja dels Frares (a la fotografia superior), un antic centre productiu dels monjos de Santes Creus que en l’actualitat està condicionat per dur-hi a terme festes populars, com el sopar de la Granja, un sopar popular de benvinguda de l’estiu, o dinars familiars i/o amb amics a l’aire lliure. Una altra excursió que es pot fer és cap l’aiguabarreig del riu Francolí, una bona manera de gaudir de la natura mentre feu una passejada amb la canalla, ja sigui caminant o en bicicleta. I si mentre visiteu el Morell us agafa gana, podeu anar a La Grava, un hotel-restaurant al bell mig del poble on podreu tastar cuina creativa de fusió amb bases tradicionals catalanes i també us hi podreu quedar a dormir. Però penseu que l’oferta gastronòmica és molt àmplia i, si busqueu, podreu trobar menús per a tots els gustos i de tots els preus. Informació i fotos: Marga Mallol.


Empresa | 19

| 21 de maig de 2014

e mp re sa empreses

Fer esport per amor a l’empresa La Cepta organitza durant el mes de juny la tercera edició dels Jocs d’Empresa, que incrementa el nombre de modalitats esportives

L

’esport vist com un factor dinamitzador per a les empreses. Aquest és el ‘leit motiv’ del campionat que la Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA) organitza per tercer any consecutiu adreçat a les empreses del territori que vulguin defensar la seva marca i reforçar el treball en equip. L’edició d’aquest any dels Jocs d’Empresa, que és com s’anomena l’esdeveniment, incrementa tant el nombre de modalitats esportives com d’activitats socials, i s’aprofita l’avinentesa dels Jocs Mediterranis de 2017 per col·laborar directament en aquest esdeveniment esportiu. Ara fa dos anys van tenir lloc els primers Jocs d’Empresa, que van reunir un centenar de per· sones de diferents empreses de la demarcació, l’any següent, la crida ja va reunir unes 200 per· sones i s’espera que aquest any, amb el nom format, en siguin moltes més. L’objectiu d’aques· tes jornades és que els parti· cipants gaudeixin de l’esport, aprofitant un entorn agradable i fent salut, al mateix temps que es fomenten valors com

A diferència de les dues edicions anteriors, en què el pàdel era l’única disciplina esportiva, els participants de la tercera edició podran fer futbol 7, bàsquet 3x3, tennis i pàdel. /A.LL.

l’amistat, la unió i la pertinen· ça al col·lectiu.

Més esports A diferència dels anys anteri· ors, en què tan sol hi havia una disciplina esportiva –pàdel– aquest any s’ha organitzat un campionat multiesportiu, de manera que cada treballador podrà participar en aquell es· port que més li agradi. Així, els Jocs d’Empreses 2014, que tin· dran lloc al mes de juny, comp· taran amb competicions de cinc

esports: futbol 7, bàsquet 3x3 i tennis i pàdel i finalitzarà amb un triatló. Les diferents proves esportives es duran a terme a les instal·lacions del Club Gim· nàstic, el Club Tennis Tarrago· na i el centre poliesportiu de Campclar. Les empreses podran inscriure tants participants com desitgin, fins a cobrir el nombre màxim de places disponibles en cada esport. L’únic requisit és que els participants tinguin una relació laboral amb l’empresa a la qual representen. Els esports tenen

categoria masculina, femenina i mixta i cada empresa podrà participar en cada modalitat esportiva amb tants equips i o jugadors com desitgi, segons el nombre de places disponibles.

Beneficis de l’esport en equip Les edicions passades d’aquests jocs han refermat la idea que amb la pràctica de l’esport col· lectiu s’enforteixen les relaci· ons socials entre els integrants de les empreses i així com el

vincle establert entre empreses i persones, al mateix temps que s’obren noves vies de negoci. Tot l’esforç reverteix en bene· ficis tant per a l’empresa, a la qual proporciona visibilitat, po· tencia la seva imatge dinàmica, moderna i compromesa, per· met ampliar la xarxa de contac· tes entre companyies (networking), reforça el seu compromís amb el benestar dels empleats, és una excel·lent plataforma de comunicació interna i externa i fomenta l’esport i el treball en equip. Als treballadors afavoreix el seu creixement i desenvolupament personal, la seva motivació i fixació d’objectius, el foment de l’amistat, companyonia i del sentiment de pertinença a l’empresa i del grup, a més del treball en equip (teambuilding) i millora de la comunicació (ho· ritzontal i vertical). Les empreses interessades a participar en els Jocs d’Em· presa poden inscriure’s fins al pròxim 26 de maig a través del correu jocsempreses@cepta.es o als telèfons 977 242 313 (Sra. Claustre Duran) o 661 920 390. Per consultar tota la informació referent a aquest acte es pot ac· cedir al lloc web http://jocsem· preses.blogspot.com.

drogodependències

Projecte Home Catalunya, l’ONG que atén persones amb addiccions, obre nova seu a Tarragona Projecte Home Catalunya ha obert un nou servei d’addic· cions a Tarragona destinat a l’atenció, el tractament i la reinserció social de les per· sones amb problemes de dro· godependències i ludopaties. L’espai, en funcionament des de finals de 2013, té com a objectiu apropar l’ajuda que realitza l’entitat al territori de Tarragona i les Terres de l’Ebre i compta amb diver· ses línies d’actuació com ara l’orientació i diagnòstic per a adolescents i adults, el tracta· ment en règim ambulatori,

l’assessorament a familiars, l’acompanyament a la rein· serció laboral o l’execució de mesures penals alternatives. El nou servei es troba a l’Ho· tel d’Entitats de Tarragona (C/Pons d’Icart. Edifici La Pe· drera), situat al centre de la ciutat i amb bona accessibili· tat. El servei realitza atenció directa de règim ambulatori i compta amb un equip profes· sional format per un psicòleg, una educadora social, una pe· dagoga, una criminòloga i un grup de voluntariat. A més, té disponible el següent telèfon

d’assessorament i informació (977 216 383). Projecte Home Catalunya (www.projectehome.cat) és una ONG catalana creada el 1995 pel tractament, la pre· venció i la sensibilització de les drogodependències i d’al· tres conductes addictives. El 2013 ha atès més de 1.800 casos i 4.100 persones s’han beneficiat de les accions pre· ventives desenvolupades. Exerceix com a ONG de caràc· ter consultiu especial davant el Consell Econòmic i Social de Nacions Unides.


20 | Opinió

21 de maig de 2014 |

OP INIÓ

ALEJANDRO PÉREZ

JO AN ARAG O N ÈS

COACH

MOSSÈ N

Any nou xinès

Al Minya (II)

E

C

l que més m’agrada de l’any nou xinpes és que sempre m’agafa per sorpresa. T’aixeques un dia de febrer i et diuen que és cap d’any a la Xina i tu t’ho has de creure perquè, com jo, no tens ni idea del calendari oriental. Ja que ens hi posem, et diré que una amiga que ha viscut allí m’ha explicat que el calendari es basa en les fases lunars, per això no coincideix amb el nostre. També m’ha explicat que, si tens sort de tenir amics xinesos i et conviden a la festa, podràs tirar petards, participar en l’entrega de sobres vermells (els diners més comunistes) i menjar els fideus de la sort (com més llargs, més sort) i els 12 raviolis (el seu raïm). I el millor és que tot això està fora del teu programa! Aquesta idea em va fer reflexionar i crec que la podem aplicar a altres àmbits. Fa unes setmanes parlàvem de ser detallista i de com pot generar molt bon rotllo i sort, que és pel que escric cada setmana. I si hi afegim el factor sorpresa? Està molt bé fer un regal d’aniversari, uns bombons per Sant Valentí i una rosa per Sant Jordi. De fet, més enllà de si és comercial o no, crec que aquestes coses també generen bon rotllo; però què passa si regales una rosa avui? I si proves a dir «t’estimo» o proves de reconèixer la feina d’un company sense venir al cas? Fer les coses per sorpresa té un punt màgic, si em permeteu la cursileria. El nostre coco, que està dissenyat per sobreviure, quan veu una cosa que el sorprèn hi posa tota la seva atenció, per veure si cal fugir o acostar-s’hi. Si t’hi fixes, quan et sorprens tot el teu cos es para, et pugen les celles i obres bé els ulls per veure millor i també hi sents molt més. Per això, quan sorprens algú aconsegueixes captar tota la seva atenció. A més, en ser inesperat, el cervell ho identifica com una cosa nova i oblida per un moment els prejudicis. Si algú que et cau malament fa una cosa bona per tu, és possible que te’l miris d’una altra manera. Per últim, la memòria a llarg termini funciona per repetició o per emoció. Quan sorprens estàs generant una emoció i, si a més li agrada, ja tens dues emocions. Això farà que la persona se’n recordi del detall durant molt temps. El meu primer any nou xinès va ser un regal d’un amic d’Erasmus. Quan havia de marxar em va regalar la samarreta de la selecció de Mèxic i em va agafar completament per sorpresa. El detall em va encantar i em va canviar la visió en adonar-me que ell realment m’apreciava. És un detall que no oblidaré mai i que va ser el principi d’una gran amistat que m’ha portat a visitar el país del tequila. Cal esperar la data senyalada per fer, dir o donar una cosa bona? Si és bona, no te la guardis. Així que avui no me la guardo i aprofito per donar les gràcies al Roberto pel detall i a la Raquel per compartir la seva experiència xinesa. I tu? T’apuntes a practicar l’any nou xinès?

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

om és sabut, Egipte tradicionalment s’ha dividit en dos: Alt i Baix. La unió és recordada per la famosa paleta de Narmer, el faraó que la va realitzar, guardada al Museu de El Caire. També el seu nom dual «Misraim» (els dos Egiptes) ho manifesta. El «Baix» és bàsicament el delta del Nil, que rebé aquest nom perquè té la forma de la lletra «delta» grega. Va des de Memfis (a 30 km. al sud del Caire) fins al mar. «L’Alt» és la regió entre Luxor i Aswan. Posteriorment s’hi afegí l’Egipte «Mig», és a dir la regió desèrtica -excepte algunes terres tocant el riu- existent entre les dues anteriors i que actualment té per capital Al Minya. La regió s’ha fet famosa pels descobriments de llibres antics fets en ella. L’últim fou fet públic l’any 2006, però la troballa es va fer el 1978, segons han dit els qui l’han traduït i publicat. Es tracta del controvertit «Evangeli de

EN RI C ALFO N SO PE R IODISTA

El nom de la cosa

D

enominar Barcelona World (o BCN World) un recinte situat al bell mig de la demarcació de Tarragona és tan absurd com afegir-li el topònim Pirineus a una estació de tren situada a la planura del Segrià. Ni en un cas ni en l’altre el nom fa referència al lloc amb què un es troba quan hi arriba. I ni tan sols s’hi és a prop: més d’una hora en cotxe de Barcelona World a Barcelona i més de dues des de la parada ferroviària de LleidaPirineus fins a la pista d’esquí més propera. Però són coses del màrqueting publicitari, sovint disposat a cridar l’atenció mitjançant estratègies sustentades en la màxima que la fi justifica els mitjans, encara que sigui a base de desorientar el consumidor. Dubto, però, que finalment el centre de lleure i joc Barcelona World s’inauguri amb aquesta denominació, i no pas perquè els seus promotors s’hagin convençut que els dos municipis on s’emplaçarà (Salou i Vilaseca) no tenen res de barcelonins, sinó pel rebuig de l’Ajuntament de Barcelona al fet que el complex de casinos es digui igual que la seva ciutat. En aquest sentit, l’alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, ha declarat

Judes», trobat a Ambar, un poble a 60 km. de Al Minya, que es presentà com a revolucionari amb grans títols propis de la demagògia comercial-propagandística, com «un llibre que dóna la volta a la teologia del cristianisme tradicional» o «un descobriment sorprenent». De fet tot en ell –l’original té només 25 pàgines- és tan fosc com la història del seu descobriment, fruit -com ho confessen els seus descobridors- d’escorcolls clandestins. D’ell, vuit anys més tard, no se’n recorda ningú. La seva presentació objectiva no hauria tingut cap ressò popular i el seu interès hauria quedat reduït al grup dels especialistes, però això no és comercial, i menys encara periodístic i cridaner. D’ell se’n pot dir allò que es diu d’algunes persones: que han sortit del no-res, lloc on molt bé podien haver-s’hi quedat sense que ningú els trobés a faltar. En tot cas és un bon exemple que no tot el que se sent o es llegeix es pot creure, però sí repetir. En la mateixa regió, a l’antiga Oxirrinc, avui El Bahnasa, a finals del segle XIX, s’hi trobaren una gran quantitat de papirs grecs i a Nag Hammadi –ja a prop de l’Alt Egipte- el desembre de 1945 es descobrí una gerra amb 12 còdexs que contenien 52 llibres, traduccions coptes d’originals grecs. Tots ells són dels segles IV-VI i els originals grecs dels ss. III-IV. Pertanyien a comunitats de monjos. Bona part d’ells són llibres apòcrifs i bastants d’ideologia gnòstica. D’ells en parlarem en propers articles.

que «és absolutament ridícul que algú vulgui posar el nom de Barcelona a una cosa que no està a la província de Barcelona». Un raonament d’allò més lògic, si bé en el cas que ens ocupa els motius reals del consistori són uns altres: desvincular la marca Barcelona d’un projecte turístic polèmic atesa la seva orientació. M’hi jugo un cigró que si el topònim s’hagués associat al parc temàtic Ferrari Land, que també s’ha de construir a la Costa Daurada, l’Ajuntament de Barcelona no s’hi hauria oposat mai de la vida, com tampoc no ho va fer quan es va decidir utilitzar el nom de la Ciutat Comtal per a uns jocs olímpics d’hivern amb l’epicentre esportiu al Pirineu gironí i lleidatà. L’innegable prestigi del segell Barcelona també ha propiciat la conversió del Circuit de Catalunya en Circuit de Barcelona-Catalunya, o la Costa del Maresme en Costa de BarcelonaMaresme, dos indrets que, per bé que s’ubiquen a les comarques barcelonines, ja han perdut la seva denominació històrica original (gosaria a dir que per sempre). Arribats a aquest punt, potser el més pràctic fóra que el nostre país deixés de dir-se oficialment Catalunya i s’optés pel topònim de la capital, la imatge de marca de la qual està molt millor posicionada a escala internacional. Qui sap si, d’aquesta manera, multiplicaríem de manera exponencial el nombre de turistes estrangers per tot el territori i rebríem un requitzell inacabable d’ofertes de multinacionals deleroses d’invertir els seus calerons als pobles i ciutats del nostre rebatejat país. I qui sap si, gràcies a haver canviat el nom de la cosa, mig món avalaria per fi el nostre dret a l’autodeterminació. Barcelona, pròxim estat d’Europa!


Opinió | 21

| 21 de maig de 2014

OP INIÓ

CRONOLOGIA DE HAGEN EL GERMÀNIC

JOSEP GIL PR E V E R E

Els cristians i la política

S

La sorra s’omplí de gladiadors que inciaren llargs i espectaculars combats. / Il·lustració: Ana Gómez

Ombres d’Egipte

A

TARR AC O VI VA

empre he cregut que la pràctica de la política és una de les maneres més excel·lents de practicar l’amor fratern que Jesús ens va deixar com el seu manament per excel·lència. I des de fa molt de temps he fet el que he pogut perquè els laics i laiques cristians tinguessin com a primera opció la de treballar en el camp de la política. En principi, les persones que es dediquen a la política em mereixen un profund respecte i una gran estimació. Ja sé que la política, en general, ha experimentat una depreciació molt seriosa. I amb raó, perquè són un clam les situacions d’ineficàcia, d’interessos partidistes i de corrupció de molts polítics, situacions que no permeten veure ni valorar l’entrega generosa, il·lusionada i constant de la majoria. En aquest sentit, de la mateixa manera que hem d’exigir als nostres polítics que siguin exemples de laboriositat i d’honestedat, també hauríem d’abandonar certes crítiques generalitzades i certes expressions - com ara «això és cosa dels polítics» - que afavoreixen la depreciació. És molt fàcil carregar-se els partits o, millor dit, el sistema polític dels partits. Des d’una posició estrictament cristiana, cal considerar la democràcia com una forma de govern molt millor que l’autocràcia o la dictadura. La democràcia és una forma d’organització, la característica predominant de la qual és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels membres de la comunitat política. Hi ha la democràcia directa, en la qual la decisió és adoptada directament pel poble; hi ha la democràcia indirecta o representativa, en la qual la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants; hi ha la democràcia participativa, en la qual es facilita als ciutadans la possibilitat d’associar-se i d’influir en les decisions públiques a través de mecanismes plebiscitaris. La democràcia representativa és el model comú de la democràcia moderna: a la democràcia representativa la sobirania continua en mans del poble, però aquest no exerceix directament el poder sinó que delega aquesta tasca en representants escollits periòdicament. La política té com a objectiu el bé comú, i això, els polítics mai no ho haurien d’oblidar: confondre els interessos del poble i del conjunt dels ciutadans amb els interessos d’una ideologia o d’un partit és inadmissible. Però els partits tenen tot el dret de voler fer prevaler els seus punts de vista ideològics, estratègics i pràctics, si és que els consideren vàlids per al benefici i la promoció del bé comú de tots els ciutadans. Una cosa i una altra no estan de cap manera en desacord, per bé que cal sempre tenir cura perquè cap sector de la societat pretengui imposar els seus punts de vista a tota la ciutadania - en forma, posem per cas, de pensament únic -, emprant en forma directa o indirecta la força. En aquest sentit, sempre caldrà mantenir en vigència la lluita per alliberar la política de qualsevol servitud, com ara l’economia de mercat, que necessàriament la desfigura. La política té, per definició, una vocació d’universalitat. Per tant, els particularismes, vinguin d’on vinguin i siguin els que siguin, sempre seran nocius. Però ningú no pot ser «universal» si no està profundament compromès amb els interessos, posem per cas, d’un determinat territori. La unitat és una aspiració legítima i necessària, però la unitat no es pot aconseguir fent que l’altre pensi i actuï com tu, o fent que els interessos legítims d’una minoria quedin anullats pels interessos de la majoria.

l’altar del temple d’Osiris, el jove bruixot Radamés de Luxor va rebre August i Hagen mentre els pretorians restaven als esglaons entre tremolors. -Quin és el motiu de la vostra visita? –preguntà l’home de llargs hàbits. -A Tàrraco desapareixen persones –va respondre l’emperador-. Per què vam permetre el culte als déus egipcis! -Les difamacions no em portaran a un judici. En aquell moment irromperen a l’estança les mòmies d’esclaus i els serviren safates amb copes de vi i plats de carn. -No voleu res? -preguntà Radamés amb cinisme mentre August i Hagen restaven esgarrifats per l’escena. Per Osiris! Estic cansat de falses acusacions. Als jocs de primavera desafiaré a un combat el vostre guerrer germànic contra el meu lluitador de Tebes. Si perdo, marxarem. August i Hagen van baixar els esglaons de la façana del sinistre temple que s’havia construït als afores de Tàrraco. -És el culpable –prosseguí el bàrbar-. Diuen que els seus adeptes surten a la nit borratxos pels sacrificis humans que ofereixen a uns foscos déus. -Per Júpiter! -exclamà l’emperador-. Espero que el teu acer guanyi. Transcorregueren uns dies i una luxosa quadriga arribà d’Egipte. El seu amo, un altiu guerrer, cobert amb cuirassa i casc, la dirigia davant de la por del poble de Tàrraco mentre Hagen i Nerea contemplaven la seva presència com més problemes per a la ciutat. Els jocs van començar. Les graderies de l’amfiteatre estaven plenes de gent. Els clarins ressonaven com una daurada marxa de vencedors després d’una guerra. Tot seguit la sorra s’omplí de gladiadors i iniciaren llargs i espectaculars combats davant dels crits del poble. Quan retiraren els cadàvers i els ferits, entraren Hagen i el guerrer egipci amb el seu casc. Després dels clarins començà l’enfrontament. El germànic evitava les mortals escomeses del rival mentre a la llotja Radamés somreia davant d’un preocupat August. Nerea, que era cega, notava per les exclamacions del públic que la bona sort no ajudava el seu estimat. Hagen alçà la seva espasa i colpejà el casc de l’antagonista. I davant de la sorpresa de la gent va veure l’embenat rostre d’una mòmia. La seva cuirassa va caure per mostrar un encartronat cos de més venes. L’emperador ordenà els pretorians la detenció del bruixot, però aquest individu pronuncià unes paraules més antigues que l’aparició del Mare Nostrum i un llampec arribà dels núvols per prendre com un tornado de desconeguts colors a Radamés i al guerrer egipci. Els centurions investigaren el temple i descobriren una fossa on anaven les víctimes i trobaren penjats els adeptes. Cremaren la construcció. -Els horrors s’han acabat –deia Hagen a August-, però recordeu que el bruixot encara continua viu.

XAV I ER PA R ER A LLI CE N CI AT E N GE O GRAFI A I HI ST Ò RI A


22 | Tribuna

21 de maig de 2014 |

TRIBUNA AC TUAL ITAT

L’entrevista

Josep Anton Ferré Vidal RECTOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (URV)

Agnès Llorens, Tarragona

E

l flamant nou rector de la URV, Josep Anton Ferré, parla ràpid, amb energia i no té por de defensar allò que creu que pot ser el millor per preservar el futur d’una de les institucions amb més capacitat de generar valor del territori. Des que va ser escollit, i posteriorment ratificat, el passat 13 de maig, el catedràtic de Mecànica de Fluids que assumeix la tasca de capitanejar la universitat sosté que el futur de la institució depèn de l’especialització dels graus, d’augmentar i promocionar els postgraus, màsters i doctorats i d’integrar la recerca en el món de l’empresa. I tot això, fent més amb menys. Tot just acaba d’estrenar el càrrec i el curs acadèmic 2014-15 està a punt d’acabar. Quines novetats presentarà el curs vinent en l’àmbit lectiu? El pròxim curs ja està completament planificat per l’anterior equip i el més destacable pel que fa als estudis de Grau és la inclusió de les dobles titulacions en alguns estudis, una novetat que és molt interessant i en la qual insistirem més en el futur.

Cal, doncs, esperar més titulacions múltiples? De fet, es vol incidir més en l’arquitectura acadèmica dels estudis de Grau, és a dir, que en funció de les assignatures que s’escullin dins d’una mateixa titulació es pugui accedir a uns estudis especialitzats ja des del mateix Grau. Seria una organització inspirada en els campus americans, que també permetria formar professionals amb coneixement de causa i més bagatge en temes concrets. La universitat del futur tendeix a la flexibilització? La URV vol imposar un model més flexible, que serveixi per reconèixer que la tasca primordial de la universitat és formar persones i arribar al món del treball des de qualsevol dels seus vessants. Però cal que els professionals estiguin especialitzats i que cada estudiant pugui especialitzar-se en funció de les assignatures que triï, una opció que abans ja existia amb l’elecció de les assignatures optatives i que ens permetrà formar especialistes de base. L’especialització que defensa també s’obté dels postgraus, màsters i doctorats. Quin és el repte en aquest àmbit? És important treballar per augmentar el percentatge d’alumnes d’aquests estudis i, sobre-

tot, per donar-los a conèixer en l’àmbit internacional, ja que ofereixen moltes possibilitats de mobilitat per als que els cursen. Ara mateix, aquests estudis tenen poc reconeixement en el mercat i cal promoure que els doctors, que són professionals amb una altíssima especialització, s’incorporin també al món de l’empresa, per fomentar la innovació amb l’objectiu de fer avançar la societat. Precisament, la recerca és una de les branques bàsiques de la innovació. Una part important dels suports que ha rebut per assolir el càrrec de rector prové del món de la investigació. Quins són els projectes de futur de l’equip que lidera en aquest aspecte? És vital donar a conèixer tot allò que es fa en investigació i cal treballar per acollir-nos al programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. També hem de començar a actuar conjuntament amb els ajuntaments del territori dins del programa RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy), la nova estratègia de la Comissió Europea, per tal de contribuir que les ajudes que fins ara es concedien a través del FEDER tinguin l’assessorament de la universitat, la qual cosa significa també que s’obren més possibilitats de fer recerca aplicada.

«Reduir més el pressupost seria començar a prescindir de les persones» I tots aquests objectius s’han de dur a terme en un marc de rebaixa dels pressupostos públics. Com ho farà la URV per fer més amb menys? El panorama econòmic és complicat, això és innegable. L’any 2010, la URV va rebre 78,9 milions d’euros de subvencions públiques i el 2014, un total de 59,1, el que significa prop de 20 milions d’euros menys en quatre anys, sense comptar els ingressos de recerca i matrícules que configuren el total del pressupost. Què vol dir això? Que hem hagut de reduir certs tipus d’activitats i despeses. Com el nombre de docents, per exemple? La partida de professorat és l’única que no s’ha reduït. Comptant els docents i la plantilla d’administració i serveis, aquesta és l’única partida de tot el conjunt que no s’ha aprimat. Excepte pel que poden ser alguns casos de professors associats, la URV, malgrat la reducció de xifres, no ha prescindit de cap treballador amb dedicació exclusiva. Hem fet un esforç perquè tenim molt clar el nostre actiu més important són les persones, podríem tenir menys laboratoris, menys aules, però no podem tenir menys personal. Aquesta situació econòmica es pot sostenir molt de temps més? Les universitats ja hem tocat fons amb el tema de les retallades, perquè reduir més seria començar a prescindir de les persones i deixaríem de fer algunes tasques que estem fent. Tot i que s’ha reduït l’aportació pública, la URV sempre ha mantingut la despesa de professorat

«Com a universitat, dol veure que s’han fet inversions públiques que no generen valor. Com pot ser que tinguem línies de l’AVE que no van enlloc i no hàgim pogut plantejar el corredor mediterrani? per sota de la subvenció pública que obté per no entrar en una espiral de desequilibris. Per aquest motiu, a vegades dol veure que, en anys anteriors, s’han fet moltes inversions públiques que no generen valor. Com pot ser que tinguem línies de l’AVE que no van enlloc però que no hàgim pogut plantejar una obra essencial com és el corredor mediterrani? El nou equip directiu de la URV es posicionarà en projectes que afecten tot el territori, com BCN World? La URV considera que ha de ser crítica amb els temes que afectin l’esfera pública, però pel que fa a temes que depenen de la iniciativa privada, com BCN World, és evident que dins del nostre col·lectiu, com dins de qualsevol altre àmbit, hi ha diferents opinions. Com a URV no ens posicionem en inversions privades, perquè creiem que no és la nostra àrea i respectem totes les opinions.


Botiga de Salut | 23

| 21 de maig de 2014

«Moltes persones volen perdre pes no només per estètica sinó per salut» Amb l’estiu s’incrementen les consultes de dietètica demanda del servei, i és cert que quan s’apropa l’estiu, el nombre de gent que busca assessorament dietètic s’incrementa. Tot i que no podem comparar amb anys anteriors, estem contents de la confiança que la gent ha dipositat en nosaltres.

Albert Martorell és el nutricionista del Servei de Dietètica i Nutrició de Botiga de Salut

Botiga de Salut va posar en marxa fa prop d’un any el Servei de Dietètica i Nutrició, on es realitzen dietes personalitzades i ara també en grup amb la possibilitat de combinar-ho amb un programa d’exercici físic

L

’alimentació és una part fonamental de la vida de les persones, tant grans com petites, ja que garanteix l’adquisició de tots els nutrients necessaris per gaudir d’una bona salut. Tant si es tracta de millorar la nostra alimentació per sentir-nos millor com si és per perdre pes, és necessari deixar-se aconsellar per especialistes que avaluïn les nostres necessitats i elaborin una dieta a la nostra mida. Botiga de Salut acull, des de fa un any, el servei de dietètica i nutrició que respon a totes aquestes necessitats. Parlem amb Albert Martorell, nutricionista responsable del servei, que ens explica què ofereixen a la consulta i què cal fer per

rpoder adquirir uns bons hàbits alimentaris. Quin balanç fa del primer any de la consulta de dietètica? Per nosaltres, el balanç és positiu, ja que tot i que al principi va costar arrancarho, cada cop anem preparant nous programes i ampliant les possibilitats, que fan que tinguem un ampli ventall de pacients. Quins serveis ofereixen a la consulta de dietètica i nutrició? A part de la consulta individualitzada, ara també hem afegit la possibilitat de ferho en grup i de combinar-ho amb un programa d’exercici físic seguit per un dietista-nu-

tricionista i un llicenciat en Ciències de l’activitat física i l’esport. La nostra intenció és oferir als nostres usuaris allò que necessiten, de manera que puguem facilitar l’assoliment dels seus objectius. També fem xerrades informatives perquè la gent interessada pugui assistir-hi. Al llarg d’aquests mesos, heu atès moltes persones? Tenint en compte que des que s’inicia un servei fins que la gent se’n fa ressò passa un període de temps en què potser no tens tanta activitat, a poc a poc ens hem donat a conèixer i el nombre de persones que confia en nosaltres s’ha incrementat. Segons l’època de l’any s’ha notat que hi ha variació en la

Quina tipologia de consulta preval, la relacionada amb la salut o amb l’estètica? Aquí he de comentar que la gran majoria de consultes han sigut de persones que volen perdre pes, però no solament per estètica sinó també per salut. De vegades són persones que mostren paràmetres alterats en les analítiques i se’ls han de controlar; altres vegades són persones a les quals els costa baixar pes i necessiten un seguiment més estricte dels seus hàbits, i un altre col·lectiu que ens visita, i que fins ara no era l’habitual, és el de gent que es prepara per a proves i oposicions i volen controlar la seva alimentació per poder arribar en condicions òptimes a les proves, perquè una bona alimentació i hidratació milloren el rendiment. Elaboreu també dietes relacionades amb les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries? Sí. També són força comuns aquest tipus de dietes. Sempre que això passa és molt important conèixer la informació i el diagnòstic del metge, ja que qualsevol falta d’informació ens pot portar a error o confusió, i en aquests casos no tenim marge d’error. Quina és la franja d’edat de les persones que vénen a la consulta? Predominen persones d’entre 20 i 55 anys, però també atenem nens i persones d’edat avançada. En el cas dels nens, què és el que més preocupa els pares en l’alimentació dels seus fills? Per una part, els preocupa que no mengin i, sobretot, saber si el que estan fent és el

correcte, ja que, com sabem, els hàbits que adquireixen els nostres fills de petits, seran els seus hàbits quan ells siguin adults. Es pot fer una visita única? Sí, tot depèn del tipus de necessitat i objectiu que hi hagi en cada pacient. Com hem dit, són visites individualitzades i no és el mateix una persona que hagi de perdre 15 quilos, que necessitarà un seguiment periòdic i necessitarem diverses sessions, que una persona que vingui perquè li elaborem un menú setmanal, quinzenal o mensual per a casa seva per a realitzar una dieta equilibrada. Quins consells donaria a una persona que no tingui cap problema alimentari per seguir una bona dieta? Seguir una alimentació equilibrada i variada, combinada amb una activitat física adaptada i regular, que són dos dels pilars més importants dels hàbits de vida saludables. Les recomanacions alimentàries que podem donar en termes generals, entre d’altres, són les següents: menjar cada dia en total 5 racions entre fruita i verdura (si pot ser de temporada), no abusar dels aliments dolços i greixosos, menjar llegums almenys 2 cops per setmana, prendre almenys 2-3 racions de làctics al dia i també és de vital importància hidratar-se bevent aigua sovint. Què ha de fer una persona per sol·licitar visita a la consulta? Es pot demanar cita per telèfon al 977 249 898 o bé passant per la de Botiga de Salut.


24 | Agenda

21 de maig de 2014 |

AGE ND A

23

MAIG 2014

5

6

7

1

2

3

8

9 10 11

DIVENDRES

Tarragona Teatre. ‘Món Brel’

Tarragona Poesia / Performance. ‘De cero a Zen’

4

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 ACTES A L’ATENEU DE TARRAGONA DIUMENGE 25 | 18.30h BALL Ball, gresca i xerinola amb el grup orquestral Ateneu, cantants: Jordi i Marta. A la mitja part se servirà refrigeri amb cava i vi de la terra. Preu: 3€ / 1€ socis

ACTIVITATS PERMANENTS EXPOSICIÓ Mostra XXV Anys de posters i editorials del butlletí de l’Ateneu de Tarragona (1989-2014). Fins al pròxim 1 de juny. Entrada lliure. Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

EXPOSICIÓ

Més enllà del mític Ne me quitte pas no hi ha Jacques Brel sinó tot un món de cançons. Ells s’han endinsat en una petita part d’aquest món i l’han fet món. Amb humilitat i gosadia s’han servit d’Els vells amants, d’Amsterdam o d’El somni impossible per crear un espectacle que, senzillament, els venia de gust fer. Perquè els ve de gust cantar en català les seves cançons amb intimitat, amb cabareterisme i amb ideals quixotescos. Aquest és el nostre Món Brel que ja és vostre. Lloc: Sala Trono Hora: 21 Preu: 16€ / 12€ amics Sala Trono Altres sessions: dissabte 24 de maig a les 21 h.

Montblanc ‘Rephoînix’ És un visió més amplia i global del món de la moda. És el punt d’intersecció amb altres disciplines artístiques tals com la fotografia, el vídeo i la música. Horari: de 18 a 20 Lloc: Celler Mas Foraster Fins al 15 de juny

Salou Concert. The Martres

The Martres són un trio instrumental de rock progressiu, amb clara predisposició a la psicodèlia. Partint d’estructures musicals pactades, el trio flirteja amb la improvisació sense importar el rigor mètric. L’alteració dels tempos i l’inventar parts musicals sobre la marxa, són eines útils per al trio, en l’intent de jugar amb les emocions durant el seu directe. Lloc: Cafè del Far

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ

24

DISSABTE

Tarragona Teatre. ‘El Cantador’

Tarragona ‘NIMA’ d’Albert Nel·lo Retrats d’artistes de l’art gestual fotografiats en blanc i negre. Horari: de 18 a 20 Lloc: Sala d’exposicions de la COT Fins al 6 de juny

Tarragona ‘Refherències (2)’ La mostra és un nou repàs ben personal a la cultura pop; una sèrie de referents que han esdevingut herència en l’imaginari artístic de la il·lustradora Anduluplandu. Lloc: Taverna del Circ Fins al 2 de juliol

Espectacle íntim d’acrobàcies poètiques, espectacle multidisciplinari ple de poesia; performance i meditació activa. Joana Brabo practica el futurisme poètic en totes les seves formes. Lloc: Teatre el Magatzem Hora: 21 Preu: 8€

Tarragona Concert. Jómiv

La primera obra en què treballarà la Jove Companyia del Teatre Nacional serà El Cantador, de Serafí Pitarra. Subtitulada Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla, es tracta d’una paròdia del drama romàntic El trovador d’Antonio García Gutiérrez, gran èxit del teatre espanyol de 1836 que inspira el llibre d’Ill trovatore de Giuseppe Verdi. Situada al segle XV, El cantador representa la venjança de la gitana Magdalena i del seu fill secret, el cantador Don Manric, sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L’enemistat de Don Nunyo i Don Manric, que es disputen l’amor de Donya Leonor, desembocarà en una rivalitat còmica que agafarà camins absolutament aliens a les nocions d’honra i honor promogudes pels codis narratius del teatre en castellà. Lloc: Teatre Tarragona Hora: 21.30 Altres sessions: dissabte 24 de maig a les 21.30 h.

Un palmo, dos pies, tres codos és el primer disc en solitari de José Miguel Vázquez “Jómiv”, amb el dó de l’expressió i la sensibilitat de la subtilesa. I així, subtil però confiada, arriba la seva veu, humanitzant cada història. Lloc: Teatre El Magatzem Hora: 20 Preu: 10 € / 8€ anticipada


Cultura | 25

| 21 de maig de 2014

C ULTURA

Joan Colomo, Inspira, Judit Niedermann, Maria Coma i Egon Soda tenen una cita a Altafulla La primera edició del Festival de Música Independent i de Petit Format, Altacústic, se celebrarà els dies 18 i 19 de juliol

OPINIÓ AGNÈS LLOR ENS P ERIODISTA

Doble sessió

E

l passat dijous a la tarda vam fer doblet d’avellana i vermudet a peu dret. Si sovint sentim la queixa, com la remor d’una onada que mor a la sorra, que a «Tarragona no hi fan res», el calendari es va encarregar de dur-li la contrària i, en qüestió de poques hores, vam combinar l’estrena multitudinària del documental La Platja Llarga –a l’Antiga Audiència no hi cabia ni una agulla, però vam gaudir-ho tots, fins i tot els que van ver quedar-se plantats al fons de la sala– i la presentació de la nova exposició de l’Enric Llevat, que duu per títol Loveblack i es pot veure a la Galeria Tàrraco (Mare de Déu del Claustre, 3). «Tu també estàs aquí?, si avui no sembla Tarragona això, amb tanta activitat!», se sentia mentre comentàvem alguns punts del documental, però també les imatges de l’Enric i les activitats de Tàrraco Viva, que ja havien començat. En definitiva, és fantàstic i sovint no valorem aquests vespres de primavera que desafien la mandra, les estones de doble sessió que demostren que a Tarragona –tot i que sembla que res no es mogui– sempre hi ha persones que, amb les seves propostes, acoloreixen una mica més la nostra vida. No us perdeu el documental i tampoc l’exposició.

Els Inspira seran una de les formacions que actuaran a Altafulla en el marc del Festival. /Albet Lloreta

E

ls carrers de la Vila Closa d’Altafulla seran l’escenari, els dies 18 i 19 de juliol, de la primera edició d’Altacústic, el Festival de Música Independent i de Petit Format d’Altafulla. La trobada musical es durà a terme en diversos escenaris del nucli històric i reunirà grups com Inspira, Maria Coma, Judit Niedermann, Joan Colomo i Egon Soda, que en aquesta ocasió compartiran escenari amb diversos grups de les comarques de Tarragona, en una trobada musical que té per objectiu donar una plataforma als grups novells de les nostres comarques al costat de formacions musicals consolidades. En total, seran vuit les formacions que actuaran als tres escenaris de la Vila Closa (les escales del Carrer Lleó, de la Placeta i la plaça del Pou) d’Altafulla. En aquesta primera edició, els artistes i les formacions programades són, com a caps de cartell, Joan Colomo, Inspira i Judit Neddermann; Oslo, El Teatre Magnètic, Dear, Maria Coma i Egon Soda. A banda dels caps de cartell, la resta de grups provenen de les comarques tarragonines, ja que un dels objectius del festival és fer aflorar la nova escena musical catalana, i principalment, la que es produeix al Camp de Tarragona. A la presentació d’aquest certamen hi va assistir el regidor de Cultura d’Altafulla, Jordi Molinera, que va destacar l’espai i el format del festival i va recordar que «aprofitant que la Vila Closa és conjunt històric i artístic, la voluntat és fomentar aquests racons com a espai musical de petit format». Un dels principals atractius d’aquesta proposta és la

El festival Altacústic d’Altafulla neix amb l’objectiu de promocionar joves formacions de les comarques de Tarragona amb grans formacions de solvència contrastada. Tots els concerts seran gratuïts i l’Ajuntament destinarà 10.000 euros a aquest esdeveniment combinació de l’entorn privilegiat i els concerts de diversos noms musicals de solvència contrastada. En aquest sentit, el responsable de Cultura subratlla la inversió que s’està fent des de l’Ajuntament d’Altafulla en el vessant cultural, com ara el Festival Internacional de Música, el Barnasants, de cançó d’autor, entre d’altres. Per Molinera, «Altafulla inverteix en Cultura», ja que tots els concerts que preveu el festival seran gratuïts i l’Ajuntament preveu destinar-hi 10.000 euros, bona part dels quals seran finançats pel sector privat. El director artístic del festival, Enrique Colmenar, també destaca que Altacústic neix amb la intenció de convertir-se en «referent i cita anual per a noves formacions i noves propostes de l’escena musical catalana».

El premi Pin i Soler de Novel·la queda desert tot i que s’hi han presentat 93 originals El Premi de Novel·la Pin i Soler que cada any convoca l’Ajuntament de Tarragona ha tancat l’edició de 2014 amb un veredicte sorprenent, ja que cap dels 93 originals que es van presentar per aspirar a obtenir aquest guardó han assolit el seu objectiu i el guardó s’ha quedat sense vencedor. El jurat de l’edició del 23è Premi Pin i Soler ha declarat deserta l’edició d’enguany d’aquest premi literari, el de major dotació econòmica dels que s’atorguen a la ciutat, amb 21.000 euros, i que inclou que l’obra guanyadora sigui editada per Columna edicions. L’Ajuntament de Tarragona ha comunicat que aquest veredicte és producte del «desacord» del jurat del premi, format per M. Lluïsa Amorós, Margarida Aritzeta, Gerard Guix, Antoni Pladevall, Joan Rendé i Josep Rovira com a secretari. D’altra banda, el guanyador del 15è Premi de narrativa curta per internet Tinet ha estat el conte titulat Cosins llunyans, de Pau Berenguer, i el guardonat amb el 14è premi de traducció Vidal Alcover 2014 és el projecte de Miquel Cabal, de traduir el clàssic rus Petersburg.


26 | Gent

21 de maig de 2014 |

GE NT

Intercanvi de l’Institut de Torreforta i el Fernando Rojas de Salamanca dins del projecte Aula Patrimoni

Els alumnes de l’Institut Fernando de Rojas de Salamanca són a Tarragona per continuar l’intercanvi del projecte Aula de Patrimoni patrocinat per Ciudades Patrimonio de la Humanidad. L’estada serà de tres dies durant els quals els alumnes de l’Institut Torreforta faran d’amfitrions dels companys de Salamanca i els ensenyaran la ciutat a partir d’un projecte que han preparat anteriorment. L’estada inclourà una visita guiada a l’Audiència, el Circ i el Pretori. També visitaran la zona del Port, faran l’activitat August al teu gust, al Palau de Congressos, i una visita a la Casa de la Festa. També hi haurà una tarda dedicada als jocs romans i a la realització d’un Campus Ludi que han preparat els alumnes i els professors dels Taller de Recerca de l’Institut Torreforta. També faran una visita a l’escola de castells de la Colla Jove i assistiran a l’acte Deo Augustus de Tarraco Viva. La visita acabarà divendres amb una gimcana per la Part Alta de Tarragona, una activitat que també han preparat els alumnes de l’Intitut Torreforta a partir d’un projecte previ de codis QR.

Èxit de públic en la primera edició de la fira El Priorat a Salou

El Patronat de Turisme i l’Ajuntament de Salou, juntament amb les DOQ Priorat, la DO Montsant i la DOP Siurana, així com els cellers expositors, han valorat de manera molt positiva tant l’afluència de visitants com la promoció que es va fer durant el passat cap de setmana, quan 6.000 persones van visitar la primera edició de la fira El Priorat a Salou, durant la qual es van servir més de 3.500 degustacions de les diferents varietats vinícoles d’aquesta comarca.

L’Escola Àngels Garriga del Vendrell viatjarà a Amsterdam

L’equip de l’Escola Àngels Garriga del Vendrell en categoria femenina viatjarà el primer cap de setmana de juny a Amsterdam representant Espanya on s’enfrontaran davant Israel, Malàisia, Brasil, Anglaterra, Dinamarca i Holanda, després d’acabar primeres de grup al Campionat d’Espanya del Cruyff Court 6vs6 que va tenir lloc a Igualada el passat diumenge 18 de maig.

Final de temporada dels benjamins del’E. F. B. Els Pallaresos

Els jugadors Erik, Javier, Sergi, David, Joan, Gabriel, Sergio, Albert, Pol, Xavier, Martí i Marc, juntament amb el seu entrenador, Pere Nieto, de l’E.F.B. Els Pallaresos, han finalitzat una bona temporada i han aconseguit mantenir la categoria a la Primera Divisió Benjamins Grup 5. Enhorabona per la feina ben feta!


Gent

| 21 de maig de 2014

| 27

GE NT

L’Escola Elisabeth es vesteix de blau per l’autisme

L’Escola el Miracle guanya el 30è concurs de l’ONCE

«Guarnim la nostra escola amb el color blau de l’autisme» va ser el lema que va servir per emmarcar tot un seguit d’activitats per celebrar el Dia mundial de conscienciació de l’autisme a l’Escola Elisabeth que va tenir lloc el divendres 9 de maig. L’assistència va ser molt nombrosa i els participants van poder entendre una mica més la importància de la inclusió d’aquests nens i nenes en l’àmbit escolar i de millorar el nivell d’acceptació i de convivència positiva envers ells.

Un grup d’alumnes de la classe 5è A de l’Escola el Miracle de Tarragona han estat els guanyadors de tot Catalunya, en la Categoria B (5è i 6è 3 de Primària) del concurs de l’ONCE «El dia de la il·lusió», en què han participat 11.741 alumnes catalans, de 163 centres educatius, coordinats per 241 professors. Tres representants dels alumnes i les seves professores van anar al Parlament de Catalunya i a la seu de l’ONCE a Barcelona a recollir el premi.

Els Copa Lotus actuen al Festival de Música al Carrer de Vila-seca

Durant el passat cap de setmana 43 grups han actuat en una nova edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca que s’ha desenvolupat en 8 espais diferents, aprofundint en el seu esperit d’innovació i descoberta musical. Un dels grups que va actuar el passat cap de setmana va ser la formació Copa Lotus, el grup de pop-folk que es va proclamar campió de la 13a edició del concurs musical Sona 9 de bandes emergents en català.


28 | El temps

21 de maig de 2014 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

No deseu el paraigua El temps d’aquests dies estarà marcat per les pluges i les tempestes que protagonitzaran la jornada de dimecres i l’inici de la pròxima setmana. Els intervals ennuvolats no ens deixaran veure el sol. Les temperatures màximes baixaran moderadament.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 20º / min. 13º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 21

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Solucions setmana anterior

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Ningú ha preguntat encara pel nostre Bruc, però segur que molt aviat algú s’enamorarà bojament d’ell i voldrà que formi part de la seva família per sempre. Té 10 mesos, està castrat i és molt divertit i obedient. No us ve de gust conèixer-lo? Escriviu-nos a gaiatgn@gmail.com Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIJOUS 22

DIVENDRES 23

DISSABTE 24

DIUMENGE 25

Boira

MEY EN ADOPCIÓ! La Mey és una gateta jove d’uns 9 mesos que busca una llar. És una gata molt tranquil·la i afectuosa que només busca carícies i paraules d’amor. Va ser recollida del carrer quan demanava ajuda i necessita una família que la cuidi molt. Es lliura esterilitzada i desparasitada. info@tarracogats.org Jennifer: 639 45 12 96

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 26

DIMARTS 27

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1


Gastronomia | 29

| 21 de maig de 2014

GASTRONOMIA I OC I

Cappuccino Tarraco, la nova opció gastronòmica de la Rambla Nova de Tarragona

Notte Bianca, denominació d’origen Terra Alta

CAPPUCCINO TARRACO Rambla Nova, 9 Tel. 977 22 06 34

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

D

esprés de la inauguració, a finals de l’any passat, del quart cafè-restaurant de la Regina, el Cappuccino Tarraco es confirma dia a dia com una nova opció gastronòmica que revaloritza la Rambla Nova tarragonina. El local, a dues passes del passeig de les Palmeres, destaca per la seva elegant decoració, amb una làmpada de llàgrimes que il·lumina l’entrada a l’establiment. Davant, la terrassa és també una bona alternativa en els dies de bon temps. Però el més atractiu està en la bona relació qualitat/preu del menú -carta diària que ofereix el

Cappuccino Tarraco. Per 10,90 euros IVA inclòs, els dies feiners, el comensal pot escollir entre 16 primers plats i 16 segons, amb beguda (aigua, copa de vi, copa de sangria o copa de cava, cervesa o refresc), pa i postres (tiramisú, gelats, flams, mousses, iogurt o macedònia). Els vespres, festius i ponts, el menú costa 12,90€. Entre els primers, cal destacar l’arròs caldós de llamàntol; els rissottos; creps, pastes i amanides, amb diferents salses. De segons, cassoles de bacallà, brotxetes de pollastre, sèpies, calamarcets, gambes a la planxa així com els salmons, confit d’ànec, etc. El passat mes de maig, Cappuccino Tarraco va participar en el Tarraco Tapes, amb la tapa del confit de bacallà amb romesco, essent una de les que més va agradar els seguidors de les Jornades.

Notte Bianca és un vi blanc elaborat amb Garnatxa blanca i Viognier; de verema nocturna. La verema nocturna en caixes minimitza el risc d’oxidació i pèrdua d’aromes varietals i redueix les exigències de refrigeració del most. Amb un premsat suau del raïm sencer s’extreu el most flor que, un cop clarificat, es fermenta en dipòsits d’inox a temperatura controlada. El vi s’afina amb les mares fines en inox i les rígides temperatures ajuden en la seva estabilització natural. El degustant comprovarà que és un vi de color brillant amb reflexos verds que n’indica el caràcter fresc. Al nas les fruites blanques de la Garnatxa es confonen de manera subtil amb tocs florals i cítrics. L’entrada en boca és neta i respectuosa amb les sensacions olfactives; el cos i la untuositat de la Garnatxa amb un toc cremós es lliguen amb la frescor del Viognier. Resulta un vi equilibrat amb bona acidesa i persistència. El correcte maridatge entre la mediterraneïtat i la continentalitat d’aquest vi en fan un company versàtil a les taules, podent-lo servir amb peix i marisc, pastes i arròs, carns blanques elaborades, formatges cremosos i verdures. S’aconsella servir-lo a una temperatura fresca. Aquest vi es presenta en bordeleses de 750ml de volum en caixes de cartó de sis ampolles horitzontals. Podeu trobar el Notte Bianca a Operacions 62, especialistes en distribució d’hostaleria i restauració. Operacions 62 · Pol. industrial l’Alba C/Vilfortuny, Par. A18 Nau 5 Vila-seca · Tel. 977 39 60 38 comandes@operacions62.cat

La recepta d’Encarna Martínez

Elaboració

Caragols guisats

Es renten els caragols amb sal i vinagre i es canvia l’aigua diverses vegades fins que surtin les baves. Es posa una olla amb aigua freda a foc lent i hi afegim els caragols. Després de 30 minuts, es treuen del foc (comprovem que estiguin tous i, si encara estan molt durs, els deixem una estona més). A banda se sofregeix la ceba trossejada amb una mica d’oli. Quan estigui daurada hi afegim els caragols amb una mica de sal i pebre. Removem i hi afegim el sofregit de tomàquet i unes fulles de llorer. També s’hi pot afegir una mica de bitxo picant, és opcional però li dóna un toc especial.

Ingredients Caragols Llorer Ceba Tomàquets Sal Pebre Oli

EA VIN XER ÈI CON OVA LA N A!!! T CAR

RESTAURANT · PLATS CUINATS

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51


30 | Classificats

21 de maig de 2014 |

C L ASSIF IC ATS

HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. EL SERRALLO. Piso de una habitación de matrimonio grande, baño, comedor, cocina y una galería. Por: 62.000€ Llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 ZONA AVE. Finca recreo. 7.000 metros, vivienda unifamiliar de 70m, nave 230m, piscina, bodega, zona frutales, olivos, viña, pozo agua, riego gota a gota, contadores luz y agua potable. 118.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ESTANISLAO FIGUERAS. Piso a reformar, 115m, 3 habitaciones, 1 baño, terraza de 8m. Se aceptan ofertas. Precio: 86.000€ Tel. 977 24 42 44 / 606 349 482 CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85 TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. MERCERIA. Pis en venda de dos dormitoris recentment reformat, edifici amb ascensor. Preu: 132.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot instal·lacions, molt lluminós, per 180.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Pv. 495.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per 220.000€ Tel. 977 25 20 52 SALOU. MIRADOR. Bonito apartamento en el mirador de Salou, de una habitación grande, salón-comedor, baño, cocina y una gran terraza con vistas a la piscina de 50m2, con zona de aparcamiento. En una de las zonas tranquilas entre La Pineda y Salou. 67.000€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568 TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, pàrquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PISO CÉNTRICO. Piso de tres habitaciones, comedor, cocina, baño, un balcón a la calle Ramón y Cajal, con mucho sol todo el día y bonitas vistas. De 75m1. Precio: 95.000€ Tel. 610 500 017 / 977 218 730 TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda de 110m2 amb 3 dormitoris. Reformat amb material demolt bona qualitat. Preu: 325.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edificio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980 URB. CASTELLMOSTER (ALMOSTER). Chalet de lujo. Terreno de 1.000m2, 500m2 construidos. Piscina, jacuzzi, cocina de verano, barbacoa, jardines con riego y luces automáticos, 5 hab., despacho grande, 5 baños, garaje 2 coches, 3 terrazas, etc. Todo de primera calidad en un paraje natural, a 5 min. de Reus y 20 de la playa. Precio: 990.000€. Tel.: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 hab., 2 banys, jardí, pk. 195.000€ Tel.977111355 / 654122038 REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio. Por 70.000€ Tel. 661 351 575

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TARRAGONA.. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, a/a, calefacció, pàrquing i traster. 180.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm. + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159 SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular. TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355 LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/ AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. 330.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 habitacions, 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. PLAYA LA MORA. Chalet individual de 309m, en tres plantas, 5 habitaciones, 3 baños, 609m de parcela, precisa reformas. Precio:320.000€ Tel. 977 24 42 44 / 606 349 482

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb fibra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. 300.000€. Tel. 650 445 663 TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/oficina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

ATENCIÓN AFECTADOS HIPOTECAS. Si sus propiedades, viviendas, locales, negocios... están embargados, nuestro gabinete experto en estos temas, garantiza, mediante contrato, que los afectados seguirán disfrutando de sus propiedades como mínimo SEIS AÑOS más, aunque sean subastados sus bienes y no tendrán que abandonar sus domicilios ni propiedades. HACEMOS análisis de las cláusulas abusivas y no de ley de sus hipotecas TOTALMENTE GRATIS. Tel. 673 575 270. E-mail: proinconsulting@hotmail.com

TARRAGONA. PUNTA LA MORA. Venta de chalet. 650m2 construidos 190m2, con 5 habitaciones, 3 baños, comedor grande, cocina, sala de juegos, piscina, terrazas, jardines en una zona tranquila de la Punta de la Mora. A 15 minutos de Tarragona y cinco de la playa. Precio: 365.000€ Para más información: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb fibra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445 TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza, 450€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AL LADO CORTE INGLÉS, MERCADONA Y EROSKI. (100m2) Alquilo piso con muebles, de 4 habitaciones, dos baños, cocina, comedor, terraza con vistas a la piscina y zona de juegos, parking incluído, con jardines. Precio: 750€ Llamar a: 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. AVDA. FRANCESC MACIÀ. Pis en lloguer, superfície aproximada de 116m2, 4 habitacions, 1 bany + lavabo, parquet, calefacció, terrassa, exterior i assolellat, vistes panoràmiques, pàrquing, MOBLAT. NO ANIMALS. 700€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. CENTRO. C/ COLÓN Nº22. Piso en alquiler de 70m2, 3 habitaciones, 1 baño. Por 465€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 380€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris al costat de la biblioteca pública. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edifici. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

CALAFELL. Zona de la MASIA. Piso de 2 dormitorios con estupendas vistas al mar, calefacción, amueblado, parking y asecensor. Por 450€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. C/ ZAMENHOF, nº 8. Piso + parking. Seminuevo, 4 habitaciones, 2 baños, amueblado, con ascensor. Vistas al mar. Precio: 650€ Tel. 977 24 42 44 / 606 349 482 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 480€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. Per 550€ Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. Zona próxima a colegios, piso de 3 dormitorios, baño completo, cocina amplia, lavadero, ascensor, parking y zona comunitaria con piscina. Por: 500€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. CENTRO. HIGINIO ANGLES, Nº1. Alquiler de piso recien rehabilitado, 98m2, 4 habitaciones, 2 baños. 515€ Todo incluído, directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 TARRAGONA. LADO CORTE INGLÉS. Piso con muebles, reformado, tres habitaciones, comedro, cocina, baño, un balcón a la calle. Precio: 450€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. GRANADA. Pis d’un dormitori amb mobles, totalment reformat i amb molta llum natural. Preu: 300€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. PASAJE OVIEDO. Reformat amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 475€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA NAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris, reformat, a la part alta, al costat del carrer Major. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ MAJOR. Pisos en lloguer, 1 habitació, cuinamenjador, bany, balcó, moblat, reformat. 375€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. LA UNIÓ. Pis de 2 dormitoris, cuina independent, bany i cuina. Edifici amb ascensor i molt bona situació. Preu: 430€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una finca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

SALOU. C/ MONTBLACH. Alquilo piso con muebles en Salou, de una habitación, baño, comedor y balcón grande. Por: 450€/mes Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/ OROSIO. Piso + párking. Seminuevo: 2 habitaciones, 2 baños, sin muebles, con ascensor. Precio: 550€ Tel. 977 24 42 44 / 606 349 482

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. 425€/mes Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjadorcuina i bany, per 350€ al mes. Telèfon. 977252052 TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT DOMÈNECH. Pis de lloguer d’un dormitori totalment reformat per només 300€ Tel. 977 24 80 80 LA FLORESTA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 300€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691 TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 450€ Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/ mes. Tel. 977 92 06 57


Classificats | 31

| 21 de maig de 2014

C L ASSIF IC ATS El catllar. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380â‚Ź. Tel. 660915000 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, baĂąo completo, amueblado, con plaza de parking, zona prĂłxima a colegios. Por 350â‚Ź al mes. Tel. 977 693 568 / 691 239 003 TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del aĂąo 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160 SALOU. ACANTILADOS. Alquilo estudio en Salou en los acantilados tocando la playa, con baĂąo y cocina-comedor americana. Por: 350â‚Ź Llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017 TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salĂłn comedor, cocina, baĂąo, balcĂłn, galerĂ­a. Ascensor. 550â‚Ź. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958 TARRAGONA. C/ LLEĂ“. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjadorcuina, i bany, 2n pis sense ascensor. Per 320â‚Ź Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseĂąo, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baĂąo completo, calefacciĂłn, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy cĂŠntrico. Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, amb mobles, 1 habitaciĂł, menjador, cuina, bany, rebedor gran. Per 425â‚Ź Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLĂˆS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500â‚ŹTel. 977 25 20 52 TARRAGONA. MÂŞ CRISTINA. Piso de 1 habitaciĂłn, baĂąo, cocina, balcĂłn, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450â‚Ź/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664 TARRAGONA. CENTRO CIUDAD (Zona Rambla Nova), PLAZA VERDAGUER, nÂş6, 3ÂşC. Piso rehabilitado (nuevo), 2 habitaciones, 1 baĂąo completo, cocina amplia y gran comedor, ascensor, directo propietario. 550â‚Ź (un mes de fianza y el mes corriente). InformaciĂłn 635 125 576 BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. MĂ­nimo 6 habitaciones y 2 baĂąos. No importa estado o antigĂźedad. Veronica: 652505719

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 28.000₏ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70₏ Tel. 654092540 TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diåfano, sin salida de humos. Por 850₏/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 min. de la estación de AVE/AVANT i 10 minutos de Tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000₏ Tel. 671 868 896 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeùa en venta. 18.700₏ Tel. 654092540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, superfície aproximada de 242m2, diàfan, en obra, amb sortida de fums, porta automàtica. PV. 260.000₏ Tel. 977 24 34 06 PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460₏/mes. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUĂ‘A / M. CRISTINA. Trastero en alquiler de 7m2, acceso con vehĂ­culo y peatonal, puerta cortafuegos. Sin humedades ni tuberĂ­as. 50â‚Ź Tel. 654 092 540

TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking en venta, plaza grande coche y moto. Buen acceso. 18.000â‚Ź Tel. 654 092 540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000â‚Ź. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. C/ JOAN MIRĂ“ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60₏. Tel. 655 915 266 TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias. 46.000₏ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. POL�GONO FRANCOL�. Naves industriales. 800m2. Con o sin puente grúa. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60₏ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 50m2, per entrar-hi, lavabo, per 450₏ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/MENDEZ NUÑEZ. LLOGUER. Local amb sortida de fums, 42m2, per 700₏. Tel. 977 25 20 52

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400â‚Ź/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su tråmite råpido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

LA SECUITA. A 3 min. de la estaciĂłn AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000â‚Ź. Oportunidad. Telf. 671868896

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. Local en edificio de oficinas de 75m2. Sala diĂ fana, archivo y lavabos. A/C, instalaciĂłn elĂŠctrica y telecomunicaciones. 500â‚Ź/ mes. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000â‚Ź Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC NÂş 20. Alquiler local de 75m2. Directo propietario. Por: 750â‚Ź/ mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 276m2. Totalmente acondicionado, despacho, sala diĂĄfana, archivo y lavabos. InstalaciĂłn elĂŠctrica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. ZONA VALL DE L’ARRABASSADA. Locales diferentes superficies, desde 150m2 hasta 1.200m2. Tel. 977 21 79 50

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baĂąos, garaje 32m2, gran jardĂ­n privado. Preu: 650â‚Ź. Tel. 977 79 31 57

LOCALS Lloguer/Venda

Immobles Motor Treball FORMACIĂ“

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ĂĄtico/ oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta. Plaza grande coche y remolque, buen acceso. Sin columnas. 21.000â‚Ź Tel. 654 092 540

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, aùo 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000₏ Tel. 977 971 142 MINI COOPER COUPÉ. 143km, aùo 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142 INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, aùo 2011, gasolina, cambio automåtico, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000₏ Tel. 977 971 142 BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, aùo 2011, diesel, automåtico, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900₏ Tel. 977 971 142

Motor Motos

CALAFELL. Locales comerciales, en zona cĂŠntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275â‚Ź a 600â‚Ź Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 275m2. Totalmente acondicionado como oficina. 2.200â‚Ź Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Despatx en lloguer de 75m2, en la millor cantonada de la ciutat. Preu: 900â‚Ź Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. FRANCISCO MACIA. Parking con trastero en alquiler. 65â‚Ź / mes. Tel. 654092540

Vendo Suzuki-550 GSX-EF Perfecto estado. RevisiĂłn al dĂ­a. 60.000kms. Un Ăşnico dueĂąo. Regalo: Porta cascos (2 cascos), candado pitĂłn, funda depĂłsito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar Tel. 630359977 / 977217132

Motor NĂ utica

TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 19.000â‚Ź Tel. 654 092 540 EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325â‚Ź/mes Tel. 977247124 / 630991528 VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000â‚Ź. Tel. 659 22 61 57

Motor Cotxes

QUICKSILVER 600 EXPLORER con motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcaciĂłn open con banco y mesa en proa, pequeĂąo camarote, sonda, GPS y toldo bimini, del aĂąo 2005, se entrega con revisiĂłn de motor hecha. Tel. 638 789 753 ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcaciĂłn open, se entrega con revisiĂłn reciĂŠn hecha. 8000â‚Ź Tel. 638 789 753 MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500â‚Ź Tel. 638 789 753 FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intrafueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegaciĂł, revisiĂł motor recent. 5.500â‚Ź Tel. 638 789 753

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. En edificio de oficinas. En planta baja, despacho 75m2. Totalmente acondicionado. 500â‚Ź Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ĂĄtico oficina de 100 m2 muy cĂŠntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, aĂąo 2009, cambio automĂĄtico, color negro, 3 puertas. 40.000â‚Ź Tel. 977 971 142

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al dĂ­a. Nunca ningĂşn accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

MERCEDES-BENZ CLASE CLASSIC. 360.000km, aĂąo cambio automĂĄtico, color puertas, 5 plazas. 5.000â‚Ź 142

E 270 CDI 2002, diĂŠsel, gris plata, 4 Tel. 977 971

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicerĂ­a nueva, interior impecable. 23.000â‚Ź Tel. 638 789 753

TREBALL Professionals Se necesita cocinero para restaurante en EL VENDRELL. Trabajo para los meses de junio y julio. Llamar al tel. 977 66 26 51 / MĂłvil: 607 383 924

3&.&53&$633Âś$6-6.7*5"&" DBSMPTIPGGFSU!EJWJOBQBTUPSBDPN 3&'"&5"33"(0/" 0USVDBBMUFMĂ’GPO )PSBSJEFEJMMVOTBEJKPVTEFBIPSFTJEF BIPSFTJEJWFOESFTEFBIPSFT  Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjerĂ­a, peritaje caligrĂĄfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-saluddefensa-, resp. civil-transportealquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68 Empresa lĂ­der necesita vendedoras de muebles y descanso con experiencia. Sueldo fijo + grandes comisiones. Tel. 616 965 231 CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trĂĄmite rĂĄpido y econĂłmico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85 Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS ¡ BAUTIZOS ¡ COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40 Tapicero profesional clĂĄsico, rĂĄpido y econĂłmico. Presupuesto sin compromiso. Tel. 691 586 879 Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cĂĄtering y banquetes. Tel. 977 241 964 / 648 272 933 “Ingresos extras en tiempo libreâ€?. www.actividadprofesional.com

FORMACIÓ Cursos VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

VARIS Altres ofertes Passo cintes de video a DVD a 10₏ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel¡lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel: 626 010 186 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muùecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat

616 728 550 686 703 910


32 | Contraportada

21 de maig de 2014 |

termòmetre de la setmana

Comencen els incendis forestals

Èxit de la Nit dels Museus a Tarragona

Suport a les nenes nigerianes segrestades

Una crema incontrolada ha estat la causa més probable del primer foc de la temporada a la demarcació

L’obertura dels museus la nit de dissabte en el marc de la Nit Europea dels Museus va ser, de nou, tot un èxit de públic

Nombrosos centres escolars de la demarcació han fet accions per condemnar aquest brutal atac a infants.

L’entrevista

«Volem omplir les urnes amb vots pel dret a decidir»

Josep Rull SECRETARI D’ORGANITZACIÓ DE CDC CiU se situa com la virtual guanyadora de les eleccions europees al país. Rull, però, no es vol confiar.

L

es eleccions europees se celebren aquest cap de setmana amb el fantasma de l’abstenció planant amb força sobre els caps dels partits polítics. Des d’abans que s’iniciés una campanya descafeïnada com la que hem viscut aquests dies, els candidats s’han afanyat a donar motius a l’electorat per participar en els comicis. Catalunya és la província on ha estat més fàcil mobilitzar els ciutadans per a la cita electoral del diumenge 25 de maig, gràcies al procés sobiranista que està vivint.

En aquest context, la majoria dels partits que concorren als comicis europeus han escollit el bàndol a favor o en contra del dret a decidir. Mentre CiU, ERC-NECat i ICV opten per incloure l’autodeterminació catalana dins del seu programa, PP, Ciutadans i UPyD, entre altres, demanen el vot a la ciutadania per garantir que els catalans no puguem votar el pròxim 9 de novembre. El PSC, amb una posició ambigua en aquest sentit, perd el primer lloc a Catalunya en les enquestes publicades als mitjans i

Com valoreu les enquestes que us donen la victòria? El tema encara no està decidit, per això nosaltres continuarem explicant als catalans que cal omplir les urnes per enviar el missatge inequívoc que aquí hi ha un poble que vol votar. Convidem a reforçar el lideratge de la persona que està davant del procés, el president Artur Mas. Si traiem un bon resultat en aquestes eleccions, el nostre president tindrà molta més força a l’hora d’exportar el procés català i negociar amb la comunitat internacional el fet d’anar a les urnes el pròxim 9 de novembre. Hi ha ‘fair play’ entre les forces pel dret a decidir? El que hauria estat interessant és que hi hagués hagut una candidatura conjunta de totes les forces favorables al dret a decidir però, malauradament, això no es va produir. S’ha malbaratat una gran oportunitat. Però ara el que

volem és que es produeixi una gran victòria dels partits a favor del dret a decidir, que les urnes s’omplin de vots i que una part molt important d’aquests vots vagin a la formació política que governa el país fent front a la crisi econòmica i liderant aquest procés des de les institucions. Dins d’aquest vot sobiranista, us poden fer mal algunes de les declaracions de membres d’Unió? S’han de posar en context. Unió Democràtica és un partit que està insubornablement compromès amb el dret a decidir i ha quedat acreditat al Parlament de Catalunya, on els 54 diputats de CiU han fet pinya. Com explica la davallada del PSC que pronostiquen les enquestes? El PSC, malgrat que no té desgast perquè no governa, cau perquè ha perdut la centralitat. I la centralitat a Catalunya es diu dret a decidir i sobirania i passa perquè els catalans puguem decidir el nostre futur. I a mesura que el PSC es va transformant

en PSOE té menys capacitat d’ocupar un espai important a Catalunya. És una autèntica llàstima però aquesta és la decisió que ha pres Pere Navarro i el seu equip: fer desaparèixer el PSC i reincorporar el PSOE a Catalunya. Què li fa més por, els vots unionistes o l’abstenció? Por res, perquè els ciutadans mai no s’equivoquen. I, per tant, nosaltres el que hem de fer és motivar la ciutadania per explicar-los que els catalans vam ser capaços d’omplir carrers i el que hem de fer ara és omplir les urnes. Les volem omplir l’any 2014, que és l’any de la consulta. Quin és el paper de Tarragona davant d’unes eleccions europees? Barcelona i Tarragona són les portes d’entrada de les mercaderies que vénen de l’extrem orient a Europa. Som els grans ports del continent amb un únic inconvenient que ens ajuda a resoldre la Unió Europea: el corredor mediterrani. I els nostres esforços a Europa aniran en aquesta direcció.

Servei de podologia · Confecció de plantilles personalitzades segons patologia · Tractament de clivelles, fongs, ulls de poll, ungles, berrugues, etc. · Revisions per detectar possibles lesions

Dimecres i divendres: de 10 a 13:30h i de 17 a 20:30h Demana cita al 977 249 898

Ampliem dies de consulta

Plaça Verdaguer, 2 · TARRAGONA · www.botigadesalut.cat


noticiestgn222