Issuu on Google+


2


Justificació Aquest és un portafoli que té com a objectiu exposar alguns dels projectes més rellevants elaborats durant el procés educatiu al grau de Mestre d’Educació Infantil a la Universitat de Vic de la present. Alhora pretén demostrar el criteri adquirit com a mestre amb un seguit d’articles relacionant alguns dels temes que són més rellevants a l’actualitat. S’entén que el concepte de portafoli en sí no és estàtic, i per tant es va omplint segons les experiències i els aprenentatges que la persona adquireix. Per tant l’objectiu és anar-lo construint amb el temps.

3


Índex 1.

2.

Experiències a les aules ......................................................................................................... 5 

Experiència a llar d’infants ................................................................................................ 6

Experiència a parvulari .................................................................................................... 11 Articles d’opinió personal ................................................................................................... 16

Com és que infants de menys de tres anys saben fer servir una tauleta però no llegir o escriure? .................................................................................................................................. 17 Aprendre anglès, el nou repte de les escoles catalanes actuals ............................................. 19 La bona lectura ha de seguir sent una gran aventura pels nens i nenes del segle XXI ........... 21 3.

Referències .......................................................................................................................... 24

4


1. Experiències a les aules

Les experiències ens enriqueixen com a persones, i en concret com a mestres. “Quan vivim un fet o una experiència ens creem records i aprenentatges. És llavors quan ens formem com a mestres, quan convivim amb els infants i aprenem d’ells”.

5


 Experiència a llar d’infants Experimentació lliure: el laberint sensorial 

Selecció de les estratègies metodològiques.

En tota acció educativa ens basem en uns principis pedagògics, en uns objectius que es deriven d’aquests principis i en una metodologia per aconseguir-los.

Aquesta proposta entronca amb tot el moviment de renovació pedagògica nascut a l’Escola Nova i que aposta per un ensenyament actiu i experimental, i alguns models d’educació infantil com: les aportacions de Malaguzzi i l’experiència educativa de Reggio Emilia, Montessori...

Tenint en compte les línies plantejades al document curricular del primer cicle d’educació infantil aplicades a la LOE (2006), i en els objectius que se’n deriven, la meva pràctica educativa està basada en els següents articles:

Article 1 

L’acció educativa ha de procurar la integració de les diverses experiències dels infants, promoure el seu desenvolupament integral i l’adaptació al seu ritme evolutiu.

Article 5 

Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

6


Imatges de la proposta

Una manera d’aconseguir interès per explorar l’entorn en els infants, que es coneguin millor i que es comuniquin entre ells.

7


o Planificació.

1. PROPOSTA

Construir un petit recorregut a l’espai de l’aula amb un túnel sensorial i un laberint, per tal de què els infants es puguin moure lliurement col·locant-hi papers i teles de diferents textures (rugosos, de diari, de regal...), llums i diferents materials.

2. MATERIALS

o

Paper d’embalar, Pinotxo, paper rugós i felpa.

o

Una caixa reciclada de nevera i una estructura de fusta, teles i cartrons.

o

Tubs cilíndrics de metall, cadenes i cordes amb objectes de metall.

o

Cintes i caixes buides (amb arròs, macarrons i didals), anelles i altres objectes circulars.

o

Enganxines lluminoses.

o

Brotxa d’afaitar, collaret, castanyoles, petit mirall de plàstic.

o

Suro i trossos de tronc.

(els materials poden variar durant l’experiència tenint en compte com reaccionen els infants).

3. OBJECTIUS

-

Aprendre de manera activa a través de l’experimentació de nous materials.

-

Donar suport al desenvolupament motor de cada infant promocionant el moviment, a través de l’exploració de nous espais.

-

Iniciar

la

matemàtics

comprensió

d’alguns

conceptes

de manera indirecta com les

posicions i el joc de llums i ombres, tenint en compte la interacció amb la resta d’infants. -

Escoltar nou vocabulari de l’adult per anar prenent consciència d’allò que els envolta.

-

Ajudar a superar la separació dels adults més 8


propers a l’àmbit escolar, a través de la dinàmica relacionada amb el “papus-tat” (joc d’amagarse). 4. CONTINGUTS

-

Aprenentatge de manera autosuficient a través de la proposta de nous materials, tenint en compte que siguin adients a la seva edat i que l’estimulin.

-

Motivació als infants a que es moguin per l’espai i que dominin el seu propi cos.

-

Inici de la comprensió de conceptes com el dins – fora (geometria), a prop o lluny (mesura), fosc – clar a través del joc i la interacció amb els companys.

-

Utilització com a adults del vocabulari adequat en cada moment, perquè els nens i nenes parin atenció i comencin a relacionar el que tenen al seu voltant.

-

Superació de la separació dels adults a través de les tècniques d’amagar-se en el material proposat (“ara hi sóc, i ara no”).

5. TEMPORALITZACIÓ

La dinàmica no té una duració determinada. Es realitzarà tenint en compte com els nens reaccionen, allargant o escurçant el temps.

6. METODOLOGIA A UTILITZAR

Seria, seguint la línia del centre, un tipus de racó d’innovació on amagar-se, i dedicat a moviments amplis. A través del material del laberint, permetrem als infants de l’aula gaudir de l’espai lliurement, utilitzant o no el moviment, tenint en compte les seves possibilitats. Així es promourà l’exploració d’objectes i materials a nivell sensorial, així com descobrir nous espais. Dins del laberint també hi ha elements perquè els infants que no es poden moure encara, gaudeixin també de l’activitat. En el cas del túnel sensorial va més dirigit als infants que 9


ja poden moure’s, amb la mateixa metodologia que el laberint, se’ls deixa el material perquè explorin lliurement. Si la dinàmica funciona bé, es podria pensar d’introduir-hi el joc de llums, posant llanternes dins l’espai i de diferents formes i projeccions (també en el cas del laberint). 7. ESPAIS

La proposta està pensada perquè es dugui a terme dins l’aula. Tenint en compte que l’estructura de fusta del laberint té unes dimensions considerables (1.00x2.00 aproximadament) en relació a l’aula, es pot moure a un espai d’entrada que disposa l’escola segons convingui. Pel que fa al túnel sensorial, es trobarà situat a l’espai de l’aula que te vistes al pati, i a mesura que van passant els dies i es va veient com reaccionen els infants, es pot col·locar a la porta de sortida a l’exterior del pati perquè els nens passin d’un espai a l’altre amb el túnel.

8. INTERVENCIÓ DE L’ADULT

Es tracta d’una dinàmica en què l’adult ha de ser en tot moment conscient del què necessita cada nen, i quina actitud té per tal de millorar-ne el seu estat d’ànim o mantenir-lo. Per aquest motiu ha de ser en tot moment present i tenir clars els objectius i les finalitats que es proposen. Així, si l’infant viu aquest equilibri emocional i afectiu, també és més probable que en un futur tingui noves iniciatives pròpies. A més, si volem saber fins a quin punt el nen és capaç d’interactuar amb l’entorn

de manera adequada, cal

canviar també aquest entorn (l’aula) sovint, i així podem analitzar fins a quin punt és capaç de desenvolupar les seves aptituds favorablement (Falk, 2004).

10


Experiència a parvulari

Aprenentatge fent ús de les TIC: comunicar dues aules de dos països diferents.

Selecció de les estratègies metodològiques.

Aquesta proposta entronca amb la implicació de les noves tecnologies a l’aula actuals i sobretot amb els nous mètodes d’aprenentatge que poden sorgir-ne. Els canvis dins la societat i l’educació des de l’aparició de les noves tecnologies a nivell general han estat i són cada vegada més notables. Les noves aportacions dins de la web 2.0 (O’Reilly, 2005) són desencadenants de nous reptes i noves capacitats pels diferents agents educatius. Dins d’aquestes aportacions es destaca la comunicació com a mètode per expressar i compartir. Aquesta comunicació, que des de molt abans es creia una font viable per potenciar allò que pensem com a finalitat educativa (Gervilliers et al., 1977), cada cop és més rellevant amb la introducció de les TIC. Moltes escoles han començat aquesta revolució fent-ne ús amb projectes i propostes de moltes menes. El canvi és constant i inevitable. Però no només es tracta de comunicar sinó també de conèixer i saber de tots i per a tots, tenir una mirada més global del món i comunicar amb diferents contextos. Les noves tecnologies potencien aquesta comunicació intercultural, útil no solament a nivell curricular sinó sobretot per impartir valors, actituds. En resum, tal i com afirmava Gros (2011), es tracta de ser capaços de buscar noves formes d’aprenentatge ja que el mètodes de transmissió d’informació anteriors van quedant limitats.

A continuació es mostra una part de la Unitat de Programació plantejada. Es tracta d’una adaptació de la forma tradicional catalana a una escola estrangera , per tant, no conté segon nivell d’anàlisi i es basa en el seu plantejament dins del currículum

11


Imatges de la proposta

Una manera d’obrir-nos al món fent ús de les noves tecnologies a l’aula, compartir i experimentar plegats.

12


13


14


Més informació de la proposta... Les noves tecnologies ens obren el món a noves eines d’emmagatzemar els aprenentatges. Seguint aquest codi QR es pot veure la implicació de les aules durant la connexió exposada anteriorment, amb un Edublog.

15


2. Articles d’opinió personal

Per què expressar la nostra opinió personal del món com a mestres? “Un cop aprens alguna cosa nova, tant si ets adult com infant, et crees un punt de vista, llavors és el moment de donar-lo a conèixer amb els altres per compartir ideals semblants o diferents”.

16


Com és que infants de menys de tres anys saben fer servir una tauleta però no llegir o escriure? Les noves tecnologies són l’actualitat a les societats desenvolupades. Qui no té una tauleta, un telèfon mòbil que permet fer videotrucades o enviar elements multimèdia on sigui i quan sigui, o un ordinador portàtil? Per poc que es pugui les tecnologies formen part de la majoria de famílies catalanes actuals, els infants hi conviuen constantment. Per tant, quin paper ha de representar l’escola? El centre ha de tenir l’obligació no només d’oferir les eines TIC escolars “que toquen” sinó també d’oferir possibilitats per a que els infants puguin explotar al màxim les seves capacitats amb elles.

Durant la nova societat de la informació generada en gran part per la implantació de les tecnologies, s’han generat nous reptes a nivell social. Dins de les aules els infants tenen altres necessitats i han de demostrar altres capacitats, és per aquest motiu que els mestres han de tenir clar quin és el paper a representar: ja no són la única font d’informació. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (també anomenades TIC) són doncs una realitat a les escoles, cal treballar-les correctament. Aquesta manera de treballar-les ha d’anar enfocades cap a les noves capacitats dels infants. Entre aquestes metodologies es troba la de saber-se comunicar amb el món. Es poden crear uns vincles i dinàmiques entre aules d’on sigui i quan sigui. Cal doncs replantejar-se l’ús de les TIC a les aules? Cal enfocar-les cap a la millora d’aquestes noves capacitats? Fins a on es pot arribar a les escoles i què es necessita? Paraules clau: Eines TIC, nova societat de la informació, mètodes d’aprenentatge TIC, canvis a l’aula.

Aquestes idees generen nous projectes amb les TIC com a mètode de comunicació, coneguts arreu del món al voltant d’eines com l’Skype o 17


Storytelling. D’aquesta manera fins i tot a nivell català s’han iniciat des de fa temps propostes innovadores com el conegut EduCat 2.0. Aquesta comunicació genera en els infants ganes de conèixer sobre els altres i per tant es passa d’aconseguir allò purament curricular a anar més enllà treballant altres aspectes més actitudinals com els valors. Però realment ens podem preguntar: perquè moure tota la logística necessària per connectar una aula amb un punt concret del món, quan els infants que hi ha als centres actualment provenen de molts països i ho poden exposar per ells mateixos? S’entén que no solament es tracta d’allò que s’explica sinó que es converteix en un motiu per voler saber i exposar allò que un mateix sap. Es tracta de generar curiositat i un motiu per fer “la feina ben feta”. Són doncs aquestes propostes i moltes d’altres que gràcies a les

noves

tecnologies

permeten

incrementar noves actituds i criteris. Cal treballar de la mà de la societat des de l’educació, se’n conscients de què hi passa i col·laborant-hi per una millor educació pels nens i nenes. No es tracta de fer solament ús d’aquestes eines sinó complementar l’aprenentatge amb elles i fer que sigui complet i enriquidor. “Gaudim de les noves tecnologies al màxim, des de totes les possibilitats que el temps del que disposem a nivell professional ens permeti, però sobretot aprofitem i fem gaudir als infants de les noves oportunitats que tenen, de saber més a fons i conèixer més intensament el món que ens envolta i també explicar el seu propi món“.

18


Aprendre anglès, el nou repte de les escoles catalanes actuals Quin és el motiu pel qual els infants necessiten anar a una acadèmia d’anglès amb 3 anys? Perquè les famílies estan tan preocupades amb l’arribada dels nous idiomes amb més força a les aules si estan presents des de molt temps enrere? Sembla que la nova societat actual del segle XXI ha

Per tal de generar un nivell adequat en els infants, durant els últim anys s’ha posat molt èmfasi en aprendre la llengua anglesa.

portat al darrera molts canvis a nivell d’educació. Un d’aquests canvis cada cop més rellevant i amb més preocupació general de tothom és l’anglès. Si es fa un salt en el temps des de fa anys s’han impartit les llengües estrangeres com a assignatura

Començar aprendre una llengua no és fàcil, per tant, cal que des del punt de vista dels mestres i les mestres en siguem conscients i apostem per un aprenentatge amb significat.

a les aules, perquè doncs no en sabem tant com Com és que la majoria dels infants no són capaços de recordar les paraules que a les escoles els fan repetir en anglès? Quin és el motiu pel qual avui en dia el nivell d’anglès a les escoles i instituts està tant per sota de la mitjana europea?

d’altres països?

Cal replantejar-se l’educació de la llengua anglesa des de la base, un nou mètode d’enfocar-la, amb altres propostes i fent ús de la comunicació mestre–alumne i alumnes entre alumnes per generar diàleg.

La resposta pot anar encaminada al fet que el tractament d’aquest idioma anglès és un joc de repetició de paraules a molts centres. Potser la

Paraules clau: llengua estrangera, l’anglès com a imposició, noves metodologies d’aprenentatge de les llengües.

solució seria des de les primeres etapes crear una nova metodologia d’aprenentatge en el que només es parla en anglès. Una de les propostes que s’han generat alguns centres és el canvi d’idioma de la mestra durant les hores lectives d’anglès amb algun objecte simbòlic. Si la mostra porta posat aquest objecte

19


ja només parla anglès i per tant tothom ha de fer l’esforç de seguir-la. Per tant quin nivell ha de tenir la mestra? Aquesta és una altra polèmica generada a l’actualitat, quin nivell exigir als mestres sobre aquests idiomes i per a quin motiu. La qualitat de l’educació també es mesura en l’equip de mestres de les escoles, per tant, cal que els mestres tinguin un bon nivell per poder impartir bé l’idioma, però com cal fer-ho? Aquest és el gran dubte. Així cal que cadascú a la seva manera i partint de la seva base de coneixements comenci a fer l’esforç de plantejar-se que, dins del món globalitzat actual, el coneixement de nous idiomes (i sobretot l’anglès) és una realitat. Ja no solament per ajudar als infants a fer-ne un bon aprenentatge sinó pels mateixos mestres i el seu futur professional.

“Aprenem nous idiomes, omplim-nos de coneixements per poder connectar i aprendre de tots. Que no sigui una imposició, fem-ho divertit com a mestres i gaudim també nosaltres. Que aprendre anglès els sigui una gran oportunitat per entendre més del que els envolta“.

20


La bona lectura ha de seguir sent una gran aventura pels nens i nenes del segle XXI La caputxeta vermella, la ventafocs, els tres porquets, la Blancaneus... són alguns dels títols que més vénen al cap quan parlem de literatura pels més petits.

Quina és la selecció que els mestres de les escoles actuals fem dels llibres de l’aula? En som conscients de la importància que tenen per a ells?

Com a mestres però hem de ser conscients que un dels punts forts que més eficaços són dins de l’aula, com a eix vertebrador dels coneixements que intentem inculcar als nens i nenes, són els llibres. Inevitablement doncs, cal fer-ne una bona tria. Què vol dir això?

Els llibres sempre han format part de la vida dels nens a les escoles, sovint oblidem quin és el seu valor a l’hora de fer-ne una bona selecció. No val qualsevol cosa per als nens i nenes d’aquesta societat en la que en qualsevol lloc i moment poden aconseguir un llibre. Aquesta lectura més sol·licitada, sobretot pels pares en les primeres etapes, ve generada molt sovint per la publicitat. Ens guiem, tant famílies com escoles, per allò que ens vénen tant a nivell d’editorial com pels mitjans de comunicació. Cal seguir un criteri a l’hora de seleccionar les obres literàries que col·locarem a l’aula, i ja no solament això sinó també comptar amb un bon espai. Paraules clau: biblioteca a l’aula, llibre se qualitat per als infants, la lectura com a eix vertebrador de l’aprenentatge.

Fer una tria no deixant de banda els clàssics (com els títols esmentats anteriorment) sinó buscar alternatives per a què els nens escoltin sobre temes molt diversos. Qui sap quina situació actual viu el nen o nena al que li llegim un feliços

21


per sempre més, per tant cal ser-ne conscients i oferir finals més “reals”, contes que parlin de les pors, dels sentiments, d’altres que expliquin alegria i final feliç. Per altra banda cal comptar amb més d’un gènere literari ja que els infants són capaços d’escoltar bona poesia, narració... hem de buscar autors rellevants i fer servir aquesta eina de la lectura escoltada per a que facin servir la imaginació i les ganes de crear. Quantes vegades ha passat que un infant s’acosta a la mestra i li pregunta com fer un dibuix per què no “sap com fer-ho”. Els infants són sovint massa esclaus de les nostres decisions o imposicions. Amb la bona lectura se’ls obre un món a la imaginació i també, se’ls remarca l’ortografia i el domini de la llengua pròpia. Queda clar que un bon llibre és una clau important per a un bon aprenentatge. Però un bon llibre pot estar a qualsevol lloc a l’aula? No, un bon llibre no solament se l’ha de valorar com a bona lectura sinó que ha de tenir un espai cuidat i ben trobat a l’aula. No és correcte el “tot si val” amb els llibres. Els infants han de comprendre’n aquesta importància tractant-los amb cura. Així algunes propostes interessants com l’hospital de llibres és una manera de que se’ls valori amb respecte. Els llibres que es trenquen o es fan malbé queden a l’hospital de llibres, on se’ls cura i se’ls torna a deixar on eren tenint en compte que ja no són nous i se’ls ha de respectar. I només s’ha de llegir en català i en castellà? No, la lectura pot esdevenir en qualsevol moment i en qualsevol idioma. Per posar en pràctica l’anglès, per exemple, un bon llibre pot ser molt bona proposta. Cal cuidar la lectura, triar amb compte què es llegeix a les aules i donar gran varietat de qualitat als infants i famílies per sobre del que ens diu la publicitat .

22


“Quina il·lusió i alegria quan un infant és capaç de gaudir d’un bon llibre, quan coneix a Joan Maragall o a Gianni Rodari. Que imagini i es faci les seves pròpies aventures. Quina il·lusió quan un nen diu que li ha agradat aquest llibre, perquè vol dir que també com a mestre ho he sabut explicar bé “.

23


3. Referències

Badia, A. i García, C. (2006). Incorporación de las TIC en la enseñanza y el aprendizaje basado en la elaboración colaborativa de proyectos. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento. Recuperat 07 abril 2014 des de http://journals.uoc.edu/ojs/index.php/rusc/article/viewFile/v3n2-badia-garcia/v3n2-badiagarcia Gervilliers, D., Berteloot, C. i Lèmery, J. (1977). Les correspondències escolars. Barcelona: Editorial BEM-20. Gros, B. (2011). Evolució i reptes de l’educació virtual. Construint l’e-learning del segle XXI. Barcelona: Editorial UOC. Minnesota Academic Standards. Minnesota Department of Education: 2014.

24


25


Portafoli Sílvia Sanz