Page 14

14 | Tarragona

23 de novembre de 2011 |

TARRAGONA PORT DE TARRAGONA

El mariner Cristòfor Colom va tenir un bon amic a Tarragona Curiositat desvetllada pel darrer llibre de l’historiador Ernest Vallhonrat

L

a responsable de Relacions Corporatives, Imatge i Comunicació de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Montse Adan, i la responsable de l’Arxiu del Port de Tarragona, Coia Escoda, han presentat a l’Arxiu del Port, el llibre ‘Miquel Balllester. L’amic tarragoní de Cristòfor Colom’, d’Ernest Vallhonrat, qui ha estat acompanyat del professor Dr. Luis Navarro, autor del pròleg. Aquest llibre ha estat publicat per Arola Editors i el Servei de Publicacions del Port de Tarragona en català, castellà i anglès. Redactat amb un estil directe i concís, la qual cosa fa de bon llegir, amb les corresponents il·lustracions que ajuden, encara més, a la comprensió del relat històric que proposa l’autor. “El Port de Tarragona continua apostant per tot allò que té relació marítima i ciutadana amb Tarragona i el seu territori.

Aquest és un dels molts exemples de la nostra voluntat que així sigui, i l’edició en català, castellà i anglès farà possible que la seva difusió pugui ser més extensa”, assegurava Montse Adan. L’interès del llibre recau en el fet que en alguns moments s’ha posat en dubte que Colom, a la tornada del seu primer viatge a Amèrica, fos rebut pels Reis Catòlics. Segons l’autor, és una qüestió de temps: els monarques citen Colom el 30 de març, per rebre’l 3 d’abril. Colom estava, segons alguns historiadors, a Andalusia, però posteriorment s’ha pogut comprovar que Colom estava a Tarragona, on arribà amb la Niña des de Cartagena, amb prou temps per arribar a l’audiència dels reis el 3 d’abril. Per què Tarragona?, es pregunta l’autor. Doncs perquè a Tarragona hi tenia un íntim amic: Miquel Ballester (o Ballestero, segons alguns cronistes del

moment). També residien a Tarragona el cosí i el germà de Miquel Ballester, Andreu i Joan Anton. En el segon viatge de Colom a Amèrica, ja embarca amb ell Miquel Ballester, i en el tercer i quart ho fan el germà i el cosí de Miquel Ballester, esmen-

tats anteriorment. Entre altres anècdotes el llibre de Vallhonrat explica que el 1452 Miquel Ballester i Simó Ballester (cosí de Miquel), juntament amb els germans Cristòfor i Simó Colom, van participar en la insurrecció mallorquina contra el rei d’Aragó, Alfons V. La revolta

pretenia aturar l’augment dels impostos que reclamava el rei per cultivar terres. La revolta va ser sufocada i dictada una amnistia, que no va incloure ni els Ballester ni els Colom. D’aquí, possiblement, ve la consolidació de l’amistat entre les dues famílies.

L’ofici de boter, al Museu del Port de Tarragona L’artesà Joan Ibáñez cedeix la seva col·lecció particular de 108 peces

E

l president del Port de Tarragona, Josep Andreu, ha rebut recentment Joan Ibáñez, un dels darrers artesans a practicar l’ofici de boter, qui ha fet donació de les eines del seu taller, al carrer Lleó, per tal que el Museu del Port de Tarragona, gestioni, conservi i difongui aquest ofici mitjançant la recreació de l’espai de treball d’un mestre boter. La donació s’ha formalitzat amb la signatura d’un conveni en què el boter cedeix la seva col·lecció a l’Autoritat Portuària de Tarragona. La col·lecció cedida està integrada per 108 eines relacionades amb l’ofici de boter, des de la preparació de les dogues i els cèrcols a la pedra i l’enclusa, passant pel banc de llavorar per arribar a la fase darrera del procés, la d’estanyar. L’ofici de boter ha estat, històricament, molt vinculat a l’activitat comercial del Port de

Tarragona. Amb la construcció del port modern a final segle XVIII, l’exportació principal cap a Amèrica era de l’aiguardent produït, principalment, a Reus i a Valls. Al llarg del segle XIX i part del XX, els carrers de la part baixa de la ciutat eren plens de tallers on es desenvolupava la tasca constructiva de bótes i bocois. Al port hi arribaven grans quantitats de dogues i cèrcols per poder construir aquests contenidors que després permetien exportar el vi i els seus derivats produïts a les nostres contrades. Al Museu s’exhibeixen, també, les eines d’un altre ofici artesà, el de mestre d’aixa; aquest s’encarregava de la construcció dels vaixells de fusta on l’eina característica era l’aixa. Boters i mestres d’aixa treballaven la fusta arran d’aigua, i ara, els visitants de l’entitat museística podran conèixer aquests dos oficis artesans dins de l’entorn portuari amb què han estat totalment vinculats.

noticiesTGN num. 103  

noticiesTGN