Issuu on Google+

96 117 76 26

www.silenci.info

www.silenci.info ESTIU. OCTUBRE 10

club de cultura

silenci fes-te’n soci

reportatge Ouka Leele transforma la Gallera en la torre de santa Bàrbara mirall Entrevista a Jorge Drexler que actua al Palau de la Música


6

silenci OFICINES Pl. Unió Musical 8-11 46900 Torrent València Tel. 96 117 76 26 / 687 04 45 74 clubdecultura@silenci.info PUBLICITAT 96 117 76 26 De dilluns a divendres de 9,00 a 14,00 hores Edita Silenci Club de Cultura. Direcció María Lapiedra Benavent. Coordinació Virginia Alonso. Disseny i maquetació Vicent Font Rivero. Correcció i traducció Maika Ros i Josep Aparicio. Col·laboradors Teresa Almeida, José Manuel Almerich, Virginia Alonso, Pau Berga, Alicia Brocal, Llibreria Dadá, Francesc Felipe, Javier Ferrer, Josep Vicent Frechina, Eugenia Garcia, Pepa Gómez, Tamara Gosman, Laura GrauBerlanga, Enrique Herreras, Salvador Jiménez, Guillermo López García, Joan Llobell, Carlos Madrid, Col·lectiu Mano de Santo, Toni Mollà, Pedro Montalbán, Guillermo López, Gabi Ochoa, Faus Olmos, Jonás Porcar i Jordi Torres.

reportatge Ouka Leele transforma la Gallera en la torre de santa Bàrbara

mirall Entrevista a Jorge Drexler que actua al Palau de la Música

12

10

oxigen El cap de Sant Antoni

música Miguel Ríos, la llegenda del rock, diu adéu

22

Silenci agraïx a tots els col·laboradors la seua aportació i no es fa responsable de les seues opinions. Publicació impresa 100% en paper ecològic. Depòsit Legal V-4121-2008. © Portada Copyright.

Amb el suport de:

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure’n una còpia, visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ deed.ca

6

REPORTATGE

Ouka Leele transforma La Gallera

8

GASTRONOMIA

La normalització de la paella

10

MIRALL

Entrevista a Jorge Drexler

12

OXIGEN

El cap de Sant Antoni

14

ESCENA

Tócala otra vez, Sam

17

ESCENA

Contaria, la fira de teatre infantil valenciana

20

MÚSICA

Miguel Ríos, la llegenda del rock, diu adéu

22

ART

Cartografies silenciades d’Ana Teresa Ortega

28

ART

Bastint Points: diàleg fotogràfic entre el segle XIX i l’actualitat

29

ACTIVITATS

Dietaris 1984-1989 de Sandor Márai

30

LLIBRES

El verano mágico en Cape Code

32

CINE

Retrospectiva d’Antonini a la Filmoteca

34

CINE

El futur del guió es debat a València


Encara no ets soci? A què esperes per conèixer l'oferta cultural i gaudir d'ella? Fes-te’n soci i no et costarà res fins el 2011 Cuota 50 euros/any a partir del 2011

descomptes

Amb el carnet de soci tindràs descomptes en els principals espais culturals.

sorteig

Participa en el sorteig mensual

fes-te’n soci 96 117 76 26

www.silenci.info

regal 2 entrades gratuïtes. Cada any tria el teu regal al web!

revista

Tots els mesos rebràs la revista del club a casa.

www.silenci.info


Ja ets soci... regal Encara no has escollit el teu regal anual de soci? Tria'l al web!

www.silenci.info

sorteig Concert de Miguel Ríos VALÈNCIA. PAVELLÓ FONT SANT LLUÍS 30.10 SORTEIG entrada doble socis

Envia’ns la teua opinió sobre algun esdeveniment cultural que hages vist amb el teu carnet de soci a:

sorteig@silenci.info En el proper número publicarem el guanyador del sorteig i els comentaris més destacats.

convida als amics

96 117 76 26

www.silenci.info

més regals... per cada amic que convides a silenci i tindràs un nou regal anual acumulable. Poden fer-se’n socis per telèfon o al web indicant el teu número de soci.


G

Ouka Leele transforma La Gallera en la torre de santa Bàrbara La fotògrafa més transgressora arriba a València cia LA GALLERA 30.09 - 09.01 GRATUÏT per a tots els públics

Ouka Leele està nerviosa. Queda a penes una setmana per a la inauguració de la sala i encara queden moltes coses per instal·lar. A més, a causa dels nervis i de la setmana d’estrés (entre Madrid i València) ha estat malalta tres dies. Però no obstant això té temps per a periodistes i per a mostrar-se la persona senzilla i encantadora que és. Com

www.silenci.info JUNY 10

Parlar d’Ouka Leele és parlar de transgressió, de modernitat, d’anar sempre un pas més enllà, des d’aquells anys setanta en què va començar a pintar fotografies amb aquarel·la. Sempre ha sigut puntera en les noves formes d’art, i inclús ara, quaranta anys després, continua creant nous universos i transformant els espais al seu capritx. La ciutat de València acull un dels seus grans reptes: una instal·lació que reconvertix l’interior de la sala La Gallera i ens convida a descobrir el mite de santa Bàrbara, la seua santa. Perquè el vertader nom d’Ouka Leele és Bárbara Allende Gil de Biedma. Una exposició de Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana que ens descobrix una nova versió de la santa.

© Consorci de Museus

consorciomuseos.es

Dalt:Instal·lació d'Ouka Leele a la Sala La Gallera de València Baix: Ouka Leele visita la seua obra amb el Secretari 6 Autonòmic de Cultura


© Consorci de Museus

www.silenci.info OCTUBRE 10 7

si no haguera sigut Premi Nacional de Fotografia, com si no fóra coneguda a Espanya sencera i no li plogueren ofertes d’exposicions contínuament. Cinquanta anys de treball ininterromput on moltes vegades, per massa encàrrecs, no és capaç de centrar-se en el que realment li interessa: anar un pas més enllà de l’art actual. I sempre va ser així, ja des d’aquells primers anys en què cremava Madrid junt amics com Almodóvar, Barceló, Mariscal, Ceseepe o el Hortelano... i es va convertir en una icona de la contemporaneïtat. Ouka Leele i la fotografia Tal com ella afirma “la fotografia m’estima“. Ella intenta deixar-la, usar noves tècniques i abandonar-la, però no pot. La pitjor crisi que va tindre va ser en 1996. Acabava d’arribar el boom de les noves tecnologies i en el seu laboratori de tota la vida, on havia portat els seus treballs durant 25 anys, li van dir que ja no treballaven així. “Ara ho fem amb un plòter“, “un què?” i va vore que la nova fotografia era la mort de l’anterior. “La qualitat era horrible. Passaves el dit per damunt i s’esborrava la foto... vaig pensar que la meua etapa amb la fotografia havia acabat, com l’etapa blava de Picasso. Vaig decidir que volia pintar, i tant vaig insistir que em van encarregar un mural a Múrcia de 400 metres. Vaig estar dos anys pujada en una grua. I a pesar de l’esforç, seguia encabotada en abandonar la fotografia”. Un punt i a part en la història: aquell mural és l’inici del documental La mirada de Ouka Leele, dirigida per Rafael Gordon, un llargmetratge que partint del procés de creació d’aquest mural, ens conta alguns dels passatges més importants de la seua vida, com la infància, la malaltia, els inicis de l’art o alguns detalls de la seua participació en la moguda madrilenya. Seguim amb la història. Just quan l’acabà i tornà a casa, va rebre una telefonada. “Era del Ministeri de Cultura, m’havien concedit el Premi Nacional de Fotografia“. L’alegria, com és d’imaginar, era immensa. El major reconeixement espanyol per a un fotògraf. I a més, l’obligació d’exposar la seua obra, però no la tradicional, sinó tota nova. D’ací va nàixer Inédita, la gran exposició antològica de l’artista i de la que recordem algunes de les seues fotos més cèlebres, com El principito, La escalera del sueño de Job o Generoso encuentro con la belleza. “Aquest premi va ser l’espenta que va evitar que deixara la fotografia i em llançara a noves

tècniques. Gràcies a aquella exposició vaig haver de provar la fotografia digital, ja que em van demanar obra nova. Vaig aprendre a tractar-les sense donar-me compte en el laboratori, i vaig descobrir que m’agradava, que la tradició de la tècnica de pintar a mà les fotos derivava en el meu cas en una manera diferent de retocar-les en comparació amb la resta de la gent. He tornat un poc als meus orígens. Ara faig les fotos en color, les passe al blanc i negre, i les torne a pintar, però canviant totalment el color original”, ens relata. Santa Bàrbara en La Gallera No obstant això, mai ha deixat de pintar a mà, i prova d’això són les imatges que trobarem en La Gallera. Allí, tres quadres de santa Bàrbara ens reben en la torre, tres imatges pintades a mà amb aquarel·la. Junt amb aquestes, un raig cau des del cel (el mateix que va matar el pare de santa Bàrbara quan la va decapitar en l’al·legoria clàssica), sobre una piscina. També estreles i dibuixos completen la installació. Tot un escenari teatral, com tant li agraden a l’artista, per a narrar la història d’aquesta santa, protectora dels rajos i de les tempestats. Una obra que ha creat junt amb els seus alumnes de Belles Arts de la Universitat Francisco de Vitòria de Madrid, en un procés creatiu conjunt i gràcies a la producció de Consorci de Museus, que forma part de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. “Quan em van proposar donar classes en la Universitat vaig pensar en fer-ho com un projecte pioner a Espanya, com en el Renaixement, que l’alumnat treballara amb mi en el meu taller. És així com durant tot l’any hem anat desenvolupant aquesta instal·lació, pensant de manera conjunta. I moltes de les peces que veiem en la part superior pertanyen a ells“. Ara que la instal·lació està formada i col·locada, totes les peces encaixen. Es reconeix la forma de La Gallera com una torre inhòspita i amagada, per a una màrtir patrona dels meteoròlegs, miners, però també dels pirotècnics (professió aquesta molt arrelada en la capital valenciana), i l’al·legoria d’Amèrica del Sud amb el déu Shangó, a qui li sacrifiquen galls. Pareix que tot està perfectament encaixat perquè aquesta exposició sobre santa Bàrbara siga a València. Ara només queda que tots els visitants s’ameren amb aquesta i descobrisquen així a l’increïble i enigmàtica Ouka Leele.


© Francis Monesinos

gastronomia www.silenci.info OCTUBRE 10 8

La normalització de la paella 50 edició Concurs Internacional de Paella Valenciana SUECA 12.09 sueca.es

JORDI TORRES. La 50 edició del Concurs Internacional de Paella, va servir per confirmar allò que ja sabíem: no es tracta d’una festa gastronòmica per si mateixa, sinó d’un acte publicitari per al més universal dels nostres plats. La veritable importància d’aquest esdeveniment és la difusió de l’arròs, matèria primera dels suecans, i de la paella. Pareix prou consensuat en el sector que l’estandarització dels seus ingredients i de la seua elaboració ha estat aconseguida, en gran part, per l’èxit d’aquest concurs i al procés de normalització que s’ha seguit, com ho posa de manifest la confecció d’unes bases acceptades per tots els professionals. Des d’aquest punt de vista considere que cobra sentit la celebració d’aquest homenatge a la paella, en contra del que opinaven Joan Fuster o Fermí Cortés als anys 60 i 70, encara que Fuster ja apuntava la internacionalització del certamen com una via adient. En aquest sentit cal dir que les normes establixen una sèrie d’ingredients, en quantitats establides: arròs, pollastre, conill, garrofó, tavella, ferradura, vaquetes, all, tomaquets, pimentó, safrà, sal i una branqueta de romer (optativa), amb l’oli d’oliva corresponent. I l’aigua que calga, que en

aquest cas ha de ser de Sueca. No hi ha cabuda per als experiments. Tota una declaració de principis, que tant emprenyava Fermí Cortés als anys 70, on demanava més lloc a la imaginació i la creació gastronòmica. Les 50 paelles participants, de 15 racions cadascuna, es van cuinar seguint la recepta oficial de la paella valenciana, confeccionada pel propi coordinador del certamen, Jesús Melero. La varietat d’arròs emprada enguany ha estat “Albufera” un tipus de gramínia que ha estat el resultat del treball d’investigació del Departament de l’Arròs de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, amb un extraordinari resultat. Juan José Sanchis, del restaurant Els Porxets de Sueca ha estat el guanyador d’aquesta edició del concurs. El segon premi ha anat a parar al restaurant Xaparro, de Riba-roja, i el tercer a l’hotel Melià Castilla de Madrid. Amb només 15 anys, Carlos Castro del restaurant La Riuà, de València, va rebre el premi Nicolau Primitiu, que s’atorga al millor cuiner menor de 24 anys i el guardó a la millor paella estrangera se’l va portar el restaurant Ba-ba-reeba, que va vindre des de Chicago.


R

“La primera vegada que vaig tocar en viu va ser a València” Entrevista a Jorge Drexler, que arriba a València per presentar el seu últim treball "Amar la trama" al Palau de la Música PALAU DE LA MÚSICA 15.10 REGAL entrada doble socis. Tria'l al web www.silenci.info

Molts crítics consideren el teu últim treball com més lluminós, més optimista. Com el definiries tu? Sí, és cert. És més lluminós en comparació amb els anteriors. És un treball molt lligat a la ciutat de Madrid, a caminar pels seus carrers, pel barri on visc, Chueca, i que en comparar-

www.silenci.info JUNY 10

Uruguaià de naixement però espanyol d’adopció. Jorge Drexler va arribar a Espanya fa més de 20 anys gràcies a persones com Sabina, Ana Belen o Víctor Manuel. Fins aleshores era metge i dubtava en el seu camí. No obstant això de la música era la seua passió i va decidir apostar per aquesta i segons confessa en l’entrevista, va ser València la ciutat que el va ajudar a decidir-se. Ara torna per presentar-nos el seu últim treball, Amar la trama, on la seua música, sempre dins de l’elegància i la poesia de les seues cançons, desvela el bon moment personal i professional pel qual passa, i amb ell una gran banda de músics que li donaran un nou toc a les seues cançons anteriors.

© Jorge Drexler

jorgedrexler.com

10


© Jorge Drexler

mirall www.silenci.info OCTUBRE 10 11

ho amb el meu anterior treball d’estudi, ja des del nom salta a la vista que era molt més fosc que aquest: 12 segundos de oscuridad. No obstant això sí que crec que Amar la trama és un disc melancòlic, perquè la melancolia forma part de mi. Pot ser siga una melancolia més lluminosa, que té a vore en gaudir del moment que vius. El teu anterior treball, “Cara B”, va ser un projecte arriscat i molt nou (cançons improvisades gravades en distints concerts i a petició del públic). Suposa d’alguna manera aquest nou disc el començament d’una nova etapa? Sí, ho és, principalment pel que fa a la gravació del disc. Cara B va suposar l’aplicació de la tecnologia aplicada a una finalitat: un collage sonor on a més del músic, es van incorporar altres sons de diversos micròfons que arreplegaven els sons del pati de butaques. Aquest disc és tot al contrari, s’ha gravat simplement de la música de nou músics tocant junts. El que importa és la interacció entre els músics, i per això la importància de gravar-ho tot en u. No hi ha arranjaments electrònics com en els anteriors: és un so orgànic d’una banda tocant en directe les cançons amb les seues imperfeccions i improvisacions. De fet en comprar el disc inclou un DVD amb la gravació del disc? Sí, exacte, i és en aquest DVD en el qual es veu molt clara la gravació. De fet per gravar-ho ens tanquem quatre dies amb els músics en un estudi de gravació reconvertit en un estudi de televisió. En el DVD està la gravació en vídeo de totes les cançons. Com compons les teues cançons? Quan estic de gira no solc escriure. Una vegada cada dos anys, quan sent que necessite dir alguna cosa, agafe un espai de temps i em concentre durant unes setmanes a compondre, ho concentre en el temps. Escric pràcticament totes les cançons en aquestes setmanes, encara que algunes idees les puga tindre anteriorment en el cap. Però necessite assentar-me en silenci davant del full en blanc, és allí quan naixen els temes. I sempre ha sigut així? No, al principi escrivia tot el temps. Però des que va nàixer el meu primer fill vaig haver de canviar la forma de fer-ho, ja que no tenia tot el temps del món. A més escriure no és un procés amb el qual jo gaudisca, és un procés imprescindible per a mi però és un període de la meua vida agitat on em tanque a buscar co-

ses, em concentre en el full en blanc, tinc moments d’eufòria, altres de menys… Habitualment l’intente concentrar en unes setmanes i quan ja tinc fetes totes les cançons del disc, pare. Ara fa més d’un any que no escric res, però quan sent que el temps estreny, em concentre i aconseguisc traure el disc. Igual que en l’últim disc de Marlango podem trobarte en dues cançons, ara és Leonor qui participa en aquest… Diguem que és una cosa inevitable quan dos músics conviuen? Bé, en realitat no té a vore amb la convivència. Tu convius amb molta gent i no vols que tots ells participen en els teus discos. Després convides a participar del disc a molts músics amb els quals no convius. Per a mi no hi ha una relació directa. Sí n’hi ha en l’admiració artística que tinc per Leonor, el fet de que la conega personalment sí que té a vore d’haver compost una cançó pensada per a la seua veu, amb molta ondulació i on ella fa les parts més greus i jo les més agudes (“La nieve en la bola de nieve”). I tinc la sort de poder comptar amb ella i m’encanta la veu que té. És un registre molt contrari al meu i és això l’atractiu. I com serà el concert a València? Quan la banda arribe a València portarà un rodatge de quasi cinquanta concerts i tinc l’enorme sort de comptar amb el mateix nombre de músics que en la gravació del disc. És una meravella no sols per a tocar les cançons d’aquest disc, sinó per a reinterpretar cançons antigues amb aquest nou so. Fa molt que no passes per ací, guardes algun record especial? València sempre és una ciutat que em porta a la ment una anècdota molt bonica: la primera vegada que vaig tocar en la meua vida en un escenari en viu va ser a València, en un bar en el barri del Carme, en els anys 90. Va ser la primera vegada que vaig cobrar per tocar en directe, que vaig preparar un repertori de cançons, i on només tenia tres cançons meues. Va ser una experiència meravellosa i va ser allí on vaig decidir que volia dedicar-me professionalment a la música. Passava per ací, estava de viatge, i en aquell moment no vivia de la música. El que em va passar aquella nit allí marcà tota la resta de la meua carrera, va ser el que em va decidir a dedicar-me a açò. I per a mi, açò va ser fonamental.


El cap de Sant Antoni Una travessia combinada amb caiac i bicicleta a pel cap de Sant Antoni

JOSE MANUEL ALMERICH. Tren superior, tren inferior.

www.silenci.info JUNY 10

Són les sis i mitja de la matinada i ja estem en la Punta Negra. Mirem amb recel l’horitzó que comença a prendre color i dubtem, si endinsar-nos en aigua o tornar a casa. A aquesta mateix hora, dos amics més estaran a punt d’alçarse. Prompte iniciaran els preparatius, però ells no dubtaran en eixir perquè desconeixen l’estat de la mar. Han de partir amb bicicleta i arribar, abans del migdia, a la cala del Popa, junt al port de Xàbia. La idea és molt senzilla: nosaltres intentarem arribar amb caiac des de Dénia i ells ho faran amb bicicleta. En el punt de trobada prèviament concertat farem l’intercanvi; els nostres amics tornaran per mar, i nosaltres ho farem amb les seues bicis, seguint els camins polsegosos que rodegen el Montgó per Jesús Pobre i la Vall de Sant Bertomeu.

© JM. Almerich

Durant tot un dia combinem caiac i bicicleta en una travessia de Dénia fins a Xàbia. Una aventura a l’abast de qualsevol sempre que la mar ens ho permeta i que ens mostre espais meravellosos com la Cova Tallà i el sempre atractiu fons del parc natural del Montgó.

La cova tallà a Denia, de camí al Cap de Sant 12 Antoni


© JM. Almerich

oxigen www.silenci.info OCTUBRE 10 13

S’ajorna el primer trajecte Desconeixem quant de temps tardarem en realitzar la travessia a bord d’aquesta xicoteta embarcació el motor de la qual són tan sols els nostres braços, per això necessitem marge suficient. Des del final de Les Rotes fins a Xàbia, vorejant els escarpats i salvatges penya-segats del cap de Sant Antoni, pot emportar-nos quatre o cinc hores si la mar està en bones condicions o impedir-nos arribar a la badia si a la tornada del cap, els vents procedents de Llebeig bufen amb força. Potser a punt d’arribar, l’onatge es convertisca en una canviant i capritxosa carrera d’obstacles on tossals de bromera pugen i baixen fent-te desaparéixer entre la boira. O potser centenars de gavines t’acompanyen fins a la vora i t’ajuden, amb les seues ales, a encallar en la grava de la platja. Però com a vegades la mar advertix, arrepleguem els caiacs i tornem a casa. Al matí següent, i a la mateixa hora, la mar està en calma. A penes una xicoteta brisa bufa de llevant i ens acaricia el rostre com incitant-nos a entrar en l’aigua. Juanjo i jo ens mirem, i apressats, com si algú ens fóra a buidar la mar, en a penes uns minuts, comencem a navegar. Tren superior, tren inferior, braços i cames, onades i camins, pols i bromera, mar i muntanya. En caiac cap a Xàbia La sensació immediata que t’invadix a bord d’aquesta xicoteta canoa, ràpida i tremendament marinera, és que et recorda que continues sent lliure. A l’anhel humà per explorar allò desconegut, s’unix la grandesa de la mar en què, si alguna cosa ens atrau per damunt de tot, és l’absència de camins marcats. El caiac és la bicicleta de la mar, l’estela de les onades i la força dels braços, un capritx del vent i de la bromera, l’únic mitjà de transport que no deixa rastre després del seu pas, on el camí només existix en la nostra ment i desapareix immediatament a la nostra esquena. Ara, a bord d’aquesta senzilla i versàtil embarcació, l’única capaç de fer front a certes situacions per la seua fàcil maniobrabilitat, recorrerem l’estreta franja entre la terra i la mar que, com un viatge imaginari, ens portarà fins a Xàbia.

Igual que la bici, vas en solitari acompanyat dels teus pensaments, esperances i temors. Conscient que, tan sols de tu, depén l’èxit. La tornada en bicicleta Una vegada sobrepassada la cova Tallada, un grup de gavines revolen al meu voltant mentre la mar borbolleja com una olla de pressió, esguitada de reflexos platejats que no són més que centenars de milers de peixos que fugen d’algun depredador. Aquestes, oportunistes, caçaran al vol als alevins que intenten en la superfície salvar la seua vida. En arribar prop del port de Xàbia ens esperen els nostres amics. Intercanviem els caiacs per les bicis, i reprenem el camí cap a Jesús Pobre. Ells tindran més sort amb el vent, però la mar està més encrespada. El vent que els bufa a favor ens dóna a nosaltres de front i mentre ells recuperen les seues cames, nosaltres les posem en marxa. Descansaran com nosaltres, en la cova Tallada on recuperaran forces i descansaran. La cova Tallada va ser durant anys, la pedrera d’on s’extreia la pedra tosca amb què es va construir l’església Fortalesa de Xàbia, i part dels seus edificis històrics. Tallada a pic, les pedres eren tallades i transportades en barcasses fins al port de les Duanes. La mar s’endinsa en el seu interior, i la força de les tempestats ha modelat el treball de l’home fins al punt que els talls han sigut suavitzats pel cisell de l’onatge. Ara és difícil discernir entre el natural i l’artificial, entre la història i la naturalesa. Perquè al cap i a la fi ací, en la Marina, el paisatge ha sigut creat, des de dins i des de fora, per la mà de l’home. El final de la jornada esportiva Recuperats del cansament tornarem a Dénia on, junt a les terrasses del que queda d’estiu els esperem prenent una cervesa fresca mirant inquiets cap al cap de Sant Antoni fins que dues xicotetes siluetes es van acostant. La mar se n’ha anat encrespant i de nou ens recorda qui és el que mana i igual que en la muntanya, és qui decidix si deixarnos o no entrar.


TEATRO OLYMPIA 30.09 – 12.10

25% DESCOMPTE SOCIS teatro-olympia.com

© Olympia

escena

Tócala otra vez, Sam

25%

ALICIA BROCAL. Un any més s’ha fet possible, malgrat la

Segona edició del Festival Circ Altea ALTEA

01.10 – 03.10 GRATUÏT per a tots els públics

© circaltea.org

www.silenci.info OCTUBRE 10

circaltea.org

14

És una de les obres més esperades del mes, i no sols perquè supose la tornada als escenari de Luis Merlo després d’un any de descans, sinó pel text que porten a escena: sens dubte, una de les millors comèdies romàntiques escrites per Woody Allen, que al contrari del que molts pensen, va nàixer per al teatre, i gràcies al seu èxit va ser portada al cine. Juntament amb Luis Merlo, una altra de les grans de l’escena teatral espanyola: María Barranco, en el paper que Diane Keaton va tindre en el cine. Una història d’embolics, d’amor i d’amistat, amb totes les característiques de les millors obres d’Allen. Una recent estrena que inicia gira per tota Espanya i que tindrem a València durant tres setmanes. L’argument, espaterrant: Allan Felix (Luis Merlo) és el típic personatge intel·lectual, culte i neuròtic, encara que desmanyotat i insegur quan es tracta de dones, i ara més que mai, ja que després de la seua separació, i motivat pel consell d’una parella amiga, intenta trobar un nou amor. Cada nova cita és un atac d’ansietat extrema que no li deixa ser ell, provocant multitud de situacions absurdes i frases hilarants que ens faran riure a riallades. Tot això barrejat amb els consells d’un Humprey Bogard imaginari que li diu com actuar en cada moment.

G

complicada situació econòmica, la celebració de la segona edició del Festival Circ Altea, dedicat a les noves propostes musicals i a la seua fusió amb les arts escèniques. La població d’Altea esdevé un escenari gegant per a l’ocasió que acollirà els espectacles als Jardins de Palau, la plaça de l’Ajuntament i a distints racons de la vila. Propostes de distintes filiacions confluïxen en aquest esdeveniment. Prominen els shows teatrals, entre els que destaquen Pulsaciones, de La Debacle, Don Davel, Espia como puedas de Jelen Circo, No te comas el mundo d’Acsud o Amorcidio de Tabure Teatro, però no cal oblidar l’oferta musical: la rumba de La Rana Mariana, la batukada d’Alzarrak i fins i tot un concert de gongs per part de Shanti Moroyna ens faran ballar quan arribe la nit. A més, el Festival Circ d’Altea no descuida la programació infantil. Els contacontes Clowns a la lluna i Yoni Ramirez, teatres de titelles i diversos tallers s’encarregaran d’entretindre els més menuts. Al llarg de 3 dies es desplega tot un aparador cultural que s’ha fet possible gràcies a la col·laboració d’artistes, de voluntaris, de diversos patrocinadors locals i sobretot de l’organització de la companyia teatral Acierto Artistas.


segona consumició gratuïta

© Juja

circuitocafeteatro.com

R

25%

50%

25%

Opus, de la companyia Teatro Xtremo

La vida és ritme TEM

Hamlet? Això ho pague jo! de Xavi Castillo

ESPACIO INESTABLE

13.10 - 17.10

TEATRE MICALET

01.10 - 03.10

50% DESCOMPTE SOCIS

13.10 – 26.11

25% DESCOMPTE SOCIS

teatre-elmusical.com

25% DESCOMPTE SOCIS

espacioinestable.com

A Jaén, ciutat d’origen, la companyia Teatro Xtremo s’ha fet el seu lloc, inclús la seua pròpia pedrera de nous talents. D’ací, naixen peces que investiguen sobre els nous llenguatges escènics i les tecnologies, una experimentació teatral que ara porten a València amb Opus, un muntatge arriscat sobre el futur immediat.

del 13.10 al 17.10

El Teatre el Musical obri nova temporada amb molt de ritme i de moviment, el que produïxen els tambors, calaixos, djembes i pianos d’un grup de músics que res han d’envejar als israelians Mayumanà. La percussió, el ball i l’escenografia són suficients perquè cap espectador puga quedarse quiet en la seua butaca.

Arriba al Teatre Micalet la particular visió del polifacètic humorista valencià envers aquest clàssic de la literatura. Sota el títol Hamlet? Això ho pague jo! el conegut capità moro d’Alcoi produïx “el gran evento valensiano de la temporada” que juntarà els personatges més famosos de València. Rialles més que assegurades.

15

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

01.10 - 31.10 REGAL

www.silenci.info OCTUBRE 10

LOCALS DEL CIRCUIT CAFÉ TEATRE

escena

PAU BERGA. Passada la inevitable crisi del retorn de les vacances de setembre, octubre se’ns presenta amb una rutina assentada i sovint amb una quotidianitat força angoixant. Per sort, el Circuit Café Teatre reprén la seua activitat per lliurar-nos de la normalitat, esboçar-nos un somriure i fernos oblidar les obligacions. És gràcies a artistes com Javier Corral, el nou monòleg del qual, Abrazolamp, se’ns planteja com un fàrmac idoni per als nostres problemes existencials. A la nova temporada també hi hauran clàssics. El grup JuJa repetix amb Ni ju ni ja, una sèrie d’esquetxs on ens encomanaran la frescor que desprenen. Threelittleband, la més gran banda de rock de tots els temps, arriba a València amb un show tan fastuós que no poden muntar en cap lloc, i amb l’espectacle Leona, Jolifamili producciones construïx un cabaret còmic força peculiar. Humor absurd i ingeniós per passar una bona estona. Però que estem? Bojos? no es cap pregunta directa, és el títol de la nova proposta de Manu Gorriz, que com ja ens té acostumats parlarà de les seues anècdotes. Si a hores d’ara ja ens fa mal la boca de tants riures, podem deleitar-nos amb l’il·lusionisme de Toni Ponts, o viciar-nos de nou a l’humor d’Óscar Tramoyeres, Álvaro Carrero o Selu XL, tres monologuistes d’altura.

El Circuit Café Teatre comença una nova temporada


SALA ZIRCÓ

01.10 – 31.10 30% DESCOMPTE SOCIS salazirco.com © PTV-Clowns

escena

La Sala Zircó reobri les seues portes amb cinc estrenes estatals

30%

Los intereses creados, de Pepe Sancho TEATRE RIALTO 06.10 - 12.12 25% DESCOMPTE SOCIS

16

© Teatres

www.silenci.info OCTUBRE 10

teatres.gva.es

25%

La Sala Zircó reobri les seues portes amb una programació ben nutrida per al mes d’octubre. L’encarregada d’obrir la temporada de tardor serà la Companyia Bolar amb l’obra El hablar de los callados, una coproducció amb el Circo Gran Fele que junta en un mateix espectacle tècniques de circ amb teatre i dansa. El dia 6 s’estrena El arte de la fuga, de la companyia valenciana Dramaturgia 2000. El transcurs de l’obra anirà variant segons les revelacions de l’autor i del director. Del 14 al 17 d’octubre arriba des de la capital madrilenya Proyecto Amortal per a presentar la seua obra Amortal. Poesia i dramatúrgia convergixen en un intricat procés d’improvització al voltant del món de la parella. Claudia és el nom de l’espectacle que des de Gijón ens porta la companyia Freedonia Producciones. Una història d’amor que recorre diferents situacions habituals en les relacions de parella, i que podrem gaudir del 20 al 24 d’octubre. Finalment, rialles per acabar el mes. A partir del dia 28 d’octubre la companyia PTV-Clowns estrena oficialment l’espectacle Enamorirse, en el qual els pallassos Hula i Piojo s’enfronten al repte més dífícil de la seua trajectòria: representar, El sueño de una noche de verano de William Shakespeare.

Pepe Sancho és sens dubte un dels actors més volguts en terres valencianes. Nascut a Manises, compta entre altres amb la Palmera d’Honor de la Mostra de València l’any 2000. Per això no és res estrany que se senta tan còmode en la nova producció de Teatres de la Generalitat, Los intereses creados, l’obra més representativa de Jacinto Benavente, que ha dirigit i interpretat ell mateix. Una peça que tindrà la seua estrena absoluta el 8 d’octubre en el Teatre Rialto i que després li portarà per les principals ciutats d’Espanya. Los intereses creados, considerada per molts l’obra mestra de l’autor, conta la història de l’astut Crispín, que arriba a la ciutat amb Leandro, ambdós en la ruïna. Aleshores decidixen fer-se passar per un gran senyor i el seu escuder. L’estratagema té tal èxit que aconseguixen favors i suports i inclús que, la bella Silvia filla del ric Polichinela, s’enamore bojament de Leandro. Però els farsants són descoberts i detinguts. Una obra sobre la realitat i la farsa, sobre l’aparença i el no ser, qualitats que encara hui seguixen de candent actualitat. Però sobretot, un text que parla de la necessitat d’anar amb la cara ben alta per la vida, sense el rubor que genera no estar entre els triats. Un elenc de quasi 30 actors i amb la participació en el vestuari de Francis Montesinos.


2X1

© Jácara Teatro

picassent.es

2x1

Contaria, la fira de teatre infantil valenciana DIFERENTS ESPAIS CIUTAT DE VALÈNCIA 24.10 - 27.10 GRATUÏT

© Cuarta Pared

sarc.es/contaria

G

PEPA GÓMEZ. Imatginen una ciutat convertida en tarima

i bambolines; en carrers i locals replets d’activitats per a xiquets i un arsenal de pares envejosos, l’idíl·lic regne de la imaginació i del gaudi fet realitat. Aquesta ciutat serà València, entre el 24 i el 27 d’octubre, i els mags de la il·lusió nombroses companyies vingudes de diversos punts de la geografia espanyola i d’Amèrica del Sud amb 19 espectacles sota el braç, enriquides amb una altra tanda important d’exposicions, de taules de debat i de presentacions de llibres. Durant quatre dies la IV Fira de Teatre per a xiquets i xiquetes -Contaria, coproduïda pel SARC de la Diputació de València, conquerirà el públic infantil i l’adolescent. Aquesta intensa activitat entorn al teatre per als més menuts de la casa compta amb professionals de diversa índole i amb arts escèniques que tenen molt present el seu factor educatiu imprescindible per a l’aprenentatge de valors per a la convivència i el respecte. Per distints espais dins de la ciutat de València, els xiquets es convertiran un any més en els protagonistes, en la seua fira teatral més àmplia i completa de tot l’any a València. Ara només queda gaudir i aprendre rient. Fes-te ràpidament amb el programa de totes les activitats.

17

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

17.10

escena

PICASSENT. CASA DE LA CULTURA

Imaginen que la famosa Alícia en el país de les meravelles en compte de caure per un cau fóra engolida per la pantalla de l’ordinador? Quins personatges trobaria en el seu camí? El seu amic mexicà del messenger Mario, molt paregut al mític Mario Bros; el cansat ratolí; la pedant enciclopèdia Wiki; Yutubo, el videomató més perillós del ciberespai: Francis el Mul, que canta tot el que vulgues i se sap totes les pel·lícules; o Shirlock Panda Holmes, l’inspector dormidor d’antivirus... Aquesta és la proposta de la companyia alacantina Jácara Teatro per als més menuts, que els va valdre el premi de millor text infantil de l’Ajuntament de Pamplona. Escrita per Juan Luis Mira, està dirigida a un públic “de tres a dos mil anys“,com ell mateix declara, i representada per tres actors que s’intercanvien constantment els personatges recolzats per imatges de vídeo-animació. Una història que servix als més xicotets per gaudir i als majors per a reflexionar sobre la importància d’Internet com a creador de nous mons, “com un tobogan màgic pel qual viatjar a través del temps i de l’espai“,com explica el seu director. Sons virtuals des de la perspectiva d’una companyia veterana en el teatre infantil i amb la imaginació d’uns dels grans autors teatrals valencians.

www.silenci.info OCTUBRE 10

Alícia en el país de les meravelles cibernètiques


escena

ALICIA BROCAL. Arriba la 3º edició de la Mostra de Teatre

III Mostra de Teatre Amateur de Benetússer EL MOLÍ DE BENETÚSSER 30.10 – 27.11 REGAL bossa de tela el Molí benetusser.net/moli.php

R

www.silenci.info OCTUBRE 10

20%

18

Amateur organitzada pel grup de teatre “Els escalons” i patrocinada per l’Ajuntament de Benetússer. Com als darrers anys, l’organització ha realitzat una selecció de les quatre millors obres presentades a concurs, les quals es podran gaudir al centre cultural El molí del 30 d’octubre al 27 de novembre. En primer lloc, la companyia La manta al coll inaugurarà la mostra amb l’obra còmica Boeing Boeing, de Marc Camoletti i dirigida per Ventura Font. El 6 de novembre teniu cita amb la companyia L’oracle de l’Est, que escenificarà Dos son multitud, de Toni Pérez i dirigida per Palero. En tercer lloc, el 13 de novembre no podeu perdre’s La caixa de Pandora, presentada i dirigida per Kabuts Teatre. Aquesta divertida i crítica comèdia endinsarà al públic en la vida d’una parella homosexual molt peculiar. Besos, de la companyia Plateatro i dirigida per Clive Carthew, és l’última obra presentada a concurs i s’escenificarà el 21 de novembre. Finalment, el 27 de novembre, Els escalons, com a amfitrions de la mostra, conclouran amb l’obra Asalto de cama. Si voleu gaudir d’àcids i d’espontanis guions, de reflexions crítiques i de bona comèdia, no us podeu perdre aquest ventall d’obres presentades a la Mostra.

R

50%

El somriure de M.o'Hara

La otra parte

Piano, piano

SUECA. CASA DE LA CULTURA

ALMUSSAFES. CASA DE CULTURA

TEM

22.10

22.10

20.10 - 24.10

20% DESCOMPTE SOCIS

REGAL

50% DESCOMPTE SOCIS

sueca.es

Tria'l al web www.silenci.info

teatre-elmusical.com

almussafes.es

Nova oportunitat de gaudir d’aquesta obra de Pasqual Alapont portada a escena per la companyia La Dependent. Una peça que partix i desperta l’humor agre i realista, una tràgica reflexió sobre el ser i el sentir de l’individu, amb un text tremendament autocrític i desesperadament natural, amb cares conegudes del teatre valencià.

Tallat Dansa presenten l’obra que van estrenar per al VEO de 2009, com sempre fidels a la seua filosofia de treball, deixant enrere cànons més clàssics i bussejant en la investigació de nous moviments, en aquest cas la suma de dansa i d’arts marcials com a expressió de la violència en la societat.

Molt divertida. Així es definix aquesta comèdia interpretada per l’actor valencià Carles Castillo sobre l’arribada d’una gran diva de l’òpera. Allò que comença com un elegant i exquisit recital es convertix en una disputa entre cantant i un músic que acabarà desembocant en situacions d’allò més divertides i absurdes.


música

Festival Alma de Acero (en memoria de Águeda) PLATJA DE GANDIA 09.10 REGAL entrada doble socis Tria'l al web www.silenci.info Playproducciones.com

R

www.silenci.info OCTUBRE 10

D

20

Feia temps que no se succeïa un festival tan eclèctic a l’escena valenciana, i a la vegada amb un objectiu tan noble com el d’Alma de Acero (En memoria de Águeda). I és que aquest esdeveniment amb tarannà moter i desenfadat es creà per tal de recaptar una donació a la Residencia Infantil de Niños Oncológicos de València, que s’encapçala dins l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). Per a dur a terme aquesta causa el festival posa a l’abast del públic assistent nombrosos al·licients: exposicions de motos, cotxes i camions americans, estands informatius, mercadet, sessions de Djs, activitats infantils, espectacles eqüestres, castells de focs d’artifici i el sorteig d’una Harley Davinson amb l’entrada. La nota musical la posaran grups com Cat Club, Los Vicentes, Parking Fox, Jack y Los Daniels, Howlin Mojos i Shock entre altres, tots força roquers. A més, el festival comptarà amb uns presentadors de luxe: Ramón Palomar i Elsa Pataky, amb la col·laboració de Javier Engix. L’esdeveniment tindrà lloc el 9 d’octubre des de les 10 del matí fins la matinada del dia següent a la discoteca Falkata, a la platja de Gandia. Si vos sentiu atrets pel cuir, les motos i la música rock no podeu faltar a aquest festival amb finalitat solidària.

G

The Twistaroos + Los Teleplásticos

Pau Alabajos presenta cançons contra l'apartheid

Llotja de Música Urbana

SALA EL LOCO

LLÍRIA. CASAL JAUME I

01.10 - 03.10

01.10

01.10

sodesons.org

DESCOMPTE

GRATUÏT

preu entrada anticipada taquilla

per a tots els públics

lococlub.org

ajcampdeturia.blogspot.com

The Twistaroos arriben directament des d’Escandinàvia per revolucionarnos les pulsacions amb la seua característica barreja de soul, garage i rock’n roll. Una barreja de ritmes que actuarà acompanyat dels valencians Los Teleplásticos i Dj Julio, El Francés, per acabar la nit.

Presentació del documental Cançons contra l’apartheid, sobre la primera expedició de musics valencians a Palestina, que en acabar serà comentat per membres d’Obrint Pas i el canatutor Pau Alabajos, integrants de l’expedició. Després d’un sopar popular actuarà el cantautor de Torrent.

Vila-real es prepara per rebre nombroses propostes musicals innovadores, la majoria en valencià, com és el cas de Verdcel, Mazoni-Sanjosex, Aljub, Lilith i Dionís, Xavier Morant i Hugo Mas entre altres. Enguany la cinquena edició de la Llotja ve de la mà del II Circuit de Música en Valencià So de sons, que estarà de gira amb deu grups per diferents punts de la nostra geografia.

VILA-REAL


© Hervás&Archer

uv.es/cade

D

Blue Rodeo a El Loco

R

R

Rosana presenta A las buenas y a las malas

Standstill a la Mirror

SALA EL LOCO 07.10

TEATRO OLYMPIA

15.10

DESCOMPTE

13.10

REGAL

preu entrada anticipada taquilla

REGAL

Entrada doble socis

lococlub.org

Entrada doble socis

Tria'l al web www.silenci.info

Tria'l al web www.silenci.info

standstillband.com

Tot i que ja fa un any que l’últim disc de Rosana va eixir, és ara quan la cantautora canària inicia una gira de concerts per tota Espanya. El seu cinqué disc d’estudi és el més elèctric, així que arribarà acompanyada de la seua banda, al contrari dels concerts acústics als que acostuma.

Després d’esgotar-se la primera edició de 5.000 còpies d’Adelante Bonaparte, en part gràcies a la venda a través del seu web, el quartet presenta a València els nous temes de l’últim treball amb una acurada i insòlita posada en escena dissenyada per a l’actual gira nacional.

Amb 12 treballs a les seues esquenes i 25 anys de rodatge, arriben per primera vegada a Espanya els canadencs Blue Rodeo per presentar-nos el seu nou treball The things we left behind. Sons seixanters amb reminiscències country, sempre amb la qualitat dels bons músics.

SALA MIRROR

21

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

13.10 – 29.10

música

TINGLADO Nº2 PORT DE VALÈNCIA

PAU BERGA. Un any més, octubre allotja la Setmana de Benvinguda de la Universitat de València, també coneguda aquest any com la gran eclosió de l’indie-rock a la universitat, atesos a la gran quantitat de bandes d’aquest estil incloses al cartell. Fora bromes, l’oferta d’enguany destaca per la qualitat i la varietat de les propostes, doncs hi ha per a tots els gustos. El plat fort serà el concert de benvinguda el 21 d’octubre al Tinglado nº2 del port de València, la recaptació del qual anirà dirigida a la Platafora Pobresa Zero. Lori Meyers encapçala el cartell, un dels peixos grossos de l’indie-rock estatal que ara presenta un nou treball titulat Cuando el destino nos alcance. El Corredor Polonés demostrarà, no sense el seu característic vestit de Superman, que l’indie en català està en peu de guerra, mentre que Niños Mutantes faran gala del seu rodatge en directe. Abans que arribe la data, els dies anteriors podrem obrir boca als concerts del Col·legi Major Lluís Vives, un poc més tranquils: Polar, Saltamartí i Mishima. Però no tot serà música a la Setmana de Benvinguda. Podeu consultar al web de la Universitat tots els cicles i els actes programats, doncs hi haurà teatre, mostres d’art públic, exposicions, cinema i sobretot moltes ganes de gaudir i passar-ho bé.

www.silenci.info OCTUBRE 10

Lori Meyers cap de cartell de la Setmana de Benvinguda de la UV


VALÈNCIA. PAVELLÓ FONT SANT LLUÍS 30.10 SORTEIG entrada doble socis email a: sorteig@silenci.info miguel-rios.com © Miguel Ríos

música

Miguel Ríos, la llegenda del rock, diu adéu

S

www.silenci.info OCTUBRE 10

D

22

Miguel Rios ha respectat la nova edat de jubilació, 67 anys, per acomiadar-se dels escenaris. I ho fa en gran amb una gira per distintes ciutats d’Espanya, que va començar al setembre a Granada, la seua ciutat, i on a València té parada obligada. Un acomiadament molt trist per a les diferents generacions de fans que s’han anat incorporant des dels seus començaments en els anys seixanta, en aquells anys en què el rock estava mal vist i l’estat espanyol apagat. Però la seua música es va fer un espai i junt amb ell un grapat de bojos van inventar el rock al territori espanyol. Gràcies al seu supervendes “El himno de la alegria” va continuar estant en el cim de la muntanya i els setanta van ser seus, així com els huitanta. Inclús es va mantindre en els noranta. Durant el camí ha fet multitud d’amics, i prova d’això són totes les col·laboracions que han participat en la seua última cançó: “Bye, bye Rios”, igual que el títol de la seua gira. Un tema on participa Amaral, Pereza, Ana Belen, Víctor Manuel, Rosendo, Manolo García... artistes de tota índole i estil però que guarden en comú la gran amistat que els unix al mestre del rock, a la llegenda dels escenaris que després de cinquanta anys en els escenaris decidix convertir-se en un jubilat més. Almenys, la seua música sempre restarà.

R

R

PopGun + Los Braquets

Polock en directe

La Pulqueria retorna

SALA EL LOCO

SALA WAH-WAH

SALA LA 3

21.10

22.10

31.10

DESCOMPTE

REGAL

REGAL

preu entrada anticipada taquilla

Entrada doble socis

Entrada doble socis

myspace.com/polockband

Tria'l al web www.silenci.info

Tria'l al web www.silenci.info

myspace.com/polockband

lapulqueria.info

Polock és possiblement un dels grups revelació d’aquest any que més ressò està tenint, a partir de la publicació de l’àlbum Getting down from the trees. Sabem que el seu pop-rock indie amb reminiscències electròniques enganxa, i ho podrem comprovar el 22 d’octubre a València.

Els valencians La Pulqueria preparen tequila, màscares, guitarres i vents per contagiar a la seua ciutat natal de hard rock mariachi marca de la casa. Celebraran que el seu nou treball, Fast Cuisine –potser el més complet i ambiciós que s’han tret de la mànega- ja té distribució material.

PopGun és una banda jove que fàcilment la podríem classificar en el punk-rock, però que tenen una cosa que els diferència de molts grups de l’estil: la capacitat de ser melòdics sense oblidar la contundència. Els acompanyaran Los Braquets, guanyadors del Circuit Rock 2010.


art

Cartografies silenciades d’Ana Teresa Ortega SALA THESAURUS. LA NAU 28.09 - 08.11 COMISSARI PEP BENLLOCH PRODUCCIÓ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA GRATUÏT

© Ana Teresa Ortega

per a tots els públics uv.es/cultura

G

Maria Lionza, la deessa dels ulls d’aigua MUSEU VALENCIA D D''ETNOLOGIA 30.09 - 19.12 COMISSÀRIA CRISTINA GARCÍA RODERO PRODUCCIÓ MAGNUM GRATUÏT

24

© Cristina Garcia Rodero

www.silenci.info OCTUBRE 10

per a tots els públics museuvalenciaetnologia.es

G

SALVADOR GIMÉNEZ. El maig passat, vaig escriure sobre

l’aposta, valenta i exitosa, de la Universitat de València per aquest eufemisme actual que és la recuperació de la memòria. El Centenari Renau, els 70 anys de la capitalitat de la República, també l’epopeia del Comité Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols. En aquella crònica deixava entrevore, però, que aquesta aposta no anava tant per la renovació dels llenguatges artístics com per la divulgació. Mig any després puc dir i ho he de dir que m’han esmentat la pàgina. I ho han fet amb la mostra d’Ana Teresa Ortega, “Cartografías silenciadas. Espacios de represión franquista”. Diu Pep Benlloc, promotor i entés en la matèria, que en els últims anys Ana Teresa Ortega ha donat un gir, més compromés, a la seua fotografia. Que en 2007 va entrar als diversos arxius per inventariar els llocs que havien estat protagonistes de la sublimació i posterior repressió franquista, camps de concentració, tribunals, presons.. I tot aquest treball, acompanyat de plànols i altres documents, el podem vore a La Nau. A camí entre el documental i la renovació artística, ens trobem al davant dels llocs que, gràcies al treball d’Ana Teresa Ortega i d’altres, mai haurien de romandre en el silenci i en la desmemòria.

Paciència i temps. Aquestes són les claus d’una de les millors fotògrafes espanyoles, Cristina García Rodero (Puertollano, 1949), l’únic membre espanyol de la més cèlebre cooperativa de reporters gràfics: Magnum, creada en 1947. I a més, una de les més reconegudes a nivell espanyol, amb guardons que diferixen entre el Ministeri de Cultura, Photoespaña i molts altres estaments amb protagonisme en el món de la fotografia. Als 16 anys va comprar la seua primera càmera fotogràfica i des de llavors el seu treball s’ha centrat en el repàs de les tradicions i els cultes. El seu últim projecte és un dels més ambiciosos: deu anys dedicats al retrat del culte de Mario Lionza, figura central d’una de les veneracions més antigues i importants de Veneçuela, anterior a l’arribada dels espanyols al continent. En 1998 va realitzar el seu primer viatge i va quedar tan captivada que ha tornat cada any. Ara ens presenta el resultat en el Museu Valencià d’Etnologia, dins de Fotogràfica 2010. Més de 100 imatges entorn al ritu i a la santeria, a la força de la fe i a les creences sobrenaturals. Impressionants imatges de devots en tràngol, en un dels ritus més arrelats i bells que existixen, en el qual religió i naturalesa es fonen en impressionants i belles imatges.


COMISSARI JUAN CARRETE GRATUÏT

© Picasso

per a tots els públics

G

G

Immortalitat a la dinastia Han

G

G

Eco-sistemes. Disseny i biodiversitat

MPV

600 aniversari del Col·legi de Xiquets orfes San Vicente Ferrer

15.07 – 21.11

CENTRE CULTURAL BANCAIXA

07.10 - 07.11

GRATUÏT

06.10 - 09.01

GRATUÏT

per a tots els públics

GRATUÏT

jardibotanic.org

museuprehistoriavalencia.es

per a tots els públics

Aquesta mostra programada pel Museu de Prehistòria de València planteja un viatge de vint-i-tres segles enrere fins la mítica dinastia Han, amb la finalitat d’oferir un espai on es puga conéixer la seua història política, l’extensió geogràfica, els avanços tecnològics i el seu art i pensament

obrasocial.bancaja.es

Els alumnes de l’Escuela Barreira. Arte y Diseño de València ha creat una mostra de diferents treballs de disseny gràfic, de disseny industrial, de moda i d’interiorisme inspirats en els conceptes de la diversitat de les espècies, els hàbitats i els ecosistemes. Una mostra amb motiu de l’any de la Biodiversitat.

Al llarg dels 600 anys de trajectòria del Col·legi Imperial de xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer són molts els que han donat obra a aquest centre, com a taulelleria, documents o pintures. Ara vorem una selecció dels més importants.

JARDÍ BOTÀNIC

25

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

30.09 – 28.11

art

ESPAI METROPOLITÀ D'ART DE TORRENT

JAVIER FERRER. Entre 1930 i 1937 es van gravar per Pablo Picasso, a iniciativa del marxant d’art Ambroise Vollard, cent gravats a coure coneguts en el seu conjunt com “Suite Vollard”. En 1939 es va editar la “Suite Vollard” en dos formats distints. Són molt poques les sèries que actualment es troben completes ja que la gran majoria es van vendre desmuntant les col·leccions. L’EMAT exhibix gràcies a un conveni firmat amb la Fundació Bancaixa una d’aquestes poques sèries completes que queden en el món. La sèrie va ser estampada en el taller de Roger Lacourière al peu del Sacré Coeur en la ciutat de París i ens presenta diferents arguments que podem agrupar en seqüències parelles: Violació (1933), L’estudi de l’escultor (1933-1934), Rembrandt (1934), El Minotaure cec (1933), vint-i-set composicions de tema lliure i tres retrats d’Ambroise Vollard. Els gravats no seguixen cap lògica en la seqüència d’imatges, són més bé el producte de la casualitat, sovint motivats pels esdeveniments externs. De manera subtil i molt elegant, amb ímpetu i virtuosisme Picasso transforma els motius banals, els esdeveniments privats, les reflexions íntimes, les explicacions artístiques, que emergixen sobtadament com en un diari, en forma de suite.

www.silenci.info OCTUBRE 10

Suite Vollard a l’EMAT


art

Les cares de la cara de Santiago Ydáñez FUNDACIÓ CHIRIVELLA SORIANO 01.10- 09.01 ORGANITZA FUNDACIÓ CHIRIVELLA SORIANO

© Santiago Ydañez

chirivellasoriano.org

www.silenci.info OCTUBRE 10

G

26

La Fundació Chirivella Soriano acull l’exposició «Lo real hecho sagrado», una mirada retrospectiva a la trajectòria de Santiago Ydañez (Puente de Génave, 1969) que ocupa les tres plantes del Palau de Valeriola amb un total de 36 obres, que resumixen la carrera de Santiago Ydáñez, fent especial èmfasi –això sí– en els seus més que reconeixibles rostres, les cares de la cara, que l’han donat a conéixer en el panorama de l’art contemporani. «Lo real hecho sagrado» sorgix de la intenció de buscar nous punts de vista sobre el treball d’Ydañez i, sobretot, de plantejar noves línies de connexió entre les diferents obres realitzades al llarg de les dues últimes dècades: obres de gran format, visions de rostres, humans i animals, sants i cossos esventrats. Una obra pictòrica en què ens planteja la qüestió de la autorepresentació, de l’autoretrat i de la construcció del personatge”. Com bé diu Manuel Chirivella, president de la Fundació Chirivella Soriano, “la pintura d’Ydáñez neix des del sentiment i expressa emocions contingudes. Sentiment i passió en un procés pictòric vertiginós, audaç, d’impactant resultat final. Emoció primària buscada a través del rostre, propi o aliè”.

G

G

El naixement de la pintura: d'allò visible a allò invisible

La Generación del Entusiasmo

Serna Ramos a Madrid

MUSEU DE BELLES ARTS PIO XII

MUSEO DE BELLAS ARTES DE CASTELLÓN

DE LA CV EN MADRID

14.07 - 20.10

24.09 - 16.01

05.10 - 20.11

GRATUÏT

GRATUÏT

GRATUÏT

per a tots els públics

per a tots els públics

per a tots els públics

consorcimuseus.com

consorcimuseus.com

consorcimuseus.com

Exposició atípica on el protagonisme no està a la capa visible de les pintures, sinó a l’invisible. Gràcies a les noves tecnologies en la reflectografia infraroja, ara podem descobrir els dibuixos subjacents que es van fer als quadres (d’entre els segles XII i XV) abans d’aplicar les capes de color.

Arriba a Castelló aquesta aproximació a la pintura espanyola dels setanta i la primera meitat dels huitanta, punt d’inflexió en la història de l’art espanyol a partir d’una selecció d’obres de distintes col·leccions privades entre les quals destaca la Fundació Chirivella Soriano i produïda per Consorci.

El pintor alacantí Serna Ramos de 82 anys és el protagonista d’aquesta antologia de pintura i de dibuix que mostra una panoràmica d’aquest pintor, que va començar al París dels anys 50, i va centrar la seua pintura a l’expressionisme abstracte, encara que amb referències figuratives.

SALA D'EXPOSICIONES DE LA DELEGACIÓ


ORGANITZA CONSELLERIA DE CULTURA I ESPORTS GRATUÏT per a tots els públics

© Consorci

consorciomuseos.es

G

Wildlife 2010 al Botànic JARDÍ BOTÀNIC 08.10 – 14.11 ORGANITZAT PEL MUSEU D’HISTÒRIA D’ANGLATERRA I LA BBC GRATUÏT per a tots els públics

© Wildlife 2010

jardibotanic.org

G

Es pot captar l’essència de la natura amb l’objectiu d’una càmera? Veient les imatges d’aquesta exposició sembla possible. Torna a València la mostra més impressionant d’imatges naturals del món, el concurs més prestigiós: Wildlife Photographer of the year 2010, organitzat pel Museu d’Història d’Anglaterra i la BBC. Primers plànols impossibles, racons de bellesa insuperable, ambients inhòspits, situacions dramàtiques, moments tendres, i tot amb un vincle comú, per una vegada l’ésser humà no és el protagonista. Amb tota generositat, és la natura qui ens proporciona els millors models. Retrats animals, imatges artístiques, fons marins, la natura a les ciutats o les terres verges... i són els fotògrafs seleccionats qui estan allí per agafar la instantània. Junt a cada imatge, cada situació, una descripció del lloc, moment i material tècnic emprat per prendre la foto. Un detall que ens torna a la realitat, que mostra la possibilitat que una persona humana estiguera just en el moment, en el lloc adequat, per prendre eixa fantàstica imatge. Nascut a 1964, s’està convertint des de fa anys en un clàssic anual al Jardí Botànic, el millor lloc on descobrir aquestes mostres impressionants d’una natura cada dia més amenaçada.

27

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

07.10 - 30.11

art

CENTRE DEL CARME

Per saber valorar i conéixer la cultura d’un poble és bàsic la seua recuperació. La Comunitat Valenciana és rica en patrimoni històric i en edificis emblemàtics, però sense una atenció i una cura professional, no es pot mantindre a la vista del públic aquestes obres d’art. És per això la importància de la inversió en restauració del patrimoni com un pas imprescindible en l’educació i en la cultura d’un poble. La Generalitat Valenciana, a partir de distints organismes públics, té una ampla quantitat de projectes en marxa i molts d’altres que ara els podrem visitar gràcies a la seua tasca anterior. Per fer un recorregut dels principals espais recuperats, la Conselleria de Cultura i Esports ha preparat una exposició -Restaura: 15 anys recuperant el nostre patrimoni-que explica i rememora les principals actuacions en matèria de restauració patrimonial de mobles i immobles en els darrers 15 anys. Més de 6.200 actuacions en paleontologia, etnologia, pintura, paper, orfebreria, arquitectura, arqueologia, tèxtil o escultura... que entre d’altres, ens deixen contemplar les esglèsies barroques del centre de València, els retaules de la Catedral o molts quadres que ara trobem a les parets dels nostres museus. 15 invertint en història i cultura valenciana.

www.silenci.info OCTUBRE 10

Plan Restaura de la Generalita Valenciana


art

LLIBRERIA DADÀ. Bastint Ponts és una de les distintes mos-

Bastint ponts, diàleg fotogràfic entre el segle XIX i l’actualitat MUVIM

28.10 - 30.01 COMISSARIS: RAFAEL LEVENFELD, VALENTIN VALLHORAT I SANTIAGO OLMO GRATUÏT per a tots els públics muvim.es

G

www.silenci.info OCTUBRE 10

G

28

tres fotogràfiques que arreplega València al llarg d’aquests mesos: d’octubre fins gener diferents locals s’omplin d’imatges en aquesta cita anual. Pel que fa a aquesta proposta, es tracta d’una iniciativa plantejada des del Fons Fotogràfic de la Fundació de la Universitat de Navarra que busca establir un diàleg entre els pioners de la fotografia del XIX i la creació contemporània, representada pels autors Joan Fontcuberta, Roland Fischer, Bleda y Rosa, Manuel Brazuelo, Ángel Fuentes, Sergio Belinchón, Jordi Bernadó, Xavier Ribas, Lynne Cohen, Valentín Vallhonrat i Carlos Canovas. Impulsada en el 2003, Bastint Ponts tracta d’articular i connectar projectes fotogràfics separats pel temps però connectats en una reflexió visual que explicarà les complexes condicions de la mirada fotogràfica. Cada autor ha construït el seu propi diàleg amb la fotografia del segle XIX triant per a això àlbums, autors o temes presents en la col·lecció històrica del Fons Fotogràfic de la Universitat de Navarra (composta per més de 10.000 originals fotogràfics dels segles XIX, XX i XXI), subratllant en nombroses ocasions el caràcter profètic o anticipant dels pioners de la fotografia.

G

G

València color, en directe Fotografi es de Bernard Plossu

New York rises.Fotografies d’Eugene de Salignac

Ficcions quotidianes. Entre l’àmbit públic i el privat

MUVIM

MUVIM

MUVIM

28.10 - 09.01

28.10 - 09.01

28.10 - 09.01

GRATUÏT

GRATUÏT

GRATUÏT

per a tots els públics

per a tots els públics

per a tots els públics

muvim.es

muvim.es

muvim.es

El fotògraf Eugene de Salignac, entre 1906 i 1934 va realitzar tota una monografia fotogràfica dels canvis que es produïren a la ciutat de Nova York: la construcció dels gratacels, les línies de metro, l’arribada de la modernitat, la gran depressió etc. Ara podem ser testimonis d’aquella època.

Sota el subtítol de “Entre lo público i lo privado” el Muvim ens presenta aquesta exposició realitzada a partir del treball de cinc fotògrafs invitats, que reflexionen sobre els límits d’allò quotidià i les reinventades identitats globals que es configuren a partir dels nous models urbans.

La ciutat de València és un model fidel per Bernard Plossu. Ja fa anys que presenta la seua visió de la ciutat en diferents espais expositius i ara, a tot color. Un centenar d’imatges resultat de les seues passejades per València i des de distints punts de vista.


25% DESCOMPTE SOCIS

© Valencia Cultural Project

valenciaculturalprojects.com

25%

XIV Congrés de Numismàtica i jornades de reflexió MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA 17.10 – 26.10

© Prehistòria

museuprehistoriavalencia.es

El amants de la història antiga podran gaudir d’una bona oferta cultural aquest mes, ja que el Museu de Prehistòria, a més de les exposicions fixes i l’exposició temporal sobre la Dinastia Han, ha programat dos esdeveniments participatius. El primer d’aquests es tracta d’unes jornades de reflexió que duen com a títol “Patrimoni Arqueològic, Territori i Museu” i que es duran a terme els dies 20 i 21 d’octubre. Al llarg de les ponències de sis especialistes en arqueologia, museologia i didàctica, es pretén establir un punt de discussió sobre l’interés que desperta el passat en el gran públic, en relació als centres i a les institucions que s’encarreguen de conservar-lo i difondre’l. Les jornades es clausuraran amb una taula redona que porta com a títol “El Museu davant la societat i el patrimoni”. D’altra banda, el dia 26 d’octubre el Museu de Prehistòria allotjarà el segon dia de sessions del XIV Congrés de Numismàtica que es celebra a Nules (Castelló). El congrés, que respon al lema “Ars metàl·lica. Monedes i medalles”, donarà especial importància a la medallística a través de les ponències de Manuel Abad Varela, Marina Cano Cuesta, Javier Gimeno i Pere Pau Ripollés. La conferència inaugural anirà a càrrec de Mark Jones, director del Victoria & Albert Museum.

29

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

09.10

activitats

EIXIDA A LA PORTA DEL PALAU DEL TEMPLE

VALENCIA CULTURAL PROJECT. Un 29 de setembre de 1238 després de diversos mesos d’assetjament, Jaume I, aen vore des d’una esplanada pròxima al Jardí de Vivers la senyera reial hissada en una de les torres de la muralla musulmana, no va poder contindre les llàgrimes i plorant d’emoció es va agenollar i va besar la terra, la qual fins aquell moment havia sigut Balansiya. Seria el 9 d’Octubre, hui en dia festiu en tota el País Valencià, el dia de l’entrada oficial del rei a la ciutat. Començava així un nou capítol per a la història de la Corona d’Aragó després de la recent incorporació de Mallorca, mentre el Sharq A l’Andalus es fragmentava i desapareixia. Balansiya, durant els últims dos segles (XII i XIII) havia aconseguit una esplendor sense igual davall l’emirat mardanîsí i el govern almohade: una autèntica medina repleta de mesquites, forns, socs, cases de recreació, jardins, rodejada de nous ravals (Boatella, Ruzzafa, Xerea), amb una incipient activitat artesanal i mercantil. Si vols conéixer els escenaris d’aquests esdeveniments, et proposem una visita temàtica per diferents monuments i espais de València on Jaume I, el rei Zayyan, l’Orde del Tremp, els Furs…seran alguns dels nostres protagonistes durant dues hores i mitja.

www.silenci.info OCTUBRE 10

Descobrix la València de 1238 i la reconquista


ED. ALFAGUARA alfaguara.com

© Alfaguara

llibres

El verano mágico en Cape Code de Richard Russo

El almanaque de mi padre EDITORIAL PLANETA DE AGOSTINI

30

© Planeta

www.silenci.info OCTUBRE 10

planetadeagostini.es

TONI MOLLÀ. Els nord-americans solen anar per davant. També en l’art i en la literatura, que, encara no fa mig segle, eren patrimoni europeu. Els escriptors que marquen tendència són nord-americans. Richard Russo forma part de l’olimp literari nord-americà i, per consegüent, mundial. Però ho fa amb novel·les de tall europeu diguem-ne tradicional. Novel·les de família, de grups i de xarxes socials que es fan i es desfan moltes vegades al marge de la voluntat dels protagonistes. Com la vida mateix d’allà i també d’ací, lligada a fets atzarosos i incontrolables que potser no entraven en el nostre itinerari biogràfic previst ni desitjat. El verano mágico en Cape Code n’és el darrer lliurament, després d’Empire Falls, que fou premi Pulitzer el 2002 i de la monumental Puente de los suspiros. De prosa cristal·lina, Russo no solament es fa llegir amb plaer sinó que ho fa amb una ironia que semblaria impossible per a uns temes que el lector pot tindre ben encarnats al seu medi vital més pròxim. Els americans van per davant, però, almenys en la desestructuració de la vida tradicional i un cert desarrelament vital, ja els toquem el tòs. Llegim els seus autors i ens coneixerem nosaltres mateixos.

GABI OCHOA. Saber qui és ton pare costa temps. No saps qui és fins que no et convertixes en “son pare”, és a dir, fins que no has d’assumir, com em deia mon pare, que t’arriben cartes del banc quan a mi m’arribaven les dels meus amics i amigues. Per això crec que El almanaque de mi padre, aquest còmic del creador japonés Jiro Taniguchi, es convertix en un perfecte símil de l’amor patern. La història ens conta el viatge de Youichi al seu poble natal per a assistir al funeral de son pare. La indiferència a la família es farà evident ja que ell no vol tornar, però una vegada allí el record, banyat de tendresa i d’una forma equilibrada de silenci (les vinyetes en silenci és una cosa que Taniguchi sap treballar amb minuciositat),farà mossa en ell assistint commogut a moltes de les anècdotes de la seua infància. La història que Taniguchi exhibix és d’una neciesa magistral, amb un dibuix senzill, sense ostentacions quant a l’estructura de la pàgina i de l’enquadrament, i tal vegada destaque per la seua sobrietat narrativa i pel retrat intimista d’uns sentiments que són universals, les sempre conflictives relacions entre pares i fills. Com diu el mateix Youichi: “Ara pense que... no és un el que torna al poble, és el poble el que un dia torna al cor d’un”


EDICIONES PLATA

QUADERNS CREMA

ED. SEIX-BARRAL

edicionesplata.com

quadernscrema.com

planetadelibros.com

TM. El debut literari del periodista

TM. Magnífic recull de contes d’Em-

Tom Rachman no podia ser millor. Un quadre didàctic i divertit del desordenat paisatge humà que forma la redacció d’un periòdic publicat en anglès i editat a la ciutat de Roma en què els objectius més personals, còmics o dramàtics, estan molt per davant de la marxa del diari. La por del futur personal i de la mateixa premsa sobrevola com la gran amenaça.

par Moliner, sempre a cavall entre el periodisme i la literatura -que, ben mirat, és en mateix-. Tristos sovint i, alhora, divertits, sempre punyents, els relats d’Empar Moliner s’inscriuen en la reflexió -o reelaboració- de la vida quotidiana vista amb els ulls mordaços però també compassius d’aquesta magnífica i desinfectant narradora.

TM. Magistral per a uns i repetitiu per a uns altres, el darrer llibre d’Enrique Vila-Matas és un passeig literari per totes les obsessions que constituïxen el món reiteratiu de potser l’autor espanyol més original i tenaç en la pròpia proposta. Més enllà dels gèneres, Vila-Matas elabora la seua obra com una mena de work in progress, un taller permanent de reelaboració literària i vital.

Jazz al despatx de Hitler, de Plàcid Garcia-Planas

Los Muertos, de Jorge Carrion

EDICIONS 62

EDITORIAL MONDADORI

El club dels optimistes incorregibles de JeanMichel Guenassia

edicions62.cat

randomhousemondadori.es

EDICIONS 62

Les guerres amaguen contradiccions constants i quan es miren amb perspectiva, encara són més absurdes. Plàcid Garcia-Planas, corresponsal del diari La Vanguardia, ha vist moltes. I sempre es fixa en aquells xicotets detalls, al marge del conflicte, que criden l’atenció, paradoxes que potser tinguen alguna explicació. Ara trobem un recopilatori de moltes d’aquestes anècdotes.

Jorge Carrion sempre ha destacat per la seua literatura atípica, per la seua manera de jugar amb els gèneres i portar-nos a altres escenaris. Los Muertos són tres llibres en un: un reality show, un assaig i una novel·la. Amb temàtica de thriller ens parla d’una nova societat que beu d’influències de Matrix, d’incògnites constants com Lost i amb tocs d’El Padrí. Literatura sorprenent i atípica.

edicions62.cat

El club dels optimistes incorregibles ens transporta a la dècada dels seixanta a través de la figura de Michel Marini. En un café de París entrarà a formar part del club dels optimistes incorregibles, un conjunt de joves que s’han vist obligats a creuar el teló d’acer per tal de salvar la vida. Una novel·la profunda i potent, un retrat d’una època i dels seus ideals.

31

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

Dublinesca d'Enrique VilaMatas

llibres

No hi ha terceres persones, d'Empar Moliner

www.silenci.info OCTUBRE 10

Los imperfeccionistas de Tom Rachman


cine

Retrospectiva d’Antonioni a la Filmoteca IVAC-LA FILMOTECA 13.10 - 07.12 2X1 en la compra de l'abonament ivac.gva.es

2x1

2x1

www.silenci.info OCTUBRE 10

Woody Allen torna a l’IVAC

32

FAUS OLMOS. La Filmoteca ens oferix una de les retrospectives més importants que és celebren a Espanya. En exclusiva, i amb la col·laboració de la Cineteca de Bolonya, del 13 d’octubre al 7 de desembre, els amants del cinema de València podran gaudir d’una exhaustiva retrospectiva sobre Michelangelo Antonioni, un dels grans mestres del cine Europeu del segle XX. El cicle, que serà presentat per Andrea Morini, comissari d’aquesta i programador de la Cineteca de Bolonya, ens oferirà, entre altres, alguna de les seues obres mestres que han destacat de sobremanera dins la història del cinema. Entre totes destaquem: Las amigas (1955), La aventura (1960), El eclipse (1962) o BlowUp (1966). Michelangelo Antonioni realitzà una catorzena de llargmetratges. Premiat a festivals com Cannes, Berlín i Venècia, la seua obra es caracteritza per un estil formal molt singular, lent i elegant. Pel que fa a la temàtica dels seus films destaca de forma recurrent la seua obsessió per la dificultat de comunicació de l’ésser humà. Fins la seua mort el 2007, Antonioni era un dels gegants de la cinematografia mundial que romania en vida, juntament amb el suec Bergman. Amdos, amics, companys i col·legues, van morir el mateix dia tan sols separats per unes poques hores.

2x1

2x1

40 aniversari dels Archives Françaises du Film

Cicle sobre Michele Ocelot

IVAC-LA FILMOTECA 21.09 - 28.02

IVAC-LA FILMOTECA

01.10 - 12.10

2X1

22.09 - 13.10

2X1

ivac.gva.es

2X1

ivac.gva.es

IVAC-LA FILMOTECA

ivac.gva.es

A causa de la bona recepció que ha tingut per part del públic, La Filmoteca reprén el cicle sobre Woody Allen que va començar abans de l’estiu. La retrospectiva inclou 26 films entre els quals figuren alguns dels més recents, com Match Point o Vicki Cristina Barcelona, a més de dos documentals sobre el realitzador.

Amb motiu del seu 40 aniversari, La Filmoteca organitza una mostra de les pel·lícules llegendàries i les joies oblidades que s’ha encarregat de restaurar aquesta gran institució francesa. Entre els títols que es projectaran podem citar Cabalgata en Broadway, de John Ford o Delirios de grandeza, de Jaques Tornear.

El cine d’animació experimenta una envejable salut artística, i l’IVAC ho posa de manifest amb un cicle dedicat al creador francés Michele Ocelot, en col·laboració amb el festival Animadrid. Al cicle es podrà contemplar algun dels seus treballs, a més dels vídeos musicals que realitza músics de la talla de Björk.


© La Mostra

mostravalencia.com

D

D

D

Exit through the gift shop

La Bohème

Louise-Michel

CINES BABEL

CINES BABEL

CINES BABEL

08.10

15.10

22.10

DESCOMPTE

DESCOMPTE

DESCOMPTE

5.50 euros de dilluns a dijous

5.50 euros de dilluns a dijous

5.50 euros de dilluns a dijous

5.80 euros de divendres a diumenge

5.80 euros de divendres a diumenge

5.80 euros de divendres a diumenge

cinesalbatrosbabel.com

cinesalbatrosbabel.com

cinesalbatrosbabel.com

A base de persecucions, de polèmica i d’una constant crítica àcida de la societat postmoderna, el grafiter anglés Bansky ha esdevingut una figura reverenciada. El seu primer film com a realitzador no tracta sobre ell, sinó sobre un enigmàtic personatge que grava en vídeo totes les seues obres.

En el París de la primera mitat del segle XIX, quatre amics compartixen un àtic brut. Un poeta, un artista, un músic i un filòsof... Bohemis i pobres però plens de ganes de viure. Una adaptació de la novel·la La vie de Bohème d’Henri Murger, adaptació de la famosa òpera de Puccini.

Un grup de treballadores franceses arriben com cada matí a la seua empresa i la descobrixen tancada. La seua ridícula indemnització a penes arriba per a res, només per a un projecte comú: contractar un assassí a sou que mate al patró. Premi del jurat al millor guió en Sant Sebastià.

33

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

15.10 - 23.10

cine

DIFERENTS ESPAIS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

CARLOS MADRID. A ningú ha deixat indiferent aquest viratge de timó de la Mostra, la qual, de forma més o menys afortunada, sempre ha estat per la parròquia cinèfila valenciana ‘El festival del cinema del Mediterrani’. Pel que sembla, aquest concepte seguirà tenint una presència testimonial, però el viratge es produïx cap al cinema d’acció i d’aventures. 180 graus, sense dubte. De moment caldrà donar una oportunitat a l’experiment, i més si no desapareix del tot aquest toc mediterrani. Tenint en compte que aquest any se li dedica un cicle a l’alemany Wolfgang Petersen (vore Das Boot en pantalla gran ben val un festival). Això sí, tot i que s’afegix un cicle de clàssics (oportunitat de vore Senderos de Gloria, de Kubrick) i un altre del cinema i del còmic, caldrà assolir aquest canvi brusc de filosofia del festival amb cautela. Fins ara el festival ha estat únic en la seua espècie, i ha fet bandera del cinema mediterrani, tan variat com els països que el circumden, exhibint joies com les israelianes Urban Feel o 7 dies, o les tunisianes La Casa Groga i Els silencis de Palau, entre d’altres ... Esperem que no decaiga la qualitat en aquesta etapa que comença (que, cal dir-ho, també és única en la seua espècie) i no vegem simplement pel·ícules de persecucions i trompades.

www.silenci.info OCTUBRE 10

La Mostra, canvi de sentit


cine

El futur del guió es debat a València SALÓ D'ACTES DE LIVAM 01.10 - 03.10

© EDAV

Ivac.gva.es

www.silenci.info OCTUBRE 10

24, tortura en temps real

34

VIRGINIA ALONSO. Quines seran les tendències en la demanda de continguts en el sector audiovisual en el present i en el futur? Quins seran els nous perfils de la professió del guionista? És correcta i justa la regulació i gestió dels drets d’autor en l’actual era digital? Aquestes i altres qüestions seran plantejades els dies 1,2 i 3 a l’IVAM a la I Trobada de Guionistes que se celebra a Espanya, i que reunirà a més de 200 professionals del cinema, la TV i els nous mitjans sota el lema “La professió de guionista en la indústria audiovisual”. Convocat pel Foro de Asociaciones de Guionistas del Audiovisual (FAGA) i el sindicat de guionistes ALMA, l’esdeveniment està organitzat per Escriptors de l’Audiovisual Valencià (EDAV), i pretén posar de relleu els reptes als quals s’enfronten els guionistes en l’actualitat. Aquest objectiu serà abordat per 15 experts i professionals d’àmbit internacional al llarg de tres jornades. Entre ells hi ha noms tan rellevants com Ramón Campos (guionista d’Hispania, la serie espanyola de major pressupost de la història), Manolo Matji (Turno de Guardia) Lluis Arcarazo (Salvador Puig Antich), Marisol Farré (Cuéntame), Agustín Díaz Yanes (Alatriste), Manuel Gutiérrez Aragón (El rey del río) o Rodolf Sirera (Amar en tiempos revueltos).

GUILLERMO LÓPEZ. La temporada passada va finalitzar el seu camí una de les sèries, a la seua manera, més innovadores de la dècada: 24, una sèrie que narra les vicissituds d’un agent de la “Unitat Anti Terrorista” de Los Angeles, Jack Bauer, per desactivar una infinitat de conspiracions i d’atemptats terroristes de gran calibre. Després de huit temporades aquesta sèrie baixa el teló, pel cansament del seu protagonista i, sobretot, dels equips creatius. 24 és una sèrie d’acció trepidant, la principal novetat de la qual és que els fets transcorren en temps real (cada temporada consistix en un únic dia, dividit en 24 capítols). Així que, per compensar aquesta òbvia limitació narrativa, les accions han de ser dràstiques, veloces i definitives. Els terroristes no amenacen en fer una explosió en un autobús, sinó que pretenen llançar una bomba atòmica, o un virus letal, enmig d’Estats Units. Els agents de la llei, i particularment Jack Bauer, no entenen de drets humans i apliquen les més horribles (i efectives) formes de tortura per a saber com més prompte millor el que necessiten saber. Els personatges moren a una velocitat de vertigen. I aquest frenètic crescendo d’acció, de penalitats i de morts, precisament pels cada vegada majors excessos en què incorria, ha acabat esgotant-se.


octubre 01

02

30% DESCOMPTE SOCI

2X1

07

08

09

10

DESCOMPTE

30% DESCOMPTE SOCI

REGAL

25% DESCOMPTE SOCIS

14

15

16

17

REGAL SOCIS

50% DESCOMPTE SOCIS

22

23

Escena - El hablar de los callados SALA ZIRCÓ 01.10 - 03.10 20.30 h.

04

Cine - Abel CINES BABEL 28.10 20.15 h. 2X1

05

Art - Ouka Leele transforma La Gallera LA GALLERA 30.09 - 20.01 GRATUÏT

06

Escena - Los intereses creados de Pepe Sancho TEATRE RIALTO 06.10 - 12.12 19.00h. 25% DESCOMPTE SOCIS

11

12

13

2X1

GRATUÏT

REGAL

18

19

20

GRATUÏT

20% DESCOMPTE SOCI

25

26

27

2X1

30% DESCOMPTE SOCI

Cine - Exit through the gift shop CINES BABEL 28.10 20.15 h.

Cine - La Bohème CINES BABEL 28.10 20.15 h. 2X1

Cine - Louise-Michel CINES BABEL 28.10 20.15 h.

Art - Wildlife 2010 al Botànic JARDÍ BOTÀNIC 08.10 – 14.11

Art - Maria Lionza, la deessa dels ulls d’aigua MVE 30.09 - 19.12

Escena - Enamorirse SALA ZIRCÓ 26.10 - 31.10

Música - Rosana en concert TEATRO OLYMPIA 13.10 22.30 h.

Escena - El somriure de M.O’hara SUECA. CASA DE LA CULTURA 22.10

Art - Les cares de la cara: de Santiago Ydáñez F. CHIRIVELLA SORIANO 01.10- 09.01 GRATUÏT

Música - Blue Rodeo a El Loco SALA EL LOCO 07.10 22.30 h.

Escena - Amortal SALA ZIRCÓ 14.10 - 17.10 30% DESCOMPTE SOCIS

21

Música - Lori Meyes al concerts de benvinguda de la UV TINGLADO Nº2 PORT DE VALÈNCIA 21.00 21.30 h.

28

Cine - Bothers, de Jim Sheridan IVAC-LA FILMOTECA 28.10 20.15 h. 2X1

Escena - El arte de la fuga SALA ZIRCÓ 01.03 - 11.04 20.00 h.

Música - Concert Jorge Drexler PALAU DE LA MÚSICA 15.10 20.00 h.

Música - Polock en directe SALA WAH-WAH 22.10 22.30 h. REGAL

29

Escena - Circuito café teatro. Jolifamili producciones CA REVOLTA 29.10 23.00 h. REGAL

Per a disfrutar dels descomptes heu de comprar les entrades a les taquilles dels diferents espais col·laboradors i presentar el carnet de Silenci Club de Cultura. Els descomptes són vàlids per a dues persones. Els espais col·laboradors es reserven el dret a modificar els descomptes.

Cine - Delitos y faltas, de Woody Allen IVAC-LA FILMOTECA 02.10 20.00 h.

Música-Festival Alma de Acero PLATJA DE GANDIA 09.10 10:00 a 07:00 h

Escena - La vida és ritme TEATRE EL MUSICAL 13.10 - 17.10 21.00 h.

Escena - Piano, piano, de l’actor valencià Carles Castillo TEM 20.10 - 24.10 21.00 h. 50% DESCOMPTE SOCI

30

Música - Miguel Ríos diu adéu VALÈNCIA. Pavelló Font Sant Lluís 30.10 22.00 h. SORTEIG SOCIS

03

Escena - Opus ESPACIO INESTABLE 01.10 - 03.10 20.00 h. 25% DESCOMPTE SOCIS

Escena - Tócala otra vez, Sam TEATRO OLYMPIA 30.09 - 12.10 20.30 h.

Escena - Alícia en el país de les meravelles PICASSENT. CASA DE LA CULTURA 17.10 20.00 h. 2X1

24

Escena - Contaria. la fira de teatre infantil SARC 24.10 - 27.10 GRATUÏT

31

Música - La Pulqueria SALA LA 3 31.10 22.30 h. REGAL



SILENCI OCTUBRE 2010