Page 91

TÈCNICA Praxi

Espais bioclimàtics Les qualitats de privacitat, llum, espai i confort tèrmic d’aquests espais d’entrada permeten que la casa sigui utilitzada i percebuda de punta a punta, sense espais ocults o residuals. Aquests espais bioclimà· tics esdevenen el primer pas d’una successió d’espais que transcorren d’un carrer a l’altre oferint una gran varietat de condicions, caracterís· tiques i propietats explícitament diferenciades. La suma d’aquesta successió d’espais i de climes crea una planta baixa de 345 m2 i 53 m de llarg on s’ubiquen els usos més col· lectius i intensos de l’habitatge i que funciona com un gran distribuïdor continu a partir del qual s’accedeix a les escales que porten a les estan· ces més privatives o de servei que es situen a les plantes pis i soterrani. El tractament de cada estança de manera individualitzada però alhora curosament connectada a les seves estances veïnes permet identificar molt clarament les espe· cificitats de cada espai però alhora integrar-los tots ells en un conjunt. Aquesta estratègia facilita que els espais exteriors adquireixin carac·

terístiques d’estança i passin a ser una habitació més de la casa. Així, aquesta gran planta baixa disposa d’habitacions interiors baixes, altes, llargues, habitacions semiexteriors cobertes i bioclimatitzades, habita· cions exteriors cobertes i de desco· bertes. La seqüència d’espais inten· ta crear una certa ambigüitat sobre què és interior i què és exterior, però alhora els espais exteriors es dife· rencien intencionalment intensifi· cant la vegetació i la ceràmica sense revestir que amb la seva presencia més matèrica i natural aconse· gueix crear unes atmosferes menys domesticades, construeix paisatges en una parcel·la sense vistes. L’organització a partir d’estances encadenades està totalment relaci· onada amb el sistema estructural de la casa, per això es va optar per uti· litzar un sistema murari que reforça materialment la tipologia. Els murs de càrrega abracen tots els espais i en limiten la mida i la proporció de les obertures entre espais, de manera que l’estructura condiciona radi· calment l’experiència de la casa. La materialitat de la ceràmica, les dife· rents textures de la fàbrica, el gruix

Fitxa tècnica Nom de l’obra: Casa 1014 Ubicació: Granollers (Vallès Oriental) Promotor: Privat Projecte i direcció d’obra: David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó (HArquitectes) Col·laboradors del projecte: Blai Cabrero, Carla Piñol i Montse Fornés (HArquitectes) DSM Arquitectes (càlcul d’estructures) Igetech/Àbac Enginyers (instal·lacions) Anna Esteve (jardineria) Fàtima Vilaseca (disseny d’interiors) Direcció d’execució: Ramon Anton i Vanessa Vallmitjana Coordinació de seguretat: Ramon Anton Constructor: Font Buildings Cap d’obra: Pepe Morán Principals industrials: Estructures de fusta: Fusteria Aymerich Estructures d’obra de fàbrica: Ceràmica La Coma Estructures prefabricades (xapes col·laborants): Ferrociment Aïllaments: Biohaus-Goierri Cobertes retràctils: Auxiliar de Construcciones Metálicas (ACM) Fusteries exteriors: Iscletec Persianes: Griesser Persianes i estores Domòtica: iGetech Innova

La Casa 1014 ha obtingut el Premi Catalunya Construcció 2016 en la categoria d’Innovació en la Construcció

L’INFORMATIU DEL CAATEEB Desembre 2016

91

Inf350  
Inf350