Page 26

26 | Economia

3 d’octubre de 2012 |

E c onomia

L’estat català tindria més recursos i podria apujar les pensions uns 175€ al mes PER ÒLIVER MÁRQUEZ

Q

uè passaria amb les pensions dels nostres jubilats i jubilades si Catalunya fos independent? Aquesta és una pregunta que bona part de la població es fa des que s’ha iniciat el procés polític cap a la sobirania catalana i és un dels principals interrogants esgrimits des del PP per convèncer l’electorat perquè es posicioni en contra d’una Catalunya allunyada de les estructures de l’Estat espanyol. Buscant resposta a aquest tema cabdal, notíciestgn ha tingut accés a un estudi elaborat ara fa uns anys per Elisenda Paluzie, del Departament de Teoria Econòmica i CAEPS de la Universitat de Barcelona, i per Guadalupe Souto Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. De la feina de les dues acadèmiques es conclou que Catalunya, amb un sistema de seguretat social propi i equilibrat, disposaria de prou recursos per fer front als pagaments de les pensions i que, a més a més, fins i tot es podria plantejar apujarles uns 175 euros mensuals a cada jubilat i jubilada (uns 2.400 euros anuals per ciutadà amb dret a pensió). Si bé parlem de política-ficció, la perspectiva d’un futur estat català no ha de preocupar els pensionistes de Catalunya. Segons el treball La balança fiscal del sistema de seguretat social català amb l’administració central, realitzat per les dues acadèmiques per encàrrec

del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Catalunya podria pagar les pensions l’endemà de disposar d’un sistema propi de seguretat social. L’anàlisi, elaborada a partir de l’estudi dels exercicis 2004-2007 (i, per tant, abans de l’esclat de la crisi), va més enllà i fins i tot assegura que, amb un sistema propi i en condicions econòmiques normalitzades, Catalunya podria decidir entre apujar les pensions una mitjana de 175 euros mensuals per ciutadà (2.400 euros anuals per pensionista) o bé crear un Fons de Reserva Català que durant aquest període hauria ascendit a més de 13.000 milions d’euros. L’estudi apunta que, en l’àmbit de la Seguretat Social, Catalunya també pateix un dèficit fiscal amb l’Estat. Tot i que de menor magnitud que el dèficit fiscal global, no és menyspreable, ja que es va donar al llarg de tot el període analitzat (2004-2007) i es va situar l’any 2007 en 3.644 milions d’euros, el que suposava l’1,85% del PIB de Catalunya, i el 14,7% dels ingressos aportats. En aquest l’estudi s’aprofundeix en les causes d’aquest dèficit mitjançant una descomposició factorial que mostra que Catalunya genera més ingressos a la Seguretat Social que la resta de l’Estat per la seva molt superior taxa d’ocupació i per la seva major cotització mitjana. En canvi, pel que fa a les despeses, i per tant, en el nivell de les pensions, queda palès que Catalunya rep menys despesa que la resta de l’Estat. A part del fet que la major ocupació a Catalunya ge-

Un estudi fet per experts universitaris referent al període 2004-2007 conclou que un sistema de seguretat social català hauria permès la millora de la paga dels nostres jubilats d’uns 2.446 euros anuals En període de bonança econòmica, una pensió mitjana de 9.800€ anuals podria apujar-se fins als 12.300€

nera menys pes de la despesa en relació al PIB, hi ha altres raons que rauen estrictament a la banda de la despesa. En primer lloc, la major immigració a Catalunya respecte a la resta de l’Estat implica una menor taxa de dependència demogràfica en la actualitat i també en el futur. En segon lloc, la taxa de reemplaçament –la ràtio entre pensió i productivitat mitjana– és menor a la de la resta de l’Estat, a causa dels mecanismes redistributius inclosos a la política de pensions. Finalment, l’únic factor que dóna lloc a una major despesa a Catalunya és la major taxa de cobertura (relació entre el nombre de pensions i la població major de 65 anys) que reflecteix la major participació laboral històrica a Catalunya.

En resum, els factors esmentats donen com a resultat uns majors ingressos (aportacions) i una menor despesa en pensions a Catalunya respecte a la resta de l’Estat. Clarament, la causa més important és la major taxa d’ocupació catalana. Però, a més, el fet que la pensió mitjana no reflecteixi la major productivitat de l’economia catalana, a causa de la política redistributiva, fa que les despeses siguin inferiors a les que s’obtindrien amb un sistema propi de seguretat social. L’actual sistema de pensions és un sistema de repartiment que implica que la Seguretat Social utilitza les cotitzacions que recapta en cada moment per fer front a les pensions que ha de pagar en cada moment. D’aquesta manera, les cotitzacions que paguen aquells que contribueixen a la Seguretat Social, ja siguin treballadors o empresaris, serveixen per cobrir les necessitats de pensions d’aquells que les perceben en el mateix moment. Per aquesta raó, la transició d’un sistema centralitzat espanyol de Seguretat Social a un sistema propi català de Seguretat Social no comportaria més costos que aquells puntuals que es deri-

vin de la negociació de transferència com en qualsevol altra competència. Les pensions es garanteixen igualment atès que la seva naturalesa és de repartiment immediat en el temps, i no pas de capitalització com en altres estats. L’estudi, a més, posa de manifest que així com un sistema de seguretat social català podria garantir-se des del primer moment per la seva naturalesa de repartiment, el valor mitjà de la pensió a Catalunya podria ésser significativament superior a l’actual si es té en compte les dades aportades per aquest estudi. Per exemple, l’any 2007, la pensió mitjana en un Sistema de Seguretat Social propi hauria pogut augmentar en 174,73€ mensuals (2.446,26€ anuals). Així , d’una pensió mitjana anual de 9.856,84 euros passaria a una pensió mitjana de 12.303,2 euros. Alternativament, aquests ingressos addicionals es podrien haver destinat a dotar un fons de reserva propi per garantir la sostenibilitat a llarg termini del sistema. En aquestes circumstàncies, únicament per als anys 2004 a 2007, el Fons de Reserva a Catalunya hauria pogut ascendir fins als 13.097,20 milions d’euros.

Profile for Notícies TGN

notíciesTGN núm. 143  

noticiesTGN

notíciesTGN núm. 143  

noticiesTGN

Profile for simpple