Issuu on Google+

12

B e a m


m a e B


B e a m

ÍNDE X

Història 4

Lluís Muncunill com a arquitecte 7

Exteriors de l’Escola Industrial 9

Interiors de l’Escola Industrial 10

La societat Modernista 11

Exposicions de Lluís Muncunill 12

Índex| Beam 137 |3


HI S TÒRIA

L'Escola Industrial és un edifici d'estil modernista català obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Domènech. És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior. El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d’Alfons Salonsa, fundador de l’escola. La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals. Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers. L'Escola ha estat estretament lligada a la ciutat de Terrassa i a les seves fàbriques, vapors, telers i xemeneies, així com als seus fabricants, empresaris i obrers.

Fig. 1 Façana de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.

4 | Beam 12 | Història

m a e B

L'Escola d'Enginyeria de Terrassa té els seus orígens en la Escuela Superior de Industrias de Terrassa, creada pel R.D. de 17 d'agost de 1901. L'Escola inicià els seus ensenyaments el 4 de febrer de 1902 a l'edifici provisional situat al número 4 del carrer Topete de Terrassa, essent el primer centre tèxtil que s'establia a Espanya. El naixement de l'Escola fou motivat per la necessitat de formar els propis tècnics que necessitava la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que es remunta al segle XII. El 9 de maig de 1902 es posa la primera pedra de l'edifici de l'actual seu de l'Escola al Carrer Colom número 1, que posteriorment fou inaugurat el 3 de juliol de 1904.


B e a m

Fig. 2 Entrada de l’EET l’any 1902

L’any 1954 es construeix un nou edifici que separaria l’Escola de Perits de l’Escola Superior; el 8 d’octubre de 1962 s’iniciaren les classes a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials, al carrer Colom número 11. L’any 1970, l’Escola Industrial acull els ensenyaments de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicacions, impartint-se en els seus locals els dos primers cursos de la carrera. Aquest centre es traslladà posteriorment a l’acabat d’inaugurar Institut Politècnic de Terrassa abans de traslladar-se definitivament a la ciutat de Barcelona. El curs 1993-94 es posaren en marxa a l'Escola els plans d'estudis de les titulacions: Enginyeria Tècnica Industrial especialitat Tèxtil, Química Industrial, Mecànica, Electricitat i Electrònica Industrial. Durant el curs 2001-02, l’escola inicia els estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació especialitat So i Imatge. En el curs 2006-07 l'Escola posa en marxa estudis de Màster Oficial, mitjançant una oferta que configuren el Màster en Enginyeria Tèxtil, Paperera i Gràfica, i el Màster en Sostenibilitat. Des del curs 2009-10 s’imparteixen estudis de Grau en Enginyeria Elèctrica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria Química, Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil, i Enginyeria de Sistemes Audiovisuals. A partir del curs 2010-11 s’inicien també els estudis d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte.

Història | Beam 137 |5


En data 8 de febrer de 2010 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’ordre que autoritzava el canvi de nom de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) pel d’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET). El binomi de convivència Escola-Ciutat ha estat constant al llarg de la història i s’ha accentuat especialment en la última dècada. Els ciutadans de Terrassa han fet seva “L’Escola Industrial”, i d’aquest sentiment també en participen les seves institucions locals, empresarials i cíviques amb les quals mantenim una estreta i continuada relació.

Fig. 5 Lluís Muncunill i Parellada

6 | Beam 12 | Història

m a e B

Fig. 3 Sala de l’Escola Industrial l’any 1902


B e a m

LLUÍS MUNCUNILL COM A ARQUITEC TE Lluís Muncunill i Parellada va néixer el 25 de febrer de 1868, es una antiga casa del terme de Sant Vicenç de Fals, a prop de Manresa. Va estudiar a l’escola de Sant Ignasi de la mateixa ciutat i, acabats els estudis d’arquitectura en l’any 1891, es va traslladar a Terrassa. Tres anys més tard va contraure matrimoni amb Àngels Palet pubilla y va residir en la ciutat fins la seva mort. En els primers anys de professió va treballar segons els estils històrics y a partir de 1903 va desenvolupar un llenguatge arquitectònic cada cop més creatiu. L'arquitecte Muncunill és un referent de l’arquitectura industrial de Terrassa que adapta l’estil modernista a l’arquitectura industrial. Entre 1892 y 1903 va ser arquitecte municipal, i va ser el més prolífic que ha tingut Terrassa. Va crear edificis d’usos molt diversos y va definir diferents tipologies d’edificis industrials.

Fig. 5 Lluís Muncunill i Parellada

La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista, recorrent a l’utilització de cobertes amb voltes de maó pla, subjectades amb tirants de ferro suportades per pilars de ferro colat. Defineix diferents tipologies de edificis industrials i desenvolupa solucions constructives més interessants en les fabriques allunyades del nucli urbá. La funcionalitat dels edificis industrials y els seus coneixements tècnics li van permetre crear construccions industrials de grans dimensions. Tot i això, els magatzems són cada cop més luxosos per impressionar als clients en les transaccions comercials, exhibien en les façanes les formes més arriscades dels modernisme. El factor en comú és la utilització de cobertes amb voltes de maó pla. Fig. 6 Masia Freixa a Terrassa

Lluís Muncunill com a arquitecte | Beam 12 | 7


Les vivendes presenten les dimensions d’un “casal”, la repetició del qual dota a la ciutat d’una gran harmonia urbana. La distribució interior de les vivendes era molt simple: un “cuarto de reixa”, el passadís amb les habitacions i al fons el menjador i els serveis. Aquest esquema es reprodueix a diferents escales des de les cases burgeses a les promocions de vivendes obreres. la dignificació de les vivendes dels treballadors, anomenades “cases barates”, és una constant de l’època. Muncunill va transformar la ciutat de Terrassa. Va treballar també a Rubí, Manresa, Ripoll, Matadepera, Montserrat i Ullastrell. Les poblacions d’origen rural com Terrassa, tenien una parcel•lació que definia solars d’uns cinc metres d’ample, el “casal”, la mesura comú de les bigues de fusta. L’amplada de les façanes dels edificis de vivendes, fàbriques i magatzems situats en un entorn urbà responia a la pauta de múltiples de cinc metres. Les construccions tenien mesures d’un, dos o tres “casals” segons les possibilitats econòmiques dels seus propietaris. Lluís Muncunill configura la imatge urbana de la Terrassa modernista, és l’arquitecte més prolífic que ha tingut Terrassa. Va treballar durant quaranta anys, va fer tot tipus d’edificacions en una època en què la ciutat va créixer desmesuradament. Per altra banda, entre 1892 i 1903, els anys en què va ser arquitecte municipal, va fer diversos plànols urbanístics al voltant de la llera de la Riera del Palau, futura Rambla d’Ègara.

8 | Beam 12 | Lluís Muncunill com a arquitecte

m a e B

Fig. 7 Vapor Aymerich


B e a m

E X TERIOR S DE L’ESCOL A INDUS TRIAL Com podem veure, a la façana pricipal de l’escola s’hi poden identificar elements arquitectònics modernistes. Està construit generalment amb maóns vermells, els detalls de les voltes d’arc també són de maóns pero seguint la inclinació l’arc. A la façana hi ha l’any i l’escut de l’Escola Industrial. Hi ha una detallada ornamenta-

Fig. 8 Façana de l’edifici de l’escola industrial de Terrassa.

ció a la part superior de la façana, són detalls delicats i fets amb cura ja que hi ha voltes de maó de pla (consisteix en la superposició de maóns o rajoles creant un efecte d’emmarcat molt delicat. Una altra característica modernista la trobem en l’ús de ceràmica de color en els exteriors. En aquest cas de color taronja i blava. Aquesta és una de les novetats arquitectòniques del modernisme.

Fig. 9 Lateral dret de la façana.

Tambè tenim altres motius modernistes fins i tot a la porta exterior, aquesta està feta amb ferro forjat i té motius inspirats en la natura. El ferro forjat és molt corbat i fa efecte de ornamentació delicada.

Fig. 10 Detall de la porta exterior de ferro forjat.

Exteriors de l’Escola Industrial | Beam 12 | 9


INTERIOR S DE L’ESCOL A INDUS TRIAL

Fig. 11 Entrada de l’Escola Industrial

Un altre detall molt bonic és l’escala, aquesta es separa en dos per pujar la segona meitat del pis, és de somni. La barana és de ferro forjat, que com abans hem dit és ua de les característiques del modernisme. També la làmpada de l’entrada és de ferro forjat, és de tamany considerable i té una detallada ornamentació amb linies corbes. Fig. 12 Làmpada de l’entrada principal

En la figura 13, podem veure la entrada a la Sala d’Actes, aquesta està en el pis intermitg de l’entrada a les aules. El que més ens crida l’atenció són les làmpades. Aquestes estàn fetes de ferro forjat i són molt més recargolades i ornamentals que l’anterior descrita.

Fig. 13 Entrada de la Sala d’Actes

10 | Beam 12 | Interiors de l’Escola Industrial

m a e B

L’entrada de l’Escola Industrial és una de les parts més impactants de l’edifici, rep una gran quantitat de llum gràcies a la seva ubicació i a les grans portes de fusta. Conseqüentment amb el modernisme, els pilars que subjecten l’escola són de ferro i tenen la característica que cada un d’ells està format per cuatre L. Aquestes estan ajuntades i enclavades també per botons de ferro.


B e a m

Fig. 14 Sala d’Actes de l’Escola Industrial

Com be sabem, l’arquitectura modernista de l’Escola Industrial té trets molt característics que hem anat explicant al llarg dels apartats; com ara les linies corbes, l’incorporació en els exteriors de ceràmica de colors, el ferro forjat i una ornamentació molt detallada i delicada amb motius de la natura.

L A SOC IE TAT MODERNI S TA El Modernisme va ser una corrent que va sorgir a tota Europa, però a Catalunya va adquirir una personalitat propia i molt diferenciada. El gran desenvolupament del modernisme aqui a Catalunya va ser fomentat per la burgesia catalana, que se sentía culta i sensible a l’art. Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les ansies de modernització, de expressar la seva identitat catalana, i de posar en manifest de manera discreta la seva riquesa i distinció.

La societat Modernista | Beam 12 | 11


E XPOSIC ION S DE LLUÍS MUNCUNILL Al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) hi podem trobar una exposició permanent de l'arquitecte Lluís Muncunill.

Fig. 15 Exposició mNATEC

Fig. 16 Exposició mNATEC

El mNACTEC se situa a la Rambla d'Egara, 270, Terrassa, Barcelona. S'hi pot arribar en transport públic mitjançant autobús, Renfe o els FGC. Per a més informació, visitar la pàgina web: http://www.mnactec.cat/expo/lluis_muncunill_arquitectura_per_a_la_industria.html O bé trucar al número 937368966. També per via correu electrònic a l'adreça info.mnactec@gencat.cat

12 | Beam 12 | Exposicions de Lluís Muncunill

m a e B

Aquesta exposició s’articula en cinc espais: La Terrassa industrial; Una nova arquitectura industrial; Els habitatges; L’arquitecte i la ciutat; i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Els continguts s’ofereixen mitjançant informació gràfica i elements multimèdia que permeten interactuar amb dues pantalles tàctils; una mostra el catàleg amb més de cent edificis de Lluís Muncunill i l’altra convida a conèixer 25 edificis significatius, alhora que fa un recorregut virtual per la ciutat. El visitant contemplarà les maquetes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (antic Vapor Aymerich, Amat i Jover), del sistema constructiu de la volta catalana, i recrearà la seva imaginació observant les línies corbes de la Masia Freixa.


B e a m Alumnes: Mercティ Ortega i Silvia Ruiz Assignatures: Expressiテウ Arsツ…a i Disseny i comunicaciテウ Curs:2012/2013 Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte


www.beam.es

m a e B

Carretera Matadepera, 26 08227 - Terrassa Barcelona - Espanya t. +3493789563 f. +3493789566 info@beam.es


Pràctica 1_Revista