Issuu on Google+


Sílvia Cortada, Amb la col·laboració de L’Escola Pia Santa Anna Mataró


Galeria d’al·legories


Autor: Títol: Situació: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil Tema: Descripció

Sir Frank Dicksee Julieta I Romeu Southampton City Art Gallery Pintura Tela oli 115,6 x 168,9 cm 1884 Romanticisme Il·lustració d’una novel·la de Shakespiere En aquesta pintura hi apareixen Romeu I Julieta en una de les escenes de balcó.

Julieta i Romeu, dues famílies enfrontades, amb dos fills enamorats trobant-se d’amagat i casant-se en secret.


Autor: Lucas Cranach el vell Títol: El papa fa que els reis i els emperadors li facin un petó als peus Document de procedència: Passionary of the Christ and Antichrist ( Propaganda de la religió protestant de Martin Luther) Classificació genèrica: Xilografia Suport: Fusta; paper Tècnica: Talla; impressió Data: 1521 Context Cultural/ Estil: Entre el gòtic i el renaixement Tema: Religiós Descripció: En aquesta xilografia es veu com el papa li diu als reis i emperadors que li facin un petó als peus. És una crítica al Papa i per aquest motiu Luther la va utilitzar per fer una propaganda de la religió protestant.

Els reis i emperadors, fent-li honors el papa per guanyar-se un tros de cel. Una burla als excessos d’hipocresia.


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Context Cultural: Data: Descripció:

Desconegut El petó Museu del Cairo (Egipte) Escultura exempta Pedra calcària Talla Entre 10 i 20 cm d’alçada El Regne Nou (Egipte) Entre el 1353 i el 1336 a. C. Estatua de Akhenaton (dinastia XVIII) fent-se un petó amb una de les seves filles en senyal d’afecte.

El faraó té la seva filla asseguda a la falda mentre li té la mà posada sobre el cor i ella li agafa el braç per correspondre-li i li fa un petó.


Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Dimensions: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Erastes (amant) i eromeno (estimat) Louvre (Peris) Tondo d’una copa kílix Terracota 26,4cm de diàmetre. Grècia arcaica, figures rojes Pedràstria Aquesta copa descriu una escena de pedràstria entre un erastes i un eromeno.

L’adult que domina al jove té agafat amb la mà esquerra el pal amb punxes per pegar-lo si es porta malament; ell obeeix i es mostra insegur. El l’antiga Grècia estaven acceptades les relacions de pederàstia i les homosexuals.


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Jean Honoré Fragonard El petó robat Hermitage. San Petersburgo Pintura Tela Oli 45x55cm 1780 Rococó Intimista En aquesta pintura es veu com dos amants es fan un petó amagant-se de les persones que hi ha darrera la porta. El gran moviment que conté l’obra, sobretot amb el moviment que li dona a roba, fa que doni l’efecte de instant.

Una finestra oberta dins d’una habitació que amaga el secret dels amants dels personatges de la sala de convidats.


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Agnolo Bronzino Una al·legoria del triomf de Venus The National Gallery (Londres) Pintura Taula Oli 146x116 cm 1540-1545 Renaixement Mitològic En aquest quadre es veu com Venus li fa un petó al seu fill Cupido, mentre el seu fill l’abraça luxuriosament.

Venus deessa de la bellesa amb cupido, l’amor, així en aquesta obra es personifiquen tots els sentiments que comporta l’amor i l’erotisme. Val a dir que Cupido és fill de Venus.


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

El Bosch Tríptic del Jardí de les delícies Museu del Prado (Madrid) Pintura Taula de fusta Oli 220x195 cm ( taula central); 220x95 cm (taules laterals). 1500-1505 Gòtic flamenc Religiós En la taula lateral esquerra s’hi descriu el Gènesi, en la taula central les passions i els pecats humans i en la taula lateral dreta l’Apocalipsi. En el retaule central, hi apareixen petons com un acte de luxúria.

El jardí de les delícies (panell central), és el jardí dels pecats, i com a tal la seva moralització és que tot en excés és dolent, incús els petons.


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Ambrogio Antonio Alciati La trobada Museo del Paesaggio Pintura Taula Oli 64 x 57 cm 1918 Impressionisme Intimista En aquesta obre ens trobem a dos amants fent-se un petó a través d’una reixa.

Uns amants trobant-se separats per una reixa però que aconsegueixen travessar-la amb els llavis per fer-se un petó d’amor apassionat


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil Tema: Descripció:

Antonio Lopez García Els nuvis Pintura Tela Oli 120 x 104 cm 1966 Hiperrealisme El petó En aquesta obra es veu a una parella fent-se un petó a la paret del carrer

Uns amants resguardats de la gent en un espai solitari, gris i mòrbid.


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Giovanni Carnovali Salmàcide i Hermafrodit Pintura Tela Oli 35x25cm 1856 Entre romanticisme i neoclassicisme Mitològic En la pintura es veu com la noia (Salmace) fa un petó luxuriós a Hermafrodit.

Salmàcide en veure a Hermafrodit, se’n va enamorar apassionadament. Però en insinuarse-li sexualment ell la va rebutjar i la nimfa va demanar als deus que no es separessin mai, i així van passar a formar un sol ser.


Autor: Michelangelo Merisi da Caravaggio Títol: El petó de Judes o La detenció de Crist Museu: Museu d’art de l’Europa occidental i Classificació genèrica: Oriental( st. Pushkinskaya, Odessa, Suport: Ucrania) Tècnica: Pintura Dimensions: Tela Data: Oli Context Cultural/ Estil: 133,5x169,5 cm Tema: 1602 Descripció: Barroc Religiós La pintura descriu el moment en que Judes li fa el petó a crist perquè els romans el capturin. És una escena que mostra molt de moviment i la teatralitat característica del barroc.

Judes va vendre a Jesús per 30 monedes de plata als fariseus. La nit que el van anar a capturar, per indicar qui era Jesús als servents del sacerdot, li va fer un petó i ell li va dir: “Amb un petó amb traeixes, Judes?”


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Miquel Angel Leda i el Cigne Pintura Taula Oli 1529 Renaixement Mitològic En aquesta pintura es veu com zeus convertit en cigne fa l’amor amb Leda, una dona mortal.

Zeus per seduir a Leda es va convertir en un cigne. Aquell mateix dia Leda també es va unir amb el deu marit i així va donar a llum a dos ous dels quals en van néixer Cástor i Pòlux, i Clitemnestra i Helena.


Lloc de precedència: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Data: Estil:

Lloc de precedència: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Estil: Tema: Descripció:

Temple Lakshmana de khajuraho (oest) Alts relleus de les façanes Gres Talla 954 Hinduista

Temple Kandariya Mahadeva de khajuraho (oest) Alts relleus de les façanes Gres Talla 3 peus aprox. d’alçada. 1025-1050 Hinduista Parella en actitud amorosa Parella en actitud amorosa fent-se un petó. Destaca per les difícils postures dels figurants i les línies corbes predominants.


Lloc de procedència: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Estil:

Lloc de precedència: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Temple de Davi Jagadambi de khajuraho (oest) Alts relleus de les façanes Gres Talla Hinduista Temple Vishvanatha de khajuraho (oest) Alts relleus de les façanes Gres Talla 3 peus aprox. d’alçada 1002 Hinduista Parella en actitud amorosa Parella en actitud amorosa fent-se un petó. Destaca per les difícils postures dels figurants i les línies corbes predominants.

Els relleus són de parelles en postures totalment de caràcter sexual. Encara que no és segur el perquè apareixen en un temple uns relleus eròtics tan específics, els de la regió diuen que és per salvar-los del mal d’ull.


Autor: Títol: Classificació genèrica: Data: Tema: Descripció:

Joel-Peter Witkin El petó Fotografía 1982 El petó i la mort En la fotografia hi apareix un cap partit per la meitat i entrellaçat amb la boca en forma de petó. Destaca per el sentiment de passió que transmet

Tot és perfecte: el front clar i sense molèsties, el cabell despentinat, els ulls tancats per la passió, les boques entrellaçades... Solament les venes, els tubs i la carn feta bocins ens adverteix de quina és la realitat.


Títol: Classificació genèrica: Data: Tema: Descripció:

El petó de salutació entre Leònides Breznev i Erich Honecker Fotografia Durant la celebració dels 30 anys de la RDA 1979 Política Un petó apassionat i homosexual entre dos polítics.

Un petó que simbolitza la devoció de Erich Honecker al seu belador Leònides Breznev.


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil Tema: Descripció

René Magritte Els amants II Pintura Tela Oli 54,2 x 73 cm 1928 Surrealisme Una parella d’amants En la pintura hi apareixen dos personatges, que per la indumentària es por arribar a saber que són un home i una dona. Tenen el cap tapat amb una tela blanca i es fan el petó sobre la tela.

Dos enamorats que no es coneixen? Una cita a cegues? Un amor secret? L’únic que sabem és que les teles molles no deixen als amants ni olorar-se, ni veure’s, ni tocar-se ni sentir a l’altre persona.


Autor Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Descripció:

Gustav Klimt El petó Österreichische Galerie (Viena) Pintura Tela Oli 180x180 cm 1907-08 En aquesta pintura apareixen un home (esquerra) i una dona (dreta) agenollats al final d’un penya segat, en el qual l’home li fa un petó amb tendresa a la dona a la galta.

Una parella agenollada en un fons de somni daurat, a la punta d’un precipici florit. Mentre ella l’abraça, ell l’embolcalla amb la seva capa, l’acaricia afectuosament i li fa un petó d’amor, apassionat i sense luxúria, solament amor.


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Data: Context Cultural/ Estil Tema: Descripció

Salvador Viniegra El primer petó d’Adan i Eva Pintura Tela Oli 1891 Realisme Bíblic En aquesta obra veiem a Adan i Eva fent-se el seu primer petó en el paradís.

En el gènesi s’explica que déu el sisè dia, va crear a l’home, i com tot mascle necessitava una femella, va crear, a partir d’una costella d’Adan, a Eva.


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Roy Lichtenstein We rose up slowly Pintura Llenç Oli i magma 173 X 234 cm 1964 Pop Art Escena de còmic En aquesta obra s’hi descriuen dos protagonistes de còmic idealitzats fent-se un petó. Està presentat com una vinyeta.

Un petó de cine explicat en una vinyeta de còmic, dos personatges destinats a estar junts i a enamorar-se.


Autor: Dante Gabriel Rossetti Títol: Juana d’Arc fent un petó a l’espasa de l’alliberament Museu: Musée des Beaux Arts ( Estrasburg, Classificació genèrica: França) Suport: Pintura Tècnica: Tela Data: Oli Context Cultural/ Estil: 1863 Tema: Prerafaelita Descripció: Historia de Juana d’Arc En aquesta pintura es veu com Juana d’Arc fa un petó a la espasa de l’alliberament

Joana, una camperola convertida que es converteix una capitana d’un exèrcit francès de 5.000 persones, per lluitar contra els anglesos, gràcies a la paraula de déu.


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Data: Estil: Descripció:

Auguste Rodin El petó Musée Rodin Escultura exempta Marbre Talla 1886 Impressionisme escultòric Escultura exempta on hi apareixen un home (Paolo) i una dona (Francesca) sedents fent-se un petó d’amor. La obra representa un moment de la història de Francesa de Rimini de l’infern de Dante. Es caracteritza per què els personatges quan s’abracen formen una espècie d’espiral.

Fancesca i Paolo, personatges del infern de Dante, fentse el seu primer petó d’amor després de llegir el petó de Ginebra i Lancelot. Tan bon punt es van donar el petó, el marit de Francesca i, també, germà de Paolo, en Giocchino, els va veure i els va degollar.


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Giuseppe Amisani Cleopatra luxuriosa, Pintura Tela Oli 1900 impressionisme Al·legoria de la història En aquesta obra trobem a Cleoparta fent un petó a un dels seus amants

Cleopatra, la última faraona del període Ptolemaic Egipci, mostrant-se nua i fen un petó al seu fetitxe eròticament.


Autor i tallador: Firmat (taller): Tallador de les costelles: Títol: Lloc: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Joan Fontbernat Jaume Barba Artemi Barba El petó de la mort Cementiri de Poblenou, Barcelona Escultura exempta Marbre Talla 1930 Realisme/simbolisme Mort En aquesta escultura temin representat el petó de la mort amb un esquelet alat i sense daga fent un petó a un home agenollat i sense forces.

Mes son cor jovenívol no pot més;/ en ses venes la sanch s’atura y glaça/i l’esma perduda amb la fe s’abraça/sentintse caure de la mort al bes. (Mossèn Cinto).


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil Tema: Descripció:

Francesco Hayez El petó Pinacoteca di Brera (Milà, Itàlia) Pintura Tela Oli 110x88 cm 1859 Romanticisme Escena de la divina comèdia de Dante En aquesta pintura es veu com Francesca i Paolo es fan un petó apassionat d’amagat.

Amagats entre l’escala i l’habitació, i amb els segons que passen ràpid, es fan l’últim petó mentre es veu una ombra que s’apropa.


Autor: Títol: Procedència: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Lucien Lévy-Dhurmer Salomé Col·lecció privada, Alemanya Dibuix Paper Pastel i grafit 51x61 cm 1896 impressionisme Salomé i Baptista En aquesta imatge es veu com Salomé fa un petó al cap decapitat de Bautista

Salomé, segons l’obra de Oscar Wilde, es va encapritxar amb Joan baptista, presoner del seu padrastre, però com ell la va rebutjar, va demanar al seu pare que li tallessin el cap, que se li va presentar en una safata de plata i el qual va utilitzar com a fetitxe.


Títol: Lloc de procedència: Classificació genèrica: Suport: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

El petó de la vergonya Itàlia Gravat Paper 1608 Barroc Bruixes En aquest gravat es veu a una bruixa donant un petó a l’anus del diable mentre per darrera la persegueixen un grup de ciutadans.

Es diu que les bruixes feien pactes amb el diable, peró el pacte es tancava fent-li un petó a l’anus. I així aquesta bruixa salva la seva vida dels ciutadans furiosos.


Autor: Gerard David Títol: Adoració dels Reis Mags Musée Royaux des Beaux-Arts Museu: (Brussels) Classificació genèrica: Pintura Suport: Fusta de roure Tècnica: Oli Dimensions: 83.9x66,8 cm Data: 1500 Context Cultural/ Estil: Gòtic flamenc Tema: Religiós Descripció: En La pintura es veu com els tres Reis Mags fan les seves ofrenes i mostren la seva devoció fent-li un petó al nen. De fons es veu una cua de gent que va a visitar a recent nascut i que el miren des de lluny.

La epifania explica que en néixer el messies, els tres reis mags i savis van ver cas de les profecies i van seguir l’estrella sobre el cel. Així van arribar a donar les seves ofrenes d’or, incens i mirra al nen Jesús mentre l’adoraven.


Autor: Títol: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Dimensions: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Lord Frederic Leighton El pescador i la sirena Pintura Tela Oli 66,3x48,7 cm 1858 Romanticisme Fantasia En aquesta pintura hi apareixen una sirena fent-li un petó a un pescador, que sembla que s’ha caigut al mar i ella l’ha salvat.

Les sirenes vagaven pel mar i amb el seus meravellosos cants atreien cap als esculls els vaixells, que acabaven naufragant. Però sempre s’explica de la sirena que s’enamora d’un dels homes del vaixell, i el salva del naufragi.


Autor: Títol: Museu: Classificació genèrica: Suport: Tècnica: Data: Context Cultural/ Estil: Tema: Descripció:

Lionello Balestrieri L’adéu Scuderie del Castello Visconteo, Pavia Gravat Paper aiguatinta 1900 Realisme Intimista Ena questa obra es veu com una dona s’acomiada del seu amant des de la finestra del tren.

Dos personatges acomiadant-se amb un fervent petó d’amor. Ell es sumeix en la obscuritat i soledat mentre ella empren un altre camí.



L'al·legoria del petó