Page 1

Gen-Feb 2012 Nº 4

extra

La pau compleix 50 anys Hace ya 50 años que Peter Benenson creó una iniciativa destinada a la liberación de unos jóvenes presos de conciencia portugueses. La iniciativa tuvo una gran repercusión y acabó convirtiéndose en la fundación que, aún hoy, vela por los intereses de todos nosotros.

Durante estos 50 años, Amnistía Internacional se ha dedicado a defender a todo el mundo de las violaciones de los derechos humanos. Para celebrar estos 50 años, 75 artistas han versionado 50 canciones del gran Bob Dylan. Pàgina 3

Whitney Houston mor sobtadament als 48 anys La mort sobtada de la coneguda cantant de Hollywood va ser protagonista en la 54ena edició dels Grammy. Pàgina 11

Els Gaudí premien “Eva” i “Mientras duermes” Pàgina 5

Dianna M. Marquès: “Indignación es poco lo que me produce la iniciativa SOPA” Entrevistamos a la escritora Dianna M. Marquès, que nos explica la experiencia de la autopublicación. Página 13


Editorial

Eguip

En aquest número trobareu com a article destacat l’aniversari d’Amnistia Internacional. Es compleixen 50 anys des de l’inici d’aquesta organització i ens fa feliços el poder pensar que aquest col·lectiu pugui continuar amb la seva tasca humanitària sense deixar de banda el motiu de la seva fundació. Des de l’EXTRA us convidem a contribuir en les diferents campanyes que ofereix el web de la organització: www.amnistiainternacional. es. També farem una ullada als Premis Grammys o als Gaudí i saltarem al terreny de joc amb la festa del bàsquet, la final de la Copa del Rei, a més de les ja clàssiques recomanacions d’oci.

Silvia Vallespín......................................................Redacció Yago García...........................................................Redacció Maria Ramón........................................................Redacció Isaac Calpe..............................................................Disseny Sònia Peralta........................................Redacció i Disseny

extra

Un bon tast de periodisme El mes de maig del curs passat, un grup d’alumnes d’aleshores 4t d’ESO ens van venir a buscar per comentar-nos una iniciativa que havien tingut. Consistia a tirar endavant una revista de l’escola, amb contingut escrits per ells. Encantats amb la idea, els vam animar a donar vida a un projecte amb cara i ulls, que recollís per escrit aquelles notícies i articles d’opinió que, d’acord amb la seva edat, els alumes creiessin adients. Amb algunes reunions, els primers entrebancs i moltes ganes, el primer número de la revista va sortir a finals del mes de juny, coincidint amb l’acabament del curs. Va ser una bona notícia pel professorat de llengües veure que alguns alumnes, pensant en el seu probable futur, mostraven interès per la llengua i el món del periodisme. Enguany, a inicis de curs, els membres impulsors d’aquesta revista, ja a 1r de Batxillerat, van tornar a posar-se en contacte amb nosaltres per tal de reprendre l’edició, consolidar el projecte i tirar endavant un segon número. Tot i el canvi d’algun membre del grup i l’arribada de noves persones, la revista no tan sols va sortir amb un nou format digital, una millora del disseny i més contingut, sinó que, a més a més, des del de-

partament informàtic es va proposar la ida de fer una web amb els mateixos continguts. La web ja funciona també, i pretén ser un punt de trobada dels joves, un site on expressar la seva opinió. Aquest número que teniu a les mans és el tercer. Se’ns va demanar de col·laborar amb una breu columna en aquest projecte dels alumnes. I hem de dir que ho fem amb molt de gust. Volem aprofitar l’ocasió per felicitar aquesta iniciativa i animar tots aquells que ho vulguin a incorporar-se a l’equip editorial. Volem que la idea creixi i maduri. Perquè és treballant i esforçant-se (i llevant-nos d’hora) que les idees tiren endavant i ens fan créixer. És una bona notícia que, enmig de tantes crítiques als més joves, a qui sovint s’acusa de manca d’interès i d’iniciativa, hi hagi persones que vulguin gastar part del seu temps d’oci fent realitat un projecte exclusivament seu, i que els permet expressar-se i desenvolupar les seves idees d’una forma creativa i responsable. Us felicitem: per molts anys i endavant. Marga Martínez i Roger Jové

Extra a un clic!

www.somextrarevista.com extra 2


Actualitat

redacción

Yago García

50 años de buenas noticias Lo primero que salta a la vista cuando entras en la página web de Amnistía Internacional es un apartado dentro de la sección de ‘noticias y actualidad’ llamado ‘buenas noticias’. Quizá este hecho no vaya más allá de la anécdota, pero es un signo suficiente de la implicación y el compromiso de la organización, que lleva 50 años luchando por un mundo más libre y limpio de injusticias, guerras, hambre, corrupción, abusos, pobreza…

nenson denominó a este tipo de presos, presos de conciencia, porque habían sido condenados por sus convicciones políticas, religiosas… sin haber cometido ningún delito ni haber ejercido la violencia. Para su sorpresa, más de mil lectores participaron en esta acción. Esta campaña puntual fue expandiéndose, ganando afiliados y ampliando su margen de acción a todo tipo de violaciones de los derechos humanos, tales como la tortura, las desapariciones forzadas y la pena de muerte. En 1977 Amnistía Internacional fue galardonada con el premio Nobel de la Paz y, un año más tarde, con el Premio de Derechos Humanos de las Naciones Unidas. En 1978 se fundó la sección española de la organización, su primer presidente fue Manuel Casanoves.

Amnistía Internacional fue fundada en el año 1961, casi sin querer por el abogado británico Peter Benenson. Benenson publicó en el periódico The observer un artículo titulado Los presos olvidados en el que instaba a personas de todo el mundo a actuar a favor de unos estudiantes portugueses que habían sido encarcelados por reclamar la libertad en su país. Be- En AI son soñadores, pero realistas. Su objetivo es “cambiar la vida de muchas personas. Queremos que todas disfruten de los derechos consagrados en la Declaración Universal de los Derechos Humanos”. Amnistía dispone de un plan estratégico a nivel mundial para el período 2010-2016. Los objetivos principales de este periodo son: “defender los derechos de las personas pobres, denunciando las violaciones de los derechos humanos que causan o agravan la pobreza. Defender a las personas migrantes, solicitantes de asilo o desplazadas, aumentando su protección legal y física, garantizando que no se les niegue el derecho a la salud, la educación y la vivienda. Trabajar por el fortalecimiento de la justicia nacional e internacional, y por el derecho a la verdad, la justicia y la reparación de las víctimas, como las que han sufrido detenLogo de Amnistía Internacional ción arbitraria, juicios injustos, desapariciones extra 3


Cartel publicitario para conmemorar el 50 aniversario de AI

forzadas, ejecuciones extrajudiciales o violencia de género. Defender a las personas de la violencia a manos de los Estados (policías, ejércitos, etc.) y también de otros actores (grupos armados, empresas, etc.), y trabajar para que se proteja eficazmente a la población civil antes, durante y después de los conflictos. Luchar para conseguir el control efectivo del comercio de armas e impedir que acaben en manos de quienes violan los derechos humanos. Trabajar por la abolición total de la pena de muerte en todo el mundo, y para que se cumpla la prohibición absoluta de todas las formas de tortura y de otros tipos de maltrato. Proteger el derecho de las personas a la libertad de expresión y a no sufrir discriminación por ningún motivo. Conseguir que los presos y presas de conciencia sean puestos en libertad y proteger a los defensores y defensoras de derechos humanos, es decir, aquellas perso-

nas que denuncian abusos en cualquier país, en muchas ocasiones poniendo en riesgo su propia vida”. Los logros de Amnistía Internacional son muy numerosos, desde la consecución de la abolición de la pena de muerte en diversos países, la liberación de presos políticos, de premios Nobel de la Paz, de presos de conciencia, han mejorado las condiciones de salud en países como Estados Unidos, han detenido planes urbanísticos perjudiciales, han conseguido que se tenga en cuenta la legislación medioambiental, han contribuido en el derecho al agua y al saneamiento y a la ley de violencia de género, han luchado contra la impunidad diplomática y contra el mercado de armas… La aportación de AI a nuestro mundo es enorme, pero más grande es aún la cantidad de cosas que quedan por hacer. Por eso AI pone a nuestra disposición medios para contribuir a su labor altruista para cambiar la vida de muchas personas. Es tan fácil como hacer un clic. Desde la página de Amnistía podemos hacer un tweet a las embajadas de Francia, Estados Unidos y Gran Bretaña para detener el comercio irresponsable de armas, puedes mandar un sms a Ahmadineyad para acabar con la pena de muerte. Con sólo dar una serie de datos como tu nombre, apellidos, DNI, código postal y lugar de nacimiento puedes contribuir con tu firma a la liberación de presos, al fin de la violencia en Libia, en Siria, a poner fin a la homofobia en todos los ámbitos en Turquía… El futuro, está en nuestras manos y el cambio, también. Sólo hay que hacer un clic. Amnistía Internacional cumple 50 años, y qué mejor forma de celebrar medio siglo de buenas acciones que con un disco conmemorativo de Bob Dylan, en el que un gran número de artistas versionarán 75 temas de uno de los artistas más concienciados con los derechos humanos. Sus canciones son el reflejo de una lucha que aún está por ganar.

extra 4


redacció

Els Oscars catalans

Sònia Peralta

El passat sis de febrer va tenir lloc la IV Gala d’entrega dels Premis Gaudí, al teatreArtèria Paral·lel de Barcelona. Aquests guardons són, des de fa quatre anys, els màxims representants del millor cinema català. Enguany, la pel·lícula favorita i la més nominada (16 categories) era Eva de Kike Maíllo, el primer llargmetratge sobre robots a Espanya, que va aconseguir estar nominada a una categoria més que el màxim vencedor dels Gaudí de l’any 2011: Pa Negre. (procura no fer servir mai els gerundis, tipus: “película que sent el primer llargmetratge”, “Estant castigat, el noi va...” o bé “Va caure trencant-se la cama...”. Aquest film d’Agustí Villaronga va ser la gran sensació de l’any passat a tot l’Estat, tant als esmentats Gaudí com als Goya. Tot i això, el somni d’aconseguir un Òscar no serà possible perquè finalment no ha estat nominada. Durant la gala, es va fer visible el record d’aquest magnífic film, i encara que no s’hagi arribat al somni americà, el somni català no està gens malament. (molt bé aquesta frase!) A ritme d’una comèdia musical La presentació de la gala va ser protagonitzada pels actors Xavi Mira i Alba Florejachs, que van recórrer a l’humor en tot moment. Aquesta comèdia es va barrejar amb moments musicals, obra també dels mateixos presentadors, que versionaven cançons de musicals coneguts amb lletres catalanes molt adients a l’actualitat. Van ser aquestes lletres i la barreja de crítica política amb l’humor les que “no van agradar gens” a Ferran Mascarell, conseller de cultura i present a la gala. Els motius del conseller van ser que “no va ser un exercici d’autoestima de tots plegats ni a favor del cinema”. El President Mas, també present, no va semblar afectat pels molts comentaris-bufetada dels presentadors (hauries d’explicar en què va consistir la crítica, sobre retallades, etc.), és més, s’ho va prendre amb humor, com era la intenció. Aquesta ironia es va veure sobretot amb la constant interacció amb el públic, que feia que tant els espectadors dins la sala com els que seguien la retransmissió per TV3 des de casa seva, poguessin veure les estrelles del nostre cinema més properes.

Les sorpreses de la nit Sens dubte la sorpresa més gran va ser pel premi a la Millor Actriu Protagonista, que se la va endur Verònica Echega pel seu treball a Katmandú. El seu discurs va ser emocional i nerviós, reivindicant una Barcelona diferent. La favorita per rebre el premi, la petita protagonista d’Eva, Claudia Vega, no ensorrar-se ni un sol segon, i va aplaudir amb un somriure a la boca a la seva companya de professió mentre pujava a rebre el premi. Tot i que Eva estava nominada a setze categories, no va ser la que més premis va rebre, sinó que amb un més la va superar Mentre Dorms de Jaume Balagueró, que va recollir un total de sis premis, entre ells el de millor director. Bruc, la llegenda també es va emportar una bona part del pastís, recollint 3 premis. Els IV Premis Gaudí van ser testimonis del gran talent que hi ha i s’està formant a Catalunya amb escoles com l’ESCAC, bressol de la majoria de cos de Eva. També van veure com algun despistat que recollia el premi sortia per una altra banda o el gran accent del madrileny Juanjo Ballesta parlant català. Malauradament també va ser testimoni de la defunció d’un dels artistes catalans més importants del segle XX: Antoni Tàpies. Però encara més important, la gala va servir per veure com la indústria catalana del cinema no està en decadència ni molt menys, sinó que comença un enlairament que esperem que sigui difícil de parar.

Javier Mariscal, dient unes paraules al recollir el premi a Millor Pel·lícula d’Animació

extra 5


redacción

Actualidad

Yago García

La nueva joya de Apple

El recientemente desaparecido Steve Jobs presentando el iPad 2 el pasado año

El esperado lanzamiento del nuevo iPad 3 será, a falta de confirmación oficial, el próximo miércoles día 7 de marzo. Aunque es posible que el estreno se demore un poco más. Apple lanza al mercado la mejora de su tablet para competir con el resto de fabricantes en un año en el que, según la consultora GFK, los españoles gastaremos 480 millones de euros en tablets. Estos 480 millones supondrán el 4% de los 12.000 millones de euros que se gastarán en nuestro país para adquirir productos tecnológicos. Además de las tablets, los smartphones serán los únicos productos que aumentarán las ventas respecto a 2011. Según varias informaciones que circulan por la red, uno de los cambios que presentaría el iPad 3 respecto a su predecesor sería el grosor. Pasaría de los 8,8mm del iPad 2 a 7,3mm. También se prevé que la pantalla pase a ser de 9,7 pulgadas y se prevé un aumento considerable en cuanto a la resolución de la pantalla. Este aumento de resolución se conseguirá aplicando la tecnología

Retina Display, aumentando la densidad de píxeles en la pantalla. Es bastante probable que Apple incorpore en el iPad una cámara fotográfica trasera capaz de grabar vídeo en calidad Full HD (1080p). El nuevo iPad, al igual que los anteriores, ofrece una gran cantidad de herramientas útiles aplicables a todos los campos. Las aplicaciones del iPad amplían las posibilidades de aprendizaje de los alumnos tanto dentro como fuera del aula. Es en la educación donde las tablets tienen más margen de mejora. Las grandes virtudes de estos productos pueden utilizarse para mejorar el proceso de aprendizaje y hacerlo más eficaz y dinámico. El iPad permite estar siempre conectado, por lo que los alumnos tendrían acceso constante a las fuentes de información de Internet. iWork es una aplicación creada para ser utilizada como herramienta de estudio extra 6


que se puede adquirir en el App Store por 7,99€. Esta aplicación permite crear documentos de todo tipo. Incluye tres programas: Pages es un procesador de textos sencillo y eficaz, que cuenta con un teclado en pantalla suficientemente grande para escribir de forma cómoda. Keynote es un programa para crear presentaciones, fácil de usar y con el que se consiguen resultados sorprendentes, gracias a los diferentes efectos y animaciones. Numbers permite crear hojas de cálculo y gráficas en cuestión de minutos. Además, iWork incorpora un icono (AirPrint) con el que se puede imprimir directamente desde el iPad en una impresora compatible con AirPrint vía Wi-fi, sin necesidad de descargar ningún programa. iMovie y Garage Band permiten crear películas y música directamente desde el iPad. Puedes grabar vídeo en HD desde el iPad y editarlo con iMovie. Con Garage Band se pueden tocar instrumentos táctiles, grabarlo, masterizar y mezclar. El iPad da la posibilidad de realizar verdaderos conciertos por sí solo. Estas aplicaciones permitirán estimular la inteligencia musical y la imaginación de los alumnos; facilitando los medios y haciendo del aula un lugar lúdico y de trabajo al mismo tiempo. Además, el adaptador AV digital de Apple, permite conectar el iPad con una pantalla de televisión o un proyector para poder hacer presentaciones o utilizar el iPad como pizarra. El iPad es, sin duda alguna, una gran herramienta de trabajo eficiente, que debería ser aplicada a las aulas de todos los colegios como fuera posible. El iPad no es una herramienta lúdica y de entretenimiento. Es una herramienta de trabajo que, aunque muchos piensen que es motivo de entretenimiento, multiplica las posibilidades de los alumnos. Los hace más eficientes, capaces de ser selectivos con la información, les enseña a ser críticos, están siempre en contacto con la información, aprenden a utilizar nuevas plataformas y programas que les hacen más creativos y les devuelve el gusto por el estudio. Porque todo, absolutamente todo, está en el iPad.

Evolución del símbolo de la conocida marca.

extra 7

extra Vols Participar a la revista extra?

Contacta amb qualsevol de nosaltres!


Esports

redacció

Maria Ramón

Barcelona estima la neu Juntament amb els Pirineus, la ciutat de Barcelona treballa per a aconseguir ser la seu dels jocs olímpics i paralímpics de l’any 2022. L’objectiu doncs, és aconseguir el gener del 2013 la designació com a candidata per part del Comitè Olímpic Espanyol, el 2014 superar el tall del Comitè Olímpic Internacional (COI) i l’octubre de 2015 ser nombrada seu olímpica.

de Snowboard i de Telemark, desenvolupades respectivament el dia 10 de Març i els dies 16, 17 i 18 del mateix mes.

Els jocs olímpics d’hivern inclouen set esports diferents, que agrupen quinze disciplines i causen la celebració d’ aproximadament 86 proves específiques. Per tal de poder desenvolupar-les, calen dotze seus de competició Aquesta candidatura, igual que ho van fer els JJOO del i entre 2 i 4 extres destinades únicament a l’entrenament 1992 amb Barcelona, pretén desenvolupar i fer créixer dels esportistes, a més dels equipaments necessaris per els Pirineus relacionant i connectant-los amb la capital a la premsa, les viles olímpiques i d’altres, com per excatalana per tal d’obrir-los al món, però també vol re- emple les indispensables instal·lacions per la gestió dels fermar la ciutat com a líder i motor econòmic del sud jocs. Tot i l’aparent complexitat que comporta organd’Europa. A nivell esportiu, és un projecte amb el com- itzar les proves, sembla que la candidatura Barcelona - Pirineu ho té tot previst i pensat i segons les dades esmentades anteriorment, sembla que seria totalment factible la seva disputa. Per donar -li suport, el dia 21 de gener de 2012, dia mundial de la neu , es va organitzar una baixada col·lectiva nocturna amb torxes a la Molina i Masella, amb el propòsit de batre el rècord mundial de màxim nombre d’esquiadors amb torxes (5000) i d’acostar als més petits i famílies la neu, tot aprofitant l’avinentesa per promoure la candidatura dels jocs. Els Pirineus, lloc on es farien els jocs d’hivern 2022

promís i la voluntat de promocionar a nivell català i espanyol els esports d’hivern i de gel que, a conseqüència de la temperatura durant tot l’any a arreu del país, no són habitualment practicats i malgrat l’aspecte meteorològic comptem amb grans escenaris per poder practicar-los, així es demostra amb la quantitat de turistes europeus que ens visiten tan sols per aquest motiu (més de dos milions cada any). Actualment, Catalunya compta amb 16 estacions d’esquí arreu dels Pirineus, formant entre totes una àrea de 600 quilòmetres esquiables, més de 2.100 canons per produir neu artificial i una capacitat de transportar més de 163.000 esquiadors per hora. D’altra banda, any rere any, els Pirineus acullen competicions de nivell internacional gràcies a la seva qualitat i prestigi. Properament, es prepara la Copa del Món

Sobre aquestes línies la baixada de torxes o a la dreta el logo de la candidatura

extra 8


redacció

Maria Ramón

La màgia del bàsquet arriba a Barcelona Del 16 al 19 de febrer, Barcelona es va convertir en la seu d’una de les competicions més importants d’Europa; la Copa del Rei ACB. Barcelona va acollir durant quatre dies, una de les competicions més emocionants i rellevants del basquetbol europeu. La copa ACB és la personificació de la màgia de l’esport de la cistella, així ho ratifiquen els 500 periodistes acreditats per transmetre-la a més de 200 països, que el hashtag #copaACB fos trending topic mundial, l’ 1.334.300 espectadors (9,3% de quota a la televisió) de la final entre el F. C. Barcelona Regal i el Reial Madrid i els més de 50 cercapromeses “scouters” de la NBA que van presenciar la prestigiosa competició en busca de joves estrelles. En tals competicions com aquesta, jugadors de la talla de Pau Gasol o Rudy Fernández van esclatar i consolidar-se en l’elit d’aquest esport és per això que la copa és també una oportunitat important per donarse a conèixer i, sobretot els joves de fer-se veure i agafar confiança. Una de les raons per les quals la copa és destacada, és per ser diferent als altres tornejos; no tan sols en format, sinó que també en sensacions. Permet somniar, sentir, retrobar-se amb vells companys i amics i sobretot permet la il·lusió. El bàsquet, a l’àrea de Barcelona, gaudeix en l’actualitat d’una salut esplèndida, era aquest doncs, el millor moment en que la ciutat podia reunir els vuit millors equips de la primera fase de la lliga ACB a la pista del Palau Sant Jordi. El pavelló construït amb motiu de les olimpíades, va vibrar amb les ansioses, exaltades i emocionades aficions que acompanyaven els seus equips amb la voluntat de participar en la festa i de gaudir de

l’ambient esplèndid que es va crear al voltant d’un esdeveniment, que sens dubte, va provocar que els ulls del món se centressin en la ciutat comtal. Aquest nou format de la copa, dut a terme des de la temporada 86-87 fins als nostres dies, compta amb vuit equips que s’enfronten entre ells seguint la norma de l’eliminació a un partit jugant doncs els finalistes un total de tres eliminatòries: quarts de final, semifinal i final. Tot i que es conserva la mateixa estructura des que es va instaurar, la competició només ha fet que créixer durant aquests anys fins arribar a convertir-se avui en dia en un model per les competicions basquetbolístiques mundials, i en una festa del bàsquet per a qualsevol aficionat a aquest esport. És llavors, no gens estrany que alguns s’atreveixin a definir-la com a “un món apart” (Raül López), com “un parèntesi carregat d’emoció” (Jordi Trias), “el torneig més maco” (Fernando San Emeterio) o com “és il·lusió” (Ricky Rubio), és el torneig de les emocions, el més especial de tots on els equips teòricament més modests tenen l’oportunitat de conquerir un títol important i valorat “és l’esdeveniment del bàsquet més maco del món, la festa del basquetbol mundial”, opina Boza Maljkovic (mestre de les banquetes internacionals). El palau Sant Jordi va ser doncs, l’epicentre del planeta del bàsquet de la mà de la Copa del Rei 2012, que va portar amb ella nombrosos ingressos econòmics i un cap de setmana inoblidable per a la ciutat de Barcelona que va poder gaudir d’un dels millors espectacles del món. Vuit equips diferents en una competició que a sobreviscut des de l’era de les màquines fins a les noves i més que mai, eficients noves tecnologies, però que sempre ha conservat la mateixa aroma i la mateixa essència, aquella que fa 28 anys es va formar a Saragossa i això El capità del Reial Madrid Felipe Reyes aixecant la copa de l’edició d’ només pot tenir una explicació: la màgia. Això és la màgia del bàsquet, la màgia de la copa! enguany. extra 9


Ocio

redacción

Silvia Vallespín

dones pueden ser muy diversos, y el don de Katsa es matar, puede hacerlo únicamente con sus manos. Es por ese motivo, que el rey Randa, su tío, la utiliza para ganar Título: Graceling Autor: Kristin Cashore prestigio como soberano y para que haga el trabajo suEditorial: Roca Páginas : 394 páginas cio. La llegada de un príncipe liénido a la corte hace que ISBN: 978-84-92.429-81-3 la vida de Katsa de un giro de ciento ochenta grados. Se llama Po, y posee la gracia de ser un gran guerrero, está en la corte del rey Randa porque está buscando a su abuelo que al parecer fue secuestrado por uno de los reyes de los siete reinos. Katsa y sus compañeros ya habían rescatado a dicho abuelo, por lo que después de una pelea amistosa, ella le confiesa al príncipe Po que está a salvo. El príncipe quiere quedarse en la corte hasta que su abuelo mejore y, como excusa dicen que Katsa le está entrenando. Po está convencido de que algo se esconde tras el secuestro de su abuelo y decide salir en busca del culpable y sobretodo del motivo. Katsa se decide a acompañarle, pero antes tiene algo que resolver, no trabajará nunca más para su tío. ¿Cómo se toma el rey Randa la “dimisión” de Katsa? ¿Quién y por qué ha secuestrado al abuelo de Po? ¿Está surgiendo algo de las inocentes peleas entre Katsa y Po? Después de leer este libro, me habría gustado mucho poder hablar con Kristin Cashore para preguntarle cuál es la ecuación. Sí, sí, cuál es la ecuación. Lo cierto es que Graceling tiene todo lo que para mí necesita un libro. Encontramos en él aventura, suspense, acción, amistad y amor. ¡Amor! La dosis necesaria: no empalaga, pero tampoco está ausente. La novela logra situarnos en la época: castillos, reyes, princesas, cortes. El vocabulario es correcto y para nada difícil de entender. Las descripciones son muy completas y nos permiten imaginarnos a la perfección lo que rodea a Katsa. Como libro me ha parecido muy compacto, todos los enigmas que surgen al principio se resuelven al termiSinopsis: «Hay gente en estas tierras que tiene poderes nar el libro (desespera mucho si pasa lo contrario y lo extraordinarios a los que llamamos gracias. Una gracia dejan para el próximo libro), pero creando siempre esa puede tener un valor infinito o puede ser totalmente in- especie de magnetismo que incita a leer más. útil. Una gracia puede hacer que alguien sea veloz como El personaje protagonista de Katsa es una figura muy el viento, o que sea capaz de predecir el tiempo, mien- importante que transmite fuerza y coraje. Ofrece a los tras que otras sólo harán que hables al revés sin pensar lectores un gran cambio: pasa de ser una marioneta o te subas a los árboles. Mi nombre es Katsa. Soy un cuyos hilos mueve su tío a trabajar por y para ella, dominstrumento que mi Rey utiliza para castigar a sus en- inando su gracia. Me ha encantado la forma en la que aparece y surge emigos. Mi gracia es matar.» En los siete reinos, existen algunas personas llamadas el amor, que resulta que llega sin que nadie lo quiera. gracelings o agraciados: tienen un don o gracia. Estos Como suelen decir, el amor llama a tu puerta sin avisar. extra 10

Los siete reinos #1


La gran gala de la música El passat 12 de febrer, va tenir lloc a Los Angles la nit de la música, els Grammys. Començava la gala amb una fantàstica actuació de Bruce Springsteen, que no seria l’única, ja que durant tota la nit van passar pel mateix escenari músics tan diferents com Rihanna, Bruno Mars, Adele, Coldplay, Paul McCartney, Taylor Swift, Katy Perry o Nikki Minaj, aquesta última digna de musical de Broadway. L’estrella de la nit va ser Adele, que es va emportar sis premis incloent millor àlbum i millor senzill de l’any.

Diferentment als Oscars, la gala dels Grammys no recull tots els premis, sinó els 10 més importants, d’altra manera, la gala es faria eterna, ja que hi han més de 50 categories. El llistat de guanyadors sencera la teniu a www.grammy.com/nominees. La gran sorpresa va ser la reunió dels Beach Boys, que van cantar juntament amb Maroon 5 i Foster The People tres de les seves cançons més emblemàtiques. La gala es va acomiadar amb Paul McCartney cantant dues cançons dels Beatles, acabant amb un solo de guitarra múltiple amb Dave Grohl (Foo Fighters) i Bruce Springsteen. A memòria de Whitney Houston El dia anterior, tot el món va quedar mut sense una de les veus més poderoses de Hollywood, la de Whitney Houston. Els Grammys no en van ser una excepció, i el seu nom va ser repetit durant tota la gala. El moment més emocionant va ser quan Jennifer Hudson va fer tribut a la cantant posant veu a “I will always love you”, després de recordar tots els noms de l’indústria de la música que ens han deixat durant aquest any. Sens dubte, Whitney Houston va ser la més ovacionada, però el públic tampoc va oblidar Amy Whinehouse, Etta James, Jerry Leiber (que va compondre cançons com “Hound Dog”) o Steve Jobs (que va revolucionar el món de la música digital).

redacció

Sònia Peralta

Natasha Bedingfield, Elvis Costello, Miley Cyrus, Ma r o o n 5, Ke$ha i Sting. Tots aquest artistes, encara que no ho sembli, tenen una cosa en comú: ells, igual que 70 artistes més, han versionat diferents cançons del repertori de Bob Dylan a “Chimes of Freedom: Songs of Bob Dylan”, un tribut al cantant de cançó protesta i honorant el 50è aniversari d’Amnistia Internacional. Tots els beneficis d’aquest disc, no cal dir-ho, aniran a l’organització. Al contrari del que molts esperaven, hi ha hagut sorpreses agradables amb Miley Cyrus i “You’re Gonna Make Me Lonesome When You Go” que amb format acústic i country treu molt més sentiment que per exemple Natasha Bedingfield a “Ring Them Bells”. També la cantant Ke$ha demostra que pot cantar sobre altres temes que no siguin la festa i la ressaca a ritme de discoteca, i ho demostra amb “Don’t Think Twice, It’s Alright” quasi sense acompanyament instrumental. No hi ha dubte que Bob Dylan és un geni musical, i que les seves cançons són sempre unes de les més versionades arreu, però potser fer un recopilatori de 75 de les seves cançons en 4 discs és passar-se, espero que no ho facin amb la intenció que els oients l’escoltin tot d’una tirada, perquè ja us dic jo, que és impossible. Entre disc i disc, s’ha de fer una pausa.

Whitney Houston en el seu clip “I Wanna Dance With Somebody

extra 11


redacción

Maria Ramon

Bruc: La llegenda Gènere: Aventures, històric.

únicament un sol home (amb el repicar del seu tambor i l’eco de les muntanyes de Montserrat va espantar Duració: 95 minuts tot l’exèrcit francès), decideixen prendre venjança, capDirecció: Daniel Benmayor turant-lo i tallant-li el coll. Napoleó Bonaparte envia els seus millors homes per a perseguir a en Joan Caselles, Guió: Jordi Gasull i Patxi Amezcua. més conegut com al Timbaler del Bruc un noi de 20 Repartiment: Juan José Ballesta, Vincent Pérez, Astrid anys compromès amb la Gloria una noia del poble. Un Berges-Frisbey, Nicolás Giraud, Justin Blanckaert, Mousdia, mentre ambdós joves estan al bosc, els francesos sa Maaskri, Jerôme Le Banner, Santi Millán i Albert Viassalten la vila i particularment casa seva provocant una dal. batalla sagnant en el poble i matant als seus pares i posPremis: Premis Gaudí 2011 al millor maquillatge i perteriorment al seu germà confonent-lo amb ell. Davant ruqueria, al millor vestuari i a la millor direcció de prod’aquesta situació no li queda més remei que fugir del ducció. poble per tal de que no els hi facin més mal i decideix Puntuació: amagar-se entre les seves fidels muntanyes de Montserrat a on l’aniran a buscar després de prendre a la Glòria com a ostatge i on seran morts un a un cadascun dels militars mitjançant diversos enginys del murri Timbaler, però haurà d’enfrontar-se en un duel final contra el capità Alain Maraval... Una pel·lícula espectacular i sorprenent en tots els aspectes, manté l’emoció fins al final i provoca l’admiració dels espectadors degut a les nombroses no esperades escenes i resolucions, malgrat que està basada en la llegenda del Timbaler del Bruc, que mantenen viva l’espurna de l’emoció i del neguit. El maquillatge, vestuari i tot l’attrezzo en general et transporten i et permeten reviure l’ambient i el context històric de l’època Napoleònica tot situant-te alhora en el moment social que es vivia al poble. Tot i que hi falti l’expressió dels sentiments i en alguns moments s’enredi entre tòpics cinematogràfics (escenes), és una pel·lícula que enxampa i agafa a l’espectador pel seu aire espectacular i per la ruptura de tendències i modes, és a dir, l’espectador acostumat a veure llarg metratges d’altre mena és atret per la novetat del tema i el desconegut de la història.

Recomanat veure-la en versió original; Català – Francès. Bruc, ambientada a l’any 1808 a Catalunya. Aquest mateix any l’imperi napoleònic a patit la seva primera derrota, i en assabentar-se que havia estat a causa de extra 12


Entrevista

redacción

Silvia Vallespín

Dianna M. Marquès es diplomada en diseño gráfico y escritora autopublicada de la “Saga del Escarabajo”, “22:22” y actualmente está trabajando en su nuevo libro “Coma”. Cuéntanos quién eres, háblanos un poco sobre ti. Soy una barcelonesa de 31 años, apasionada de todo lo que tenga que ver con la creatividad, el buen humor y los animales en general. Eres escritora autopublicada, ¿qué te llevó a tomar la decisión de gestionar tú misma las publicaciones?

do poco a poco información sobre “Coma”, tu nueva novela. ¿Qué nos puedes decir sobre ella? Es una novela muy distinta a las tres que ya he publicado. Su tema principal es la madre naturaleza y creo que hasta me he permitido hacer un poco de denuncia social al ser humano y su comportamiento. Evidentemente, el misterio y el amor están muy presentes y tiene un final muy sorprendente. ¿Cómo es Dianna M. Marquès escribiendo? ¿Alguna manía, “ritual” o rutina que te guste seguir? El silencio. Necesito mucho silencio para escribir; soy incapaz de hacerlo si alguien me habla o si hay un televisor o música (que no sea instrumental) puesta. Me gusta escribir en la quietud de las noches y, a veces, me pongo bandas sonoras de películas muy tranquilas y melódicas, como por ejemplo la de Leyendas de pasión . Debe ser genial diseñar tú misma tus novelas, ¿crees que tienen un toque especial del que carecen el resto?

Es genial, sí. El hecho de poder controlar y plasmar hasEl panorama editorial en general y los foros de escritores ta el más mínimo detalle de lo que envuelve a tu historia donde comentaban lo difícil que era publicarse, y hablo hace que te sientas al 100% la mamá de esa novela. Supongo que sí, ya que no conozco a ninguna diseñadodel 2009; ahora realmente es imposible y no difícil. Creo que tiene sus ventajas ser autopublicada, aunque ra gráfica que también escriba y haga lo mismo que yo. también sus inconvenientes, pero lo volvería a hacer, sobre todo por la satisfacción de decir que yo sola sin Sabemos que das muchas presentaciones en distintos ayuda de nadie he conseguido vender más de 1000 li- lugares, conoces a tus lectores y tienes la oportunidad de hablar con ellos en persona. ¿Qué ha sido lo más bros de mi saga. anecdótico que te ha pasado en las presentaciones? ¿Te has basado en algún autor en especial para escribir Sí, es una de mis partes preferidas, paso muchos nervitus novelas? os, pero me encanta estar en contacto con vosotros y Es imposible no tener influencias de todo lo que te ro- dedicaros los libros.La verdad es que no sé quién se dea, pero no, no me he basado en nadie en especial. emociona más si vosotros o yo. Creo que cada escritor debe escribir desde el fondo de Una anécdota: fue hace algo más de dos años, en la presu alma y así mostrar su propia esencia; las copias no sentación de una novela de mi amiga Moruena Estringana. No la conocía aún en persona y asistí a su preson buenas y cada uno ha de tener su identidad. sentación en Barcelona. Hay que decir que yo hacía un Como hemos visto en algunos blogs, estás desvelan- año que ya me movía por la red, pero no pensaba que extra 13


Dianna M. Marquès en una firma de libros

la gente me reconociera, por lo que asistí allí como una lectora más. Al terminar la presentación, la gente empezó a hacerse fotos con Moruena. De pronto, dos chicas se me acercaron con una cámara en la mano mientras una tercera se alejaba buscando una posición ideal para una foto. Una de las chicas me dijo “¿nos podemos hacer una foto?”. A lo que yo le cogí la cámara de fotos de la mano y le dije toda sonriente: “poneos que os la hago” y la chica me miró casi con un puchero y me dijo: “no, contigo”. La cara de tonta y alucinada que se me quedó debió de ser única. No me esperaba que me hubieran reconocido y menos que quisieran una foto conmigo, como si yo fuera famosa o algo así. ¡Fue un momento genial! Sobre la ley SOPA, ¿qué opinas? Indignación es poco lo que me produce esta iniciativa. Me parece muy mal que usen la excusa de la piratería para controlar todos y cada uno de los mensajes fotos y videos que mandamos desde nuestros ordenadores y

que hacemos o dejamos de hacer en la red. Es como una dictadura mundial. En cuanto a la piratería, creo que hay barreras de las que todos hemos de ser conscientes; no debemos bajar música, libros y películas indiscriminadamente, pero tampoco pueden quejarse las estrellas desde sus mansiones de que ya no pueden pagar su jet privado o sus limousines. Algunos estamos en el paro y eso da mucha rabia. Si abarataran los precios, no se piratearía tanto.Quizás ellos en vez de 3 mansiones tendrían una, pero todo sería mejor. ¿Qué les dirías a todas aquellas personas que están intentando publicar una novela? Que no se desanimen y que vigilen muchísimo con lo que les ofrecen. Lamentablemente, hay muchas empresas de coedición que hacen pagar a los autores precios prohibitivos por algo que si lo hicieran ellos como yo les costaría la mitad hasta contratando un diseñador.

Extra #4 Gener - Febrer de 2012  

Extra #4 Gener - Febrer de 2012

Extra #4 Gener - Febrer de 2012  

Extra #4 Gener - Febrer de 2012

Advertisement