Page 1

Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

INVERTEBRATS


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

PORIFERS -Lloc on viuen? Aigua salada (marins) -Parts: Òscul: Es el forat on surt l’aigua dels porífers. Orificis inhalats: Son els forats on entra l’aigua dels porífers. Cambra interna: Aquestes cèl·lules produeixen, gràcies al moviment del seus flagels, una circulació d’aigua que entra a través del orificis inhalats, travessa les cambres internes i és expulsada pels Òsculs. Coanòcits: Absorbeixen l’aliment present a l’aigua que circula però l’interior de l’esponja. -Forma: Mesuren pocs mil·límetres i tenen la forma irregular. -Exemples: Pheronema, grayi, cranc ermità....


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica:

Spongia

esponga


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

CNIDARIS: -Lloc on viuen? Als mars (marins). -Parts: Cavitat gastrovascular: És un buit de estructura senzilla i forma de sac on és digereix el aliment. Tentacles: Permeten capturar altres animals. Cèl·lula urticant: És la vida marina d’on provenen els Cnidaris. -Forma: Poden mesurar desde uns quants mil·limetres fins a alguns metres. -Exemples: Coralls, pòlips i medusa….


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica:

Medusa

volceramini

actinia


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

ELS ANÈL·LIDS -Lloc on viuen? Tenen vida aquàtica i terrestre. -Forma: Grandària petita i de cos allargat i cilíndric. -Parts: Anells: Hi ha varis anells al cos. Els primers és troben en la boca i els últims , l’anus. Ulls: Alguns tenen els ulls més desenvolupats i complexos del món. Boca: La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'obertura corporal per la qual s'ingereixen aliments. Està ubicada al cap i constitueix en la seva major part l'aparell estomatognàtic, així com la primera part del sistema digestiu. La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral, o cavitat bucal. Quetes: és fan servir per a desplaçar-se . -Grups: Poliquets: Constitueixen una classe de cucs del fílum dels anèl·lids. És el grup més nombrós d'aquest fílum, amb unes 10.000 espècies descrites. Hom suposa que el més primitiu, és a dir, el que més s'assemblaria en els seus trets al tipus original del fílum. Són animals aquàtics, quasi exclusivament marins Oligoquets: Constitueixen una de les classes que conformen el fílum dels anèl·lids i inclou més de 3,000 espècies, de les quals es troben en una gran diversitat d'hàbitats: terrestres, marins, aigües dolces, i de vida parasitària (una minoria). A diferència dels poliquets, els oligoquets no presenten paràpodes i les quetes són petites i escasses; en els oligoquets marins, aquestes quetes són més llargues i abundants que en els terrestres. L'oligoquet més representatiu és el cuc de terra. Hirudinis: Exemples: cuc, centpeus, sangoneres, cucs de mar, cucs de terres....


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemàtica:

arenícola speleonectes


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

MOL·LUSCS Lloc on viuen: Vida aquàtica i terrestre. Forma: Mesuren pocs mil·límetres i altres arriben a mesurar fins a 10 metres. Parts: Cavitat paleal: És un replec de massa visceral en la qual es troben el òrgans respiratoris. Ràdula: És una espècie de llengua molt dentada molt resistent que amb el seu moviment provoca la trituració dels aliments i facilita la ingestió. Ulls: Alguns tenen els ulls més desenvolupats i complexos del món. Tentacles tàctils: : Li permeten desplaçar-se. Peu: Es una estructura biològica utilitzada per a la locomoció que es troba en molts animals. Les seves característiques canvien d'un animal a un altre. Molts vertebrats que tenen cames també posseeixen peus situats en el seu extrem inferior. Per a aquests animals, el peu és una complexa estructura d'ossos, músculs i altres teixits connectius. La reflexologia tracta de guarir malalties tocant punts claus del peu. Exemples: Petxina, caragol, vaqueta suïssa...


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica:

conchas i cargols marins.


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Artròpodes Lloc on viuen: Són terrestres com aquàtics. Forma: Mesuren pocs mil·límetres i també poden arribar a mesurar fins a 1 metre. Parts: Ulls: Alguns tenen els ulls més desenvolupats i complexos del món. Boca: També coneguda com cavitat bocal o cavitat oral. Abdomen, Ales, Tòrax, Cap, Antenes. Potes: Al cap es troben els ulls i la boca i, prop d’aquesta última, una sèrie d’apèndixs: les mandíbules i les maxil·les, que els serveixen per a esmicolar els aliments, i les antenes o els palps, que són tipus d’apèndixs sensitius. Al tòrax i a l’abdomen s’insereixen els apèndixs especialitzats en els distints tipus de locomoció, com les potes, que es poden fer servir per a caminar, córrer, saltar, excavar, nedar...Algunes espècies també tenen ales al tòrax. Exemples: Libèl·lula, Abella....


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica:

tarĂ ntula

abella


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Equinoderms Lloc on viuen? Marins Forma: Són variables i poden ser ovoide, estrellada o més allargada. Parts: Canal circular, Esquelet intern, Conducte radial, Peu ambulacral: Aquest sistema consta d’un canal circular del qual parteixen diversos conductes radials. D’aquests conductes surten nombrosos apèndixs, denominats peus ambulacrals, que arriben a l’exterior a través dels orificis que presenta l’esquelet intern. Els peus ambulacrals acaben en una ventosa. Mitjançant canvis en la pressió del líquid intern del sistema ambulacral, aquests peus es poden adherir al substrat i l’animal els fa servir per a desplaçar-se, capturar preses.... Grups: Ophiuroidea: Són una classe d'equinoderms amb similituds amb els individus de la classe asteroïdeus o estrelles de mar. S'alimenten principalment de joves mol·luscs i d'anèl·lids, i de restes orgàniques que troben en els fons marins. Els seus cinc braços són fins, el disc central és més petit i ben individualitzat i no posseeixen anus; el material de rebuig s'elimina per la boca. Els ofiuroïdeus són marins, i tots es desplacen pels fons marins, des del litoral fins a grans profunditats; se n'ha trobat fins a 4.000 metres de fondària. Tenen una distribució global i es poden trobar en tots els mars. Reben el nom comú d' estrelles de mar Crinoidea: Com tots els equinoderms, posseeixen un esquelet calcari amb els elements organitzats seguint una simetria pentaradial, basada en el número cinc. Van ser molt abundants al Paleozoic i al Mesozoic quan arribaven a constituir grans praderies submarines. Echinoidea: Són una classe d'animals equinoderms, coneguts de forma genèrica com a eriçons de mar, garotes, garoines o bogamarins. El seu cos és de forma generalment globular, semblants a un globus irregular, i recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. La grandària de la «closca», anomenada testa pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espècies. Holothuroidea: També anomenats cogombres de mar (o pardals de moro a Mallorca), són una classe d'animals equinoderms, amb un cos allargat i carnós, sense simetria pentagonal com en els altres equinoderms. Tenen un esquelet intern però ha quedat reduït a ossículs repartits per la paret muscular. Exemples: Estelles de mar, Eriçons de mar, Garota violeta...


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemàtica:

estrella

eriço


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

VERTEBRATS


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

AUS -Lloc on viuen: Emigren de un lloc a l’altre. -Les parts: Cap: al cap trobem els ulls, amb parpelles, les obertures auditives, les obertures nasals i la boca. Aquesta, a les aus no presenta dents i la seva estructura s’ha modificat per a formar el bec. Tronc: presenta un tòrax molt desenvolupat, ja que l’estern ha de sub jectar els potents músculs que l’au necessita per al vol. En les aus voladores, l’estern presenta una extensió òssia anomenada barca. Del tronc surten quatre extremitats, les dues anteriors són les ales i les dues posteriors, potes, que estan recobertes per escates. A la part posterior del tronc es troba la cloaca. A partir de la cloaca comença la cua de l’au, que acostuma a ser curta amb plomes grans. -Llargària: Mínim pot arribar fins uns quants centímetres i màxim fins a 2 metres. -Exemples: Àguila, trencalòs, oliva.


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica:

Cigonya


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Mamífers -Lloc on viuen: Tenen vida terrestre, -Les parts: El cap: conte un cervell molt gran en comparació amb el de la resta de vertebrats. Al cap també es troben els ulls, protegits amb parpelles, orelles, nas i boca. -Grups: Marsupials: Són una infraclasse de la classe dels mamífers. Fou proposat per Thomas Henry Huxley el 1880, és un sinònim proper del tàxon dels marsupials (Illiger, 1811) tot i ser una mica més ampli, comprenent a grups d'animals extints. Els primers representants coneguts són del Cretaci Inferior a l'Amèrica del Nord. Placentaris: Són una classe de mamífers formada pels placentaris i per tots aquells mamífers extints que són més propers als placentaris que a qualsevol altre grup. Es caracteritzen perquè són vivípars placentaris Monotremes: Són un grup de mamífers. Destaquen perquè ponen ous en lloc de donar a llum cries vives com ho fan els marsupials i els mamífers placentaris. -Llargària: Presenten una gran diversitat de grandàries. -Exemples: Dofins, ratapinyada, cangur, coala, ornitorinc, goril•la.


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica

panda conill


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

RÈPTILS -Lloc on viuen: Tenen vida terrestre, -Les parts: Orificis nasals: Cadascuna de les dues cavitats anfractuoses situades sota el crani i per damunt de la cavitat bocal de la qual són separades per la volta palatina. Boca: També coneguda com cavitat bocal o cavitat oral. Ulls: Alguns tenen els ulls més desenvolupats i complexos del món. Timpà: És una membrana elàstica semitransparent i un xic cònica. -Grups: Saures: Són un subordre de rèptils de l'ordre dels escatosos que agrupa les sargantanes, els dragons, els camaleons, les iguanes i els varànids, entre d'altres. -Llargària: Variable, i oscil·la entre pocs cm que mesuren moltes sargantanes. -Exemples: Tortugues, camaleons, sargantanes, llangardaixos, serps, cocodrils, caimans.


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica:

tortuga

serp


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Peixos -Lloc on viuen: Tenen vida aquàtica -Les Parts: Aleta dorsal: És una aleta localitzada en l’esquena d’alguns peixos. Aleta caudal: És la aleta situada a la cua d’un peix. Aleta anal: Distingeixen per les dues espines de l’aleta anal. Aleta pectoral: Situada a prop del coll. Opercles: És una estructura dura que cobreix les branques dels peixos osteïctis. -Grups: Condrictis: Són una classe de peixos cartilaginosos, denominació adoptada ja que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà. Aquesta classe inclou a la subclasse elasmobranquis. Osteïctis: Són una classe de vertebrats, que inclou a tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat. -Llargària: De pocs centímetres fins a 20 metres. -Exemples: Sardina, tonyina, truita.


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemàtica:

tauró

peix pallasso


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Amfibis -Lloc on viuen: Necessiten viure prop de l’aigua. -Les parts: Timpà: És una membrana elàstica semitransparent i un xic cònica. Parpelles: És un plec de pell, mol·lusc-mucós mòbil que cobreix els ulls orifici nasal: Cadascuna de les dues cavitats anfractuoses situades sota el crani i per damunt de la cavitat bocal de la qual són separades per la volta palatina. -Grups: Anurs: Són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com a granotes i gripaus. Urodels: Són un ordre d'amfibis de la subclasse Lissamphibia. Àpodes: És diu de : Els éssers vius desproveïts temporalment de potes, com alguns insectes, que no tenen potes durant el període en què són larves, pero que sí en tenen quan ja son adults. Els éssers vius que per selecció natural s'han quedat definitivament desproveïts de potes, com les cecílies i les serps. En termes de taxonomia, Àpoda (els àpodes) se sinònim de Gymnophiona (els gimnofions o cecílies). -Llargària: Poden me dir entre 1 centímetre i 1 metre. -Exemple: Granota verda, gripau, salamandra...


Noms: Silvia Montero, Saiku Badjie, Alex Lopez, Paula Pilar Guillem, Gabriel Gonzalez.

Imatge esquemĂ tica:

Animals vertebrats e invertebrats  

Els animals son essers vius

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you